El festeig de la princesa Leia (XIX)

Anterior

19

-Gethzeriò no està amb ells -va afirmar Teneniel amb absoluta seguretat al capvespre següent.

Estaven als turons i contemplaven la presó. La jove va moure el cap assenyalant una llarga fila de soldats i caminants imperials que avançaven a través de les planes marrons com un esbart d'enormes i desmanegats ocells metàl·lics. No l'hi havia dit a ningú, però Teneniel hauria preferit que Gethzeriò hagués estat amb el petit exèrcit. Pensar que anava a entrar al complex de la presó no sabent si podia trobar-se amb Gethzeriò a qualsevol cantonada no li resultava gens agradable. Les planes que envoltaven el complex semblaven estar molt seques. El que era un llac durant l'hivern es convertia en una plana durant l'estiu. Retalls de joncs creixien al voltant dels nombrosos forats enfangats on els peixos gurra s'havien enterrat al llit del llac, acumulant l'aigua durant el major temps possible.

-He contat una vuitantena de caminants imperials i potser uns sis-cents soldats -va dir Isolder -. És una llàstima que no tinguem cap forma d'enviar un missatge a les germanes del clan.

-Puc enviar un missatge -va dir Teneniel. Va tancar els ulls, i mig murmurar mig cantussejar l'encanteri per parlar a grans distàncies -. Augwynne, escolta les meves paraules, veu amb els meus ulls... -Va dir -. Aquestes són les forces que les Germanes de la Nit envien contra tu.

Teneniel va experimentar la familiar sensació de contacte amb Augwynne que no li exigia cap esforç, i va permetre que veiés als imperials en moviment a través dels seus ulls.

- Quant de temps creus que trigaran a arribar a la Muntanya del Càntic? -Va preguntar Isolder.

Teneniel va trencar el contacte.

-Dos dies -va dir -. Hauríem de tornar abans que hi arribin.

Estaven al cim d'un turó, ocults per les grans fulles verdes en forma de ventall d'un frondós matoll d'herba-cera. Els llums de la presó brillaven com estrelles a l'horitzó, a vuit quilòmetres de distància d'ells. Una torre artillera que semblava feta de vidre brollava del sòl com un arç gegantí. Les parets d'acer negre de la presó s'arraulien sobre muntanyes verdes. Teneniel va murmurar un encanteri molt senzill per fer més aguda la seva vista i va examinar la presó. Va poder veure a diverses bruixes vestides amb les seves ondulants capes negres fora de la fortalesa. Els androides guardians giraven constantment sobre les torres que coronaven els murs de la presó i la ciutat resplendent, cobrint tota l'extensió del complex amb les seves armes. Un vehicle de grans dimensions flotava en l'aire davant dels edificis. La presó oferia un aspecte idèntic al del model que els havia mostrat Barukka.

Luke va agafar els macrobinoculars del seu cinturó d'armes i eines.

-Només tenen un transport fora, i l’aerolliscador no hi és. Veig uns quants grups de sensors a les torres, res massa sofisticat... Tot i així, R2 i C3PO hauran de quedar-se aquí. No podem córrer el risc que detectin els seus components electrònics. Aquest lloc és una presó, per la qual cosa hem de suposar que compten amb un sistema complet de biosensors. Si volem entrar sense que s'assabentin, haurem de mantenir-nos fora del seu abast el màxim de temps possible i moure'ns als turons traçant un cercle en direcció sud. La roca ens ocultarà quant haguem arribat allà.

 R2 va començar a xiular i a moure’s d'un costat a un altre.

-Senyor, R2 està captant comunicacions entre les naus estel·lars de Zsinj i la presó -va traduir C3PO.

-Bé, i què diuen? -Va preguntar Han.

-Em temo que les transmissions estan en codi -va respondre C3PO-, però el codi sembla estar basat en un que l'Aliança Rebel va desxifrar fa diversos anys. Si em dóna unes quantes hores, potser aconsegueixi descodificar-lo.

-Em sap greu, C3PO-va dir Luke -. M'agradaria saber què opinen, però no podem esperar tant de temps. Per què no et dediques a treballar en això fins que hagi tornat?

-Bé, senyor -va dir C3PO-. Consagraré tots els meus recursos a la tasca.

-Fantàstic -va dir Luke -. Bé, Chewie, tingues cura dels androides... No trigarem molt a tornar a veure'ns.

Chewbacca va grunyir i li va donar copets a l'esquena a Han mentre s'acomiadaven. Teneniel va treure les cadires de muntar i les regnes als rancors i els va dir que anessin a caçar al bosc. Com passava sempre a Dathomir, el sol va caure de sobte cap a l'horitzó, i Han, Leia, Luke, Isolder i Teneniel van avançar per la plana sota la llum purpúria del crepuscle mantenint els joncs entre ells i les torres de la ciutat. Teneniel va xiuxiuejar encanteris per aguditzar el seu sentit de la vista i l'oïda, però durant els primers minuts l'únic so que va poder captar va ser el grall ocasional d'un llangardaix o el xipolleig dels peixos gurra en els seus forats enfangats, fins que de sobte va sentir rugir a Tosh en la llunyania, una crida solitària i gemegosa que s'acomiadava d'ells i els desitjava que tot fos bé.

Es van dirigir cap als nus turons del sud, i van arribar a ells després de dues hores de viatge just quan la primera de les petites llunes de Dathomir començava a pujar al cel, i després van avançar en direcció nord travessant els sots i fondalades. Les roques i el sòl reflectien la feble llum platejada de la lluna i encara irradiaven la calor seca del dia, però un vent fresc procedent de les muntanyes ja havia començat a murmurar per entre les tiges d'herba morta. En una canyada es van trobar amb un parell de criatures amb banyes que estaven sortint de la sorra, i Luke es va aturar. Els saures van agitar les seves cues plenes d'espigons ossis, però no semblaven prou espantats com per a lluitar, i en comptes d’enfrontar-se al grup el que van fer va ser amagar els caps en les seves closques blindades, espolsar les últimes restes de terra que els quedaven a sobre i allunyar-se cap a un turó i els canyars per sopar i beure.

Poc després el grup va doblegar una recolzada en un llit sec i es va trobar amb el lloc de guàrdia, una torre coberta pintada de blanc que tindria uns quinze metres d'alçada. La torre acabava en una plataforma sobre la qual hi havia dues cadires i una muntura per a un canó desintegrador, però el canó havia estat tret de la muntura i no hi havia ningú estacionat en el lloc de guàrdia.

- Què creus que està passant? -Va preguntar Luke -. On són els sentinelles?

-Vam veure molts soldats allunyant-se de la presó -va dir Han -. Potser s'hagin quedat amb un mínim d'efectius i hagin hagut de retirar alguns sentinelles dels seus llocs.

-No -va dir Luke -. Fes una ullada al grup de sensors d'aquesta torre... El plat és ple d'òxid. -Tot d'una es va adonar que cap dels altres podia haver percebut aquella mena de detall en la foscor. Luke estava forçant els seus sentits Jedi al màxim -. Crec que ja no utilitzen aquest lloc, i em sembla que fa anys que no tenen un sentinella en ell. Penseu una mica: després que l'Emperador dictés el seu interdicte, tots es van convertir en presoners. Encara que algú aconsegueixi escapar, en realitat no pot anar enlloc...

-Tot i així, no voldran que els assassins i els perdonavides caminin solts per aquí -va dir Luke.

Hi havia alguna cosa equivocada en el seu pensament i Luke va intentar descobrir què podia ser, però en aquells moments havia de concentrar l'atenció en altres coses.

-Bé, ja hem arribat -va dir, i va sospirar -. Anem a veure què podem esbrinar.

Va començar a avançar pel llit sec i va deixar enrere la torre de vigilància. Un instant després van sortir de la llera i es van trobar amb un gran riu marró. Luke havia esperat veure un llac. Pel que sembla el seu viatge pel laberint de canals que giraven i serpentejaven amunt i avall havia fet que acabessin travessant la petita serralada de muntanyes.

Un quilòmetre més al nord hi havia una dotzena d'androides gegants dels que brollaven fileres de pales, talladores i mans múltiples i que estaven desplaçant canonades d'irrigació per diversos camps molt ben cuidats. El mapa de Barukka no els havia mostrat a aquests androides, la qual cosa volia dir que hi havia subtils diferències. Més enllà dels camps, Luke només va poder veure el mur est de la presó, una paret negra molt alta que ni tan sols un rancor podria escalar. En cadascuna de les dues torres, androides artillers d'aparença vagament humanoide atenien els canons desintegradors. Els dos androides estaven tornats cap a l'interior del recinte, i els seus canons apuntaven als patis.

-No veig gran cosa -va dir Luke inspeccionant el terreny amb els seus macrobinoculars -. Hi ha uns quants androides recol·lectors, i una estació de bombament. Veig el lloc d'entrada a la part de darrere de la presó, però des d'aquí no hi ha manera d'esbrinar si està ben vigilat.

Luke es va disposar a guardar els seus macrobinoculars, però Teneniel se'ls va treure de la mà, els va alçar i va somriure al veure que la llum color ametista mostrava el món millor del que mai podrien arribar a fer els seus encanteris.

-Entrem per aquella porta -va dir Isolder.

-No podem anar caminant fins a ella com si res -va protestar Han.

-Podem utilitzar un dels androides recol·lectors com a mitjà de transport -va dir Isolder -. Són androides d'un model molt senzill. Si saltes als seus recollidors, pensaran que han obtingut una càrrega de collita i et portaran directe a la planta processadora d'aliments.

- Estàs segur que funcionarà? -Va preguntar Han -. I si els guàrdies del lloc d'entrada inspeccionen els recollidors? I si aquests androides del mur ens veuen i comencen a disparar? I si els androides recol·lectors tenen trituradors incorporats per esmicolar la collita? Se m'acut un milió de coses que podrien anar malament!

- Tens alguna idea millor? -Va replicar Isolder -. Per començar, els guàrdies intenten impedir que la gent surti de la presó, i no hi ha cap raó per la que hagin de dedicar el seu temps a pensar en si de sobte arribarà algú que intenti entrar-hi, oi? En segon lloc, no ens hem de preocupar per la possibilitat que els sentinelles dels murs ens vegin, perquè ens arrossegarem i quedarem ocults per la collita. Ah, i en tercer lloc, sé que aquests androides recol·lectors no tenen trituradors interns, perquè dóna la casualitat que són del model HD2-34C i es fabriquen a Hapes!

Han va fulminar amb la mirada a Isolder i Luke es va girar cap a la Leia per veure com reaccionava. Estava clar que el dos homes intentaven impressionar-la, i de moment Isolder acabava d'anotar el primer gol..., suposant que el seu pla funcionés.

-Fantàstic -va dir Han -. Bé, jo aniré el primer.

Va desenfundar el seu desintegrador i va anar seguint un petit cingle costa avall, mantenint un promontori entre ells i els androides sentinelles del mur. Com se foren arrossegat fins a l'extrem dels camps enfangats, Han va córrer el més inclinat possible per entre les fileres de plantes carregades de baies i va allargar la mà diverses vegades cap a elles per agafar baies i ficar-se-les a la boca.

No van trigar a arribar a un androide recol·lector. Tenia dotzenes de petites urpes i les utilitzava per anar ficant baies en un recollidor amb forma de boca. L’androide només mesurava tres metres d'altura, i caminava sobre dues gruixudes cames. Han el va contemplar amb expressió una mica atordida mentre Isolder pujava per una escala d'accés que hi havia en un costat de l’androide i ficava cautelosament mig cos a dins. L’androide no va semblar assabentar-se de la seva presència i va seguir introduint baies dins del forat, amb el resultat que Isolder havia d’anar-les fent fora.

-Veniu -va dir Isolder -. El dipòsit d'aquest es troba pràcticament buit.

Han, Leia i Luke es van afanyar a seguir-lo. Teneniel va vacil·lar, i Luke va poder captar la seva por. La idea de ficar-se en aquesta boca i precipitar-se a una habitació sumida en la foscor no li agradava gens.

L’androide va girar sobre si mateix i va començar a caminar cap a la presó, aparentment convençut que el seu dipòsit estava ple. Luke va treure el cap per l'orifici del recol·lector.

- De pressa, Teneniel! -Va xiuxiuejar.

La jove va pujar corrent per l'escaleta i va saltar a l'interior de l’androide.

Amb cinc persones dins a penes quedava una mica d'espai al dipòsit, i Luke es va trobar amb baies fins als genolls, atrapat entre Isolder i Teneniel. Luke va percebre la desesperació de Teneniel, i li va agafar la mà.

-Tot va bé -li va murmurar -. No et passarà res.

