22
El grup es va afanyar a muntar en els seus rancors per a una darrera
cavalcada. Alguna cosa havia canviat molt subtilment durant la nit. Isolder i
Teneniel van muntar en el mateix rancor, i Han i Leia els van imitar. Luke va
cavalcar amb R2, i es va adonar que la seva conversa amb Teneniel havia servit
per tranquil·litzar una mica a la jove. Teneniel havia renunciat a ell, i en
cert sentit Luke es va sentir alleujat de què ho hagués fet.
Els rancors va galopar cap a la fortalesa del clan de la Muntanya del
Càntic obrint-se pas a través de la jungla a una velocitat increïble. La seva
macabra armadura crugia i espetegava, i creava els únics sons que pertorbaven
la pau de la nit. No hi havia rèptils que saltessin d'una branca a una altra o
que emetessin gralls de nerviosisme i temor al sentir-los aproximar-se, i
tampoc hi havia ocells aletejant en les copes dels arbres. Semblava com si tots
els animals de la jungla haguessin mort i haguessin caigut de les branques i
les lianes sense fer cap soroll, tan gran era la quietud que s'havia apoderat
del món.
Els rancors van córrer durant una hora i van escalar una serralada, i
després es van aturar panteixant per contemplar la vall en forma de bol on es trobava
la Muntanya del Càntic, a cinc quilòmetres de distància d'ells. El cel s'havia
tornat d'un vermell fosc, i la llum de les flames es reflectia en l'horitzó ple
de fum. Les Germanes de la Nit havien calat foc a la jungla dels turons que
envoltaven la vall, i semblava com si la muntanya s'alcés al centre d'un braser
ple de brases. Luke va sentir amb tota claredat la veu d’Augwynne en la seva
ment. «Luke, Teneniel, veniu, de pressa...!»
- Ja arribem! -Va cridar.
Va instar als rancors a què avancessin més de pressa, i dolls de pols van
brollar darrere d'ells quan les seves urpes van obrir solcs al terra del bosc.
Luke podia sentir com la foscor es llançava cap a ells, i notava en el seu
estómac aquella peculiar sensació que les coses no eren tal com haurien de ser
que resultava tan semblant a una nàusea provocada per una malaltia indefinible.
L'aire estava impregnat per les olors de les flames i el sutge, i les cendres i
el fum suraven a la deriva en el cel color coure. Luke va lamentar no haver
dirigit al grup en un enorme semicercle que els hagués aproximat a la muntanya
pel costat nord. Una terrible sensació de constrenyiment l'impulsava a anar més
de pressa, però no podia portar-los al costat sud de la muntanya, una zona molt
més difícil de defensar on les Germanes de la Nit s'estarien reunint per
llançar el seu atac.
Els rancors es van anar dirigint cap als cingles del vessant nord de la
muntanya, i Luke va poder sentir la presència de les Germanes de la Nit ben a
prop seu. Va alçar la mà, va ordenar en silenci als rancors que s'aturessin i
va aixecar la mirada cap a la nua paret rocosa dels cingles embolicats per
filagarses de fum. La llum de les flames es reflectia en els penyals, i ho
il·luminava tot llevat de les esquerdes més profundes.
Luke va clavar la mirada al cingle. No podien pujar per allà sense quedar
exposats a un atac.
La fumera marró planava ominosament sobre els seus caps com un sudari
disposat a cobrir el món sencer, però estava totalment immòbil. Les Germanes de
la Nit se les havien arreglat d'alguna manera per manipular el fum, i
utilitzaven la Força per emprar-lo com si fos un martell. L'aire semblava estar
carregat d'electricitat estàtica.
- R2, vull que portis a terme una lectura de sensors i que em diguis si
captes algun senyal electrònic -va dir Luke.
R2 va elevar el plat de la seva
antena i va deixar que comencés a girar.
-L'atmosfera està molt carregada, amo Luke, i la ionització està causant
moltes alteracions en els meus circuits -va comentar C3PO-. Dubto que R2 sigui
capaç de captar gran cosa. Aquest clima no és gens bo per a un androide.
-Aquest clima no és gens bo per a ningú -va dir Luke mentre ensumava
l'aire.
