Petits favors (i IV)

Anterior

IV

-Bé, ja s’ha acabat - va panteixar en Cavv, netejant-se la barreja de suor i sang del front mentre examinava la teulada.

- Especialment per a tu! -Va dir una veu eixordadora.

Sorprès, en Cavv es va tornar lentament... i es va trobar mirant al canó d'un parell de rifles blàster. Quedaven dos caça-recompenses.

- Els números mai van ser el meu fort -va murmurar el lladre, aixecant les mans en senyal de rendició.

Llavors va ser quan va veure l’Arkell avançant inadvertidament per darrere dels caça-recompenses. Sense previ avís, el gran velabri va fer entrexocar els seus caps amb força suficient per trencar-los el crani.

Fins en aquest moment, el lladre no havia vist una armadura de batalla trencar-se com una closca d'ou. No volia ni imaginar el que passaria a l'interior...

L’Arkell va avançar uns passos, pressionant la mà contra una cremada de blàster a la cama. Es va esfondrar a terra entre els cadàvers i va mirar amenaçadorament en Cavv.

- El doble que tu.       

El lladre va moure el cap, donant a l’Arkell uns lleugers copets a l'espatlla.

- Vés amb compte, velabri. Segueix així i podries començar a caure’m bé.

Amb un aspecte igual d'esgotat, la Varatha es va aproximar a ells.

- Està bé la Rivoche? -Va preguntar en Cavv.

La Varatha es va treure el casc, apartant el cabell amarat de suor dels ulls.

- Jo estic bé, gràcies. - Va assenyalar amb el polze per sobre de la seva espatlla -. I ella també.

El lladre va veure la Rivoche descansant contra un pal de transpariacer i va assentir. Va supervisar els danys. La teulada estava coberta de cadàvers i marcada amb cràters causats per les explosions d'alta potència. Forats més petits, resultat del foc de blàster, eren també força abundants. Les alarmes udolaven de fons.

- Algun senyal d’en Sollaine?

La Varatha va negar amb el cap.

- Va desaparèixer quan els detonadors van començar a esclatar.

La Rivoche es va acostar.

- Costa una mica respirar...

- Si el Galàxia Reial no generés blindatge atmosfèric aquí a dalt, no podríem respirar en absolut. – En Cavv va observar el seu cronòmetre -. Espero que l’RC no s'hagi trobat amb cap problema. S'està retardant una mica...

Com si aquesta fos el seu senyal, el triangle invertit del morro del Gat G es va alçar a la vista. El vaixell de càrrega lleuger es va posar surant en posició quan va sonar el comunicador d’en Cavv.

- Buip - dip Tuu - Iip.

Tots es van tornar expectants cap al lladre.

En Cavv va arronsar les espatlles.

-Millor tard que mai.

***

El Gat G es va allunyar a tota velocitat del planeta, perseguit per un esquadró complet de caces TIE.

En Cavv es va tornar a mirar els seus passatgers.

- Que tothom es cordi els cinturons! Això es posarà lleig. - Una ràfega de foc blàster va sacsejar la nau -. Que algú s'encarregui dels canons de ràfegues de plasma. - Va observar la massa de naus que tenien davant. La congestió els proporcionaria cobertura, especialment davant els imperials, però era equivalent a navegar per un camp d'asteroides -. RC i jo estarem totalment ocupats tractant de creuar aquest laberint d'una peça.

La Varatha va començar a descordar-se, però l’Arkell ja estava dempeus.

- Això és cosa d’homes (1). -El velabri va somriure sarcàsticament i va pujar ràpidament a la torreta abans que ella pogués respondre.

Es va col·locar en posició i va activar els sistemes de punteria per seguir al primer TIE.

- Comença la batalla -va dir l’Arkell, i un segon més tard els làsers de ràfegues de plasma van reduir a trossets el caça imperial.

- I que ho diguis -va comentar en Cavv veient dos creuers imperials classe Carrack acostant-se ràpidament a ell per ambdós costats.

En el fragor dels trets per les rutes espacials i entre la miríade de naus, ningú va prestar atenció a una llançadora imperial solitària que es va escapolir de la zona de combat a un espai menys concorregut. Es va quedar allà, immòbil, per uns instants, una petita taca blanca al fosc tapís que l'envoltava.

Moments després, ja no estava sola.

La familiar forma triangular del Destructor Estel·lar Imperial Devastador va aparèixer de sobte, amb les immenses portes de la seva badia d'atracada obertes, esperant la nau més petita.

El Gat G va completar un tancat ris de 360 ​​graus cap avall i després es va estabilitzar.

En Cavv va canviar la pantalla del monitor a una vista posterior i va veure als dos creuers classe Carrack intentant encaixonar-lo amb una xarxa unificada de raigs tractors... però en lloc d'això es van atrapar entre si.

El lladre va imaginar les sirenes d'advertència sonant en va i es va trobar fent una ganyota quan les grans naus espacials van xocar una amb l'altra.

- AUH... això ha hagut de fer mal.

- Zabuiip dip biiip!

En Cavv va tornar la seva atenció al finestral davanter, i va veure un Destructor Estel·lar Imperial acostant-se ràpidament.

