El festeig de la princesa Leia (VI)

Anterior

6

-No sé per què t'he demanat que vinguessis aquí -va dir Han mirant a C3PO mentre movia la mà com volent abastar tot el que els envoltava.

Estaven asseguts en un reservat d'una cantina de Coruscant, un local tranquil i selecte en tots els aspectes: l'atmosfera estava neta, i unes quantes parelles ballant lentament al so d'unes flautes de nas ludurianes.

Chewbacca va alçar el cap apartant-lo de la seva beguda, el va mirar amb ulls entre cansats i melancòlics i li va grunyir. Chewie sabia que Han estava mentint, i també sabia per què havia demanat a C3PO que fos allà.

C3PO els va mirar, i el seu circuit lògic li va indicar que havia d'obtenir més dades sobre la situació.

- Podem ajudar en alguna cosa, senyor?

-Bé, veuràs... Durant els dos últims dies tu has estat més a prop de Leia que jo -va dir Han encorbant les espatlles -. No sembla sentir-se molt a gust amb mi..., i està passant tot el temps amb aquest príncep, i després del que els va passar aquest matí, estan envoltats per tal quantitat de guardaespatlles que amb prou feines se'ls pot veure. I... Bé, Leia acaba de deixar-me un holomissatge en què em diu que potser hi vagi a Hapes.

C3PO va analitzar i va sospesar les paraules de Han durant 3'12 segons, examinant totes les seves capes de to, matisos i significats no verbals.

- Comprenc! -Va exclamar quant va haver acabat -. Vostès dos estan tenint problemes diplomàtics! -Com a traductor, C3PO comptava amb alguns dels programes més superbs existents a la galàxia, però els seus amics humans poques vegades recorrien als seus talents quan s’havien de veure amb els seus complexos embolics emocionals. C3PO va percebre immediatament que Han estava col·locant una gens usual quantitat de confiança en les seves capacitats. Era una rara oportunitat de demostrar la seva vàlua -. Pot tenir la seguretat que ha anat a l’androide adequat! Com puc ajudar-lo?

-No sé... -Va dir Han -. Tu els veus junts amb molta freqüència. Em preguntava... En fi, ja saps... Em preguntava com van les coses. És veritat que estan intimant tant? Estan començant a..., a acostar-se l'un a l'altre?

C3PO va accedir immediatament a tots els registres visuals en els que havia vist a Isolder i Leia junts durant els dos últims dies: sopars durant tres nits seguides, reunions del consell en què els dos van examinar les dificultats que podien sorgir a l'hora de negociar un acord entre els verpins i els barabels, simples passejades, balls en una festa celebrada en honor d'un dignatari menor...

-Bé, senyor, durant el primer dia que van estar junts, el príncep Isolder va mantenir una distància mitjana de zero coma cinc sis dos decímetres entre ell i Leia -va dir C3PO-, però aquesta distància està disminuint ràpidament. Sí, jo diria que els dos s'estan acostant a gran velocitat...

- Fins a quin punt? -Va preguntar Han.

-Durant les últimes vuit hores estàndard, ha existit algun tipus de contacte físic durant gairebé el vuitanta-sis per cent d'aquest període de temps. -Els sensors òptics infrarojos de C3PO van captar un lleuger augment de lluminositat en aquesta longitud d'ona quan la sang va afluir a la cara d’en Han, i l'androide es va afanyar a disculpar-se. Lamentaria molt que el fet de saber-ho l’afectés, senyor.

Han va apurar d'un glop el seu got de rom corellià. Era el segon que s'havia pres durant els últims minuts, de manera que C3PO va calcular ràpidament la massa corporal de Han i el contingut d'alcohol del rom, i va arribar a la conclusió que Han començava a estar bastant begut, però tot i això la manifestació primària de la intoxicació semblava limitar-se a què parlava una mica més lentament que abans.

Han va posar una mà sobre el braç metàl·lic de C3PO.

-Ets un bon androide, C3PO. Sí, ets un bon androide... No hi ha gaires androides que em caiguin tan bé com tu, creu-me. Jo... Bé, què faries si un príncep androide ple de músculs estigués intentant conquistar a la dona que estimes i aquesta t’estigués tirant a puntades de l'escenari?

Els sensors de C3PO van captar considerables emanacions d'alcohol procedents de l'alè d'en Han, i l'androide es va tirar una mica cap enrere per evitar qualsevol perill de corrosió dels seus processadors.

-El primer que faria seria avaluar l'oposició a la qual m'enfrontava, i esbrinar què podia oferir que no pogués oferir la part contrària -va dir -. Qualsevol androide assessor li diria el mateix, senyor.

-Ja -va dir Han -. Bé, què puc oferir-li a Leia que Isolder no pugui oferir-li?

-Bé, vegem... Isolder és extremadament ric, generós, cortès, educat i atractiu, almenys segons els patrons humans. En conseqüència, ara l'únic que hem de fer és esbrinar què pot oferir vostè què ell no estigui en condicions d'oferir.

C3PO va examinar els seus arxius durant uns moments amb tant d'entusiasme que va acabar produint un reescalfament en els seus circuits de memòria.

- Oh, vaja! -Va gemegar per fi -. Ja veig en què consisteix el seu problema, senyor! Bé, suposo que sempre hi ha la relació emocional... Estic segur que Leia no l’oblidarà merament perquè un home molt millor que vostè hagi aparegut de sobte en la seva vida!

-La estimo -va declarar emfàticament Han -. L'estimo més que a la meva pròpia vida, més que l'aire que respiro... Quan em toca sento com si... No sé com expressar-ho, C3PO.

- ¿L'hi ho ha dit? -Va preguntar C3PO.

-Bé, tal com acabo de dir-te, la veritat és que no sé ben bé com dir-ho -va murmurar Han, i va sospirar -. Tu ets un androide assessor. -Es va servir un altre rom i després el va contemplar en silenci durant uns moments sense prendre’n ni un glop -. Saps com dir-ho? Coneixes alguna cançó, algun poema que...?

- I tant que sí! Els meus bancs de memòria contenen obres mestres de cinc milions de cultures. Vaig a recitar una de les meves favorites, procedent del món natal dels tchuukthais:

Shah rupah shantenar

shan erah pathar

thulath entarpa

Utah, emarrah Spar Thane

arratha URR Arthur shaparrah

Uta, Uta, sahvarahhhh

harahn sahvarauul i thutha

dors tarragoní hah durrrr...

Han va escoltar en silenci la delicada música de les paraules, el suau clapoteig dels grunyits guturals i el seu retrunyir apagat com de tro llunyà.

-Sí, sona força bé -va admetre quan C3PO va haver acabat -. Què significa?

C3PO li va proporcionar una traducció el més aproximada possible.

Quan el raig galopa sobre les planes del capvespre,

 torno al meu fred cau

amb una rata thula entre els meus goles.

Quan arribo allà, oloro la fragància dels teus excrements

escampats sobre els ossos que hi ha al costat de l'entrada de la cova.

Després les aletes del meu cap comencen a tremolar,

i la meva cua ondula majestuosament mentre el meu udol d'aparellament

omple el buit de la nit...

Han el va fer callar amb un gest de la mà.

-D'acord, d'acord. Ja em faig una idea...

-Hi ha molt, molt més -li va assegurar C3PO-. Ah, no hi ha dubte que és un poema èpic meravellós... No hi ha ni una sola de les seves cinc-centes mil línies a la que pugui trobar-se un defecte!

-Acord, d'acord, moltes gràcies -va dir Han.

Semblava més abatut i trist que mai. Va seguir assegut escoltant a un quartet de nouvinguts que acabava de seure en una altra taula, i C3PO es va adonar que durant l'últim minut Han havia estat concentrant la seva atenció en ells. C3PO va accedir als seus registres auditius i va escoltar la gravació de la conversa de la taula del costat per esbrinar què era el que tenia tan intrigat a Han.

PRIMERA DONA: «Oh, mira, és el general Solo!»

SEGONA DONA: «Vaja, quina mala cara té... Fixa't en aquestes bosses sota dels seus ulls. »

PRIMER HOME: «Bé, si voleu saber la meva opinió, crec que no li aniria bé rentar-se i canviar-se de roba.»

SEGONA DONA: «Per descomptat... Em pregunto què va veure Leia en ell. »

PRIMERA DONA: «Aquest príncep de Hapes, en canvi... És tan ben plantat! Els comerciants del carrer de Coruscant han començat a vendre pòsters amb la seva cara. »

SEGON HOME: «SÍ, he comprat un per la meva germana.»

PRIMER HOME: «Doncs les seves guardaespatlles tampoc estan gens malament.

PRIMERA DONA: «Mataria a qui fos per convertir-me en guardaespatlles del príncep. Amb un cos com el seu... »

SEGONA DONA: «Bé, pots protegir aquest cos tot el que vulguis... Jo prefereixo ser el seu massatgista. T'imagines el què seria passar-se el dia sencer pastant i acariciant tots aquests músculs? »

-Escolta, C3PO, et faria res vigilar discretament la Leia en tot moment? -Va preguntar Han amb veu irritada -. Si pregunta per mi, digues-li que la trobo a faltar. ¿D'acord?

C3PO va arxivar la petició als seus bancs de memòria.

-Com vulgui, senyor -va dir posant-se dret per sortir del bar.

Chewbacca es va acomiadar de l'espia amb un grunyit. C3PO va sortir al carrer i va anar baixant nivell rere nivell fins a arribar a un dels ordinadors centrals de Coruscant, que pel que sembla tenia una considerable reputació com a xafarder. Un ordinador amb aquest petit defecte estaria encantat que un androide li demanés informació, i li revelaria secrets que mai hagués revelat a una forma de vida biològica. Bé, així que Han necessitava un assessor diplomàtic... ¡Havia de ser una oportunitat meravellosa perquè C3PO demostrés la seva vàlua! Oh, sí, no hi havia dubte que era una oportunitat realment meravellosa!

Threkin Horm oferia un aspecte magnífic. Portava un sobretot verd fosc i pantalons blancs, i la seva ja no gaire abundant cabellera havia estat meticulosament arrissada de tal manera que els petits tirabuixons dansaven sobre les seves orelles. Leia es va adonar que quan es mantenia en peu pels seus propis mitjans no semblava tan gros, i en aquells moments estava dempeus sobre l'estrada.

-Com ja saben tots, he convocat aquesta reunió del Consell d’Alderaan per poder discutir els preparatius del matrimoni entre la princesa Leia i el príncep Isolder, el Chume'da de Hapes.

La multitud va prorrompre en vigorosos aplaudiments. La sala del consell era un recinte espaiós i de belles línies amb les parets ocultes per cortinatges i butaques color cirera, i podia acollir a gairebé dues mil persones, però només hi havia present un centenar de membres del consell. La resta de les butaques estaven ocupades per curiosos, i els cossos metàl·lics dels androides dels mitjans de comunicació havien convertit tota la part de darrere de la sala en un bosc lluent. Leia estava asseguda a la seva butaca de la primera fila, a només un parell de metres de l'estrada darrere d’on es trobava Threkin. Han estava assegut en una de les files de darrere. Hi havia escollit un vestit informal d'armilla i camisa blanca, i tenia un aspecte molt semblant a quan Leia l'havia vist per primera vegada anys abans. Chewbacca estava assegut al seu costat.

Leia havia anat amb la intenció de parlar obertament dels seus plans, però no estava preparada per enfrontar-se a semblant atenció per part dels mitjans de comunicació. Durant el dia anterior s'havia trobat sobtadament amb què tota la seva vida es trobava exposada sota els focus: l'intent d'assassinat d'aquell matí havia estat filmat des de vuit angles diferents, i la filmació estava sent repetida una vegada i una altra per totes les emissores. Els agents d'intel·ligència de la Nova República havien registrat l'ambaixada buscant sensors ocults aquell matí, i havien descobert micròfons amb canals oberts a quinze cadenes d'emissores. Pel que sembla només hi havia una cosa que fascinés més al públic que un casament entre membres de la reialesa, i era el que algú intentés matar un membre de la reialesa. Els gossos dels mitjans de comunicació havien embogit, i l'únic consol que li quedava a Leia era que si un altre assassí o assassina intentava eliminar-la, abans hauria d’obrir-se pas a trets per entre els càmeres per poder arribar-hi.

Ah, bé... Com més aviat acabés amb allò, millor.

-Threkin, membres del consell -va dir Leia posant-se dreta -, m'agradaria agrair a tots que hagin vingut aquí, però... Bé, no creuen que tot això resulta una mica prematur? Estic d'acord que l'oferta sembla meravellosa, però encara no he accedit a casar-me amb el príncep Isolder.

Leia va tornar a seure.

-Oh, Leia... -Va dir Threkin amb un somriure condescendent -. En el passat la teva cautela i el teu bon judici t'han estat molt útils, però en aquest cas determinat... -Va arronsar les espatlles -. He vist com us mireu l'un a l'altre, i has accedit a acompanyar Isolder en un recorregut pels mons de Hapes que durarà sis mesos. Bé, crec que és una gran idea! Aquest recorregut us proporcionarà una mica de temps per anar-vos coneixent millor, i a més així la casa reial de Hapes tindrà l'oportunitat de veure que bé li escau una corona en aquest bell caparró teu! -La broma va fer que la multitud deixés anar rialletes nervioses -. Exposem l'assumpte davant el consell. -Threkin va moure una mà en un gest que va abastar totes les files de butaques -. És que no opinen tots que Isolder i Leia fan una parella meravellosa?

Molts dels polítics professionals van mantenir expressions una mica ombrívoles, però gairebé tots els comerciants van riure, i els representants dels mitjans de comunicació i els curiosos van aplaudir i van llançar crits de joia. Leia va pensar que allò no semblava una reunió normal del consell, sinó més aviat un carnaval improvisat.

- No podeu planejar el meu casament sense mi! -Va cridar mentre s'aixecava de la seva butaca, sorpresa davant l'audàcia de Threkin -. Isolder comprèn que no estem compromesos ni formal ni informalment, i estic segura que tots ho han de comprendre també. Vaig a Hapes únicament per...

I només llavors va percebre la veritat. Isolder volia portar-la a Hapes perquè els dignataris dels planetes als que algun dia potser governés poguessin observar-la i esbrinar si era digne de portar la corona, i Leia havia accedit a anar amb ell per disposar d'un període de temps tota sola amb Isolder i anar-se enamorant d'ell. Threkin tenia raó. Fos quina fos la manera com Leia intentés negar-ho, en tota la galàxia no hi havia ningú que no pogués veure el que estava passant. Es va tornar cap a Han, i va veure que semblava terriblement abatut. Leia va seure intentant no posar-se vermella, intensament conscient que aquella reunió del consell estava sent transmesa en directe per dotzenes de cadenes informatives. Sabia que hauria de tractar de rebatre els arguments de Threkin i enfrontar-s'hi ni que fos per no quedar en ridícul i conservar una mica de la seva dignitat, però en aquells moments se sentia senzillament incapaç de pensar. Per primera vegada a la vida, Leia s'havia quedat sense paraules.

-I tant, per descomptat... No podem celebrar el teu casament sense tu -li va assegurar Threkin des de l'estrada -. T'asseguro que aquesta idea mai se'ns ha passat pel cap i que mai arribarà a ocórrer-se'ns. Ens estem limitant a fer plans per l'eventualitat que t’acabis casant amb Isolder...

-Conseller Horm... -La veu de C3PO va ressonar a la sala del consell. Leia es va girar i va veure l’androide daurat. C3PO s'havia posat de puntetes i estava agitant nerviosament la mà al fons de la sala -. Oh, conseller Horm, puc dirigir-me al consell?

- Com? -Va exclamar Threkin amb veu desdenyosa -. Voleu permetre que un androide es dirigeixi al consell?

Leia va somriure per dins. Els grups de defensa dels drets dels androides es llançarien sobre el comentari de Threkin i li traurien el màxim profit possible. De fet, hi havia moltes probabilitats que aquelles paraules acabessin sent el primer clau en el taüt on s’enterraria la carrera política de Horm. Leia es va afanyar a aixecar-se.

- Pot ser que només sigui un androide assessor, però crec que hauríem de deixar-lo parlar!

Hi va haver un grunyit d'assentiment general, que va ser acompanyat per crits de joia ensordidors del bosc d'androides dels mitjans de comunicació que ocupava tot el fons de la sala.

-Jo... Jo... Bé, no veig que hi hagi res de dolent en això! -Va balbucejar Horm movent frenèticament els braços d'un costat a un altre -. Cedeixo l'estrada en aquest..., a aquest..., a aquest androide!

Els androides dels mitjans de comunicació van prorrompre en un nou esclat de crits, i C3PO va anar cap a l'estrada girant el cap a dreta i esquerra per observar la multitud mentre caminava. Leia mai havia vist un androide prenent semblant iniciativa, i es va preguntar què podia voler. C3PO va arribar a l'estrada i es va girar per dirigir-se a la multitud.

-Bé -va dir -, m'agradaria presentar la proposta que el consell hauria de començar a planejar les noces de Leia... ¡Amb el general Han Solo!

- Què! -Va cridar Horm -. Però... Però això... Però això és ridícul! ¡El general Solo ni tan sols pertany a la reialesa! No és més que un..., un...

Horm devia adonar-se que més li valia no dir res que pogués considerar insultant o difamatori, però va arronsar les espatlles amb evident disgust. Una onada de grunyits i murmuris ofegats va començar a recórrer la multitud, i Leia es va preguntar si no hauria comès un greu error de judici permetent que el pobre C3PO es dirigís al consell.

- Amb tot el respecte degut, he de declarar que no estic d'acord! -Va respondre C3PO-. He passat tot el matí comunicant amb diversos ordinadors de la xarxa de Coruscant, i he descobert alguns fets sorprenents que tots vostès semblen haver passat per alt..., possiblement perquè el general Solo ha fet tot el que estava a les seves mans per ocultar-los. Corèllia es va convertir en república fa gairebé tres segles, però Han Solo és rei de Corèllia per dret de naixement!

Un rugit ofegat va ressonar en tota la sala, i els androides dels mitjans de comunicació van començar a enfocar els seus reflectors sobre Han Solo. La veu nasal de Threkin Horm es va obrir pas a través de la xerrameca generalitzat amb un raig d'«Què? Què? Què? ». Leia estava perplexa. Va girar sobre si mateixa i va tornar la mirada cap al fons de la sala. Les últimes files de butaques de l'auditori formaven un pendent gradual, i va poder veure amb tota claredat a Han ruboritzant-se i intentant desaparèixer en el seu seient. L'expressió de la seva cara li va indicar que Han realment estava intentant amagar alguna cosa, i Leia sabia que la programació com androide assessor que havia rebut C3PO feia que fos incapaç de mentir. Han es va tapar els ulls amb la mà i va abaixar la mirada cap a terra. «Fa anys que ens coneixem... Per què no m'ho ha dit? », Es va preguntar Leia.

Luke estava contemplant l’holovídeo amb gran interès. Es trobava a bord de la nau consellera Bith Thpffffft, i el sorprenia que fins i tot en un planeta tan remot i poc desenvolupat com Toóla resultés evident que els actes d’Isolder i Leia, i semblava que d'ara endavant també passava el mateix amb els d’en Han, despertaven l'interès suficient com per justificar l'enorme cost d'enviar els programes informatius a través de l'hiperespai. Bé, Leia era la fantasia de tota dona convertida en realitat, per descomptat, ja que havia aconseguit atreure l'interès d'un príncep ben plantat i increïblement ric, i a més l'aurèola de misteri que envoltava l'intent d'assassinat havia fet augmentar el valor de la notícia de tal manera que Luke podia veure la seva germana en una transmissió en directe, tot i que es trobava a gairebé tres-cents anys llum d'ella.

El pla de vol de la nau Bith havia fixat la seva entrada en l'hiperespai per d'aquí a uns moments, i Luke va seguir veient l’holovídeo amb creixent interès. Les càmeres d’holovisió havien tornat els seus objectius cap a Han, i Solo estava immòbil i encongit a la seva butaca amb una mà sobre el rostre. Fins i tot Chewbacca, que estava assegut al costat d’en Han, tenia els ulls molt oberts a causa de la sorpresa i un rugit gutural de sorpresa escapava d'entre els seus canins.

Luke va somriure per dins. «Han és un rei, naturalment -va pensar -. Hauria d’haver-me’n adonat abans... Però per què ho ha amagat? »Malgrat el somriure, Luke se sentia una mica inquiet i preocupat. Captava l'existència d'alguna cosa estranya, una cosa llunyana i fosca que havia començat a remoure’s lentament. A la galàxia hi havia massa gent que s'oposaria a la unió entre Isolder i Leia. Luke podia sentir la força de les seves intencions malèvoles, i va desitjar en silenci que els tècnics biths s'apressessin al màxim i acabessin les seves comprovacions d'equip i les seves proves de sistemes abans de fer el salt hiperespacial. Luke havia d'arribar al sistema de Roche el més aviat possible, i tota la pressa que es donés seria poca.

- Sí, Han és l'hereu real! -Va seguir dient C3PO-. Els arxius de naixements indiquen que el llinatge patern d’en Han es remunta fins a Berethron e Solo, qui va introduir la democràcia en l'Imperi de Corèllia. La genealogia es pot seguir sense cap dificultat durant les sis generacions següents fins a arribar a Korol Solo, però els arxius del període de Korol van ser destruïts durant les Guerres Clòniques i el llinatge es va perdre a partir de llavors.

»Però Korol Solo es va casar i va engendrar al seu primer fill a Duros fa gairebé seixanta anys, i les guerres i l'agitació generalitzada d'aquesta època van fer que el fill no tornés mai a casa. Es deia Dalla Solo, però va canviar el seu nom pel de Dalla Suul per ocultar la seva identitat durant les Guerres Clòniques. El seu primogènit es va anomenar Jonash Suul, i el primer fill de Jonash Suul va rebre el nom de Han Suul..., i més tard va canviar el seu nom pel de Han Solo. Resulta obvi que Han estava assabentat que pertanyia a un llinatge real, però per raons que es troben més enllà de la meva comprensió, també va manipular els registres de Corèllia en un esforç per ocultar aquest llinatge!

La multitud va emetre un panteix ofegat de sorpresa, i Threkin Horm va començar a cridar demanant ordre. Han es va aixecar movent-se molt a poc a poc i va sortir de l'auditori. Leia estava mig incorporada al seu seient i va veure sortir a Han, i en aquell moment l'estrèpit de la multitud es va calmar prou perquè Threkin pogués fer-se sentir.

-Però Dalla Suul també era conegut com Dalla el Negre, oi? -Va cridar -. Estem parlant del famós assassí, no?

-Bé, sí, suposo que sí -va admetre C3PO-, encara que els textos d'història donen una descripció molt més exacta d'ell en dir que era un segrestador i un pirata.

-Ja -va dir Threkin Horm -. I... En fi, quina mena de llinatge és aquest? El que vull dir és que... Bé, Dalla Suul va ser un dels caps del crim organitzat més coneguts i temuts de la seva època! No es pot esperar que les persones respectables donin cap crèdit a la pretensió de Han de què té un llinatge reial.

-Bé, jo no sóc més que un androide ignorant, i confesso que en realitat no comprenc quin efecte d'augment o disminució de la respectabilitat d'una persona poden tenir les accions d'un avantpassat -es va disculpar C3PO-. Aquests conceptes es troben més enllà de la capacitat de processament d'un Verbcervell model AA-1, però atès que la seva mare era filla il·legítima de Dalla Suul, suposo que vostè està infinitament més familiaritzat amb la lògica d'aquest tipus d'arguments que jo. No és així, conseller Horm?

El rostre de Threkin Horm tornà groc tot el seu immens cos va començar a tremolar.

L’holovídeo va arribar a la seva fi, i un androide locutor va iniciar el seu comentari. Luke va apagar l’holovisor, es va recolzar en una butaca de gruixut suport i va ajuntar les mans sobre la falda. El llinatge de Han s'havia anat degradant des de la reialesa fins a una direcció del crim organitzat en només un parell de generacions. No tenia res d'estrany que Han hagués amagat el seu llinatge, hagués donat l'esquena al Consell d’Alderaan i hagués sortit de l'auditori a corre-cuita abans que el seu secret fos revelat. Pobre Han!

Següent