23
Isolder va anar corrent a agafar la nova finestreta dels sensors. Chewbacca
ja estava utilitzant la palanqueta de motor per arrencar la vella finestreta,
mentre Leia i Han s'apinyaven en el reduït espai del celler del Falcó intentant
instal·lar els generadors de camp antiimpactes. Els androides eren dins del
Falcó, tirant el líquid refrigerant dels hiperimpulsors en els seus dipòsits.
Fora de la fortalesa s'estava lliurant una autèntica guerra. Els terres de
pedra tremolaven i cruixien sota els embats dels raigs desintegradors i les
roques llançades per l'aire, i el vent cantava pels passadissos.
Isolder tenia la sensació que tota la muntanya podia ensorrar-se i
convertir-se en pols en qualsevol moment. Gairebé desitjava que aquella
habitació tingués una finestra, un parapet com tantes de les altres sales i
habitacions de la fortalesa, perquè això li hauria permès veure el que estava
passant a l'exterior, però a la vegada se sentia més fora de perill en aquell
recinte on només hi havia una porta per vigilar.
Isolder va portar la finestreta a Chewbacca, i la va sostenir durant un
moment mentre el wookiee buscava entre les eines amb les seves manasses peludes
fins a trobar un rebló amb el que fixar la nova finestreta al Falcó. Chewbacca
tenia por, i li tremolaven les mans.
I de sobte Isolder va sentir una veu darrere d'ells, i la veu va sonar
estranyament llunyana tot i que estava cridant.
- Els he trobat, Gethzeriò!
Isolder va girar sobre si mateix i va deixar anar la finestreta. Una
Germana de la Nit s'havia detingut panteixant al llindar. Isolder va
desenfundar el seu desintegrador i va disparar, però la Germana de la Nit va
moure una mà i va desviar el raig.
-Bé, bé -va dir -. Ets molt guapo. Crec que em quedaré amb tu...
Chewbacca va llançar un rugit i va saltar sobre la Germana de la Nit, i la
bruixa va fer un pas cap enrere. Chewie es va fer a un costat com si volgués
passar al costat d'ella per fugir de l'habitació, i la Germana de la Nit va
retrocedir trontollant. El wookiee li havia arrencat un braç tan de pressa que
Isolder ni tan sols havia pogut veure-ho.
La Germana de la Nit va contemplar amb incredulitat el monyó sanguinolent
en què s'havia convertit el seu braç. Isolder va tornar a disparar, i la
Germana de la Nit es va ensorrar.
Chewbacca va udolar i va començar a buscar frenèticament a terra. Isolder
no entenia la llengua dels wookiees, però va comprendre que se li havien caigut
els reblons.
- Entra a la nau i agafa uns quants! -Li va cridar -. Va, de pressa!
Chewbacca va córrer cap al Falcó. Isolder li va seguir per la passarel·la
sense deixar d'acariciar nerviosament el seu desintegrador ni un moment.
Va sentir una mena de martelleig sobre del seu cap, i els murs de pedra es
van enfonsar de sobte com si un puny gegantí acabés de xocar amb ells. Isolder
es va dur les mans al cap per protegir-se de les roques que havien començat a
caure, i un huracà de pols i fum va entrar a l'habitació assotant-lo tot.
Isolder va poder sentir veus de dones entonant un càntic al seu voltant per
entre el rugit del vent. Va entretancar els ulls i va pressionar el botó de
tancament de la comporta del Falcó.
- Sortiu d'aquí! -Va cridar -. ¡Salveu-vos!
I en aquell moment va comprendre que la profecia de Rell estava a punt de
convertir-se en realitat, i que si hi seguia un instant més allà moriria. La
resplendor vermella del cel li va permetre veure les siluetes fosques de dones
que s’esmunyien sobre la roca i començaven a despenjar-se per les esquerdes
dels murs.
Isolder es va ajupir, va rodar per sota del Falcó i va arrencar a córrer
amb l'esperança de trobar un refugi. Una Germana de la Nit va creuar el llindar
i va anar cap a ell.
La Germana de la Nit va alçar la mà, i una força invisible va copejar a
Isolder.
Teneniel havia vist com Luke saltava del balcó seguint a les Germanes de la
Nit cap a les boirines que s'arremolinaven sota de la fortalesa, però no
s'havia atrevit a llançar-se darrere seu. Va sentir crits dins de la fortalesa,
veus infantils que xisclaven de terror, i va baixar corrent un tram de graons
deixant a sis de les seves germanes dalt perquè lluitessin al balcó.
Hi havia tres sentinelles a les portes i Teneniel va arrencar a córrer
darrere de Ferra i Kirana Ti, gairebé trepitjant-los els talons mentre baixava
per l'escala de cargol. Ferra va girar un revolt a la carrera, i va llançar un
crit d'horror quan el seu cap va girar bruscament cap a enrere sense que hi
hagués cap causa aparent per a això, trencant-li el coll amb un horrible
espetec.
Kirana Ti es va aturar i va alçar un desintegrador esperant que algú pugés
pel pou de l'escala, però una estranya bogeria es va apoderar de Teneniel. La
jove no va pronunciar el seu encanteri en veu alta, però tot i així va enviar
un vendaval que va udolar pel pou de l'escala, envestint-lo tot amb la potència
suficient per fer que el cadàver de Ferra baixés donant tombs pels esglaons.
Les Germanes de la Nit que hi havia sota d'ella van llançar crits de por i
sorpresa, i Teneniel va girar corrent el revolt i va veure dues Germanes de la
Nit que s'aferraven a la barana per evitar que l'huracà sorgit del no-res les
arrossegués escales a baix.
La negror de la ràbia va envair la seva ment, i Teneniel va colpejar les
harpies amb el vent de la Força arrencant la barana de la paret de pedra, i les
Germanes de la Nit es van precipitar udolant en el buit i van caure rebotant al
llarg de les corbes de l'escala.
Teneniel va deixar que el vent s'esfumés i va veure Kirana Ti arraulida a
terra. Kirana Ti va alçar els ulls plens de por cap a Teneniel i es va posar a
plorar. Teneniel es va preguntar per què aquella joveneta estúpida no
s'aixecava d'una vegada i sortia a lluitar.
- Què estàs mirant? -Va cridar -. Maleïda covarda! -Una germana de clan va
cridar a la part alta de l'escala, però el crit va quedar interromput gairebé a
l'instant -. Surt d'aquí ara mateix. Vés a lluitar! Les teves germanes estan
morint!
-El teu rostre... – Va ploriquejar Kirana Ti-. Se t'ha rebentat una vena!
Teneniel va deixar de cridar, es va dur una mà a la galta i va sentir el
morat que acabava de sorgir sota del seu ull: la marca d'una Germana de la Nit.
Pensar-hi va fer que la seva ment s'omplís d'horror i perplexitat, i Teneniel
va comprendre que s'havia deixat dominar per la ràbia i que havia matat a totes
aquelles Germanes de la Nit sense saber molt bé el que feia. Va girar sobre si
mateixa i va pujar corrent pel tram de graons sense veure'ls. Va deixar enrere
les habitacions de les guerreres, i les seves petjades van crear ressons entre
les pedres.
Va girar una recolzada al final del tram de graons i va sentir a diverses
Germanes de la Nit cantant els seus encanteris per sobre d'ella. Va mirar al
seu voltant, sorpresa en trobar-les en un punt tan elevat de la fortalesa. Tan
amunt ja no hi havia estades amb obertures, i aquell nivell només contenia uns
quants magatzems i dormitoris desproveïts de finestres. Si les Germanes de la
Nit no havien pujat per l'escala, només podien haver entrat usant la Força per
obrir-se pas a través dels murs de pedra. I l'únic de valor que hi havia tan
amunt era el Falcó Mil·lenari...
Teneniel va pujar a la carrera els esglaons i va travessar corrent les
estades sota la llum espurnejant de les torxes, deixant enrere els tapissos
descolorits de germanes de clan mortes feia ja molt temps, i va acabar doblant
la cantonada de la càmera de l'últim nivell en què havien ficat el Falcó.
Les Germanes de la Nit estaven arraulides davant seu, dotze siluetes
encaputxades que murmuraven els seus encanteris amb les mans esteses. Havien
obert una enorme esquerda en el mur nord, i el remolí seguia estripant les
vores del forat.
Les Germanes de la Nit van enviar al Falcó cap a la tempesta surant sobre
un camp de Força. Mitja nau ja estava fora de l'esquerda del mur, suspesa en el
buit. L’escotilla estava tancada. A l'altra banda de la sala, una Germana de la
Nit s'havia inclinat sobre el cos immòbil d’Isolder i li estava lligant els
canells, incapaç de resistir l'impuls de robar a un esclau tan ben plantat.
Teneniel es va aturar i es va recolzar a la paret per pensar. No podia
enfrontar-se a tantes Germanes de la Nit, i si intentava impedir-los que
s'apoderessin del Falcó trencant la seva concentració en l'encanteri, l'únic
que aconseguiria amb això seria que la nau es precipités per l'esquerda del mur
i es despenyés pels penya-segats. Ni tan sols el seu poderós do, la capacitat
de moure objectes, permetria que Teneniel aconseguís salvar un objecte tan
pesat de la destrucció i lluitar amb les Germanes de la Nit a la vegada.
La seva única esperança era que Leia i Han estiguessin fora de perill
amagats dins de la nau. Teneniel va desplegar els seus pensaments i va intentar
establir contacte amb Leia.
-Si us plau... -Va xiuxiuejar -. Encén els motors...
Va tragar una profunda glopada d'aire, va girar sobre si mateixa i va
travessar corrent la sala mentre canalitzava la Força cap a Isolder,
utilitzant-la per fer levitar el seu cos inconscient. Va apartar la seva
raptora d'una empenta, el va agafar i va saltar per sobre del parapet de pedra
protegint Isolder amb el seu cos.
Els motors del Falcó van escopir flames, omplint la sala de foc blanc. Les
Germanes de la Nit van udolar en veure’s embolicades en aquell infern, però
Teneniel va canalitzar la Força i va permetre que les flames fluïssin al seu
voltant. El Falcó va sortir disparat a través dels núvols de fum marró.
Teneniel va caure a terra. Les flames l'havien cremat i havien socarrimat
les seves robes, però el que experimentava era molt més dolor que una veritable
sensació d'haver patit greus danys físics.
Les flames havien destrossat les estades. Un prestatge de pergamins cremava
en un racó, i els tapissos de les germanes de clan del passat fumejaven i
tiraven espurnes. Només una Germana de la Nit havia estat prou forta com per
sobreviure al foc encara que havia quedat molt atordida, i s'estava arrossegant
de quatre grapes per terra amb el cabell socarrimat i la cara enrogida com si
hagués estat massa estona al sol.
Leia va pilotar el Falcó a través dels núvols de pols i runa creades per la
tempesta de la Força. Havien estat treballant desesperadament per deixar els
generadors del camp antiimpactes muntats i en condicions de funcionar, i tot i
així ni tan sols havien aconseguit col·locar el primer generador en la seva
muntura. La graveta que xocava amb les protuberàncies sensores del Falcó estava
començant a afectar-les seriosament, però Leia no s'atrevia a tractar
d'elevar-se per sobre de la tempesta. Els centelleigs i espurnejos de
l'electricitat estàtica, el sutge i totes les escombraries que s'havia acumulat
en el cel eren l'única cosa que tenia per protegir i impedir que fossin
detectats per les naus de guerra de Zsinj que suraven per sobre de l'atmosfera.
Va traçar un cercle sobre la fortalesa i ho va repetir. Des d'aquella
alçada podia veure el sol sortint a través de la tempesta, de manera que va creuar
la vall volant a baixa altura per sota de la fortalesa. Han va pujar corrent
del celler.
- Què li estàs fent a la meva nau? -Va cridar -. No pots seguir molta
estona dins d'aquesta tempesta!
Es va deixar caure al seient del copilot, i el Falcó va seguir avançant a
baixa alçada per sobre de la vall. R2 llançava xiulets i xiuletades a la part
de darrere, i C3PO no va trigar a aparèixer.
- Bones notícies, Sa Altesa! Ja he trobat tot el líquid refrigerant en els
dipòsits dels generadors d’hiperimpuls, rei Solo!
-Fantàstic, C3PO-va remugar Han -. Se t'acudeix alguna manera d'acabar amb
aquesta tempesta?
-M’hi hauré de posar a treballar -va respondre C3PO.
Leia va abaixar la vista cap al terra i els camps cultivats del clan de la
Muntanya del Càntic. Una dotzena de caminants imperials i unes dues dotzenes de
Germanes de la Nit estaven avançant davant seu, just en el límit de la seva
visió. Han també les va veure.
-Oh, noi, com odio haver de carregar-me un camí tan preciós... -Va dir Han
mentre llançava els seus torpedes protònics.
Leia va creuar els dits, i va esperar que els escuts d'energia fossin
capaços d'aguantar la detonació.
Els torpedes protònics van esclatar creant un camp de blancor encegadora, i
Leia va desviar la mirada. Un tro increïble va fer tremolar la nau i va crear
una infinitat de ressons que van ressonar una vegada i una altra entre els
turons. Quan la llum es va haver debilitat prou perquè Leia pogués tornar a
veure, dolls de sutge i graveta van començar a caure del cel, llargues tires de
runa i restes que relluïen sota els raigs de sol matinal com cascades daurades.
Han va deixar anar un crit de triomf i es va posar a riure mentre lliscava
els dits per entre els seus cabells despentinats, i durant un moment que va
semblar durar una eternitat Leia va ser conscient que acabaven de donar un cop
terrible a l'enemic. La tempesta de la Força ja havia acabat. Els torpedes de
Han havien eliminat a alguns dels talents més poderosos de què disposaven les
Germanes de la Nit.
Teneniel s’estava començant a aixecar a la sala de la fortalesa quan tota
la muntanya va tremolar de sobte sacsejada per una gegantesca explosió, i un
crit de victòria va brollar de la vall sota d'ella. La tempesta de la Força es
va esvair tan de pressa com havia sorgit, i el sutge i la runa van començar a
caure del cel com torrents de brutícia, però Teneniel va poder veure aparèixer
el sol per sobre dels residus que tacaven els núvols, i va distingir el fil
d'or que indicava el lloc on la terra es trobava amb el cel.
Teneniel es va arrossegar fins a la Germana de la Nit caiguda en el lloc on
s'havien estat duent a terme les reparacions del Falcó, i l’harpia va alçar la
mirada cap a ella i va fer un feble intent de murmurar un encanteri, però va
tornar a esfondrar-se. Teneniel va capgirar-la fins a deixar-la ajaguda sobre
l'esquena i la va mirar als ulls. La Germana de la Nit es va encongir,
òbviament espantada. La seva respiració entretallada entrava i sortia amb un
panteix ofegat dels seus pulmons cremats, i s'anava afeblint per moments. Hi
havia estat dreta en el pitjor lloc possible, just darrere de les toveres del
Falcó quan es van encendre els motors.
-No et preocupis -va dir Teneniel mentre acariciava el seu rostre tacat de
sutge -. No et faré mal... Avui ja he matat massa dones de la teva germanor. No
sé el que em faràs després i no m'importa, però vull que tinguis això.
Teneniel va clavar la mirada en aquella horrible dona, una víctima de la
seva pròpia maldat, i va canalitzar les últimes restes de les seves forces,
concedint-li la vida suficient perquè la Germana de la Nit pogués sobreviure si
disposava del temps i les cures necessàries.
Han va alçar la vista cap els dolls de claredat solar que queien del cel i
va sentir que el cor li donava un tomb dins del pit. Durant un moment va pensar
que havien vençut.
I després va veure florir la foscor. Un cercle de negror va aparèixer sobre
l'horitzó, i després va sorgir un altre al seu costat i un altre més, com si el
cel hagués estat il·luminat per deu mil globus de llum i de sobte algú hagués
començat a apagar-los un per un.
Trenta segons després, el Falcó Mil·lenari es trobava suspès sota un cel
desproveït de llum. Només les flames dels camps i les collites incendiades
il·luminaven el sòl sota d'ells. Chewbacca va rugir i va moure el cap en un
gest de frustració impotent mentre els seus ulls desorbitats miraven
frenèticament a banda i banda.
- ¡Socors, rei Solo! -Va cridar C3PO amb veu urgent -. Els meus
fotoreceptors estan captant un esdeveniment sorprenent: el sol de Dathomir sembla
estar-se apagant!
-No em diguis... -Va murmurar Han.
-Ei, què passa ara? -Va preguntar Leia, i el seu to de veu delatava el
nerviosisme que sentia.
-Una cosa tan enorme que està més enllà fins i tot del poder de les
Germanes de la Nit -va respondre Han amb una terrible certesa, i va alçar la
mirada cap a la volta de nit obscuríssima que acabava d'aparèixer sobre ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada