La Guerra del Bacta (XXXII)

Anterior

 32

 Còrran va mirar l'indicador cronogràfic al monitor principal de l'Ala-X.

-Xiulador, confirma que van passar deu minuts de l'hora de la reunió.

El R2 va emetre un to que denotava molèstia.

-Està bé, ja no vaig a demanar-te que confirmis com d’endarrerits que estan, almenys no cada minut.

Còrran es va forçar a exhalar profundament i va intentar absorbir una mica de la pau interior que Luke Skywalker li havia indicat que aquesta respiració netejadora hauria de portar. Va fracassar, i això només va fer augmentar la seva frustració. Tot i haver acceptat la missió, no li havia agradat haver de ser ell qui atragués l'agent d’Isard a Yag'Dhul.

Encara que sabia que l'engany que Booster i Wedge havien planejat segurament faria que el descobriment de la seva base semblés fortuït, cada segon que la gent de Karrde es demorava permetia que la imatge d'una força d'operacions thyferrana que apareixia per aixafar-lo creixés en la seva ment.

No hauria estat tan dolent, però Còrran no havia vingut sol. Gavin, Rhysati, i Inyri volaven en els seus Ala-X per completar el seu grup de vol, i Mírax els acompanyava des de la Rajada Púlsar. Cap d'ells coneixia com de perillosa que podia resultar la missió, i Còrran concedia que les probabilitats de sortir mort d'aquesta missió probablement no eren més grans que en qualsevol altra, però de tota manera s'hagués sentit millor si hagués pogut avisar-los del que realment estava succeint. Per descomptat que això significaria que jo hauria de saber què és el que està succeint.

Una llum va parpellejar en la seva consola de comunicacions. Va oprimir el botó de sota.

-Aquí Nou.

-Aquí la Rajada, Nou -la veu de Mírax li va sonar bé i immediatament va començar a aplacar una mica la seva frustració -. Bé, mentre estem aquí esperant, vols explicar-me què va ser el que li vas dir al meu pare?

Còrran va arrufar les celles.

- Com et vas assabentar d'això?

-Bé, podria dir-te que parles adormit, però no és cert -El to lleuger de la seva veu li va transmetre la imatge de la cara d'ella somrient-li -. Quan estàvem sortint, el meu pare em va enviar un missatge privat. Normalment em diu que m’asseguri que em cuidis bé. Aquesta vegada va dir que no hauria de perdre’t de vista i que seguís el teu exemple. Això és una mica diferent.

-Sí, només una mica.

- Llavors?

-Vam tenir una xerrada.

- Vas a explicar-me el que us veu dir, o hauré de convèncer a M3 que necessita passar més temps amb tu?

-Ei, aquí no hi ha cap raó per treure els turbolàsers –Còrran va titubejar durant un moment, i després va sospirar -. El teu pare i jo vam posar les coses damunt la taula. Ell em va acusar d'haver-te abandonat a Thyferra...

- Què?!

-... I jo el vaig acusar d'haver-te abandonat quan va anar a Kèssel.

 - Què?! De debò li vas dir això?

-Sí, i llavors li vaig dir que tu eres tot el que ell volia ser i que l'última persona que voldria veure interessat en la seva filla era algú que estigués en el mateix nivell de moralitat i responsabilitat que ell.

- I els teus braços i cames segueixen intactes?

-El teu pare no és exactament un Wookiee, Mírax -va dir Còrran amb un riure forçat -. A més, Wedge va intervenir més o menys en aquest punt.

-Ah, això explica que tots dos segueixin amb vida.

-Potser. Wedge va assenyalar que ja que tu ens estimes a tots dos, tenim molt més en comú del que tenim en conflicte. En essència va dir que havíem de madurar i començar a actuar com adults.

Mírax va deixar escapar una suau riallada.

-Aposto a què això li va caure molt bé al meu pare.

-El va escoltar, i els dos estàvem a punt de tornar al mateix camí, però li vaig donar voltes a tot dins del meu cap i vaig comprendre que el teu pare m'estava caient malament per les raons equivocades. En algun lloc en el meu interior sentia que el meu deure cap el meu pare era continuar la seva rivalitat amb el teu pare, llavors vaig comprendre que el meu pare mai havia deixat que es tornés una mica personal. Pot haver perseguit el teu pare amb una mica més d'acarnissament perquè el teu pare no li ho feia fàcil, però no odiava Booster. No obstant això el fet de permetre fer això, jo estava anant contra tot el que el meu pare va intentar ensenyar-me.

-Puc entendre-ho, per descomptat -va dir Mírax suavitzant la veu -. I també et molesta un poc que el teu pare mai t'expliqués qui va ser realment el teu avi, oi?

Còrran va pensar per un segon i va assentir.

-Suposo que sí, però no de la manera que podries esperar. Una part de mi creu que m'hauria de sentir traït perquè em va mantenir això en secret, però en realitat no ho faig. El fet d’ocultar això em va mantenir fora de perill. Jo no podia revelar el que no coneixia. Encara no sé si l'avi Horn va ajudar a amagar a més famílies de Jedi corellianes, però si es trobava a un, es podria haver descobert a més. I el meu pare realment va intentar inculcar-me el codi d'honor que seguien els Jedi. També em va ensenyar a confiar en els meus instints i pressentiments, que són espurnes de qualsevol que sigui el talent que tinc. El que em molesta és que, coneixent al meu pare, sé que havia de sentir-se extraordinàriament orgullós de la seva herència. Hi ha d'haver volgut compartir això amb mi i sospito que ho hagués fet, després de la mort de l'Emperador, si Bossk no l'hagués matat abans. Hauria pensat que hauria ideat una forma de passar-me la informació si li passava alguna cosa.

- I què hi ha del teu avi, Róstek Horn?

-Està a Corèllia, sota el règim del Diktat. No he tingut l'oportunitat de comunicar-me amb ell. Potser és una opció quan tot això acabi. De tota manera, m'hauria agradat sentir al meu pare parlant del seu pare.

Xiulador va llançar un brunzit.

Còrran va donar un cop d'ull al seu monitor.

- Xiulador, què vols dir amb "Tot el que has de fer és demanar"?

El droide li va grallar.

-Bé, d'acord, és una declaració auto-explicativa. Què passarà si ho demano?

Xiulador va entonar una melodia triomfal.

- Còrran, què està dient Xiulador?

 -Espera un segon, Mírax -Còrran va estendre la mà i va passar el dit sota les lletres que brillaven en el seu monitor. Suposo que no hauria de sorprendre’m, però ho fa. El meu pare va encriptar un arxiu hologràfic i el va guardar dins de Xiulador. Aparentment ho va fer quan em vaig unir a Seguretat de Corèllia, encara que Xiulador diu que el missatge va ser gravat molt temps abans, per si li passava alguna cosa. Xiulador diu que li van donar instruccions de passar-me l'arxiu en qualsevol moment que li ho demani i pugui donar-li la clau d'encriptació. Vaig a suposar que la clau és Nejaa Halcyon o el veritable nom del meu pare, Valin Halcyon.

Fins i tot mentre Còrran li explicava a Mírax el que li estava dient el droide, se li va posar la pell de gallina. Se sentia com si el seu pare estigués sortint de la tomba per tocar-lo, i es meravellava de com el seu pare s'havia anticipat al fet què Còrran eventualment esbrinaria la seva herència i trobaria el valor de l'arxiu. Abans d'haver sentit sobre Nejaa Halcyon, Còrran podria haver atribuït la previsió del seu pare a la sort o fins i tot a la coincidència, però sabia que els Jedi no creien en cap de les dues. El meu pare sabia que algun dia jo voldria aquesta informació, així que va preparar un mètode perquè l'obtingués.

Aquest descobriment va obrir tot un nou cau de Hutts, i cada un d'ells era un capitost criminal. Va pensar en la invitació d’en Luke Skywalker a unir-se a ell i entrenar-se per convertir-se en Cavaller Jedi. El meu pare haurà creat aquest arxiu amb l'esperança que fes exactament això? Com que l'arxiu va ser creat molt abans que el ressorgiment dels Jedi fora confirmat, Còrran sabia que el seu pare no es podria haver-se anticipat a la invitació que li van fer els Jedi. O potser sí? De tota manera, hauria el seu pare tingut la intenció que el missatge inspirés a Còrran a esbrinar més sobre el seu llegat?

El droide va trinar una pregunta.

-No, Xiulador, guarda el missatge. Aquest no és el moment per mirar-lo.

- Per què no, Còrran? Hem de matar el temps de sobres.

-Perquè no tinc temps per considerar totes les preguntes que podria portar, Mírax.

- Com quines?

-Com fer-me reconsiderar la meva resposta a Luke Skywalker. Potser el que el meu pare té per dir-me en aquest missatge em farà comprendre que hauria d'estar aprenent per tornar-me un Cavaller Jedi. Aquesta decisió em forçaria a prendre altres decisions, i no vull prendre algunes... en primer lloc entre elles la decisió de deixar-te per anar a estudiar els camins de la Força. Les meves altres responsabilitats, cap a l’esquadró i els presoners als que anem a alliberar, també fan que aquesta decisió sigui difícil. En aquest moment necessito ser capaç d’enfocar-me en el que estic fent.

- Llavors no vas a reproduir el missatge?

Còrran va moure el cap.

-Ara no, certament no fins que acabi la situació de Thyferra.

-Percebo en la teva veu, Còrran, que podries no escoltar-la mai.

-Em coneixes molt bé, amor -Còrran va tancar els ulls per un moment i va empassar saliva contra el nus que se li va formar a la gola. Va estendre la mà i va pressionar el Crèdit Jedi daurat contra la pell del seu estèrnum -. Aquest holograma és l'últim que em va deixar el meu pare, però mai ho hauria fet si hagués pensat que desbarataria completament la meva vida.

- Pots estar segur d'això?

-Sí. Si fos una cosa que havia de sentir, pel meu propi bé, mai li hagués donat instruccions a Xiulador d'esperar fins que jo li ho demanés -Còrran va llançar una riallada, i això va alleujar l'estretor de la seva gola -. El meu pare confiava en mi perquè prengués les meves pròpies decisions i afrontés les conseqüències.

-Aquesta confiança, Còrran, és l'últim que et va deixar el teu pare. És un regal molt preciós, i un que t'assentarà molt bé.

-Gràcies, Mírax.

Xiulador va xisclar un advertiment, fent que Còrran mirés el seu monitor. Una dotzena de naus van aparèixer sortint de l’hiperespai en una formació en forma de fletxa i es van encaminar directament cap a l'escorta de Murris.

-Xiulador, obtingues els manifestos de cadascuna de les naus, i llavors fixa't si la massa declarada i perfils d'operació coincideixen -Va moure una palanca en la seva unitat de comunicacions, sintonitzant amb la freqüència tàctica dels Murris -. Tres, Cinc i Sis, separeu-se en ventall i facin escanejos de signes vitals en les naus. Si qualsevol d'aquestes naus té una tripulació major de la que esperem, vull saber-ho.

Còrran va esperar cinc minuts a què els altres Ala-X recollissin la informació i que Xiulador la processés. Tots els vaixells de càrrega semblaven tenir la massa que haurien de tenir segons les seves càrregues declarades, i cap d'ells estava ple de tropes, així que Còrran va suposar que el comboi era legítim.

-El comboi és segur des del meu punt de vista, Mírax.

-Rebut, Nou. Aquesta és la Rajada Púlsar a la Diadema de l'Emperadriu. Estan autoritzats per continuar el viatge.

-Rebut, Rajada. Transmeti’ns les coordenades i podrem posar-nos en marxa.

-Coordenades del vector de sortida, durada de salt, i velocitat de camí.

Còrran va veure passar el flux de dades per la part de sota del monitor i es va preguntar el que Melina Carniss pensava d'això. Es va imaginar que estaria decebuda perquè el primer salt era una gambada curta a un sistema mort. Des d'allà rebrien un altre vector de sortida que els faria passar en línia recta pel sistema Yag'Dhul, però les dades de durada i velocitat suggeririen que anaven cap a un altre sistema més enllà de Yag'Dhul. Ella esperarà sol·licitar un cop al Folor en el sistema Commenor.

Còrran va somriure mentre pensava en la sorpresa que es portaria el comboi durant el viatge. La velocitat que els estaven donant els permetria passar més enllà del sistema Yag'Dhul a l’hiperespai, però Booster havia pensat en una forma d'acabar el viatge prematurament. El projector de pous de gravetat que havia obtingut de Karrde havia estat unit a l'estació per crear una ombra de gravetat de la mida suficient per treure el comboi de l’hiperespai. El final prematur del vol deixaria els béns on més se'ls necessitava i seria un truc amb la clara intenció d'ocultar la ubicació de la base als observadors externs.

El que hauria de ser suficient per fer que Carniss pensi que el secret encara ens és important. Còrran desitjava moltíssim conèixer en tota la seva extensió el pla d’en Wedge per ocupar-se de les forces d’Isard, però respectava la seguretat proveïda per la compartimentalització d'aquesta informació. Dubto que jo vagi a assabentar-me de tot el que passa si no o fins que tot acabi i ens donin una sessió d'informació.

Còrran va fer que la seva Ala-X girés cap al vector de sortida assenyalat i va reduir el seu impuls al cinquanta-u per cent. A l'hiperespai, els Ala-X eren dues vegades més ràpids que els vaixells de càrrega, amb excepció de la Diadema de Carniss i la Rajada de Mírax. En reduir el seu impuls a una mica més de la meitat, l'Ala-X arribaria al sistema just abans que els vaixells de càrrega i podria tallar-li el pas a qualsevol emboscada.

Els altres Ala-X es van allunyar dels seus estabilitzadors-S.

-Nou a Rajada. L'escorta està llista per partir.

-Després de vostès, Nou, i vés amb compte.

-Com sempre, Rajada. No voldria decebre al teu pare.

Següent