El festeig de la princesa Leia (XVI)

Anterior

16

Aquell vespre les flames saltaven i brillaven a la foguera encesa per cuinar, i les gotes de greix que sortien acomiadades guspirejaven i espetegaven sobre les brases mentre els homes anaven tallant l'animal en trossos que col·locaven sobre plats de fang cuit amb tubercles, nous i brots crus. Han estava assegut sobre uns coixins de cuir a terra juntament amb Chewbacca, Leia i C3PO en la fortalesa del clan de la Muntanya del Càntic. Han havia descobert que el seu cansament, l'arribada de la foscor i un estómac ple feien que li resultés molt difícil mantenir oberts els ulls, però Chewie s'estava alimentant-se amb molta gana tot i els embenats que cobrien les seves costelles. Els meravellosos poders regeneratius del wookiee permetien que la seva curació avancés més en un dia del que hauria estat possible per a un ésser humà en dues setmanes.

Si es tornava cap a les portes obertes Han podia veure grans núvols de tempesta que s'acumulaven a la llunyania i el llampeg dels raigs entre ells. Les estrelles cremaven amb intensa brillantor sobre les muntanyes cobertes d'arbres.

Les bruixes reien al seu voltant i ensenyaven encanteris a les seves filles entre les ombres. Les joves vestien camises i pantalons de pells sense adornar, i no els vestits molt complexos de les bruixes que ja havien rebut tot el seu ensinistrament, però estar amb les seves filles feia que les bruixes semblessin més despreocupades i afectuoses. S'havien tret els tocats i els cascos, i s'havien deixat anar els cabells deixant que caiguessin sobre les seves espatlles i esquena. Sense la seva indumentària de guerreres al complet no resultaven tan impressionants, i la seva nova aparença feia que a Han li recordessin més un grup de camperoles que una altra cosa.

Els esposos de les bruixes treballaven en silenci. Vestien túniques teixides amb fibres vegetals, i servien el sopar a les dones fent tan poc soroll que Han gairebé va tenir la impressió que es comunicaven telepàticament.

Augwyinne estava asseguda prop d’en Han i la Leia per poder parlar amb ells sense necessitat d'aixecar la veu, i s'havia adonat de la freqüència amb què Han tornava la mirada cap a la tempesta en la llunyania.

-No et preocupis -li digué -. No és més que Gethzeriò agitant-se en la seva fúria impotent, però està massa lluny. Aquesta nit no hi haurà cap tempesta de la Força.

- Gethzeriò està causant tots aquests raigs? -Va preguntar C3PO, i els seus ulls es van il·luminar de sobte -. Vaja, em pregunto quanta energia pot arribar a produir...

Augwyinne va contemplar la distant massa de núvols sense immutar-se, i una branca enlluernadora de llampecs ataronjats que acabada en moltes llengües va pujar cap al cel, com si hagués sorgit del no-res expressament perquè ella pogués veure-la.

-Oh, és molt poderosa i està molt irritada, però no vindrà aquesta nit. Està reunint a totes les germanes del seu clan i no farà res contra nosaltres fins que hagin arribat totes.

»Bé-va dir després com si volgués canviar de tema-, aquest títol de propietat de Dathomir que vas ensenyar... Realment val alguna cosa?

-Valdrà molt quan la Nova República reconquereixi aquest sector -va dir Leia.

- I quan passarà això? -Va preguntar Augwyinne.

-Bé, és una pregunta bastant difícil de respondre -va dir Han, llançant nerviosos cops d'ull al cel -. Podria passar d'aquí a tres mesos, i podria passar d'aquí a tres dècades, però el que sí és segur és que acabarà passant. Zsinj és un gran guerrer, però no és un bon governant. Com més danys causem a les seves flotes, més de pressa se li aniran escorrent els planetes d'entre els dits. Quant els seus comandants vegin que vacil·la i comença a debilitar-se, tots es llançaran sobre la seva gola.

Chewbacca va indicar que estava d'acord llançant un rugit ple de confiança.

-Chewie creu que Zsinj caurà abans que hagi transcorregut un any -va dir C3PO-. Però els meus programes indiquen que si les coses segueixen com fins ara, Zsinj podria aferrar-se al seu poder durant un període de temps considerablement més llarg. Calculo que la seva caiguda es produirà dins de catorze coma tres anys.

