El festeig de la princesa Leia (XVIII)

Anterior

18

Després de dinar, Teneniel va portar al grup fins on els esperaven les seves muntures. El sol del migdia no semblava escalfar molt, però els rancors ja s'estaven banyant en els estanys que hi havia sota de la fortalesa i s'havien amagat en el fons deixant apuntar només les seves fosses nasals.

Alguns nois del llogaret estaven cridant ordres als rancors, i quatre d'ells no van trigar a sortir de l'aigua. Els nois es van disposar a posar-los petos, i van alçar amb força dificultat la gruixuda cuirassa feta de trossos d'os i fragments d'armadura units entre si amb pell de whuffa. Quant els van haver col·locat aquells protectors, els nois van enfilar-se fins a les plaques d'os dels caps dels rancors i van lligar les cadires. Les cadires estaven situades en una depressió no molt profunda que hi havia just davant de la placa del cap, i eren mantingudes al seu lloc mitjançant cordes lligades als ullals de les bèsties que després passaven per entre les seves fosses nasals acabant en les protuberàncies òssies que brollaven sobre de la placa del cap. Cada muntura portava dues cadires.

Leia va escollir muntar en una vella femella, una líder de grup anomenada Tosh sobre la pell marró plena de berrugues creixien els líquens i una molsa d'un color verd clar. Han li va donar una empenta perquè Leia pogués enfilar-se pels nuosos braços de la femella fins arribar a les plaques d'os de la seva espatlla i acabar saltant a la cadira. Després Han va ajudar a Isolder i Luke a col·locar els androides en una de les muntures i assegurar-los amb cordes. Emportar-se als androides els crearia algunes dificultats, però necessitarien els sensors d’R2.

Quant van haver acabat, Teneniel va enfilar-se a una muntura i Chewie a una altra. Han va anar fins a la muntura de Leia i va començar a buscar algun agafador per enfilar-se, però Luke va anar corrents cap a ell.

-Eh... Veuràs, Han, esperava que podria anar amb Leia -li digué -. Ha passat molt temps des que ens vam veure per última vegada, i volia posar-me al corrent... Ja saps, parlar d'unes quantes coses amb ella.

Leia va captar una tensió gens usual en Luke.

-Ni ho somiïs, amic -va dir Han -. Leia és meva, entens? Per què no muntes en aquest rancor d'aquí? -Va moure el cap assenyalant Teneniel -. Aquesta noia està boja per tu.

- Ella? -Va replicar Luke -. Oh, crec que són imaginacions teves.

Luke es va posar vermell i Leia ho va comprendre tot de sobte: Luke no s'atrevia a anar amb Teneniel, però Leia podia sentir que estava sent impulsat en dues direccions diferents alhora. La noia li agradava bastant, però no volia estar a prop seu.

-Vinga noi, no pots dir-me que no t'has fixat en ella i esperar que et cregui, oi? -Va dir Han -. Vull dir que... Bé, aquesta noia està molt i molt ben construïda.

-Sí, ja me n'he adonat -va respondre Luke amb un fil de veu.

- I llavors quin és el problema? M'estàs dient que no vols saber res d'ella? -Va preguntar Han amb incredulitat.

-Els nostres mons són tan diferents...

-Però teniu molt en comú. Els dos heu nascut a planetes bastant rars i allunyats de tot. Els dos teniu poders estranys. Tu ets un home i ella és una dona. Què més necessites? Creu-me, amic, si estigués al teu lloc, aniria en línia recta cap a ella i li preguntaria si voleu muntar en el meu rancor.

-Bé, potser tens raó -va dir Luke.

Leia va poder sentir com una part de la tensió abandonava a Luke. Han gairebé havia aconseguit convèncer-lo.

-D'acord, si no vols demanar-li que munti amb tu, llavors potser hauria de demanar-li que muntés amb mi -va dir Han, i va alçar la mirada cap a la Leia.

-Oh, que infantil ets! -Va exclamar Leia -. Estàs intentant posar-me gelosa, eh? Bé, doncs aquest vell truc no et va a funcionar.

-Ei!, et recordo que aquí el rebutjat sóc jo -va dir Han -. Si vols muntar amb Sa Altesa Isolder, tens tot el dret del món a fer-ho. -Va saludar amb la mà a Isolder, qui estava dret al costat del rancor de Teneniel -. Però si decideixo buscar a alguna bella jove perquè em consoli mentre vaig fent col·lecció de carbasses, per què hauria d’importar-te això?

-No m'importa... molt -va dir Leia -. No ets el que em preocupa. Senzillament no vull que utilitzis una altra dona d'aquesta manera!

- Jo? -Va exclamar Han.

Va estendre els braços i va arronsar les espatlles en un gest d'incredulitat. Després es va girar cap a Teneniel, però Luke ja estava grimpant al rancor per seure al seu costat. Isolder s'havia dirigit sigil·losament cap a la muntura de Leia, i va enfilar a tota velocitat per ella per saltar a la cadira al costat de Leia.

-Quina llàstima, general Solo -va dir Isolder donant-li un copet a Leia al genoll -. Sembla que haurà de muntar al costat del seu pelut amic el wookiee... Però sé que això no li molestarà, tenint en compte el bé que es porten l'un amb l'altre.

