34
Còrran es va
estendre sobre la taula de l'Estrella Fulgurant i va prendre la mà de Mírax a
la seva.
-Gràcies.
Ella li va
estrènyer suaument la mà.
-No és per
tant que hagi pagat el sopar.
-No és això
el que estic agraint-te -Còrran va abaixar la mirada cap a la taula, i llavors
la va tornar a mirar -. En veure't aquí asseguda recordo la primera vegada que
et vaig veure així, a Talasea.
Mírax va
somriure.
-Sí, la
il·luminació d'aquí és tan tènue que s'assembla en aquell món.
Va somriure
entre dents.
-Estava
recordant com de bonica que et veies llavors i com de maca que estàs ara.
-I jo
recordo que tu tenies una figura més aviat de ben plantat amb el teu vestit de
vol, llavors vaig haver d'anar-me’n i arruïnar-ho tot portant-nos la rivalitat
entre els nostres pares.
-Però vàrem
superar això ben ràpid. Llavors vaig recordar la nostra última conversa a
Coruscant abans que partíssim a conquerir un món -El seu somriure es va
encongir una mica -. I llavors jo ho vaig arruïnar tot allò cap al que ens
estàvem dirigint en ser capturat per Isard.
-Un altre
crim més pel que hi haurà de pagar.
-D'acord
-Còrran es va reclinar mentre un droide cambrer començava a treure la vaixella
de la taula -. Una bona porció del que em corcava quan era al Lusankya, era
saber que tu et pensessis que jo era mort. No volia suposar que la meva
desaparició t'hagués dolgut tant, però sabia com em sentiria jo si la situació
hagués estat a l’inrevés.
Mírax va
assentir solemnement.
-I ara, en
menys d'un dia, ens tornarem a llançar a un combat en què tots dos podríem
morir...
Còrran li va
oferir un somriure sarcàstic.
- No estaràs
intentant convertir això en un "jeu amb mi aquesta nit perquè demà podríem
morir", oi?
- Jo? -Mírax
es va portar innocentment la mà a l’estèrnum -. Ni ho pensis. Mai pensaria
d’aprofitar-me’n així de tu, tot i haver-te comprat un copiós menjar.
- Ah, no?
-No.
- Per què
no? -Va esbufegar Còrran -. No sóc prou bo per a tu?
-Ho ets,
però, segons recordo, també ja dorms al meu llit.
-Bon punt.
Això fa que aquest tipus de seducció resulti bastant irrellevant.
-Cert, però
el coqueteig és divertit.
-També estic
d'acord amb això -Còrran va somriure i li va estrènyer la mà lleugerament més
fort, fent el seu millor esforç per assegurar-se no transferir a la seva mà la
pressió que li creixia al pit -. I no puc pensar en ningú més amb la que
preferiria flirtejar i que em seduís a part de tu. De fet, crec que hauríem de
fer alguna cosa permanent.
Els ulls
marrons de Mírax es van obrir com taronges.
-Tinent
Còrran Horn, m'estàs demanant que em casi amb tu?
-Mira, sé
que pot semblar abrupte. Vull dir, sé que hem viscut junts des que vaig tornar
de la tomba, però amb totes les nostres missions, viatges i tota la resta,
suposo que no hem tingut més de tres setmanes en els últims quatre mesos en què
hàgim pogut passar una mica de temps només nosaltres dos sols. Malgrat
l’agitament i caòtic que ha estat tot, el que sé és que vull més temps per
passar amb tu. Sé que mai vaig a trobar a algú per la qual senti més del que
sento per tu.
-Això és
cert, perquè si ho fas, m'asseguraré que deixis de sentir res en absolut -Mírax
li va estrènyer els dits -. Estàs segur d'això? No vols conversar amb Iella?
