L'ocupació de Rhamalai (I)

L'ocupació de Rhamalai

M. H. Watkins

I

 

L’ominosa ombra negra l'envoltava per complet. Volia rebel·lar-se contra ella, però no es podia moure, no podia ni respirar. Una cosa l'agafava per les espatlles amb fermesa implacable...

- Mare, desperta!

La veu va portar a la Charis Enasteri de tornada a la realitat i es va esforçar a obrir els seus ulls cansats. Un rostre borrós, emmarcat en cabell castany daurat, Observava la seva figura estesa al llit. Mans amables l’agafaven de les espatlles, agitant-la perquè despertés.

- Mare, tinc bones notícies, desperta!

- Oh, Nadra. – La Charis va parpellejar mentre el somni s’acabava d'esvair. Lentament la cara de la seva filla es va començar a enfocar -. Què passa?

- Acabo d'escoltar-ho... He vingut corrent a casa a dir-t'ho...

- Nadra. – La Charis va agafar la mà de la seva filla -. Calma't.

La Nadra va respirar profundament.

- Avui he escoltat bones notícies. Hi ha una possibilitat que puguis curar-te!

La Charis va sospirar. La seva filla mai acceptaria l'inevitable.

- No vaig a millorar, i ho saps. Aquests símptomes van i vénen, però amb el temps només empitjoraran. Res no pot canviar-lo.

- Però, mare, han aterrat naus imperials a Rhamalai! Just aquí, a Argona!

La Charis va deixar anar un crit ofegat i va examinar la cara de la seva filla.

- Quan?

-Fa tan sols una hora.

- Oh, no - va gemegar la Charis.

- Però això són bones notícies, mare. No ho veus? L'Imperi té tota la tecnologia que Rhamalai defuig. Ha de tenir també tractaments mèdics avançats. He descobert que pots curar-te!

- Per descomptat que no! No seré atesa per imperials -va insistir la Charis. L'aire perplex i ferit de la seva filla la va commoure -. Nadra, escolta’m. Hi ha moltes coses que no entens. No es pot confiar en la gent de l'Emperador...

El sobtat so de peus desfilant la va interrompre. La Nadra va córrer a la finestra.

-Hi ha soldats amb armadura blanca apropant-se pel carrer.

- Soldats d'assalt! - La Charis no podia dissimular la seva por.

- Estan entrant a les cases. Què fan? – La Nadra semblava tenir més curiositat que por.

El pànic amenaçava amb apoderar-se'n, però la Charis va tractar de calmar-se.

- Vine aquí, Nadra. Ajuda’m a incorporar-me abans que arribin aquí- va dir.

La Nadra va tornar per ajudar-la.

- Can a venir aquí? Per què?

- Registraran totes les cases. Sempre ho fan -va respondre la Charis -. Hem de semblar... despreocupades. Per què no et sents i em llegeixes alguna cosa?

La Nadra es va enfilar a l'estreta cadira propera al llit. Va agafar el text que havien començat la nit anterior, però no el va obrir. Els segons es van allargar, convertint-se en minuts. Peus enfundats en pesades botes van sonar en el paviment. Una veu aterrida va cridar en la distància. Un nen va plorar.

Sense previ avís, van sonar forts cops a la porta de la seva petita casa. Les dues dones es van sobresaltar.

- Aquest planeta es troba ara sota la jurisdicció de Sa Majestat Imperial, l'Emperador Palpatine - va cridar una veu aspra i eixordadora -. Tots els habitants d'aquesta casa, surtin immediatament.

La Nadra va avançar cap a la sala exterior i la Charis li va dir:

- Vés amb compte. No els facis enfadar.

La Nadra va assentir.

La Charis va escoltar que la seva filla arribava a la porta i l'obria.

- Som aquí. La meva mare està malalta, així que si us plau no la molestin.

Pesades trepitjades van ressonar per terra.

- On és la teva mare? -Va preguntar la mateixa veu filtrada.

- Al llit. Està molt malalta... - La resposta de la Nadra va ser tallada quan un soldat de gran alçada que portava una gran musclera va entrar a grans gambades al dormitori per col·locar-se al costat de la Charis. La Nadra va entrar darrere seu a batzegades, amb un altre soldat d'assalt agafant-la amb força del braç.

La seva presència era aclaparadora. La Charis va sentir nàusees.

- Com podem ajudar-los, tinent? -Va preguntar, esforçant-se per mantenir el control de la seva veu.

- S'ordena a tots els homes d'entre setze i trenta-cinc anys que es presentin a la base imperial per al seu immediat reconeixement i allistament al servei de l'Imperi.

- Aquí només vivim la meva filla i jo -va aconseguir respondre la Charis. El cor li bategava amb força i va sentir que li faltava l'alè -. El meu marit va morir fa anys. No tinc més fills -va afegir.

Les tètriques faccions del seu casc van fer que la Charis s’encongís en els llençols.

- Ni se li acudeixi pensar d’amagar els seus homes – la va amenaçar, inclinant-se sobre ella -. Si ens ha mentit, ho lamentarà.

Es va tornar i va mirar detingudament la Nadra.

- Necessitem civils en llocs de suport. Presenta't demà al matí a l'oficina de personal del Servei Civil de la guarnició. Et seran assignades tasques.

- Però la meva mare està malalta -va protestar la Nadra -. He de tenir cura d'ella.

El soldat d'assalt va tornar a mirar la Charis.

- L'Emperador és benevolent -va dir amb to mecànic -. Serà tractada a les nostres instal·lacions mèdiques. Un transport la recollirà al matí.

Es va tornar cap al seu company.

- Passem a la casa següent. - Es van anar tan abruptament com havien arribat.

La Charis va sentir com si l’hagués colpejat un raig, amb la seva energia fugaç i letal deixant-la com una massa tremolosa.

La Nadra va tornar al costat del seu llit, ajupint-se per abraçar amb força la Charis.

- He aconseguit el meu desig, però crec que ja no el vull -va dir, amb veu tremolosa.

La Charis va acariciar el cabell de la seva filla.

- Ara ho entens. L'Emperador és un dictador opressiu i els seus soldats d'assalt són despietats. Simplement fes el que et demanin. El teu pare ho va donar tot per assegurar la teva seguretat. No podem tirar això descuidadament per la borda.

- Què vols dir? – La Nadra es va aixecar per mirar als ulls de la seva mare -. Creia que pare era mort.

La Charis va llançar un profund sospir.

-El teu pare estava sent perseguit pels agents de l'Emperador. Va abandonar Rhamalai quan només tenies un any d'edat, per protegir-nos. -Els seus ulls es van omplir de llàgrimes -. Mai no he tornat a saber d'ell des de llavors.

- Llavors encara està viu en algun lloc? Podríem buscar-lo, si poguéssim sortir del planeta d'alguna manera! - Els ulls de la Nadra es van il·luminar amb esperança.

- Han passat setze anys. No ha donat senyals de vida en tot aquest temps. Deu estar mort.

- Potser el director Pellias pugui ajudar-nos.

La Charis va sospirar.

- Nadra, he lluitat amb això durant anys. No hi ha manera...

- Però hem d'intentar-ho!

Un dolor sord es va apoderar del cap de la Charis. Es va posar la mà sobre els ulls.

- Nadra, si us plau.

- Ho sento -va murmurar la Nadra. Va besar suaument la Charis al front -. Et portaré una mica de te.

Quan la Nadra va marxar, la Charis va deixar que les llàgrimes caiguessin. L'esperança als ulls de la Nadra li destrossava el cor.

- Oh, si us plau -va xiuxiuejar a l'aire -. Si hi ha algú allà fora que pugui sentir-me, si us plau, si us plau, protegeix la meva filla.

***

En Denel Moonrunner estava assegut sobre el mur de pedra darrera la casa dels seus pares. El sol brillava escalfant-li les espatlles, però alguna cosa no anava bé. Sentia una estranya pertorbació, com si algú estigués demanant ajuda. Volia plantar-se d'un salt i ajudar, però a qui? Va tractar de localitzar la font d'aquestes sensacions, però es van dissipar ràpidament. Últimament tenia moltes d'aquestes estranyes ànsies... només desitjava poder saber què significaven.

- Només són coses de l'edat, anhels adolescents - havia dit el seu pare. Però en Denel es preguntava si Lorn Moonrunner sabia més del que voldria admetre.

De sobte, un altre fort sentiment el va envair, aquesta vegada una sensació de perill. Estava atordit quan alguna cosa li va pegar amb força a l'esquena, gairebé enderrocant-lo del seu lloc en el mur del jardí.

- Caçador, vell brivall -va dir en Denel amb una rialleta. Es va tornar per rascar el gorset entre les seves banyes romes -. Mai tens prou atenció, eh, noi? - L'animal de quatre potes va colpejar el terra amb una peülla i va moure el cap arrissat -. No, no puc sortir a córrer amb tu ara. He d’acabar d'estudiar.