Han va fulminar amb la mirada a Isolder, i a Leia no li va agradar gens l'expressió que hi havia en els seus ulls. El dia no va millorar molt a partir d'aquell moment.

Van començar avançant per un sender que creuava la Muntanya del Càntic perquè els rancors no haguessin de baixar per un cingle de cent metres d'alçada. Els rancors van demostrar ser unes muntures pèssimes en molts aspectes: quan un rancor mirava al seu voltant, tota la placa del cap de la criatura es movia cap a la dreta o l'esquerra o pujava i baixava, depenent de la direcció en què mirés. Si caminava alçat, el seu pas maldestre i sotsobrant tendia a crear una quantitat de vibracions i sacsejades suficient per fer caure de la cadira a un genet que no es mantingués molt atent, i quan es posava a quatre potes i s’avançava a través de l'espessor, el sol fet de mantenir-se sobre de la cadira ja era tota una proesa. En conjunt, muntar un rancor va demostrar no tenir res a envejar quant a cansament als esforços físics més durs de l'experiència de Leia, però al vespre ja s'havia convençut que no es podia viatjar per les muntanyes si no es comptés amb un.

En dues ocasions van arribar a grans congostos que fins i tot un escalador experimentat hauria temut travessar, però els rancors es van limitar a enfonsar les seves enormes urpes en els vells orificis i agafadors tallats en els cingles i van pujar i van baixar pels murs de pedra sense cap dificultat. Durant una d'aquestes escalades, el rancor de Han va desprendre un penyal que va estar a punt d'aixafar a Isolder. El príncep va alçar la mirada cap Han, i Han va intentar disculpar-se amb una feble somriure i un “Ho sento”.

- Potser no ho sentis prou! Si no pots prendre-me-la, no estaràs pensant en assassinar-me? -Va preguntar Isolder prement les mandíbules.

-Han mai faria això. Només ha estat un accident -li va assegurar Leia, però el príncep va seguir observant a Han amb el nas arrufat malgrat les seves paraules.

Isolder va guardar silenci durant una bona estona, però el va trencar quan el seu rancor s'havia avançat bastant als altres.

-Segueixo sense comprendre per què vas venir aquí amb Han d'aquesta manera tan sobtada -va murmurar.

No va dir res més i no va intentar obtenir cap resposta de Leia, però el seu to indicava amb tota claredat la frustració que sentia i exigia una resposta, una resposta que Leia no volia donar-li.

- Realment et sembla tan estrany que em marxés sense donar explicacions amb un vell amic com Han? -Va preguntar Leia, esperant poder canviar de tema.

-Sí -va dir Isolder amb força vehemència.

- Per què? -Va preguntar Leia.

-Té un temperament bastant insuportable... -Va dir Isolder amb veu cautelosa, com si estigués pensant cada paraula abans de pronunciar-la.

- I?

-És un pinxo malcriat -va concloure Isolder -. No és prou bo per a tu.

-Comprenc -va dir Leia, intentant impedir que la ira que estava començant a sentir se li notés a la veu -. Així doncs, el príncep de Hapes opina que el rei de Corèllia és un pinxo malcriat amb un temperament bastant insuportable, i el rei de Corèllia opina que el príncep de Hapes és un fanfarró. Sí, em sembla que trigareu molt temps en formar una societat d'admiració mútua...

- Em va dir «fanfarró»? -Va exclamar Isolder, i la sorpresa resultava evident en els seus trets.

Un instant després van arribar a una zona de vegetació molt frondosa en què un home hauria necessitat hores per obrir-se pas fins i tot amb una vibrofulla, però els rancors es van limitar a travessar el fullatge sense reduir la velocitat. La muntura d’Isolder va avançar per entre un grup d'arbres. Isolder va subjectar una branca per impedir que esgarrapés la Leia, i després la va deixar anar de sobte amb el resultat que la branca va sortir disparada cap a Han i Chewbacca.

- Ep, compte! -Va cridar Han.

Isolder li va somriure.

-Potser hauria d'estar més atent al que l'envolta, general Solo -va dir -. Ens ha portat a un planeta molt perillós que sembla estar ple de tota classe de porqueries viscoses.

El rostre de Han es va enfosquir.

- No estic preocupat! -Va dir -. Puc tenir cura de mi mateix.

Van seguir avançant durant la major part de la tarda sense incidents. Potser estaven massa cansats per discutir. Leia podia sentir com Luke i Teneniel parlaven en veu baixa. Luke l'estava instruint en els secrets de la Força, i la noia li explicava com havia caçat a una bèstia amb banyes a la qual cridava Drebbin en aquelles mateixes muntanyes. Pel que sembla les criatures s'alimentaven de rancors, encara que a la Leia li va resultar bastant difícil imaginar-se com aconseguien cobrar semblants preses.

A darrera hora de la tarda van arribar a un riu de muntanya ple de ràpids que rugien estrepitosament, i els rancors van saltar a les seves aigües i van nedar amb llargues braçades. Les seves cues suraven darrere d'ells, i l'única part del seu cos que quedava per sobre del nivell de l'aigua eren les seves fosses nasals. Leia va començar a cantussejar distretament, es va adonar que estava cantussejant la tornada «Han Solo, / quin home! / Solo», i va callar de sobte sentint-se bastant incòmoda.

