La Guerra del Bacta (XLI)

Anterior

41

 - Es veu diferent, veritat, Còrran, quan camines pel sostre?

 -Sí, però no millora en res -Tot i que havien estès llums per totes les dependències de presoners del Lusankya, el laberint de parets toscament llaurades encara pressionava a Còrran. Es va girar cap a Tycho Celchu mentre s'enfilava sobre una paret baixa que havia estat la cel·la de Jan Dodonna -. És molt estrany que haguem muntat tota aquesta operació per tractar d'alliberar Jan i els altres presoners, només per arribar aquí i descobrir que Isard els va transferir en llançadores a altres llocs fa mesos. En el fons ha d'haver sabut que nosaltres la guanyaríem, així que va fer això per frustrar-nos.

-Ho has entès tot malament, amic -Tycho li va donar un copet a Còrran amb la mà esquerra a l'espatlla dreta -. Quan tu vas escapar del Lusankya, la vas arruïnar. Ella ja no podia veure la seva petita presó sense pensar en com l’havies vençuda. On qualsevol altre hagués incrementat la seguretat, ella va decidir desmantellar tot el complex. I va ser una sort, perquè aquesta secció de la nau va perdre l'atmosfera, tots haurien mort aquí. Si Isard hagués jugat realment de debò, els hauria deixat morir així i ens hauria deixat a nosaltres culpant-nos per matar un munt dels herois de la rebel·lió.

Còrran va assentir lentament. Durant la setmana des de la batalla de Thyferra havia esperat que els equips de reparacions restauressin l'atmosfera a l'àrea de la presó de la nau. Per als altres que l'havien vist, tota l'àrea era només una part de la nau on les mampares estaven recobertes de pedra. El fet que les latrines primitives haguessin desguassat al buit i la gravetat zero, i llavors s'haguessin assentat en qualsevol part a la que haguessin flotat quan la gravetat i l'atmosfera van ser restaurades, no ajudava en res. Tots els que van visitar les instal·lacions podien veure clarament per què les odiava.

Però la pudor i la tosquedat de la seva manufactura no eren la raó del seu odi. Còrran va arrufar el nas.

-Se sent com si la desesperació i el fracàs haguessin amarat aquestes parets. Els homes que estaven aquí no es van atrevir a intentar escapar, i no obstant això estic segur que la majoria d'ells podria haver-ho aconseguit. Jan podria haver vingut amb mi, però no ho va fer perquè sentia una responsabilitat cap als altres. Això el feia més presoner que aquestes parets.

-Però el que tu veies com una presó per a ell, no era el que ell veia per si mateix. Jan sabia que mantenia als seus amb vida liderant-los. Ell no s'havia rendit, així que ells tampoc podien fer-ho -Tycho va passar els dits per la rugosa superfície de les parets -. El que estava fent, en quedar-se enrere, era una part d'ell tant com el fet d’escapar era una part de tu. Jo no recordo molt del temps que vaig passar aquí, però estava segur que em moriria aquí. És terrible recobrar el sentit després d'haver estat inconscient, per trobar-te en un lloc en el que creus que moriràs. Jan em va dir que no moriria, i no ho vaig fer.

-I escapar del lloc on ella et va enviar després que te'n vas anar d'aquí.

-Correcte -va dir somrient Tycho -. Hem d'esperar que els altres també siguin capaços de fer-ho.

-Estaria molt bé si ho fan, però encara vull trobar-los -va dir somrient Còrran -. Zraii ja ha fet que el meu Ala-X torni a la normalitat... be, tan normal com pot quedar després que un verpine es fica amb ell... així que estic llest per caçar. Estàs amb mi?

Tycho va assentir pensativament.

-Ho estic, encara que crec que tindrem una competència ferotge. Un dels primers equips de "reparacions" en aquesta àrea va ser un equip forense d'Intel·ligència de l'Aliança. Se suposa que van netejar aquest lloc, prenent empremtes digitals, mostres de cabells i teixits, fins i tot mostres de part dels residus sòlids que flotaven. Saps millor que jo el que els pot dir aquest tipus d'evidències, però tinc entès que van ser capaços de confirmar la identitat d’alguns dels presoners que hi havia.

Còrran va somriure lentament.

-Raó per la qual el general Airen Cracken va aparèixer fa dos dies. Llavors, la Nova República anirà a la caça dels presoners?

-Aquesta seria la meva suposició. No podien fer-ho abans perquè només tenien la teva paraula com a font... i les meves identificacions eren escasses i velles. Atès que vas escollir renunciar a l'Esquadró Murri i començar tot això, van haver de desassociar-se dels nostres esforços. Ara tenen evidències concretes, el que ho canvia tot.

-Genial, poden córrer una cursa contra nosaltres per trobar-los.

-Ah, aquí estàs, Còrran -Ooryl va omplir l'entrada -. Jo vaig pensar que podria trobar-te aquí.

Què? Còrran va clavar els ulls en el gandià.

- Ooryl?

- Ooryl ho va dir bé? -Les peces bucals del gandià s'obrien i tancaven d'excitació -. Ooryl volia que tu fossis el primer d’assabentar-te.

Còrran va mirar Tycho, però l’alderaanià es va limitar a arronsar les espatlles.

-Sí, Ooryl, vas dir correctament, però vaig pensar que els gandians no utilitzaven pronoms personals llevat que...

El gandià es va colpejar el pit amb el puny.

-Sóc un janwuine. Els ruetsavii m'han declarat un janwuine. Han tornat a Gand per explicar la història d’Ooryl, eh, la meva història. El que vam fer aquí, la part d’Ooryl en la presa de Coruscant i les batalles contra Cor de Gel, aquestes es faran conegudes per tots els gandians. Si Ooryl diu "jo", sabran a qui em refereixo.

-Això és genial, Ooryl -Va dir Tycho oferint-li la mà al gandià -. Els gandians tenen tot el dret de sentir-se orgullosos de tu.

Ooryl va estrènyer la mà d’en Tycho, i llavors també la d’en Còrran.

-I hi ha més. Cada un de vosaltres ha estat declarat un hinwuine. Això vol dir que quan vinguin a Gand per al janwuine-Jika d’Ooryl, poden parlar de vosaltres mateixos amb pronoms personals i no es considerarà vulgar o groller.

Còrran va aclucar els ulls.

- Vols dir-me que tot el temps que has passat en l'esquadró senties que la nostra manera de parlar era vulgar o grollera?

El gandià va moure el cap.

-Ooryl mai suposa vulgaritat quan la ignorància és una explicació suficient.

-Gràcies, penso.

Tycho li va dirigir un ràpid somriure.

 -Hauria de ser "Còrran pensa".

-Però no gaire sovint -va agregar Ooryl.

-Còrran pensa que Ooryl hauria de practicar l'ús dels pronoms personals més sovint abans d'intentar la comèdia -Còrran va obrir els braços ben grans -. No és molt millor que aquesta barraca que compartim a Talasea, oi, Ooryl?

-Els dipòsits de mineral li donen una mica de color, però Ooryl, er, jo no voldria viure aquí -El gandià va alçar la mà -. M'agradaria explorar més aquest lloc, més tard, perquè la història del teu pas per aquí serà vital per al meu janwuine-Jika, però hi ha altres coses que hem de fer ara. Capità Celchu, el comandant Antilles li va demanar a Ooryl que et digués que t'està esperant al menjador d'oficials del Lusankya.

- Afers d'últim moment abans de la seva festa?

-Ooryl, vull dir jo, crec que aquest és el cas, capità. I Còrran, el general Cracken ha demanat parlar amb tu.

Em pregunto sobre què.

- On el puc trobar?

-Ooryl et portarà allà.

El trio de pilots acuradament va escollir un camí de sortida del complex de cavernes i va prendre el turboascensor cap amunt. Tycho va sortir primer mentre el gandià i Còrran van continuar, pujant més i més alt en la superestructura del Lusankya. Quan el turboascensor es va aturar, Còrran es va trobar amb Airen Cracken esperant fora al costat de la porta de la sala de preparació del capità.

Va inclinar el cap cap al gandià mentre les portes del turboascensor es tancaven darrere d’ell, llavors es va girar cap a l'home major.

- Què puc fer per vostè, senyor?

Cracken va lliscar els dits per entre els seus cabells vermellosos matisats de blanc.