L'animal alt i negre va deixar anar un bram.

- Denel? - Va cridar la seva mare des de la casa -. Denel, vine aquí, si us plau. -La seva veu sonava estranya, d'alguna manera. Va saltar del mur i es va dirigir a la casa.

A l'entrar a la sala d'estar, es va sorprendre de veure a quatre soldats d'assalt imperials envoltant la seva mare. El rostre de l'Artis estava tens i espantat.

- Què passa, mare? -Va preguntar amb cautela.

- Has d'anar amb aquests homes -va respondre ella amb un fil de veu.

- Per què?

- Res de preguntes! - Va bordar el seu comandant -. Has estat allistat a l'Exèrcit Imperial. Acompanya'ns immediatament. - Van envoltar en Denel i el van començar a empènyer cap a la porta.

- Esperi un moment -va protestar en Denel -. He estat planejant anar a l'Acadèmia durant anys. Acabo de fer divuit anys, de manera que ja puc demanar el meu accés. Doneu-me una hora perquè reculli algunes coses i jo...

- Silenci! - Va bordar l'oficial -. Obeiràs les ordres. L'Imperi et proporcionarà totes les teves necessitats, i mostraràs gratitud.

- Però, on em porten? -Va continuar en Denel mentre un soldat l'empenyia a la porta amb la culata del seu rifle blàster -. Quan podré tornar? Puc almenys dir adéu als meus pares? - Es va ensopegar en els graons.

- Calla i mou-te. -Un altre soldat va agafar el braç d’en Denel i el va aixecar arrossegant-lo fins a la porta principal.

En Denel va poder escoltar plorar a la seva mare. Es va desfer de l'agafada del soldat d'assalt i es va tornar a mirar.

-Mare... -Va començar, però va caure de genolls pel dolor quan li van clavar el canó d'una arma a l'esquena.

- Obeiràs les meves ordres - va grunyir el comandant a cau d'orella d’en Denel. Van tirar d'ell per posar-lo dempeus i el van conduir fora de la porta.

Mentre el conduïen pel carrer, en Denel va advertir que molts altres homes estaven sent trets de les seves cases. Va veure al seu veí Dorn Lister, al seu amic Amos Granley. Una suor freda va cobrir l'esquena d'en Denel. Ningú parlava. Aparentment tots havien après la seva primera lliçó d'obediència, igual que ell.

***

- Ordenarà al seu poble que cooperi, o haurem de demostrar les nostres intencions d'una manera més... dramàtica. - El general Yrros caminava pomposament per l'oficina del director de comerç planetari -. Estic segur que els seus conciutadans preferirien viure en pau i tranquil·litat que sacrificar-se sense motiu. - Es va aturar per llegir un diploma emmarcat que penjava de la paret panelada.

En Markren Pellias va alçar la vista del seu escriptori i va mirar la cara quadrada i arrogant del general imperial. Les ungles se li clavaven en els palmells dels seus punys tancats.

-La seva pau ja ha estat esquinçada pels seus soldats d'assalt. Han envaït les seves llars, emportant-se als seus marits, germans i fills. No era conscient que l'Emperador aprovés aquests mètodes.

El general Yrros es va girar per mirar-li la cara.

- No és el més preferible, però és necessari en aquest moment. Les seves famílies seran adequadament compensades.

- Adequadament compensades? - Pellias es va posar dret i va avançar cap a l’Yrros -. Creu que uns quants crèdits aquí i allà poden compensar la pèrdua d'un ésser estimat? -Va fer tot el que va poder per evitar plantar un cop de puny al bell mig de l'aristocràtic nas del general.

L’Yrros no es va deixar intimidar. Amb passos precisos, va creuar la catifa, detenint-se amb el seu rostre a no més de vint centímetres de la cara del director. L'elevada alçada del general va obligar a Pellias a inclinar-se el cap cap enrere per mirar-lo als seus ulls foscos i furiosos.

-És necessari en aquest moment -va pronunciar lentament el general, mirant fixament Pellias.

El director va abaixar la mirada i va retrocedir.

- Les tropes imperials són generosament remunerades -va continuar l’Yrros -. Les seves famílies no patiran en excés. Tothom estarà agraït per tenir l'oportunitat de contribuir al Nou Ordre. S'assegurarà això, oi?

- Sí, general. - Pellias es va tornar per ocultar la seva amargor -. Cooperarem.

- Bé. Ara, si us plau, seieu i discutirem els termes de la nostra presència aquí. – L’Yrros es va asseure al braç d'una cadira de fusta amb intricats tallats que estava enfront de la taula. No es va aturar a observar la bellesa de l'artesania.

Pellias es va asseure pesadament rere del seu escriptori, preguntant-se per quant de temps continuaria sent seu.

Com si pogués llegir els pensaments d’en Pellias, el general Yrros va continuar.

- Ara estic al comandament d'aquest sistema. Vostè serà el meu enllaç principal entre la presència militar i el poble.

"Si manté la seva cooperació, se li permetrà dirigir el seu govern pràcticament igual que abans, amb una excepció. - El general es va colpejar una mà amb els seus foscos guants mentre parlava -. Cada decisió que prengui, ja sigui celebrar eleccions, promulgar noves lleis, acords comercials, o fins i tot celebracions festives, haurà de ser aprovada prèviament abans de ser portada a la pràctica. Ho entén?

En Pellias ho entenia perfectament. Ell i tots els líders del gremi no serien res més que titelles imperials.

- Ho entenc.

- Se li permetrà mantenir aquestes oficines. - El general va mirar al seu voltant, sense molestar-se a amagar el seu somriure -. Les oficines centrals imperials estaran a la base.

-És clar -va respondre el director amb un toc de sarcasme.

-No obstant, hi haurà alguns canvis significants, especialment pel que fa a millores tecnològiques en aquest planeta perdut.

- Com quines?

- La raó per la qual som aquí. Agricultura. El ric sòl de Rhamalai és ideal per al cultiu de collites d'aliments. Tan aviat com estigui completa la construcció de la base de la guarnició, començarem a treballar en una cadena de plantes de processament d'aliments i en un complex d'exportació central. Rhamalai tindrà la gloriosa tasca d'alimentar les nostres tropes.

En Pellias no va emetre cap resposta.

- Informi als seus gremis de grangers -va continuar el general -. Que enviïn representants a Argona immediatament. La setmana que començarem la reeducació, usant mètodes moderns de producció d'aliments. - El general va moure lleugerament el cap -. No m'entra al cap com aquest planeta es va mantenir en una condició tan primitiva.

- No volem les seves millores -va dir en Pellias -. Rhamalai ha existit durant quatre anys sense trucs tecnològics.

-Aquesta és una estranya actitud, considerant tots els beneficis de la tecnologia. – L’Yrros mirava al director com un entomòleg examinant una nova espècie d'insecte.

- Aquest planeta va ser colonitzat pels cherisites -va explicar en Pellias -. Van triar viure amb senzillesa, en harmonia amb el planeta. Aquestes creences s'han mantingut fins avui i tenim lleis per protegir-les.

- Sóc ben conscient de la història del seu planeta, director- va dir el general Yrros -. Els cherisites i tots els que segueixen el seu camí són estúpids. Vostès no són més que una estranya col·lecció de cecs idealistes jugant a jocs infantils. És sorprenent com ningú ha conquerit aquest planeta fins ara.

- Durant tres segles, un mestre Jedi que es va assentar amb els colons originals protegir aquest món -va respondre en Pellias -. Va defensar el planeta contra la seva explotació, i també va actuar com a sanador.

- Un Jedi? Vivint durant tres-cents anys? -Va dir l’Yrros amb to burleta -. Ja no queda cap en tota la galàxia.

-Va morir més o menys quan l'Emperador va arribar al poder. Des de llavors hem estat desprotegits.

-Bé, llavors alegrin-se de tenir alguna cosa que l'Emperador valora. Rhamalai ara té la major protecció de l'Imperi.

En Pellias es va posar dret darrere del seu escriptori.

- Sí, però qui ens defendrà de vostès?

En dues gambades, l’Yrros va creuar la sala, va alçar la seva mà dreta i va usar el dors de la mà per deixar anar una bufetada a la cara d’en Pellias.

- Vigili les seves paraules, director, o aviat es convertirà en la pitjor classe d'exemple per al seu poble.

El general va avançar cap a la porta. Es va tornar de nou cap a Pellias.

- Parli aquesta nit amb els seus líders i informi’m al matí. Un dia m’agrairan que portés a segle present aquest pou de fang al que anomenen planeta. - Va tancar la porta darrere seu amb un cop de porta.

- Sincerament ho dubto, general -va respondre en Pellias.

Següent