Han va fer avançar la seva rancor fins col·locar-se al costat del d’Isolder i Leia, i la va mirar amb un somriure d'orella a orella. Els rancors van nedar l'un al costat de l'altre durant un moment, i després el corrent va empènyer el rancor de Han fent que xoqués amb el seu. Isolder va respondre fent girar al seu rancor i empenyent-lo contra el d'en Han, amb el resultat que durant un moment els dos rancors van nedar espatlla amb espatlla destorbant-se l'un a l'altre.

Leia va fulminar amb la mirada a Isolder i Han.

- Esteu-se quiets d'una vegada! -Va cridar.

- Ha començat ell! -Va cridar Han.

Isolder va colpejar les aigües amb les regnes esquitxant Han.

Teneniel va començar a cantussejar darrere d'ells, i un raig d'aigua va brollar del riu i va alçar un remolí d'escuma marró a quaranta metres per l'aire. El remolí va avançar cap al grup i es va desplomar de sobte deixant xops a Isolder i Han, Luke i Chewbacca es van petar de riure, i Leia es va tornar cap a la bruixa i li va somriure.

-Moltes gràcies -va dir -. Potser algun dia puguis ensenyar-me aquest encanteri.

Leia va experimentar una sobtada sensació de felicitat i desig, i va comprendre que havia captat les emocions d’en Luke. Leia estava segura que Luke mai havia sentit una cosa semblant cap a una dona amb anterioritat, i li va fer l'ullet.

-Acamparem aviat -va dir Teneniel quan els rancors haver sortit del riu. R2 havia desplegat el plat de la seva antena -. Les cavernes estan bastant a prop d'aquí.

- R2 no està captant cap senyal dels imperials, però sí que ha detectat un nivell considerable de comunicacions radiofòniques per sobre del planeta -va dir C3PO.

Els seus ulls daurats brillaven amb una resplendor gens natural contra el fons fosc del fullatge del bosc.

- Què està passant? -Va preguntar Luke, i R2 va començar a emetre xiulets i xiulets.

-Sembla que diversos Destructors Estel·lars imperials acaben de sortir de l'hiperespai molt a prop del planeta, senyor -va informar C3PO-. R2 està intentant comptar les naus. Fins al moment ha detectat senyals procedents de catorze naus diferents.

Leia va llançar una mirada nerviosa al cel tot i que encara hi havia massa llum per poder distingir una nau espacial.

-No hauria d'haver portat un Drac de Batalla hapanià a Dathomir -va dir Isolder -. Després del nostre petit atac, només els quedaven dues opcions: reforçar les defenses o tocar el dos. Sembla que el seu pla consisteix a portar reforços.

Leia va estar a punt de preguntar-se quines eren les probabilitats que els homes de Zsinj detectessin la seva presència al planeta, però va decidir que seria millor no parlar del tema. No volia donar cap motiu de preocupació als altres membres de grup, per si es donava la casualitat que no se'ls hagués ocorregut pensar-hi. Però quan va mirar a Han, les arrugues del seu front li van revelar el que estava pensant. Els sentinelles de la presó ja havien comunicat el seu nom per la ràdio, i això volia dir que podien apostar que els homes de Zsinj sabien que Han era viu i que es trobava a Dathomir. A part d'això, hi havia una recompensa pel cap d’en Han, com hi havia per la de qualsevol oficial valuós de la Nova República. L'única pregunta a respondre era si Zsinj estava prou interessat en ell com per trencar el seu propi interdicte i enviar una nau al planeta.

Leia va mirar Isolder.

-Crec que tens raó. No m'agrada gens la idea de tenir a tots aquests destructors sobre els nostres caps... -Les possibilitats que els sensors de les naus poguessin detectar els circuits electrònics dels androides eren bastant escasses, però tot i així era una cosa que podia arribar a passar -. Anem a aquestes cavernes i amaguem-nos-hi durant una estona -va afegir Leia.

Menys de deu minuts després Teneniel ja els havia fet pujar per un vessant i avançar a través de l'arbreda fins que van arribar a un forat mig ocult per una retorçada massa de tiges i lianes vermelloses plenes de flors blanques que desprenien una olor acre. Teneniel va baixar del seu rancor i va entrar a la caverna.

- Barukka? -Va cridar -. Barukka?

Però ningú va respondre a la seva crida. Teneniel va romandre immòbil durant un moment, òbviament nerviosa, i després va tancar els ulls i va començar a cantussejar.

-No puc captar la seva presència en cap lloc del voltant -va dir quan va tornar a obrir els ulls.

- Com obtindrem informació sobre la presó si no donem amb ella? -Va preguntar C3PO-. Examina la zona a la recerca de formes de vida, R2!

 R2 va llançar una xiulada i va començar a moure el plat de la seva antena al llarg de l'horitzó.

Teneniel va ficar el cap a l'entrada de la caverna per fer una ullada, va entrar en ella i va sortir uns instants després.

