dilluns, 9 de desembre del 2013

La Guerra del Bacta (XXXVIII)

Anterior



38
 Drysso va mirar al seu ajudant.
- Quants rastres de torpedes vénen, tinent Waroen?
-Vint, senyor.
Dos per Ala-X. Sobreviuré.
-Ja veu, només vint.
-Esperi, senyor. Tinc vint-quatre.
-No importa.
-Ara tinc quaranta, no, vuitanta. Vuit zero.
Drysso va quedar bocabadat mentre veia a una nova florir sobre l'horitzó d’estribord de la proa. Els escuts van resistir per un o dos segons, llavors es van col·lapsar. Les sirenes d’advertència van començar a sonar al pont quan múltiples torpedes de protons van explotar a sis quilòmetres de distància a la proa de la nau. El brillant foc va rosegar les línies clares de la seva nau, fent trossos les plaques de blindatge i ocasionant dotzenes d'explosions secundàries i terciàries.
Fins i tot abans que els tremolors arribessin al pont, Drysso va començar a cridar ordres.
-Waroen, apagueu aquestes sirenes. Doni’m informes de control de danys. Armament, què ha perdut i per què encara no m'ha aconseguit al Llibertat?
La veu d’en Waroen es va elevar per sobre del murmuri.
-Capità, l'escut de proa a col·lapsat completament.
- Com van poder disparar tants míssils, tinent?
-Senyor, no ho sé, senyor
- Monstre Jedi! ¡Esbrineu com!
Drysso va veure com el Llibertat disparava sobre el Superdestructor Estel·lar. Les salves de raigs turbolàsers vermells sortien prement de la nau més petita, atacant salvatgement la proa desprotegida del Lusankya. El blindatge vaporitzat es condensava immediatament en núvols de metall que ocultaven tota l'extensió del dany realitzat, però Drysso no tenia cap esperança que la proa tingués un aspecte diferent al d'una massa ennegrida i abonyegada. De tota manera, aquest dany no és res comparat amb el que podem fer nosaltres.
Més de cent canons d’ions d'estribord van respondre el foc cap al Llibertat en un desplegament d'energia tan gran que va semblar com si unes làmines d'energia blava brollessin del costat del Lusankya. Els escuts del Destructor Estel·lar Imperial varen implotar, deixant que els llampecs blaus tracessin arcs elèctrics per tota la superfície de la nau. Drysso va veure unes explosions secundàries estremir les cobertes d'armes de la nau més petita, el que li va permetre saber que el Llibertat havia estat greument avariat.
-Capità, he perdut el quinze per cent del meu poder de foc d'estribord.
-Gràcies, armament. Tinent Waroen, d'on van venir aquests míssils?
-Els vaixells de càrrega, senyor, estan llançant míssils que semblen estar utilitzant la telemetria dels caces estel·lars per apuntar -Waroen va consultar els monitors -. Senyor, puc restablir l'escut de proa, però això disminuirà la nostra protecció en altres llocs.
 -Faci-ho, Waroen. Armament, oblidin el Llibertat. Destrueixin als vaixells de càrrega -Drysso va ajuntar les mans a l'esquena -. Ara els vaixells de càrrega són la nostra major amenaça. Destruïu-los, i aquesta batalla acabarà.

Tycho Celchu va fer que la seva Ala-X fes una virolla cap a babord, llavors va tirar enrere de la seva palanca de comandament. El va estabilitzar a la cua d'un caça TIE i va oprimir el gallet. Van sortir disparat dues andanades de làsers en foc dual, i es van clavar profundament en el bloc del motor. Va fer un ràpid ris a estribord i va baixar en picat, apartant-se del radi de l'explosió del TIE.
- Segueixes amb mi, Vuit?
La veu d’en Nawara Ven va arribar una mica menys calmada del que Tycho hagués volgut.
-Estic amb tu, Set, per poc.
-Un nou grup de vol, Vuit, llavors el nostre segon atac al Lusankya. Tu vas primer.
-Com ordeni, Set.
Tycho va reduir una mica l'impuls per permetre que Nawara Ven l’ultrapassés, llavors es va lliscar cap a l'esquerra i va prendre posició en l'arc de popa d’en Nawara. Tornant del primer atac al Superdestructor Estel·lar, els Ala-X havien trobat al quart grup de TIEs. Entre ells i els Chir'daki twi'lek, els TIEs no van tenir cap oportunitat. Mentre s'acostaven al cinquè grup, va perdre la cohesió de la unitat quan quatre pilots es van separar d'ell i van donar la volta cap als Interceptors que s'acostaven.
-Només hi ha vuit allà fora, Nawara. Tria l'objectiu acuradament.
-Tinc un en ment, Set.
L’Ala-X d’en Nawara va seguir en línia recta i anivellat mentre accelerava cap als TIEs.
Tycho va començar a fer una ganyota. Cap per cap solem guanyar nosaltres, però perdem una mica d'escuts. En aquest ambient, no estic segur que això sigui savi.
L’Ala-X d’en Nawara va executar un ris ràpid sobre els seus estabilitzadors d'estribord, i va disparar quatre andanades dobles dels seus làsers cap al seu blanc. Les dues primeres van errar per molt, mentre els TIEs tornaven el foc, però les últimes dues van encertar de ple en el TIE. Dos dels trets van partir el panell solar d'estribord a la meitat mentre que els altres dos es van estavellar a la cabina del pilot. El TIE va començar a donar tombs embogits per l'espai, i sobtadament Tycho es va trobar a l'altre costat de la línia de TIEs i lliure per atacar el Lusankya.
-Líder, Set i Vuit anem a atacar.
-Rebut, Set.
Tycho va girar a l'esquerra per deixar més espai a Nawara, llavors va posar la seva nau en un remolí. Acostant-se de davant del Lusankya, va deixar que el seu quadre de punteria caigués en la porció ennegrida de la proa de la nau. Uns canals de flames indicaven els llocs on la nau perdia atmosfera. Tycho va escollir una torxa particularment brillant com la seva diana de punteria. Va passar a míssils i immediatament va rebre un to intens de fixació de blanc per part del seu astromecànic. Segons més tard va obtenir un llum vermell del seu transponedor de telemetria.
-Doble fixació per Set. Llançant dos.
Va oprimir el gallet, enviant dos torpedes de protons que van traçar una línia de flames blaves cap al Lusankya. Tot al voltant de la nau més gran es van encendre sobtadament altres llums blaves i van començar a volar cap al punt que Tycho havia assenyalat.
 Des del mateix principi de les seves operacions, Wedge i Tycho havien estat d'acord en què l'única forma en què podien derrotar el Lusankya era aclaparar amb torpedes i míssils de commoció. El problema que tenien era que per fer bé la feina requeririen de dotze o més esquadrons d'Ala-X, esquadrons que no tenien. Prenent la lliçó de la conquesta de Coruscant, van decidir que vaixells de càrrega equipats amb llançadors i míssils els donarien les plataformes de llançament que necessitaven. En enllaçar els míssils mitjançant un circuit esclau a la telemetria dels Ala-X, eliminaven la necessitat de sensors d'adquisició en els vaixells de càrrega, l'ús dels quals hagués assenyalat immediatament als vaixells de càrrega com a objectius al Lusankya.
Per impedir que ningú esbrinés la seva estratègia, Wedge va fer que Booster comprés a Talon Karrde els llançadors, municions, i unitats sensores. Reticent a comprar alguna cosa i no utilitzar-lo, Booster va instal·lar els sensors a l'estació, prenent nota que només encendre'ls seria suficient per fer que fins i tot el Lusankya s'ho pensés dues vegades abans de fer front a l'estació. Quan els seus plans van evolucionar, Booster va estar d'acord de quedar-se enrere i fer que el Lusankya pensés que havia estat atrapat mentre que els Murris deixaven el sistema, i es reunien amb el Llibertat de Sair Yonka, i feien còmodament la resta del camí a Thyferra. Els vaixells de càrrega seguirien endavant per preparar l'emboscada mentre que el Llibertat esperava l’arribada del Lusankya a la vora del sistema.
Els míssils d’en Tycho van explotar contra els escuts de la nau, però van cedir prou ràpid quan la resta dels míssils fixats amb la seva telemetria van colpejar la nau. Els trets d’en Nawara van caure de la mateixa manera, sembrant explosions sobre la superfície de la nau. Altres Murris van continuar el seu atac contra els nivells d'armes d'estribord, destruint turbolàsers, canons d’ions, i llançamíssils de commoció. Si podem treure-li al Lusankya l'habilitat d’atacar des d'un dels seus costats, les nostres naus podran operar impunement.
A l'altre extrem del Superdestructor Estel·lar, Tycho va veure que el Creuer de Guerra Alderaanià Valent bolcava el seu foc contra la nau. Les armes de cua del Lusankya intercanviaven trets amb el Valent, però la tripulació droide d’Aril Nunb se les va enginyar per maniobrar la nau més petita de manera que els trets impactessin contra escuts que seguien sent forts. Els escuts de popa del Superdestructor Estel·lar semblaven estar resistint, però l'agressió constant del Valent havia d'estar costant energia que d'una altra manera hagués pogut utilitzar en un altre lloc.
Fent un ris a babord i baixant en picat, Tycho va fer que el seu caça navegués per sota de part del foc de resposta i va notar que el Lusankya havia començat a atacar els vaixells de càrrega. Ells presentaven una elecció d'objectius diversa i van començar a dispersar-se quan la nau més gran va girar les seves armes cap a ells. Maniobres evasives, com deien les seves ordres, però això farà que el llançament de míssils resulti més difícil. Va fer una ullada al seu monitor. De tota manera només em queden dos míssils, suficients per a un atac més.
Va verificar la ubicació de l'esquadró d’Interceptors, però va veure que no s'havia acostat tan ràpidament com havia anticipat.
-Líder, Set està llest per a un atac més.
-Negatiu, Set. Els guenyos han recollit una lamb i l'estan escortant fora d'aquí. Tu i Nou, amb els seus companys de vol, la seguiran.
L’astromecànic d’en Tycho va fer aparèixer un ràpid escaneig de la llançadora en el seu monitor.
-Identificació positiva d'una forma de vida a la llançadora. Creus que és Isard?
-Com si no. No se'ns va a escapar. Endavant, Tycho, endavant.
 -Rebut, Jesfa.
Iella es va ajupir i ràpidament va treure el cap doblegant la cantonada. Va tirar el cap enrere i es va allunyar rodant quan tres trets blàster van arrencar trossos d'arrebossat de la paret de ferrocret. Això va estar més a prop del que vull posar-me en el futur.
Iella va encendre el seu comunicador.
-El teu informe va donar en el clau, Jesfa. Continua avisant-me de quines holocàmeres destrueix i arribarem a ell.
Elscol es va acostar corrent i es va deixar caure sobre un genoll a un costat d’Iella.
- Què tens?
Iella va agitar un polze en direcció al passadís.
-Sembla que una rata atrapada. La teva gent ha assegurat les escales?
-Sí. Està atrapat aquí en el cinquè nivell -Elscol li va oferir a Iella un mig somriure -. Vols evacuar els innocents, o només seguim en aquest tipus?
-Anem a per ell.
Elscol va fer senyals a un equip de dos homes i dues vràtix a què s'apropessin.
-Tenim a un amb vida. Vagin amb compte.
Dos dels homes d’Elscol van prendre posicions a la boca del passadís. Els seus intents de mirar per ell no van provocar trets, així que van donar el senyal de tot fora. Llavors els dos vràtix van córrer endavant per flanquejar l'única porta en aquest passadís i la van verificar. Van indicar que estava tancada. Elscol i Iella van córrer pel passadís fins al final, preparades per mirar a la recerca de la seva presa en qualsevol de les bifurcacions.
Iella va prémer l'esquena contra la paret esquerra del passadís. Va començar a inclinar el cap a Elscol, convidant-la a comprovar la seva banda del passadís primer, però va veure un moviment per on havia vingut. La porta de duraplast va explotar cap a fora al passadís quan el foc blàster la va reduir a la meitat. Dos raigs li van donar a l'abdomen al vràtix de la dreta de la porta, fent-lo sortir volant com una baldufa pel passadís. Quan el foc va oscil·lar cap a l'altre costat de la porta el segon vràtix va rebre un parell de tirs al tòrax i va caure a terra agitant el seu sextet d’extremitats.
Els dos homes a l'extrem llunyà del corredor van venir corrent i van travessar la porta abans que Iella o Elscol poguessin trucar. El segon home a entrar es va redreçar abruptament, llavors va sortir volant enrere cap al passadís amb els membres flàccids i un trio de trets cremant-li al pit.
Del primer home Iella només va veure un peu que calçava una bota que es va sacsejar una vegada, i llavors va quedar inert.
-Jesfa, envieu-me aquí un equip de sis homes ara -Iella va mirar Elscol -. Esperem, Correcte?
- A què aquest tipus s'escapi? Si va poder entrar en aquesta habitació, coneix els codis d’anul·lació. Podria tenir un turboascensor secret allà i estar sortint.
-Ho dubto -Iella va tornar a encendre el seu comunicador -. Jesfa, que portin granades de commoció.
Sortia fum de la porta, llavors va passar una carrabina blàster que va caure repicant al pis en mig dels comandos morts.
-Em rendeixo.
Iella i Elscol van intercanviar mirades, llavors Iella va cridar una ordre.
 -Surti amb les mans en l'aire.
- Reconec aquesta veu?
Iella va quedar bocabadada. Fliry Vorru! Va somriure lentament.
- Vorru? Espero veure aquestes mans enlaire.
L'home de cabell blanc va aparèixer a la porta i va passar trepitjant cautelosament entre les cames que jeien allà.
-Ah, Iella Wessiri. Algú en qui puc confiar que farà el correcte.
Elscol es va posar dret i va apuntar la seva carrabina blàster cap a l'home.
- Vols el correcte? Tinc un carregador ple de justícia per a tu, assassí.
Iella va estendre la mà i la va recolzar sobre la carrabina d’Elscol.
-No pots. S'ha rendit.
- Rendit? Acaba de matar a quatre persones.
-Més crims pels quals serà jutjat.
-Exactament -Vorru va somriure de manera complaent -. Estic segur que el poble de Thyferra voldrà sotmetre’m a judici, si la Nova República li ho permet.
Iella va arrufar les celles mentre es posava dempeus.
-Oh, els thyferrans tindran la seva oportunitat una vegada que la Nova República hagi acabat amb tu.
-Espero que tinguis raó, Iella, perquè sé que el poble thyferrà té un fort sentit de la justícia -Les mans d’en Vorru van baixar a l'altura de les seves espatlles -. Per descomptat que, ja que sé quins dels oficials de la Nova República han estat acumulant bacta i conec els tractes clandestins fets pels estats membres per aconseguir bacta, bé, sospito que aquesta és una informació que no voldran que surti a la llum.
Iella va riure.
- Creus que no pagaràs pels teus crims perquè faràs algun tracte polític?
-Ai, Iella, aquesta és la realitat de la situació.
Iella va aguditzar la seva veu i la seva expressió.
-Suposes, naturalment, que jo no tinc en ment la meva pròpia branca de la justícia. Volia a Isard perquè va matar al meu marit. Si no la puc tenir a ella, tu serviràs -Va aixecar la carrabina i hi va apuntar cap al seu cap -. Un sol tret i molts arxius criminals quedaran tancats.
Vorru va ajuntar les mans i la va aplaudir.
-Bona fanfarronada, però he llegit els teus expedients imperials i corellians, estimada. Mai podries disparar-me.
-Això és veritat -va dir Iella baixant el blàster -. Però ella sí que pot.
L'únic tir d’Elscol va colpejar a Vorru a la gola. El va llançar contra el marc de la porta, des d'on va rebotar i va caure damunt del seu blàster.
-Bon tir.
Elscol va mirar avall cap al seu blàster.
-No recordo haver posat aquesta arma en atordir.
Iella va somriure.
-Ho vaig fer jo, quan et vaig aturar de disparar el primer cop.
Elscol va arrufar les celles.
- Per què atordir? Per què l'engany?
 -Vorru sempre vol tenir el control. Esperava que tu el matessis, hagués estat una victòria per a ell perquè hauries matat un home que s'havia rendit, i això et faria una assassina tan gran com ell. Quan es va adonar que jo estava aquí, va decidir jugar a un altre joc. Va tenir el control fins a l'últim segon, quan et vaig deixar disparar-li.
L'altra dona va assentir, llavors va treure d'atordir la palanca selectora de la carrabina.
-Encara que el que va dir sobre pagar pels seus crims, probablement sigui cert. La Nova República farà un tracte amb ell.
-És clar, si tenen l'oportunitat -Elscol va somriure -. Els Murris el van treure de Kèssel. Sempre podem tornar a deixar-lo allà. Res de tractes, només justícia.
Elscol va deixar escapar una riallada.
-Saps, si continues amb això podries convèncer-me que es pot fer més coses amb els imperials sense reconstruir, que matar-los.
-Treballem en això, Elscol, però només després que Thyferra sigui lliure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada