36
Per quan el Lusankya es va revertir a l'espai
real, el capità Drysso ja havia construït una racionalització completa dels
seus actes. Sabia que només era això: un feble teixit de fets, circumstàncies i
mentides que probablement s’esmicolarien sota l'escrutini d’Isard. Encara que
romania el fet que necessitava una explicació, i aquesta era la millor que
podia oferir-li.
Tot
començava amb la premissa de què l'estació d’Antilles podia destruir al
Lusankya. Això ho sabia i tenia els informes dels sensors per donar-li suport.
Isard en persona havia deixat ben clar que preservar el Lusankya era vital,
així que deixar-se anar quan va tenir l'oportunitat de fer-ho va ser l'única
elecció possible. Amb l'estació tan fortament armada com estava, l'únic curs
d'acció prudent seria acordonada i deixar que els seus habitants passessin fam
fins que acceptessin rendir-se.
Una vegada
que la retirada es va tornar obligatòria, el següent curs d'acció també va ser
obvi. Tenia informes de sensors que indicaven que Antilles, el Creuer de
Guerra, i dotzenes de vaixells de càrrega es dirigien cap a Thyferra. Aquesta
era una força d'operacions molt més gran que la que Isard havia anticipat que
utilitzarien contra Thyferra. Només tornant a casa a velocitat màxima el
Lusankya estaria en posició de destruir aquesta força d'operacions. De fet,
semblava bastant obvi, que sense l'ajuda del Lusankya, els cossos Thyferrans de
Defensa Civil es veurien aclaparats.
No tenia més
elecció que tornar a Thyferra.
Comprenia
que seria criticat per abandonar els seus caces TIE a Yag'Dhul, però podia
explicar això també. Els TIEs havien de suplementar les defenses del
Virulència, els caces rastrejarien i destruirien els míssils abans que
poguessin colpejar el Destructor Estel·lar Imperial. També esperava que
s'acostessin prou a l'estació per destruir els llançadors i llavors completar
la destrucció de l'estació. Que els pilots estaven morts si tots dos l'estació
i el Virulència resultaven destruïts significava molt poc per a ell, tenien el
seu deure igual que ell tenia el seu. Si s'hagués quedat a recollir-los, hagués
estat destruït.
Aturat
davant del finestral del pont, anticipava la reversió a un camp de batalla.
Quan el túnel de llums es va fondre per deixar pas a una dispersió d'estrelles,
va veure la bola verda i blanca de Thyferra sobre d'ell. Cap Ala-X passava per
aquí. Cap TIE omplia el buit de foc làser verd. No va veure res fora de
l'ordinari, només el trànsit de vaixells de càrrega i unes poques patrulles del
sistema.
Drysso va
colpejar amb el puny el finestral de transpariacer. Antilles li havia pres el
pèl. La finta a Thyferra l'havia allunyat, fent-lo sacrificar el Virulència.
Els murris probablement han abandonat l'estació excepte per un grapat de
voluntaris que estaven disposats a canviar les seves vides per la del
Virulència. El comboi que vaig veure partint de Yag'Dhul probablement es va
mudar a una altra base, una base que haurem de buscar, mentre seguim suportant
més atacs de colpejar i córrer per part dels Murris.
La veu del
tinent Waroen va penetrar el capoll de mortificació que es tancava al voltant
de la ment d’en Drysso.
-Capità,
tenim un Destructor Estel·lar Imperial revertint a l'espai real a vint
quilòmetres de la nostra popa.
Com va fer Varrscha per treure
d'allà al Virulència?
Drysso va
mirar al disc holoprojector.
-Yesti,
obriu un canal de comunicacions en aquesta nau. Capitana Varrscha, com va fer
per escapar?
Li va
prendre un moment reconèixer la imatge hologràfica que l'enfrontava, però quan
ho va fer va sentir que una mà freda li estrenyia el cor.
-Capità
Drysso, em temo que ha confós el meu Llibertat amb la seva Virulència -va dir
somrient-li el capità Sair Yonka -. No digui que s'alegra de veure’m, no ho
farà.
-Capità
Drysso, el Llibertat està llançant caces, Ala-X i Lletjos.
Drysso es va
aturar abans d'ordenar que els seus caces inexistents s'unissin a la batalla.
-Poseu-vos
en contacte amb el planeta i faci que llancin els esquadrons dels CTDC. Vull
que tots els seus caces pugin a protegir-me. Timó, feu-nos girar per enfrontar
al Llibertat - Va assenyalar amb el dit a la imatge de Yonka -. No pensi,
senyor, que quan tot estigui dit i fet, vostè estarà feliç que l'hagi vist.
L'abundant
mala herba al voltant de la seu de la corporació Xucphra va proveir a Iella i a
la seva gent del mitjà per a acostar-se a menys de vint metres de l'entrada
posterior. Hi havia esperat caminar fins a ella, col·locar una petita càrrega
per volar el pany, i entrar abans que es poguessin disparar massa alarmes. Deu
metres al llarg del corredor passant la porta de transpariacer i estarien a
l'edifici del centre de seguretat i serien capaços de controlar les alarmes i
els accessos als passadissos i turboascensors.
Però ara hi
ha dos soldats d'assalt fent guàrdia a la porta. A primera vista semblaven els
articles genuïns, però Iella va notar que conversaven bastant entre si. CTDC,
banthes vestits de Rancor. Tot i això, la banda de terreny obert que
necessitava cobrir era suficient perquè els guàrdies, sense importar quan
pobrament entrenats estiguessin, poguessin deixar-la fora de combat. Com que
s'havien preparat per a un combat de prop, cap dels seus portava un rifle
blàster, només carrabines i pistoles, així que matar-los a tots dos mentre
estaven a cobert era impossible. Podríem encertar-los amb les carrabines des
d'aquesta distància, però amb les armadures el tret mortal no està garantit.
Necessitava
una distracció, però l'única veritable opció que tenia era utilitzar una
càrrega explosiva per distreure'ls. El problema amb aquesta idea era que si no
els matava, ells indubtablement informarien de l'explosió, proporcionant una
alerta a les forces de l'interior més gran del que volia. Va buscar els seu
comunicador per demanar-li a Elscol que desviés a part dels seus a ajudar-la,
llavors un caça TIE va passar udolant per sobre del nivell de les copes dels
arbres.
Un segon i
tercer TIE van passar cridant, Iella va veure que els guàrdies de la porta
miraven cap amunt i assenyalaven als caces. Un fins i tot un es va treure el
casc per mirar millor, sostenint-lo sota el braç. Sense pensar-ho dues vegades
Iella es va posar dreta i va sortir de la mala herba caminant ràpidament en
direcció a ells, utilitzant el cos per amagar la carrabina i girant el cap de
la mateixa manera per mirar els caces estel·lars que passaven.
Tota una
dotzena de caces van sortir rugint de l'hangar, permetent-li a Iella saber que
Wedge i la seva gent finalment havien arribat. Ara si jo només puc fer la meva
part. Va mirar els guàrdies, somrient, mentre arribava fins a la base de les
escales que portaven a la porta.
-Disculpi,
senyora, però no pot ser aquí -va dir el guàrdia sense casc mentre recolzava la
carrabina contra la paret i començava a acomodar el casc per posar-se'l-. És
una àrea restringida.
-Oh, ho
sento.
Iella va reforçar el somriure, i llavors va
aixecar la carrabina blàster. Va dispersar el foc de darrere a endavant, obrint
forats calcinats en les armadures blanques de plastoide al pit i ventre dels
guàrdies. El casc va caure d'unes mans inerts i va rebotar en les escales de
ferrocret mentre ella pujava corrent. Va trepitjar el cos d'un dels guàrdies
per passar per sobre, llavors va anivellar la carrabina cap al forrellat de la
porta i va disparar una andanada de foc escarlata que el va vaporitzar.
Abans que
pogués obrir la porta amb el peu, dos vràtix de l’Ashern van arribar-hi. Amb
uns cops de les seves poderoses potes van apartar del descans els cossos dels
guàrdies. Brandant pistoles blàster adaptades per encaixar a les seves mans de
dits gruixuts, els guerrers ashernians es van obrir pas per la porta i van
mirar sotjadorament pel corredor.
La porta de
duraplast de l'estació es va fer trossos davant una puntada de peu vràtix. Els
vràtix van entrar, i una esgarrifosa resplendor blava va acompanyar el seu
atac. Iella va arribar a la porta uns segons darrere d'ells i va entrar amb la
carrabina llista, però els tres policies de seguretat Xucphra estaven fora de
combat. Dos d'ells mai havien tingut l'oportunitat de treure els seus blàsters
i els tres jeien en tolls de fumejant caf.
-Definitivament
van triar el moment equivocat per prendre un descans. Lliguin-los perquè no
siguin un problema quan despertin.
Dos
lluitadors de la resistència humans van complir amb les seves ordres mentre un
tercer es deixava caure a la cadira de la consola de seguretat de l'edifici.
- Pots
apagar aquest lloc, Jesfa?
- Els vràtix
poden saltar? -El comando de cabell fosc va assenyalar als bancs bessons de
monitors sobre de la consola -. Aquestes proveeixen la imatge de diversos llocs
al voltant de l'edifici, una per cada un dels sis pisos i les dues torres. Puc
veure-ho tot i... -Va afegir mentre recolzava els dits al teclat -, des d'aquí
puc apagar-ho tot. Aquest és el mateix sistema que utilitzava quan treballava
en seguretat per Zaltin.
-Molt bé.
Deshabilita-ho tot excepte un turboascensor. Assegura els hangars de les
llançadores i obre l'entrada principal.
-Considera-ho
fet. Posaré el meu comunicador en Tac-dos per poder-te mantenir actualitzada de
tot el que vegi.
Iella va
somriure.
-Fes-ho,
però no et sorprenguis si els disparen a les càmeres per destruir-les. Jo ho
faria.
Li va donar
un copet a l'espatlla, llavors va treure el comunicador de la seva butxaca.
-Ganxo a
Espasa, estem dins. Tens el camí fora.
-Vaig de
camí, Ganxo -Elscol sonava feliç, per primera vegada des que Iella podia
recordar -. Bon treball.
La fúria
d’Erisi Dlàrit perquè el seu esquadró era l'últim en la llarga línia de les
forces voladores dels cossos Thyferrans de Defensa Civil per a enfrontar als
rebels la va fer estrènyer amb força els controls de l'Interceptor. L’Esquadró
Poder, un grup de pilots principiants que compartia les instal·lacions de
l'hangar amb el seu Esquadró Elit s’havia enlairat ràpidament. Ells suposen que
el seu nom significa força, però nosaltres sempre vam considerar que era la
resposta a la pregunta "Van a poder lluitar?".
Havia hagut
de fer una crida a l'oficina d’Isard per esbrinar per què no havien cridat als
seus pilots, però ningú va respondre. Exercint la discreció que li donava la
seva posició, Erisi va cridar immediatament al seu esquadró. Millor que ens
destrueixin a l'espai a què ens destrueixin en terra.
En el mateix
instant que va estar en l'aire, Erisi va obtenir dades tàctiques del control de
terra i no li va agradar el que va veure. Un Destructor Estel·lar Imperial i un
Creuer de Guerra Alderaanià estaven maniobrant per enfrontar-se al Lusankya. El
Destructor Estel·lar Imperial havia girat i volava de manera que el seu casc
estava perpendicular al del Lusankya. Això permetria als canoners de babord de
l’Estel·lar Imperial disparar a la part superior del Superdestructor Estel·lar.
El Creuer de Guerra Alderaanià avançava des del darrere cap a la popa del
Lusankya, i una vegada que hagués sortit del trànsit de vaixells de càrrega del
sistema, estaria en posició d'atacar els motors de la nau més gran.
Els caces
llançats per l’Estel·lar Imperial s'estaven acostant en formació al Lusankya.
Els esquadrons de caces que ascendien per oposar-se a ells no volaven junts,
sinó que venien estesos de manera que els Murris poguessin enfrontar-se a poc a
poc. Això era suïcida.
Erisi va
sintonitzar una freqüència tàctica en la unitat de comunicacions.
-Líder Elit
a Líder Viril. Redueixin la velocitat i permetin que l'Esquadró Poder se'ls
uneixi.
-No podem,
Líder Elit. Tenim les nostres ordres.
-Considerin-les
revocades. Pensin una mica, aquí s'enfrontaran a l'Esquadró Murri.
-I matarem a
l'Esquadró Murri. Per la glòria de Thyferra.
Erisi va
canviar la unitat comunicadora a la freqüència tàctica que utilitzaven els
Elits.
-Mantinguin-se
junts, Elits. Anem pels Murris. Esperem que els nostres camarades puguin
cansar-los.
Wedge va
mirar la informació tàctica provinent del Valent i va sentir com un calfred
gelat es lliscava per la seva columna vertebral
- Què fan?
Per què vénen cap a nosaltres així?
La seva
unitat R5 va xiular secament.
Wedge va
mirar el seu monitor i va somriure.
-Aquesta va
ser una pregunta retòrica, Gate. No creia que tinguessis dades suficients per
poder calcular una resposta -Després de la seva última sortida, Wedge havia
deixat que els tècnics li esborressin la memòria a Mynock i li s'actualitzessin
el programari. També va esbrinar que a causa de les modificacions que Zraai li
va fer al droide, la designació del droide havia canviat a R5-G8, i ell l'havia
abreujat a Gate(3)-. Dóna'm una verificació de la identificació.
Un altre
ràpid xiulet va anunciar que estava completament preparat per a funcionar.
Wedge va
activar la seva unitat de comunicacions.
-Trenta
segons per a la primera onada de TIEs. Recordeu, el nostre objectiu és arribar
al Lusankya, no perdre el temps aquí en duels espacials. Matin quan s'hagi de
tractar, però mantinguin la missió en ment. Dos, queda't amb mi.
-Com
ordenis, Líder -va venir la resposta d’Asyr.
Wedge va
passar els làsers a foc dual, va seleccionar un blanc d'entre els TIEs que
s'acostaven, i llavors va esperar que la seva retícula de punteria es posés
vermella. Quan ho va fer va prémer el gallet, deixant escapar dues andanades de
foc, llavors es va apartar en picat del xiuxiuejant foc verd que esquitxava
contra la seva pantalla davantera.
La seva
maniobra li va impedir veure el que va passar amb el blanc, però Gate
desapassionadament va mostrar-li el missatge "Objectiu eliminat" en
lletres vermelles a la part de baix del monitor. Potser Mynock no era tan
dolent. Wedge va mirar les lectures del seu sensor i va veure només un parell
de TIEs en la seva estela. Tots van enderrocar-ne un, bona punteria. Va decidir
deixar-los els altres dos als twi'leks pilots de Chir'daki que els seguien.
Gate li va
grallar.
-Gràcies,
Gate, tinc trenta segons per a la propera onada de TIEs -Va obrir el canal
tàctic de comunicacions -. Prepareu-vos, Murris. Dos esquadrons més, llavors
estarem llestos per entrar.
______________________________________________________________________________
(3) N del T:
Gate en anglès es pronuncia més o menys semblant a G8
N del R: Per respectar la intenció de
l'autor, s'ha optat per mantenir el nom original, el qual ha de ser pronunciat
"gueit".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada