La Guerra del Bacta (XXXI)

Anterior

31

 La fatiga feia que els ulls d’en Còrran se sentissin com si els sols bessons de Tatooine s’haguessin posat sobre el seu crani. Va colpejar el marc de la porta de l'oficina de Booster, però no es va permetre recolzar-s'hi, per no quedar-se dormit dempeus. Ell i Ooryl havien fet un viatge a Thyferra, passant per alguns sistemes intermedis en el camí per fer impossible que els seguissin de tornada a Yag'Dhul. Un viatge directe els hagués portat dotze hores estàndard, el seu curs li va agregar altres dotze al total. Encara que se les hi va arreglar per dormir una mica quan eren a l’hiperespai, el viatge el va deixar com si hagués passat els últims dos dies a la panxa d'un sarlacc.

Wedge, assegut davant de l'escriptori de Booster, va aixecar la mirada.

-Podries haver parat a menjar abans de presentar-te, Còrran.

És clar, i deixar que Booster suposi que només puc pensar en mi mateix quan he estat en una missió tan important com aquesta?

-No tinc gana, Wedge. Les notícies m’han arruïnat la gana.

Booster va arquejar una cella blanca sobre el seu ull esquerre artificial.

- Llavors van poder confirmar els informes de Thyferra?

Còrran va assentir.

-Segons les comunicacions interceptades, fa aproximadament dues setmanes Cor de Gel va iniciar un programa en què reuneix mil vràtix per dia i planeja executar-los quan arribi a trenta mil. En aquest punt, si la resistència asherniana cap el seu règim no ha cessat, n’atraparà més.

Wedge va baixar la veu a un grunyit suau.

-Finalment ha trobat una forma de fer-nos sortir.

Còrran va arronsar les espatlles lentament.

-He monitorat els anuncis públics i els missatges privats en codi d’Iella i Elscol. Tot sembla indicar que aquest programa només és domèstic. No se'ns ha esmentat a nosaltres ni allò que hem estat fent.

Booster va bordar una aspra riallada.

- Creus que ella diria alguna cosa directament per motivar-nos? Això ens faria sospitar d’una trampa.

Còrran va arrufar les celles.

- Llavors ja que ella no va dir res de nosaltres, és una trampa dissenyada per atrapar-nos? Has de tenir un programa de teoria de conspiració treballant de més en el quadern de dades, Booster.

Wedge es va inclinar cap endavant en el seu seient i va aixecar una mà per aturar la resposta de Booster.

-No importa quines fossin les intencions de Cor de Gel... encara que crec que Booster està més encertat que tu en això, Còrran... el fet és que tenim dues setmanes per impedir l’aniquilació de trenta mil vràtix. Conspiració o no, trampa o no, hem d'actuar.

-No estava dient que no hi havíem d’actuar, Wedge -Còrran va agitar el cap per aclarir la ment -. Només estava dient que no és un intent obvi per provocar-nos.

 -Seguretat de Corèllia mai veia el que és obvi –Booster va esbufegar disgustat, llavors va oprimir un parell de tecles en el quadern de dades del centre de l'escriptori -. Iniciem les coses?

- Podem? -Els ulls marrons de Wedge es van estrènyer -. Com estem amb les modificacions de les naus?

-Totes les unitats sensores i de punteria estan al seu lloc. Si utilitzem les tripulacions dels vaixells de càrrega que tenim aquí, podem tenir els llançadors llestos en menys d'una setmana. Booster va aixecar la mirada.

-Fins i tot Karrde té llest el nostre últim embarcament de míssils de commoció i torpedes de protons. El seu comboi hauria d'estar llest en menys d'una hora des que li enviï un missatge per l’Holored. Podem tenir-lo aquí el mateix dia, i si tot va bé les bateries de míssils i carregadors de torpedes completament carregats dotze hores després.

-Què hi ha del projector de pous de gravetat.

-Ho tenim, i s’està instal·lant en aquest moment.

-Molt bé. Posem-nos en acció. Truca a Karrde i acorda una reunió en vint hores a partir d'ara -Wedge va mirar Còrran -. Serà temps suficient perquè estiguis llest per dirigir un grup de vol que els escorti fins aquí?

Còrran va titubejar, sense estar segur d'haver sentit el que havia dit Wedge.

- Escortar-los fins aquí?

-Faré que siguin trenta-sis hores... per permetre’t dormir una mica.

-D'acord, Booster, això hauria de funcionar.

-Espera, espera, espera -va dir Còrran aixecant les mans -. Realment vols que porti el comboi de Karrde fins aquí? No anem a concebre algun tipus de transferència?

Wedge va negar amb el cap.

-No. El temps constreny.

-Però Wedge, senyor, disculpa, si fem això, llavors Isard esbrinarà on som. El Lusankya i el Virulència podrien ser aquí quatre hores després que tornem amb el comboi -Còrran va arrufar les celles i es va passar la mà pel front arrugat -. Vaig pensar que Booster determinaria que algú de l'organització de Karrde li havia proveït a Isard la informació per a l’emboscada d’Alderaan. Pràcticament estàs convidant a Isard a què vingui aquí.

Booster va somriure.

-No és pràcticament, Còrran, l'estem convidant a què vingui.

- Però, no poden fer això! Fins i tot si aquesta estació estigués eriçada de llançamíssils, no hi ha manera que poguéssim destruir un Superdestructor Estel·lar i un Imperial Estel·lar Doble.

Wedge va moure el cap.

-Comprenc la teva protesta, Còrran, però tu no vas ser informat dels plans que Booster, Tycho, i jo hem preparat com per encarregar-nos d’Isard i la seva flota. Saps que hem estat desmantellant les seves forces a poc a poc, el que certament era part del nostre pla general, però hem hagut de prendre decisions sobre el que faríem si Cor de Gel ens forçava actuar, i ho ha fet.

-Llavors expliquin-me aquests plans perquè no cregui que s'han tornat bojos.

-No puc fer això, Seguretat de Corèllia -va dir Booster tancant el seu quadern de dades amb un clic -. Tu has d’anar a buscar el comboi i portar-lo aquí. Si Isard decideix actuar ràpid i prendre els nostres pilots d'ostatges, no podrà torturar-te per treure't informació que no tens.

Wedge va assentir amb el cap.

 -I necessito que tu dirigeixis el vol d'escorta perquè Isard i el seu agent no creuran que va en serio si tu, Tycho o jo no som els que anem a buscar el grup de vol. No vull deixar-te fora així, però quan menys sàpigues, menys podràs revelar.

Còrran va sentir que se li tensava la pell i se li posava de gallina i una onada de cansament va passar sobre ell.

-Sento el que estàs dient, Wedge, però estàs segur que funcionarà?

Booster va bramar a riallades.

- Esteu segur? Esteu segur? Per descomptat que no està segur. L'home que només aposta allò segur no té coratge.

-Tinc bastant coratge, Booster, però no m'agrada arriscar, o la meva vida, o la vida dels meus amics, si no he de fer-ho. Segur, o tan segur com puc, és el que vull.

- I et fas dir corellià? –L’homenàs va esbufegar desdenyosament mentre es tornava a reclinar a la cadira -. No em sorprèn que t'hagis unit a Seguretat de Corèllia.

- Què se suposa que significa això?

-Pensava que era obvi, Seguretat de Corèllia. Si tinguessis el coratge per a la vida, si fins i tot anessis a imaginar-te que mereixes la meva filla, no haguessis passat la teva vida al servei dels titelles de l’Imperi. Tu vas jugar en allò segur quan els homes amb veritable coratge estaven fora desafiant al govern.

La fatiga d’en Còrran es va fondre i la seva fúria va créixer.

-Oh, vas a dir-me que els contrabandistes són veritables patriotes com a excusa per la seva avarícia? Deixa’m dir-te alguna cosa, Booster Térrik, si tu vols pots creure't un noble brivall, però el fet és que no tenies diners quan feies embarcaments, res més. El fet que no pagaves impostos per allò que importaves, el fet de violar la llei, pot haver-te semblat algun tipus de protesta als ulls d'algunes persones, però jo conec la veritat. Eres tan sols un criminal, no tan violent ni tan dolent com alguns altres, però igual de criminal. I aquests impostos que no pagaves eren de la classe d'impostos que construeixen els camins, manté els espaiports i eduquen els nens. El que vas fer va ser negar-los el que mereixien, i proveir el contraban que va permetre que organitzacions com el Sol Negre i les bandes hutt florissin en el nostre món - Còrran va assenyalar amb el dit a Booster -. I pel que fa a merèixer la teva filla, sóc l'home més mereixedor que trobaràs mai. Ella té cada gram de caràcter que tu creus tenir. I també el cervell, i el valor. I ni tan sols tu, Booster Térrik, voldries veure-la enganxada amb un home que té la teva mateixa moral i els teus mateixos estàndards.

Booster es va posar dret darrere del seu escriptori, amb les mans tancades en punys.

-I si fossis l'home que creus ser, Còrran Horn, no l'hauries abandonat a Thyferra.

- Abandonat? -La ment d’en Còrran va retrocedir a la seva boja escomesa cap a l'estació sanitària i la seva lluita contra els soldats d'assalt. Jo no la vaig abandonar -. Vols parlar d’abandonament? Jo la vaig deixar per cinc segons per salvar-li la vida. Tu la vas deixar per cinc anys, Booster, o ja has oblidat les teves vacances a Kèssel?

-Unes 'vacances' que el teu pare em va aconseguir, Horn.

Wedge es va posar dret abruptament i va recolzar una mà al centre del pit de cada home.

-Està bé, ja n'hi ha prou. Ara mateix -Li va donar a ambdós una lleugera empenta i Còrran es va deixar propulsar cap enrere en direcció a la porta. Wedge es va girar cap a Booster, va posar les dues mans en les espatlles de l'home més gran, i el va forçar a seure’s a la seva cadira -. Escolta’m Booster, i escolta’m perquè no voldràs estar en la situació en què Mírax sigui la que et digui això: Còrran Horn aquí present és l'home més intel·ligent, hàbil i valent que he tingut el privilegi de conèixer. Va escapar d'una presó que fa que Kèssel sembli un centre turístic amb llançadores que hi arriben i se’n van a cada hora. Ha anat i ha fet coses en missions que el van posar en risc perquè amb aquestes coses va salvar les vides d'altres. Si no fos per ell, Coruscant encara estaria en mans imperials i jo, igual que la teva filla, estaríem morts o seríem esclaus d'Isard. Quan vas arribar en aquesta estació, vas dir que esperaves que hagués trobat la forma de protegir Mírax de gent com Còrran -va dir Wedge movent el cap -. La veritable història és que estava encantat que s'haguessin tornat amics. Mírax necessitava algú tan estable com Còrran perquè mai estava realment segura d'on estaves tu o de què t'havia passat. I Còrran, ell necessitava algú amb la curiositat i el fervor per la vida de Mírax perquè havia perdut a tots als que coneixia i a tots en els que confiava. Tots dos eren giroscopis que necessitaven girar per equilibrar-se, i van poder fer això l'un per l'altre -Abans que Còrran pogués començar a somriure triomfalment, Wedge es va girar i li va clavar un dit al pit -. I tu, amic, necessites prendre una mica de perspectiva. Estàs veient Booster com el vell enemic del teu pare, i que el teu pare no és aquí per posar-lo al seu lloc. Bé, tu no ets el teu pare. La baralla d’ells no és la teva lluita, i tu no pots ocupar el lloc del teu pare. I hauríeu de ser suficientment perspicaços per saber que el problema que Booster té amb tu no és perquè ets el fill de Hal Horn, té el mateix problema que cada pare ha tingut sempre amb cada home que festeja la seva filla. Ella és el millor que li va passar en la vida.

Còrran va assentir.

-Ella també és el millor que m’ha passat a la meva.

-Correcte, el que significa que tots dos tenen més en comú del que qualsevol de vostès voldria admetre. Ara serà millor que tots dos pensin en això: Mírax els estima als dos, així que a menys que creguin que ella no té res de bon gust o de capacitat per jutjar el caràcter, serà millor que tots dos se n'adonin que mereixen respectar-se l'un a l'altre -Wedge es va creuar de braços i es va situar en una posició des de la qual podia veure'ls a tots dos amb facilitat -. No espero que mai arribin al punt en què es caiguin bé l'un a l'altre, però, quan tots dos es comportin com a adults, estaran per sobre d'aquestes baralles.

Còrran va aixecar la mirada i va confrontar obertament la mirada de Booster. Esperes a veure si cedeixo, oi? Esperes a veure si flaquejo. En un nanosegon Còrran va resoldre no rendir-se mai, mai canviar la seva opinió de Booster. Encara que el que havia dit Wedge era cert, i tenia massa de maleït sentit, Còrran havia estat criat amb la rivalitat del seu pare amb Booster Térrik. Si cedeixo, hauré traït al meu pare.

O ja ho hauré fet? Còrran va arrufar les celles mentre pensava en el seu pare i la vida que havia portat el seu pare. Hal Horn havia viscut per anys amb el coneixement que en realitat era el fill d'un Jedi i estava subjecte a la política d'extermini que l'Imperi havia imposat als Jedi. El seu pare podria haver fet qualsevol cosa per posar-se fora de perill. Podria haver-se retirat a una zona deshabitada d'algun planeta apartat i fer-se ermità, però va escollir no absentar-se del deure que el seu pare, que els seus dos pares en realitat, havien adquirit. Un Jedi ajudava a mantenir la pau i sostenir la llei. Hal Horn va fer el mateix de la millor manera que va poder treballant en Seguretat de Corèllia, sense importar que les seves tasques l’exposessin davant els caçadors de Jedi de l'Emperador.

Còrran va comprendre sobtadament que la rivalitat del seu pare amb Booster Térrik no havia estat personal. Hal Horn havia perseguit a Booster perquè Booster violava la llei. Sí, el fet de què Booster l’evadís repetides vegades el frustrava, però la base de la seva persecució sempre havia estat la mateixa. No va deixar que es tornés personal. Jo ho he fet i en això he traït al meu pare. Va baixar la mirada per un moment i va pensar en alguns dels exercicis que Luke Skywalker li havia demanat que intentés. Quan vaig deixar que les coses es tornessin personals, amb Kírtan Loor i Zekka Thyne, he traït les tradicions Jedi que el meu pare, a la seva manera acurada, va intentar inculcar-me.

Còrran va aixecar el cap mentre feia un pas endavant i estenia la mà cap a Booster.

-Tu no ets el meu enemic. No ho has estat. Jo no sóc el teu. Per la teva filla, per la gent a la que hem de salvar, i el record del meu pare, no vull seguir lluitant amb tu. Això no vol dir que mai anem a estar en desacord, fins i tot violentament algunes vegades, però no mereixes la meva animadversió.

La sorpresa va florir en el rostre d’en Booster Térrik. Va començar a dir alguna cosa i es va aturar. La seva mà es va aixecar i va embolicar a la d’en Còrran.

-Normalment estaria furiós per haver-te jutjat tan malament, però acabes de reforçar com de bona que és la meva filla per jutjar el caràcter. I tens raó, estarem en desacord i et puc garantir que serà violent, però tot estarà bé. Som corellians. Podem fer-ho.

Wedge va recolzar la mà damunt de les d'ells.

-Molt bé. Saben, els IMP de Coruscant solien dir que dos corellians són una conspiració. Deien que tres són una baralla.

-Llavors pitjor per a ells -va dir somrient Còrran -. Qualsevol corellià sap que tres de nosaltres junts som una victòria. És hora que li recordem aquest fet a Cor de Gel i a la resta dels aviciats IMP.

Següent