El festeig de la princesa Leia (IX)

Anterior

9

Luke va tocar les parets de l'apartament de Han a Coruscant. Era un apartament estrany, sense ornaments i sense calor, la classe de lloc que una persona habita de tant en tant, però en el qual no hi viu. L'edifici havia estat saquejat. Els uniformes militars de Han estaven escampats sobre el sòl entre un matalàs esquinçat i coixins estripats. Hi havia munts de coses tirades pel terra de les habitacions. L'apartament ja havia estat registrat i examinat per dotzenes de persones, però no de la manera com Luke planejava fer-ho.

Va posar les mans sobre el coixí i va tancar els ulls. Podia sentir la desesperació de Han al coixí, i una mica més antic i estrany que la desesperació: una empremta gairebé imperceptible d'alegria salvatge i d'esperança.

Luke es va posar dret. Les emocions que són tan potents estan impregnades d'un aroma únic, i Luke va fer lliscar els dits al llarg de les parets, va captar tot el que hi havia en elles, i va anar seguint el rastre de l'olor per les llargues avingudes de Coruscant. De tant en tant l'olor se li escapava en una cantonada, i llavors Luke s'aturava durant uns moments i es concentrava.

Després d'haver passat hores seguint el sabor d'aquella esperança frenètica, es va trobar en les capes superiors del submón, en una vella sala de joc. Es va quedar immòbil i va contemplar la taula en la qual un trio de rosegadors jugaven al sàbacc mentre un androide deixava caure cartes a les mans.

Va anar a veure a l'encarregat, un ri'dar amb aspecte de ratapinyada que estava observant el seu domini amb els ulls entreoberts mentre s'agafava a un cable col·locat damunt d'ell amb els dits dels peus.

- Hi ha algun tipus de registre visual de les partides per assegurar-se que no es fan trampes? -Va preguntar.

- Per què em pregunta aiixxxxo? -Va replicar el ri'dar -. Dirigeixo un essstabliment honessst. Essssstà intentant sssssuggerir que elsss meuussss androidesssss fan trampessss?

Luke va sentir la temptació de reaccionar a les paraules del ri'dar posant els ulls en blanc. La paranoia era alguna cosa típica en la seva espècie, i podia acabar provocant greus problemes si Luke no aplacava ràpidament a la criatura.

-I tant que no -va dir -. Li asseguro que aquesta idea mai se m'ha passat pel cap, però tinc raons per creure que un amic meu va estar aquí fa poc i que va jugar a les cartes a la taula del racó. Si hi ha gravacions de vídeo disponibles, m'agradaria veure-les. Podria pagar-li.

Un centelleig fugaç va espurnejar en els ulls foscos del ri'dar i va mirar furtivament al seu voltant. Després va estendre una ala acabada en una mà, es va agafar al cable i es va deixar caure a terra.

-Per aquí.

Luke el va seguir fins a una habitació en la part de darrere del local, i el ri'dar el va contemplar amb suspicàcia.

-Primer els diners -va dir.

Luke li va lliurar una fitxa de cent crèdits. El ri'dar se la va guardar en una butxaca oculta de la seva jaqueta, i va mostrar a Luke com es manejava la unitat de vídeo, que havia de tenir un mínim de cent anys d'antiguitat. Estava començant a oxidar-se i es trobava coberta per una gruixuda capa de pols seca, però podia rebobinar a una velocitat increïble. Luke va donar amb el que buscava en uns moments, va parar la cinta, la va fer avançar a la velocitat normal i va veure com Han guanyava el seu planeta. No hi havia so, només l'holograma del planeta resplendint sobre la taula. Així que aquesta era la font de la seva alegria.

- Qui és la drackmariana? -Va preguntar Luke.

El ri'dar va contemplar a la drackmariana, i els seus ulls van anar veloçment de la imatge a Luke i de nou a la imatge.

-Essss difícil dir-ho... Totssss em semblen igualssss.

Luke va treure una altra fitxa de crèdit.

-Sssssí, ara me'n recordo -va dir el ri'dar -. És la senyora de la guerra Omogg.

Luke coneixia el nom.

-És clar. Sols ella podria arribar a perdre un planeta en una partida de cartes... On puc trobar-la?

-Essssstarà jugant i fent apossstessss -va dir el ri'dar -. Quan no esssstà aquí, juga en un altre lloooc. Els drackamarianssss no dormen.

Luke va obtenir els noms dels locals de joc que hi freqüentava Omogg, va tancar els ulls i va deixar que el seu dit índex fora baixant per la llista. El dit es va aturar en el tercer nom, un local que era a prop d'allà i que es trobava quatre nivells més avall.

Luke es va embolicar en la seva capa i va acariciar l'espasa de llum que penjava al costat del seu costat. Una cosa indefinible que surava en l'aire el va advertir que havia d'estar preparat, i Luke va treure l'espasa del cinturó i se la va guardar en una butxaca.

El trajecte només li va exigir uns quants minuts, però quan va arribar allà va ser com si hagués entrat en un món diferent. L'atmosfera d'aquell nivell feia olor de ranci i les llums eren més tènues que més amunt. Centenars de nivells més avall hi havia llocs del submón en què ni tan sols els humans més valents s'atrevien a posar-hi els peus. En aquell nivell ja vivien alienígenes de races que Luke no havia vist mai: un enorme amfibi bioluminescent de color blau turquesa va passar pel seu costat remenant el cul sobre els seus peus palmats mentre la seva gran boca mastegava el que semblava alguna mena de fungositat. Una cosa immensa amb tentacles va lliscar sobre les llambordes mullades. Luke no sabia si era conscient o si es tractava d'alguna varietat de feristela. Va trobar el lloc que estava buscant gràcies a la feble llum que brillava sobre la seva porta i permetia entreveure el cartell amb el seu nom, «El Magatzem».

Luke va creuar el llindar i va entretancar els ulls intentant distingir alguna cosa en la penombra. L'única llum que hi havia al local procedia dels reflectors del cap d'un androide de neteja i d'amfibis bioluminescents com el que Luke havia vist al carrer. Els éssers vius no utilitzaven les llums artificials en aquestes profunditats.

I de sobte Luke va sentir sanglots ofegats que només podien ser crits d'agonia ressonant entre les ombres.

Va treure la seva espasa de llum de la butxaca, la va activar i el seu brillant resplendor blavós es va obrir pas a través de les ombres. Dotzenes d’alienígenes van cridar i es van tapar els ulls mentre feien ganyotes de dolor, i molts van llançar crits de sorpresa i van córrer cap a la porta. Una dotzena d'éssers-rata va arrencar a córrer i es va amagar en les ombres per observar la imminent baralla amb els seus ullets lluents.

A l'altre extrem de la sala de jocs hi havia una taula i tres homes que s'alçaven sobre la drackamariana caiguda sobre d'ella. Dos d'ells la mantenien immobilitzada amb l'esquena enganxada a la taula, i el tercer feia desesperats esforços per arrencar-li el casc i exposar-la a l'atmosfera d'oxigen que era verí per a ella. La drackmariana es resistia enfonsant les seves urpes en els braços que la subjectaven i fent-los sagnar, intentant donar-los puntades de peu amb les ungles dels seus peus i copejant amb la seva cua. Ja hi havia dos humans caiguts a terra, però la drackmariana s'estava quedant sense forces. Els homes per fi van aconseguir dominar-la del tot. Els tres portaven ulleres infraroges, la qual cosa indicava que no estaven acostumats a la vida al submón.

-Deixeu-la anar! -els va ordenar Luke.

-No et fiquis en això -va dir un dels homes en bàsic, usant un accent molt estrany que Luke no havia sentit mai amb anterioritat -. Té informació.

Luke va fer un pas cap endavant, i l'interrogador que havia estat estirant el casc d’Omogg per arrencar-li va desenfundar una arma i va disparar contra ell. Un raig d'espurnes blaves va brollar de l'arma i va embolicar a Luke, i durant una fracció de segon Luke va sentir que se li quedava la ment en blanc. Era com si li haguessin submergit el cap en una galleda plena d'aigua gelada. Va parpellejar i va deixar que la Força fluís a través d'ell. Els tres homes havien tornat a concentrar la seva atenció en Omogg, aparentment segurs que la confrontació amb Luke havia acabat.

-Deixeu-la anar ara!-va repetir Luke en veu més alta.

L’interrogador va alçar la mirada cap a ell amb evident sorpresa i va tornar a desenfundar la seva arma. Luke va moure una mà i va usar la Força per arrencar-li dels dits.

-Marxeu d'aquí ara mateix -els va advertir.

Els homes van romandre immòbils durant uns moments i després van retrocedir un pas allunyant-se de la drackmariana. Omogg jeia sobre la taula i panteixava intentant superar els efectes de l'oxigen que havia aconseguit travessar els tancaments del seu casc.

-Aquesta criatura té informació que podria portar fins a una dona que ha estat segrestada -va dir un dels homes -. Obtindrem aquesta informació.

-Aquesta dona és una ciutadana de la Nova República -va replicar Luke -i si no li traieu les mans de sobre, us deixaré sense mans.

Luke va moure l'espasa de llum en un cercle amenaçador.

Els homes es van mirar nerviosament els uns als altres i van començar a retrocedir. Un d'ells va treure un comunicador d'una butxaca i va començar a parlar ràpidament en un llenguatge desconegut per Luke. Estava clar que demanava reforços. Els rosegadors del racó van decidir que la situació s'havia tornat massa perillosa i van marxar de pressa, i l'habitació va semblar quedar estranyament silenciosa, amb el brunzit ofegat dels processadors de menjar que hi havia al fons com a únic so audible.

- Què està passant aquí? -Va preguntar una veu femenina darrere d’en Luke deu segons després.

Els tres homes que havien atacat Omogg van creuar els braços davant del pit i van inclinar el cap.

-Gran Reina Mare, hem trobat a la senyora de la guerra drackmariana tal com ens havies demanat que féssim, però no ha volgut respondre les nostres preguntes. No hem pogut obtenir cap informació d'ella.

Luke es va tornar cap a la líder dels tres homes. Era una dona alta amb una tiara d'or i un vel daurat que li ocultava el rostre, i fins a l'últim centímetre de la seva persona parlava de majestuositat i riquesa. Portava un vestit llarg de grans plecs que no aconseguien amagar la seva bella figura. Darrere d'ella havia almenys una dotzena de guàrdies armats, amb els seus desintegradors desenfundats preparats per fer foc.

- Heu torturat a una dignatària estrangera? -Va preguntar la Reina Mare.

Els seus ulls tiraven espurnes darrere del vel. Luke va poder sentir la seva ira, però no va estar segur de si anava realment dirigida cap als seus homes o si estava irritada perquè havien fracassat.

-Sí -va murmurar un dels homes -. Ens va semblar que era el més adequat.

La Reina Mare va deixar escapar un lleu grunyit de disgust.

-Sortiu d'aquí..., tots tres. Penseu que sota arrest.

Durant un moment Luke es va preguntar si tot allò no seria una farsa, i va sondejar una mica més la Força de la nouvinguda. Les accions dels seus homes no l'havien sorprès ni escandalitzat, però això li deia molt poc a Luke. Els líders tendeixen a endurir-se i a perdre la sensibilitat.

-He contret un deute de gratitud amb tu per la teva intervenció -li va dir la Reina Mare.

Va moure una mà i dos dels seus guàrdies van córrer cap a la drackmariana ensorrada sobre de la taula i es van assegurar que el seu respirador estava ben encaixat sobre el seu musell. Omogg encara panteixava, però semblava estar recuperant-se per moments. Va moure els braços, i la seva cua va oscil·lar feblement d'un costat a un altre. Els guàrdies la van aixecar deixant-la asseguda sobre la taula, van ajustar les vàlvules de la seva motxilla i van augmentar la quantitat de metà que arribava al seu casc. Omogg va empassar una profunda glopada de gasos.

-Em sap moltíssim greu -va dir la Reina Mare tornant-se cap a la drackmariana -. Sóc la Ta'a Chume, reina de Hapes, i vaig demanar als meus homes que donessin amb tu, però no els vaig ordenar que t’interroguessin d'aquesta manera. Ja estan arrestats. Digues quin càstig et sembla més just per a ells.

-Feeees que rrrespirrin metaaaà -va xiuxiuejar Omogg.

La Reina Mare va inclinar lleument el cap en senyal d'acceptació.

-Es farà -va dir, i va guardar silenci durant uns moments abans de seguir parlant -. Ja saps per què he vingut. Necessito esbrinar on és Han Solo. Es diu que estàs organitzant un grup privat per seguir el seu rastre. Pagaré qualsevol preu raonable que em demanis. Saps on és?

Omogg va estudiar la Ta'a Chume durant un moment. Els drackmarians eren famosos per la seva generositat, però eren un poble independent i no se'ls podia forçar que fessin res en contra de la seva voluntat. Havien estat intrèpids oponents de l'Imperi, i després de la seva derrota només se'ls podia considerar aliats de la Nova República de nom. Eren capaços de resistir les pressions fins a la mort. Omogg va mirar en Luke.

- Tu també vooolssss aaaaixxxò?

-Sí -va respondre Luke.

La drackmariana va vacil·lar, i Luke va comprendre de seguida el motiu pel qual dubtava. Li diria on havia anat Han, però no volia parlar en presència de la Ta'a Chume. Tot i això, Luke podia captar una emanació emocional procedent de la Reina Mare. Confiança? Si Omogg realment planejava enviar un grup en persecució d’en Han -i la Nova República oferia una recompensa prou elevada com per justificar aquesta acció -, llavors la Ta'a Chume probablement ja havia fet algunes investigacions preliminars. Sabria en quina nau viatjaria Omogg, i potser fins i tot havia interrogat a alguns membres de la tripulació i instal·lat algun localitzador a la nau per poder seguir-la.

-Com a recompensa, et demano que em deixis ocupar del general Han Solo i que no revelis el nom del planeta a ningú, sinó que em miris als ulls i pensis el nom.

Omogg va alçar la mirada i els globus foscos dels seus ulls van brillar darrere de les nubècules verdoses de metà que suraven a l'interior del seu casc. Luke va deixar que la Força l’unís a ella, i va sentir amb tota claredat el nom del planeta en la seva ment. «Dathomir...»

El nom va despertar ressons en la seva memòria, i durant un segon es va recordar de l’holograma en què apareixia un Yoda amb un color de pell verd més clar i juvenil, i va tornar a sentir les seves paraules. «Chu'unt-hor a Dathomir... Ho vam intentar »

- Què saps d'aquest lloc? -Va preguntar Luke.

-Té mmmmmoolt poc valor per a un éeesssser que rrrrrespira mmmmmetàaa -va dir Omogg.

-Gràcies, Omogg -va dir Luke -. Veig que la reputació de generositat de què gaudeixen els drackmarians és més que merescuda. Necessites un metge, alguna cosa...?

Omogg va moure una mà rebutjant el seu oferiment i va començar a tossir de nou.

La Ta'a Chume va estudiar a Luke d'una manera tan franca i desapassionada com si fos un esclau i estigués pensant a comprar-lo, i Luke va acabar captant el seu nerviosisme. La Reina Mare volia alguna cosa.

-Gràcies per haver aparegut quan ho vas fer -li va dir per fi -. Suposo que ets alguna mena de caçador de recompenses i que busques guanyar diners, no?

-No -va replicar Luke posant-se a la defensiva -. Es podria dir que sóc amic de Leia..., i d’en Han.

La Reina Mare va assentir. Semblava no voler separar-se'n.

-La nostra flota sortirà aquesta nit... -Els seus ulls van recórrer l'habitació en què només estaven ella, els seus guàrdies, Luke i Omogg -amb rumb a Dathomir. -Va haver de percebre la sorpresa de Luke quan va pronunciar el nom, ja que quan va tornar a parlar hi havia un nou matís de confiança en la seva veu -. Omogg va cometre l'error de fer una comprovació de curs en el seu ordinador de navegació. Quant ens vam assabentar que planejava fer aquest viatge, no vam tenir cap dificultat per a saber on podia anar, però no veig cap raó perquè Han escollís anar a un món com Dathomir.

-Potser tingui un..., un valor sentimental per a ell -va dir Luke.

-És clar -va dir la Ta'a Chume -. Una elecció molt probable per a un enamorat embogit que acaba de segrestar a una companya... Bé, estàs d'acord amb mi que les probabilitats que hi sigui són prou elevades com per anar a Dathomir?

-No estic segur -va dir Luke.

-Aniré allà i esbrinaré si Han Solo està a Dathomir -va dir la Ta'a Chume amb veu pensativa -. No havia vist un Jedi des que era petita, i fins i tot llavors el Jedi a qui vaig conèixer era un ancià que s'estava quedant calb. No s'assemblava gens a tu..., però m'interesses. M'agradaria que vinguessis a la meva nau d’aquí a un parell d'hores per sopar amb mi. Vindràs aquesta nit.

El seu to no convidava a rebutjar l'oferta, encara que Luke es va adonar que estava permès rebutjar-la. Però també s'havia adonat d'una altra cosa que l'havia impressionat, i era la despreocupació amb què aquella dona permetia continuar vivint o imposava la mort, i la manera com acceptava l'execució dels seus propis homes. Aquella dona era perillosa, i Luke volia saber alguna cosa més sobre el que s'amagava en la seva ment.

-Em sentiria molt... honrat -va dir Luke.

                                                                                                                                             Següent