El festeig de la princesa Leia (IV)

Anterior

4

Quan Han va entrar a la cabina de Leia per sopar, vestit amb el seu uniforme més elegant i portant totes les condecoracions i galons que exigien les circumstàncies, els comensals ja anaven pel segon plat. Resultava evident que Leia no esperava que Han acceptés la seva invitació. El príncep Isolder estava assegut a l'esquerra de Leia vestit amb un vestit d'etiqueta de tall molt clàssic i gens cridaner, i les seves guàrdies-amazones romanien immòbils darrere d'ell. Han no va poder evitar contemplar les dones durant un moment: les dues vestien vestits molt seductors de seda color vermell foc, i cadascuna anava armada amb un desintegrador de galtes platejades enfundat en un maluc i una espasa vibratòria coberta de complexos adorns en l'altra. Threkin Horm estava assegut al seu sofà repulsor a la dreta de Leia. Els servents es van afanyar a preparar un cobert per Han, i mentrestant Leia li va presentar a Isolder.

-Ja s'han conegut -va dir Threkin Horm en un to bastant gèlid.

Leia va mirar Threkin, el rostre començava a envermellir d'ira.

-Sí -va dir Han -, el príncep va venir a xerrar una estona amb mi mentre jo estava treballant en el Falcó Mil·lenari. Vam descobrir que..., eh..., que tenim algunes coses en comú.

Han es va girar bastant de pressa mentre s'asseia, esperant que Leia no percebria la seva incomoditat.

-Oh, de debò? Bé, m'encantaria saber-ho tot sobre aquests debats...

El to de Leia suggeria que estava pensant a prendre represàlies.

-Sí, general Solo... Per què no li ho explica tot? -Va grunyir Threkin.

Hi va haver un silenci bastant incòmode que va acabar sent trencat pel príncep Isolder.

-Bé, per començar em va fascinar saber que tant el general Solo com jo vam ser corsaris durant un temps -va dir -. Realment, no hi ha dubte que l'univers és un mocador...

- ¿Corsaris? -Va preguntar Threkin amb suspicàcia.

Han va deixar escapar un sospir d'alleujament.

-Sí -va dir Isolder -. Quan era un noi, uns corsaris van atacar el vaixell insígnia real i van matar el meu germà gran. Va ser llavors quan em vaig convertir en el Chume'da, l'hereu... Era jove i estava ple d'idealisme, així que vaig marxar en secret del meu món i vaig assumir una nova identitat. Vaig passar dos anys recorrent les línies comercials a bord d'una nau corsària darrere l'altra, perseguint al pirata que havia matat al meu germà.

-Quina història tan interessant... -Va dir Leia -. I vas aconseguir trobar-lo?

-Sí -va dir Isolder -, vaig aconseguir trobar-lo. Es deia Harravan. El vaig arrestar, i el vam i tancar en una presó de Hapes.

-Treballar amb pirates devia resultar molt perillós -va dir Threkin -. Vaja, si haguessin arribat a descobrir la vostra identitat...

-Els pirates no eren tan perillosos com podria pensar -va dir Isolder -. La major amenaça procedia de les forces navals de la meva mare. Vam tenir freqüents... trobades.

- Vols dir que la teva mare no sabia on eres? -Va preguntar Leia.

-No. Els mitjans de comunicació creien que la por m'havia impulsat a amagar-me, i com la meva mare no sabia on havia anat, va intentar treure tota la importància que va poder a la meva desaparició amb l'esperança que tornaria algun dia.

-I el pirata al qual va capturar, Harravan... Què va ser d'ell? -Va preguntar Han.

-Va ser assassinat a la presó mentre esperava ser jutjat -va respondre secament Isolder -, abans que hagués pogut revelar els noms dels seus còmplices.

Hi va haver un silenci bastant tens que es va allargar durant uns moments, i Leia va mirar Han. Resultava obvi que s'havia adonat que Isolder havia canviat de tema per protegir Han de la seva ira. Han va estossegar.

- Tenen molts problemes amb els corsaris en el cúmul estel·lar de Hapes?

-No, la veritat és que no -va dir Isolder -. L'interior del cúmul és notablement segur, però sempre tenim problemes a la perifèria sense importar el quant a fons que la patrullem. Les nostres trobades a la perifèria són freqüents, i sovint sagnants.

-Jo vaig sobreviure a una d'aquestes trobades quan em dedicava al contraban -va dir Han -. Després de l'infern pel qual vam passar, em sorprèn que hi hagi pirates disposats a operar en el seu cúmul.

Han estava començant a fer-se algunes preguntes sobre Isolder. Havia estat corsari, havia arriscat la seva vida contra el poder de la flota de la seva mateixa mare, i havia corregut el risc que els pirates amb els quals vivia i actuava poguessin arribar a descobrir la seva veritable identitat. Isolder era ben plantat i ric, i per si sols aquests trets ja el convertien en una amenaça, però Han va començar a comprendre que aquell príncep estranger havia d’amagar força duresa i foscor sota la seva impecable i acurada façana exterior. No era la classe d'home que necessités amagar-se darrere d'unes amazones ensinistrades per servir-li de guardaespatlles.

Isolder va arronsar les espatlles.

-El cúmul estel·lar de Hapes és molt ric, i això sempre atrau l'interès de l'exterior, però estic segur que ja coneix la nostra història. Alguns joves tendeixen a glorificar l'antic estil de vida...

- Què passa amb la seva història? -Va preguntar Han.

Leia va somriure.

- És que no vas aprendre res en l'acadèmia?

-Vaig aprendre a pilotar un caça -va dir Han -. Quant a la política, la hi deixo als diplomàtics.

-El cúmul estel·lar de Hapes va ser colonitzat originalment per pirates que formaven un grup anomenat incursors de Lorell -va dir Leia -. Assetjat durant centenars d'anys en les rutes comercials de la Vella República, atacant naus i robant carregaments. I quan trobaven a una dona bella, algun incursor la hi portava als mons ocults de Hapes com a trofeu... En resum, Han, que t'hauries portat estupendament amb aquests incursors.

Han es va disposar a protestar, però el càlid somriure de Leia li va indicar que estava fent broma.

-I les dones de Hapes van criar als seus fills el millor que van poder -va dir Threkin Horm amb veu estrident -. Els pirates es portaven als nois i els convertien al seu torn en pirates. Passaven diversos mesos fora del cúmul, i després tornaven a ell per descansar.

Han va alçar la mirada. Threkin Horm estava observant les guardaespatlles d’Isolder amb tant d'interès com el que demostrava normalment cap al menjar, i Han va comprendre de sobte per què la bellesa física era tan corrent en el cúmul estel·lar de Hapes: els seus habitants portaven moltes generacions reproduint-se amb la bellesa com a objectiu.

-Quan els Jedi, per fi, van aconseguir acabar amb els incursors de Lorell, les flotes pirates no van tornar mai -va dir el príncep Isolder -. Els mons de Hapes van quedar oblidats durant un temps, i les dones de Hapes van assumir el control dels seus destins i van jurar que cap home tornaria a governar-les mai. Les Reines Mares s'han mantingut fidels en aquest jurament des de fa milers d'anys.

-I han fet un treball magnífic amb els seus mons -va dir Leia.

-Per desgràcia, alguns dels nostres joves segueixen sentint-se impotents i atrapats en la nostra societat -va afegir Isolder -, i la conseqüència d'això és que glorifiquen els vells costums. Quan es rebel·len, solen convertir-se en pirates, i això ens crea un problema que mai acaba de resoldre’s.

Han va engolir uns quants mossos del seu plat, que contenia una varietat de carn, el sabor resultava entre amfibi i massa carregat d'espècies, i es va adonar que no tenia ni idea del que estava menjant.

-Però ens hem apartat del tema -va dir Threkin Horm -. Em sembla recordar que fa uns minuts la princesa Leia va preguntar de què havia parlat avui amb el general Solo... -Va afegir mentre mirava fixament Han.

