Hereu de l’Imperi (I)

Hereu de l’Imperi

 

Timothy Zahn

1

- Capità Pellaeon? -Va cridar una veu des de la coberta de la tripulació, fent-se sentir per sobre de la conversa -. Missatge des de la línia de vigilància: les naus d'exploració acaben d'abandonar la velocitat de la llum.

Pellaeon, inclinat sobre l'espatlla de l'home que es trobava en el pont de comunicacions del Quimera, va fer cas omís dels crits.

-Seguiu el rastre d'aquesta línia -va ordenar, donant un copet amb el llapis lumínic sobre l'esquema que apareixia en pantalla.

L'enginyer li va dirigir una mirada interrogativa.

- Senyor?

-No sóc sord -va dir Pellaeon -. Li he donat una ordre, tinent.

-Sí, senyor -va respondre l'altre amb cautela, i va fer lliscar els seus dits sobre el teclat.

- Capità Pellaeon? -Va repetir la veu, més a prop.

Pellaeon, sense apartar els ulls de la pantalla, va esperar que els passos s'aproximessin. Llavors, amb l'aire d'autoritat que donaven a un home 50 anys de serveis a la flota imperial, es va aixecar i va donar mitja volta.

El jove oficial es va aturar com fulminat per un llamp.

-Oh, senyor...

Va mirar els ulls de Pellaeon i la seva veu va emmudir.

Pellaeon va deixar que el silenci surés en l'aire durant uns quants segons, els necessaris perquè els presents es donessin compte.

-Això no és un mercat de bestiar de Shaum HII, tinent Tschel -va dir per fi, amb veu serena però gèlida -. Això és el pont d'un Destructor Estel·lar imperial. No s'ha de, repeteixo, no s'ha de vociferar la informació rutinària en la direcció general del seu presumpte destinatari. Està clar?

Tschel va empassar saliva.

-Sí, senyor.

Pellaeon el va mirar als ulls uns segons més, i després va abaixar el cap.

-Bé. Informi’m.

-Sí, senyor. -Tschel va tornar a empassar saliva -. Hem rebut notícies de les naus guaita, senyor: els exploradors han tornat de la seva missió en el sistema d’Obroa-skai.

-Molt bé -va assentir amb el cap Pellaeon -. Van tenir algun problema?

-Alguns, senyor... Segons sembla, als nadius els va molestar que s’enduguessin part del seu sistema informàtic central. El comandant de l'esquadrilla va dir que es va produir algun conat de persecució, però els va burlar.

-Això espero -va replicar Pellaeon amb aire ombrívol.

Obroa-skai ocupava un lloc estratègic en les regions frontereres, i els informes d’intel·ligència indicaven que la Nova República intentava aconseguir el seu suport. Si haguessin tingut naus emissàries armades en el moment de la incursió... Bé, no trigaria a esbrinar-ho.

-Que el comandant de l'esquadrilla es presenti en el pont amb el seu informe quan les naus es trobin a bord -va dir a Tschel -. I que la línia de vigilància es posi en alerta groga. Retiri’s.

-Sí, senyor.

El tinent va girar sobre els seus talons, en una imitació força acceptable dels moviments militars, i va tornar a la consola de comunicacions.

El jove tinent... Aquest era el problema, va pensar Pellaeon amb certa amargor. En els vells temps, quan l'Imperi posseïa el seu màxim poder, hauria estat inconcebible que un home tan jove com Tschel fos oficial de pont d'una nau com el Quimera. Ara... Va observar als homes, igualment joves, que s'ocupaven dels controls. Ara, en contrast, la tripulació del Quimera es componia, gairebé en exclusiva, d'homes i dones joves.

Pellaeon va passejar la seva mirada pel pont i va notar que els ecos de vells ressentiments li agitaven l'estómac. Sabia que molts comandants de la flota consideraven l'anterior Estrella de la Mort de l'emperador un intent descarat de col·locar sota el seu control directe l'immens poder militar de l'Imperi, com ja havia fet amb el seu poder polític. El que hagués fet cas omís de la demostrada vulnerabilitat de l'estació bèl·lica i hagués seguit endavant amb una segona Estrella de la Mort havia reforçat aquesta sospita. Pocs alts comandaments de la flota haurien deplorat la seva pèrdua..., si no fos perquè, ferida de mort, s'havia endut per davant el Destructor Estel·lar Executor.

Fins i tot després de cinc anys, Pellaeon s'encongia en recordar aquella imatge: el Executor, fora de control, s'havia estavellat contra l'Estrella de la Mort, desintegrant-se per complet després de la violenta explosió que va destruir l'estació bèl·lica. La pèrdua de la nau en si ja constituïa un esdeveniment greu, però el fet que es tractés de l’Executor ho empitjorava. Aquell Superdestructor Estel·lar era la nau personal de Darth Vader, i malgrat els llegendaris (i sovint mortífers) capritxos del Senyor Fosc, tothom sabia que servir a bord d'aquella nau era el mètode més ràpid d'ascendir.

La qual cosa significava que quan l’Executor es va desintegrar, va passar el mateix amb un tant per cent molt elevat dels millors comandaments mitjans i soldats joves.

La flota mai s'havia recuperat d'aquell desastre. Desaparegut el lideratge de l’Executor, la batalla no va trigar a adquirir les dimensions d'una derrota total; diversos Destructors Estel·lars més es van perdre abans que es donés l'ordre de retirada. Pellaeon, que havia pres el comandament del Quimera quan el seu capità va morir, va fer el que va poder per resistir, però malgrat els seus tenaços esforços, mai van recobrar la iniciativa contra els rebels, sinó que van ser repel·lits cop i un altre..., fins arribar aquí.

El que en altres temps havia estat la rereguarda de l'Imperi, i que només controlava, nominalment, una quarta part dels seus anteriors sistemes. A bord d'un Destructor Estel·lar, tripulat gairebé íntegrament per joves entrenats a costa de grans sacrificis, però molt inexperts, la majoria reclutats en els seus planetes natals per la força o l'amenaça de força.

Sota el comandament de la més brillant ment militar que l'Imperi havia conegut.

Pellaeon va somriure com un llop, mentre tornava a passejar la vista pel pont. No, la fi de l'Imperi encara no estava proper. Com què no trigaria a descobrir l’arrogant Nova República autoproclamada.

Va consultar el seu crono. Les dues i quinze minuts. El gran almirall Thrawn estaria meditant a la seva sala de comandament..., i si el procediment imperial veia amb mals ulls que es cridés al pont, encara veia pitjor que s'interrompessin les meditacions d'un gran almirall mitjançant l'intercomunicador. Es parlava amb ell en persona, o no es parlava.

-Continueu rastrejant aquestes línies -va ordenar Pellaeon al tinent -. Torno de seguida.

La nova sala de comandament del gran almirall es trobava dos nivells per sota del pont, en l'espai que havia allotjat les luxoses estances d'esplai de l'anterior comandant. Quan Pellaeon havia conegut Thrawn, o millor dit, quan el gran almirall l’havia conegut a ell, una de les seves primeres ordres va ser reconvertir les estances en el que era, fonamentalment, un pont secundari.

Pont secundari, sala de meditacions... i no més. No era un secret per a cap tripulant del Quimera que, des de la recent transformació, el gran almirall passava molt de temps allà. Sí era un secret el que passava durant aquelles llargues hores.

Pellaeon es va aturar davant la porta, va allisar la túnica i es va armar de valor. Potser era a punt d'esbrinar-ho.

-El capità Pellaeon sol·licita veure el gran almirall Thrawn -va anunciar -. Tinc informació...

La porta es va obrir abans que acabés de parlar. Pellaeon es va preparar mentalment i va entrar al vestíbul, a penes il·luminat. Va passejar la vista entorn seu, no va veure res d'interès i va continuar cap a la porta de la cambra principal, que es trobava a cinc passos de distància.

L'única advertència va ser una llevíssima alenada d'aire en el seu clatell.

-Capità Pellaeon –va miolar vora de l'orella una veu greu, profunda, gatona.

Pellaeon va fer un salt i es va tornar en rodó, irritat amb ell mateix i amb l'ésser menut i nerviüt que es dreçava a menys de metre i mig.

-Maleïda sigui, Rukh -va rugir -. Què pretens?

Rukh va mirar-lo durant un llarg moment, i Pellaeon va sentir que una gota de suor relliscava pel seu coll. Rukh, de grans ulls foscos, mandíbula projectada cap endavant i brillants dents afilades, resultava més malson encara en la foscor que amb la llum normal.

Sobretot per Pellaeon, assabentat de l'ús a què Thrawn destinava a Rukh i al seu company noghri.

-Fer la meva feina -va dir per fi Rukh.

Va estendre el seu prim braç com sense voler cap a la porta interior, i Pellaeon va distingir fugaçment el ganivet d'assassí, abans que desaparegués a la màniga del noghri. La seva mà es va tancar i va tornar a obrir-se; músculs forts com l'acer es van moure sota la seva pell gris fosc.

-Pot entrar.

-Gràcies -va grunyir Pellaeon.

Va allisar la seva túnica de nou i es va tombar cap a la porta. Es va obrir quan va estar a prop i va entrar... en un museu d'art, banyat per una suau il·luminació.

Es va parar en sec, ja dins de la sala, i va mirar al seu voltant, estupefacte. Les parets i el sostre voltat estaven coberts de pintures i dibuixos, alguns d'aspecte vagament humà, però la majoria d'origen alienígena. Hi havia diverses escultures, algunes sense sustentació, altres sobre pedestals. Al centre de la sala es veia un doble cercle de pantalles, l'exterior una mica més elevat que l'interior. A jutjar pel poc que Pellaeon podia veure, tots dos estaven dedicats també a reproduccions artístiques.

I al centre del doble cercle, assegut en un duplicat de la butaca reservada a l'almirall al pont, hi havia el gran almirall Thrawn.

No es movia en absolut. El seu cabell negre blavós brillava sota l'escassa llum, la seva pàl·lida pell blava tenia un aspecte fred, apagat i alienígena en el seu marc humà. Es va reclinar contra el reposacaps amb els ulls gairebé tancats, entre les parpelles només apuntava un centelleig vermellós.

Pellaeon es va humitejar els llavis, dubtant ja que hagués estat una bona idea envair el sancta sanctorum de Thrawn. Si el gran almirall decidia que era una molèstia...

-Entri, capità -va dir Thrawn. La seva serena veu modulada va interrompre els pensaments de Pellaeon. Va executar un posat breu i precís, sense obrir encara els ulls -. Què opina?

-És... molt interessant, senyor -va ser tant com va poder dir Pellaeon, mentre s'acostava al cercle exterior.

-Tot hologràfic, és clar -va explicar Thrawn, i Pellaeon va creure distingir una nota de pesar en la seva veu -. Tant les escultures com els quadres. Alguns s'han perdut, molts dels altres es troben en planetes ocupats ara per la Rebel·lió.

-Sí, senyor -va assentir Pellaeon -. He pensat, almirall, que li plauria saber que els exploradors han tornat del sistema Obroa-skai. El comandant de l'esquadrilla estarà en condicions d'informar d'aquí a uns breus minuts.

Thrawn va bellugar el cap.

- Van poder introduir-se al sistema informàtic central?

-Si més no, es van dur alguna cosa. Ignoro si van poder completar la missió. Segons sembla, hi va haver un intent de persecució. El comandant de l'esquadrilla creu que els va despistar.

Thrawn va romandre uns instants en silenci.

-No -va dir -. No, no ho crec. Sobretot si els perseguidors eren membres de la Rebel·lió.

Va respirar fondo, es va redreçar a la seva butaca i, per primera vegada des que Pellaeon havia entrat, va obrir els seus brillants ulls vermells.

Pellaeon li va tornar la mirada sense parpellejar, i va experimentar una punxada d'orgull. Molts comandants i alts dignataris de l'emperador no havien aconseguit acostumar-se a aquells ulls. Ni al propi Thrawn, en aquest sentit. Aquest devia ser el motiu que l'almirall hagués passat tant de temps a les Regions Desconegudes, treballant per sotmetre al poder imperial a aquelles seccions de la galàxia encara bàrbares. Els seus brillants èxits li havien aconseguit el títol de Senyor de la Guerra i el dret a cenyir-se el blanc uniforme de gran almirall. Era l'únic no humà a qui l'emperador havia recompensat amb aquell honor.

Per aquestes ironies de la vida, també l'havia convertit en un element indispensable per a les campanyes frontereres. Pellaeon s'havia preguntat sovint com hauria acabat la batalla d'Endor si, en lloc de Vader, Thrawn hagués manat l’Executor.

-Sí, senyor -va dir -. He ordenat que la línia de vigilància es posi en alerta groga. Passem a vermella?

-Encara no. Encara tenim uns quants minuts. Digueu-me, capità, sap alguna cosa d'art?

-Er... No gaire -va aconseguir articular Pellaeon, desconcertat pel brusc canvi de tema -. Mai he pogut dedicar-hi molt de temps.

-Doncs hauria de trobar-ho. -Thrawn va assenyalar la part dreta del cercle interior -. Pintures Saffa. Cap a 1550-2200, abans de l'Imperi. Observeu el canvi d'estil, aquí, quan es produeix el primer contacte amb els thennqora. Allà -va indicar la paret esquerra -, exemples de l'art Paonnid. Observeu les similituds amb les primeres obres Saffa, i amb les escultures planes Vaathkree de mitjans del segle divuit, abans de l'Imperi.

-Sí, ja veig -va mentir Pellaeon -. Almirall, no hauríem...?

Es va interrompre quan un agut xiulet que va vibrar en l'aire.

-Pont a gran almirall Thrawn -va dir la veu tensa del tinent Tschel -. Ens estan atacant, senyor!

Thrawn va connectar l'intercomunicador.

-Aquí Thrawn -va dir -. Passin a alerta vermella i tingui’m al corrent. Amb calma, si és possible.

-Sí, senyor. -Les llums d'alerta van començar a parpellejar. Pellaeon va sentir el so de les sirenes que udolaven lluny, fora de la sala -. Els sensors capten quatre fragates d'assalt de la Nova República -va continuar Tschel, amb veu més controlada -. Més tres esquadrilles, com a mínim, de caces. Una formació simètrica que s'acosta pel vector de les nostres naus d'exploració.

Pellaeon va maleir pel baix. Un sol Destructor Estel·lar, amb una tripulació falta d'experiència, contra quatre fragates d'assalt i els seus caces acompanyants...

-Motors a tota potència -va ordenar per l'intercomunicador -. Preparats per saltar a la velocitat de la llum.

Va donar un pas cap a la porta...

-Oblidi aquesta última ordre, tinent -va dir Thrawn amb calma glacial -. Que la tripulació dels caces TIE vagi als seus llocs. Activin les pantalles protectores.

Pellaeon es va tornar cap a ell.

-Almirall...

Thrawn va aixecar la mà per interrompre'l.

-Acosteu-vos, capità -va ordenar el gran almirall -. Fem una ullada.

Va tocar l'interruptor. Tot d'una, l'exposició d'art va desaparèixer. La sala es va convertir en un monitor de pont en miniatura, amb lectors de timó, motor i armes a les parets, i un cercle doble de pantalles. L'espai obert es va transformar en una exhibició de tàctiques hologràfiques, una esfera parpellejant assenyalava en un racó als invasors. La pantalla de la paret més propera assenyalava que el moment estimat de l'atac es produiria aquí a dotze minuts.

-Per fortuna, les naus d'exploració els porten suficient avantatge per no trobar-se en perill -va comentar Thrawn -. Bé, vegem a què ens enfrontem. Pont, ordeni a les tres naus de vigilància més properes que ataquin.

-Sí, senyor.

