Per a lluitar un altre dia (i V)

Anterior

V

En Daye havia tractat de relaxar-se quan el metge humà de l’Estació Plata el va introduir en el tanc i el va omplir de líquid clar. Va tractar de respirar normalment a través de la màscara. El fluid sintètic no li va picar als ulls.

A continuació, el metge va alliberar un torrent de brillant bacta vermell en el tanc. Milers de milions de diminutes criatures semblaven arrossegar-se sobre ell. Una olor estranya va lliscar en la seva màscara de respiració. La seva pell es va retorçar en els llocs on havia estat ferit i va començar a curar-se, ja fos naturalment o revestida de sintecarn. El metge li havia advertit que el seu cos podia resistir-se al tractament. Havia de relaxar-se i tractar de deixar que el bacta actués. Ell buscaria la carn ferida. El teixit sa no es veia afectat al seu pas.

Per no lluitar contra això, es va posar a pensar. Hi havia tirat tot a rodar quan va fer volar Armament I'att. En què s'estava convertint? En un idealista sense esperança, en un lluitador per la llibertat?

Ara podria sobreviure. El bacta podia curar-lo.

(Criatures microscòpiques picotejaven la seva carn, rosegant les seves cicatrius...)

Si el bacta el guaria, correria cap a la Tinian...

No. Seguiria apartant la Tinian d'ell, tant pel seu bé com per poder servir a l'Aliança lliurement. A més, pensar en la Tinian obria ferides fresques en una altra part d'ell que estava tractant de guarir.

Es va preguntar si el bacta ballava en els seus timpans o era que estava escoltant una alarma. El metge havia marxat diverses vides enrere, en realitat només minuts, però... A través del líquid vermell i el vidre va albirar una enorme forma fosca seguida per una altra amb banyes de gotal. Woyiq i Toalar? Les formes van arribar amb rapidesa. La gran es va reduir de nou, allunyant-se.

Després va tornar, aixecant alguna cosa damunt del seu cap. Una cosa amb un munt d’angles rectes. Una cadira?

El tanc d’en Daye es va obrir de bat a bat. Els fluids van esquitxar el terra de la clínica.

En Toalar va agafar en Daye i va començar a desenganxar la seva màscara i el seu arnès. Parlava ràpidament mentre treballava, posant una quantitat sorprenent d'expressió en la seva veu monòtona.

-Estació Plata està sota atac. No sé si els ranats ens han delatat o si han seguit la nostra nau, però l'Imperi és aquí. Hi ha polsos d'escaneig rebotant per tot arreu. Una Poot no té cap força de defensa. L'estació s'està caient a trossos.

En Toalar sempre havia dit que els seus receptors en forma de con recollien les emissions d'energia.

-Tingues, Daye. –En Woyiq li va llançar un grapat de roba marró -. És tot el que vaig poder trobar. Ho sento. Espero que sigui suficient...

Abans que en Woyiq es disculpés per segona vegada, en Toalar havia lliscat en Daye dins del mantell givin usat. Les seves mànigues penjaven sobre les seves mans i la vora inferior s'arrossegava sota els seus peus, però almenys cobria la seva nuesa.

- Pots aixecar-te? -Va preguntar en Toalar-. Ha funcionat el bacta?

-Ho intentaré. –En Daye va serrar les dents i va tractar de moure les cames. Una el va seguir. L'altra no-. Serà millor que em porteu.

-D'acord -va dir en Woyiq-. Puja.

Es va donar la volta.

En Daye va envoltar amb els seus braços el coll de l'home gran. En Woyiq es va redreçar. Daye va intentar agafar la cintura d’en Woyiq amb les cames, però només funcionava la seva cama dreta. Almenys l'espatlla no li feia mal tant com abans.

-Endavant -va grunyir.

Es va agafar fins que tots dos braços i espatlles li van fer mal, i després va seguir agafant-se. En Toalar corria per davant d’en Woyiq. Brandant una pistola, va mirar a l'altre costat d'una cantonada i va fer un senyal de tot net.

Tan aviat com Woyiq va girar aquesta cantonada, el passadís va esclatar en foc blàster. Trets de làser van esquitxar les parets. En Woyiq es va girar, i en Daye va sortir volant. Va colpejar un mur amb els peus. Els nervis recentment regenerats cridaven amb ànsies homicides.

Armadures blanques van aparèixer a l'altre extrem del passatge.

- Marxeu! -Va exclamar en Daye-. Jo només us retardaré!

-Bon intent -va murmurar Woyiq mentre s'inclinava sobre en Daye -. Gairebé et vam perdre una vegada.

Va agafar en Daye per ambdós braços i se'l va tirar per sobre l'espatlla.

En Daye va aixecar el cap per mirar cap enrere. Un soldat d'assalt es va ajupir en posició de tir. L'espatlla d’en Woyiq es va clavar a l'estómac d’en Daye. Es va enroscar al voltant d'aquesta espatlla, intentant esmorteir els cops en el seu estómac... i de presentar un blanc més petit.

- Para! -Va cridar Toalar. En Daye va aixecar el cap de nou, va tractar d'orientar-se, i es va sentir caure. Es va agafar a alguna cosa. Escuma groga va ruixar les seves mans.

- Aquí vénen! -Va cridar en Toalar de nou.

En Woyiq va baixar la seva espatlla i va córrer cap a una escotilla ben tancada.

En Daye va aclucar els ulls per veure el que havia activat. Semblava un extintor d'incendis, enganxat per un clip a l'envà. Es va abalançar sobre el clip i el va deixar anar, i després va relliscar cap enrere per recolzar-se contra l'envà. Va apuntar amb l'espès esprai groc cap al passatge, més enllà d’en Woyiq i en Toalar.

Una forma blanca es va abalançar en la seva línia de foc. Va arribar en posició vertical, es va posar diagonal, i es va esmunyir fora de la vista en posició horitzontal. En Woyiq va presentar la seva altra espatlla i va envestir de nou l'escotilla. Va sonar com una enorme campana. Va aparèixer llum al llarg d'una vora.

- Ho has aconseguit! -Va cridar en Daye, mantenint constant la ruixada de l’esprai. Un altre soldat d'assalt va relliscar en la substància relliscosa, a través d'ella, i va passar de llarg... però ara tenien soldats a banda i banda.

En Woyiq va recollir en Daye i el va empènyer per l'estreta obertura. En Daye la va travessar, colpejant la paret per dalt i per baix. Una cosa va cedir. L’escotilla es va obrir. En Daye va caure a través d'un canvi de gravetat de 90 graus i va colpejar la coberta de nou. Aquesta vegada va rodar, absorbint l'impacte. Li feia mal per tot arreu.

En Woyiq el va aixecar com un ninot i el va portar amb tots dos braços. En Toalar va cobrir la seva retirada, disparant darrere d'ells.

En Woyiq va girar a la dreta.

- No! -Va cridar Toalar-. Recte! Ja gairebé estem al moll principal!

En Woyiq va accelerar per un últim passatge, va girar una cantonada més, i va pujar una rampa d'accés. Es va aturar de cop veient el canó d'un rifle blàster.

- Som amistosos! -Va exclamar Toalar-. Una, deixi'ns passar!

***

Gràcies a la Força!

- Dóna't pressa! -Va cridar Una-. L’heu portat?

La nau cisterna es va estremir. En Woyiq va córrer a l'interior del passadís principal.

-Han de disparar als tancaments explosius -va exclamar Toalar-. Estem en marxa.

- Aquest és en Daye? -Una odiava repetir les preguntes. Especialment les urgents-. Necessitem en aquest noi.

En Woyiq es va donar la volta perquè en Daye i Una Poot puguin veure’s l'un a l'altre. Taques rosades a la cara d’en Daye evidenciaven un tractament de bacta incomplet.

-Bé -va dir ella-. Porta’l al pont.

En Daye va preguntar:

- Estan les peces d'armadura a bord?

-Sí, encara que no sé per què. -Una Poot va agafar el braç d’en Woyiq i va tirar de l'enorme humà conforme avançaven. Se sentia com una chadra-fan implicant a un whíphid-. La nostra gent no es pot permetre el luxe d'una armadura personal-. No obstant això, coneixia gent que podria ser capaç de desenvolupar-la. Li va venir a la ment l'Aliança uniformada. Aquesta vegada, no va descartar la idea. Amb Estació Plata a punt d'esclatar, hauria de passar desapercebuda per un temps... tan aviat com la seva nau cisterna lliurés un enviament al sistema Monor-. Per què heu tardat tant? -Va esbufegar.

-Ho sento -va dir en Woyiq-. Realment, ho sento...

-Ens vam aturar per jugar a tu la portes amb tropes d'assalt. –En Toalar va enfundar el seu blàster i es va fregar les banyes sensorials -. Ha estat un dia molt llarg.

-Pugeu aquí -va ordenar Una-. Poseu en Daye on pugui veure la pantalla principal. -Aquest atac li costarà molt car. Ara mai aconseguirien posar-lo en bacta a temps per a una regeneració completa. Necessitaria pròtesis, i per la contracció nerviosa a la cara, semblava saber-ho. Ella havia de donar-li esperances. Aquests sensitius solien ser delicats.

La nau cisterna es va estremir.

- Ens han donat! -Va cridar un dels tripulants.

-No us preocupeu -va grunyir Una-. Aquests escuts suportaran quatre o cinc impactes directes. L'Ànec de Fira era una bona nau fins i tot amb dues dotzenes de tancs de gas culslon a remolc. Ho aconseguirem. Aquí, fill. Mira. -Va assenyalar un vector.

Estació Plata es va contraure en la distància. Més lluny, una petita nau amb forma de platet s'abalançava cap a un caça TIE, disparant ràfegues d'energia. L’imperial va explotar. El platet va sortir disparat fora de la nebulosa i va desaparèixer.

Encara bressolat per Woyiq, en Daye va tirar de la túnica givin per tancar-la sobre el seu pit.

-En qualsevol cas, algú els ha tornat el cop -va dir.

-Aquesta ha estat la teva dama -va presumir Una-. Ella també va escapar fora de perill.

La Tinian també havia utilitzat un valuós temps de comunicacions pregant a Una que rescatés en Cheever, Redd i l’Yccakic. Una havia transmès la seva resposta: estaven tan fora de perill com ella.

-Gràcies -va exclamar en Daye-. Però, com sap que és la Tinian?

-Es va aliar amb un amic meu, un wookiee gran i fort. Chenlambec necessitava un soci amb la seva classe d'habilitats.

Associar aquesta parella havia estat un cop de sort poc comú. Una altra llarga metxa guspirejava ara sota el tron ​​de l'Emperador.

-Els activistes wookiees no són coneguts per portar una vida tranquil·la -va objectar en Daye suaument.

Drogui també havia estat sobreprotector. Ell sentia dolor quan Una el sentia.

- Vols lluitar contra l'Imperi? Ella també. Però ella necessita algú que li ensenyi. Vas a negar-li?

Abans que pogués contestar, en Toalar va assenyalar la pantalla de popa.

- Mireu!

Dos esquadrons de caces TIE perseguien la nau cisterna a tota velocitat. Estava clar que no arribarien a distància de tret abans que l'Ànec saltés a l'hiperespai.

-Aquesta és una bona nau. –En Daye va tirar de la túnica givin per tancar-la de nou.

Un somriure.

-Per això la reservem per a l'evacuació final. És meva, i he mantingut l'equip preparat.

-Però Estació Plata està en mans imperials. –En Daye va agitar el cap-. Estem derrotats, no, Una Poot?

Una va pensar en la xusma rebel que l'esperava a Monor i en la càrrega amagada en els seus cellers. Va plantar dues mans en els seus malucs.

-Mai. L'Imperi no pot guanyar-nos, mentre un de nosaltres segueixi amb vida. Cada vegada que escapem, vivim per lluitar un altre dia. Si s'alcen suficients mons, expulsarem l'imperi de la galàxia.

Els ulls foscos d’en Daye van brillar.

-Espero que puguem sobreviure a veure això.

Missió complerta: la seva tristesa s'havia dissipat. Ella li donar uns copets a l'espatlla lesionada.

-Així que fem el salt a la velocitat de la llum i que el meu metge et miri, què tal una mica de música per ajudar-te a descansar? Gaudirà de la banda del meu nebot Cheever...

- Cheever? -Les estranyes celles d’en Daye es van alçar-. Sprig Cheever, de Druckenwell?

FI