Els núvols no tenien el color grisenc de les nuvolades de tempesta plens
d'aiguats o el blanc de les nubècules cotonoses que prometen un petit xàfec
estiuenc. Aquells núvols eren masses molt denses en les que hi havia molta més
terra i sutge que aigua. Luke va alçar la vista cap al cel, i els núvols que
s'acumulaven sobre la vall van girar i es van arremolinar de sobte com si una
mà acabés d’agitar-se sobre les flames d'un foc de cuina. El rostre de
Gethzeriò va omplir el cel, un rostre fet de fum enrogit que es va inclinar
sobre ells i va arrufar les celles contemplant amb els seus ullets que
semblaven tremolar i ondular. Després el rostre es va dissoldre, però va deixar
en Luke una inexplicable i fantasmagòrica convicció que Gethzeriò seguia estant
allà dalt, oculta darrere dels núvols, i que continuava vigilant. Els rancors
van grunyir i van retrocedir una mica allunyant-se del cingle.
-No us preocupeu -va dir Teneniel intentant calmar el grup -. Gethzeriò
només intenta espantar-nos.
-Ja -va dir Han -. Bé, doncs ho està aconseguint...
R2 va fer girar la seva antena en un
lent cercle vacil·lant, va començar a tremolar i va acabar detenint-la enfilada
cap al sud-est. Després va deixar anar un xiscle i va emetre un blip
electrònic.
- R2 capta lectures de diversos caminants imperials en aquesta direcció -va
dir C3PO.
Luke es va tornar cap al sud-est i després va alçar novament la mirada cap
a la muntanya. Les ombres que hi havia en algunes de les carrerades que tenien
a sobre eren prou negres com perquè els ulls humans no fossin capaços de veure
els rancors si començaven a enfilar-se per les esquerdes de més profunditat,
però Luke sabia que els biosensors dels caminants imperials podien
localitzar-los en un segon. Hauria d'acabar amb aquells caminants perquè els
altres poguessin escalar el cingle, i no disposava de molt temps.
Luke es va inclinar sobre la seva rancor i li va donar uns copets. La
bèstia estava tornant a tenir problemes amb l'acumulació de calor, i Luke podia
percebre la seva fatiga i el mareig que s'anava apoderant d'ella. Va deixar que
la Força fluís a través d'ell, va refredar als rancors i es va emportar la seva
set, i després els va parlar.
-Tosh, que els teus millors escaladors portin als meus amics fins a la
fortalesa del clan -va dir -. Jo em quedaré aquí a baix amb dos de vosaltres
per lluitar, i em reuniré amb els altres tan aviat com em sigui possible.
Tosh va començar a grunyir ordres als seus fills, i els dos mascles més
petits del grup van agafar els generadors de la seva gropa. Tosh i la seva
filla van treure les seves piques i les seves xarxes dels arreus de la seva
esquena i es van preparar per a la batalla.
-Han -va dir Luke tornant-se cap al rancor de Han i Leia -, porta la Leia i
als androides al Falcó i comença a treballar a la nau. -Luke va alçar una mà
per donar més èmfasi a les seves paraules, i R2 va flotar des de la gropa de
Tosh fins al rancor de Han i Leia i va quedar col·locat entre ells -. Aquí sota
no podries fer res. Potser necessiten la teva ajuda, Teneniel.
- Què vols dir? -Va exclamar Han -. Em quedo amb tu. Encara tinc la meva
intel·ligència i el meu desintegrador, no?
-I no et serviran de res -va replicar Luke.
Han va posar cara d'abatiment.
-Sí, però...
El tro va rugir sobre els núvols i va crear ressons a la paret de roques.
El cel va escopir un llampec porpra que va xocar amb el cingle i va esclatar
entre els penyals com un tret de canó desintegrador, creant un diluvi de
flamejants estelles de magma que van caure a terra traçant arcs per l'aire.
-No ho entens, oi? -Va dir Leia -. Les Germanes de la Nit vénen a la
recerca del Falcó perquè saben que és el seu bitllet per sortir d'aquest
planeta. La millor manera d'ajudar a aquesta gent és reparar la nau al més
aviat possible i fotre el camp de Dathomir a tota velocitat perquè no quedi res
pel que lluitar.
-Ja ho sé -va dir Han en un to una mica dolgut -. Puc entendre-ho! Està bé,
tens tota la raó!
Però Luke sabia que en el més profund del seu cor Han no podia suportar la
idea d'abandonar un amic quan aquest el necessitava.
Chewbacca i C3PO van enfilar a la gropa de la femella més gran i van quedar
no gaire còmodament instal·lats darrere d’Isolder i Teneniel. Els rancors eren
tan enormes que podien acollir fins a quatre genets en les plaques ossoses que
hi havia damunt dels seus ulls. Sobrecarregar als rancors amb passatgers humans
no preocupava tant a Luke com el considerable pes dels generadors i el líquid
refrigerant. Els rancors haurien d’escalar la muntanya transportant aquells
fardells.
- Podreu fer-ho?-Va preguntar als rancors, i els dos mascles li van
assegurar que sí amb un grunyit.
Luke va alçar la mirada i va veure la cara de Leia il·luminadat per un
llamp sobtat, i va percebre la seva preocupació.
-No et preocupis -li digué -. M'encarregaré que aquests caminants imperials
no et creïn molèsties.
-No és això el que em preocupa -va respondre Leia -. Cuida't, d'acord? Res d'heroïcitats:
aquí fora hi ha gent bastant dolenta, i fins i tot jo puc sentir-ho.
El silenci es va anar prolongant i Luke no va saber què respondre. Si
existia algun dia en què es necessitessin heroïcitats, segurament fóra aquell.
-Intentaré anar amb compte -va dir per fi.
Luke va fer retrocedir a Tosh i va deixar enrere als altres en el bosc
mentre iniciaven l'ascens. Tosh va córrer uns quatre-cents metres costa amunt
per un vessant no gaire empinat, i després es va aturar, va aixecar el tors i
ensumà l'aire. L'espessor que tenien davant era una sòlida massa de negror.
Tosh va deixar escapar un grunyit ofegat, i Luke va percebre la sensació de
perill i falta de temps que estava experimentant la femella de rancor. Volia
que desmuntés perquè pogués moure’s de pressa en un combat. Tosh es va amagar,
i Luke va saltar a terra.
Va sondejar la foscor que s'estenia davant seu. No podia veure res i no
podia olorar res, i no va captar res ni tan sols utilitzant la Força, però els
rancors van començar a arrossegar-se en silenci cap a l'esquerra descrivint un
cercle al voltant de l'espessor. Luke els va seguir sense fer cap soroll,
utilitzant la Força perquè guiés els seus passos.
Van arribar a un corriol que conduïa a una zona on la mala herba era encara
més frondosa i el terra estava il·luminat pels reflexos de les flames. Luke va
poder veure senyals a la terra. Només les urpes amb què acabaven les potes
metàl·liques dels caminants imperials podien deixar tan maltractat el sòl. Va
tornar a escrutar la mala herba. No era tan fosca i el fullatge que s'estenia
sobre ella semblava una mica menys abundant, i Luke va comprendre que es
trobava en un petit promontori i que cap massa de vegetació podia ser tan
espessa.
- Mireu! -Va cridar de sobte un soldat davant seu parlant pel micròfon del
seu casc -. Allà dalt, al cingle!
Luke va tornar el cap per mirar per sobre de la seva espatlla. Els dos
rancors estaven avançant a gran velocitat per aquella paret de roques gairebé
vertical, aferrant-se als vells agafadors amb les seves enormes urpes. Luke amb
prou feines va poder distingir les diminutes siluetes que eren Han, Leia i els
altres.
Els canons desintegradors van obrir foc gairebé a l'instant per davant
d'ell, i els seus encegadors centelleigs li van permetre veure que el que havia
pres per mala herba era en realitat una xarxa de camuflatge imperial que
ocultava un emplaçament artiller on hi havia una dotzena de soldats, quatre
caminants imperials i una Germana de la Nit. Luke va comprendre que devia haver
dotzenes de llocs d'avançada com aquell, i va esperar que acabar amb el que
tenia davant permetria que Leia i els altres tinguessin una possibilitat
d'arribar fins al cim de la muntanya.
Tosh i la seva filla van empunyar les seves piques i van arrencar a córrer
utilitzant l'estrèpit dels canons perquè cobrís del soroll del seu atac. Luke
va observar nerviosament la Leia, i va veure com els dos rancors del cingle
giraven com per art de màgia i esquivaven l'atac col·locant una protuberància
rocosa entre ells i el canoneig. Luke va necessitar un moment per veure que
s'havien desplaçat agafant-se a unes cordes de pell de whuffa que penjaven del
cingle com lianes.