-Ah, sí -va dir el príncep Isolder -. Han em va formular una pregunta que crec mereix ser resposta. Es va preguntar per què havent tantes princeses a la galàxia, entre elles moltes que són considerablement més riques que Leia, quina raó havia impulsat la meva mare a escollir-la.

»La veritat és que la Reina Mare no va escollir la Leia -va seguir dient Isolder amb veu ferma i tranquil·la mentre mirava la Leia -. Vaig ser jo qui la va escollir. -Threkin Horm s'havia d'haver ennuegat amb un mos de menjar, ja que va començar a tossir en el seu tovalló. Isolder es va girar cap a la Leia -. Quan la llançadora de Leia es va posar en Hapes, la meva mare la va convidar a una celebració als jardins. Estaven tan envoltades de dignataris procedents de tots els mons de Hapes que Leia no va parlar amb mi, i és possible que ni tan sols arribés a veure’m. De fet, crec que ni tan sols sabia que jo hi existia, però em vaig enamorar d'ella. Mai havia fet una cosa així, i mai havia estat tan impulsiu. Cap altra dona m'ha captivat mai d'aquesta manera... Concertar el matrimoni amb la Leia no ha estat idea de la meva mare. Es va limitar a accedir a la meva petició.

Isolder va prendre la mà de Leia i la va besar. Leia es va posar vermella, i va contemplar el príncep Isolder en silenci.

La mirada d’en Han es va posar en els ulls grisos d’Isolder, a la cascada de cabells daurats que queia sobre les seves espatlles i en el seu rostre enèrgic i ben plantat, i de sobte va estar horriblement segur que Leia mai podria resistir-se a un home semblant.

La ment se li va quedar en blanc, i el següent que va saber va ser que s'estava aixecant de la taula i que trontollava intentant empènyer la cadira cap enrere. Els ulls de tots els presents es van tornar cap a ell, i Han es va sentir tan maldestre i estúpid com un nen petit. La llengua semblava haver-se-li tornat de drap, i Han va tornar a seure’s. Els seus pensaments giraven a tota velocitat en un remolí tan esbojarrat que no va dir res, i pràcticament no va sentir res durant la resta del sopar.

Quan es van preparar per marxar una hora després, Han va donar un ràpid petó de bona nit a la Leia i després es va preguntar què li hauria semblat el petó a ella, com si el fet d’haver-la besat fos una prova atlètica en què ella hauria d’exercir de jutge. Threkin Horm es va acomiadar de Leia amb una càlida encaixada de mans i va ser el primer a marxar, mentre el príncep Isolder es quedava parlant amb ella durant uns moments i li agraïa el sopar i el temps que havia passat amb ell. Va fer alguna broma i Leia va deixar escapar una suau riallada. El príncep li va donar un petó de bona nit just quan Han s'adonava que a Isolder li estava costant molt acomiadar-se de la Leia. Isolder i Leia estaven molt a prop l'un de l'altre, i el petó va començar sent un petó amistós del tipus que solien intercanviar els dignataris, però Isolder el va allargar primer un segon i després un altre més. Després va retrocedir un pas i Leia el va mirar als ulls.

Isolder va tornar a agrair-li aquella meravellosa vetllada, va mirar a Han, i un moment després Han i Isolder estaven a l'altre costat de la porta de la cabina de Leia i el príncep ja començava a allunyar-se seguit per les seves guardaespatlles.

-Vaig a lluitar amb tu per ella -va dir Han amb els ulls clavats a l'esquena del príncep.

Eren unes paraules tan grolleres com estúpides i inadequades, però Han sentia que el cap li donava voltes i no se li havia acudit una altra cosa.

El príncep es va encarcarar i va girar sobre si mateix.

-Ja ho sé, general Solo -va dir -. Però li prometo que Leia acabarà sent meva. Hi ha molt en joc aquí..., molt més del que vostè sap.

El seu sopar amb el príncep Isolder ja havia acabat feia molta estona, i Leia era al llit. Havia estat a punt de quedar-se adormida, però la va despertar el brunzit dels motors de la nau quan els tècnics van provar l’hiperimpulsor. Les gemmes arc de Sant Martí de Gallinore estaven sobre el seu tocador embolicades en els suaus centelleigs de les seves llums internes, i l'arbre de Selab emetia una exòtica olor de nou moscada que havia anat impregnant l'atmosfera de l'habitació. Threkin havia insistit en guardar els tresors en la cabina de Leia, però Leia intentava no recordar massa de totes aquelles riqueses. En comptes d'elles, era Isolder qui ocupava els seus pensaments. Pensava en la cortesia amb què havia tractat a Han durant el sopar, en les seves contínues atencions, les seves bromes i la facilitat amb què reia i, finalment, en la seva declaració d'amor.

Leia es va aixecar del llit en ple cicle de son normal. Es va asseure davant d'una consola d'ordinador i va estudiar als verpins en un intent d'expulsar de la seva ment a Isolder. Aquella raça d'insectes de grans dimensions ja feia molt temps que viatjaven per l'espai, i havien colonitzat els cinturons d'asteroides de Roche abans que sorgís la Vella República. Els verpins havien desenvolupat una forma de govern molt estranya. Es comunicaven mitjançant ones de ràdio utilitzant un curiós òrgan del seu pit, amb el resultat que un verpine podia parlar amb tota la raça en qüestió de segons, i això els havia permès desenvolupar una mena de ment comunal. Malgrat això, cada verpine es considerava totalment independent del grup i no estava controlat pel rusc. Un verpine que prengués una decisió que pogués acabar sent considerada «equivocada» pel grup mai era castigat o condemnat. Els actes de la mare de rusc «boja» que havia sabotejat els contractes amb els barabels no eren percebuts com un crim que havia de ser rectificat, sinó merament com el resultat d'una malaltia que havia d’inspirar compassió.

Leia va inspeccionar els arxius, i va trobar considerables evidències de l'existència de criminals en els llibres d'història que parlaven dels verpins, i que deixaven clar que la raça d'insectes havia tingut els seus assassins i els seus lladres. Leia també va fer un descobriment molt interessant. Gairebé tots ells tenien una cosa en comú: unes antenes danyades. Aquest fet va fer que Leia es preguntés si els verpins no haurien anat més lluny en el procés evolutiu que portava al desenvolupament d'una ment comunal del que ells mateixos creien. Un verpine sense antenes estava condemnat a la solitud eterna, i no es podia arribar fins a ell.

Fora com anés la raó de la conducta dels verpins, els barabels estaven prou irritats com per acabar amb tota l'espècie, fer-la picada i servir-la com entremesos. Leia sabia que no trobaria una resposta fins que arribés al sistema de Roche i es reunís amb els verpins. Probablement no comprendria tota la veritat ni fins i tot suposant que pogués veure a la reina de rusc que havia embogit.

Leia es va fregar els seus cansats ulls, però estava massa tensa per poder agafar el son, i en comptes d'anar a dormir el que va fer va ser recórrer els llargs passadissos fins arribar a la sala d’holovisió.

-Vull parlar amb Luke Skywalker -li digué -. Hauria de poder localitzar-lo a l'ambaixada de la Nova República a Toóla.

L'operador va assentir, va establir la connexió i va parlar amb un operador de l'ambaixada.

-Skywalker es troba en una zona despoblada -va dir -. Si es tracta d'una emergència, podem tenir-lo davant de l’holopantalla d’aquí a una hora.

-Faci-ho, si us plau -va dir Leia -. L’esperaré aquí. De tota manera no aconsegueixo dormir...

Es va asseure a prop de l'operador i va esperar que Luke establís la connexió. Quan va aparèixer, Luke estava en un gran edifici i portava un sobretot de llana fosca. Darrere d'ell hi havia una gegantina finestra de cristall tallat. Un sol vermell pàl·lid brillava amb freda claredat a través de la finestra, escampant llum al voltant d’en Luke i embolicant-lo en el que semblava un halo de foc.

- En què consisteix l'emergència? -Va preguntar Luke amb veu entretallada i panteixant.