-Crec que el càlcul de Chewie està més a prop de la realitat -va dir Han -. Però la situació podria seguir sent bastant difícil durant algun temps després de la caiguda de Zsinj.

- Com puc comprar aquest planeta? -Va preguntar Augwyinne de sobte, i la seva veu era plena d'excitació -. Valores l'or i les gemmes? Hi ha grans quantitats d'ambdues coses a les muntanyes.

El silenci es va apoderar sobtadament de la sala al seu voltant quan les bruixes que estaven més a prop van callar per poder sentir la resposta d’en Han.

Leia va llançar una maliciosa mirada de reüll a Han, òbviament esperant que fixés el seu preu.

-Bé... -Va dir Han en to vacil·lant -. Sóc propietari de tot el que hi ha en aquest planeta, pel que en realitat aquest or i aquestes gemmes ja em pertanyen. El planeta està valorat en tres mil milions de crèdits. Això només en concepte de propietat immobiliària, naturalment, i no inclou totes les millores: edificis, instal·lacions...

Augwyinne va estudiar el seu rostre en silenci durant uns moments i va acabar assentint sense haver-se adonat que Han feia broma. Després va contemplar els rostres de les seves germanes.

-Les dones del clan de la Muntanya del Càntic no tenim diners -va dir -, però t’oferiríem els nostres serveis com a pagament. Digues tres coses que vulguis, i et concedirem els teus desitjos si es troba dins dels límits del nostre poder el fer-ho.

-Bé... -Va dir Han, i la seva mirada va recórrer els rostres expectants de les bruixes. No hi havia oblidat el que li havia dit Damaya feia unes hores. Aquelles bruixes no eren les seves enemigues, però tampoc havien decidit ser les seves aliades. Això era una cosa que només podria aconseguir-se pagant un preu, i per fi havien decidit en quina moneda es pagaria. Tot i així, Han no se les estava prenent massa seriosament -. El primer que vull és poder sortir d'aquest planeta. -Va alçar els ulls cap a les voltes del sòl de pedra -. Després suposo que m'agradaria una certa quantitat d'aquest or i aquestes gemmes de les que has parlat..., diguem que tot el que pogués transportar un rancor adult. I en darrer lloc... Bé, si pots convèncer-la que accedeixi, vull la mà de Leia en matrimoni.

Augwyinne va mirar Han i Leia i va assentir amb expressió pensativa.

-Leia ens va dir que demanaries aquestes tres coses -va murmurar l'anciana -. El clan de la Muntanya del Càntic farà tot el que pugui per satisfer el preu que has sol·licitat, però Leia no forma part del tracte. No podem obligar-la a què es casi. Tindràs l'or i les gemmes a l'alba. Tres germanes s'han posat en camí en aquest mateix instant per portar la teva nau, per tal que tu i el WoKa pelut pugueu reparar-la.

- Ei, un moment! -Va exclamar Han, comprenent que havia parlat amb massa precipitació i sense adonar-se que la proposta de les bruixes anava totalment de debò.

- Massa tard, Han! -Es va burlar Leia -. ¡Acabes de vendre un planeta!

Han va obrir la boca per protestar i Chewie va llançar un grunyit, però Augwyinne va alçar una mà.

-No lamentis el preu que has fixat, Han Solo -va dir -. Les germanes del clan de la Muntanya del Càntic el pagaran sense dir ni piu encara que el fer-ho ens costi moltes vides. Gethzeriò potser s'enfronti a nosaltres amb l'esperança de capturar-te i fer-se amb la teva nau, i aquesta és la raó per la que la tempesta de la Força està fent estralls ara mateix al desert. Però ja hem discutit les teves condicions, i les hem acceptat.

«Ja hem discutit les teves condicions...» Bé, això explicava el perquè Leia havia passat tant de temps amb elles mentre Han estava treballant en els camps. Les bruixes li havien tret tota la informació possible i havien tramat plans per quedar-se amb el seu planeta, i havien accedit a enfrontar-se a les Germanes de la Nit per protegir-lo. Probablement fins i tot ho havien calculat tot fins al segon perquè Han i les Germanes de la Nit coincidissin en aquella sala, amb l'objectiu que Han pogués veure com era la seva oposició. En altres paraules, que l’havien manipulat des del primer moment. Estava clar que Augwyinne era molt astuta.

- I què faríeu suposant que fóssiu propietàries del planeta? -Va preguntar.