Luke es va llançar a la càrrega darrere de Tosh i la seva filla, i Tosh va
ser la primera a enfrontar-se als imperials. Va xocar amb dos caminants
imperials al mateix temps, i els va fer caure fent que caiguessin sobre
l'emplaçament artiller. Els espantats soldats van disparar els seus rifles
desintegradors contra ella, i Tosh va llançar un rugit de dolor quan els raigs
van rebotar en la seva gruixuda pell. Luke va disparar tres vegades en ràpida
successió, i els imperials van caure. La filla de Tosh va fer girar la seva
enorme pica i va partir un tercer caminant per la meitat.
El quart caminant imperial va girar sobre si mateix i va disparar els seus
dos canons desintegradors contra la jove rancor. Una pluja de fluid orgànic es
va escampar sobre la instal·lació, i el braç dret de la rancor va quedar tallat
a l'altura de l'espatlla. Estelles d'os groc van treure el cap per entre la
fosca massa de carn destrossada. La rancor va contemplar les seves ferides amb
perplexitat, va agafar la xarxa amb la mà que li quedava i la va llançar sobre
l'últim caminant imperial, després de la qual cosa es va ensorrar i va morir.
El pes de les pedres que llastraven la xarxa va fer que el caminant perdés
l'equilibri, i Tosh es va aixecar d'un salt, va matar un soldat que intentava
fugir amb una passada d'una urpa, i després va córrer cap al caminant imperial
i va incrustar un puny en els seus canons.
Un torrent de flames i espurnes blavoses va brollar del caminant destrossat
quan la seva planta d'energia va començar a fondre’s, però Tosh va tornar a
colpejar una vegada i una altra amb el seu puny abonyegant el casc. No podia
haver ningú viu dins, però Tosh va cridar i va començar a estirar el metall
intentant treure el cadàver de l’artiller de la cabina.
Luke va disparar contra dos soldats, i va sentir el cantussol de la Germana
de la Nit. Estava arraulida a terra, semblava molt espantada i havia començat a
allunyar-se de Tosh i de la carnisseria. Luke va empunyar la seva espasa de
llum.
- Tu! -Va cridar.
La Germana de la Nit es va tornar cap a ell i el seu caputxó va caure cap
enrere. Era jove i, en realitat, amb prou feines era més que una nena, ja que
semblava no tenir més de setze anys. Luke no podia imaginar que fos realment
maligna, i va percebre el seu terror.
La Germana de la Nit va reprendre la seva cantarella i Luke va alçar la
seva mà lliure i la va moure en un gest de prémer, utilitzant la Força per
estrènyer-li la tràquea. El cantussol es va aturar, i la Germana de la Nit va
romandre totalment immòbil, paralitzada amb el terror gravat en cada tret del
seu rostre.
- No m'obliguis a matar-te! -Va cridar Luke -. Promet-me que abandonaràs a
Gethzeriò i al seu clan per sempre!
La noia el va contemplar en silenci. El seu rostre quedava il·luminat per
les flames que brollaven dels caminants imperials, i els seus ulls estaven
embogits pel terror. Va assentir mecànicament, i Luke va percebre el sabor de
la seva por animal i va deixar d'exercir pressió sobre la seva tràquea.
La Germana de la Nit va caure a terra i va alçar els ulls cap a ell
llançant-li una mirada plena de ràbia. Luke va captar la sorpresa que sentia
davant la seva impotència. La Germana de la Nit va llançar un encanteri amb un
lleu gest, com si intentés aixafar un mosquit amb la mà, i l'espasa de llum va
sortir disparada de la mà d’en Luke.
Luke va desenfundar el seu desintegrador i va disparar. La noia va cridar
una maledicció i va intentar desviar el raig amb el palmell de la mà, però era
jove i estava massa debilitada. El raig es va enfonsar en la seva carn i va
deixar la mà cremada i ennegrida. La noia se la va contemplar amb expressió
horroritzada i va cridar.
L'espasa de llum es va aixecar del terra i va anar cap al cap d’en Luke.
Luke va canalitzar la Força, va desactivar l'espasa una fracció de segon abans
que el full entrés en contacte amb el seu rostre i va agafar l'espasa al vol.
- No, si us plau! -Va cridar Luke.
Però la noia va començar a cantussejar un altre encanteri. Tosh va
aparèixer de sobte darrere d'ella i va aixafar a la Germana de la Nit amb un
terrible cop de puny que va fer vibrar el terra. El seu puny es va estavellar
contra la terra amb un tro ofegat acompanyat pel so líquid de la carn
convertida en polpa i el cruixit dels ossos.
Luke estava atordit. Se sentia incapaç de comprendre la conducta
autodestructiva de la seva enemiga, i no podia creure que una dona tan jove
pogués haver-se lliurat d'una manera tan completa a la part fosca.
Tosh va recollir a Luke amb una grapa, el posà sobre la seva esquena i va
arrencar a córrer a través de la jungla.
Luke va poder veure senyals negres de cremades en la seva carn al llarg del
promontori ossut que havia darrere del seu cap. Algunes eren bastant profundes,
i estaven sagnant. Tosh rugia de dolor, però no era el dolor de la batalla el
que la feia cridar, sinó el dolor d'haver vist morir a la seva pròpia filla. La
rancor va córrer veloçment a través de l'arbreda esquivant els troncs, el va
portar fins al cingle i va començar a enfilar-se per la foscor, avançant cap
als núvols de fum il·luminat per les flames.
La muntanya havia quedat envoltada per un anell d'incendis, i el tro
retrunyia al voltant d’en Luke. Quan Tosh va arribar al cim del cingle, Leia i
els altres ja estaven bastant lluny i els rancors s'havien submergit fins a la
cintura en un canyar. Leia estava observant per assegurar-se que tot anava bé,
i un instant després va agafar les regnes del seu rancor i li va ordenar que es
posés en moviment. Els rancors van arrencar a córrer a través dels camps de gra
amb el cos inclinat cap endavant recolzant-se en els artells, i van creuar la
vall en forma de bol anant cap al costat sud i la fortalesa tallada a la pedra.
La vella Tosh va rugir un desafiament de batalla, i els rancors que avançaven
per davant d'ella es van unir al seu crit. Han i Isolder també ho van corejar
en nom dels seus genets humans.
Luke va arribar al costat sud de la vall i va veure cinquanta rancors armats
amb maces i grans garrots immòbils com monòlits foscos formant una filera al
llarg del cingle. Un petit exèrcit d'homes i adolescents vestits amb els seus
senzills davantals de cuir suaven i lluitaven portant enormes pedres per
llançar fins a la vora del cingle, i les anaven col·locant al costat dels
rancors.
Leia no va trigar a arribar al cingle, i la seva rancor va pujar l'escala a
tota velocitat portant-la a la gran fortalesa. Els rancors no podien creuar
aquells llindars massa petits per a la seva enorme massa, i Han, Leia, Isolder,
els androides i Teneniel es van aturar i van començar a transportar els
generadors escala a dalt. Però Luke encara podia sentir la urgència que havia
impregnat la crida d’Augwynne feia gairebé una hora, pel que va deixar als
altres ocupats amb els generadors i va pujar l'escala saltant els esglaons de
tres en tres, i va córrer deixant enrere les habitacions en les que els
invàlids del llogaret i els nens s'arraulien dominats per la por, fins que va
arribar a la sala de guerreres.
Les germanes de clan estaven esperant-hi, vestides amb les seves túniques i
els seus tocats, i les seves siluetes immòbils s'alçaven sobre el mapa que
mostrava el terreny mentre les seves boques es movien en un càntic.
-Ah re, ah re, ah suun corre. Ah re, ah re, ah suun corre...
Augwynne va saludar Luke. El seu rostre estava tan rígid com una màscara
curosament controlada.
-Benvingut, Luke Skywalker -va dir mentre les germanes seguien cantant -.
Tenia l'esperança que et donaries pressa. Estem fent una lectura i tractem
d'esbrinar quines són les posicions de les Germanes de la Nit per poder
descobrir la seva estratègia. -Augwynne va moure el seu bàcul per empènyer un
diminut model d’aerolliscador de Gethzeriò acostant-se una mica més a la
fortalesa. Si Augwynne tenia raó, llavors Gethzeriò es trobava a només dos
quilòmetres de la muntanya i avançava flanquejada per dos grups de guerreres.
Luke va suposar que Gethzeriò devia d'estar utilitzant l’aerolliscador per
transmetre les seves ordres a cada grup personalment -. Heu tingut èxit?
-Tot el que es podia esperar -va respondre Luke.
-Bé. -Augwynne va empassar aire -. Quant de temps necessitarà Han per
reparar la seva nau?
-Dues hores -va dir Luke -. Ara mateix està a dalt intentant instal·lar els
generadors. Gethzeriò sap que disposa d'una nau que pot ser reparada.
-Havia d’esbrinar-ho més tard o més d'hora -va dir Augwynne -. Intentarem
mantenir a ratlla a les Germanes de la Nit fins que Han hagi acabat de
reparar-la.
Una germana de clan es va inclinar sobre el mapa i va col·locar disset
pedres negres al costat oest de la base de la muntanya. Luke va examinar el
mapa. L'estratègia de les Germanes de la Nit semblava prou estranya com per a
resultar inexplicable. Havien col·locat llocs de guàrdia consistents en una
germana en dotze punts de la rosa dels vents. Luke havia destruït un d'aquests
llocs feia poc, de manera que sabia què contenia cada instal·lació, però a més
Gethzeriò també havia col·locat a tres grups d'assalt al voltant de la
muntanya. Un d'ells es trobava directament davant de l'escala principal
-l'única entrada fàcilment accessible -i els altres dos havien estat col·locats
a intervals de cent vint graus respecte al primer. Pel que sembla, els plans
d'atac de Gethzeriò no havien pres en consideració aspectes tan prosaics com el
terreny, les fortificacions i fins a quin punt podien ser defensades les
posicions del clan. Semblava esperar que les seves tropes fossin capaces de
desenvolupar qualsevol barrera obrint-se pas a través d'ella, però Luke coneixia
el poder de la Força i sabia que els seus plans podien donar resultat.
-Hi ha moltes Germanes de la Nit que no hem pogut localitzar -va comentar
Augwynne observant el mapa -. Hem d'actuar amb cautela i estar previngudes.
Va desplaçar el model de l'aerolliscador de Gethzeriò aproximant-lo una
mica més a la base sud de la muntanya, i després va sortir al balcó a esperar.
Luke es va reunir amb ella, i les altres bruixes el van seguir en fila
índia i van sortir al balcó. Ja gairebé s'havia fet de dia, i els núvols havien
començat a clarejar sobre el cap, però hi havia tant fum damunt d'ells que Luke
no estava molt segur de si aquell matí presenciaria una autèntica albada.
Durant la nit anterior havien recorregut una distància tan gran amb només dues
breus parades per reposar que tenia la sensació de no haver dormit en dies. Va
contemplar el bosc i va poder veure com els caminants imperials es desplegaven
entre l'arbreda, i les siluetes dels soldats que corrien d'un costat a un altre
buscant una posició protegida, com una multitud de rates blanques.
- Tens paraules sàvies a dir-nos, Jedi? -Va preguntar Augwynne -. Tens
algun consell que donar-nos?
-Utilitzeu els vostres poders únicament al servei de la vida -va respondre
Luke -i per protegir-vos a vosaltres mateixes o als altres.
- Ens estàs dient que no hem de matar a les Germanes de la Nit? -Va
preguntar una de les dones.
Luke va abaixar la mirada cap a les forces d'atac desplegades als seus
peus.
-Si podeu evitar-ho, sí, però en aquest cas ja he advertit Gethzeriò i la
seva germanor.
-Igual que ho hem fet nosaltres -va dir Augwynne -. Els qui s'enfronten a
nosaltres aquest dia, moriran amb la seva sang tacant les seves pròpies mans.
Jo no tindré cap compassió.
Van esperar en silenci, i Teneniel va entrar al balcó i li va agafar la mà
a Luke.
-Estan reparant la nau tan de pressa com poden -va dir -. Vaig tenir la
sensació que els feia nosa, i vaig pensar que potser podria ser més útil aquí.
Luke la va mirar, i la llum de les flames va realçar el color de coure dels
seus ulls i va tenyir els cabells de reflexos vermellosos.
Teneniel va empassar saliva, i una brisa va flotar en l'aire. Luke havia
pensat que Gethzeriò potser es presentaria davant seu i anunciaria la seva
presència amb alguna classe de discurs, però l'únic anunci va arribar
d’Augwynne.
- Ja vénen!
Les germanes de clan que envoltaven en Luke van començar a cantussejar, i
les Germanes de la Nit van respondre cridant el seu càntic entre les ombres del
bosc que s'estenia sota del balcó. L'aire es va arremolinar al voltant de
l'estructura de pedra, i Luke va sentir com la pols queia damunt dels seus
cabells i va comprendre que alguna cosa estava precipitant-se sobre ell des de
les altures. Va aixecar la vista i va veure que els núvols de sutge havien començat
a baixar al seu voltant. Va allargar la mà cap al seu cinturó, va agafar unes
ulleres protectores i després va sentir com un tremolor s'obria pas a través de
la Força.
La ventada es va intensificar, i Luke es va trobar envoltat per un remolí
de sutge i graveta que surava en l'aire. Es va posar les ulleres protectores, i
les germanes de clan es van tapar els ulls amb les mans mentre retrocedien
sortint del balcó per buscar el refugi de la seva fortalesa.
Teneniel Djo va començar a cantussejar.
-Waytha ara quetha way. Waytha ara quetha way...
Una andanada de raigs desintegradors va assotar el parapet per sota d’en
Luke, i un caminant imperial va aparèixer de sobte amb els seus desintegradors
embolicats en espurnes i llampecs. Les Germanes de la Nit estaven utilitzant la
Força per fer-lo levitar.
Teneniel va estendre la mà amb els dits separats i va concentrar el seu
encanteri. La pols es va arremolinar al voltant d'ells girant tan bojament com
l'aigua que s'escapa per una canonada. Una tempesta de pols i còdols va sortir
disparada contra el caminant imperial, i la càrrega estàtica que havien
acumulat va fer que un llampec brotés de la muntanya i s'estengués com un dit
fins a tocar el caminant, fent que esclatés envoltat de flames. Les Germanes de
la Nit el van deixar caure, i el caminant va desaparèixer amb una xiulada
estrident i va xocar amb el terra en un centelleig encegador que va mostrar als
caminants imperials i els soldats que avançaven pel camí de la fortalesa.
Luke es va inclinar sobre el parapet per veure'ls millor, i va aconseguir
distingir per entre els remolins de fum les fosques siluetes dels rancors
apostats al peu de l'escala que començaven a deixar caure penyals sobre el
sender, llançant-los amb tanta facilitat com si fossin bales. Va veure com el
primer penyal xocava amb un caminant imperial, i l'impacte va fer que es
desplomés cap enrere escombrant als caminants i els soldats que el seguien i
precipitant-los fora del cingle.
Luke es va sorprendre en comprendre l’implacable temeritat de l'atac de
Gethzeriò, que suposava un malbaratament de vides i equip fenomenal. Dues
germanes de clan tenien els ulls clavats en la destrucció mentre murmuraven
encanteris. Augwynne cridava ordres darrere de Luke.
- Ferra, Kirana Tu, aneu a les portes davanteres! ¡Les Germanes de la Nit
estan a punt de caure sobre nosaltres!
Luke va mirar al seu voltant i no va veure ni rastre de les Germanes de la
Nit, però estava acostumat a captar la Força i va sentir un tremolor a la part
alta. Va alçar la mirada i va veure tres Germanes de la Nit agafades a les
roques com si fossin aranyes tres metres per sobre del seu cap. Un instant
després les tres es van deixar caure al balcó movent-se a l'uníson.
Luke va cridar una advertència, va agafar la seva espasa de llum i va retrocedir
un pas. Una bruixa que estava al seu costat no va tenir temps de reaccionar:
una Germana de la Nit va aterrar al seu costat, li va disparar a la cara amb un
desintegrador i després va saltar del balcó girant en l'aire sobre si mateixa.
Luke va esquivar un tret similar i va tallar per la meitat a una Germana de
la Nit quan va posar els peus a terra al seu costat. A l'altre extrem del
balcó, Augywnne estava lluitant amb una Germana de la Nit i Luke va desenfundar
el seu desintegrador. Augwynne va empènyer a la dona fora de la balconada, i
Luke va saltar al buit per perseguir les Germanes de la Nit.