-Em diria
que he estat un idiota per no demanar-t’ho abans. Ella i Díric estaven més
units que qualsevol altra parella que hagi vist; i malgrat el dolor pel que ha
passat, no crec que ella hagués renunciat ni a un moment de la felicitat que
van passar junts si això la fes sentir-se millor. Des que la conec ha tingut
l'hàbit de predir quantes setmanes durarien les meves relacions, i sempre ho
encertava. Amb nosaltres, no va fer cap predicció.
-Sempre vaig
pensar que era llesta -Mírax va aixecar la mà dreta -. Un últim assumpte, Còrran:
Comprens que no deixaré el meu estil de vida ni el meu pare. La Mírax Térrik
que tindràs és la Mírax Térrik que coneixes.
-Crec que el
teu pare i jo tenim un acord, però fins i tot si no el tinguéssim, tu ho
valdries. Comprens que jo tampoc vaig a canviar.
-No ho
voldria de cap altra manera.
Còrran va
arquejar una cella.
- Llavors?
-Va dir sentint com li picava el cor al pit -. Vols casar-te amb mi?
Mírax va
aixecar la mà d'ell de la taula i la hi va besar.
-Sí, vull,
Còrran Horn.
La tensió
dins d'ell va explotar en un riure nerviós que va alliberar una única llàgrima
que va caure per la seva galta. Va apartar la mà de la d'ella, i es va treure
la cadena d'or i el medalló Jedi que portava.
-Aquesta
estació no és un bon lloc per trobar joies i no volia demanar-li a Zraii que
fabriqués un anell de quadani, tot el que tinc per oferir-te és això.
Ell va
sostenir el medalló per la cadena, però Mírax es va refusar a prendre'l.
-Còrran, ja
sé quant significa per a tu aquest medalló. És el teu amulet de la bona sort.
No puc acceptar-ho, especialment just abans de la batalla que ve.
-Mírax,
acabes d'acceptar casar-te amb mi. És ben clar que he esgotat tota la sort que
hi quedava en aquesta cosa. Per a mi, tu ets la persona més important de la
galàxia, així que si et manté fora de perill, o fins i tot si només et recorda
de mi, està millor amb tu que penjant del meu coll.
Ella ho va
acceptar i va mirar fixament el medalló que va recolzar sobre la seva palma. Va
passar el polze pel perfil de Nejaa Halcyon i va somriure.
- Creus que
els nostres fills s'assemblaran a ell?
-Millor a
ell que al teu pare -Tots dos van riure -. Almenys els homes. Si les nostres
filles s’assemblen més a la seva mare, estaré tan orgullós i seré tan protector
d'elles com el teu pare ho és amb tu.
Mírax es va
passar la cadena per sobre del cap i va deixar que es llisqués sota de les
seves robes.
-Vaig a
aconseguir-te una cosa tan especial com això. Potser pugui convèncer Zraii que
et fabriqui alguna cosa, alguna cosa que mai puguis oblidar.
- Com què?
-Un anell,
potser, fet amb el casc del Lusankya. Et va mantenir presoner com tu tens
presoner el meu cor.
-Ets bona,
Mírax, molt bona.
-Sóc la
millor, Còrran, i tu sempre em motives perquè em superi.
Ell va
somriure.
-Llavors,
quan li expliquem les notícies al teu pare? –Mírax va empal·lidir lleugerament
-. Crec que el quan ve després del com. Dóna'm una mica de temps per pensar-ho.
Encara que l'hi podem comptar a Wedge, i a alguns dels altres, però això pot
esperar fins demà. Aquesta nit tenim altres coses a fer.
- Com
quines?
-Tu, Còrran
Horn, m'has demanat que em casi amb tu, i jo he acceptat i tinc la intenció de
fer-ho tot bé en el nostre matrimoni -Es va aixecar de la taula i el va
arrossegar darrere seu -. Amb aquest fi, hi ha certes coses que crec que
hauríem de practicar fins que les executem a la perfecció.
Li resultava
fàcil a Fliry Vorru llegir les emocions dels dos capitans de naus. La
informació que Ysanne Isard els estava donant clarament espantava a la capitana
Lakwii Varrscha. Encara que era una dona més alta i musculosa que Ysanne Isard,
no tenia la vitalitat que li donava a Isard la seva presència de comandament.
Que una dona hagués arribat tan alt en el servei imperial assenyalava que era
competent, però Vorru percebia que el seu ascens tenia molt a veure amb haver
seguit amb la seva carrera la d’en Joak Drysso i que l'estrella en ascens d'ell
l'havia arrossegat fins al límit de les seves habilitats.
Joak Drysso,
en contrast amb Varrscha, era petit i fornit, amb un cabell prematurament gris
que coincidia amb el color de la seva barba. Malgrat la seva reduïda alçada,
tenia un aire amenaçador. Si no fos per la perspectiva que proveïa la seva
ambientació, Vorru podria haver-se'l imaginat com un soldat d'assalt parat a
cent metres de distància, letal i res disposat a rendir-se.
Isard havia
escollit vestir el seu uniforme vermell d’almirall, malgrat la calor i la
humitat.
-Llavors,
això és. Atacaran una estació espacial classe Emperadriu. L'armament i escuts
són mínims, encara que no es pot ignorar la possibilitat que hagi sofert
millores. El sistema Yag'Dhul està a vint hores d'aquí. Espero que l'estació
sigui destruïda i vostès tornin aquí en trenta-sis hores a partir d'aquest
moment. Hi ha alguna pregunta?
Drysso va
assentir bruscament.
-He de
preguntar-me, senyora directora, per què està enviant a tots dos el Lusankya i
el Virulència en aquesta missió. El Lusankya, com vostè bé sap, té poder de foc
més que suficient per devastar l'estació. A més tinc dotze esquadrons de caces
TIE a la meva disposició, els que són més que capaços d’aclaparar les
miserables forces d’Antilles. Fins i tot les estimacions més generoses del
ministre Vorru li donen a l’esquadró Murri un desavantatge numèric de caces de
dos a un, no importa com de bons siguin els Murris, no poden prevaler en la
nostra contra.
Vorru es va
aclarir la gola.
- Ha oblidat
al Creuer de Guerra Alderaanià?
-El seu
poder de foc és insignificant. Un Superdestructor Estel·lar pot absorbir tot el
dany que pot provocar i encara destruir-lo amb facilitat. Designaré dos
esquadrons de TIEs per apartar-lo de mi. No hi ha necessitat que el Virulència
vingui amb mi en aquesta missió. A més, la seva partida de Thyferra posa en
risc en aquest món.
Isard va
parpellejar.
- En risc?
De qui?
-Antilles i
la seva gent. Recordeu que els Ala-X poden saltar per l'hiperespai. Si
parteixen amb la nostra arribada, seran capaços d'arribar aquí i tindran dotze
hores per volar en missions contra les nostres posicions aquí fins que
nosaltres hi puguem tornar.
Vorru va arrufar
les celles.
- Amb quina
finalitat? Antilles no pot prendre aquest planeta sense tropes.
-Però les
té, ministre Vorru, en els rebels ashernians.
Isard va
interrompre el seu intercanvi amb un gest.
-És igual,
qualsevol cosa que guanyi en la seva absència s'esvairà quan vostès tornin.
-Deixant
aquí el Virulència es podrien impedir fins i tot els guanys mínims -va dir
Drysso acariciant-se la barba -. Encara que tinc un gran respecte i confiança
en la capitana Varrscha, la seva nau no és necessària per a aquesta missió.
-Tampoc és
necessària per custodiar Thyferra -Isard va somriure lentament -. Tinc els
Cossos Thyferrans de Defensa Civil per protegir-lo dels Murris. Si fan el que
vostè diu que faran, els pocs d'ells als quals els CTDC els permetin sobreviure
seran inútils per als rebels ashernians. Podem resistir fàcilment per dotze o
vint-i-quatre hores..., el que faci falta fins al seu retorn. I el Virulència
anirà amb vostè per garantir la seva tornada. Ait Convarion va cometre l’error
que vostè està cometent de subestimar Antilles. Convarion va pagar la seva
arrogància amb la seva vida.
