dijous, 5 de desembre del 2013

L'ocupació de Rhamalai (III)

Anterior



III
El seu cronòmetre de fabricació imperial mostrava les 7:45 quan la Nadra es va aproximar a la porta principal amb 4B darrere.
- Ei, tu -va cridar un dels dos guàrdies -. Què estàs fent amb aquest droide?
Unes gotes de suor es van formar en el seu front.
- Han d'estar endarrerits en el seu calendari de manteniment de droides -va dir amb confiança forçada -. Òbviament aquest ha desenvolupat una fallada en la seva programació. El vaig trobar vagant per la ciutat quan venia cap aquí. Vol que el porti a manteniment?
La Nadra va contenir l'alè mentre el guàrdia examinava el droide. Va esperar que les marques imperials fossin autèntiques.
- Hmm. Té un pern de contenció estàndard. No tinc cap informe d'un droide perdut, però per descomptat és un dels nostres. - Va somriure a la Nadra -. A menys que hagis estat amagant aquí durant anys un droide imperial- va dir rient. Va escanejar mandrosament a la Nadra amb un detector d'armes portàtil.
La Nadra va somriure amb serietat.
- Només indiqui’m com arribar a manteniment- va dir quan el guàrdia li va indicar que creués la porta.
- Passadís A, nivell tres. - La va acomiadar amb un gest de la mà. Conforme avançava, la Nadra va poder escoltar com es queixava al seu company -. Si els sensors de seguretat estiguessin activats, no perdríem droides esgarriats d'aquesta manera.
Mentre la Nadra entrava a la base, va indicar a 4B que la seguís al seu costat. Va examinar el passadís. Fins ara, tot net.
- Molt bé, fem-ho -va xiuxiuejar. Des de la part superior del cap en forma de cúpula del droide va sorgir una petita targeta de dades. La Nadra la va ocultar en la seva màniga -. Dóna'm cinc minuts i després vine a la meva estació de treball. Recordes les coordenades?
El xiulet de resposta de 4B va sonar molest.
-D'acord, ho sento - es va disculpar la Nadra -. No estic acostumada a treballar amb droides. Simplement aparenta estar ocupat, no trigaré gaire. - El va deixar al passadís.
La seva supervisora ​​estava ocupada amb una altra aprenent quan va arribar. Assegurar-se que ningú l'estava mirant, la Nadra va lliscar la targeta de dades en un port del seu terminal. Va teclejar una ordre, després va retirar la targeta i va tornar a ocultar-la.
De sobte la pantalla va mostrar únicament un galimaties sense sentit. El terminal xiulava i clacava cada vegada que premia una tecla.
- Tens un problema? - Va dir la supervisora ​​de pèl gris i cara severa mentre s'acostava.
- Ei, sí, senyora -va respondre ràpidament la Nadra -. Acabo de començar. He de cridar a un droide de reparacions?
La dona va prémer unes quantes tecles sense resultat.
-Sí. I fes-ho ràpid. Tenim moltes dades que processar. El general Yrros vol tenir avui en el sistema l'últim d'aquests registres del cens.
La Nadra va fingir trucar a manteniment, i després es va asseure a esperar. Dos minuts després, va aparèixer 4B. Va rodar fins a la seva terminal i va estendre el seu acoblament d'enllaç al connector de la interfície. Mentre 4B emetia espetecs i brunzits, la Nadra es va inclinar sobre la pantalla, ocultant-se de la vista. Va veure aparèixer la fitxa personal d’ne Denel. En un parpelleig, en Denel es va convertir en un tècnic mèdic assignat a la infermeria.
La Nadra va tornar a introduir la targeta de dades en 4B mentre treballava. Va donar un cop d'ull al seu cronòmetre.
- És hora que visiti la meva mare -va recordar la supervisora​​.
- No triguis tot el matí. Se t'espera de tornada a les 8:30. No se t'ha donat aquest cronòmetre que portes al canell només per lluir-lo, saps?
- Sí, senyora.
- Ho juro, entrenar als rhamalians per seguir un horari és impossible... -La seva veu estrident s’esmorteïa conforme s'anava allunyant.
4B va continuar treballant. La Nadra li va donar un ràpid copet al passar.

***

En Denel va arribar a la unitat mèdica només minuts abans de les 8:00. La tècnica metge de guàrdia estava completant les seves entrades de registre a la consola central abans del canvi de torn. Va alçar la vista, amb un gest adust a la cara rodona, quan en Denel es va acostar. En Denel va esperar que estigués portant correctament l'uniforme robat.
- Ah, tècnic PR-231. Arribes amb uns minuts d'avançament. La puntualitat ajuda a avançar.
- Sí, senyora -va respondre en Denel.
Va teclejar per obtenir el full d'assignacions a la pantalla.
- La teva primera tasca és portar a la pacient 89B11 a la sala de terminació. Saps on és?
- Sí, senyora. Pacient 89B11 a la sala de terminació. La sala està preparada per al seu ús? – En Denel va esperar sonar convincent.
- Tot està llest. La pacient ha estat sedada. Saps el procediment?
- Sí, senyora. Ja ho he fet abans. - El cor d’en Denel bategava amb força. Si li feia alguna pregunta més detallada...
- Molt bé -va respondre -. Se li permetrà a la filla de la pacient fer una breu visita abans de la terminació. No li deixis perllongar el comiat. Això només serà més dolorós per a ambdues. - Va tornar a les seves entrades de registre mentre en Denel va respirar alleujat.
Entrant a l'habitació de la Charis, va veure que la Nadra ja hi era. Parlava en veu baixa a la seva mare, explicant el que estaven a punt de fer.
- Creieu que funcionarà? -Va preguntar preocupada la Charis -. No veig com podem sortir d'aquí. Hi ha massa soldats d'assalt.
- No podem vèncer lluitant, però podem ser més llestos que ells -va respondre en Denel -. Els imperials no ens consideren una amenaça. Ara mateix la seguretat està molt relaxada. Limitem-nos a seguir el pla i tot anirà bé.
Va mirar la Nadra.
- És l'hora. Anem. - Va aixecar la Charis i la va col·locar en una llitera repulsoelevadora -. Anem, Nadra. Tu d'un costat i jo de l'altre. - Van treure lentament la llitera per la porta i la van guiar pel passadís fins al taulell de guàrdia.
Quan van girar la cantonada, en Denel va empassar saliva nerviosament.
- Oh, no -va xiuxiuejar -. La tècnica de guàrdia del torn de nit encara hi és. Està informant al tècnic del relleu. Espero que encara no hagi esmentat l'acabament de la Charis. - Van disminuir la marxa mentre s’apropaven.
La tècnica del torn de nit es va fixar en ells.
- Ah, sí -va començar a dir-li al jove del torn de dia -. Aquesta és la pacient 89B11. Està programada la seva...
Un brunzit intermitent la va interrompre quan una llum indicadora va començar a parpellejar a la consola d'estat de l'estació.
- Emergència mèdica a la badia d’hangar 4 -va explicar la tècnica del torn de nit -. Simplement llegeix en els registres la resta de l'informe -va dir mentre s'allunyava a tota pressa.
La Nadra i en Denel es van mirar entre si.
- 4B? -Va preguntar la Nadra, vocalitzant la paraula sense emetre sons. En Denel va arronsar les espatlles.
El tècnic del torn de dia va examinar acuradament al petit grup.
- On us emporteu en aquesta dona? -Va preguntar.
-Està programat que la pacient 89B11 rebi l'alta avui -va respondre en Denel amb cautela -. Les meves ordres són portar aquestes dues persones a l'hangar de vehicles de superfície i escoltar-les fins a casa en un lliscant terrestre.
El jove va mirar el rostre de la Charis.
- No sembla estar molt sana per anar a casa. Deixa que ho confirmi. - Va prémer unes quantes tecles mentre en Denel aguantava l'alè -. La seva fitxa no apareix - va murmurar, intentant una altra vegada el procediment.
- Vinga, 4B -va xiuxiuejar la Nadra.
El tècnic del taulell va grunyir.
- Ah, aquí està. - Va examinar ràpidament la fitxa de la Charis -. Té permís per rebre l'alta, senyora. Espero que es recuperi ràpidament a casa.
-Gràcies -va respondre la Charis mentre en Denel i la Nadra van començar a avançar pel passadís de nou.
Quan van arribar a l'hangar de vehicles, en Denel es va aturar just a l'entrada.
- Gairebé perdem la partida allà darrera. Hem de convèncer-los que estàs gairebé bé. Pots aixecar-te i caminar? -Va preguntar.
- Crec que sí -va respondre la Charis.
- Tracta de semblar més forta – la va instar en Denel -. Pots creuar l'hangar fins les barredores?
- Està molt feble, Denel... - Va dir la Nadra.
- No, està bé, Nadra -va respondre la Charis -. Puc fer-ho. Agafa’m del braç. – La Nadra va ajudar la seva mare a posar-se dempeus, mentre en Denel guardava la llitera en un armari de subministraments.
Havien creuat la meitat de l'ampli hangar de vehicles quan els van detenir.
- On aneu? - Va grunyir el sergent al comandament acostant-s'hi.
- Tinc ordres per dur aquestes dues dones a casa en un lliscant terrestre, senyor -va respondre en Denel.
- Confirmat - va dir l'home, teclejant la informació a la tauleta de dades-. El lliscant A23 està disponible. - El sergent va assenyalar l'extrem més llunyà de l'hangar.
- Ah, vaig pensar que podíem agafar aquest mateix -va dir en Denel, assenyalant amb el cap un lliscant a no més de quatre metres davant d'ells -. Està molt més a prop.
-Poden fer servir el A23 -va insistir l'home.
- Però aquest està disponible i està més a prop. – En Denel va començar a sentir pànic. Si els seus plans acuradament pensats fallaven ara...
El supervisor es va aixecar sobre en Denel.
- He dit...
- Ohhh -va gemegar la Charis quan es va desmaiar a terra.
- Mare! Mare! – La Nadra es va agenollar al seu costat.
- Què li passa? - El sergent es va allunyar de la Charis.
- Res! - Va exclamar en Denel -. Tot just acaba de recuperar-se d'una malaltia i necessita anar a casa a descansar. - Va mirar fixament a l'home.
-D'acord. Preneu el lliscant més proper -va concedir l'home, llançant-li a Denel una targeta clau-. Però aneu-vos-en com més aviat millor de la meva zona. -Va mirar la Charis, apartant-se de nou amb una ganyota.
En Denel es va inclinar sobre Charis. Per a la seva sorpresa, va obrir els ulls i va xiuxiuejar alegrement:
- Què tal la meva actuació?
Tot el que en Denel poder fer va ser contenir un riure.
- Vinga, anem. - Va carregar amb la Charis la resta del camí cap al lliscant terrestre i la va col·locar amb cura al seient del darrere. Es va asseure en els controls amb la Nadra al seu costat.

***

El general Yrros va examinar la seva pantalla de dades en profunditat. Esperava que comprovar els antecedents dels ciutadans rhamalians revelaria alguns criminals buscats per l'Imperi. Fins ara, el seu pressentiment no havia tingut èxit. Va decidir intentar-ho amb la següent persona de la llista abans de rendir-se. Va prémer unes quantes tecles.
A la seva pantalla va aparèixer un retrat d’en Lorn Moonrunner. L’Yrros va llegir la història de l'home. Res fora de l'ordinari. Però alguna cosa li va cridar l'atenció. El nom li resultava familiar. Ah, sí, això. Aquest nou recluta que havia fet servir com a exemple l'altre dia. El seu cognom era Moonrunner. Va llegir la pantalla de nou. Sí, Denel Moonrunner és el fill.
L’Yrros va teclejar per obtenir la fitxa del recluta. La imatge d’en Denel va aparèixer al costat de la del seu pare. Un cop més, el general va ser colpejat per una sensació de familiaritat mirant el rostre d’en Denel. Què estrany, el fill no s'assembla en res al pare, però s'assembla a algú que he vist abans.
De sobte ho va saber. Va teclejar un altre comandament. El retrat d’en Denel va desaparèixer i el d’en Lorn es va ampliar. L’Yrros va prémer unes tecles més. A la pantalla, la barba d’en Lorn Moonrunner van desaparèixer, el seu cabell es va tornar diversos tons més fosc i el seu rostre es va estrènyer considerablement. Va aparèixer un missatge a la part inferior de la pantalla.
- Coincidència d'identitat confirmada - va llegir l’Yrros en veu alta -. Comandant Corvus Langlier -va dir amb una rialleta de desdeny -, t'he estat buscant durant molt de temps.
Es va quedar pensant un instant, i després va prémer un interruptor del seu intercomunicador.
- Comandant Vedder.
- Sí, senyor- va dir la veu per l'altaveu.
- Localitzeu al recluta PR-231. Vull que el portin a la meva oficina immediatament.
- Sí, senyor -va ser la resposta -. Estic obtenint la ubicació ara mateix, senyor. - El comandant va quedar en silenci per un instant -. Eh... General Yrros?
- Algun problema, comandant?
- El recluta PR-231 està en el seu lloc assignat, senyor.
-En el seu lloc assignat? -Va preguntar l’Yrros -. Comandant, als nous reclutes no se'ls assignen llocs de servei.
- Sí, senyor, però el llistat mostra que està de servei com a tècnic mèdic. Transportant a una pacient recentment donada d'alta...
- Què! - El general es va posar dret d'un salt, que va fer que la cadira caigués a terra rere d'ell -. Comandant, localitzi aquest home immediatament! No el deixi sortir de la base. Repeteixo, no el deixi escapar!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada