L'ocupació de Rhamalai (II)

Anterior

II

Lorn Moonrunner estava assegut amb la seva dona a la cuina. Eren altes hores de la nit i la llum d'una única vela brillava sobre la taula davant d'ells. La ciutat estava estranyament silenciosa des que s'havia proclamat el toc de queda imperial. Lorn tamborinejava amb els seus dits sobre la taula mentre se sentia de fons el tic-tac d'un rellotge rhamalià.

-El director Pellias m'ha dit que no hi ha res que puguem fer -va dir finalment -. Segurament no tractaran massa malament a Denel, ja que és humà. Són les espècies no humanes les que són convertides en esclaus quan l'Imperi pren el control.

- Però quan podrem veure’l? -Va dir l’Artis -. Per què no li van deixar marxar de forma normal?

En Lorn va agafar les mans de la seva esposa.

- Ja coneixes la resposta. Intimidació. La por manté a la gent sota control. Ja has vist prou vegades el procediment. Si Rhamalai hagués estat un món tecnològicament avançat, els imperials haurien tractat d'atreure'ns cap a l'Imperi amb promeses de poder i favors. Però ja que estem indefensos, no amaguen la seva autèntica naturalesa. Simplement, conquisten.

- Em pensava que havíem deixat això enrere fa molt de temps. – L’Artis va bellugar el cap, i després va panteixar quan la va assaltar un nou pensament -. I si interroguen en Denel? I si descobreixen qui som?

- En Denel no ho sap - li va assegurar Lorn -. Com podria dir-los res? Tots dos ens vam alterar l'aspecte abans que naixés. I els nostres arxius d'identitat haurien de ser infal·libles pel preu que vaig pagar.

En Lorn es va aixecar per mirar per la finestra. Diversos soldats d'assalt patrullaven per la ciutat, vigilant el toc de queda.

-Almenys les coses semblen haver-se calmat de moment- va dir -. En Pellias va ser intel·ligent a prohibir qualsevol resistència activa. Els imperials creuen que estem completament indefensos.

-Però no podem limitar-nos a seure aquí i no fer res.

En Moonrunner va tornar a la taula.

- Estic d'acord. És hora de posar en marxa el nostre pla d'acció d'emergència.

- Estàs segur? -Va preguntar l’Artis -. Podem treure en Denel de la guarnició?

- Haurem d'aconseguir que li arribi l'avís d'alguna manera. - Va pensar per un instant -. Nadra Enasteri hi treballa com a suport civil. Se li permet entrar i sortir de la base cada dia. Necessitem la seva ajuda. I alguna cosa més.

S'aixecà i es dirigí al seu dormitori amb l’Artis seguint-lo. Lorn va tancar la porta i va cobrir les finestres amb les persianes. Va apartar a un costat el llit i es va agenollar al nu terra de fusta.

- Passa’m un tornavís. – L’Artis en va trobar un en un calaix.

Lorn va passar acuradament la mà per terra fins que va trobar una petita osca tallada a la vora d'una de les taules del sòl. Inserint l'eina en l'osca, va fer palanca per aixecar el tauló. Va ficar la mà al buit i va treure un petit paquet. El va netejar la brutícia, va desembolicar l'objecte, i va bufar qualsevol resta de pols que li quedés.

A la mà es trobava una caixa rectangular d'uns quinze centímetres de llarg. En un extrem hi havia una lent fosca, de menys d'un centímetre de diàmetre. En un lateral hi havia diverses tecles i llums indicadores. Amb un petit espetec, en Lorn va activar el mecanisme. Va brunzir dèbilment mentre diverses de les llums s'encenien.

- Encara funciona - va dir.

***

-General, això és altament irregular -va dir el sergent Droman mentre corria darrere del comandant de la base -. No és el procediment estàndard que un general es dirigeixi a un grup de nous reclutes.

- Sóc conscient, sergent -va replicar secament el general Yrros. - Aviat descobrirà que jo fabrico els meus propis procediments estàndard.

Van entrar en una gran sala de reunions a prop de les instal·lacions d'entrenament de la base. Deu files de nous reclutes esperaven en posició de ferms amb els seus uniformes marrons nous i perfectament planxats. L’Yrros va caminar amb aire casual per la part frontal de la sala.

El general es va dirigir a ells sense preàmbuls.

- El caos de la República moribunda era una plaga que recorria la Galàxia Coneguda. L'avanç d'aquesta malaltia es va aturar quan l'Emperador Palpatine va arribar al poder, encara que persisteixen alguns focus d'infecció.

"Us convertireu en l'eina esmolada que extirparà els furóncols de la decadència i la corrupció. Sereu l'antídot per la febril infecció que encara persisteix.

"Per fer-ho, us heu de convertir en la força més disciplinada imaginable. A l'Imperi no li serveixen per a res els homes maldestres i dèbils. Us fareu forts - els va cridar la paraula- i disciplinats. - Va prémer un puny enguantat davant la cara d'un dels reclutes. El jove es va estremir.

Alguna cosa en aquest recluta li va resultar familiar a l’Yrros.

- Com et dius, fill? - Va posar la mà sobre l'espatlla del noi, disposat a fer un exemple d'ell.

El jove recluta es va relaxar i va somriure a mitges en aixecar la mirada cap al rostre del general.

- Denel Moonrunner, senyor.

- Error! -Va cridar l’Yrros -. Roman ferms! Esborra aquest somriure de la teva cara! I no em miris mai als ulls, noi. - El general va quedar satisfet de veure que la cara del recluta empal·lidia i redreçava la seva posició i mirava de nou al front.

 L’Yrros va colpejar el pit del noi amb el seu índex rígid.

- Veus aquest número d'aquí? - Va colpejar el nombre de servei imprès sobre la butxaca esquerra del recluta.

- Sí, senyor! -Va cridar el noi sense mirar a baix.

- Quin és aquest nombre, soldat? - Va tornar a colpejar-lo.

- PR-231, senyor.

- Saps què significa?

- No, senyor!

El general Yrros va tornar la mirada al sergent Droman.

- Sergent! Digueu-li a aquest noi què significa el nombre.

- Sí, senyor! La P significa primera, la R Rhamalai - va bordar el sergent Droman -. Dos-cents trenta-un és el teu número personal. Ets el recluta número 231 de la primera promoció de reclutes de Rhamalai.

- Repeteix el nombre, soldat - va ordenar Yrros.

- PR-231, senyor! -Va cridar el noi.

- Més alt!

- PR-231, senyor!

- Vull que la teva estimada i dolça mare escolti què dius des de la ciutat, noi!

- PR-231, senyor! -Va cridar el noi amb totes les seves forces.

-Aquest és el teu nom, soldat. – L’Yrros va colpejar el número del noi una última vegada-. I que no se t'oblidi.

- No, senyor; eh... sí, senyor! - El rostre del noi estava vermell però a part d'això no mostrava cap emoció. L’Yrros sí amb el cap.

El general va continuar dirigint-se al grup.

- Aquesta designació us identifica com a membres del Nou Ordre, un selecte grup d'homes escollits per dirigir la desorientada confusió deixada per l'anterior govern. És el vostre passaport per a una nova existència, la clau per obtenir respecte, poder i glòria! Honreu-lo bé.

L’Yrros va supervisar en silenci al grup per un instant. Ningú es va moure. Satisfet, es va tornar a l'instructor.

- Pot continuar, sergent -va dir.

***

La Nadra avançava ràpidament per un llarg passadís de la base imperial. Potser pogués treure una mica de temps per a si mateixa si corria de camí a la seva estació de treball. Va mirar darrera d'elles mentre accelerava. Si algú descobrís el que estava fent...

Bum! Va xocar de cap contra alguna cosa, va perdre l'equilibri i va caure asseguda a terra.

Sobre ella, una veu cansada va dir:

- Oh, ho sento, no l'havia vist... Nadra?

Apartant el cabell dels ulls, ella va alçar la vista.

- Denel!

- Nadra! Estàs bé? Què fas aquí? – En Denel li va oferir una mà per ajudar-la a aixecar-se -. Venies volant pel passadís tan ràpid...

- Shh, Denel! No haurien veure'ns junts. – La Nadra el va agafar de la màniga i va tirar d'ell ràpidament cap al passadís lateral pel qual havia arribat.

- Nadra, jo anava en l'altra direcció! No podem...

La Nadra li va posar la mà a la boca i va empènyer en Denel cap a un armari d'accés de manteniment. Mirant en ambdues direccions, va obrir la porta i el va ficar dins. Hi havia l'espai just per als dos entre els cables i canonades. Les parpellejants llums d'un panell de lectura d'estat donaven a l'armari una resplendor fantasmal.

Abans que en Denel pogués dir res més, la Nadra el va envoltar amb els seus braços.

- M'alegro tant de veure't! -Va xiuxiuejar amb passió.

- Jo també - va dir ell, badallant.

Ella li va mirar a la cara.

- No sones gaire entusiasmat. Què passa?

- Oh, ho sento. - En Denel va reprimir altre badall -. Estic exhaust. He dormit menys de cinc hores cada nit des que sóc aquí. - Es va fregar els ulls, i després va baixar la mirada, advertint l'uniforme blau de la noia -. Suport civil, eh? Em pregunto quanta gent han deixat per ocupar-se de la ciutat.

- Denel, escolta -va dir ella -. Necessito la teva ajuda.

-És clar. Què passa?

 

- Acabo d'assabentar-me avui. He tractat de pensar què fer. - De sobte, els seus ulls es van cobrir de llàgrimes i la veu se li va trencar -. Han programat que la meva mare se l’emportin demà.

- Què! - La notícia va despertar per complet en Denel -. Per què?

- La van portar per ser tractada. Van dir que la seva malaltia és incurable, un defecte genètic. -Amb prou feines podia evitar ofegar-se amb les paraules-. Només empitjorarà i patirà molt dolor. Podria allargar-se anys. - Les llàgrimes van córrer lliurement per la cara -. Van dir que és millor evitar-li la misèria i la humiliació.

- Oh, Nadra -va xiuxiuejar en Denel.

- Semblava que estava millorant, però van dir que no servia de res. Em deixaran visitar-la breument demà matí, a les vuit. Després serà "piadosament eliminada". – La Nadra es va ensorrar entre silenciosos sanglots.

En Denel la va bressolar als seus braços.

- Shh, Nadra. Hi ha d'haver alguna cosa que puguem fer. - Va quedar un minut en silenci.

- Ei, escolta. Tinc una idea. - La va sacsejar suaument i li va alçar la galta -. Crec que hi ha una oportunitat, però no tenim gaire temps. Pots aconseguir accés a un terminal de dades?

-Sí. - Ella es va calmar, netejant-se les llàgrimes amb la màniga -. M’estan ensenyant a usar-los en el meu treball. Per què?

- Perfecte. Podem treure'ns la teva mare i a mi d'aquí al mateix temps.

-Però jo creia que tu volies entrar al servei...

En Denel va sospirar i va apartar la mirada.

- Vaig creure la propaganda sobre la benevolència de l'Imperi. El meu pare tractava de dir-me el contrari, però mai va voler explicar-me per què desconfiava dels imperials. Una vegada em va dir que graven els seus propis actes de guerra i després alteren les proves per culpar els rebels. Vaig pensar que el pare estava boig però, bo, com si no podrien aconseguir aquests horripilants vídeos d'adoctrinament que ens obliguen a veure? - Es va estremir -. I ara això de la teva mare... Vaig a anar-me'n. Necessitarem l'ajuda del meu pare.

- El teu pare? – La Nadra va negar amb el cap -. Ell no pot enfrontar-se a tota una guarnició.

- Només escolta - va replicar en Denel -. Acudeix aquesta nit al meu pare. Tindré les coses disposades per quan tornis al matí. Mira, això és el que farem.

***

El capità Tosh es trobava en posició de ferms davant l'escriptori del general Yrros, esperant que el general decidís donar-se per assabentat de la seva presència.

- Desitjava veure’m, capità? - Va dir l’Yrros finalment, aixecant la mirada de la pantalla de dades.

- Sí, senyor -va respondre en Tosh -. Estic preocupat per la situació de seguretat. La xarxa sensorial per monitorar els moviments civils encara no ha estat acabada, i els codis de seguretat actuals no han estat introduïts en el sistema informàtic principal. Fins i tot els programes de punteria de l'artilleria pesada encara no han estat instal·lats.

- Llegeix vostè els seus memoràndums, oi, capità? - Va dir l’Yrros, arrossegant les paraules.

- Sí, senyor, tots.

- Llavors és vostè conscient -va continuar el general - que la nostra principal prioritat és obtenir aliment per a les nostres tropes el més aviat possible. Totes les altres tasques són secundàries.

El capità Tosh no podia creure el que estava escoltant.

- Secundàries? Fins i tot la seguretat? Estaríem gairebé indefensos si els rhamalians decidissin atacar.

El general Yrros va teclejar algunes ordres més, i després va esperar una resposta de l'ordinador. Es va tornar al seu oficial de seguretat.

- Penseu per un minut, capità. Aquest planeta va ser colonitzat per un grup de fanàtics tecnòfobs. Aquesta gent només té les armes més primitives, no tenen transports ni comunicacions de monitorar, no tenen un coneixement tècnic del que parlar. Aquests tecno-idiotes s'arrauleixen com conills espantats davant nostre. Un sol soldat d'assalt amb un rifle blàster seria suficient per sembrar el terror en els cors de tota la població.

- Sí, senyor -va dir el capità, desplaçant el pes alternativament d'un peu a un altre.

- Puc veure que està vostè incòmode sense totes les seves joguines desplegades - es va burlar el general -. Deixeu-me assegurar-li que ja no trigarà gaire. En un o dos dies més, hi haurà més tècnics disponibles per completar la xarxa de seguretat. Llavors podrà vostè activar els terrors tecnològics que necessita per protegir-se. Fins en aquest moment, limiteu-vos a estar alerta.

- Sí, senyor -va respondre en Tosh.

-Pot retirar-se, capità. - El general va tornar a la pantalla de dades mentre el cap de seguretat marxava en silenci.

-Bé, per on anava? - Va murmurar l’Yrros per a si mateix -. Ah, sí. - Una llista dels ciutadans del planeta va aparèixer a la pantalla. Va començar a teclejar la petició per a una segona llista: els criminals més buscats de l'Imperi -. Ara, vegem si aquest planeta guarda algun secret.

***

- En realitat, el nostre cognom no és Moonrunner -va dir aquella nit en Lorn a la Nadra mentre discutien el pla d’en Denel a la sala d'estar.

- Vam haver de canviar les nostres identitats abans de venir a Rhamalai fa setze anys -va explicar l’Artis -. Vam pensar que aquest planeta era tan remot, tan poc desenvolupat, que l'Imperi mai es molestaria a venir aquí.

La Nadra va passar la mirada de l'un a l'altre.

- Bé, llavors qui sou?

En Lorn es va aclarir la gola.

-Potser és millor que encara no ho sàpigues tot. Diguem simplement que sé molt sobre l'Exèrcit Imperial. Si sabés qui sóc, el general Yrros estaria molt interessat a posar-me les mans a sobre.

La Nadra es va quedar sense parla.

En Lorn va canviar de tema.

- Saps que la nostra família va arribar a Rhamalai quan en Denel era molt jove.

-Sí - va convenir la Nadra.

- I coneixes les lleis rhamalianes que vetllen perquè no s'estengui cap mena de tecnologia externa que els viatjants puguin portar amb ells. Si un nouvingut vol quedar-se a Rhamalai, ha de destruir la seva nau, les seves armes, i qualsevol altre dispositiu que pugui tenir.

La Nadra va assentir.

- Quan la nostra família va arribar aquí i vam decidir quedar-nos-hi -va continuar en Lorn -, se'ns va dir que desmantelléssim la nostra nau. Però no ho vam fer.

La Nadra va pensar que se li aturava el cor.

- Teniu una nau? -Va dir bocabadada -. On?

-El Refugiat està ocult a la Vall del Gran Bosc.

- Això és a vint quilòmetres d'aquí.

- Des que en Denel tenia nou anys, hem estat fent excursions a la nau, i pilotant-la ocasionalment. En Denel és un pilot i un artiller força bo.

- Per això jo mai podia acompanyar-vos a les vostres excursions familiars a la Vall!

En Lorn va assentir.

- També tenim una unitat R2 a bord. - Va sostenir una petita caixa negra, acariciant-la suaument amb el polze -. Aquest remot activa i envia ordres al droide.

- El què?

- El droide -va dir en Lorn amb una rialleta -. Els droides són màquines intel·ligents conscients de si mateixes. L’R2-4B és la designació del nostre droide. S'encarrega de la navegació i les reparacions, i pot emmagatzemar tota mena de dades, projectar missatges hologràfics...

- Holo-què? - Va interrompre la Nadra.

En Lorn va sospirar i es va recolzar en els coixins.

- Realment no tenim temps per explicar tot això. - Va pensar per un minut.

- Això és el que farem. Ja he activat a 4B. Ve de camí cap aquí amb un parell de... dispositius de seguretat. Tan aviat com es faci fosc, l’Artis i jo muntarem sobre Caçador fins al Refugiat. Interceptarem a 4B i l'enviarem a què es trobi amb tu en els límits del poble. A la seva velocitat màxima, hauria d'arribar just abans de l'alba. Nosaltres continuarem fins a la nau i la prepararem per a l'enlairament.

-Però, què faig jo amb el... droide? – La Nadra no estava segura que li agradés aquesta idea.

- Paciència. – En Lorn li va donar uns copets a l'espatlla -. T'ho explicaré tot, però hi ha poc temps.

                                                                                                                                              Següent