Per a lluitar un altre dia (I)

Per a lluitar un altre dia

 

Kathy Tyers

I

El rubicund segon oficial del vaixell de càrrega vagabund Dilema es va treure els auriculars.
-Estació Plata està sota alerta màxima -va exclamar-. Algú té la intenció de fer-la esclatar en menys d'un dia.
La Tinian I'att es va apartar un floc de pèl ros vermellós darrere de l'orella esquerra. La notícia no va generar cap brot de por, cap nus a la boca de l'estómac, i això la va decebre. Altres persones podien morir, persones que tindrien raons per seguir vivint. Semblava incorrecte no preocupar-se’n.

- Qui vol volar? -Va preguntar-. Per què?

Deu dies abans, el Dilema havia recollit la Tinian i els seus companys de viatge a Ksiczzic III. La Tinian mai havia conegut la pobresa abans de començar a fugir de l'Imperi. Estava rebent una formació ràpida. La meitat de les mampares del Dilema suportaven a l'altra meitat, i la seva tripulació lluïa amb lamentable orgull els uniformes desaparellats que ella hauria portat avergonyida a la feina, allà a l’Armament I'att. El segon oficial li havia agafat estima, encara que ella no l’havia encoratjat. Ell va negar amb el cap.

-Tot el que m'han dit és que sembla ser una venjança personal. Els sabotejadors intel·ligents no anuncien les seves intencions.

- Encara necessitem atracar allà?

-Pots apostar la teva dolça... hr'm.

La Tinian va sentir una mà prement la seva espatlla. Aquest havia de ser l’Sprig Cheever, el músic que li havia prestat l'identificador de la seva esposa. La Tinian havia fugit del sistema Druckenwell amb la companyia d’en Cheever, eludint les tropes imperials que volien el contraban que portava. La dona d’en Cheever planejava seguir-los quant Druckenwell es calmés.

El segon oficial va donar un pas enrere i va parlar amb amabilitat.

-Sí, senyora. El Dilema té una secció de casc afeblida. No volia alarmar-los a vostès els passatgers, però hem de fer reparacions aquí a Plata.

-Està bé.

En Cheever, compositor i intèrpret de TeclatBase, portava una barbeta curta i polida. Va deixar caure la seva mà de l'espatlla de la Tinian i es va recolzar contra una mampara.

A la Tinian no li importava quan en Cheever planava sobre ella. Sempre havia estat petita per la seva edat, i havia crescut amb guardaespatlles. En Cheever havia mantingut les distàncies durant les seves tres setmanes de fugida, deixant-li plorar quan necessitava plorar, explicant-li històries quan necessitava distreure-la. A Druckenwell, un Moff Imperial havia fet miques la vida de la Tinian i se'ls havia fet menjar. Cada una o dues hores s'ennuegava amb un record.

-Hem vingut a parlar amb la Una Poot -va dir en Cheever arrossegant les paraules. La Una Poot equipava a set cèl·lules de resistència en aquest sector de l'espai imperial. Tan aviat com la Tinian lliurés els prototips il·lícits que ella i els seus protectors musicals havien tret de contraban de Druckenwell, podria descansar. Hi hauria completat la seva última raó per seguir endavant.

Intel·lectualment, sabia que havia de trobar un nou propòsit... però saber-ho no significava que volgués fer-ho. Havia perdut massa.

El segon oficial va aixecar una cella escassament poblada.

-Bona sort -va dir-. Teniu a setze combatents de la resistència esperant abans que vosaltres per parlar amb ella. I ara mateix està realment ocupada.

La Tinian havia conegut als altres passatgers. Havien compartit insulses racions en un celler de càrrega amb olor de ranci que la tripulació deia "menjador". Els seus companys de viatge eren els últims supervivents d'una resistència delmada, que intentaven unir-se a l'Aliança Rebel.

-Ella em rebrà. –En Cheever es va acariciar la barbeta-. És la tia del meu pare. Tinc una invitació permanent.

La boca del segon de bord va fer una petita i rodona "Oh".

I ella voldrà el que està ocult en els nostres instruments, va predir la Tinian.

A més del seu marit suposat Cheeve, viatjava amb el seu col·lega músic Yccakic, un talentós Bith, i el seu droide Redd Floc de Metall. Els biths es destacaven entre la multitud a causa dels seus cranis alts, sense pèl, els plecs quíntuples de les seves boques i les seves llargues mans nuoses. Havia après en aquest viatge que percebien els sons amb la mateixa exactitud que altres espècies percebien els colors, i fins i tot els anomenaven amb noms de colors.

Va mirar per la petita finestra del vaixell de càrrega. Al llarg de diversos graus d'arc, una aurora d'un rosa profund eclipsava les estrelles. Cinc vòrtex foscos prop del seu centre irradiaven polsos d'energia daurada que s'entrecreuaven formant ones visibles de rosa clar i fosc, amplificant-se i esmorteint-se entre elles. La Tinian es va preguntar què eren.

Un quadrat negre al davant de l'aurora va créixer i es va convertir en un cub envoltat per llargs cilindres units en angles aleatoris. L'aurora es deixava veure entre els cilindres, excepte al centre, on la Tinian va suposar que romania l'estació original, dins dels seus afegits.

-Estació Plata no sembla gran cosa -va murmurar Yccakic-, perquè no ho és. Ni tan sols és un bon lloc per amagar-se. No puc imaginar per què la Una Poot té la seva base aquí.

-Inèrcia -va dir el segon oficial-. Atracarem a, eh... uns 17 minuts. Crec que voldreu cordar-vos el cinturó.

La Tinian va seguir en Cheever de tornada pel crepitant passadís de la nau a l'espai de sis metres amb lliteres que els havien assignat. En Cheever i l’Yccakic s'havien col·locat junts en una llitera, cedint galantment al a Tinian l'altra superfície amb prou feines encoixinada.

Va pujar a ella i es va cordar els arnesos de seguretat. Als seus peus, desactivada per al viatge, hi havia una gran i abonyegada caixa metàl·lica vermella muntada sobre erugues. Redd Floc de Metall era el droide de sistema de so autònom de la banda. L'havien apagat per tal de fer-ho passar com a equipatge durant aquesta etapa del viatge, per evitar robatoris. La seva petita caixa de seguretat no era prou gran per albergar-lo.

A l'interior de Redd Floc de Metall i dels instruments de la banda es trobava una sèrie de components electrònics que era tot el que li quedava de valor. Ella havia estat l'hereva d'una empresa d'armament. El seu difunt avi, Strephan I'att, i el seu antic promès, Daye Azur-Jamin (Per què no puc recordar les cares?), havien desenvolupat un generador d'escut personal que podia ser muntat en l'armadura de les tropes d'assalt, fent-los veritablement invencibles. El Moff Eisen Kerioth havia ordenat que matessin a trets als seus avis, per poder reclamar la tecnologia com la seva pròpia invenció (Almenys puc sentir odi). En Daye havia sabotejat la fàbrica i va morir sota les seves runes, abans de permetre que l'Imperi se sortís amb la seva en el crim i el robatori. Un cràter de runa marcava on Armament I'att havia estat. Els cercadors no van trobar supervivents.

Va parpellejar i va mirar la protuberant part inferior de la llitera superior. Devia estar millorant. Se sentia morir la major part del temps, en lloc de tot el temps. Només volia fer mal a l'Imperi abans de desaparèixer, donant la tecnologia de blindatge a algú que pogués produir-la i utilitzar-la. Una Poot havia estat la millor aposta.

L'enorme cap sense pèl de l’Yccakic va aparèixer sobre la vora de la llitera de dalt. L’Yccakic tocava una senzilla viola de fons. Era un dels millors baixos del sector.

- Tinian?

-Segueixo aquí -va dir.

-Prepara't, noia. Queda't a prop de mi i d’en Cheever quan estiguem a Estació Plata. D'acord?

-És clar. -Va desitjar que deixés de preocupar-se per ella. Ella volia que els malsons acabessin. Havia tornat a somiar amb Daye ahir a la nit, tractant d'advertir-lo que sortís de la fàbrica abans que explotés-. Yccakic?

El Bith va tornar a inclinar-se.

- Està en Cheever preocupat per l'amenaça de sabotatge? La... venjança de la qual ens va parlar aquest tripulant?

La banda havia après a confiar en els pressentiments d’en Cheever. Si predeia problemes, s'apartaven d'ells.

El cap brillant de l’Yccakic va desaparèixer per uns moments, i després va reaparèixer.

-No li agrada -va retransmetre el Bith-, però diu, "Aquí a la galàxia, les coses no sempre són fàcils".

-Quina gran veritat -va murmurar ella.

 Següent