-Vendríem terra als colonitzadors -va respondre Augwyinne -i contractaríem mestres perquè vinguessin a nosaltres des de les estrelles. Ens uniríem a la Nova República, i aprendríem a viure com vosaltres perquè amb el pas del temps els nostres fills i filles deixessin de ser exiliats que han de viure en aquests turons durs i inhòspits.

Pel que sembla ho tenia tot planejat. De fet, i després de sentir parlar a Augwyinne, Han va tenir la impressió que Leia potser hauria fet alguna tasca de reclutament abans que el portessin dels camps.

-Disculpi, però desitjaria fer-li una pregunta -va dir C3PO-. Com pensen portar la nau?

-Les germanes es van portar tres rancors -va dir Augwyinne -. Tallaran uns quants arbres i faran una plataforma que puguin arrossegar, i després remolcaran la nau fins aquí. Llançarem un encanteri i la farem pujar fins a la muntanya, on podrem ocultar-la mentre hi treballeu. Creus que el nostre pla donarà resultat?

-Sí, suposo que sí -va dir Han, novament agafat per sorpresa. La idea de vendre el seu planeta no li resultava massa agradable, però tenint en compte el problema de les Germanes de la Nit i pensant-ho bé, va començar a sospitar que potser fos la millor oferta que podia aspirar a obtenir -. Si els rancors són tan grans com els que he vist fins ara... Sí, tres o quatre podrien remolcar la nau. Però no vull que arribi aquí amb més bonys de les que ja té, entesos?

Augwyinne va arrufar els llavis i el va estudiar amb expressió pensativa.

-Les nostres germanes ja estaran de tornada amb la nau per quan es faci de dia -va dir -. He d’advertir que correreu un gran perill. Gethzeriò sap que tens una nau estel·lar, i farà el que sigui per apoderar-se'n. El menys que podem esperar d'ella és que enviï a les Germanes de la Nit per capturar-la.

- Quant de temps trigarà en arribar aquest atac, suposant que les Germanes de la Nit planegin atacar? -Va preguntar la Leia.

-Les Germanes de la Nit són molt cauteloses -va respondre Augwyinne -. Crec que només llançaran un atac a gran escala si creuen que les seves forces combinades poden aixafar-nos. Hem llançat encanteris per esbrinar quins són els seus plans. En aquests moments, algunes germanes es troben disperses i estan tornant a la ciutat. Crec que es posaran en moviment el més aviat possible quant hagin arribat. Potser disposem de tres dies. Haureu de reparar la vostra nau i haver partit abans que acabi aquest termini.

- O en cas contrari...? -Va preguntar Han.

-Si no podríem morir tots -va dir greument Augwynne -. Si les Germanes de la Nit ataquen, no crec que el nostre clan sigui capaç de resistir la seva escomesa. Hi ha una dotzena de clans més a les muntanyes, però fins i tot el més proper es troba a quatre dies de marxa. He enviat corredors a les germanes del Riu Enfuriat i als clans dels Pujols Rojos demanant-los ajuda, però només arribaran després que ens haguem retirat. Heu de marxar abans que les Germanes de la Nit puguin atacar!

Han va mirar Chewie, Leia i C3PO. Aquest cop sí que els havia ficat en un autèntic embolic. La millor solució per al clan seria que Han es limités a volar la nau en mil bocins perquè Gethzeriò no tingués cap raó que li impulsés a voler-la capturar. Però si ho feia, llavors potser mai aconseguissin sortir del planeta. Han podia enfrontar-se a la perspectiva de quedar-se atrapat a Dathomir, però què seria de Chewbacca? El wookiee tenia una família, i encara que es quedaria allà si Han li ho demanava, Han no podia exigir-li aquella mena de sacrifici. I C3PO? Sense els seus banys d'oli i els seus recanvis, deixaria de funcionar abans que hagués transcorregut un any. I també estava Leia, naturalment... Han l'havia obligat a navegar en contra de la seva voluntat, i precisament per això se sentia obligat a treure-la de Dathomir, però tot i això, Han també sabia que Leia mai posaria la seva llibertat per sobre de les vides d'altres persones.

