L'ocupació de Rhamalai (i IV)

Anterior

IV

La Nadra va sospirar d'alleujament quan van creuar la porta. Estaven en marxa. Es va tornar per somriure a la seva mare, però el somriure va morir abruptament.

- Denel! -Va cridar -. Hi ha soldats d'assalt corrent cap a les portes!

Just llavors els dos guàrdies de la porta van obrir foc.

- Ajupiu-vos! -Va exclamar en Denel mentre els trets làser vermells passaven de llarg.

Diversos trets van colpejar el compartiment del motor del seu vehicle, i la seva velocitat va disminuir abruptament.

En Denel va conduir el lliscant darrera d'un grup de grans arbres a uns trenta metres de distància de la porta.

- De pressa. Condueix tu. - Va saltar fora mentre empenyia la Nadra cap al seient del conductor.

- Però no sé com es fa!

- No discuteixis. Prem l'accelerador amb el peu, controla la direcció amb això. -Li va col·locar les mans sobre el volant -. Emporta't la teva mare i surt d'aquí. Us cobriré. - Va treure dos rifles blàster de sota el seient del passatger.

- Com ha arribat això...?

- No hi ha temps per explicacions. – En Denel li va posar un petit cilindre a la mà -. Això és un comunicador. Truca al Refugiat, us recolliran. - Li va mostrar com encendre’l i la va besar amb força -. Ara, ves-hi!

- Però, Denel!

- Vés! -Va cridar per sobre l'espatlla mentre començava a retornar el foc, mantenint als soldats d'assalt sense sortir de la porta.

La Nadra es va tornar, va trepitjar l'accelerador, i va sortir a tota velocitat.

***

- Estan activant els canons grans! No tenim molt de temps! -Va cridar l’Artis Moonrunner al seu marit des del seient del copilot del Refugiat mentre escoltava la freqüència de comandament del general Yrros.

- Serà millor que contactis amb Denel ara, abans que entrem en rang visual. – En Lorn estava concentrat a pilotar el iot modificat. El Refugiat mai havia estat posat a prova en batalla, i havien passat anys des de l'última vegada que ell va lluitar.

L’Artis va canviar de freqüència.

- Denel? Fill, pots sentir-me?

***

El lliscant terrestre avançava amb dificultat a mitja velocitat quan la Nadra va entrar a la ciutat. Va zigzaguejar per un laberint de carrers i carrerons, intentant despistar qualsevol perseguidor. Va accelerar cap als límits de la ciutat abans d'introduir-se en un estable abandonat. Va saltar fora del vehicle i va tancar la gran porta darrera d'elles.

En aquell moment, el petit dispositiu a la mà va trinar. La Nadra va fer girar les seves dues meitats fins que el so es va aturar.

- Hola? -Va dir a un dels seus extrems -. Hola? Algú pot sentir-me?

- Nadra! Ets tu? On és en Denel?

La Nadra es va sorprendre d’ escoltar l’Artis Moonrunner.

- En Denel està atrapat en un grup d'arbres, just fora de la porta de la guarnició -va exclamar al petit cilindre -. Heu de rescatar-lo!

-Però on ets tu, estimada? Descriu la teva ubicació.

La preocupació de l’Artis la va commoure, però en aquell moment la Nadra estava més preocupada per salvar en Denel.

- Aneu primer a per en Denel. Mare i jo estem fora de perill per ara. - Va apagar el comunicador per evitar més protestes.

***

- Ens ha tallat la comunicació! - Va panteixar l’Artis, incrèdula -. No puc localitzar-la sense un senyal!

Suposo que haurem de recollir primer en Denel -va respondre Lorn -. Quant falta perquè els turbolàsers de la base estiguin llestos per disparar? -El Refugiat va volar arran dels últims arbres i es va acostar a baixa altura a la ciutat. Podia veure trets blàster volant entre la porta de la guarnició i un grup d'arbres proper. En Denel devia seguir amb vida.

L’Artis es va pressionar l'auricular sobre l'orella, escoltant com el general Yrros cridava les seves ordres.

- Dos minuts fins que estiguin a plena potència. - Va escoltar una mica més -. Ens han vist! Van a llançar els caces!

- Espero que 4B pugui completar la seva missió -va murmurar en Lorn -. No aguantarem molt contra un esquadró de caces TIE.

Va llançar el Refugiat en picat sobre les portes, fent que els soldats d'assalt es llancessin a terra quan llargs eren.

- Vaig a posar-nos just entre en Denel i aquesta porta - va exclamar en Lorn -. Prepara't per obrir l'escotilla mentre els mantinc ocupats amb el canó làser. - Mentre el Refugiat girava per aterrar, Lorn va obrir foc amb tot el que tenia la nau. Ni tan sols va tractar d'apuntar. Mantenir a terra aquests soldats era tot el que importava. Si tan sols pogués contenir el seu creixent nombre...

***

Quan el general Yrros va entrar a la coberta de l'hangar, va advertir què tres caces TIE ja estaven sent elevats a la coberta de vol a la part superior de la guarnició.

- Que aquests ascensors es moguin més ràpid- va cridar a l'oficial de coberta -. Necessitem aquests caces a l'aire ja!

Els tres ascensors van desaparèixer al sostre de la coberta de l'hangar, on els caces es prepararien per a l'enlairament. El general va caminar amb grans gambades al centre de control de vol.

- Estan preparats els rajos tractors per la seqüència de llançament? - Va grunyir al capità que hi era assegut.

- Sí, senyor -va respondre l'oficial -. Els pilots estan encenent les màquines ara. Llestos per a l'enlairament.

- Llancin els caces. - El general Yrros va observar tres punts aparèixer a la pantalla quan els caces TIE van enlairar-se. Els ascensors van començar a descendir a per una altra càrrega. Va caminar a l'entrada de l'estació de control -. Donin-se pressa! -Va cridar a les tropes que manejaven els petits rajos tractors per conduir els caces pels rails del sostre cap als ascensors.

Just llavors, alguna cosa va xocar contra la seva cama esquerra. L’Yrros va mirar avall.

- Què està fent aquí aquesta unitat R2? - Es va tornar a un soldat assegut prop -. Cap. Baixeu aquest droide a manteniment. Òbviament té un problema de funcionament.

- Sí, senyor. - El cap examinar el droide -. R2-4B, segueix-me. - El petit droide no va respondre. Va xocar de nou contra el general.

- Té un pern de contenció. Aneu a cercar un controlador -li va dir el general Yrros. Va observar com tres caces més eren elevats a la coberta de vol.

El cap va tornar ràpidament amb el controlador a la mà. Va apuntar amb ell al pern de restricció del droide i va prémer l'interruptor d'encesa. Però, en lloc de desactivar el droide, una petita llum indicadora vermella al pern de restricció va començar a parpellejar ràpidament.

- Què és això? - El general es va inclinar per examinar-lo més de prop-. Això no és un pern de restricció estàndard. És... És un detonador!

***

En Denel va veure com el Refugiat escombrava les portes amb foc làser. La seva escotilla es va obrir abans que la nau aterrés del tot. Va córrer al peu de la rampa i la va pujar corrent, deixant enrere els rifles blàster.

En qüestió de segons estaven en l'aire i en Denel es va dirigir a la cabina.

- Just a temps, pare -va dir, panteixant -. Un parell d’aeroexploradors estaven sortint de l'hangar de vehicles.

- Els he vist - va dir el seu pare mentre volaven tornant a la ciutat.

-Hem de localitzar la Nadra -va afegir en Denel -. Pots comunicar-te amb ella?

- Ho intentaré. -La seva mare va tornar a posar-se els auriculars de comunicacions.

En aquell moment, tres caces TIE van aparèixer en el seu camí, sacsejant la nau de costat a costat.

- Escuts amunt! -Va cridar Lorn -. Denel, ocupa't del canó làser!

En Denel va anar a la torreta artillera posterior. Es va ajustar sobre les orelles els auriculars de l'intercomunicador de la nau, i va començar a seguir un dels caces amb la mira de l'arma.

- Allà va! -Va cridar. Encegadors trets làser van impactar de ple en el caça. L'andanada va fer esclatar el TIE a trossos, però quan s’esvaia l'explosió van aparèixer més caces.

- Tres més, papa! -Va cridar en Denel.

A la cabina, un llum indicador va cobrar vida en el panell de control.

- 4B ha estat activat! -Va cridar en Lorn. Va inclinar la nau cap a un costat i va fer un viratge tancat de tornada a la base -. Aquesta vegada el temps serà molt just. - Va volar baix sobre la part superior de la guarnició, amb els caces TIE seguint molt de prop el seu deixant. Els turbolàsers de la base estaven seguint la trajectòria del Refugiat, però amb els caces tan a prop no podien arriscar-se a disparar. La nau va passar sobre la base il·lesa.

De sobte, un guèiser de flames i fum negre va esclatar pels aires, desintegrant els nivells superiors de la base de la guarnició. Un caça TIE va quedar atrapat en l'explosió i va desaparèixer.

En Lorn va lluitar per mantenir el control de la nau quan va entrar a l’abast de l'ona de xoc.

- 4B ho ha aconseguit! - Va udolar en Denel per l'intercomunicador.

En Lorn va tractar de treure’s de sobre els caces TIE restants, però podien maniobrar més ràpid que el Refugiat. Es va preguntar quant aguantarien les modificacions dels seus escuts.

L’Artis feia el que podia amb l'enllaç de comunicacions.

- Nadra! Endavant, Nadra. Si pots sentir-me, si us plau, respon!

***

Des de la porta de l'estable, la Nadra va apuntar el lliscant terrestre en direcció a la base imperial.

- Aparta, mare. Vaig a deixar-lo marxar. - Va configurar els controls en el que esperava que fos el pilot automàtic, va prémer l'arrencada i va saltar. Les dues van observar com volava en línia recta per diversos segons i després xocava contra un magatzem abandonat, explotant en una gran bola de foc -. Espero que això convenci els imperials per no buscar-nos - va murmurar la Nadra.

Tornant a encendre el comunicador, la Nadra va escoltar els sons d'una batalla pel petit altaveu. De sobte, una gran explosió va sacsejar el vell estable de costat a costat, llançant pols sobre els seus caps.

- Oh, no! - Va gemegar la Nadra.

La veu desesperada de l’Artis es va escoltar quan es van apagar els ressons de l'explosió.

- Nadra, pots sentir-me?

L'esperança va córrer per les venes de la Nadra.

- Us sentim, Refugiat. De moment estem fora de perill.

De sobte, la veu d’en Denel irrompre.

- Nadra, doneu-nos la vostra ubicació. Intentarem recollir-vos!

- Denel, has d’oblidar-te de nosaltres - va dir ella amb fermesa -. És a tu i a la teva família a qui vol l'Imperi. - Els ulls de la Nadra es van omplir de llàgrimes -. Només vés-te'n. Aneu-vos d'aquí!

No hi va haver resposta per uns segons, però la Nadra va poder escoltar els canons de la nau disparant als caces imperials. L'estable va tremolar i es va sacsejar quan el Refugiat va passar volant just per sobre, amb els caces TIE trepitjant-li els talons.

- Nadra, no vaig a abandonar-te. Dóna'ns un minut per localitzar el teu senyal. - Podia sentir la desesperació en la veu d’en Denel.

- Estarem bé. Sé d'un lloc per amagar-nos -va respondre ella -. Deixeu-nos i aneu a un lloc segur.

- Nadra, si us plau!

- No discuteixis amb mi, Denel -va insistir ella, estrenyent amb força el comunicador -. No hi ha temps. No vaig a dir-te on som. Simplement marxeu!

- Nadra. - La veu d’en Denel va tremolar d'emoció -. Queda't amb Caçador i qualsevol altra cosa que necessitis. És tot teu.

- Téingues cura de tu i de la teva família. – La Nadra es va netejar les llàgrimes que corrien per les galtes.

- Tornaré, Nadra. Tornaré quan pugui...

La Nadra va apagar el comunicador i el va llançar al brut terra. Amb una ràpida trepitjada, el va aixafar amb el taló.

Les dues dones es van quedar mirant-se mútuament uns instants.

- Anem, mare.

***

En Denel es va recolzar contra el seient de l'artiller a la torreta posterior. Totes les seves frustracions van sortir bullint a la superfície. Va deixar anar un feroç crit de batalla quan va atrapar un altre caça TIE en el seu visor i va disparar. Va aconseguir arrencar el seu panell solar de babord, fent que sortís girant sense control.

El Refugiat va rebre un impacte directe.

- No podem saltar a la velocitat llum a temps! -Va cridar l’Artis -. Ens hauran enderrocat els escuts abans de poder marxar!

- Tinc un truc més a la màniga -va respondre a veus Lorn -. Pren el control de la nau. Necessito el sistema de comunicacions per això. – L’Artis va agafar els controls mentre en Lorn premia interruptors frenèticament -. Si tan sols pogués...

Un altre impacte va sacsejar la nau.

- Els escuts estan caient! - Va udolar l’Artis.

En Lorn va aconseguir emetre un altre senyal. De sobte el so dels flamejants canons làser van cessar. Només podia escoltar l'udol dels motors.

- Papa! Els canons no disparen! -Va cridar en Denel per l'intercomunicador.

- No passa res, fill -va respondre en Lorn -. Ells tampoc poden disparar-nos a nosaltres. - Va tornar a prendre el control de la nau -. L'ordinador de navegació té les coordenades. Sortim d'aquí. Llestos per l'hiperespai? – En Lorn va empènyer les palanques de l’hipermotor, i el Refugiat va desaparèixer en una espurna de llum.

***

Mentre s'allunyaven lentament d’Argona, la Nadra va veure quatre fosques taques alçant-se ràpidament al cel. Quan eren gairebé massa petites per poder veure-les, la taca que anava al capdavant va brillar i va desaparèixer. Els caces TIE derrotats van tornar a la base.

- Han escapat, mare -va dir amb respiració agitada -. Puc sentir-ho. Han escapat.

***

- Com has fet això? -Va preguntar en Denel quan entrava a la cabina.

El seu pare va riure i es va donar copets al front.

- Un petit programa que estava desenvolupant fa uns anys, fent servir senyals de comunicacions com a sistema de guia remot per caces TIE.

En Lorn va fer girar les espatlles i es va estirar per alliberar la tensió.

- Em vaig emportar el programa amb mi quan vaig deixar l'Imperi. Algú va ser prou llest per esborrar la subrutina de reconeixement del nucli de memòria dels controls dels caces, però ningú sabia que havia programat una seqüència per desactivar els sistemes d'armes. Bastant efectiu. – En Lorn va mirar somrient a la seva família.

- Llàstima que no puguem usar-lo de nou -va dir en Denel -. No trigaran gens a descobrir el que ha passat.

- És cert - va convenir en Lorn -. Em sorprèn que encara segueixin utilitzant els mateixos codis de control de tret.

- I com les armes del Refugiat són d'estàndards imperials, també es van desactivar.

- Correcte altra vegada, fill. - Van quedar uns instants en silenci.

- Pare?

- Sí, Denel.

- Tornarem, quan puguem. Veritat?

En Lorn es va tornar per mirar-lo.

- Farem tot el que puguem, fill. T'ho prometo.

***

La Charis Enasteri va mirar a l'exterior per la finestra de la cabana, al tancat més enllà del pati. Va somriure de veure la Nadra alimentant al gorset negre amb grapats d'herba fresca. Després de la seva breu experiència amb els imperials, la Nadra havia mostrat signes de fortalesa i saviesa. Serà igual que el seu pare, després de tot, va pensar la Charis.

Va pensar en aquest fet mentre observava la seva filla. D'alguna manera, la Nadra sabia que aquesta cabana abandonada, a només dos dies de camí des d’Argona, era un lloc en el qual els imperials mai les buscarien.

Les últimes setmanes havien estat molt tranquil·les. La Charis sentia que finalment podia relaxar-se. Els seus terrorífics somnis s'havien aturat. La seva salut havia millorat, tot i que sabia que només era una cosa temporal. Eren feliços allà i la Charis va sentir que tornava l'esperança. Potser la Nadra trobaria al seu pare algun dia.

- Neth -va xiuxiuejar a l'aire -, la teva filla et necessita.

FI