Drysso va
acceptar l'advertiment d’Isard sense la més lleugera reacció.
-Li
asseguro, senyora directora, que el Lusankya tornarà victoriós de Yag'Dhul.
-Confio que aquest
serà el cas, capità Drysso, d'una altra manera vostè no tindria cap raó per
tornar en absolut -Isard va assentir solemnement -. Trobareu que les
conseqüències del fracàs són molt desagradables -Isard va tornar la seva
atenció cap a la capitana Varrscha i Vorru va esperar que la comandant del
Virulència caigués desmaiada -. Capitana Varrscha, comprèn vostè la missió que
li ha estat assignada?
-Sí,
senyora. El Virulència ha d'oferir tot el suport i assistència que el Lusankya
requereixi per completar la seva missió. Executaré instantàniament les ordres
del capità Drysso.
-Ah, ja veig
-Isard va aclucar els ulls -. Vostè ja ha servit com a oficial subordinada del
capità Drysso durant anys, oi?
-Sí,
senyora.
-Seguir les
seves ordres és admirable, però què faria vostè si pensés que ell està cometent
un error?
-No comprenc
la pregunta, senyora.
La veu
d’Isard va començar a traslluir una mica de fúria.
- Vostè és
capaç de prendre la iniciativa, capitana? Si el Lusankya s'enfrontés a una
amenaça sobtada, podria vostè actuar per encarregar-se d’aquesta amenaça sense
una ordre del capità Drysso?
-Sí,
senyora.
-Molt bé,
capitana -Isard va avançar fins on estava l'altra dona, la seva veu es va
reduir al nivell d'un murmuri ronc -. Ha de comprendre això: El Lusankya és més
valuós que vostè o la seva nau. La seva preservació és vital per a la
continuació del nostre èxit aquí a Thyferra. Vostè farà qualsevol cosa que hagi
de fer per assegurar-se que la nau torni aquí. El capità Drysso pot considerar
que el seu rol sigui el d'un observador, però jo considero que vostè i la seva
nau són un escut entre el Lusankya i el desastre -Isard es va apartar d'ella i
es va dirigir als tres individus de l’habitació -. Si Antilles esbrina que anem
de camí, tindrà alguna cosa preparada per oposar-se’ns. Fins i tot si no se'ns
ha anticipat, no crec que estigui indefens. Estarà desesperat, i la
desesperació pot inspirar a les persones a realitzar grans gestes d'heroisme. A
la desesperació hi ha un perill per a les nostres forces, així que han de ser
curosos. Si la nostra victòria ens costa massa, podríem estar en perill.
El rostre
d’en Drysso es va tornar una màscara de resolució.
-La victòria
serà meva, senyora directora.
-Aquestes
són unes famoses últimes paraules, capità Drysso -Isard va esbufegar
desdenyosament -. Faci el seu millor esforç per no unir-se a la plena massa de
fracassos per als qui aquestes van ser les seves últimes paraules.
Iella
Wessiri va tornar a encaixar l'acoblament del gallet de la seva carrabina
blàster al seu lloc i va ajustar el cargol per assegurar-lo. Va recollir el
cartutx d'energia i el va acomodar en el seu lloc, però es va detenir quan
Elscol Lloro es va ajupir i va passar per l'obertura del cau vràtix que
compartien.
- Novetats?
La dona més
petita va assentir.
-S'han
cancel·lat tots els francs del Lusankya i del Virulència. Haurien de partir en
menys de sis hores.
- No s'està
formant un comboi?
-No, aquesta
clarament és una missió d’atac.- Iella va arrufar les celles.
-Vols dir la
missió d'atac.