Han va romandre immòbil amb les cames creuades davant seu, va posar les mans sobre els genolls i es va fregar els ulls. «He cobert molt bé les meves empremtes -va pensar -, però algú acabarà trobant-nos tard o d'hora.» Omogg podia sospitar on havia anat. La drackamariana era molt llesta, i fins i tot podia arribar a vendre aquesta informació a alguns caçadors de recompenses. Han estava segur que la Nova República posaria preu al seu cap. Algú acabaria venint-los a buscar, i potser encara quedés alguna esperança de sortir d'aquell planeta.

-Bé, la veritat és que la idea que Gethzeriò intenti escapar del planeta en la meva nau m'agrada tan poc com a tu -va admetre -, però potser hauríem de lliurar-li.

Chewie va deixar anar un rugit.

-No podem posar una nau en mans de Gethzeriò -va dir Augwyinne -. És massa poderosa, i no se li pot concedir accés a les estrelles.

-Augwyinne m'ha informat d'unes quantes coses, Han -va dir Leia -. Crec que fins i tot el mateix Emperador temia a les Germanes de la Nit, i per això va dictar un interdicte sobre aquest planeta. Fa anys va crear una petita colònia penal a Dathomir sense saber res sobre les Germanes de la Nit. Quan es va assabentar de la seva existència, va destruir les pistes d'aterratge del planeta mitjançant un bombardeig orbital, i va deixar abandonats a Dathomir a centenars dels seus propis homes juntament amb els presoners perquè preferia això a córrer el risc que Gethzeriò escapés. Fins a aquest punt arribava la por que li inspirava Gethzeriò, comprens?

»Aquestes naus de guerra que hi ha sobre els nostres caps van ser col·locades allà per mantenir la gent atrapada en aquesta bola de roca, cert, però també per aïllar el planeta. Ara Zsinj controla aquest sector, i ell també està espantat. Els imperials que van quedar abandonats a la presó potser encara acabin sent capaços de construir una nau, i Zsinj ha de mantenir-se alerta davant aquesta possibilitat.

Han va sospirar.

-Potser seria millor volar el Falcó en mil trossos -va dir -. Llavors Gethzeriò ja no tindria cap raó per venir a per nosaltres.

-No cal rendir-se mai davant el mal, i mai cal fer-li concessions -va dir Augwyinne -. Aquesta és la nostra llei més antiga, i la més sagrada. Quan obrem d'aquesta manera davant el mal i per petita que sigui la concessió, l'alimentem i llavors es torna més fort. Gethzeriò ha arribat a ser tan poderosa perquè els clans hem deixat que transcorregués massa temps sense desafiar-la. Hauríem d’haver-nos enfrontat a ella fa anys, quan vam veure en què s'estava convertint, però sempre vam albergar l'esperança que podríem convèncer-la perquè canviés. Si hem de lluitar contra ella ara, ho farem perquè és el correcte i el que hem de fer. I tu, has de reparar la teva nau i marxar, i en el teu cas això és el correcte i el que has de fer. Jo faré el que estigui a les meves mans per protegir-te.

Han va buscar a la butxaca, va treure el títol de propietat de Dathomir i l'hi va allargar a Augwynne.

-Té, queda't amb això -va dir.

En aquest moment Han es va preguntar com podia haver-se enganyat a si mateix fins a l'extrem de creure que Leia escolliria un espòs en base a la quantitat de béns materials que pogués oferir.

-No -va protestar Augwynne, i li va apartar la mà -. Encara no ens ho hem guanyat.

-Bé, doncs llavors guarda'l perquè estigui segur fins que et sembli que te l'has guanyat -va dir Han.

Augwynne va sostenir el cub a les mans i el va contemplar amb adoració.

-Algun dia... -Va murmurar. Han va sospirar. Es va acordar de les explosions que se succeïen mentre els navilis de guerra picaven a la fragata caiguda al costat del llac des de les seves òrbites, destruint tot el que quedava d'ella. Si disposés de tot el necessari -cablejat, refrigerant i un ordinador de navegació -, ell i Chewie probablement podrien reparar el Falcó en unes quantes hores, però aquest si estava començant a semblar més gran a cada moment que passava. Podia obtenir el cablejat de qualsevol part, i un parell de caminants imperials mig aixafats li anirien a la perfecció per a això. Han va joguinejar amb la idea de treure el líquid refrigerant dels mecanismes hidràulics dels caminants, però va acabar decidint que el risc era massa gran: la mescla podia no ser capaç de dur a terme una tasca tan complicada com refredar un generador d’hiperimpuls d'una nau espacial. Tot i així, si la presó comptava ni que fos amb una drassana molt modesta, llavors aquesta drassana hauria de disposar d'un parell de barrils de líquid refrigerant, i potser també d'un cervell d’astrogació de recanvi o fins i tot d'una unitat R2.

-Inspeccionaré la meva nau quant hagi despertat i esbrinaré fins on arriba la gravetat de les avaries -va dir -, però ja sé que necessitaré alguns components. Demà haurem d'anar a la presó per veure què trobem allà. Pots enviar a algú amb nosaltres perquè ens guiï, Augwynne?

Augwynne el va contemplar en silenci durant uns moments. Les flames que saltaven i oscil·laven d'un costat a un altre es reflectien en els seus ulls foscos i la seva cabellera canosa.

-Crec que ha arribat el moment que descanseu -va dir -. Pots inspeccionar la teva nau i fer els teus plans al matí.

Han va badallar i es va estirar. Leia era al costat del foc i tenia els ulls clavats a terra. Al principi Han va creure que estava pensant, però passats uns instants va comprendre que estava exhausta i mig adormida, i que es limitava a deixar vagar la seva ment a la deriva. Han es va aixecar, li va treure el casc del cap i es va sorprendre en descobrir que en realitat pesava bastant poc.

-Vinga, anem al llit...

Leia va alçar la mirada cap a ell i el va contemplar amb el rostre inexpressiu i una ombra d'ira o confusió en els ulls.

- No vaig a dormir amb tu!

-Jo només volia dir que... Bé, vaig pensar que potser t'agradaria que et preparés un llit perquè poguessis dormir.

Leia va desviar la mirada amb una ganyota d'irritació.

-Oh -va dir.

-Tots sembleu cansats -va dir Augwyinne -. Us portaré fins a la vostra habitació.

Va encendre una espelma al foc i després ella, Han, Leia, Chewie i C3PO van deixar a la resta de sorollosos comensals a la sala i van pujar per l'escala plena de corrents d'aire fins arribar a un dormitori de grans dimensions. Una obertura en la paret donava accés a un parapet de pedra des del qual es dominava la vall. L'habitació contenia dotzenes de catres improvisats amb palla escampada sobre el terra coberta amb gruixudes mantes. Els servents d’Augwynne van encendre el foc en una xemeneia mentre Augwynne sortia al parapet uns moments per contemplar els llampecs que brillaven en la llunyania i cantava un encanteri en veu baixa i suau.

-Gethzeriò està inquieta, i ha apostat a diverses Germanes de la Nit molt a prop de la fortalesa -va dir quan va tornar a entrar al dormitori -. Augmentaré les guàrdies aquesta nit. Que dormiu bé.

-Gràcies -va dir C3PO, i li va donar un copet a l'esquena mentre se n'anava -. Bé, sembla una dona molt hospitalària... -Va observar després que Augwynne hagués sortit del dormitori -. Em pregunto què faran servir com oli en aquest lloc.

L’androide va començar a recórrer l'habitació inspeccionant que l'envoltava.

Leia es va treure la capa, va desenfundar el seu desintegrador i el va col·locar sota la seva manta i es va ficar al llit sobre la palla per dormir. Chewbacca va anar a un racó del dormitori, va pegar l'esquena a una paret i després es va asseure a terra amb el seu arc d'energia a la mà, va inclinar el cap i va tancar els ulls. Han va recórrer el dormitori amb la mirada i va acabar escollint un catre de palla prop de la finestra per on entrava l'aire fresc de les muntanyes. Els seus sinus nasals l'estaven molestant cada vegada més. «Fantàstic -va pensar -. Guanyo un planeta en una partida de cartes, i després resulta que sóc al·lèrgic a ell...» Encara podia sentir retrunyir el tro a l'exterior, les cançons que entonaven les bruixes en la gran estada de baix i l'aigua gotejant sobre el parapet que s'estenia al costat de la finestra.

El dormitori havia quedat sumit en el silenci, i Han no aconseguia agafar el son. C3PO estava passejant nerviosament d'un costat a un altre.

-Princesa Leia, li agradaria sentir una mica de música relaxant perquè l'ajudés a dormir? -Va preguntar de sobte.

- Música? -Va preguntar Leia.

-Sí. Acabo de compondre una cançó -va dir C3PO-i vaig pensar que podia complaure-la que la cantés.