-Hi ha unes quantes robes i alguns atuells de cuina -va dir -. Sembla com si s'hagués marxat fa diversos dies.

-Fantàstic -va dir Han -. On pot haver anat?

-Potser hagi anat a caçar -va suggerir Teneniel -, o potser s'hagi unit a les Germanes de la Nit. Barukka està passant per una època molt perillosa... Ha renegat, i se suposa que ha de romandre aquí, vivint en solitud i examinant el seu passat i el seu futur, però sol passar que la soledat acabi resultant insuportable.

El cel s’estava començant a enfosquir, i el sol ja havia iniciat el seu descens cap a l'horitzó.

-Acamparem aquí -va dir Luke -. És un bon lloc per esperar-la.

Va portar al seu rancor cap a la foscor, i Teneniel va començar a col·locar pedres formant un semicercle al voltant de l'entrada de la caverna, aparentment per donar a entendre que es trobava ocupada. Leia no estava molt segura a què podia ser degut, però la mera idea d'entrar allà ja li resultava inquietant. Tenia la sensació d'estar violant la intimitat de Barukka.

Isolder va guiar al seu rancor cap a les ombres. Un cop dins, les cavernes van resultar ser un resplendent país de les meravelles d'estalactites i estalagmites amb incrustacions de granat en tons de citrí pàl·lid marbrades per rivets d'ivori i verd metàl·lic. Semblava com si estiguessin envoltats de mars que esquitxaven tot el que hi havia al seu voltant, i Leia va comprendre per què les bruixes havien decidit posar-li de nom Rius de Pedra. El sostre de la caverna quedava a tal altura que els rancors haurien pogut pujar els uns sobre dels altres. L'aigua fluïa per les cavitats en forma d'un rierol d'estret llit.

Teneniel va treure alguns troncs d'un amagatall que hi havia costat de l'entrada, i Han els va calar foc amb el seu desintegrador. Durant el dia el grup havia estat discretament alerta mentre avançava, i tots havien vigilat els voltants per detectar qualsevol possible partida d'exploració enviada per les Germanes de la Nit. Per fi podien parlar, però Leia va descobrir que estava massa cansada.

No obstant això, els rancors no semblaven estar cansats. Es van arraulir al voltant del foc amb els seus impressionants petos fets d'ossos i uniformes de les tropes d'assalt, i es van escalfar els artells apropant-los a les flames mentre deixaven escapar grunyits ofegats. Tosh va parlar amb els més joves gesticulant amb les seves urpes, i la llum del foc va ballar sobre les seves dents i les plaques d'os cobertes de berrugues de les seves espatlles.

Chewbacca es va fer un cabdell sobre un matalàs i es va adormir. Els androides van anar a l'entrada de la caverna perquè R2 pogués inspeccionar els voltants amb els seus sensors. Han es va anar a explorar el fons de la caverna amb una llanterna. Luke i Teneniel parlaven en veu baixa mentre la jove posava unes quantes nous verdes de grans dimensions entre les brases perquè s'anessin rostint dins de les seves closques. Isolder havia recolzat l'esquena en un pilar rocós cobert per incrustacions de granat, i estava jugant amb el seu desintegrador.

Els rancors van deixar escapar un sospir gemegós, i Teneniel va moure el cap assenyalant Tosh.

-Està comptant als seus fills la primera trobada entre els seus avantpassats i les bruixes -va explicar -. Diu que una femella malalta es va ensopegar amb una bruixa que la va guarir, i que després la bruixa va muntar sobre l'esquena d'aquella femella i va aprendre a parlar la llengua dels rancors. Anar muntada a l'esquena de la femella va permetre que la bruixa pogués localitzar el menjar molt millor gràcies als seus aguts ulls que veuen bé fins i tot a plena llum, i aquella femella de rancor va anar creixent gràcies a què s'alimentava millor i va acabar sent enorme. Amb el temps va arribar ser una mare de bandada, i els seus ramats prosperaven mentre que altres morien. En aquella època els rancors no sabien fabricar armes tan bones com les llances o les xarxes. No sabien com protegir-se mitjançant les cuirasses. Tosh diu que les bruixes els van ensenyar coses tan meravelloses que els rancors sempre han de voler a les bruixes i servir-les, fins i tot quan els demanem coses tan irraonables com que ens portin a través de les terres salvatges o que s'enfrontin amb les Germanes de la Nit.

Leia va contemplar a Teneniel amb expressió pensativa, i va comprendre que la jove havia d'haver percebut la curiositat que li inspiraven els rancors.

-Crec que Tosh estima a la teva gent -va dir Leia.

Teneniel va assentir i va alçar una mà per rascar la pota del darrere de la femella de rancor.

-Sí -va dir Teneniel -. Tosh està molt agraïda perquè el seu ramat és cada vegada més gran, però no hi ha cap rancor a qui li agradin les Germanes de la Nit.

-Abans em vas explicar que els rancors mai servirien a les Germanes de la Nit -va dir Luke -. A què es deu això?

-Les Germanes de la Nit els tracten molt malament, com si fossin mers esclaus, i els rancors sempre acaben fugint d'elles.

-Trobo molt interessant que tracteu als vostres rancors com amics, i que en canvi tracteu als homes com a esclaus -Va dir Isolder-. Teniu una estructura de poder molt interessant amb els homes en el nivell més baix, però la veritat és que tot això em sembla bastant bàrbar.

-Sovint resulta molt més fàcil veure la barbàrie en altres cultures que en la teva -va dir Luke -. Les bruixes han construït una jerarquia basada en el poder, com ho fan moltes cultures.

Isolder va assentir.

-Per exemple, tot el concepte del govern basat en el dret de naixement sempre m'ha semblat francament bàrbar -va dir la Leia -. No opines el mateix, Isolder?

-És una afirmació bastant estranya venint de tu, princesa -va dir Isolder -. Procedeixes d'una família que s'ha anat reproduint i ensinistrant durant generacions per manar i dirigir als altres. Crec que has de dirigir als altres i que tota la teva gent ho sap, i em sembla que és el més just i adequat. El teu tron ​​i el teu títol s'han convertit en poc més que un honor simbòlic, però fins i tot així el teu poble segueix demanant que actuïs com ambaixadora d’Alderaan.

- Estàs afirmant que no som líders per dret de naixement, sinó perquè heretem aquests dots i capacitats? -Va preguntar Leia amb certa consternació -. Em sembla una teoria molt poc sòlida.

-No, no ho és -va afirmar Isolder -. Criem animals per obtenir intel·ligència, bellesa i velocitat. Entre els carnívors socials, que exerceixen el lideratge en el grup solen aparellar-se amb qui tenen més força i intel·ligència. El resultat és que normalment la seva progènie «hereta» una posició dominant en el seu grup, si és que vols expressar-ho d'aquesta manera.

-Encara que admetés que tens raó en aquest punt -va dir Leia -, la veritat és que tot això no té cap relació amb el comportament humà. Els humans no són carnívors socials.

Isolder va tornar la mirada cap a les ombres.

-Si coneguessis una mica millor a la meva mare, crec que estaries totalment d'acord amb mi que sí que ho són.

Leia es va preguntar per què hauria dit allò.

-Bé, no hi ha dubte que molts grups d'humans es consideren carnívors socials -va dir Luke -. Només cal fixar-se en un escamot de pilots, i no podràs evitar veure una cosa molt semblant a aquesta actitud. Després hi ha els senyors de la guerra, naturalment...

-I les Germanes de la Nit -va dir Teneniel.

- No puc creure que no comparteixis les meves opinions en aquesta discussió, Luke! -Va exclamar Leia -. Ets la persona més amable i bondadosa que he conegut en tota la meva vida.

-L'única cosa que estic dient -va replicar Luke sense alterar-se i sense aixecar la veu -és que Isolder potser tingui raó per molt desagradable que això pugui sonar-nos a tu i a mi. Intel·ligència, carisma, capacitat per prendre decisions i actuar amb fermesa... És molt probable que tots aquests trets tinguin components genètics, i mentre aquests trets segueixin transmetent-se i reforçant-se mitjançant la reproducció, perpetuar un llinatge de líders potser no és tan mala idea després de tot.

-Doncs jo crec que és una idea espantosa -va dir Leia -. Tu mateix ho has vist, Isolder. Has vist comerciants del teu planeta que eren tan capaços de dirigir als altres com tu.

Isolder va titubejar uns moments abans de respondre.

-Sospito que podrien ser bons líders i no hi ha dubte que són líders en el comerç, però no estic molt segur que se'ls hagi de permetre que dirigeixin governs.

- Com pots no estar segur? -Va preguntar Leia.

-Els nostres líders comercials tendeixen a mesurar-ho tot en termes de creixement, beneficis i resultats tangibles. He vist mons dirigits i controlats per comerciants, i es preocupen molt poc per aquelles persones a qui veuen com un llast per a l'economia: els artistes, els sacerdots, els malalts... Crec que prefereixo que aquests líders s'ocupin dels seus negocis.

-T'estàs queixant de què entre els homes de negocis predomina una actitud materialista, i no obstant això, fa uns moments has afirmat que la teva mare és una depredadora -va dir Luke -. Quina diferència hi ha entre ella i algú que es mou en el món dels negocis?

-La meva mare va ser una bona líder per a la seva època -va dir Isolder -. La República s'estava enfonsant. Necessitàvem a algú brutal perquè mantingués allunyat a l'Imperi, i quan vam ser incapaços de seguir mantenint-lo a ratlla, vàrem necessitar a algú que fos prou fort per mantenir units els nostres mons impedint que cedissin a la pressió del govern imperial. La meva mare va ser la persona que necessitàvem en ambdues ocasions, però els seus temps ja han passat. Ara necessitem una Reina Mare que sigui prou forta per mantenir a ratlla les meves ties, però que també sigui prou comprensiva i flexible per poder governar mitjançant la bondat.

Teneniel seguia gratant la pota de Tosh, i l'enorme bèstia es va anar inclinant cap a ella buscant les seves carícies.

-No afirmo haver comprès tots els vostres arguments -va dir de sobte -, i no obstant això ens dieu bàrbars perquè les dones governem aquest món i vosaltres els homes no heu de poder-hi. Però si sou governats per una Reina Mare, com podeu ser menys bàrbars que nosaltres? Els homes no tenen cap poder ni en un món ni en un altre. On és la diferència llavors?

-En certa manera, jo tinc el poder màxim i definitiu -va dir Isolder -. Només sóc un home, cert, però sóc qui tria a la propera Reina Mare.

Leia va serrar les dents. Era el mateix argument totalment estúpid que se'ls ocorria a les persones oprimides en qualsevol societat. D'una manera o d'una altra, aquestes persones s'acabaven consolant a si mateixes dient-se que exercien un cert grau de control tot i que el deixessin en mans d'altres persones. Discutir amb gent que estava tan immersa en la seva pròpia cultura solia resultar impossible.

Però Leia va comprendre que hi havia una altra cosa que l’enfurismava, i era el fet que donava la casualitat que reunia tots els requisits enunciats per Isolder per ser la Reina Mare perfecta. Isolder afirmava estimar-la, i era un dels homes més atractius que havia vist en tota la seva vida, però potser fos una d'aquelles persones que només es permetien enamorar-se quan trobaven a qui reunia les qualitats necessàries. Si aquest era el cas, llavors Leia no estava molt segura de quins eren els seus sentiments sobre això.

Potser Teneniel tingués la resposta adequada. La jove es va limitar a mirar Isolder i es va posar a riure.

-Jo escolliré a la propera Reina Mare -va dir amb veu burleta, imitant sorprenentment bé l'accent d’Isolder -. Tinc tot el poder! -Li va llançar un somriure ple de malícia de dalt a baix mentre seguia gratant al rancor, i va tornar a riure -. Ah, quin ximple ets!

I de sobte Han va començar a cridar i a disparar el seu desintegrador en el fons de la caverna. Luke es va aixecar d'un salt i va agafar la seva espasa de llum.

- Hi ha un monstre a la llacuna! -Va cridar Han mentre corria cap a la foguera amb el desintegrador encara fumejant a la mà -. És gran i verd, i té tentacles! Ha intentat devorar...

-Oh, sí -va dir Teneniel -. M'havia oblidat d'ella.

- Vols dir que sabies que hi havia un monstre allà, i que no em vas parlar d'ell? -Va cridar Han.

-Les germanes del clan la van posar allà fa diversos anys -va dir Teneniel -. Pensàrem que quan fos prou gran seria un autèntic banquet per als rancors.

Teneniel va donar uns copets en el flanc de Tosh i li va xiuxiuejar alguna cosa a cau d'orella. La femella de rancor la va contemplar sense moure’s durant uns moments amb una llum salvatge cremant en els seus ulls. Després va llançar un rugit, i el petit ramat de rancors va arrencar a córrer cap a la llacuna. Els humans es van acostar una mica més a la foguera i van començar a menjar nous rostides.

La calor de les flames resultava molt agradable, i van seguir parlant en veu baixa durant uns minuts fins que l'últim raig de sol es va haver esvaït, i la caverna es va tornar més fosca i va semblar encongir-se al seu voltant. Leia es va sentir bastant a gust durant una estona, però de sobte el cor li va començar a bategar a tota velocitat i va notar una terrible sensació d'ofec i asfíxia. Es va posar dreta i va mirar enrere. Hi havia una dona vestida de negre amb un gran bàcul a la mà immòbil a l'entrada de la caverna.

- Què esteu fent aquí? -Va preguntar Barukka, i va anar cap a la llum de la foguera.

Quan Leia l'havia vist per primera vegada, el bàcul havia fet que la dona semblés ser una dona gran i estar malalta, però quan va estar una mica més a prop Leia va poder veure que Barukka era jove, i que potser no tingués més de trenta anys. Tot i així, Leia va poder sentir l'aura de poder fosc que l'embolicava, alguna cosa indefinible que la feia semblar consumida i sense edat. Els penetrants ulls blaus de Barukka eren aguts i intel·ligents, i la dona els va observar amb recel des de sota del seu caputxó.

-He d’advertir que he renegat, i que heu entrat a casa meva -va dir -. No puc donar-vos la benvinguda ni oferir aixopluc.

-Llavors potser nosaltres puguem donar-te la benvinguda, i oferir-te aixopluc i una mica de sopar -va dir Luke.

-Si us plau, Barukka - va dir Teneniel -. Hem vingut a la recerca de la teva ajuda!

Barukka no havia entrat en el cercle de llum de la foguera, i els observava com si fos un animal salvatge. El seu rostre estava ple de morats i esgarrapades.

-Correu perill -va dir per fi -. Gethzeriò ha reunit les Germanes de la Nit per a la guerra. Puc sentir la seva crida, i sento com tira de mi... Sou els seus enemics.

La veu de Barukka sonava estranyament distant i pensativa, com si estigués examinant les seves pròpies emocions.

-Però no som els teus enemics -va dir Luke.

-La mare Augwynne em va dir que havies sol·licitat tornar a unir-te al clan de la Muntanya del Càntic -va dir Teneniel -. Ens agradaria poder tornar a donar-te la benvinguda com a germana de ple dret algun dia.

-Sí -va dir Barukka en el mateix to distant d'abans -. Ha escollit abandonar el clan de les Germanes de la Nit.

Va parlar com si s'estigués referint a una altra persona, algú que no es trobava a la caverna, i Leia va comprendre que aquella dona havia perdut la raó.

-Tu vas triar abandonar a les Germanes de la Nit -va dir Teneniel.

-Sí -va xiuxiuejar Barukka, com si acabés de recordar-ho.

- Ens ajudaràs? -Va preguntar Teneniel -. Hem d'anar a la presó i trobar algunes peces per a una nau. Pots dir-nos on hem de buscar?

Barukka va romandre immòbil durant un moment interminable amb el nas arrufat en una profunda concentració. Després va començar a tremolar.

-No, no puc -va murmurar per fi.

- Per què no pots? -Va preguntar Luke -. Gethzeriò no té cap poder sobre tu.

- Sí el té! -Gairebé va cridar Barukka -. És que no pots sentir com em crida? Em persegueix! M’aguaita i m’assetja fins i tot ara!

- Que et crida? -Va preguntar Luke -. Sents la seva veu dins del teu cap?

-Sí -va dir Barukka.

- I què et diu?

-M’insulta i em maleeix -va respondre Barukka -. De vegades la sento durant la nit, com si estigués dempeus al costat del meu llit...

-Heu d’haver estat molt a prop l'una de l'altra -va dir Luke.

-Gethzeriò és la seva germana -va dir Teneniel.

-Barukka, ella era la teva germana -va dir Luke en veu baixa i suau -, però aquesta part d'ella que estimaves o s'ha esfumat o està amagada a una gran profunditat.

Barukka va clavar la mirada a terra durant uns instants com si estigués contemplant les entranyes del planeta, i després va alçar els ulls cap en Luke.

- Qui ets? -Va preguntar -. Ets més del que sembles. Sento la teva presència...

-És un Cavaller Jedi arribat de les estrelles... -Va dir Teneniel.

- Que ha vingut per acabar amb el nostre món! -Va xiuxiuejar Barukka amb sobtada ferocitat -. Sí! Sí! ¡La presó! He estat allà!

Va començar a girar sobre si mateixa i a emetre xiuxiuejos i esbufecs ofegats. Va dirigir l'extrem del seu bàcul cap a terra de la caverna i el va fer girar. Leia va sentir que la por accelerava el seu pols, i de sobte va comprendre que aquells sons eren paraules i que formaven un encanteri. El sòl va onejar als peus de Barukka, i va començar a pujar per formar una cadena de muntanyes en miniatura que arribaven fins als seus genolls i que s'estenia des d'un extrem de la caverna fins a l'altre. La pols es va arremolinar en un remolí fosc, i uns edificis van sorgir del no-res als peus de Barukka: encaixat entre les muntanyes hi havia un edifici de sis costats, amb un gran pati al centre. Blocs de cel·les ocupaven el costat interior de cada paret, i les finestres i les portes diminutes eren visibles amb tot detall. Petites torres de vigilància rodones s'alçaven a cada angle de la presó, i androides sentinelles perfectament modelats giraven en els seus seients fent guàrdia amb els seus desintegradors en miniatura. En un extrem hi havia caminants imperials reduïts a l'escala de joguines que vigilaven aquella zona, siluetes fetes de pols que caminaven en un anar i venir impossible per tota aquella esplanada. Uns coberts van aparèixer de sobte a prop seu i, finalment, una torre solitària més gran que les altres va brollar del sòl prop de la presó, amb una passarel·la de terra que creuava l'aire anant des dels nivells superiors de la presó fins a l'extrem superior de la torre. A l'altra banda de la presó, la pols s'agitava formant onades com si acabés de crear un petit llac.

Chewbacca va llançar un rugit atemorit i va estendre un braç assenyalant les diminutes figures humanoides fetes de pols que recorrien els perímetres de la presó, algunes amb l'uniforme de les tropes d'assalt, altres amb les capes de les bruixes. Barukka es va alçar sobre la seva creació amb la suor corrent-li per la cara i la respiració panteixant i entretallada. Tenia els ulls vidriosos, i la llum de la foguera ballava i centellejava en ells. Leia va comprendre que només un gran acte de concentració podia permetre que la dona manipulés la pols d'aquella manera. Era un talent que es trobava molt més enllà de qualsevol cosa que li hagués vist fer mai a Luke, i la va espantar. Si Barukka era capaç de fer allò, quina classe de poder tenien les altres Germanes de la Nit?

-Aquestes són les entrades de la presó -va dir Barukka, assenyalant portes a l'est i a l'oest de l'edifici -, i aquí hi ha els seus guardians. -Va enfonsar l'extrem del seu bàcul a les torres de vigilància amb el seu bàcul, va destruir els caminants imperials i va aixafar un lloc d'avançada situat al confí oest del desert -. Gethzeriò porta molt de temps per muntar una nau per poder escapar -va seguir dient Barukka -i guarda els sistemes i components aquí, al soterrani que hi ha sota de la seva torre.

L'extrem del bàcul es va incrustar a la base de la torre.

Han i Luke es van acostar al mapa vivent i el van estudiar amb expressions pensatives.

-Aquesta torre està massa vigilada perquè puguem acostar-nos-hi per terreny descobert -va dir Han -. De fet, tota la zona est de la vall no ofereix cap refugi...

Es van tornar cap al llac de l'oest dels turons.

-Jo diria que la nostra millor possibilitat és creuar els turons al nord o al sud -va dir Luke -i després arribar a la presó per la part de darrere. Quant estiguem dins, podrem travessar els blocs de cel·les sense massa problemes i usar la passarel·la per arribar fins a la torre.

-Sí -va dir Han -. I tenen un aerolliscador i un parell de motos aèries aparcades davant de la presó... Quant haguem obtingut els components, hauríem de poder carregar-los en aquests vehicles i escapar.

A la part alta de la torre la silueta diminuta d'una Germana de la Nit va creuar un llindar, i es va aturar amb la cara alçada cap al cel durant un moment com si clavés la mirada directament a la cara de Barukka.

- Gethzeriò! -Va cridar Barukka, i va girar sobre si mateixa i va aixafar la figura amb el seu bàcul.

La perfecta rèplica viva de la presó es va ensorrar sobre la sorra i Barukka va caure de genolls sanglotant. Luke va anar cap a ella, li va posar una mà a l'espatlla i després la va abraçar amb extrema delicadesa.

-Tot va bé -li digué -. Ja no et farà mal mai més... Mai més tornarà a fer-te mal.

Barukka alçà els ulls cap a ell, i Luke va veure que la seva cara era una massa de morats purpuris.

-Però què hi ha de mi? -Va exclamar -. Quan curaran les meves cicatrius?

Luke li va acariciar la cara.

Els qui utilitzen el costat fosc de la Força solen fer més mal als altres que a si mateixos -li va dir amb dolçor. Després va lliscar els seus dits sobre els morats, i la inflor va començar a disminuir immediatament -. Seu al meu costat aquesta nit i podrem iniciar la teva curació -va afegir.

Aquella nit Leia va passar molta estona estirada sobre una manta. La tornada «Han Solo, / quin home! / Solo» es repetia una vegada i una altra en la seva ment fins que va sentir un desig gairebé incontenible d’emprendre a cops de martell amb C3PO. Hi hauria sabut que anava a afectar-la d'aquella manera? Sabia que quedaria gravat en la seva ment i es repetiria contínuament, amb una insistència que Leia acabava creient que anava a posar-se a cridar d'un moment a un altre?

Va intentar calmar-se escoltant Luke mentre instruïa Teneniel, Barukka i Isolder.

-El Jedi utilitza la Força només per al coneixement i la defensa, mai per fer mal o obtenir poder.

-Però en el cas dels encanteris dels nostres clans, les paraules dels encanteris són les mateixes tant si volem llançar en nom de la llum com en nom de la foscor -va argumentar Teneniel -. Com podem saber si els estem utilitzant de la manera correcta?

-No són les paraules les que us donen poder, sinó les vostres intencions -va replicar Luke -. Quan conservis la calma i et sentis en pau, quan siguis compassiu i just amb els que es converteixen a si mateixos en els teus enemics..., llavors sabràs que estàs utilitzant correctament la Força. Però si et rendeixes a l'odi, a la desesperació o a la cobdícia, llavors t'estàs lliurant al costat fosc i aquest acabarà dominant el teu destí i et controlarà.

-Tinc amigues entre les Germanes de la Nit -va dir Teneniel -. De petita jugava amb Grania i Varr, i els tenia un gran afecte. Fins i tot Gethzeriò em va fer regals durant la Festa de l'Hivern... Només fa set anys que la vam expulsar del nostre clan. No puc pensar en totes elles com si estiguessin perdudes per sempre...

-Potser puguis recuperar-ne algunes d'elles salvant-les del costat fosc -va dir Luke -. Si sents que encara hi ha alguna cosa de bo en elles, llavors has de despertar a aquest bé si pots, però no et deixis enganyar. El costat fosc pot ser gairebé irresistible, i algunes persones donen l'esquena del tot a la llum i es converteixen en agents del mal. Si pots, recorda el bé que hi havia dins d'elles en el passat i estima-les per això, però no permetis que això influeixi massa en tu. Els agents del mal poques vegades es revelen voluntàriament.

-Vas dir que les persones que segueixen els dictats del costat fosc poden ser recuperades per la llum, però... Què passaria si tu mateix arribessis a quedar contaminat? -Va preguntar Barukka en veu baixa -. Com pots alliberar-te a tu mateix?

-Si això arriba a ocórrer, llavors has d’allunyar-te del costat fosc amb tot el cor. Renúncia a la teva ira, renúncia a la teva cobdícia, renúncia a la teva desesperació...

Leia va mirar Barukka i va veure que la dona tenia el nas arrufat i que una llàgrima brillava en el seu ull. Leia no podia ni imaginar els pensaments que estaven passant per la ment de la dona, però tot i així va agrair no haver d'enfrontar-se als problemes que patia Barukka.

Luke va allargar la mà, va fregar el mentó de Barukka amb els dits i l'hi va alçar amb gran delicadesa.

-I, amb el temps, has de renunciar a la teva culpa -va murmurar.

Següent