Leia es va sentir sobtadament molt avergonyida, i va haver de fer un considerable esforç per parlar. Li va explicar tot el referent a Isolder, i li va parlar dels tresors que s'amuntegaven a la seva habitació i de la proposta de Hapes. Luke la va escoltar sense immutar-se, i va estudiar el seu rostre en silenci durant uns moments quan Leia va haver acabat de parlar.

- Isolder t'espanta? Puc sentir la teva por...

-Sí -va dir Leia.

-I sents tendresa cap a ell, una cosa que fins i tot podria arribar a convertir-se en amor. Però no vols ferir Han i tampoc vols ferir al príncep, oi?

-Sí -va dir Leia -. Oh, estic començant a lamentar haver-te cridat per parlar d'una cosa tan trivial.

-No, això no és trivial -va dir Luke, i de sobte les seves pupil·les blaves clar semblaven mirar més enllà d'ella i centrar-se en una cosa que es trobava a una gran distància -. Has sentit parlar alguna vegada d'un planeta anomenat Dathomir?

-No -va respondre Leia -. Per què m'ho preguntes?

-No ho sé -va dir Luke -. És una mena de pressentiment... Vaig a reunir-me amb tu. Capto una sensació d'urgència. Hauria d'arribar a Coruscant en quatre dies.

-Aquí a tres estaré en el sistema de Roche.

-Bé, llavors em reuniré amb tu allà.

-Fantàstic -va dir Leia -. M'agradaria tenir-te a prop.

-Mentrestant, pren-te les coses amb calma i no tinguis pressa -li va aconsellar Luke -. Esbrina quins són els teus veritables sentiments. No has de decidir-te per un o per un altre en un dia. Ah, i oblida't de les riqueses d’Isolder... No estaries casant-te amb els seus planetes, t’estaries casant amb ell. Pensa en tot això com ho faries si es tractés de qualsevol altre home en comptes d'Isolder, d'acord?

Leia va assentir, i va ser sobtadament conscient dels molts crèdits que costaria aquella trucada.

-Gràcies -va dir -. Et veuré aviat.

-Et vull -va dir Luke, i la seva imatge es va esvair.

Leia va tornar a la seva cabina, i va romandre desperta durant molt temps al llit fins que va acabar quedant-se adormida.

Les campanetes de la porta la van despertar a primera hora del matí. Quan va obrir va veure Han amb una planta de corol·la solar en les mans.

-He vingut a demanar-te disculpes per allò d'ahir -va dir Han oferint-li la planta.

Les flors grogues que brillaven a l'extrem de les seves tiges fosques s'obrien i tancaven contínuament en el que semblaven altres tants gestos de complicitat. Leia va acceptar la planta i li va somriure amb tendresa, i Han la va besar.

-Bé, què opines del sopar? -Li va preguntar.

-Em va semblar magnífic -va dir Leia -. Isolder es va comportar com un perfecte cavaller.

-Espero que no estigués massa perfecte -va dir Han, però Leia no va riure la seva broma -. Després de sopar vaig anar a la meva cabina i em vaig entretenir una estona rosegant les meves mesquines fantasies de gelosia -es va apressar a afegir.

- I quin gust tenien? -Va preguntar Leia.

-Oh, ja saps... Vaig acabar en una de les cuines de la nau a les tantes de la matinada buscant alguna cosa més saborosa que rosegar. -Leia va riure i Han li va acariciar la galta -. Ah, per fi veig aquest somriure... T'estimo, saps?

-Ja ho sé.

-M'alegro -va dir Han i es va empassar una profunda glopada d'aire -. Bé, què opines del sopar?

-No et penses rendir, oi? -Va preguntar Leia.

Han va arronsar les espatlles.

-Bé, Isolder em va semblar bastant agradable -va respondre Leia -. He pensat convidar-lo a què ens acompanyi fins al sistema de Roche.

- Que tu què...?

-Vaig a convidar-lo a què es quedi a bord.

- Per què?

-Perquè només estarà aquí unes setmanes, i després se n'anirà i mai tornaré a veure'l, per això.

Han va començar a moure el cap.

-Escolta, espero que no et creguessis això que es va enamorar bojament de tu en veure't des de lluny -va dir alçant una mica la veu -i que després li va suplicar a la seva mare que li donés permís per demanar-te en matrimoni.

- Et molesta?

- I tant que em molesta! -Va cridar Han -. Per què no hauria de molestar-me? -La seva mirada es va tornar pensativa i va estrènyer els punys -. Vaig a dir-te una cosa, Leia: quant vaig veure en aquest tipus, vaig comprendre que la seva presència significava problemes. Hi ha quelcom molt poc habitual en aquest tipus, cosa que... -Han alçà els ulls de sobte, com si acabés de recordar que Leia estava a l'habitació -. Majestat, aquest tipus és... Eh... No sé com dir-ho, però... Bé, crec que aquest tipus és deixalla.

- Què és...? -Va exclamar Leia -. Estàs dient-li deixalla al príncep de Hapes? Vinga, Han... L'únic que et passa és que estàs gelós!

- Tens raó! Potser estic gelós! -Va admetre Han -. Però això no canvia els meus sentiments. Aquí passa alguna cosa molt rara, Leia... No aconsegueixo lliurar-me de la sensació que alguna cosa va malament. -L'expressió distant i pensativa de feia uns moments va tornar a aparèixer en els seus ulls -. Creu-me, Altesa. He passat la major part de la meva vida a les clavegueres. He viscut envoltat d'escombraries, i gairebé tots els meus amics se senten molt a gust en ella. I quan portes tant de temps entre les escombraries com jo, aprens a reconèixer-la des de molt lluny!

Leia no entenia com podia estar dient coses semblants. Primer l’insultava dient que li semblava sospitós que un altre home pogués trobar-la atractiva, i després insultava en aquest altre home dient-li «deixalla». Tot allò anava contra les seves creences més arrelades de com havien de comportar-se les persones en les seves relacions amb els altres.

- Crec que potser hauries de portar aquesta ridícula planta teva i donar-la al príncep juntament amb les teves disculpes! -Va dir Leia tremolant d'ira -. Algun dia aquest cap tan dur i aquesta llengua tan solta que tens et ficaran en un embolic molt seriós, Han.

- Ah, veig que has estat escoltant massa a Threkin Horm! Resulta obvi que t’està intentant empènyer al matrimoni sigui com sigui... Bé, sabies que el teu meravellós príncep em va oferir un creuer de batalla acabat de sortir de la drassana si prometia deixar-te anar i deixar-vos sols? Et repeteixo que aquest tipus és una deixalla humana!

Leia el va fulminar amb la mirada, va alçar una mà i va agitar un dit davant de la seva cara.

-Potser... Bé, potser hauries d’acceptar la seva oferta ara que encara pots obtenir algun benefici del tracte!

Han va retrocedir un pas. Les arrugues del seu front indicaven la frustració que sentia davant la manera com s'estava desenvolupant la conversa.

-Ei, Leia, escolta, jo... -Va dir intentant disculpar-se -. Jo... No sé què està passant aquí. No estic intentant crear dificultats, creu-me... Ja sé que Isolder sembla un bon tipus, però... Bé, ahir a la nit a la cuina vaig sentir parlar a la gent. Tothom està parlant. Pel que a ells fa, és com si ja us haguéssiu casat. I jo sóc aquí intentant no perdre’t i com més m’aferro a tu, més te m’escorres entre els dits.

Leia va reflexionar uns moments abans de respondre-li. Han estava intentant demanar-li disculpes, però no semblava comprendre que en aquells moments Leia trobava increïblement ofensiu tot el que feia i deia.

-Mira, no tinc ni idea del perquè la gent pot creure que em vaig a casar amb el príncep -va dir per fi -. De tota manera, puc assegurar-te que no he fet res per produir aquesta impressió en ningú, així que no els escoltis i escolta’m a mi. T'estimo pel que ets... Ho recordes, Han? Ets un rebel, un bergant, un fanfarró que sempre està ficat en embolics, i això no canviarà mai, però crec que necessito estar sola uns quants dies per pensar. ¿D'acord?