El seu to indicava que s'ofendria greument si Leia es negava a escoltar la cançó.

Leia va arrufar les celles i Han gairebé va sentir compassió per ella. Mai havia sentit cantar a C3PO, però s'imaginava que no havia de ser cap geni del cant.

-Eh... Sí, és clar -va respondre Leia amb veu vacil·lant -, però... Bé, potser només la primera estrofa.

- Oh, moltes gràcies! -Va dir C3PO-. La meva cançó porta per títol «Les virtuts del rei Han Solo».

Una introducció musical de vent i cordes va començar a sonar, i Han es va sentir una mica sorprès al sentir-la. Sabia que C3PO podia imitar altres veus, i havia sentit com l'androide produïa uns quants efectes de so bastant bons quan explicava històries als ewoks, però mai havia sentit música que sortís del seu altaveu. C3PO estava aconseguint una imitació bastant convincent d'una orquestra simfònica al complet.

Després va començar a girar sobre si mateix en una sèrie de passos de ball els cruixits i frecs amb el terra de pedra van crear ecos ofegats, i l'androide va cantar amb una veu de baix tremendament semblant a la de Jukas Alim, un dels cantants més populars de la galàxia.

Té el seu propi planeta,

encara que és una miqueta salvatge.

Els wookiees l'adoren.

Els wookiees l'adoren.

Té un somriure irresistible!

Potser sembli fred i arrogant, però és més sensible del que sembla.

Tornada cantat en acompanyament per tres dones amb la veu idèntica a la de Leia)

Han Solo,

quin home! Solo.

És el somni de totes les princeses!

C3PO va acabar amb un esclat de trompetes i tambors i una taconada de claqué, i després es va inclinar davant Leia. Leia es va limitar a contemplar-lo en silenci amb una expressió a mig camí entre la perplexitat i l'horror.

-Ei, és força bona -va dir Han -. Quantes estrofes més has compost?

-De moment només porto quinze -va dir C3PO-, però estic segur que podré compondre’n més.

- Ni se t'acudeixi! -Va cridar Leia, i Chewie la va recolzar amb un rugit.

- Oh, vaja! -Va murmurar C3PO en un to molt ofès, i va reduir el seu nivell d'energia per a la nit.

Han es va recolzar sobre la palla i va somriure. La tornada «Han Solo, quin home. Solo» seguia ressonant en la seva ment com sol passar amb totes les cançonetes estúpides, i saber que C3PO s'havia esforçat tant per a compondre-la va fer que sentís una estranya mena de plaer.

Va escoltar la respiració lenta i profunda de Chewbacca que li va indicar que el wookiee s'havia quedat adormit, però Han seguia removent-se sense poder agafar el son.

-Han... -Va murmurar Leia de sobte.

- Sí?

-Vas fer bé oferint-li el planeta.

-Oh, no va ser res -va dir Han, i gairebé es va ennuegar per poder pronunciar les paraules.

-De vegades resultes molt agradable -va dir Leia.

Han va enarcar una cella i es va tornar cap a l'extrem del dormitori en què Leia estava ajaguda sobre el seu catre de palla, tapada amb la manta fins a la gola.

-Llavors... Eh... Això vol dir que m'estimes?

-No -va replicar Leia amb jovialitat -. Només vol dir que de vegades resultes molt agradable.

Han va tornar a aixecar-se sobre la palla, va somriure i va respirar el fresc i net aire de la nit.

Quan Augwynne va tornar a la seva càmera dels consells, els nens i els homes seguien allà, però les germanes del seu clan havien format un cercle.

-Bé -els va dir a les germanes, sentint-se una mica nerviosa a causa de la presència dels homes i nens als quals havia jurat protegir -, totes heu vist què és el que ofereixen les gents d'un altre món. Ara hem de decidir quina és la millor manera de pagar el preu que demanen.

-Fa uns moments vas citar el Llibre de la Llei i vas dir que no hem de rendir-nos davant el mal ni fer-li concessions -va dir l'anciana Tannath -. Però potser hi ha hagut algun moment en què les germanes del clan de la Muntanya del Càntic no haguem fet precisament això? Gethzeriò és poderosa perquè els clans portem massa temps sense atrevir-nos a desafiar-la. Haguéssim pogut acabar amb ella molt fàcilment quan va començar a seguir el seu fosc camí.

- Calla! -Va dir Augwynne -. Això va passar fa molt temps, i l'error ja no pot esborrar-se. Obrem bé albergant l'esperança que s'apartaria d'aquest camí.

-Va violar totes les nostres lleis -va dir l'anciana Tannath -. Se suposa que els qui cometen actes malvats han d'anar a les terres salvatges per buscar l'expiació i purificar-se, però en comptes de fer això, ella va buscar a totes les que havien estat expulsades i va crear el clan de les Germanes de la Nit. Podríem haver-les matat a totes quan eren menys d'una dotzena. Després, quan ella i les seves cohorts van anar a treballar per als imperials, almenys podríem haver advertit a les gents d'altres mons, però ni tan sols llavors ens vam enfrontar a ella. Admet-ho, Augwynne: has volgut massa a Gethzeriò, i nosaltres l'hem temut massa. Hauríem d’haver-la matat fa anys.

-No qüestionis les decisions del passat en aquesta cambra, Tannath -va dir Augwynne, permetent que el seu to de veu revelés la ira que sentia -, i menys en presència d'homes i nens. No volem trastornar-los ni posar-los nerviosos.

- Per què no? És que les meves paraules els sacsegen menys que els atacs de Gethzeriò? -Va preguntar Tannath -. «Mai et rendeixis davant el mal, i no li facis concessions.» Demano que el consell obeeixi la llei que ell mateix va dictar.

-Totes hem estat d'acord en això aquesta tarda -va dir Augwynne -. Totes hem acordat ajudar la Leia i la gent d'altres mons.

-Tu et vas mostrar d'acord amb la idea d'ajudar, però estàs disposada a pagar tot el preu demanat? Tot i suposant que puguem ajudar-los a reparar la seva nau i a escapar, creus que Gethzeriò ens permetrà obtenir aquesta petita victòria? No, buscarà venjança...

La càmera dels consells va quedar sumida en el silenci més absolut mentre les bruixes contenien la respiració i pensaven. Si una germana d'un altre clan robava un esclau per prendre'l com a espòs, no estava ben vist que la propietària de l'home el recuperés, i es considerava que la manera correcta d'obrar era admetre la victòria de l'altra germana. Però Augwynne podia veure que Tannath comprenia massa bé a les Germanes de la Nit. Les Germanes de la Nit no permetrien que el clan de la Muntanya del Càntic obtingués cap victòria, ni encara que fos una tan petita com aquella.

La germana Shen estava atenent el seu nadó i va alçar la mirada, sobtadament espantada.

-Haurem de preparar-nos per escapar -va dir la jove -. Podem evacuar els nens i els ancians ara mateix, podem enviar-los al clan del Riu Enfuriat... Hauríem de preparar-nos per la retirada per si som atacades.

- I deixar la nau en mans de les Germanes de la Nit? -Va preguntar Tannath.

-Sí -va respondre una altra germana -. Si Gethzeriò es fora del planeta, llavors ens veuríem lliures d'ella.

- Durant quant de temps? -Va preguntar la germana Azbeth -. La seva ment està plena de somnis de poder i glòria, però això no la farà oblidar que som les seves enemigues. No, Gethzeriò mai ens deixaria en pau... Al final no hauríem aconseguit res. No, hem d'enfrontar-nos a ella.

-Però si fugim... -Va dir una de les germanes.

-Llavors les Germanes de la Nit ens perseguirien i lluitaríem en camp obert, allà on no tenim cap avantatge -va dir Tannath -. No, hem de preparar-nos per lliurar la batalla aquí, a la Muntanya del Càntic, on les nostres armes i fortificacions ens seran d'alguna utilitat.

- Esteu parlant de la guerra, germanes! -Va cridar una bruixa en un extrem de la gran sala.

- I quina altra elecció tenim en realitat? -Va preguntar l'anciana Tannath.

-Però em temo que és una guerra que no podem guanyar -va dir Augwynne.

-Si decidim no lluitar, llavors només haurem triat perdre sense combatre -va respondre la vella -. Jo estic disposada a lluitar. Qui està amb mi?

L'anciana bruixa va recórrer la cambra dels consells amb la mirada i el clan va guardar silenci, i ni tan sols va poder sentir el so de les respiracions. Augwynne va contemplar aquells rostres tensos i els ulls pensatius de les dones, i va poder veure que lamentaven haver d'adoptar aquella decisió. Era una decisió que havien retardat durant massa temps.

La germana Shen es va posar el nadó en l'altre pit.

-Estic amb tu -va dir.

-Estic amb tu -van dir dues germanes des del fons de la càmera, i les seves veus febles i vacil·lants van caure en el silenci com les primeres pedres que anuncien una allau.

El llunyà so dels trons va despertar Han quan havien passat diverses hores. Va obrir els ulls a la llum de la lluna i va olorar un perfum deliciós. El foc s'havia apagat a la xemeneia, i quan es va tornar cap a la finestra va poder veure la Leia, immòbil al parapet de cara a ell. Els plecs de la seva llarga túnica queien sobre la pedra, i la claredat dispersa dels raigs de lluna convertia els seus cabells en una aurèola.

-Vine aquí, Han -va dir.

La seva veu va ressonar-li a les orelles. El silenci del dormitori va fer que li semblés una mica més sonora que de costum, però Han no la va trobar desagradable.

Es va aixecar del matalàs de palla movent-se lentament i va estossegar per aclarir-se la gola.

- Què passa? -Va preguntar -. Què estàs fent aquí fora?

Leia es va dur un dit als llavis i va baixar la vista cap al penya-segat.

-Vine -va xiuxiuejar.

Han es va afanyar a reunir-se amb ella, sentint-se una mica nerviós. Leia estava tan descansada i tranquil·la que no semblava la mateixa de sempre. Han es va preguntar si era només la foscor que engrandia les seves pupil·la que feia que els seus ulls semblessin tan enormes i líquids. Leia li va agafar la mà. Els seus dits estaven freds, i tenien més callositats del que ell recordava. Va anar cap a la vora del parapet amb ell.

-Vine amb mi -va dir alçant la veu -. No deixaré que caiguis.

Va començar a cantar suaument balancejant-se d'un costat a un altre en una lenta dansa, i Han va sentir com si una manta de llana caigués sobre la seva ment ofegant els seus pensaments i embolicant-lo en la seva escalfor. Leia va fer un pas cap endavant i va quedar suspesa en l'aire, i Han va pensar que hauria de sentir-se sorprès, però sense que sabés ben bé per què li semblava totalment natural que Leia estigués surant sense que els seus peus tinguessin cap suport. Han volia seguir-la, però de sobte se li va formar un nus a la gola i va sentir que li cremava la cara, i un instant després se li van començar a doblegar els genolls.

-No tinguis por -va xiuxiuejar Leia -. El sòl no està tan lluny com sembla... No deixaré que caiguis.

Els genolls de Han van semblar recuperar una part de la força que havien perdut de sobte, i la sensació de calor que li cremava les galtes i les orelles es va afeblir una mica. Va donar un cautelós pas endavant.

Una silueta borrosa embolicada en pells va sorgir de la foscor de l'obertura que hi havia darrere d'ells. L'acer d'una vibrofulla va brunzir en l'aire i va baixar veloçment cap al rostre de Leia, i Leia va cridar i va caure, agafant-se al canell d’en Han i arrossegant-lo per sobre del parapet. Llavors Han va comprendre de sobte el perill que estava corrent. Es va tirar enrere en un pur acte reflex, i Leia va caure cridant a les roques que hi havia dos-cents metres més avall.

La silueta vestida de negre va empènyer a Han a terra, va desenfundar un desintegrador i va començar a disparar contra la cara del cingle. Hi havia dones grimpant pel mur de roca, aferrant-se d'una manera impossible a ell com si fossin aranyes. Totes tenien els trets de la Leia. Han va deixar escapar un panteix ofegat i va veure com les dones retrocedien a tota velocitat, saltaven al buit i flotaven fins a terra sense patir cap dany. Més sentinelles van córrer als parapets i van començar a disparar. Uns segons després les Germanes de la Nit ja havien desaparegut.

La dona que li havia salvat va tirar enrere el seu caputxó i es va quedar immòbil, panteixant embolicada en el núvol de fum blau clar i olor d’ozó que brollava del canó del seu desintegrador.

-Sabia que vindrien a per tu -va dir Leia. El va mirar de reüll, i aquell foc tan perillós que cremava en els seus ulls i la seguretat amb la que empunyava el seu desintegrador van ser l'única cosa que li va permetre estar segur que es trobava davant la veritable princesa -. Tornaran.

Següent