A l'altra banda de la sala, tres punts blaus es van allunyar de la línia de vigilància cap als vectors d'intercepció. Pellaeon va veure de cua d'ull que Thrawn s'inclinava cap endavant a la seva butaca quan les fragates d'assalt i els caces que les acompanyaven es van moure en resposta. Un dels punts blaus es va apagar...

-Excel·lent -va dir Thrawn, i es va reclinar en el seu seient -. Ordeneu a les altres dues naus de vigilància que retrocedeixin, i a la línia del sector Quatre que s'aparti del vector dels invasors.

-Sí, senyor -va respondre Tschel, en un to que expressava alguna cosa més que confusió.

Una confusió que Pellaeon va comprendre molt bé.

- No hauríem d’avisar la resta de la flota? -Va suggerir, i va notar la tibantor de la seva veu -. El Cap del Mort podria ser aquí d'aquí a vint minuts, i la major part dels altres en menys d'una hora.

-L'últim que necessitem en aquest moment, capità, és que vinguin més naus de les nostres forces -va dir Thrawn. Va mirar Pellaeon i un lleu somriure va corbar els seus llavis -. Al cap i a la fi, és possible que hi hagi supervivents, i no és desitjable que la Rebel·lió s'assabenti de la nostra existència, oi?

Es va tornar cap a les pantalles.

-Pont, vull una rotació a babord de vint graus. Directes al vector dels invasors, amb la superestructura apuntant. Així que es trobin dins del nostre perímetre, la línia de vigilància del sector Quatre se situarà darrera d'ells i bloquejarà totes les transmissions.

-S-sí, senyor. Senyor...?

-No cal que ho comprengui, tinent -va dir Thrawn, amb veu freda -. Solament limitis a obeir.

-Sí, senyor.

Pellaeon va contenir l'alè mentre els displays mostraven la rotació del Quimera.

-Tinc por que jo tampoc ho comprenc, almirall -va dir -. Apuntar la nostra superestructura cap a ells...

Thrawn va tornar a interrompre’l amb un gest de la mà.

-Miri i aprengui, capità. Bé, pont: detingui la rotació i mantingueu-vos quiets en aquest punt. Baixin les pantalles protectores dels cellers de càrrega i augmentin la potència de les altres. Que els esquadrons de caces s'enlairin quan estiguin preparats. Allunyeu-vos del Quimera dos quilòmetres, i després envoltin la zona en formació oberta. Velocitat de reraguarda, pauta d'atac zonal.

Va rebre les dades i va mirar a Pellaeon.

- Comprèn ara, capità?

Pellaeon es va humitejar els llavis.

-Em temo que no -va admetre -. Entenc que va ordenar desviar la nau per proporcionar als caces una sortida d'escapament, però la resta és una típica maniobra de tancament Marg Sabl. No van a caure en un parany tan senzill.

-Al contrari -el va corregir Thrawn amb fredor -. No només cauran en ella, sinó que el resultat serà la seva destrucció total. Miri, capità. I aprengui.

Els caces van enlairar-se, es van allunyar del Quimera, i després es van desplegar en ventall, com el raig d'una font exòtica. Les naus atacants van localitzar a l'enemic i van canviar de vector...

Pellaeon va parpellejar.

- Què fan, en nom de l’Imperi?

-Intenten l'única defensa que coneixen contra una maniobra Marg Sabl -va dir Thrawn, amb inequívoca satisfacció -. O, per ser més precisos, l'única defensa que són psicològicament capaços d'adoptar. -Va assenyalar l'esfera parpellejant -. Com veu, capità, un elomin mana aquesta força..., i els elomin són incapaços d'assimilar el perfil d'atac desestructurat d'una maniobra Marg Sabl ben executada.

Pellaeon va observar als invasors, mentre adoptaven la seva inútil estratègia defensiva, i a poc a poc va comprendre el que Thrawn havia fet.

- Ha endevinat que es tractava de naus elomin, a partir de l'atac desencadenat contra les naus de vigilància fa escassos minuts?

-Vaig estudiar art, capità -va dir Thrawn, amb veu gairebé somiadora -. Quan entengui l'art d'una espècie, entendrà en aquesta espècie.

Es va redreçar a la seva butaca.

-Pont, a velocitat de flanc. Prepareu-vos a intervenir en la batalla.

Una hora després, tot havia acabat.

La porta de la sala es va tancar darrere del comandant d’esquadrilla, i Pellaeon va contemplar el mapa.

-Fa la impressió que Obroa-skai és un cul de sac -va dir amb pesar -. No podem desprendre'ns de les forces necessàries per a una pacificació tan ingent.

-Per ara -va reconèixer Thrawn -. Però només de moment.

Pellaeon el va mirar amb les celles arrufades. Thrawn joguinejava amb una targeta de dades, que grapejava entre l'índex i el polze, mentre observava els estels per la finestra. Un estrany somriure es va dibuixar als llavis.

- Almirall? -Va preguntar Pellaeon amb cautela.

Thrawn va tornar el cap i els seus ulls centellejants es van clavar en el capità.

-És la segona peça del trencaclosques -va dir, aixecant la targeta -. La peça que he buscat durant un any.

Tot d'una, va estendre la mà cap a l’intercomunicador i el va connectar.

-Pont, aquí el gran almirall Thrawn. Poseu-vos en contacte amb el Cap del Mort i informin al capità Harbid que abandonem temporalment la flota. Que continuï efectuant exploracions tàctiques dels sistemes locals i apoderant-se de dipòsits de dades sempre que sigui possible. Després, que posi rumb a un planeta anomenat Myrkr. Trobareu les coordenades a l'ordinador de la nau.

Thrawn es va girar cap a Pellaeon.

-Sembla confús, capità -va insinuar -. Crec que mai ha sentit parlar de Myrkr.

Pellaeon va sacsejar el cap i va intentar sense èxit desxifrar l'expressió del gran almirall.

- Hauria?

-Probablement no. Només el coneixen els contrabandistes, descontents i altra escòria de la galàxia.

Va fer una pausa i va beure de la gerra que tenia al costat, una potent cervesa de Forvish, a jutjar per l'olor. Pellaeon es va obligar a guardar silenci. Estava clar que el gran almirall anava a relatar el que fos al seu estil, sense apressar-se.

-Fa set anys vaig topar per casualitat amb una referència -va continuar Thrawn, i va deixar la gerra sobre la taula -. El que em va cridar l'atenció va ser que, si bé el planeta portava habitat tres-cents anys, com a mínim, tant l'Antiga República com els Jedi d'aquell temps l'havien deixat en pau. -Va arquejar lleument una cella negra blavosa -. Què dedueix d'aquesta dada, capità?

Pellaeon va arronsar les espatlles.

-Que és un planeta fronterer, massa allunyat perquè ningú es preocupi per ell.

-Bé, capità. Aquesta va ser també la meva primera conclusió..., només que no és certa. De fet, Myrkr es troba a uns cent cinquanta anys llum d'aquí, prop de la nostra frontera amb la Rebel·lió i dins dels límits de l'Antiga República. -Thrawn va abaixar la vista cap a la targeta de dades que encara sostenia a la mà -. No, l'autèntica explicació és molt més interessant. I moltíssim més útil.

Pellaeon també va fixar la mirada en la targeta.

- I aquesta explicació es va convertir en la primera peça del trencaclosques que ha esmentat?

Thrawn va somriure.

-Un cop més, capità, molt bé. Sí Myrkr, o per ser més precís, un dels seus animals nadius, va ser la primera peça. La segona es troba en un món anomenat Wayland. -Va agitar la targeta -. Un món que per fi he localitzat, gràcies als obroans.

-El felicito -va dir Pellaeon, fastiguejat ja del joc -. Puc preguntar quin és, exactament, aquest trencaclosques?

Thrawn va somriure. El somriure va gelar la sang a les venes del capità.

-Doncs l'únic trencaclosques que val la pena resoldre, és clar -va dir el gran almirall amb suavitat -. La total, completa i absoluta destrucció de la Rebel·lió.

 Següent