El silenci que va seguir a les seves paraules va ser interromput per la dringadissa del comunicador. Leia va anar cap a la petita unitat hologràfica que hi havia en un racó de l'estada i la va connectar.

- Sí?

Una imatge en miniatura de Threkin Horm va aparèixer i es va expandir en l'aire davant d'ella. El vell ambaixador estava recolzat en un gegantí sofà que suportava el seu enorme pes, i els plecs de greix gairebé ocultaven els seus ulls blau clar.

-Hem acordat celebrar una sessió especial del Consell d’Alderaan avui matí, princesa -va dir Threkin amb veu jovial -. Ja m'he pres la llibertat de parlar amb les celebritats habituals.

- Una sessió especial del consell? -Va preguntar Leia -. Però per què? Hi ha cap problema?

- No hi ha cap problema! -Va exclamar Threkin -. Tothom s'ha assabentat de la bona notícia... Em refereixo a la petició de mà de Hapes, naturalment. El matrimoni de la princesa d'Alderaan amb una de les famílies més riques de la galàxia afectarà tots els refugiats, i hem pensat que seria preferible convocar el consell per poder discutir els detalls del vostre imminent matrimoni.

-Moltes gràcies -va replicar Leia amb irritació -. Pot tenir la seguretat que assistiré a la reunió.

Va prémer el botó que tallava la connexió amb una ganyota desdenyosa. Han li va llançar una mirada carregada de sobreentesos, va girar sobre si mateix i va sortir de l'habitació fet una fúria.

Han es va aturar en un dels passadissos del Somni Rebel, una extensió de blancor tan neta que semblava desinfectada, es va recolzar en una paret i va considerar les opcions que li quedaven. El seu intent de disculpar-se havia fracassat lamentablement, i Leia probablement tenia raó respecte a Isolder. El príncep semblava un bon tipus, i les preocupacions d’en Han probablement només fossin fruit de la gelosia.

I no obstant això Han havia vist brillar l'anhel en els ulls de Leia quan li havia parlat dels bells i tranquils mons de Hapes, i a més Isolder tenia raó. Tot i suposant que Han aconseguís que Leia fos seva, què podia donar-li en realitat? La classe de riquesa que oferien els hapanians no, per descomptat... Si Han convencia a la Leia que es casés amb ell, els refugiats d’Alderaan acabarien sortint molt perjudicats, i Threkin Horm sempre hi era per xiuxiuejar a cau d'orella de Leia recordant-li aquest fet a cada moment. La lleialtat de Leia cap al seu poble no coneixia límits.

Han va deixar anar una rialleta ofegada. Leia li havia dit que necessitava estar tota sola uns quants dies per poder pensar. Oh, sí, Han ja havia sentit aquestes mateixes paraules amb anterioritat, i uns quants dies després sempre eren seguides per un adéu i l'afectuós desig que tot et fos bé en la vida.

Només se li acudia una manera de poder igualar l'oferta de riqueses feta per Isolder, però només pensar-hi li accelerava el pols i feia que se li s'assequés la boca. Va despenjar el comunicador portàtil del seu cinturó, va teclejar un número i es va posar en contacte amb un vell conegut. La imatge d'un hutt immens de pell marró i aspecte gomós va aparèixer a la pantalla, i els seus foscos ulls enterbolits per les drogues es van clavar en Han.

- Dalla, vell lladre! -Va exclamar Han amb fals entusiasme -. Necessito la teva ajuda. Veuràs, m'agradaria aconseguir un préstec amb el Falcó Mil·lenari com a garantia, i vull que m’introdueixis en una partida de cartes aquesta nit..., i vull que es tracti d'una partida on les apostes siguin molt altes.

La capitana Astarta, la guardaespatlles personal del príncep, va anar al dormitori d’Isolder i el va despertar. Era una dona sorprenentment bella de llargs cabells vermell fosc i ulls tan blaus com el cel de Terefon, el seu planeta natal.

- Flarett a reliaren? (“Estava ben condimentat el sopar?”)-Li va preguntar en un to gairebé despreocupat.

Isolder la va observar des del llit, i va veure com els ulls d’Astarta es movien d'un costat a un altre sotmetent a l'habitació a una inspecció més conscienciosa que de costum. L'escrutini va passar del vestidor al llit primer i als armaris després. Els moviments de la capitana Astarta eren fluids i gairebé felins.

-El sopar estava ben condimentat -va respondre Isolder -. Vaig descobrir que la princesa és encantadora, i la seva companyia em va resultar molt agradable. Què passa?

-Fa una hora vam rebre un missatge codificat. Va ser enviat a totes les naus de la nostra flota. Sospitem que era una ordre d'assassinat.

- El senyal va venir de Hapes?

-No. Va ser enviada a la nostra flota des de Coruscant.

- Qui ha de ser assassinat?

-L'ordre no donava el nom de l'objectiu, ni el temps o el lloc -va respondre la capitana Astarta -. El text complet del missatge és el següent: «La temptadora sembla massa interessada. Actueu». Ja sé que sona una mica críptic, però em sembla que el significat està molt clar.

- Has notificat al Departament de Seguretat de la Nova República que Leia corre perill?

Astarta va titubejar uns moments abans de respondre.

-No estic convençuda que la princesa Leia sigui l'objectiu.

Isolder no va dir res. Si moria, el llinatge reial passaria a la filla de la seva tia Secciah. Isolder havia tingut una promesa, la dama Elliar, i havia estat assassinada. L'havien trobat ofegada en un estany mirall. Isolder mai va poder obtenir proves del que creia que havia succeït, però estava segur que la seva tia Secciah es trobava darrere de l'assassinat, igual que estava segur que la seva tia havia pagat als pirates que van assassinar el seu germà gran després d'haver atacat i saquejat el navili insígnia real. Els pirates havien d'estar assabentats de l'immens valor que el Chume'da posseïa per a la seva mare, i tot i així havien matat al noi sense tractar d'obtenir un rescat per ell.

- I creus que aquest cop l'objectiu sóc jo?

-Això crec, senyor -va respondre Astarta -. La vostra tia podria culpar a algun agent de l'exterior: una facció interna de la Nova República, algun cabdill guerrer que temia la unió matrimonial..., fins i tot podria culpar el general Solo.

Isolder es va aixecar del llit, va tancar els ulls i va començar a pensar. Les seves ties i la seva mare... Totes eren dones temibles, astutes i plenes d'argúcies i enganys. Isolder havia albergat l'esperança que contreure matrimoni fora del llinatge real de Hapes li permetria trobar algú com Leia, algú que no estigués contaminat per la plaga de l'avarícia que feia estralls en totes les dones de la seva família. Li feia mal terriblement pensar que algú havia aconseguit introduir assassins en la seva pròpia flota.

-Advertiràs a la Nova República de l'amenaça -va dir per fi -. Si la meva tia ha aconseguit introduir un assassí en aquesta nau, potser puguin ajudar a descobrir la seva identitat. Ah, i també vull que la meitat de la meva guàrdia personal es dediqui a protegir la Leia.

- I qui us protegirà a vós, senyor? -Va preguntar Astarta.

Isolder va captar la brillantor adolorida de la traïció en els ulls d’Astarta. La capitana l'estimava, i no podia deixar-lo exposat al perill. Isolder sempre ho havia sabut. Era el que feia que fos tan bona en el seu treball. Astarta potser fins i tot albergava una feble esperança que Leia morís, però Isolder sabia que la capitana Astarta obeiria les seves ordres. Per sobre de tot, Astarta era una soldat excel·lent.

Va treure un desintegrador de sota del llençol, i va veure la fugaç espurna de sorpresa en els ulls d’Astarta en comprendre que no havia estat capaç de detectar la presència d'una arma apuntada cap al seu pit.

-Jo vigilaré la meva pròpia esquena, com sempre -va dir Isolder.

Següent