La Guerra del Bacta (XXX)

Anterior

30

 Fliry Vorru baixava a lentes gambades de la panxa de la seva llançadora classe Lambda per la rampa i es va detenir a mig camí quan va veure Erisi Dlàrit esperant-lo a la vora de la plataforma d’aterratge. Ella tenia un somriure que semblava incitador, encara que els seus ulls blaus semblaven enfocats a la distància, molt més enllà d'ell. Ambdues coses, el seu somriure i la seva presència el complaïen, però la seva cautela natural el va prevenir de treure qualsevol alegria d'elles.

Va inclinar el cap en direcció a ella i va tornar a començar a caminar, aquesta vegada sense combatre contra la gravetat sinó en canvi permetent animar i accelerar el seu pas.

-Comandant Dlàrit, molt amable de la seva part per venir a saludar-me.

Erisi li va correspondre amb una inclinació del cap.

-El plaer és meu, ministre Vorru.

Vorru va igualar el seu somriure.

- Va ser nostàlgia l'expressió que vaig veure a la cara mentre estava esperant-me aquí?

Es va notar la insinuació d'un arrufament a les celles, però llavors ella va moure el cap.

-No, no, és que vaig pensar que era irònic que un home tan perillós com vostè es conformés amb pilotar una nau tan mansa i dòcil.

- Mansa?

-Devia pensar que vostè segurament volaria en un Interceptor, o una canonera, no en una llançadora classe Lambda.

Vorru va assentir.

-Ah. Encara que em temo que aquesta està lluny de ser una llançadora corrent. He fet diverses modificacions que tornen aquesta nau molt més letal del que aparenta.

-Comprenc. Hauria d'haver esperat un engany tan astut d'algú tan intel·ligent com vostè.

-Vostè em crida astut i intel·ligent -va moure el cap -. Em temo que ha trobat la meva debilitat, Erisi. Aconseguirà molt amb lloances.

- Quant més caldrà perquè estigui disposat a escudar-me durant una altra rebequeria que llanci "La Que No Es Pot Desafiar"?

Vorru li va somriure, i li va oferir el braç.

-Ni tan sols tu, bellíssima Erisi, podries lloar-me prou. A tu també t'ha convocat?

-Sí -La veu d’Erisi es va encongir a un aspre grunyit -. El comboi que estava sent escortat per l’Avarícia acaba de tornar a aparèixer en el sistema, encara que falten tres naus cisterna.

Vorru va assentir mentre avançaven pels alts passadissos grisos. La vehement demanda d'Isard demanant el seu retorn a la capital no havia estat acompanyada per una explicació, però més interferències per part de l'Esquadró Murri semblaven ser l'única cosa que podia fer enfadar tant a Isard.

- Quina va ser l'explicació del capità Yonka per la seva pèrdua?

-No crec que hagi ofert cap -va dir Erisi agitant el cap -. Pel que puc determinar, l’Avarícia no va tornar amb el comboi.

 Vorru es va estremir, i se li van començar a eriçar els borrissols del clatell.

- Va poder Antilles haver destruït l’Avarícia? Té el Creuer de Guerra Alderaanià.

-No crec que hi pogués, ni tan sols amb el Creuer de Guerra. No tinc coneixement de cap informe que indiqui que tingués lloc cap batalla. Vostè, ministre, hauria de tenir millors fonts que jo en això.

-Diga’m Fliry, Erisi. Els col·legues en la fúria de Cor de Gel no haurien d'utilitzar títols entre ells -Vorru va oprimir el botó d'un turboascensor i va entrar a la cabina quan es van obrir les portes -. Que jo sàpiga, tot ha anat perfectament amb l’Avarícia. El capità Yonka complia amb les seves patrulles, visitava a la seva amant a Elshandruu Pica, està veient a la dona del Moff, encara que el Moff pensa que es porta al llit a la propietària d'un centre turístic local. L’Avarícia va deixar l'òrbita a horari establert i va continuar amb el circuit com estava previst.

-És clar que alguna cosa va sortir malament, Fliry -Erisi li va donar una encaixada en el braç mentre el turboascensor detenia el seu ascens -. Ara només hem de determinar a qui atraparà la culpa.

Vorru va estirar la mà i va oprimir el botó d'aturada d'emergència de l'ascensor abans que les portes es poguessin obrir.

-Faig revisar regularment els turboascensors, així que sé que de moment estem fora de perill. Et demano això comprenent que ara ens estic posant en un risc més gran que abans. Creus, com jo, que la senyora directora Isard no està veient la mateixa realitat que nosaltres?

Els ulls d’Erisi es van estrènyer.

- Creus que s'ha tornat boja?

-Sí.

-Molt -Erisi es va girar per enfrontar-lo completament -. Antilles la consumeix. Si ell no deixa de ser un problema aviat, ella podria destruir Thyferra. Això no és per dir que dubti de la seva habilitat per eliminar Antilles, ella és extremadament perillosa en aquest sentit.

-Però tu proposaries preparar plans de contingència per garantir la supervivència del Càrtel del bacta sense importar el que passi amb ella.

-Exactament. M'has llegit la ment.

-Només perquè els nostres pensaments van en paral·lel -Vorru va tornar a tocar el botó d’emergència i la porta es va obrir -. Enfrontem el nostre destí amb valentia i ocupem-nos del futur que ens presenti.

Quan es van acostar a la porta d’Isard, Vorru va aixecar una mà per detenir Erisi. La va precedir entrant a l'habitació i va fer una reverència cortesa en direcció a Isard.

-Vaig venir tan ràpid com vaig poder, senyora directora.

Gairebé esperava que ella saltés sobre ell, però només li va dedicar una inclinació de cap quan es va tornar cap a ell.

Isard brandava el control remot d'un holoprojector, i va permetre que un lleuger somriure torcés les cantonades rectes de la seva boca.

-Fantàstic, la comandant Dlàrit també és aquí. Necessito fer això una sola vegada - Va esgrimir el control remot cap a un receptor que no estava a la vista i sobtadament el capità Sair Yonka va aparèixer en grandària natural, parat davant d'ella -. Aquest és un magnífic exemple de traïció.

La figura de Yonka va fer una reverència a l'habitació.

-Senyora directora Ysanne Isard, lamento no poder portar aquest missatge personalment, encara que no molt. Durant el temps que he estat associat amb vostè l'he trobat sociopàticament egocèntrica, propensa a reaccionar davant les situacions de manera irracional i impulsiva, i presa d'una preferència per les aparences per sobre de la substància. No tinc cap dubte que aquestes afectacions van ser apreciades com habilitats pel difunt emperador, i segurament poden haver millorat la seva habilitat per complir les seves ordres, però no són qualitats que facin a un gran líder, ni tan sols a un adequat.

Vorru va reprimir l'impuls d'aplaudir. El fet que Sair Yonka vestís un vestit negre d’estil militar, però que no obstant això manqués de qualsevol insígnia militar, li va semblar inapropiat a Vorru. Yonka no estava abandonant la seva carrera militar, només tallant la seva connexió amb Isard. El primer mynock a sortir fugint d'una nau que queia cremant-se cap a una atmosfera. El to de veu de Yonka, tranquil i ple de convicció, contrastava marcadament amb la fúria que clarament creixia en Isard.

-Després d'una llarga reflexió, he arribat a la conclusió que continuar al seu servei seria consentir i donar suport a un mal que potser podria semblar insignificant quan l'hi agrupa al costat de l’Emperador, Darth Vader, i el príncep Xízor. No obstant això, dubto sincerament, que les milions de víctimes que han patit a causa de vostè tinguin una opinió tan optimista. Per aquest acte, renuncio al seu servei i em desentenc de qualsevol lleialtat cap a vostè o el que vostè representa. El mateix va per la meva tripulació, amb excepció d'aquells lleials que vostè tenia a bord de l’Avarícia. Quan se'ls va informar del nou ordre de les coses, van segrestar una llançadora classe Lambda i ens van forçar a destruir-los.- Yonka va ajuntar les mans darrera l'esquena -. Sé que voldrà perseguir-me i exterminar-me. No hi ha dubte que podria fer-ho amb el Virulència i el Lusankya, però mai tindrà l'oportunitat. He servit a la Vora Exterior durant la major part de la meva carrera, conec mons i sistemes que vostè mai podria trobar. Si busca l’Avarícia, s’exposarà als enemics que poden destruir-la.

La imatge es va difuminar en una estàtica grisa, llavors es va evaporar, deixant a Isard i a Vorru mirant-se fixament entre si.

-Vostè em va explicar una vegada que aquest capità Yonka tenia una amant.

Vorru va assentir.

-A Elshandruu Pica.

-Faci-la matar -va dir suaument Isard, sorprenent a Vorru amb la seva habilitat per impedir que la seva fúria tenyís les seves paraules -. I a qualsevol fill, germà i família que ella tingui.

- I no la família d'ell?

Isard va esbufegar severament.

-Vaig rebre aquest holograma fa tres hores. L'extermini de les famílies de la tripulació va començar llavors. Recordeu que com a directora d'Intel·ligència Imperial, ja he passat abans per aquesta rutina. Només que vaig notar per casualitat que no hi havia informació sobre l'amant de Yonka en el seu expedient. No l’haurà reservat per als seus propis fins, oi, ministre Vorru?

L'home va mig aclucar els ulls.

-Merament estava esperant la confirmació abans d'assentar res en bytes, senyora directora -Va estendre les mans en un gest d'innocència -. Només em preguntava pel seu desig d'anar per la seva amant. No imaginarà vostè que ella el va influenciar en aquesta decisió, oi?

-No, és clar que no -Isard va entrellaçar les mans -. Ella morirà per causar-li dolor. Feu holografiar la seva mort, la hi passaré a Yonka mentre treballo en ell.

-Com vulgui, senyora directora -Vorru va fer una reverència mentre li contestava, però per dins només sentia menyspreu per ella. Aellyn Jandia estarà molt lluny i fora del teu abast perquè això farà que tu et sentis frustrada, Cor de Gel -. La partida de l’Avarícia ens posa en una situació curiosa, la nostra habilitat per tenir cura dels nostres combois s'ha reduït a la meitat, a menys que planegem treure d'òrbita al Lusankya per assignar-li aquesta tasca.

Una cella es va arquejar sobre l'ull vermell d'ella.

- I deixar Thyferra vulnerable a un atac per part d’Antilles o un aixecament dels ashernians? Vostè creu que estic més boja del que deia Yonka.

-De cap manera, senyora directora, vostè només és una persona que enfronta algunes decisions difícils.

-Per això és que el tinc a vostè perquè m’aconselli, Vorru -Isard el va mirar fixament fins fer-ho ruboritzar -. Té raó, no podem tenir cura dels nostres combois de bacta i impedir un aixecament aquí. És més, si no fem res, Antilles es tornarà més atrevit i podria convèncer a diversos mons a unir-se a ell perquè puguin prendre’ns per la força el que nosaltres estem temorosos d'embarcar. Això ens destruiria. En vista d'aquests esdeveniments només veig una elecció clara.

Vorru va aclucar els ulls. No es rendirà, així que ha d'estar planejant alguna nova atrocitat. Isard va somriure lentament.

-Crec que va ser vostè, ministre Vorru, el que em va dir que no podia destruir Antilles fins que determinem on és la seva base. Els seus informes respecte a la recerca de tal base, segons m'ha comptat, han estat infructuosos degut a què Antilles i la seva gent són molt curosos en com accepten els béns de l'exterior... només se li permet arribar fins a la base mateixa en aquella gent a la que ell confia.

Vorru va assentir.

-Aquest és el problema, senyora directora.

-Ja no. Antilles va poder operar sense córrer riscos perquè li vam donar el temps per fer-ho. Vaig a arrabassar-li aquest temps. Els rebels sempre treballaven millor quan no se'ls pressionava i van poder gestionar els seus propis terminis.

- I vostè té una forma de fer-los actuar més ràpid? -El to interrogatiu d’Erisi va subratllar els pensaments d’en Vorru -. Amenaçar a un món innocent podria aconseguir-ho, però mobilitzar les forces suficients per fer-ho deixaria vulnerable a Thyferra.

Isard va bordar una rialleta triomfal.

-No ho han vist, cap dels dos. He trobat una forma de pressionar Antilles i tornar més segura a Thyferra. Aquí he preparat una anàlisi de la producció de bacta i he determinat que la indústria del bacta només necessita zero coma vuit milions de vràtix per operar totes les instal·lacions al cent per cent d'eficiència. Això significa que hi ha un milió de vràtix sobrants al planeta. He ordenat que es reuneixi i detingui mil vràtix per dia durant els propers trenta dies. Al final d'aquest temps els farem matar a tots i començarem a reunir dos mil per dia. Continuaré així fins que haguem reduït la nostra població de treballadors o Antilles intenti aturar-me. El somriure d’Isard mostrava com d’orgullosa que estava de si mateixa per idear el pla, i Vorru es va trobar inclinat a estar d'acord amb ella. La seva simplicitat i elegància el feien un pla que es podia implementar immediatament, i el factor de data límit significava que Antilles hauria de reaccionar. Això podria fer-lo venir a per nosaltres i, si ho fa, exposar la seva base a les nostres naus.

Erisi va alçar la mà.

 -Senyora directora, suposo que presentarà aquesta política i pla només per al consum thyferrà, fent-lo semblar com si estigués sent utilitzat com a mitjà per suprimir l'Ashern. Desafiar obertament a Antilles el faria sospitar. No és un home estúpid, així que serà acurat, però no hi ha necessitat de permetre-li pensar-s'ho dues vegades.

Vorru va intervenir immediatament.

-Un excel·lent suggeriment, senyora directora. Si les notícies del programa provenen de les fonts locals semblarà com si intentéssim mantenir-lo en secret. Antilles segurament se sentirà pressionat a intervenir. Un benefici addicional és que tindrem més oportunitats d’interceptar la xarxa clandestina de comunicacions d’Antilles i destruir-la.

-Efectivament, aquests són beneficis addicionals. Encara que odiaria que es pensi que intento covardament ocultar informació a Antilles, podria mantenir un aire de menyspreu, com si tot l’assumpte fora, igual que ell, cosa que no arribaria a preocupar-me -Isard va obrir les mans, i les va unir ajuntant les puntes dels dits -. Aprovo les seves modificacions al meu pla. L’implementarem demà.

Vorru va somriure.

-Alertaré als meus operatius perquè prestin especial atenció a qualsevol activitat d’Antilles.

Erisi va igualar el seu somriure.

-I la meva gent estarà a punt per enfrontar-se als Murris, ja sigui aquí o en el seu cau.

-Excel·lent –les dues mans d’Isard es van tancar en punys -. Un mes. A Antilles li queda un mes de vida. Llavors, una vegada sigui eliminat, l'Imperi es tornarà a alçar i es tornarà a establir l'ordre natural de les coses.

Següent