L'aire s'havia convertit en un tornado ple de pols i còdols, i mentre queia
al costat de l'escala va veure els cadàvers dels soldats imperials, escampats com
una pluja de confetti blanc sobre la ruta de la mort que havien estat seguint.
Els raigs desintegradors van xiular al seu costat mentre els caminants
imperials seguien disparant contra els rancors que els llançaven penyals des de
dalt.
El sòl s'estava aproximant a gran velocitat, i Luke va veure dues Germanes
de la Nit immòbils sobre les roques. Luke es va posar al costat d'una d'elles i
va cridar una advertència. La Germana de la Nit va girar sobre si mateixa i va
preparar un encanteri. Luke va disparar. La Germana de la Nit el va contemplar
com si estigués enfurismada mentre les flames envoltaven la seva capa, i Luke
va comprendre que la Força havia de ser molt gran en ella. L'altra Germana de
la Nit va fugir a la carrera i es va perdre entre el fum i la boirina.
- La bruixa va clavar la mirada en Luke. Gethzeriò va tirar el caputxó cap
enrere per mostrar les venes purpúries del seu rostre. Els seus brillants ulls
vermellosos estaven engrandits per la sorpresa.
-Bé, així que per fi ens trobem... -Va dir alçant la veu per poder ser
escoltada per sobre dels sons de la batalla -. He estat conscient de les
ondulacions de la teva Força. Sempre havia volgut conèixer un Jedi, però vaig
passar al costat d'un en els corredors de la meva pròpia presó i no el vaig reconèixer.
Gethzeriò va estudiar en Luke en silenci durant uns moments, com si volgués
assegurar-se que era un Jedi.
-He conegut d’altres com tu en el passat -va dir Luke -. Escolta,
Gethzeriò: dóna l'esquena al costat fosc abans que sigui massa tard!
Gethzeriò va assentir amb expressió pensativa.
-Disculpa’m si et dic que no et trobo molt impressionant, jove Jedi. És una
pena que hagis de morir abans que tinguis ocasió de veure com faig que els teus
amics es recargolin de dolor.
Va assenyalar al Luke amb un dit, i una ondulació de la Força es va
estavellar contra ell abans que Luke pogués reconèixer les seves malignes
intencions. Llums blanques van esclatar darrere dels seus ulls i va sentir com
si tot el costat dret del seu rostre acabés de quedar aixafat per un martell.
El seu braç esquerre i la cama dreta es van tòrcer sota aquell pes
insuportable, i Luke va quedar atordit i es va inclinar fins a recolzar un
genoll a terra. Tot el soroll, els espetecs dels desintegradors i els crits de
dolor es van debilitar de sobte i es van convertir en un rugir distant.
Gethzeriò va tornar a estendre la mà cap a ell i el seu dit va tremolar, i Luke
va sentir que se li ennuvolava la vista. El martell va colpejar la seva templa
esquerra, i Luke es va ensorrar sobre el costat i va rodar fins a quedar
d'esquena. Va alçar la mirada cap al cel i va panteixar mentre veia els rius de
roques que volaven sobre ell, algunes impulsades per la Força, altres llançades
pels rancors.
El temps semblava estar transcorrent molt més lentament. Luke va sentir un
dolorós palpitar en el seu cap, una vibració compassada al bategar del seu cor.
El seu rostre estava fred i entumit, i Luke va ser vagament conscient que
l'encís de Gethzeriò havia rebentat diverses venes en el seu cervell, i va comprendre
que estava a punt de morir, una més entre els centenars de baixes produïdes en
aquell camp de batalla.
«Bé, així és com hauria estat tot si Vader realment hagués intentat
matar-me...» A qui havia estat tractant d'enganyar? Teneniel tenia raó: Luke no
era un guerrer. «T'he fallat, Ben -va pensar Luke -. Us he fallat a tots... »I
de sobte hi va haver una onada de dolor, i Luke va intentar recordar amb qui
havia estat parlant i va intentar pensar en un nom, algú a qui cridar
demanant-li ajuda, però la seva ment estava confusa i tan buida com els
immensos deserts de Tattoine que exposaven la seva nuesa a la llum dels sols
ponents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada