25
Un suau brunzit va envair les orelles de Luke mentre la vida anava
abandonant el seu cos. Els seus músculs es van relaxar com mai ho havien fet
abans. Els rancors seguien llançant penyals a la part alta. Luke va veure una
espurna encegadora quan un penyal va xocar amb un caminant imperial, i la
màquina es va partir en dues meitats desprenent un gran resplendor actínic en
esclatar.
Una part de la muntanya va explotar i va sortir disparada cap a fora
desplegant-se per sobre del seu cap. Luke va poder veure Germanes de la Nit que
s'enfilaven pels abruptes penya-segats, mig suspeses mitjançant l'ús de la
Força, com enormes aràcnids negres que penjaven de les seves teranyines.
Un dolor molt agut va palpitar en els seus temples, i Luke va rodar fins a
quedar-se de costat. Un penyal va caure al costat del seu braç i es va fer
miques, i Luke encara podia sentir crits llunyans barrejats amb la veu de
Teneniel.
-Els Jai mai moren -digué la jove -. La naturalesa els estima. La
naturalesa...
Un cos va caure al seu costat amb un cop sord. Era el cadàver d'una germana
de clan. El seu casc de metall havia quedat decantat en el seu cap, i els
cranis i gemmes diminutes oscil·laven d'un costat a un altre. Mentre
contemplava la sang d'un color vermell fosc que brollava de la boca de la
germana, Luke es va adonar que el sol brillava una mica més que abans.
La sensació que estava experimentant Luke no era tant la de què s'estava
morint com la de què s'expandia. Podia sentir sorolls envoltant-li per tot
arreu, els febles sons d'excavació que produïa una salamandra esgarrapant la
terra sota de les roques, als cucs que perforaven els seus túnels sota el cap i
a un arbust que esgarrapava una roca mentre era agitat pel vent. Hi havia vida
per tot arreu i Luke podia sentir-la per tot arreu, i podia veure la llum de la
Força brillant al seu voltant, en els arbres, a les roques, en les guerreres
que combatien al vessant que hi havia sobre ell...
La salamandra va alçar el seu cap per sobre del terra, i el cap va brillar
amb l'aura lluminosa de la Força. «Hola, la meva petita amiga», va pensar Luke.
La salamandra tenia la pell verda i uns lluents ullets negres. Va obrir la
boca, i una boirina blanca va brollar d'ella i va acariciar en Luke com si fos
un dit, i Luke va comprendre que no només estava sentint la Força sinó que
també la veia. «Un regal -va murmurar el llangardaix -. És un regal per a tu...
»La delicada claredat va lliscar sobre ell i va reforçar la cada vegada més debilitada
Força d’en Luke. L’arbust que esgarrapava les roques per sobre d'ell va semblar
retorçar-se de sobte, i petites tiges de llum es van inclinar per bressolar el
cap d’en Luke. «Té, aquí està -va murmurar l'arbust -. És vida, pren... »Una
roca propera es va il·luminar amb una resplendor blanca, i en les planes
llunyanes un membre del Poble Blau del Desert va alçar el cap mentre s'estava
alimentant en els canyars al costat del riu, i la mirada del seu ull vermellós
va creuar les llegües. "Amic", va dir, i li va oferir la seva ajuda.
Luke va creure tornar a sentir les paraules de Teneniel - «La naturalesa
els vol» - i no va saber si controlava subconscientment la Força o si la vida
que hi havia al seu voltant realment intentava curar-lo, però podia veure la
Força envoltant-li per tot arreu, i va aconseguir agafar aquells brins amb més
facilitat del que mai havia pogut fer-ho en el passat.
Controlar la Força i utilitzar-la no era una tasca tan violenta com s'havia
imaginat fins aleshores. La Força era a tot arreu i era més abundant que la
pluja o l'aire, i sempre s'oferia a si mateixa. Luke havia albergat l'esperança
que algun dia arribaria a ser un Mestre Jedi, però en aquell moment va
comprendre que existien nivells de control que mai havia imaginat i que es
trobaven més enllà del que hagués pogut arribar a somiar.
Aquell poder delicat i meravellós va fluir cap a ell, i Luke no va saber si
el controlava o si era controlat per ell. Només sabia que estava sentint com
alguna cosa es curava dins del seu cap a mesura que les venes rebentades
tornaven a formar-se, i després la visió va acabar.
Va romandre immòbil amb els ulls tancats durant molt de temps, incapaç de
fer alguna cosa més que respirar i esperar que la Força li fos tornant més
energies.
Leia va pronunciar el seu nom i Luke va obrir els ulls. El cel s'havia
tornat d'un negre tan pur i impressionant que semblava com si una nit perfecta
hagués caigut sobre Dathomir. Ja no hi havia més sons caòtics de batalla. Luke
va poder veure llums a les muntanyes, llanternes sostingudes per les mans de
vilatans, i una persona que baixava pel traïdor camí de la muntanya amb una
llanterna a la mà.
-Leia... -Va cridar, pensant que havia d'estar allà dalt -. Leia?
La silueta de la llanterna la va alçar sobre el seu cap i es va acostar a
la vora per contemplar el fons de l'abisme.
- Luke? -Va cridar Han -. Luke, ets tu?
-Han... -Va respondre Luke amb un fil de veu.
Va tornar a recolzar-se entre la negror, va buscar a les palpentes la seva
espasa de llum i va aconseguir reunir l'energia suficient per pressionar
l'interruptor amb l'esperança que Han veuria la seva resplendor.
Unes veus distants hi van arribar confusament. Algú el va agafar per les
espatlles i el va sacsejar, i una llum molt brillant va caure sobre els seus
ulls.
- Luke! ¡Luke! -Va cridar Han -. Estàs viu! Aguanta. Aguanta, no et
moris...
Han es va asseure un moment al seu costat sense deixar-li anar la mà que li
havia agafat, i Luke va percebre el seu terror.
-Escolta, amic, he d'anar-me'n -va dir Han -. Leia t'està esperant a
dalt... Té cura d'ella per mi. Si us plau, Luke, té cura d'ella...
Han va intentar apartar-se, i Luke va captar el terror i la desesperació
que bullien al seu interior.
- Han? -Va preguntar mentre li agafava pel canell.
-Em sap greu, amic -va dir Han -. Aquesta vegada estàs massa malalt per
poder ajudar-me...
Han es va aixecar, i Luke va sentir com si s'estigués enfonsant en un
remolí de foscor.
Algú el va agafar després del que semblava una eternitat i el va aixecar
del sòl. Luke va aconseguir obrir els ulls, però només va poder mantenir-los
oberts durant un moment. Estava sent sostingut per un grup de camperols, una
dotzena d'homes de rostres aguerrits que vestien tosques túniques de cuir i
sostenien torxes sobre els seus caps.
- Traieu-lo d'aquí de seguida! -Els va ordenar Han amb la veu rogallosa per
la preocupació -. ¡Porteu-lo al Falcó Mil·lenari]
Les veus van ressonar dins el cap d’en Luke amb un brunzir de preguntes.
-Sí, sí, al Falcó, a la meva nau espacial -va dir Han -. Porteu-lo. He
d'anar-me'n!
Després les mans van aixecar a Luke i els camperols el van portar, i Luke
va permetre que la inconsciència s'apoderés d'ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada