El festeig de la princesa Leia (XVII)

Anterior

17

L'endemà Isolder estava assegut al costat de la foguera cuinant uns ous de llangardaix. El príncep va alçar la mirada cap a les parets de la caverna i va contemplar les siluetes de dones pintades amb cercles i línies que ballaven sobre les rugositats de la pedra. El fum que brollava de la foguera s'anava acumulant en el sostre de la caverna formant un ominós núvol blavós. El sol acabava de sortir, i els primers feixos de claredat plens de taquetes i partícules de pols s'obrien pas a través dels esvelts arbres. Un llangardaix amfibi de color verd va inflar les seves brànquies en un arbre proper i va emetre una mena d’esbufec ​​entretallat.

Teneniel es va remoure en el fons de la caverna i es va incorporar recolzant-se en un colze.

-Gràcies per haver-te quedat al meu costat -va dir, parpellejant per acabar de despertar-se.

-No ha estat res -va dir Isolder.

-Podries haver fugit -va replicar Teneniel en veu baixa i suau.

Isolder va assentir i va clavar la mirada en les flames per no haver de veure la gratitud que brillava en els ulls de la jove. Teneniel semblava estar una mica pensativa. Els focus d’R2 van il·luminar sobtadament el racó on s'havia col·locat quan el petit androide va augmentar la sortida d'energia per a l'activitat diürna. R2 va examinar la caverna, i va emetre un xiulet seguit per un dringueig.

-El teu amic metàl·lic vol saber on és Luke -va dir Teneniel passats uns moments.

Isolder va sentir que un calfred li recorria la columna vertebral. Pel que sembla, cada vegada que es donava la volta Luke o Teneniel portaven a terme una nova proesa sobrehumana. La seva primera trobada amb Teneniel havia tingut lloc al riu, on la jove havia ballat al seu voltant entonant amb veu suau i tímida una delicada melodia, i després li havia allargat una corda. Isolder havia pensat que potser fóra algun costum d'aquell planeta, i quan va estendre la mà per agafar la corda va veure com aquesta volava per l'aire i l’embolicava tan de pressa que per un moment va creure que era una serp en comptes d'una corda. Després Teneniel li va ficar una mordassa a la boca abans que a Isolder se li pogués passar pel cap la idea de cridar. Més avançada la tarda havia vist el bosc devastat on Teneniel s'havia enfrontat a les tropes de Zsinj: els arbres havien perdut les fulles i l'escorça, i fins i tot el sòl havia quedat ple de solcs. A més de tot allò, la jove acabava de traduir un codi cibernètic. Estar en presència d'uns éssers que posseïen tal poder feia que Isolder sentís calfreds.

-Luke ha anat a omplir les cantimplores, i tornarà dins d'un moment. Quina distància ens falta per recórrer abans de trobar al teu clan?

Isolder va donar la volta als ous i va escoltar com cruixien i petaven.

Teneniel es va aixecar, va embolicar el seu cos nu en la túnica i va anar cap al foc. Isolder va pensar que s'asseuria al costat de les flames per escalfar-se, però la jove es va inclinar cap endavant i li va agafar el mentó entre les mans, i després li va besar els llavis amb una cautelosa tendresa. Isolder va quedar tan sorprès que no va retrocedir. Cap dona de Hapes l'havia tractat mai d'aquella manera tan despreocupadament imperiosa i irresistible. De fet, les dones que l'envoltaven sempre s'havien mostrat respectuoses però distants. Quan va haver acabat de besar-li, Teneniel es va tirar una mica cap enrere i es va llepar els llavis com si volgués esbrinar quin gust tenia Isolder.

-Ets molt ben plantat -va dir -. Tant de bo fossis Luke, i no un home corrent.

Isolder va haver de pensar durant uns moments abans de respondre. Era el príncep dels mons amagats i mai l'havien tractat d'«home corrent», però havia pogut veure amb els propis ulls el poder d'aquella jove en acció i va comprendre com era possible que tingués aquest concepte d'ell.

-Luke és..., és un bon home... És un gran home -va dir -. Entenc molt bé que t'agradi.

-M'he passat la nit somiant amb ell -va dir Teneniel -. Mai podries ocupar el seu lloc en el meu cor.

Les seves paraules li van semblar tan estranyes que Isolder va comprendre tot d'una que hi havia quelcom ocult sota d'elles, una mica més del que havia percebut en un principi. Luke va entrar en aquell moment.

-Ja he omplert les cantimplores, i el camí sembla net -va dir -. És hora d'anar-nos-en.

Isolder va desprendre els ous d'aspecte gomós de la paella i va servir uns quants a Luke i a Teneniel. La jove va arrugar el nas amb repugnància, però Luke els va acceptar de bona gana.

-Són bastant saborosos -va dir -. Hauries de provar-los.

-No sé què mengeu en els vostres mons -va dir Teneniel -, però està clar que no sabeu cuinar.

La jove no va menjar ni un mos dels ous.

Van aixecar el campament i van avançar un quilòmetre pel bosc fins arribar a un sender de graveta bastant ample que s'allunyava cap al nord i cap al sud. Teneniel els va guiar en direcció sud durant quatre quilòmetres al llarg del sender, i després va prendre per un camí millor que anava en direcció est seguint un riu. A mitjans del matí van arribar a una vall on la boirina grimpava pels vessants de les muntanyes. Teneniel els va guiar per un serpentejant camí de pedra que encara estava mullada a causa de la pluja de la nit. Va agafar Isolder de la mà i no se la va deixar anar durant la resta del trajecte, com si Isolder fos un col·legial que podia caure pel penya-segat en qualsevol moment. Quan van arribar a la part alt del camí Isolder va pensar que havien entrat en una vall de pedres que tenien formes molt estranyes, però així que van començar a avançar per entre la boirina va veure a les bruixes, siluetes fosques que s'alçaven entre els vapors blanquinosos muntades sobre monstres que semblaven fets d'ombres borroses.

Isolder es va aturar per contemplar les dones abillades amb les seves capes de complexos brodats, túniques iridescents de cuir escamós i cascos plens d'ornaments. La unitat R2 d’en Luke va començar a llançar febles gemecs i es va estremir amb una sorollosa dringadissa metàl·lica. Teneniel va subjectar amb més força el canell d’Isolder i va tirar urgentment d'ell, i Luke els va seguir.

Quan van passar per entre les muntures immenses com monòlits, les dones van baixar la vista cap Isolder i van deixar escapar un perllongat crit que semblava un udol, i algunes van somriure a Teneniel i van riure. El significat de la xerrameca i els crits no podia estar més clar per Isolder. Aquelles dones havien acollit la seva presència amb tant entusiasme com si Isolder fos un artista de cabaret que es disposava a delitar-les llevant-se la roba davant d'elles.

Teneniel els va portar fins a una esplanada, i després van pujar per un tram de graons que conduïa fins a una fortalesa de pedra en què es veien els senyals deixats per alguna batalla. Pel que sembla la seva presència estava creant alguna classe de commoció, doncs ja tenien tota una multitud darrere.

Una dona gran va sortir per les portes de la fortalesa. Portava un bàcul de fusta daurada amb una gran gemma blanca prop d'un nus a l'extrem superior del bàcul.

-Benvinguda, Teneniel, filla de la meva filla -va dir la vella -. Han passat mesos des de l'última vegada que ens vas visitar. Vas trobar el que buscaves?

-Sí, àvia -va dir Teneniel sense deixar anar el canell d’Isolder, i va posar un genoll a terra -. Estava caçant a prop de les velles restes que hi ha a la gola del desert guiada per una visió, i vaig estar allà fins que gairebé vaig sucumbir a la desesperació. Però vaig capturar en aquest home de les estrelles, i jo el reclamo com el meu marit. -Va alçar el canell d’Isolder -. Es diu Isolder, i ve del planeta Hapes!

Isolder estava perplex. Va aconseguir baixar el canell i va fer un pas cap enrere, però les dones que l'envoltaven es van amuntegar al seu voltant llançant murmuris d'admiració.

-Totes les teves germanes veuen a aquest home -va dir la vella -. Alguna de vosaltres discuteix que sigui propietat de Teneniel?

La sobtada tensió a la postura de Teneniel va indicar a Isolder que es tractava d'un moment perillós. L'anciana va escrutar els rostres de la multitud mentre Isolder contemplava a les dones guerreres. Moltes d'elles mostraven obertament la seva enveja i tenien el nas arrufat, i altres l'observaven amb somriures maliciosos i amb un franc anhel.

- Jo! -Va dir Isolder en veure que ningú parlava.

L'anciana va retrocedir un pas.

- Estàs afirmant que alguna altra germana del clan de la Muntanya del Càntic és la teva propietària?

- Em va acompanyar sense oferir cap resistència! -Va cridar Teneniel -. Podria haver escapat, però es va lliurar a si mateix!

La seva veu estava impregnada d'un dolor tan gran i en el seu rostre hi havia tal expressió de pena en veure’s traïda d'aquella manera que Isolder no va saber com respondre a les seves paraules.

-Jo... Jo només volia ajudar-te! -Va dir girant-se cap l'anciana perquè intervingués en qualitat d'àrbitre -. Estava ferida. només volia ajudar a cuidar-la!

Leia va aparèixer pel llindar de pedra vestida amb una túnica d'escates vermelles que brillaven i espurnejaven.

- Isolder? Luke? -Va cridar.

Isolder va sentir que el seu cor era a punt d'esclatar dins del seu pit.

Va aconseguir emetre un crit ofegat, i Leia va córrer cap a ell i el va abraçar.

- Estàs bé? -Va preguntar Isolder.

-Estupendament -va dir Leia -. No puc creure que hagis recorregut tanta distància en la meva recerca... I tot just puc creure que m'hagis trobat! Oh, Luke... -Va exclamar, i va abraçar al Jedi.

Isolder els va contemplar amb certa perplexitat durant uns moments. Mai havia imaginat que existís una relació tan íntima entre ells.

- Coneixes en aquest home? -Li va preguntar l'anciana a la Leia -. És el teu esclau?

-No, Augwynne -va dir Leia, separant-se una mica d’Isolder i Luke -. És un amic. Al lloc del qual vinc no tenim esclaus.

Augwynne va reflexionar en silenci durant uns moments.

-Bé, llavors Teneniel el va capturar de la manera prescrita per la llei -va dir per fi -. Aquest home li pertany.

-En una ocasió Isolder em va salvar la... -Va començar a protestar la Leia, i es va tensar quan Augwynne la va fer callar amb una mirada.

- Com? -Va exclamar Augwynne -. Pretens aconseguir la seva llibertat mitjançant el mateix argument que vas utilitzar per aconseguir la de Han Solo?

-Vam ser atacats -va dir Leia -. Isolder em va salvar.

Augwynne la va mirar fixament.

-Sembles una mica insegura de tu mateixa -va dir amb escepticisme -. A què es deu això? Estàs dient tota la veritat?

-Va ser un combat molt breu -va contestar Leia de mala gana i amb veu abatuda -. No estic segura de contra qui disparaven els nostres atacants, i no sé si volien acabar amb mi o amb Isolder.

-T'agraeixo que hagis estat sincera -digué Augwynne, i li va acariciar la mà.

Després es va girar cap en Luke.

- I què hi ha d'aquest? -Li va preguntar a Teneniel -. No és lleig, per descomptat... També el prendràs com a esclau?

- Em va salvar la vida! -Van exclamar a l'uníson Leia i Teneniel.

-És un home capaç de llançar encanteris, un Jedi molt poderós -va afegir Teneniel un instant després -. Va matar a la Germana de la Nit Ocheron.

Quant van sentir aquestes paraules moltes germanes del clan van deixar escapar xiuxiuejos ofegats i van retrocedir una mica mentre contemplaven a Luke amb escepticisme, i algunes van començar a parlar entre elles utilitzant el seu idioma. Les mirades cauteloses, els arrufaments de celles i els murmuris van fer comprendre a Isolder que hi havia moltes coses que ignorava d'aquella situació. Gairebé semblava com si la presència de Luke els hi resultés... portentosa.

Augwynne va contemplar a Luke amb gran atenció durant uns moments i després es va tornar cap a les altres dones. Va bellugar el cap i va riure fingint abatiment.

- Bah! Tres homes nous al poble, i només un d'ells pot ser pres com a company... I fins i tot aquest només pels pèls? Estic començant a pensar que cada un dels homes que viuen en els estels ha hagut de salvar la Leia almenys en una ocasió. Sempre he volgut sortir d'aquest planeta, però ara... Bé, em pregunto què tal me n'aniria en altres mons. Digues-me, Germana Leia, és que la gent sempre està intentant matar-te?

Isolder no va poder evitar captar el to d'incomoditat que impregnava la seva veu. Gairebé li estava suplicant a la Leia que canviés de tema.

-Bé, els últims anys han resultat bastant durs per a mi -va admetre la Leia.

-Potser hauries de seure’t alguna nit al costat del foc per explicar la teva història... -Va dir Augwynne -. Però ara he de prendre una decisió com a governant. Lliuro en aquest home anomenat Isolder a la custòdia de Teneniel Djo, perquè el conservi al costat d'ella com a espòs.

- Què? -Va exclamar Leia en veu tan alta que Isolder es va sobresaltar.

Augwynne li va parlar a cau d'orella en un xiuxiueig urgent, com si volgués que no digués res més.

-Pertany a Teneniel. Ella va anar de cacera i el va capturar, i està molt sola.

- Però no pot prendre’l com a esclau! -Va dir Leia -. No podeu fer alguna cosa així!

Augwynne va arronsar les espatlles i va moure una mà assenyalant a les dones que les envoltaven, com si estigués oferint una prova.

-I tant que ho podem fer. Cada dona del consell és propietària d'un home com a mínim.

-No tinguis por -va dir Teneniel intentant calmar la Leia -. No seré massa dura amb ell.

- Luke, has de detenir-les! -Li va pregar Leia -. No pots permetre que facin això!

Luke va meditar durant uns moments i va acabar arronsant les espatlles.

-Ets l’emissària de la Nova República, Leia -va dir -. Coneixes la llei galàctica millor que jo, així que encarrega't de manejar aquest assumpte.

Leia es va quedar callada durant uns moments i els seus ulls van anar de Luke a Isolder. Isolder va pensar a tota velocitat. La llei de la Nova República deixava molt clar que l'administració normal dels assumptes en qualsevol planeta correspondria al governador planetari, fos qui fos, o als caps de departament regional en el cas que no hi hagués un governador planetari. En aquell cas, Augwynne era una governant regional i l'únic que podia fer la Nova República era presentar una protesta formal.

-No estic d'acord, i he d’expressar la meva protesta -va dir Leia -. Protesto amb la màxima energia!

- Què significa això? -Va preguntar Augwynne -. Vols enfrontar-te en combat a Teneniel Djo per decidir a qui correspon el dret de propietat?

Isolder es va afanyar a moure el cap, i la mirada de Leia es va trobar amb la seva durant un moment.

- Quina mena de combat -va preguntar -. Estem parlant d'una lluita a mort?

-Potser -va dir Augwynne, i va bellugar el cap -. Potser seria més prudent per la teva part que fessis una oferta de compra...

Luke va moure el cap.

-No et preocupis, Leia -va dir -. Tot anirà bé.

Leia va guardar silenci durant uns moments que es van fer molt llargs.

-Desitjo comprar en aquest servent, Teneniel Djo -va dir per fi -. Què demanes a canvi d'ell?

La mirada de Teneniel va recórrer a la multitud, i llavors Isolder va comprendre tot d'una que podia haver més d'una dona disposada a licitar per ell.

-No està en venda..., encara -va dir Teneniel.

Leia es va girar cap Isolder.

-Em sap greu -va dir.

Teneniel va agafar Isolder de la mà i va alçar la mirada cap a ell, i en els seus ulls brillava un estrany centelleig de color rogenc que Isolder mai havia vist en Hapes. Isolder va permetre que li agafés la mà, i no es va sentir incòmode. Només això ja resultava molt estrany. Tot el seu ésser i tot el que li havien ensenyat li cridava que havia de lluitar contra aquells costums bàrbars, però hi havia un nivell d’Isolder amagat a una gran profunditat que no temia a Teneniel i que, de fet, confiava totalment en ella. Luke va abraçar la Leia per consolar-la, i R2 es va acostar prou perquè Leia pogués fregar-li la finestreta sensora amb la mà.

-Bé, on són Han i Chewie? -Va preguntar Luke -. Suposava que estarien amb tu.

-Haurien de baixar aviat -va respondre Leia -. Les germanes van portar el Falcó a primera hora d'aquest matí. Han està inspeccionant els danys. El Falcó va quedar bastant malmès durant el descens fins a Dathomir, però sembla ser l'única manera de sortir d'aquesta roca. Què hi ha de la teva nau?

Quan li va preguntar per ella, Leia va usar un to en el qual hi havia una ombra d'advertència.

-Probablement podríem vendre el que queda d'ella com a ferralla -va dir Luke.

Isolder es va adonar que el Jedi s'havia callat que el seu caça seguia estant intacte, i ho va interpretar com una advertència muda. La boirina havia continuat pujant per la muntanya mentre parlaven, i ja surava a un braç de distància dels seus caps com si fos un sostre celeste.

Isolder va sentir que algú li tocava les natges i es va tombar. Les bruixes s'havien acostat una mica més i ja les tenia a l'esquena. Va pensar que potser estaven intentant fer una ullada a la Leia, però de sobte va comprendre que no estaven intentant veure Leia o Augwynne, sinó estar el més prop possible d'ell. Una bruixa bastant jove li va donar uns copets al maluc.

-Em dic Ooya -li va xiuxiuejar amb apassionament -. Deixa que t’ensenyi on dormo...

-Crec que serà millor que entrem per parlar -li va dir la Leia a Teneniel, i va agafar el braç de la bruixa amb la seva mà esquerra. Després Leia va agafar la mà d’Isolder possessivament amb la seva altra mà, i va tirar d'ell -. Anem a buscar a Han -va dir mirant a les altres dones per sobre de la seva espatlla.

No feia més de dos dies al planeta i ja estava començant a imitar el llenguatge corporal de les bruixes, copiant a la perfecció la seva forma de mantenir dret el cap i la seva peculiar manera de caminar. Isolder va suposar que quan hi hagués passat una setmana Leia ja hauria encaixat en el seu clan tan bé com si hagués nascut dins d'ell. Era el tipus de truc increïblement subtil que només un diplomàtic amb molt ensinistrament i experiència podia fer.

Van entrar a la fortalesa, i encara que moltes de les bruixes no els van seguir, algunes dones van començar a cridar i van llançar aquell perllongat udol impregnat de desig que ja havien sentit abans. Isolder es va adonar que el seu rostre estava enrogint.

Mentre creuaven el llindar de la fortalesa Augwynne li va fregar el braç un moment, i el gest va fer que tant Isolder com Luke s'aturessin.

-Vés a visitar als teus amics -va dir a Luke -, però torna per parlar amb mi quan ho hagis fet. La teva arribada aquí no és cap accident.

Leia els va guiar per un laberint de passadissos de pedra i els va fer pujar sis trams de graons, després dels quals van anar per un passadís fins arribar a una habitació enorme que gairebé semblava una caverna. El Falcó ocupava gairebé tot l'espai. Isolder no va poder veure cap obertura de grans dimensions, i no va entendre com s'ho havien arreglat per ficar la nau en aquella sala.

Va estudiar les parets durant un moment i va veure que algunes de les pedres de grans dimensions de l'altre extrem estaven esquerdades. Això volia dir que les bruixes havien creat un forat a través del mur de pedra, que havien fet pujar el Falcó en vertical dos-cents metres per l'aire, i que després havien recompost el mur quant van haver ficat el Falcó a la sala oculta pel mantell de la boirina. Estava clar que les bruixes havien estat molt ocupades. Donada la senzilla tecnologia de l'Edat de Ferro d'aquell lloc, totes aquestes proeses semblaven impossibles, i de sobte Isolder va comprendre que una part de la seva ment no volia saber com s'ho havien enginyat aquelles dones per fer tot allò.

El Falcó il·luminava la sala amb un reflector, i els llums de navegació de la nau estaven apagades. Han no hagués pogut activar tants sistemes a l'exterior sense haver de preocupar-se per la possibilitat que la nau fos detectada des d'alguna òrbita, però Isolder va comprendre que el gruix de les parets de roca ocultaria la signatura electrònica del Falcó.

Van pujar per la rampa, van entrar al Falcó i van trobar Han i Chewbacca a la cabina utilitzant l'ordinador de diagnòstic. Un androide de protocol estava furgant en els circuits cremats dels generadors principals.

- Han! -Va exclamar Luke tot just entrar a la cabina.

Però Han no li va retornar la seva entusiàstica salutació i es va limitar a tornar novament cap a l'ordinador. Isolder va comprendre que Han se sentia culpable, i que de moment no se sentia capaç de mirar a la cara al Luke.

-Bé, noi, així que ens has trobat, eh? Bé, vaig pensar que només era qüestió de temps... Les coses s'han posat una miqueta lletges aquí. Escolta, no hauràs portat alguns recanvis per casualitat, oi?

- Què està passant, Han? -Va preguntar Luke. El wookiee li va donar un copet a l'espatlla i va llançar un grunyit d'afecte -. No pots segrestar la Leia, portar-la a ròssec per mitja galàxia i després dir «Hola», com si no hagués passat res.

Han va fer girar la butaca del capità fins a quedar de cara a Luke, va alçar la mirada i li va somriure amb un somriure tens i controlat, com si l'única opció que li quedava a part de somriure fos la de posar-se a cridar.

-Bé, veuràs, les coses van anar d'aquesta manera: vaig guanyar un planeta en una partida de cartes i volia fer-li un cop d'ull. Mentrestant, la dona a la que estimo havia estat planejant anar-se'n amb un altre home, així que la vaig convèncer perquè fes un viatget amb mi. Per desgràcia, quan vam arribar aquí em vaig trobar amb els cels plens de naus de guerra que em van abatre perquè ningú s'havia pres la molèstia d'explicar-me que el planeta estava sotmès a un interdicte que el converteix en zona prohibida, i, després d'estavellar-me, una colla de bruixes va decidir iniciar una guerra per esbrinar qui es quedarà amb les restes de la meva nau. Així doncs, Luke, he de dir-te que estic tenint una setmana realment horrorosa i ara, com a guinda del pastís, suposo que vas a deixar-me anar un sermó, que m’arrestaràs o que em donaràs una pallissa... Bé, què tal t'està anant la setmana de moment?

-Més o menys igual que a tu -va respondre Luke, i va contemplar el tauler de control en silenci durant uns moments -. Què li passa al teu nau?

-Bé -va dir Han -, el nostre generador de camp antiimpactes es va cremar, la finestreta del conjunt sensor està esquerdada, al meu ordinador de navegació se li va fregir el cap, i el reactor principal va perdre alguna cosa així com dos mil litres de líquid refrigerant a causa d’una fuita.

-He portat a R2-va dir Luke, tot i saber que això no solucionava tots els problemes -. Pot encarregar-se de la navegació.

Després es va girar cap Isolder com demanant-li que parlés. Isolder va comprendre que no era el moment més adequat per a les reprimendes o les baralles a cops de puny. El que necessitaven en aquell moment era col·laborar els uns amb els altres, però va haver de fer un gran esforç per reprimir l'impuls d'incrustar el seu puny a la boca d’en Han Solo.

-El meu caça està al planeta -va dir.

Teneniel li va agafar la mà. Isolder no volia pregonar en un to de veu massa alt, i va mirar enrere. Cap de les bruixes els havia seguit a l'interior de la nau.

- Tens una nau que funciona... aquí, a Dathomir? -Va preguntar Han -. Quantes persones poden anar-hi?

Isolder va reflexionar durant uns moments abans de contestar. Si li deia que dos, intentaria Han robar la nau i portar-se la Leia amb ell?

-Dos -va dir per fi.

Luke va mirar Isolder amb òbvia curiositat, i Han va llançar un sospir d'alleujament.

- Vull que tu i la Leia marxeu ara mateix! -Va dir -. Aquí hi ha un munt de persones que matarien per aquest caça, i creu-me quan et dic que és millor que no arribis a conèixer-les mai!

-Isolder t'està posant a prova -li va dir Luke amb despreocupació -. El seu caça només té capacitat per a una persona, i ja hem tingut una trobada amb les Germanes de la Nit.

La ira va enfosquir el rostre d’en Han i els seus ulls van adquirir una mirada vàcua d'animal assetjat.

-Ha passat la prova, general Solo -va dir Isolder.

-Estem ficats en un embolic molt seriós -el va advertir Han -, així que en el futur procura tractar-me amb una mica més de consideració.

A Isolder no li va agradar gens el to de veu que havia emprat Han.

-Pots considerar-te afortunat que estigui sent tan considerat -va dir -. M'encantaria matxucar-te la cara per fer-te pagar tot el que has fet aquí. De fet, tindràs sort si no acabo fent-ho...

Luke estava observant a Isolder amb expressió calculadora.

-Endavant -va dir Han -. Suposant que creguis que pots manejar-ho, clar...

Isolder va mirar Chewbacca. Els wookiees eren veritables especialistes en la seva altament peculiar varietat de combat cos a cos, i quan un wookiee desarmava a un oponent no només li treia l'arma, sinó que també el deixava sense els membres que li haguessin permès tornar a empunyar-la. Si això no era suficient per convèncer-te que et rendissis, el wookiee t’arrencava les cames a continuació. Isolder volia tenir la seguretat que el wookiee no prendria part en la baralla. Chewbacca va arronsar les espatlles i va dir alguna cosa en la seva llengua que va sonar com un ploriqueig.

-Ei, un moment -va dir Leia -. Ja tenim bastants problemes sense necessitat que comencem a barallar-nos entre nosaltres. Isolder, vaig venir aquí amb Han voluntàriament..., més o menys. Em va demanar que l'acompanyés com a amiga, i vaig accedir a fer-ho.

Isolder la va mirar fixament. No la creia, i no estava molt segur de què estava passant allà. Havia vist els holovideos del suposat segrest, però no podia cridar mentidera la Leia.

-Bé... Jo... -Va balbucejar sentint-se molt incòmode -. Crec que li dec una disculpa, general Solo.

-Fantàstic -va dir Han -. Bé, i ara tornem a la feina... Per què no comences intentant trobar una manera de treure'ns d'aquí?

-Hi hi ha una flota de camí -va dir Isolder -. Haurien d'arribar a Dathomir aquí a set o vuit dies.

-Quan dius «flota», de quantes naus estàs parlant? -Va preguntar Han.

-D’una vuitantena de destructors -va dir Isolder.

La mandíbula inferior de Han es va afluixar de sobte i va contemplar a Isolder amb la boca oberta, però Leia no semblava molt satisfeta.

-Set dies és massa temps -va dir -. Si Augwynne no s'equivoca, les Germanes de la Nit atacaran d’aquí a tres dies.

Isolder va envoltar la Leia amb el braç.

-El meu androide d’astrogació pot pilotar la nau durant un salt -va dir -. Podríem enviar la Leia a casa.

-No ho crec -va dir Leia -. No estic disposada a anar-me'n d'aquí sense vosaltres. Han, quant de temps trigaries a reparar el Falcó si disposessis de tots els components i recanvis que necessites?

Han va fer uns ràpids càlculs. Taponar la bretxa per evitar noves pèrdues de líquid refrigerant només li exigiria uns quants minuts, i fins i tot es podia fer el refrigerant en els dipòsits després d'haver-se enlairat. La unitat R2 podia connectar-se en un moment perquè s'encarregués de la navegació. Instal·lar uns generadors de camp antiimpactes nous podia exigir dues hores de treball. La part més senzilla seria col·locar una nova finestreta de conjunt sensor. Això donava un total de dues hores, si tothom ajudava i tots treballaven el més de pressa possible.

-Dues hores -va respondre Han.

-Suggereixo que agafem tot el que ens cal de la nau d’Isolder -va dir Leia -, que reparem el Falcó i que sortim d'aquí a tota velocitat.

Isolder va contemplar el Falcó amb evident escepticisme. Comparat amb el seu caça, el Falcó resultava molt gran: tenia quatre vegades la seva longitud, i amb tots aquells escuts extra i l'espai per a la càrrega havia de tenir com quaranta vegades la massa del seu caça.

- Quina mena de generadors de camp antiimpactes estàs utilitzant? -Va preguntar.

-Tinc quatre grups generadors Nordoxicon del trenta-vuit, i no hi ha ni un que pugui funcionar. Què utilitzes tu?

-Tres Taibolt del dotze.

Chewbacca va deixar anar un rugit.

-Sí, això és un autèntic problema -va admetre Han -. Bé, què hi ha de la teva finestreta de sensors?

-Mesura zero coma sis metres d'un extrem a un altre -va respondre Isolder.

-Una mica massa petita per a nosaltres -va murmurar Han torçant el gest -, però si no queda més remei sempre podem soldar unes quantes plaques sobre dels meus sensors per eliminar una part de l'espai que ha de cobrir la finestreta. Això reduiria una mica la capacitat dels nostres sensors, és clar.

-Sí, crec que funcionaria -va dir Isolder -. Però, d'on traurem un generador de camp prou gran?

- Podríem volar sense, senyor? -Va preguntar C3PO.

-Resultaria massa perillós -va replicar Han -. Els atacs amb projectils no són l'única cosa del que hem de preocupar-nos: també hem de repel·lir els micrometeorits. Si un micrometeorit travessés els sensors, podria acabar amb un munt d'instrumental altament sensible.

»Bé, potser hi hagi alguna mena de generadors de camp a la presó -va seguir dient Han, i va alçar les mans cap al sostre -. Un emplaçament de canons blindat, les restes d'una nau..., alguna cosa. Hauré d'anar allà a fer una ullada.

-Si aconseguim trobar uns generadors, treure'ls d'allà serà un treball per a quatre homes i potser necessitem un sentinella perquè ens avisi per si sorgeixen dificultats -va dir Isolder -. Després també hi ha el problema de transportar-los. Estem parlant de gairebé dues tones mètriques d'equip.

-Sempre podem preocupar-nos de traslladar-los així que els tinguem -va dir Han -. Com a mínim la presó hauria de tenir alguns trineus antigravitatoris, no?

-Pots incloure'm en la missió -va dir Luke.

-Jo ja estic inclosa -va dir Leia.

Isolder va pensar durant uns moments. No podrien portar-se al wookiee a la ciutat, ja que el més probable era que ningú hagués vist mai a un en aquell planeta a part dels soldats. Amb C3PO passava el mateix, i això els deixava escassos de mans. La idea que Leia es col·loqués en una situació tan arriscada no li agradava gens, però se'ls esgotaven les opcions. Es va tornar cap a Teneniel i li va llançar una mirada suplicant. La bruixa semblava estar bastant espantada, però també semblava haver pres una decisió.

-Us guiaré fins a la presó -va dir -, però mai he estat dins. No sé què busqueu, i no sé on trobar-lo.

- I les teves germanes de clan? -Va preguntar Luke -. Saps si alguna d'elles ha estat dins de la presó?

Teneniel va arronsar les espatlles.

-Augwynne pot respondre a aquesta pregunta molt millor que jo. Aniré a buscar-la.

Teneniel es va anar i va tornar uns minuts després acompanyada per l'anciana.

-Ningú del nostre clan ha estat dins de la presó -va dir Augwynne -, excepte aquelles que s'han convertit en Germanes de la Nit.

Després va guardar silenci durant uns instants que van semblar fer-se molt llargs.

- I què hi ha de la germana Barukka? -Va preguntar Teneniel amb veu vacil·lant -. He sentit dir que havia renegat.

Augwynne va titubejar visiblement abans de respondre, i va acabar alçant la mirada cap Leia.

-Una dona del nostre clan es va unir a les Germanes de la Nit, però les va deixar fa poc pagant un gran preu per això -va dir -. Ara viu com una de les que han renegat, i ha sol·licitat tornar a incorporar-se el teu clan. Potser podria ajudar-vos, i dir-vos on es pot trobar el que esteu buscant.

-No sembles molt decidida a recomanar que la utilitzem com a guia -va dir Leia -. Per què?

-Està lluitant per purificar-se -va respondre Augwynne en veu baixa i suau -. Ha comès atrocitats terribles que han deixat un gran senyal en ella. Ha renegat. Aquestes persones són... Són inestables, i no es pot confiar massa en elles.

-Però ha estat dins de la presó? -Va preguntar Han.

-Sí -va respondre Augwynne.

- I on és ara?

-Barukka viu en una caverna anomenada Rius de Pedra. Si ho desitgeu, puc enviar a una de les nostres guerreres perquè us guiï fins a ella.

-Jo els guiaré, àvia -es va oferir Teneniel posant una mà sobre l'espatlla d’Augwynne -. Potser seria millor que els portessis fins a la sala de guerra i ordenessis que preparin un dinar. Podries ensenyar-los el mapa i planejar la ruta que seguirem. Jo faré que alguns nens s'ocupin de les muntures. -Es va girar cap Isolder i li va agafar de la mà -. Acompanyeu-me, si us plau... -Va dir -. M'agradaria parlar amb tu.

Teneniel va tirar d’Isolder com si esperés que el seguís de bona gana.

El va fer baixar un tram de graons i el va portar per un laberint de corredors. Es va aturar un moment per agafar una gerra d'aigua, i després el va portar fins a una habitació de petites dimensions en què només hi havia un catre i un bagul. Un gran mirall de plata penjat d'una paret, amb un rentamans sota seu.

-Quan vivia aquí amb el clan de la Muntanya del Càntic, aquesta era la meva habitació -va dir Teneniel. Va obrir el bagul i va treure d'ell una túnica de pell de llangardaix vermella molt flexible i una altra verda, i les va sostenir davant del seu cos -. Quin creus que li agradarà més a Luke?

Isolder no es va atrevir a dir-li que la mera idea de vestir pells de llangardaix li semblava francament bàrbara.

-La verda harmonitza més amb el color dels teus ulls.

Teneniel va assentir, es va treure la túnica bruta i plena d’estrips que portava amb tanta despreocupació com si estigués sola, es va treure les botes i es va posar davant del mirall. Després va agafar un tros de tela i es va rentar usant-ho com esponja. Isolder va empassar saliva. Sabia que els humans d'alguns planetes tenien un concepte del pudor bastant diferent, i la tranquil·la rapidesa amb què es rentava Teneniel semblava indicar que no intentava exhibir-se o excitar-lo amb la seva nuesa.

-No entenc els teus costums -va dir Teneniel mentre es rentava -. Quan et vaig capturar ahir al matí, vaig pensar que em desitjaves i em vaig sentir molt afalagada. Et vaig donar totes les oportunitats d'escapar possibles, i després vas agafar la corda de la captura amb la mà. Sabia que havies vingut a la recerca d'una dona. Podia sentir-ho en tu... -Va arrufar les celles i va tornar el cap per mirar-lo de dalt a baix -. Però ara comprenc que és la Leia a qui tu vols.

-Sí -va dir Isolder.

Isolder va contemplar el relleu dels músculs en la seva esquena. Segons els patrons de Hapes, Teneniel no era una dona bella -de fet, era més aviat poc atractiva -, però Isolder va acabar arribant a la conclusió que posseïa una musculatura fascinant. La jove era decididament atlètica. Isolder havia vist molt poques hapanianes amb una constitució semblant: Teneniel no tenia els músculs compactes i de grans dimensions d'una culturista, i tampoc l'esveltesa musculosa d'una corredora o una nedadora, i el seu físic era d'una varietat més aviat intermèdia.

- T'agrada escalar? -Va preguntar Isolder.

Teneniel va tornar el cap i li va somriure.

-Sí -va dir -. I a tu?

-No ho he provat.

Teneniel es va assecar amb una tovallola, es va posar la túnica verda, va fer lliscar la seva llarga cabellera per l'obertura del coll i va començar a pentinar els seus gruixuts rínxols.

-M'agrada la sensació d'escalar les roques -va dir -, i anar quedant coberta de suor. Quan arribes al cim de la muntanya, si fa bon temps pots treure't la roba i banyar-te a la neu.

Isolder no se sentia realment atret per la noia, però va comprendre que quan arribés la nit hauria d'estar molt cansat per a no somiar amb ella.

-Sí, suposo que es pot fer...

Teneniel va acabar de pentinar-se, es va cenyir la cabellera amb una banda de tela blanca, es va tornar cap a ell i li va somriure.

-Et tornaria la llibertat ara mateix, Isolder, però això només serviria perquè fossis capturat immediatament per alguna altra germana. Per això, i fins que te'n vagis, crec que serà millor que et torni la llibertat en tot excepte en les aparences.

Isolder sabia que Teneniel estava intentant ser amable amb ell.

-Ets molt generosa -va dir.

Teneniel li va donar un petó d’amiga al front, va tornar a agafar-li de la mà i el va portar fins a la sala de guerra.

Leia i els altres formaven un cercle al voltant d'un gran mapa modelat amb argila i pintat que havia estat col·locat sobre el sòl. Una germana de clan estava traçant una ruta a través de les muntanyes que els mantindria bastant allunyats dels senders d'ús més corrent que podien estar sent vigilats per les espies de Gethzeriò. La ruta els portaria a una trajectòria tortuosa al llarg de cent quaranta quilòmetres de jungla i muntanyes, i acabaria en el començament del desert on es trobava la presó. Només els rancors més forts serien capaços de fer un viatge semblant en tres dies.

Isolder va mirar la Leia. Seguia sense saber ben bé què pensar. Es preguntava si Leia estava realment bé, i si realment havia estat segrestada per Han. No semblava estar enfadada amb Han o tenir-li por, però Isolder no podia imaginar-se que Leia fos capaç d’escapar-se amb Han merament perquè li havia vingut de gust de sobte. Es va jurar solemnement que si havia escollit a Han, la recuperaria d'alguna manera. Va anar cap a la Leia i li va agafar la mà. Leia va alçar la mirada cap a ell, li va somriure i li va contemplar amb tendresa, i encara que van estar allà deu minuts mentre la bruixa anava marcant la ruta, durant aquests deu minuts Isolder només va ser conscient de la corba del coll de la Leia, del color dels seus ulls i de la fragància de la seva cabellera.

Després que hagueren menjat, Augwynne va portar a Isolder i Luke a un dormitori en el qual estava asseguda una dona gran desdentada amb fins flocs de cabells blancs. Estava embolicada en una manta i roncava, i el seu seient era una galleda de pedra sobre la qual hi havia un coixí. Dues dones ja bastant grans tenien cura d'ella.

-Mare Rell... -Li va xiuxiuejar Augwynne posant-li una mà a l'espatlla -. Hi ha dos visitants que volen conèixer-te.

Rell va sospirar, va obrir els ulls i va contemplar al Luke amb les parpelles a mig tancar. La seva pell resseca i marcida estava esquitxada de les taques porpres de la vellesa, però els seus ulls brillaven com estanys marrons. L'anciana va prendre la mà de Luke entre els seus dits amb una gran tendresa.

-Vaja, però si és Luke Skywalker -va dir, i va somriure en reconèixer-lo -, el que va crear l'acadèmia Jedi fa tants anys... -Luke es va estremir, ja que ningú li havia dit el seu nom a la vella -. Com estan la teva dona i els teus fills? Es troben bé?

-Tots es-estem molt b-bé -va quequejar Luke.

El borrissol del clatell d’Isolder s'havia eriçat, i va experimentar l'estranya sensació d'estar contemplant una llum molt brillant.

L'anciana va somriure com si hagués esperat aquella resposta i va assentir amb el cap.

-Fantàstic, fantàstic... Si tens salut, ja tens molt. Has vist el Mestre Yoda últimament? Com està el vell trencacors?

-Porto algun temps sense veure’l -va respondre Luke.

Els dits de Rell es van afluixar de sobte i els seus ulls es van enfosquir. Semblava haver oblidat que Luke estava dret davant d'ella.

Augwynne va dirigir l'atenció de l'anciana cap Isolder.

-Luke ha portat a un altre amic, que et vegi -va dir Augwynne, i va posar els dits prims com potes d'aranya de l'anciana sobre la mà d'Isolder.

-Oh, és el príncep Isolder -va dir l'anciana, i es va inclinar cap endavant per veure’l millor -. Però creia que Gethzeriò t'havia matat. Si ets viu, llavors... -El va observar en silenci durant uns moments, i després el seu rostre es va ennuvolar amb una sobtada comprensió i va alçar la mirada cap Augwynne -. He tornat a somiar, oi? En quin segle estem?

-Sí, Mare Rell, has tornat a somiar -va replicar Augwynne amb afectuosa afabilitat.

Li va donar uns copets a la mà, però Rell va seguir subjectant la mà d’Isolder entre els seus dits. Les seves pupil·les van semblar vetllar.

-La Mare Rell té gairebé tres-cents anys -els va explicar Augwynne -, però el seu esperit és tan fort que no deixa morir al seu cos. Quan jo era petita, la Mare Rell solia dir-me que algun dia arribaria un Mestre Jedi amb el seu deixeble, i que quan això passés havia de portar-lo de seguida davant seu. Em deia que tindria un missatge per a tu, però ara mateix no es troba molt lúcida. Em sap greu.

Augwynne semblava estar una mica tensa i va intentar alliberar la mà d’Isolder de la presa de l'anciana. Rell els va somriure a tots, i el seu blanc cap va pujar i va baixar lentament com una boia a l'aigua.

-M'ha agradat molt veure't -va dir a Isolder -. Vine a visitar-me una altra vegada. Ets una noia encantadora, o un noi, o el que vulgui que siguis...

Augwynne va aconseguir que l'anciana deixés anar la mà d’Isolder, i va treure als homes de l'habitació fent-los sortir a corre-cuita.

-Veu el futur, oi? -Va preguntar Luke.

Augwynne va assentir mecànicament. Isolder se sentia extremadament incòmode, ja que si l'anciana era capaç de veure el futur i no s'havia equivocat, Gethzeriò el mataria en algun moment dels propers dies.

-De vegades es perd en ell amb tanta facilitat com es perd en el passat -va dir Augwynne.

- Què més et va explicar sobre mi?-Va preguntar Luke.

-Va dir que es deixaria morir després que vinguessis -va respondre Augwynne en veu baixa -. També va dir que la teva arribada significaria el final del nostre món.

- I què volia dir amb això? -Va preguntar Luke.

Però Augwynne es va limitar a moure el cap i va anar cap a la xemeneia. El seu servent va posar una mica de sopa dins el seu bol. Luke havia d'haver vist la por en el rostre d’Isolder, perquè li va posar la mà a l'espatlla.

-No et preocupis -li digué -. El que Rell va veure no és més que un futur possible. Res està escrit, Isolder. Res està escrit...

Següent