- Ja ho veig, RC. Calcula el nostre salt tan ràpid com puguis. Avisa’m en el microsegon que tinguem pas!

L’RC va emetre un xiulet afirmatiu, deixant que en Cavv es concentrés a evitar un altre grup de caces TIE. Va marcar a una de les naus imperials amb un bloqueig d'objectiu i va disparar un torpede de protons.

- Et tinc! – En Cavv va deixar anar una exclamació de goig mentre el Gat G travessava rugint les restes del TIE.

No obstant això, el seu entusiasme va durar poc, ja que el Destructor Estel·lar que s'acostava va començar a castigar-los amb una cortina de foc turbolàser.

***

- Amb compte, idiotes!

En Sollaine observava pels finestrals principals del pont del Devastador. No havia tingut temps de tractar-se les ferides, però el dolor ja no es notava.

Només importava una cosa...

- Vull aquesta nau intacta!

El comandant Gistol va assentir secament.

- Prepareu els raigs tractors...

***

- Penso que ho aconseguirem - va dir en Cavv, gairebé temorós de creure les seves pròpies paraules.

- Pensa de nou -va respondre secament la Varatha, assenyalant a l'exterior de la cabina.

El gest no era necessari. En Cavv ja havia vist el llampec de l’Executor sortint de l’hiperespai.

El colossal Super Destructor Estel·lar es va materialitzar directament en la trajectòria de vol del Gat G.

- Pels ulls d’en Tarrek! -Va dir l’Arkell tornant a la cabina, lleugerament bocabadat -. Què és aquesta cosa?

En Cavv va dedicar a la nau gegant una ràpida mirada, i després va haver de tornar a mirar-la amb incredulitat.

- Problemes -va murmurar, empenyent la palanca de control amb totes les seves forces.

El Gat G va semblar gemegar en resposta, però va apuntar obedientment amb el morro cap avall.

En aquell moment, els emissors de raig tractor del Devastador es van estendre amb polsants dits d'energia. Tractant desesperadament d'agafar al Gat G...

Però es van tancar en un espai buit.

En Cavv va deixar anar un llarg sospir d'alleujament quan els motors de l’Hèlix el van impulsar sota de la nau insígnia imperial i fora de tot perill. Mentre passaven a tota velocitat sota la seva superestructura, l’RC va deixar escapar un estrident xiulet.

- Dóna-li ja! -Va cridar la Varatha.

En Cavv no necessitava que el convencessin. Les estrelles al seu voltant es van convertir en línies borroses i el Gat G va saltar rugint a l'hiperespai.

- Sort que el Senyor Fosc és puntual -va dir la Rivoche amb un sospir d'alleujament.

En Cavv es va recolzar en el seu seient i va deixar escapar una rialleta nerviosa.

- Gràcies a la Força pels petits favors...

***

En Sollaine va udolar com si li haguessin disparat un tret.

- Maleït siguis, Vader! Pagaràs per això, ho juro. - La saliva volava de la seva boca mentre parlava -. Això no ha acabat!

En Gistol ràpidament es va distanciar del comandant de l’OIS i un silenci sepulcral va caure sobre el pont. La tripulació del Devastador va quedar congelada com si hagués estat submergida en carbonita.

- Em temo que sí que ha acabat... - La veu era inconfusible, igual que el ressonant grinyol d'una respiració treballosa matisada amb un ressò metàl·lic.

En Sollaine es va tornar lentament i es va trobar mirant una holoimatge a mida natural d’en Darth Vader.

La imatge brillant va alçar un puny enguantat, amb un únic dit estès com un sabre de llum.

-... per a vostè.

***

En Cracken no va poder evitar somriure.

- Bé, no sé com ho has aconseguit, però has aconseguit fer-ho. Gràcies.

- No hi ha de què. En Cavv somreia d'orella a orella mentre sortia de l'oficina del general.

L’Arkell estava just darrere d'ell.

- Considereu el Vot de Sang pagat per complet.

- Feu un bon equip, nois -va dir en Cracken, donant copets a l'espatlla de l’Arkell.

- Llàstima que no puguem continuar la nostra relació...

- Oh, però sí que ho fareu.

Els ulls de l’Arkell es van estrènyer fins que només van ser estretes línies.

- Què?

- Li vaig prometre a Cavv un favor si tenia èxit. Ha demanat que torni a formar el seu Grup d'Operacions Especials. He sol·licitat que tu i la Varatha sigueu immediatament transferits a la seva unitat tàctica.

- Què?

- Suposo que en Cavv volia que fos una sorpresa.

- Disculpi’m, general.

Abans que en Cracken pogués respondre, l’Arkell estava avançant ràpidament pel vestíbul.

El general va arronsar les espatlles i va tancar la porta.

FI

________________________________________

(1) A l’original es fa un joc de paraules amb la paraula man, que com a substantiu significa "home" i com a verb significa " manejar", "manipular", "encarregar-se de" (els canons). Davant la impossibilitat de traduir-lo amb un joc de paraules similar, em limito a traduir-ho com un comentari masclista, un més dels molts que l’Arkell ha anat deixant anar al llarg de la història. ( N. del T. )