-Necessito que facis entrar en raó a Booster Térrik.

Còrran va alçar les mans immediatament.

- No tens una Estrella de la Mort que pugui destruir a canvi?

-A prop -Cracken va bellugar el cap -. Booster vol quedar-se amb el Virulència.

- I vostè vol donar-lo a la Nova República? -Còrran va deixar escapar una rialla -. No m'escoltarà a mi.

-Mírax va suggerir que el portés a vostè aquí.

-D'acord, em té, però no sé el que puc fer.

-Escudi’m, o tindrem a Booster Térrik al comandament d'un Estel·lar Imperial doble completament equipat -Cracken va sospirar -. Térrik mai va ser tan dolent com alguns dels altres contrabandistes allà fora, però ara està associat amb Talon Karrde i...

- Booster i Karrde estan junts? Aliats? Vull dir, sé que Karrde havia vingut al sistema, però vaig suposar que era per arreglar un tracte amb el nou govern de Thyferra sobre el transport de bacta. Esteu segur que Karrde i Booster estan treballant junts?

-Vegi-ho vostè mateix -Cracken va obrir la porta a la sala de preparació i va permetre que Còrran el precedís.

Còrran va trobar Booster assegut a l'extrem llunyà de la taula oval, amb Mírax asseguda a la seva dreta i un home ben plantat que va suposar que era Karrde assegut a la seva esquerra. Còrran va recórrer la taula fins arribar al costat de Mírax i li va fer un petó a la galta.

 -Booster, et veus bé.

-Comandar una nau estel·lar fa que em senti bé.

Còrran va estendre la mà sobre la taula cap a l'altre home.

-Talon Karrde, suposo. Estic encantat de conèixer-lo.

-Millor ara que quan estaves en Seguretat de Corèllia -Karrde semblava estar estudiant-lo molt acuradament -. La semblança amb el teu pare és inconfusible.

-Gràcies.

Còrran es va asseure lluitant per dissimular una esgarrifança. No sabia per què, però li va donar la impressió que Karrde sabia més sobre ell que potser fins i tot Airen Cracken, i això el pertorbava. Crec que jo també estic content de no haver-lo conegut quan estava en Seguretat de Corèllia. Hauria estat per a mi el que Booster era per al meu pare, i no crec que hauria estat capaç d'enviar a Karrde a Kèssel.

Booster va fixar la mirada en Cracken, i va assenyalar a Còrran amb el polze.

- Vols creure que ell podria convèncer-me que abandoni la meva nau?

Genial, aquest no és un bon començament. Còrran va mirar Cracken i va arronsar les espatlles.

-Booster, només vaig pensar que el tinent Horn podria donar-te una mica més de perspectiva aquí sobre per què no podràs quedar-te amb el Virulència. Aquesta nau representa un perill important...

-Correcte, un perill per a qualsevol que intenti treure-m’hi.

-Deixi'm veure si puc plantejar-ho d'una altra manera: les úniques persones amb semblant quantitat de poder de foc a la seva disposició són Senyors de la Guerra i altres renegats imperials. La Nova República ha de considerar que qualsevol Destructor Estel·lar que no estigui sota el seu control o el dels seus aliats és una amenaça immediata a l'estabilitat de la Nova República.

-Està bé, general, està bé. Només prendré el Virulència, el faré servir per conquerir algun planeta, i faré que el planeta es torni un dels aliats de la Nova República.

Mírax va moure el cap.

-Això és més o menys el que temen, pare.

Booster li va fer l'ullet a la seva filla.

-D'acord, llavors intentem això: Faré que el mateix Virulència sigui una nació. Viatjarem de sistema en sistema, comerciant aquí i allà, i serem sobirans i fins i tot ens unirem a la Nova República. Pensi en les armes com a defenses terrestres.

L'alè d’en Cracken va xiuxiuejar entre les seves dents.

-No, no crec que això funcioni. Això constituiria una considerable amenaça a la pau de la galàxia. Hauríem d'ocupar-nos d'una amenaça semblant.

La llum de l'ull artificial d’en Booster va semblar cremar més intensament per un segon.

-Crec que hi ha molts graus d'amenaça diferents, general, i he de dir que en aquest moment, vostè està actuant més amenaçadorament del que jo mai vaig contemplar fer-ho. El Virulència és meu. Es va rendir davant meu.

-Però només després que tres esquadrons d'Ala-A de la Nova República apareguessin en el sistema Yag'Dhul, donant-li a la capitana Varrscha la impressió que havia estat atrapada per forces de la Nova República -Cracken va recolzar les mans obertes sobre la taula -. Ella va pensar que estava rendint la nau a la Nova República, i vostè sap que això és cert. Les representacions que va actuar davant seu no la van dissuadir d'aquest fet.

Còrran va mirar Booster, i va moure el cap.

 - Vas deixar que la convicció d’Isard que érem una operació encoberta de la Nova República enganyés a Varrscha per fer creure-li que realment érem part de la Nova República? No està malament, Booster.

El pare de Mírax va somriure orgullós.

-Ella buscava una excusa per sortir del problema, així que només vaig fer servir la que ella em va oferir.

Còrran va fer una ganyota de dolor.

-Malauradament, això significa que li has donat a la Nova República drets sobre el Virulència.

- Què?!

-Mírax, explica-li que és igual que una societat per al salvament de cascs. Només perquè se li cedeix la propietat a un soci, ell no és el propietari, la societat ho és.

-Còrran té raó, pare.

-Això no té sentit. Mai vaig sentir parlar de semblant cosa.

Mírax va riure.

- No? Segons recordo, així va ser com vas obtenir la teva part de la Rajada Púlsar.

Booster va arrufar pesadament les celles.

-No és el mateix, per a res. Però per continuar amb la discussió, diguem que la capitana Varrscha estava equivocada sobre la meva connexió amb la Nova República. La nau encara està en el meu poder, i si ells tenen una part, també jo.

Cracken va assentir.

-Així és. Et donarem una justa compensació per ella, és clar, i guanyaràs la nostra eterna gratitud. Fins i tot un perdó per qualsevol indiscreció que poguessis haver comès...

-Pot detenir-se aquí, general. A menys que vulgui tornar-me els cinc anys que vaig passar a Kèssel, no estic interessat en cap premi judicial, gràcies. Quant?

El representant de la Nova República va titubejar.

-La situació actual no ens permet un pagament immediat, però crec que podríem compensar-lo amb cinc milions de crèdits.

- ¡Ja! Aquí estem parlant d'un Destructor Estel·lar Imperial Mark II. No té ni una esgarrinxada. Val bilions i bilions de crèdits. Em conformaré amb un bilió de crèdits, a pagar en dues hores, o me l’emportaré d'aquí.

-Ah, Booster, està somiant si creu que aquesta nau anirà en algun lloc -va dir Cracken amb una somriure confiat -. Com vostè sap, Thyferra a votat a favor d'unir-se a la Nova República. A causa d'això, totes les naus del sistema estan subjectes a les lleis de la Nova República. D'acord amb aquestes lleis, la seva tripulació de navegació i enginyeria ha estat portada a terra per a un interrogatori.

-Això és pirateria.

-No, en realitat és un problema de seguretat. Com el tinent Horn pot testificar, diversos presoners que estaven en aquesta nau estan desapareguts. Volem interrogar a tots els que podrien haver participat en la seva mudança a altres localitzacions, i la seva tripulació d’astronavegació bé podria haver estat emprada amb aquesta finalitat. En aquest moment, la seva nau no anirà a enlloc.

Booster va arrufar les celles.

-Està bé, reduiré la tarifa a cinc-cents milions de crèdits.

La suma va semblar sorprendre a Cracken per un moment, llavors Karrde va parlar.

 -Booster, sigues raonable. Intenta-ho amb el vint per cent d'això.

Booster el va mirar fixament.

-Estàs sent molt generós amb els meus diners, Karrde.

-Vint per cent d'alguna cosa, Booster, és molt millor que cent per cent de res.

-Cert, però si no pensen pagar, per què no demanar la més gran?

Còrran va aixecar la mà.

-Se m'acaba d'ocórrer que potser aquí estem discutint sobre l'assumpte equivocat. Booster, com de seriosament vols convertir el Virulència en un cau de contrabandistes capaç de saltar a l’hiperespai?

Booster es va gratar els queixos de la barba que li creixien a la gola.

-Molt. Em vaig passar tota la vida portant càrrega d'un lloc a un altre. Seria bo tenir el meu propi lloc on la càrrega arribés a mi i jo només fes d'intermediari en els tractes per ella. El Virulència serviria molt bé per això.

Còrran va somriure.

-Igual que el Llibertat.

- No! -Booster i Cracken van desestimar la idea al mateix temps. Van intercanviar mirades sorpreses, i llavors van agitar els caps.

-No vull el Llibertat. Reacondicionar-lo durarà tota una vida. Hauria de dur-lo a Sluis Van, i el general Cracken aquí present garantiria que la meva comanda mai fóra assignada. Segueix pilotant, Horn, perquè aquesta és una idea realment estúpida.

Mírax li va donar un copet al braç al seu pare.

-No li parlis així al meu promès.

- Què?! -Booster va quedar bocabadat -. No, això és impossible.

Còrran va arquejar una cella.

-Mírax, no estic segur que aquest hagi estat el millor moment per esmentar això.

Booster va assenyalar primer a Cracken i llavors a Còrran.

-Ell em vol treure la meva nau, i ell em vol treure la meva filla -Es va girar cap a Karrde -. Suposo que tu també vols alguna cosa meva.

-Potser, Booster -va dir Karrde somrient d'una manera molt cordial -. Crec que hauries de reconsiderar el suggeriment del tinent Horn. Em sembla que la principal preocupació del general Cracken és que tu estiguis al comandament d'una nau amb suficient poder de foc per assolar un món habitat.

-Per dir-ho de forma concisa, Karrde.

-Gràcies, general -Karrde va mirar Booster -. A tu et preocupa que la teva nau sigui presa de tot tipus de pirates si li treuen el seu armament. Fins i tot sense armes un casc com el Llibertat seria bastant valuós.

Booster va assentir lentament.

-El que dius té sentit, Karrde. M'espanta.

-Booster i jo estem d'acord en alguna cosa -va dir Còrran mirant a Karrde amb els ulls entretancats -. On vols arribar?

-Coneixes la llei, tinent. Una nau de la mida del Virulència, en mans privades, quant armament tindria dret a portar?

Còrran es va reclinar en el seu seient.

 -No hi ha res d'aquestes dimensions en mans privades, però seria alguna cosa en l'ordre de dos raigs tractors, deu canons d’ions, i deu bateries turbolàser pesades.

-Exactament els meus càlculs, el que deixa vuit rajos tractors, deu canons d’ions, quaranta bateries turbolàser pesades, i cinquanta bateries turbolàser per treure del Virulència. General Cracken, aquestes armes pràcticament reemplaçarien les que el Llibertat va perdre aquí, oi?

Cracken va arrufar les celles.

-Per haver estat aquí menys d'una setmana, Talon Karrde, vostè sap massa perquè em senti còmode.

Booster va agitar el cap.

-Aquestes armes no se n'aniran de la meva nau.

-El Virulència no és la seva nau -va grunyir Cracken.

Karrde va alçar la mà.

-Ah, però pot ser-ho. D'acord amb les regulacions de l’Almirallat sobre les disputes de salvament, Booster ha posat un preu just pels seus drets de salvament del Virulència. Atès que vostè no pot pagar la seva tarifa, ell pot assumir el control del vehicle dipositant el deu per cent d'aquest preu, en aquest cas deu milions de crèdits, a una autoritat judicial degudament reconeguda, com el govern de Thyferra.

Booster va arrufar les celles.

-No tinc deu milions de crèdits, Karrde.

-No, Booster, no els tens, però sí tens un munt de material militar sobrant dels que hauràs de desfer-te’n. Els compraré per deu milions.

Cracken va colpejar la taula amb un dit.

-No estic més còmode amb què vostè tingui aquest material, Karrde, que com ho estava amb Térrik tenint-lo.

-Esperava això, general. Li vendré les armes per vint milions de crèdits.

Cracken va quedar bocabadat.

- Farà quina cosa?

Booster va somriure.

-Volia quinze milions, Karrde. Tinc despeses operatives.

-Et donaré divuit si també vols vendre quatre esquadrons de caces TIE -Karrde es va reclinar a la seva cadira -. I el preu per a vostè, general, ara és de trenta-cinc milions, però trobareu que li ofereixo crèdits més accessibles que el meu amic. Quan la cort de Thyferra hagi revisat el cas del Virulència, Booster li pagarà qualsevol despesa addicional que decideixin que ha de fer.

Còrran va deixar escapar una riallada.

-L'aparició del Virulència va canviar l'equilibri de la guerra d'alliberament thyferrana, així que sospito que Booster no quedarà molt endeutat.

-Sospito que els jutges d'aquí podrien ser influenciats per aquest fet, però la Nova República podrà disputar el cas -va dir Karrde ajuntant les mans -. Booster, tu obtens la nau, i general, vostè li treu les armes de les mans i se les queda.

Cracken va romandre en silenci per un moment, llavors va assentir lentament.

-Vostè negocia molt bé, Karrde. Potser hi hagi altres tractes que puguem fer.

-No, general, no ho crec. Ho vaig fer pels obscens guanys que vostè em pagarà, els quals, atès que vostè no té capital líquid disponible, seran convertides en concessions comercials per al bacta i altres coses. No em molesta fer tractes amb vostè, però no vull prendre partit en aquesta guerra civil. Isard i Zsinj són dos exemples dels incomptables grups imperials que queden. Voldria evitar tornar-me una víctima de guerres futures.

- Prefereix quedar atrapat entre nosaltres en lloc de l’altre costat de nosaltres?

-Prefereixo no quedar atrapat en absolut -va dir Karrde amb un somriure que es va estendre fins els seus ulls blaus -. Tenim un tracte?

-El Consell Provisional m’escorxarà per això, però sí -Cracken es va posar dret i va inclinar el cap cap Booster -. El Virulència és seu. Si us plau canvieu-li el nom.

Booster es va posar dret en el seu extrem de la taula.

-Ja sé com li vaig a dir: el Ventura Errant.

Còrran li va oferir un feble somriure al general Cracken.

-Em sap greu no haver pogut prestar una major ajuda.

-No va ser la solució que volia, però va ser una solució -Cracken els va llançar una salutació casual -. Fins després.

Mírax va mirar el seu cronòmetre, llavors es va estirar lànguidament.

-Falten dues hores per a la festa d’en Wedge -va dir somrient-li a Còrran -. Alguna idea de què podem fer per matar el temps?

Booster va recolzar la mà dreta sobre l'esquerra d'ella.

-Sí, estimada. Anem a discutir aquest compromís de vostès. La meva filla no es casarà amb ningú de Seguretat de Corèllia, tots són de baixa moral i baix intel·lecte. No succeirà. I punt.

Còrran va tornar la mirada cap a Karrde.

- Vols ajudar-me amb això?

- Creus que podries pagar la meva ajuda, tinent?

-No, probablement no.

Karrde va assentir solemnement.

-Definitivament no. No obstant això, afortunadament per a tu, ara Booster ha de pagar-me per la meva ajuda. Hem de dirigir-nos al Ventura Errant i comprovar les especificacions de les teves armes.

Booster va arrufar les celles.

- Ara?

-Si no vols que Cracken ho faci primer i et deixi amb les armes més propenses a trencar-se, serà millor que ho fem ara.

Booster va aclucar els ulls.

-Aquesta discussió només està demorada, no abandonada.

-Sí, pare -Mírax li va fer un petó a la galta -. Et veuré en dues hores a la festa.

Els dos contrabandistes van sortir de la sala de preparació, deixant sols a Còrran i Mírax. Ell va moure el cap.

- Quant podrem allunyar-nos d'aquí a dues hores?

-Em temo que no prou.

-No espero amb ànsies aquesta discussió sobre el nostre compromís.

-El meu pare rugeix com un Rancor, però les seves urpes no són tan esmolades.

-Oh, això em fa sentir molt millor. Saps que estarà insofrible durant tot el període del nostre compromís.

 -D'acord -va dir ella prenent les mans d'ell en les seves -. No obstant això, crec que conec una forma de desviar-lo.

- Com?

-Ja veuràs -Mírax es va posar dreta i va estirar-se per aixecar-se de la cadira -. Vine amb mi, amor, i tot quedarà aclarit.

Següent