-Isard
sembla estar ballant al so de la melodia que va demanar Wedge -Elscol va
arronsar les espatlles -. Només espero que Wedge pugui pagar-li al
musicalitzador quan li arribi el compte.
-Va prendre
Coruscant. Alliberar aquesta roca no serà molt més difícil.
-Sí, però
Isard volia que la Nova República tingués Coruscant. És una mica més possessiva
amb Thyferra.
-Això és
veritat -Iella va recolzar la seva carrabina blàster, llavors va oprimir
diversos botons en el seu cronòmetre -. Bé, suposo que aquestes notícies
inicien el rellotge. Quaranta-vuit hores després de què el Lusankya deixi
Thyferra, Wedge i els altres estaran aquí. Ja li vas avisar a Sixtus que
comencem?
-Ell i la
seva força d'operacions ja es dirigeixen cap als seus llocs i esperem estar en
condicions d'alliberar el centre de detenció quan ens donin el nostre senyal.
Iella va
percebre una nota estranya en la veu d’Elscol.
-I tu encara
voldries que el senyal fos un camió-flotant bomba volant cap a la seu
administrativa de Xucphra per fer-lo explotar, correcte?
-Diga’m
ximpleta, però no veig per què córrer el risc de lesionar-se en un atac en el
qual puguem capturar Isard és preferible a dispersar els seus àtoms
constitutius per tot el lloc amb una bomba. I no em repeteixis aquesta línia de
la justícia.
Iella va
agitar el cap.
-Mira, sé com de malvada que és Isard... ella
va convertir al meu marit en una burla de si mateix. Res m'agradaria més que
ficar-li un blàster pel nas i fondre-li el cervell. No ho consideraria un
assassinat...
-Ni tu ni
ningú més.
-... però
l'objectiu no és la seva mort. És aturar-la. Fins i tot més important que això
és permetre que sigui jutjada pels seus crims en una cort de justícia. És vital
permetre que la gent sàpiga que les lleis tenen un propòsit i que la gent
dolenta haurà de respondre pels seus actes.
Elscol va
arrufar les celles.
- I una
bomba no aconsegueix fer això?
-Una bomba
només és més anarquia. Matar d'aquesta manera permetrà que la gent digui que
havíem de fer-la callar perquè no exposés que certes persones importants eren
col·laboradors. Fer-la explotar li permet a la gent dir que va escapar a
l'explosió. La falta de judici, a causa de què no estarà per respondre pels
seus crims, significa que la gent pot començar a pensar que no era tan dolenta.
En vint, trenta o cinquanta anys en el futur, pot haver-hi un moviment
neoimperial que la consideri un exemple a imitar. Fer-la explotar la convertirà
en màrtir, però un judici la mostrarà com un monstre, amb berrugues i tot.
Elscol es va
mossegar el llavi inferior per un moment, llavors va sacsejar el cap.
-Bé, odio
admetre-ho, però el que dius té una mica de sentit. He de necessitar unes
vacances.
-Tots
necessitem unes vacances.
-D'acord, si
sobrevivim aquest atac teu, trobarem algun centre turístic en algun món on
l'Imperi només sigui un rumor desagradable.
-Vols dir
quan hi sobrevisquem.
Elscol va
somriure.
-Correcte,
quan hi sobrevisquem. Encara que espero que no em demanis que posi la meva
palanca selectora en atordir. Això no succeirà.
Iella va
recuperar la seva carrabina i va fer lliscar el cartutx d'energia en la seva
ranura.
-Si torna el
foc, tret a matar. Amb Vorru, Isard, o Dlàrit, faré servir un tir d’atordiment,
però només si això no fa que em matin a mi o algú més.
-El teu pla
requereix molt més refinament que la bomba, però suposo que podem fer-ho
funcionar.
-Ho farem
-va dir Iella assentint solemnement -. Falten dos dies perquè Thyferra recuperi
la seva llibertat i Ysanne Isard perdi la seva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada