El festeig de la princesa Leia (XXIV)

Anterior

24

Han va fer baixar el Falcó i va apagar els motors. La nit era d'una negror absoluta, i Han alçà els ulls cap al cel i es va preguntar si li acudiria alguna cosa a la pantalla visora. Va pensar si seria convenient donar-li uns quants cops de puny, només per veure el que passava, però va rebutjar la idea i va acabar tornant-se cap als panells sensors.

-Oh, maleït sigui... -Va dir -. Aquesta petita excursió teva a través de la tempesta ens ha sortit bastant cara, Leia. Els sensors estan coberts de restes. Amb prou feines si aconsegueixo obtenir alguna lectura.

- Preferiries estar mort? -Va preguntar Leia.

-No -va admetre Han -. On és Isolder?

-No ho sé -va respondre Leia -. Va sortir per col·locar la finestreta dels sensors. Crec que es va trobar amb les Germanes de la Nit.

- Que es va trobar amb...? Què vols dir amb això? L'han matat?

-Jo... No ho sé. Quan vam sortir d'allà, Isolder havia caigut a terra. Teneniel era amb ell, i em va dir que calia marxar.

Han la va mirar. Els llums de la nau revelaven les petjades de la por i la pena gravades a la cara. El que havia fet equivalia a un sacrifici humà, i Leia ho sabia.

-Serà millor que agafem l'equip mèdic i tornem -va dir Han -. Hem d’assegurar-nos que es troba bé... A quina distància creus que estem de la fortalesa?

-Vaig traçar molts cercles -va respondre Leia -. No podem estar a més de mig quilòmetre.

Han es va girar cap Chewie.

-Leia i jo tornem a la fortalesa -li digué -. Tu i C3PO hauríeu de tractar de muntar aquests generadors. R2, intenta aconseguir algunes lectures de sensors per informar-me del que està passant... Si esbrines alguna cosa, vull assabentar-me a l'instant.

Chewie va assentir amb un rugit, i Han va anar a agafar l'equip mèdic, un desintegrador pesat i un casc. Va lliurar una llanterna a Leia, i van baixar corrent per la passarel·la i van començar a creuar la vall.

La pols i el sutge seguien baixant del cel i caient sobre ells, i podien veure els incendis que encara cremaven en alguns llocs de la vall. A l'altra banda de la vall, unes llums verdes en ràpid moviment indicaven la posició de quatre caminants imperials que es batien en retirada amb un eixam de figuretes corrent al seu voltant.

Leia no va encendre la llanterna, i van seguir corrent al llarg del sender guiats únicament per la feble llum dels incendis. El que havia semblat un trajecte molt llarg i mogut a bord del Falcó va resultar ser només una breu carrera de tornada a la fortalesa. Quan van arribar a ella, la batalla ja havia acabat.

Homes de rostres sorruts s'amuntegaven al voltant de la fortalesa amb torxes a la mà i contemplaven aquella foscor total amb visible inquietud. Els rancors llançaven rugits d'agonia a l'escala, i Leia va encendre la seva llanterna i va fer lliscar el feix lluminós sobre ells. Una dotzena de rancors ensangonats jeien com altres tantes petites muntanyes al final de l'escala, i Tosh intentava treure el cos del seu fill d'allà per emportar-se’l mentre llançava rugits d'angoixa.

Han i Leia van pujar corrent per l'escala de la fortalesa, passant a la cursa al costat dels morts. Quan van arribar a la cambra superior, van trobar a Teneniel caiguda sobre d'una Germana de la Nit. Leia la va ajeure sobre l'esquena i la jove va començar a respirar profundament, i Han la va examinar. A part dels senyals de cremades que hi havia a la seva túnica, no va aconseguir trobar cap ferida.

- On és Isolder? -Va preguntar Leia.

Teneniel no es va moure. Leia va examinar la sala amb la seva llanterna, i una taca blanca va resultar ser Isolder caigut en un racó. Leia va anar corrents cap a ell.

Han es va afanyar a portar l'equip mèdic, però quan va arribar va descobrir que Isolder estava roncant. Leia el va sacsejar fins a despertar-lo, i el príncep va recobrar el coneixement de cop.

- On sóc? -Va preguntar -. Què està passant? -Després va recórrer la sala amb la mirada, va veure els cossos de les Germanes de la Nit i va semblar recordar-ho tot -. Vaja! -Va exclamar mirant la Leia -. Resulta molt agradable despertar-te i veure un rostre tan bell...

Isolder la va envoltar amb el braç i li va donar un ràpid petó.

-Val, val, res de sentimentalismes barats -va dir Han -. Tenim molta feina a fer.

Va treure el cap per la bretxa del mur i va veure els focs que cremaven a la vall. Era com estar en un observatori primitiu.

- Ah, sou aquí! -Va cridar Augwynne.

Han es va tornar. La líder del clan empunyava una torxa, i hi havia diversos nens apinyats al seu costat. Augwynne es movia a poc a poc i amb certa dificultat, com si estigués molt cansada. Leia va ajudar a Isolder a aixecar-se, i Augwynne es va inclinar per inspeccionar Teneniel, que seguia immòbil jaient en la foscor.

- De pressa, ves a buscar la remeiera! -Va dir a un dels nens.

- Què està passant? -Va preguntar Han.

Augwynne es va tornar cap a la nit i va assentir.

-Tenia l'esperança que tu podries dir-m'ho -va murmurar -. Gethzeriò s'ha retirat a la ciutat. Vaig veure les llums del seu aerolliscador allunyant-se a tota velocitat a través del bosc. Hi ha més d'una dotzena de germanes del nostre clan mortes i algunes a les quals no aconseguim trobar, i Luke Skywalker també ha desaparegut.

Leia es va sobresaltar i va deixar escapar un gemec involuntari, i després va recórrer la sala amb la mirada com si Luke pogués aparèixer d'un moment a un altre en ella.

- Tens alguna idea d'on és Luke? -Va preguntar Han.

-El vam veure perseguir unes quantes Germanes de la Nit quan va començar l'atac -va respondre Augwynne -. Va saltar cap als cingles.

-Luke pot tenir cura de si mateix -va dir Han, intentant que la seva veu sonés ferma i segura en bé de Leia -. Li donarem uns quants minuts més... Estic segur que tornarà.

Però Leia havia arrufat les celles, i estava girada cap a la vall amb els ulls clavats a la negror.

Augwynne va anar coixejant fins l'esquerda en el mur de pedra i va examinar el cel amb temor.

-Gairebé tots els nostres homes estan bé, i podem donar gràcies per això -va dir -. Em temo que aquesta foscor és el que ens ha salvat... Va fer que les Germanes de la Nit interrompessin el seu atac.

»Estaré a la sala de guerra -va afegir -. Esperaré a què les meves germanes s'hagin reagrupat.

L'anciana va baixar l'escala amb pas lent i cansat.

Han i Leia van esperar l'arribada de la curandera. Quan va arribar, l'anciana va passar les mans per tres vegades sobre el cos de Teneniel i va cantussejar en veu baixa, i després es va asseure al costat de la jove i li va agafar la mà. Teneniel va obrir els ulls.

-Has de descansar -li va dir la vella -. Vas donar una part de la teva vida per salvar una altra. Qui era?

-Una Germana de la Nit -va respondre Teneniel amb un fil de veu, i es va tornar cap a les ombres -. Allà...

La remeiera va anar cap a la Germana de la Nit, li va tocar el coll buscant el pols i després va romandre en silenci contemplant-la amb expressió pensativa durant uns moments. Després es va aixecar i va començar a baixar l'escala sense haver fet res per la dona.

- És que penses deixar-la així? -Li va cridar Leia mentre s'allunyava -. Permetràs que mori?

L'anciana es va aturar i la seva esquena es va encarcarar de sobte.

-No disposo de molt talent que gastar, i hi ha altres del meu clan que necessiten els meus serveis -va dir sense girar-se -. Si Gethzeriò desitja reviure a aquesta criatura, pot enviar una altra remeiera, però jo no posaria moltes esperances en què ho faci.

Una espurna d'ira va brillar en els ulls de Leia, i Han li va posar la mà a l'espatlla per consolar-la.

-Vaig a parlar amb Augwynne d'això -va dir Leia.

Isolder va agafar a Teneniel en braços, i Leia es va girar cap a Han.

-Porta-la a baix -va dir assenyalant a la Germana de la Nit.

Han va aixecar a la Germana de la Nit del sòl, i la va portar escales avall fins la sala de guerreres seguint Isolder. Les robes de la Germana de la Nit feien olor de brutícia i floridura, com si estiguessin impregnades de greix que s'havia fet malbé. Han la va deixar damunt d'uns coixins prop del foc mentre Leia discutia en veu alta i iracunda amb Augwynne. Les bruixes restants s'havien anat reunint al voltant del foc, i totes semblaven atordides i molt cansades. Els homes van portar els cadàvers a la sala, i van començar a rentar-los i vestir-los preparant-los per la pira funeral.

Augwynne va acabar consentint a curar la Germana de la Nit i va posar el palmell de la mà sobre aquell rostre sec i incansable.

Després va cantussejar en veu baixa durant una bona estona fins que la Germana de la Nit va obrir els ulls. La criatura va romandre immòbil sobre els seus coixins, contemplant amb els seus ulls verds gairebé totalment tancats que semblaven un parell d'escletxes. Han no va poder decidir si estava realment greu o si es limitava a fingir. Semblava tan traïdora com un escurçó, i de sobte Han va comprendre que hauria preferit que estigués morta.

-Han, estic molt preocupada per Luke -va dir Leia amb veu una mica tremolosa mentre contemplava a la Germana de la Nit -. Ja hauria d'haver tornat.

-Sí -va dir Han -. Jo també estic preocupat.

-Jo... No puc sentir-lo. No puc captar la seva presència en cap lloc... -Va murmurar Leia, i se li va trencar la veu -. He d'anar a buscar-lo.

-No pots fer-ho -va dir Isolder -. En aquests moments hi ha massa perill allà fora. Que Gethzeriò s'hagi anat no significa necessàriament que les altres bruixes s'hagin marxat. Les Germanes de la Nit no poden estar molt lluny.

Augwynne va contemplar a Leia amb ulls enterbolits per la fatiga.

-Isolder té raó -va dir -. No pots sortir de la fortalesa. El Jedi va saltar pel penya-segat, i dubto molt que hagi pogut sobreviure. Tot i suposant que només estigui ferit, continua estant més enllà del nostre abast.

 R2 va aparèixer al llindar, va fer girar el seu ull i va emetre un sonor xiulet.

- Què passa, R2? -Va preguntar Han -. Has obtingut alguna lectura sobre el que està causant aquesta foscor?

Va escoltar amb gran atenció els xiulets i xiulades de l'androide, incapaç de desxifrar la seva resposta, però R2 es va aixecar sobre les seves rodes, es va inclinar cap endavant i li va mostrar un holograma dividit en dues imatges.

Gethzeriò estava immòbil sota d'una font de llum amb els ulls clavats en la seva holocàmera. El seu pit pujava i baixava ràpidament, com si acabés de fer algun esforç físic considerable.

- Què significa això, Zsinj? -Va preguntar alçant les mans cap al cel.

El Senyor de la Guerra Zsinj, un humà grassonet, estava ajagut en una gran butaca de capità mentre darrere seu s'encenien i s'apagaven els llums multicolors de les fileres de monitors.

Zsinj s'estava quedant, calb i tenia un gran bigoti canós i la mirada penetrant.

-Salutacions, Gethzeriò -va dir somrient -. Com m'alegra tornar a veure't després de tants anys! Aquesta... foscor... és el regal que et faig: se la hi coneix com a capa de nit orbital, i vaig pensar que una cosa anomenada «capa de nit» sonava com un regal molt adequat per a les Germanes de la Nit. En realitat, és molt divertit... La capa consisteix en milers de satèl·lits units formant una gran cadena. Cada un d'ells ha estat dissenyat per distorsionar la llum i deformar-la dirigint-la cap el satèl·lit. Són unes joguines realment meravelloses.

Gethzeriò el va mirar fixament però no va dir res, i Zsinj va seguir parlant.

-Fa dos dies vas dir als meus homes que tenies a Han Solo. Avui me l’entregaràs. Si no ho fas, la capa de nit seguirà activada i Dathomir no trigarà a començar a refredar-se. Demà en aquesta mateixa hora, ja tindràs neu a les teves valls. D'aquí a tres dies, tota la vida vegetal es marcirà i morirà. D'aquí a dues setmanes, la temperatura haurà baixat fins als dos-cents graus sota zero. Tu i tot el que hi ha al teu món morireu.

Gethzeriò va inclinar el cap admetent que Zsinj deia la veritat, i el gest va fer que el caputxó ocultés el seu rostre.

-I si et lliurem a Han Solo, apartaràs la capa de nit de Dathomir?

-Et dono la meva paraula de soldat -va respondre Zsinj.

-La teva reputació és àmpliament coneguda... i apreciada -va dir Gethzeriò -. Has pensat en l'oferta de posar-nos al teu servei que et vam fer?

-I tant -va replicar Zsinj, inclinant cap endavant en la seva butaca amb evident interès -. He estat pensant en quin lloc podríeu ocupar dins de la meva organització, i lamento dir-te que no aconsegueixo trobar cap posició adequada per a vosaltres.

-Llavors potser puguis prendre en consideració la possibilitat d'oferir-nos una posició fora de la teva organització -va dir Gethzeriò.

-No t'entenc...

-Estàs en guerra amb la Nova República galàctica, i la Nova República és un enemic tan estès que no pots derrotar-lo. Ho he previst, Zsinj. En conseqüència, potser podries prendre en consideració la possibilitat de donar-nos accés als mons de la Nova República. Podries escollir el cúmul estel·lar on voldries enviar-nos, i un cop allà les Germanes de la Nit es farien un lloc en aquest cúmul i anirien devorant a poc a poc els teus enemics fins a acabar amb ells, fent que mai més tornessin a molestar-te.

Zsinj va creuar les mans sobre la falda i va romandre sumit en un silenci pensatiu durant uns moments mentre estudiava la cara de Gethzeriò.

-És una oferta molt interessant -va dir per fi -. Quantes de les teves germanes necessitarien transport?

-Seixanta-quatre -va respondre Gethzeriò.

- I quan estaríeu preparades per partir?

-Només necessitaríem quatre hores.

-Bé, t'explicaré de quina manera portarem a terme l'intercanvi -va dir Zsinj -. Enviaré dos transports als vostres dominis d'aquí a quatre hores. Una nau estarà desarmada, i l'altra armada fins a les dents.

«Portaràs a Han Solo al transport armat, i no anirà acompanyat per ningú. El transport sortirà amb el general Solo a bord, i després podreu pujar a l'altra nau per sortir de Dathomir amb rumb a un destí que jo triaré. Tracte fet?

Gethzeriò va acabar assentint després d'un moment de reflexió.

-Sí, sí... Em sembla perfectament adequat. Gràcies, Senyor Zsinj.

Els dos hologrames es van esfumar, i Han es va tornar i va contemplar les cares de les bruixes.

- Bah! -Va grunyir una dona gran -. Els dos són uns mentiders... Gethzeriò no té a Han ni res més que oferir a Zsinj, i Zsinj no té cap intenció d'apartar la capa de nit del planeta o de permetre que Gethzeriò se’n vagi.

- Has llegit les seves emocions o és una conjectura per la teva part? -Va preguntar Augwynne.

-No, clar que no he pogut llegir les seves emocions -va respondre la vella -, però Zsinj menteix tan malament que no cal fer-ho.

-No és cap diplomàtic, això està clar -va dir Leia.

Augwynne la va mirar amb curiositat.

- Què vols dir amb això?

-Senzillament que es remoreja que Zsinj és un mentider patològic, però que resulta d'allò més transparent malgrat tota la pràctica que té a mentir.

-Sí, estic d'acord amb tu -va dir Augwynne -. Enganys ocults dins de més enganys... Potser Zsinj sigui més astut i recargolat del que imagines.

-Potser tot sigui un farol de Zsinj -va dir Isolder -. Ha creat la seva capa de nit orbital, però aquests satèl·lits d'aquí dalt haurien de resultar bastant fàcils d'enderrocar.

-Tens raó -va murmurar Leia -. Què va ser el que va dir Zsinj...? Va parlar d'una cadena de satèl·lits.

-La qual cosa significa que és possible trencar-la -va dir Han -. Com una filera de llums en seqüència... Destrueixes un o dos satèl·lits, i el sistema sencer s'ensorra.

-Podria pujar i enderrocar uns quants satèl·lits amb el meu caça -va dir Isolder.

Han sabia que Isolder s'estava oferint voluntari per a una missió molt dura i perillosa. Zsinj comptava amb més d'una dotzena de destructors en òrbita al voltant del planeta per protegir la seva capa de nit. Un caça solitari no tindria moltes possibilitats, si no aconseguís enderrocar uns quants satèl·lits i fugir a l’hiperespai immediatament després d'haver-ho fet.

-No sembla una arma massa temible -va dir Leia amb expressió pensativa -. Qualsevol planeta on els habitants estiguessin en condicions de viatjar per l'espai, o fins i tot que tinguessin una ràdio mitjançant la qual sol·licitar ajuda...

-Seria capaç d'enfrontar-s'hi -va dir Augwynne -. En conseqüència, la seva arma només serveix per subjugar a planetes com Dathomir, mons primitius que no tenen tecnologia. Aquí resulta molt adequada.

-Tres dies... -Va grunyir Isolder, i va clavar la mirada en les flames.

- Què és el que passarà d'aquí a tres dies? -Va preguntar Augwynne.

-En tenim prou amb aguantar tres dies més i la meva flota haurà arribat -va dir Isolder -. Si aconseguim prendre el control d'aquest planeta ni que sigui per un dia, podrem evacuar-lo.

-No disposem de tant de temps -va dir Han -. Si aquesta capa de nit orbital segueix allà dalt, d'aquí a tres dies aquest planeta començarà a semblar un tros de gel. Ah, i no oblideu que segueix sent el meu planeta... No vaig a permetre que això passi!

-Sí, estic segur que ja se't passarà alguna idea -va dir Isolder -. Però encara que no se t'acudeixi cap, almenys podríem evacuar la gent.

- Ho creus de debò? -Va preguntar Augwynne amb veu esperançada -. El nostre poble està tan dispers...

-I quan les temperatures freguin els cent graus sota zero s'amagaran en les cavernes a la major profunditat possible -va dir Leia.

Han va pensar a tota velocitat. No podien esperar tres dies, i això volia dir que algú havia d’enlairar-se aviat i acabar amb uns quants satèl·lits, eliminant la capa de nit durant el temps suficient per impedir que Zsinj se sortís amb la seva. «Amb un munt de sort, fins i tot podria treure la Leia d'aquí», va pensar. Es va imaginar volant a través de la xarxa de satèl·lits, destruint uns quants i després intentant allunyar-se del planeta. Però el gran problema era que quan hagués començat a disparar contra aquests satèl·lits, hauria d'adoptar un vector que seguís la seva ruta orbital, i després estaria obligat a mantenir una velocitat d'atac no molt elevada perquè els seus trets poguessin donar en el blanc.

Tenint en compte tota la potència de foc que hi havia allà dalt, qui intentés enderrocar aquests satèl·lits estaria cometent un suïcidi.

Va mirar Isolder i el príncep el va mirar, i Han va comprendre que cada un estava esperant que l'altre s'oferís voluntari.

- I si ho fem a sorts amb palletes? -Va preguntar per fi.

-Sí, em sembla just -va admetre Isolder, i es va mossegar el llavi inferior.

-Espereu un moment -va dir la Leia -. ¡Hi ha d'haver una altra resposta! Isolder, què hi ha de la teva flota? Et vas posar en camí a la vegada que ells. No hi ha cap possibilitat que puguin arribar més aviat del que has dit?

Isolder va moure el cap.

-Si utilitzen la ruta prescrita, no. Aquestes naus valen bilions de crèdits... Ningú pilota aquesta classe d'equip per rutes plenes de perills.

Isolder tenia raó, naturalment. Més d'un general de la història havia enviat flotes per rutes prohibides, amb l'esperança d'estalviar uns quants pàrsecs en el trajecte per tal de poder obtenir un cert avantatge mitjançant la sorpresa, per acabar veient com tota la seva flota era destruïda en travessar un cinturó d'asteroides.

Han va tornar la mirada cap a la porta de pedra, va comprendre que estava esperant veure aparèixer en Luke i va moure el cap. No era propi d'un Jedi romandre absent durant tant de temps quan tots el necessitaven, i Han estava començant a sentir-se bastant preocupat i va haver de reprimir l'impuls de baixar corrent per la muntanya cridant el nom de Luke. Leia va creuar els braços sobre l'estómac en un gest gairebé fetal.

Han sentia desitjos contradictoris que tiraven d'ell en diverses direccions alhora. Volia trobar Luke, ni que fos per descobrir que era mort, i també volia enlairar-se de Dathomir i enderrocar uns quants satèl·lits. Però el que va fer va ser anar cap a la Leia i envoltar-li les espatlles amb els braços.

Leia va començar a plorar amb sanglots punyents.

-No és aquí -va dir -. No puc sentir la seva presència... Ja no és aquí.

-Eh, eh... -Va dir Han.

Volia oferir algunes paraules de consol, però sabia que no hi havia res que pogués dir. La capacitat de percebre la presència d’en Luke i de captar les seves emocions i conèixer els seus pensaments que posseïa Leia era tan gran que no podia dubtar del que acabava de dir-li. Leia va començar a tremolar, i Han li va besar el front.

-Tot s'arreglarà -va dir -. Jo... Jo...

Han no veia cap sortida, i va pensar que ja no hi havia res que pogués fer.

I de sobte alguna cosa es va obrir pas per la força en la seva consciència, com si una mà invisible acabés de travessar el seu crani. Va ser una sensació molt estranya que el va deixar marejat i atordit, com si la part més íntima del seu ésser acabés de patir una violació indefinible. Una imatge molt nítida es va formar en la ment d’en Han, i va veure dotzenes d'homes i dones vestits amb granotes ataronjats immòbils en una sala molt ben il·luminada. Tots alçaven la mirada amb expressions de curiositat i contemplaven les passarel·les que hi havia a sobre d'ells. En les passarel·les hi havia soldats armats amb rifles desintegradors. Han havia reconegut la presó.

Bé, general Solo, va dir la veu de Gethzeriò reptant per entre els seus pensaments, espero que ho trobi divertit. Com veu, estic a la presó amb dotzenes dels seus sota meu. Confio que sigui un home compassiu, un home que es preocupa pel que els pot passar als altres... Sospito que ho és. Com sap, he utilitzat diversos mitjans per aconseguir que vingués a mi. Potser aquest el convenci.

Una mà parcialment oculta pels plecs d'una capa negra es va moure davant del seu rostre, i Han va comprendre que estava veient l'escena a la presó a través dels ulls de Gethzeriò. Els soldats van mirar la mà que acabava de moure i van començar a disparar contra la multitud. Homes i dones van cridar i es van dispersar intentant fugir dels raigs desintegradors, però les portes que donaven accés als blocs de cel·les havien estat tancades, i no podien escapar.

Han es va tapar els ulls amb un braç intentant encegar aquelles atrocitats, però la visió va seguir allà. No podia tancar els ulls contra ella, ja que la visió perdurava fins i tot quan tenia tancats els ulls. Tampoc podia donar-li l'esquena, ja que les imatges el seguien. Va veure una dona que corria per sota del parapet sense deixar de cridar ni un moment, i va veure pujar la mà de Gethzeriò i el desintegrador alçant-se com si fos Han qui estava prenent punteria a través de la mira làser, i Gethzeriò va disparar contra l'esquena de la dona. La víctima de Gethzeriò va girar sobre si mateixa a causa de l'impacte del llamp, i després es va ensorrar, atordida, mentre Gethzeriò tornava a disparar. Un home va alçar les mans com en una oració al costat de la dona que agonitzava, suplicant a Gethzeriò que els perdonés la vida. La bruixa li va disparar a la cama dreta, i el pres es va desplomar per agonitzar lentament mentre es dessagnava fins a morir. La veu de Gethzeriò va tornar a ressonar en la ment de Han mentre l'obligava a contemplar tots aquells assassinats.

Aquestes cinquanta persones ja han mort. Moren causa de la seva tossuderia, general Solo... Quan els meus soldats hagin acabat amb elles, aplegaré a cinc-centes persones més i les portaré en aquesta sala perquè morin.

Però vostè pot salvar-les, general Solo. Enviaré una Germana de la Nit en el meu aerolliscador personal perquè el reculli al peu de la fortalesa. Si no hi és dins d'una hora per reunir-se amb ella, llavors aquestes cinc-centes persones moriran i vostè tindrà el privilegi de presenciar-ho. Si no es lliura després d'això, presenciarà les morts de cinc-centes persones més, i després d'altres cinc-centes... Així fins que vostè decideixi. Com li he dit fa uns moments, confio que sigui un home compassiu.

Quan Han va retrocedir tapant-se els ulls amb un braç, al principi Leia va creure que estava plorant, però després el va sentir panteixar intentant enviar aire als pulmons i va veure que se li tensaven els músculs. Han va recórrer l'habitació amb la mirada sense veure res, i Leia es va adonar que mai havia vist una expressió de desolació i abatiment tan absoluts en els seus ulls.

- Han, Han! -Va exclamar agafant-li la mà -. Què està passant?

Però Han no li va respondre.

-És un enviament mental -va dir Augwynne -. Gethzeriò li està parlant.

Leia es va tornar cap a l'anciana bruixa. Augwynne s'havia tret el tocat i estava asseguda en un escambell al costat del foc, semblant una àvia d'allò més normal.

Han va tornar a panteixar, va baixar les mans i es va quedar immòbil al centre de l'habitació.

-Me n'he d'anar -va dir -. He de sortir d'aquí...

Va girar sobre si mateix, va arrencar a córrer i va baixar per l'escala saltant els esglaons de quatre en quatre.

- Han, espera! -Va cridar Leia.

Va començar a córrer darrere d'ell seguint els febles ecos dels seus passos sobre els graons. R2 els va xiular que esperessin, però Leia no va fer cas de l’androide. Han va sortir corrent de la fortalesa, es va obrir pas a empentes per entre la multitud de persones sense poders que s'havia congregat davant les portes, i va seguir corrent a tota velocitat.

Leia es va aturar un moment a l'esplanada de pedra i el va veure desaparèixer engolit per les ombres. Isolder va sortir de la fortalesa amb una llanterna i va enfocar el seu potent feix sobre l'esquena d’en Han.

- On va? -Va preguntar.

-Al Falcó -va dir Leia, i el va seguir.

No van aconseguir atrapar-lo fins que van arribar al Falcó. Han ja estava sota la protuberància davantera dreta, treballant colze a colze amb Chewie per muntar l'últim generador. Quan va veure a Isolder i Leia, alçà els ulls cap a ells durant un moment.

-Necessito la teva ajuda, Isolder -va dir -. Hem de fer enlairar aquesta nau i sortir d'aquí a tota velocitat... Torna a la fortalesa i porta la finestreta dels sensors. -Isolder va romandre immòbil un moment com si esperés rebre més instruccions -. Ara, maledicció! -Va cridar Han.

Isolder va agafar la seva llanterna i va arrencar a córrer per entre la foscor.

- Què estàs fent? -Va preguntar Leia -. Què passa?

-Gethzeriò acaba de pujar les apostes -va dir Han -. Està matant presoners innocents... -Han va acabar de cargolar l'últim generador i va llançar l'eina a terra -. Sento molt haver-te portat aquí, creu-me! Tenies tota la raó... Si no hagués vingut aquí, Zsinj mai hauria utilitzat la seva capa de nit orbital i Gethzeriò no estaria matant als seus presoners. Zsinj, Gethzeriò... Aquestes persones ni tan sols em coneixen. Estan lluitant contra el general Han Solo de la Nova República i contra tot el que representa la Nova República!

- I què estàs fent? -Va preguntar Leia mentre Han entrava corrent en el Falcó -. Penses fugir? És aquesta la teva resposta? El poble d’Augwynne està desesperat. Se suposa que ets tot un geni militar, no? Doncs llavors queda't i lluita! Et necessiten, i també necessiten els teus desintegradors.

Leia va seguir per la passarel·la i Han va guardar silenci, però en comptes d'anar al compartiment de les eines com Leia esperava que fes, va anar corrent a la consola de comandaments i va sintonitzar la ràdio de la nau en la freqüència imperial.

- Gethzeriò? -Va preguntar.

-Aquí Control de la Presó -va respondre una veu desconeguda -. Té algun missatge que transmetre a Gethzeriò?

-Sí -va dir Han, tenia la cara coberta de suor -. Aquí el general Han Solo, i tinc un missatge urgent per a ella. Digui-li que vaig cap allà per rendir-me. M'ha entès? Digui-li que no mati ni un sol presoner més. Em reuniré amb la seva tramesa al peu de l'escala de la fortalesa, tal com m'ha demanat.

-Aquí Control U, general Solo. El rebem... Què hi ha dels seus companys? Zsinj ha estat demanant informació sobre qualsevol acompanyant que hagi pogut portar en el seu viatge.

-Han mort -va dir Han -. Tots van morir en la batalla, no fa més d'una hora.

Han va llançar el micròfon a terra, va passar al costat de Leia sense mirar-la i va anar corrent pel tub d'accés. Leia va romandre immòbil durant un moment amb els ulls clavats a l'esquena, massa confusa i sorpresa per poder parlar.

-Espera un moment -va aconseguir dir per fi -. No pots fer això! No pots anar-te’n d’aquí! Zsinj no et vol viu. Vol veure't mort, Han...

Han va moure el cap.

-A mi tampoc em fa cap gràcia, creu-me -va dir -, però havia de passar tard o d'hora.

Va girar la cantonada, va anar al seu catre i va apartar el matalàs d'una ferotge manotada, revelant un compartiment per armes que Leia no havia vist mai. L'espai contenia un amenaçador assortiment de rifles làser, desintegradors, vells models d'armes llançaprojectils i fins i tot un canó làser portàtil. Totes les armes eren altament il·legals, especialment en el territori de la Nova República. Han va fer lliscar la mà sota d'un dels rifles pressionant un botó, i el fons del compartiment va pujar revelant un segon compartiment ocult ple de magranes de les modalitats més diverses. Han va agafar una d'un model molt petit però molt letal: un detonador tèrmic talesià prou poderós com per destruir un edifici de petites dimensions. La magrana tenia la mida justa per quedar oculta en el palmell de la mà.

-Bé, amb això hauria de ser suficient -va dir Han mentre la hi guardava sota del cinturó.

Aquell tipus de detonadors només eren utilitzats pels terroristes, per als qui la seva vida tenia un valor molt inferior al que donaven a la destrucció dels seus enemics. Han no podia moure el detonador tèrmic sense provocar la seva pròpia mort. Leia va veure com es treia la camisa perquè els faldons pengessin sobre del detonador deixant-lo totalment ocult.

-Bé, què tal estic? -Va preguntar amb molta calma.

Leia no podia veure ni rastre del detonador, i si no fos perquè havia vist com se’l col·locava sota del cinturó, mai hagués imaginat que Han el portava a sobre, però es va sentir incapaç de respondre-li. El cor li bategava a tota velocitat, i era com si hagués perdut la veu. Leia el va contemplar a través d'un vel de llàgrimes.

-Ei, no t'ho prenguis tan a la valenta -va dir Han -. Tu vas ser la que va dir que havia de créixer d'una vegada i assumir les responsabilitats del que sóc, no? Bé, doncs sóc el general Han Solo, l'heroi de l'Aliança Rebel. Suposo que si sé jugar les meves cartes prou bé, puc acabar amb Gethzeriò i amb totes les seves maleïdes velles d'un sol cop. Quant a fer alguna cosa pel que fa a Zsinj, hauré de deixar-ho en mans d’Isolder... És un bon home. Vas fer una bona elecció, de debò.

Leia va sentir les paraules com si arribessin des de molt lluny, i va comprendre amb un sobtat sobresalt com d’estranyes que li sonaven. Feia tres dies que no pensava en la seva relació amb Isolder, i en realitat no creia que mai hagués arribat a fer una elecció.

No havia fet cap elecció perquè no era necessari, ja que en el més profund del seu cor Leia encara havia estat esperant esbrinar si estimava Han.

I no obstant això, Leia sabia que això no era veritat. Hi havia triat a Isolder per pura necessitat. El seu poble necessitava que Leia es casés amb els mons de Hapes, i Leia havia respost a aquestes necessitats. Mentre l'Imperi seguís sent una amenaça, Leia no podia veure cap altre camí obert davant seu.

Va baixar la mirada cap el cinturó d'armes i eines d'en Han, i quan va parlar va intentar que la seva veu sonés el més tranquil·la i controlada possible.

-Sí -va dir -. Hauria de ser suficient. Bé, he de dir que portar una bomba a sobre fa que estiguis realment molt maco...

Han es va inclinar sobre ella i la va besar amb passió salvatge. El pols eixordà a les orelles de Leia, i llavors va comprendre de sobte tot el que havia trobat a faltar allò, com havia trobat a faltar sentir un fervor tan pur i elemental cap a un home. Va mirar per sobre de la seva espatlla. Chewbacca estava guardant les eines. El wookiee li va llançar una mirada malenconiosa i abatuda, i Leia va tancar els ulls i es va recolzar en Han, i li va tornar el petó amb una passió encara més gran.

Han es va separar d'ella uns minuts després, panteixant i amb la respiració entretallada.

-Han... -Va començar a dir Leia, però Han aixecar un dit.

-No diguis res -va murmurar -. No facis que lamenti tot això més del que ja ho estic lamentant...

Han va anar cap a Chewbacca, va parlar en veu baixa amb el wookiee durant un moment i el va estrènyer entre els seus braços. Leia es va asseure sobre el tauler d'hologrames i va començar a sanglotar mentre feia un esforç desesperat per controlar les seves emocions. Podia sentir la veu nerviosa i preocupada de C3PO. L’androide parlava en un to massa alt, i tractava de convèncer a Han que no fes el que havia planejat. Han va acabar tornant a la sala, va anar cap a la Leia i li va agafar la mà estrenyent-la suaument per acomiadar-se.

-He d'anar-me'n -va dir, i va sortir de la nau.

Leia va intentar quedar-se un moment més a la sala, però no va poder contenir-se i va anar cap a l’escotilla. Va seguir a Han per la passarel·la i es va quedar immòbil sota la llum que sortia de la nau. Gairebé tots els petits incendis a prop de la vall s'havien anat consumint fins apagar-se, i el cel era d'una negror total i perfecta més fosca que qualsevol nit que Leia hagués pogut arribar a imaginar-se mai. Un vent fred xiulava per entre les muntanyes i Leia es va envoltar amb els braços, i es va adonar que l'aire estava prou fred com perquè pogués veure el seu alè.

Va clavar la mirada a l'esquena d’en Han mentre s'allunyava i anava desapareixent a poc a poc en la foscor.

- Han! -Va cridar de sobte.

Han es va girar i la va mirar. A aquesta distància Leia amb prou feines podia veure el seu rostre, i Han era una silueta fosca que semblava no tenir substància, gairebé una aparició.

-Hi hi ha algunes coses de tu que m'agraden -va dir Leia -. M'agrada com et queden els pantalons.

Han va somriure.

-Ja ho sé.

Va girar sobre si mateix i va arrencar a caminar de nou.

- Han! -Va cridar Leia.

Volia dir-li que l'estimava, però no volia fer-li mal i no volia dir-ho en aquell moment, i no obstant això no podia suportar la idea que aquelles paraules mai arribarien a ser pronunciades en veu alta.

Han es va tornar cap a ella i els seus llavis es van corbar en un feble somriure.

-Ja ho sé - li va dir en veu baixa i suau -. M'estimes. Sempre ho he sabut.

Es va acomiadar d'ella amb la mà i va córrer, allunyant-se de Leia per anar cap al lloc on les ombres eren més negres.

Leia va seguir sentint el soroll dels seus passos durant uns moments després que Han hagués desaparegut. Després es va asseure sobre l'herba dins el raig de llum que brollava de l'escotilla de la nau i va plorar. Chewbacca i C3PO van sortir del Falcó, i Chewie li va posar una manassa peluda a l'espatlla. Leia va esperar que C3PO digués alguna cosa. L’androide sempre tenia alguna mentida reconfortant per a les situacions desesperades, però C3PO va romandre en silenci.

«Oh, Luke -va pensar Leia -. Et necessito, Luke... »

Següent