Han es va aixecar i va observar per la «boca» de l'androide mentre aquest els portava cap als murs de la presó.

-Sembla que hi ha dos guàrdies en el lloc d'entrada -va xiuxiuejar, i va tornar a deixar-se caure sobre les baies.

El cor de Teneniel bategava a tota velocitat, i la jove va fer un gran esforç per calmar la seva respiració. Volia sentir-se tranquil·la i sentir la Força, tal com li havia dit Luke. Luke va observar els seus esforços. Teneniel va acabar aconseguint respirar més lentament i de manera més calmada.

-Molt bé -va murmurar Luke, i li va estrènyer la mà.

Una llum va brillar sobre el cap per l'obertura quan van arribar al lloc d'entrada, i l'androide es va aturar.

-Tinc un carregament de baies hwotha per lliurar en els processadors –va grinyolar la seva veu metàl·lica.

- Tan aviat? -Va preguntar un dels guàrdies -. Aquestes plantes han d’estar-se partint d'aguantar tant de pes... Bé, endavant.

L’androide va entrar a la presó, i Luke va poder sentir les veus dels dos guàrdies.

-Ja que hi ha tantes baies, creus que aconseguirem algunes?

-No -va dir l'altre guàrdia -. Els capitostos se les menjaran totes.

L’androide va avançar per sales i passadissos brillantment il·luminats, deixant enrere màquines que xiuxiuejaven i escopien vapor, i després es va aturar durant uns moments. El sòl es va obrir sota d'ells, i Luke es va trobar lliscant a través de la foscor per un tub de metall polit. Teneniel va deixar anar una exclamació ofegada de pur terror, i Luke li va agafar la mà.

-Tot va bé -li va xiuxiuejar.

Una cinta transportadora va anar portant-los cap endavant mentre uns ruixadors incrustats al sostre els llançaven aigua. No van trigar a deixar enrere el sistema de rentat, i de sobte uns dolls d'aire gelat van caure sobre ells.

I un moment després van veure llum que arribava per una obertura en el metall situada just davant d'ells. Luke va rodar sobre si mateix sortint de la cinta transportadora i va arrossegar a Teneniel amb si, i es van ocultar entre una massa de maquinària que brunzia i espetegava. Unes potes metàl·liques sostenien els processadors de menjar al nivell de la cintura. L'aire era calent i impregnat d'humitat, però Luke no podia veure gran cosa. Va parar l'orella, i va poder sentir veus a la seva dreta, murmuris que arribaven per un passadís bastant estret.

- On som? -Va preguntar Teneniel.

-Estem sota de les cuines, al túnel de manteniment dels processadors de menjar -va respondre Han -. Ara l'única cosa que hem de fer és trobar una sortida.

-Per aquí -va xiuxiuejar Luke, que havia seguit escoltant les veus.

Els va precedir a ròssec per entre un bosc de potes metàl·liques i maquinària, per sota d'un sòl de canonades i sobre una catifa de boles de pols i borrissol. Sis minuts després van arribar a una obertura protegida per una gruixuda reixeta cargolada a terra. A través d'ella va poder veure a centenars de siluetes en un enorme menjador. Totes vestien micos ataronjats. Hi havia molts éssers humans, però Luke va veure a diversos rèptils sense borrissol i d'ulls enormes, els rostres tenien una forma molt semblant a la d’un cullerot.

-Ithorians-va grunyir Han.

- I què estan fent uns ithorians en una presó? -Va preguntar Leia.

Va fer una ullada per la reixeta i va veure acostar-se a una dona de pell verda. Hi havia una passarel·la sobre de les cuines, i diversos soldats imperials amb armadura anaven i venien per ella vigilant als presoners amb els seus rifles desintegradors preparats per fer foc.

Luke va abaixar la mirada cap al bosc de maquinària i va veure una altra llum.

-Per aquí -va dir, i va començar a arrossegar-se.

Uns minuts després van arribar a una segona reixeta. A l'altre costat hi havia una habitació que feia olor de calor i humitat. Un ancià estava supervisant a diversos androides que portaven uniformes en fileres de penjadors amb rodes. Els altres es van aturar darrere d’en Luke i es van enganxar a ell per contemplar la sortida.

- I ara què? -Va preguntar Han.

El vell encarregat de la bugaderia va ordenar als androides que s’emportessin la roba per una sortida, i els androides no van trigar a marxar.

- Tu, vine aquí i obre aquesta reixeta! -Va ordenar Luke en veu alta i tranquil·la a l'únic ocupant de l'habitació.

- Oh, Luke, si us plau! -Li va xiuxiuejar Leia amb veu urgent -. No intentis utilitzar aquest truc... Mai et surt bé!

L'home va anar cap a la reixeta i va mirar per ella.

- Què esteu fent aquí?

- Has d’obrir aquesta reixeta! -Va dir Luke, deixant que la seva Força entrés en l'ancià.

-No conec el codi d'accés -va murmurar l'ancià en el to d'un conspirador que es dirigeix ​​a un altre -. Si el conegués m'encantaria ajudar-te, però... Què esteu fent aquí? Us heu perdut o alguna cosa per l'estil?

Luke va comprendre que els seus trucs Jedi no donarien resultat amb aquell ancià, però que per al presoner seria un plaer ajudar-los.

-Espera un moment, Luke -va dir Han -. Veig la placa d'accés aquí dalt... Potser aconsegueixi fer un pont en els circuits!

- Oh, no et molestis a intentar-ho! -Va dir Leia -. Probablement només aconseguiràs disparar una alarma!

Han va desenfundar el seu desintegrador i va destruir la placa. Unes quantes guspires blaves van caure sobre el rostre d’en Luke. Tothom va contenir la respiració i va agusar l'oïda.

- Veieu? -Els va tranquil·litzar Han -. No ha sonat cap alarma.

-Has tingut molta sort -va murmurar Leia -. Ara et dedicaràs a trastejar amb el cablejat durant una hora, i al final acabaràs fent sonar una alarma!

Han va estendre una mà cap als circuits i va deixar anar un «Ai!» Quan els seus dits van fregar el metall calent. La reixeta va lliscar cap amunt gairebé a l'instant.

- Veieu? -Va xiuxiuejar -. Ha estat molt senzill...

-Fanfarró -va xiuxiuejar Leia mentre sortia arrossegant-se del conducte i posava els peus a terra de la bugaderia.

-Dius això perquè et resulta molt difícil expressar el que sents en realitat, i el que sents és admiració -va replicar Han.

-Bona feina -va dir Luke mentre sortia del buit.

L'encarregat de la bugaderia el va ajudar mirant-lo amb cara de sorpresa.

- Què esteu fent? -Va preguntar.

-Estem entrant a la presó sense ser detectats -va dir Han.

Teneniel va sortir del conducte, i el vell presoner els va contemplar en silenci.

-Hmmmm... -Va dir mirant a Isolder -. No podeu anar per aquí vestits d'aquesta manera. Què voleu posar-vos?

- Què pots oferir? -Va preguntar Han.

-Bé, tota la roba ve aquí més tard o d'hora -va dir l'ancià -. Uniformes per als presoners, els guàrdies..., fins i tot aquests parracs que porten les bruixes. D'on veniu?

-Oh, de tot arreu -va replicar Han amb suspicàcia -. Per què ens fas tantes preguntes?

-Va, Han, no t'ho prenguis així -va dir Luke -. És inofensiu.

- Com pots estar tan segur? -Va replicar Han -. Després de tot, és un criminal.

-Un moment, Han -va dir Leia -. Jo també ho noto. Per què ets aquí?

-Perquè estava en contra de l'Imperi -va respondre el vell encarregat -. Era director tècnic d'una empresa d'enginyeria aeroespacial a Coruscant. Vàrem cremar els nostres edificis fins als fonaments quan van intentar robar alguns dels nostres dissenys. Em temo que si aneu buscant delinqüents perillosos us heu equivocat d'instal·lació penitenciària...

- Presoners polítics? -Va preguntar Han.

-I objectors de consciència -va dir Leia -. Potencialment massa valuosos perquè l’Imperi pogués permetre’s el luxe de perdre'ls, i massa perillosos per permetre que continuessin en llibertat i s'unissin a la rebel·lió.

-I per això els van ficar en aquesta presó en un planeta que no apareix en gairebé cap mapa -va dir Luke -. Si fossin delinqüents perillosos, haurien estat enviats a una presó de màxima seguretat perquè l'Imperi pogués presumir que mai escaparien d'allà. Però estem parlant de persones a les que l'Imperi només volia fer desaparèixer.

Leia va contemplar el rostre de l'ancià, i va veure que era afable i bondadós.

- Quants presoners com tu hi ha a la presó?

-Tres mil -va respondre l'ancià -. Però podem parlar mentre us vestiu... Vinga, de pressa! Què esteu fent a la presó? On heu d'anar? Esteu intentant treure presoners d'aquí?

-Bé, de moment necessitarem tenir lliure accés al recinte -va dir Han.

L'encarregat de la bugaderia va furgar entre munts de peces i va acabar traient d'ells dos vestits negres per a les dones i uniformes de guàrdia per als homes, però es va quedar paralitzat quan va sentir que algú venia pel passadís. Dos soldats molt corpulents van passar per davant de la porta, i tots es van quedar molt quiets intentant fingir tranquil·litat i que tenien tot el dret del món a ser-hi. Els soldats es van aturar, van retrocedir un parell de passos i es van tombar cap a la bugaderia mentre acariciaven els seus rifles.

- Ei, vosaltres dos! -Va cridar Han -. Entreu aquí ara mateix!

- Parles amb nosaltres? -Va preguntar un dels soldats, assenyalant-se el pit amb el polze.

-Sí, soldat, parlo amb vosaltres -va dir Han -. I ara entreu d'una vegada!

Els soldats es van mirar i després van entrar a la bugaderia movent-se amb un cert recel.

-Sóc el sergent Gruun -va dir Han, fent un pas cap endavant -. Sóc de seguretat externa, i la meva gent acaba d'infiltrar-se a la presó just davant dels vostres nassos! Porto un munt d'anys en seguretat, però mai havia vist tant descuit i tanta incompetència. Qui és el vostre superior?

Els soldats es van mirar l'un a l'altre i van desenfundar els seus desintegradors simultàniament. Han va agafar les dues armes pels canons i va tirar d'elles fent que els raigs donessin al sostre. Isolder i Luke van saltar sobre els soldats i els van abatre a terra. - Oh, com cremen! -Va gemegar Han mentre llançava els desintegradors a terra.

L'armadura dels soldats obstaculitzava considerablement els seus moviments en un combat cos a cos, i Luke i Isolder només van necessitar uns segons per llevar-los els cascos. Un parell de cops de puny en el lloc adequat van deixar inconscients als soldats. Leia es va encarregar d’emmordassar-los i lligar-los mentre Isolder i Han els llevaven l'armadura, després de tot això els van ficar en una bossa de la bugaderia que l'ancià es va dur a un traster.

Luke, Isolder i Han es van vestir de soldats. L'encarregat no va apartar els ulls d'ells ni un moment mentre es vestien, però no els va fer cap pregunta. Luke sabia que de vegades era preferible ignorar les respostes. Si després era torturat, l'encarregat no podria revelar cap informació vital.

-Gràcies -va dir Han, i va donar un copet a l'espatlla de l'encarregat quant van haver acabat de vestir -. No oblidarem això. Si aconseguim sortir d'aquesta roca, tornarem a per tu.

Luke va contemplar al vell presoner i va saber que pagaria amb molts patiments el paper que havia exercit ajudant-los, a menys que els soldats fossin neutralitzats.

- Espereu! -Va dir, i va anar fins als soldats inconscients, va posar una mà sobre cada cap, i va deixar que la Força inundés els seus cossos i submergís els seus records del breu combat que havien lliurat. Quan va haver acabat, la seva respiració s'havia tornat ràpida i entretallada -. Fica’ls al túnel de la reixeta. Quan despertin no recordaran que has estat aquí..., almenys durant uns quants anys.

L'ancià va assentir solemnement i va mirar a Luke.

-Sé què ets -va dir -. Ja havia vist homes com tu abans. Me'n recordo dels Jedi -va dir, i li va estrènyer l'espatlla -. Gràcies.

-Gràcies a tu -va dir Luke.

Es va posar dret i la fatiga i el pes de l'armadura van fer que trontollés una mica. Alterar els records d'una altra ment sempre resultava difícil, i a Luke li preocupava que pogués haver exigit massa dels seus poders en el que portava de dia. Matar els soldats hauria estat una solució molt més simple, però no podia permetre-ho. Mentre anaven cap al recinte de la presó, Luke va esperar no haver de lamentar la decisió que havia pres.

Següent