Petits favors (I)

Petits favors

Paul Danner

I

Romania completament immòbil davant del finestral, tornant amb gèlida indiferència l'estàtica mirada al sol de Kuat. Vist en algun planeta primitiu en les llunyanes distàncies de l'espai, l'alta figura amb la polida armadura negra podria aparentar ser la imatge tallada d'una maligna deïtat. A bord de l'Estació de Transferència Imperial, el Senyor Fosc dels Sith rarament era confós amb una estàtua.

Darth Vader observava el poder de l'Imperi convergint al seu voltant. La flota reunida era immensa. Les naus es comptaven per milers. Però el Senyor Fosc ignorava la multitud de naus de combat i suport que arribaven disparades a les seves posicions com un eixam d'insectes. Tot just va fer un rutinari cop d'ull als centenars de creuers, cuirassats i fragates. Fins i tot els Destructors Estel·lars reunits, més de tres dotzenes, van rebre una atenció mínima.

La plataforma d'observació va quedar en absolut silenci quan el focus de la concentració d’en Vader apareixia lentament a la vista. I la seva arribada feia que totes les altres naus s'apartessin del seu camí...

Amb una eslora de 8.000 metres, o cinc Destructors Estel·lars, la nau de guerra empetitia tot excepte la pròpia estació espacial. El primer Destructor Estel·lar de classe Super era un present de l'Emperador, i com tots els favors d’en Palpatine, venia amb un preu. L’Executor estava destinat a servir com a vaixell insígnia personal de Lord Vader, des del qual portaria a terme l'ordre de dirigir la destrucció final de l'Aliança Rebel.

Finalment, el Senyor Fosc es va moure, inclinant lleugerament el cap emmascarat.

-La seva presència va ser requerida fa més d'una hora. -Hi va haver una pausa puntuada per una respiració buida i filtrada -. Arriba tard, Sollaine.

-Les meves disculpes, Lord Vader -va respondre una figura des de les ombres del passadís d'entrada -. Estava atenent assumptes més importants.

- Ah, sí?

- L'Emperador m'ha encarregat descobrir espies Rebels.

En Sollaine va entrar a la sala, amb les seves botes ressonant amb espetecs metàl·lics contra el terra polit. Vestia amb una versió personalitzada de l'uniforme imperial estàndard de l’OIS: negre, sense insígnia de rang, i amb una ratlla tan marcada com el tall d'una fulla. No obstant això, el que cridava immediatament l'atenció no era el sentit de la moda de l'home: les dues mans d’en Sollaine estaven substituïdes per pròtesis. No era una cosa inusual en si mateix, tret pel fet que no estaven cobertes per sintecarn. Les seves mans no albergaven cap pretensió de semblar reals, amb el seu metall blau platejat d'aspecte aterridorament esquelètic, i una ungla llarga i dentada adornant cada dit.

En Sollaine es va acostar amb calma a Vader, aparentment impassible davant la por que afectava a tothom en presència del Senyor Fosc. Amb aquesta finalitat, l’OIS havia estat deixada sota el seu comandament.

Sense donar-se la volta, en Vader va estendre una mà cap a Sollaine. Una petita tauleta de dades descansava entre els dits enguantats.

- Quina sort, llavors, que li hagi seleccionat per a aquesta missió, la primera que assumirà en el seu nou lloc.

En Sollaine va acceptar la tauleta i ràpidament va estudiar amb deteniment la informació que albergava. No va mostrar cap emoció externa, excepte un quasi imperceptible tic facial.

- Aquests arxius estan fortament codificats. Caldrien almenys cinc dies estàndards perquè Criptoanàlisi els desxifri. I sabem perfectament que l'escòria rebel farà desaparèixer a tots els seus agents en la meitat de temps.

- Llavors, suggereixo pel seu bé que treballi amb el doble d'eficiència. L'Emperador considera que aquesta és una missió de la més vital natura.

- A què es refereix?

En Vader va girar lentament el cap per mirar l'oficial de l’OIS.

- Se li ha assignat la missió d'identificar un agent encobert de l'Aliança i lliurar aquesta pedra a la sabata de l'Emperador. - Una llarga i ressonant respiració va interrompre al Senyor Fosc -. Amb vida.

En Sollaine va observar el dit enguantat que podia controlar el costat fosc de la Força per esprémer la vida d'un home.

- Com vulgui -va respondre, amb una veu que gotejava verí -. Així es farà.

En Vader va tornar la mirada a les llunyanes distàncies de l'espai.

- Hi hauria realitzat aquesta tasca jo mateix, però l'Emperador té altra feina per a mi -va dir, assenyalant amb el cap en direcció a l’Executor.

En Sollaine va mirar fixament la impressionant nau espacial sense molestar-se a amagar la seva enveja.

En Vader va continuar.

- De manera que li recomano...

En Sollaine va obrir els ulls com plats comprenent de sobte.

- Em complau que puguem entendre'ns -va dir el Senyor Fosc.

Després d'una breu pausa, en Sollaine va recuperar la veu.

- I a mi.

- Excel·lent.

En Vader va creuar la sala amb tres majestuoses gambades.

En Sollaine va romandre en silenci per uns instants, massa atordit per fer una altra cosa excepte mirar fixament la tauleta de dades que tenia a les mans. La màquina simplement li tornava la mirada, oferint en la seva memòria electrònica el triomf o la perdició.

- Ah, Sollaine -La veu eixordadora va reclamar l'atenció de l'oficial de l’OIS.

El Senyor Fosc s'havia aturat al llindar.

- Enhorabona -va dir en Vader, i, amb un remolí de la seva voluminosa capa negra, se'n va anar.

***

El general Airen Cracken va mirar amb incredulitat l'informe en la seva tauleta de dades. Com podia passar això? Preguntava a qualssevol dels Déus de la fortuna que governaven la galàxia. Si l'escoltaven, no donaven cap resposta.

- Volia vostè veure’m?

Sorprès, en Cracken va mirar l'home que estava dret a la porta. El general va tractar de suprimir un somriure, però només va tenir èxit a mitges.

- No truques mai a la porta?

- Només quan ho he de fer -va dir en Cryle Cavv amb un gest de complicitat. Estava ben entrat en la quarantena, però els seus brillants ulls blaus brillaven amb la picardia d'un home molt més jove.

En Cracken es va aixecar per abraçar el seu amic.

- Ha passat massa temps, vell lladre.

-Bé, el famós general de l'Aliança sempre està ocupat. I a qui estàs dient vell? – En Cavv va creuar els braços sobre el pit -. Em sento insultat.

- I jo -va dir Cracken, tendint la mà davant seu amb el palmell cap amunt.

Tímidament, en Cavv va retornar al general el seu cronòmetre.

- Com sempre he dit, potser siguis capaç de detectar un lladre en un segon...

-... però per llavors el teu cronòmetre ja estarà a la butxaca. – En Cracken va bellugar el cap -. El mateix Cavv de sempre.

En Cavv va examinar la petita oficina, espartana en tots els sentits.

- El mateix Cracken de sempre. Només el necessari per sortir del pas. -Els seus ulls es van centrar en l'únic objecte que semblava fora de lloc, un petit expositor de vidre que contenia una hidroclau daurada tallada amb la inscripció: "L'equip d’en Cracken li envia les seves salutacions". En Cavv va somriure, passant una respectuosa mà per l'expositor -. Els bons vells temps a Contruum.

En Cracken va fer que sí amb el cap.

- Ni ho pensis.

El lladre va somriure, i després va apartar la mà de l'expositor i va agafar un seient.

-Bé, com estan la Josta i els nens?

- Molt bé. Dena acaba de començar l'escola, i en Pash... Bé, potser encara aconsegueixi fer un pilot de caça d'ell. – En Cracken es va posar seriós -. Lamento les notícies sobre Tascin i Rannah. L'atac a Ryvellia va ser un dur cop per a tots nosaltres.

En Cavv va assentir.

- Quan vaig arribar a V'eldalv, no quedava res excepte ruïnes fumejants. Vaig tenir sort de poder trobar el meu nebot, i encara més amb vida.

- Com ho està portant?

-Bé, no ha estat fàcil, però encara és jove. Els nens són durs, i en Sienn no és cap excepció. Després de tot, el noi porta sang cavviana a les venes.

-Sí... pobre noi.

En Cavv va somriure amb actitud travessa.

-Bé, per molt que gaudeixi intercanviant insults amb el meu ex-comandant favorit, suposo que aquest no és l'únic motiu per a aquesta afortunada invitació.

- Tant de bo la galàxia fos tan complaent... - El general va llançar un llarg sospir -. I com bé saps, últimament s'ha convertit en un lloc encara més perillós.

- Ho dius només perquè tenim un Emperador borratxo de poder brandant lliurement tecnologia capaç de destruir planetes com l'Estrella de la Mort? Has d'estar de broma...

En Cracken va posar els ulls en blanc i va continuar.

- Bé, és encara més perillós si resultes ser un espia de l'Aliança...

- Sé com se sent -va dir en Cavv arquejant una cella.

- Un infiltrador imperial ha obtingut recentment un arxiu codificat de l'Aliança que contenia informació d'alt secret, incloent les identitats d'alguns dels nostres agents. Va ser atrapat, però no abans que pogués transmetre les dades a l'Imperi... Afortunadament, la major part dels nostres operatius poden desaparèixer fàcilment abans que els arxius siguin desencriptats.

En Cavv va empal·lidir lleugerament.

- Estava el meu nom en aquests arxius?

- No. I encara que estic segur que l'Imperi seria feliç d'atrapar l'ex agent d'Operacions Especials favorit de tots, potser aconsegueixin alguna cosa igual de valuosa: un operatiu encobert extremadament útil on la tapadora és realment bastant autèntica.

- Un giracamises imperial ben col·locat? Molt interessant, general -va dir el lladre amb un somriure -. Tens la meva completa atenció.

- L'operatiu en qüestió és Rivoche Tarkin, neboda del difunt Gran Moff.

Per primera vegada, en Cavv es va quedar sense parla.

- Deus estar de broma.

- Tant de bo ho fos. – En Cracken va fer una pausa, amb cara mortalment seriosa -. Tot el que t'estic dient és extremadament secret, és clar. Només uns pocs dels meus millors agents coneixen la seva existència.

En Cavv va assentir.

- La Rivoche ens ha estat d'increïble ajuda. Nova Cylimba mai podria haver estat evacuada sense la seva informació. Vull tornar-li el favor. El seu parentiu no la salvarà d'una execució pública i dolorosa quan l'Imperi descobreixi la veritat.

El rostre del lladre va reflectir que havia comprès la situació.

- Vols que la tregui d'allà...

- Ets l'únic amb el qual puc comptar per això, Cavv. Seré honest amb tu: he estat a punt de no demanar-te ajuda, però no he tingut altra opció. Els recursos d'Intel·ligència ja estan tan dispersos com és possible, i la Mon Mothma no pot autoritzar un intent de rescat a gran escala. - El general va baixar el to de la seva veu -. Malauradament, també hi ha consideracions polítiques que hem de tenir en compte. Hi haurà repercussions en el si de l'Aliança si el nom de la Rivoche es fa públic. Molta gent simplement no estarà disposada a creure-la a causa del seu parentiu. En Tarkin i la seva Doctrina va sembrar el terror, l'odi, i la mort per tota la galàxia. Les seves mans estaven tacades amb la sang de milions.

Prenent alè profundament, en Cavv es va recolzar en el seu seient.

- Molt bé, aniré a buscar-la.

El general Cracken va somriure alleujat, donant un copet a l'espatlla del seu amic.

En Cavv va alçar un dit a manera d'advertència.

- Però no estic segur de poder dur a terme això jo sol. Puc prendre prestat a algú?

- Ja me n'he ocupat d'això - va dir en Cracken, prement el comunicador del seu escriptori.

El lladre va bellugar el cap, rient suaument entre dents.

- Creus conèixer-me molt bé, eh?

-Per això vaig aconseguir la insígnia de rang...

La porta es va obrir, i un home d'escassa alçada va entrar a batzegades a l'habitació. El seu rostre tot just era visible sobre la pila de rajoles de dades que portava en els seus braços. L’apocat ajudant va aconseguir finalment deixar la seva càrrega sobre l'escriptori. Es va incorporar i es va aclarir la gola.

- Ha trucat, general?

En Cavv va llançar una mirada a Cracken.

- Si us plau, digues-me que no és ell.

El general va deixar anar una franca riallada.

- No. Aquest és en Gerind, el meu ajudant. Aquestes rajoles de dades contenen tot el que cal saber per a la missió. – En Cracken va assenyalar darrere Cavv -. Aquest és el teu company.

El lladre es va girar, però tot el que va veure ser un pit cuirassat. En Cavv va inclinar lentament el cap fins que es va trobar mirant un rostre. L'estrany de grans dimensions va esbufegar, mostrant les seves dents esmolades.

En Cavv va donar ràpidament un pas enrere.

Divertit per l'escena, en Cracken va envoltar l'escriptori per fer les presentacions.

- Cavv, voldria que coneguessis a Quillin Arkell.

L’Arkell va grunyir en reconeixement.

- El plaer és meu, estic segur -va dir Cavv, estenent una mà.

El gegantí home se la va quedar mirant, però no va fer cap moviment per acceptar la salutació.

En Cavv va arronsar les espatlles, examinant al seu camarada. L’Arkell mesurava més de dos metres d'alt, amb un floc de cabell platejat afaitat a l'estil militar al clatell i les temples. Els seus ulls eren d'un blau pur i no tenien pupil·les. Plaques d'armadura del color de la cendra cobrien el tors de l’Arkell, i el mico fosc que portava sota estava tirant per la sòlida musculatura.

- M'alegro que estigui del nostre costat -va assenyalar el lladre.

En Cracken va comprovar el seu cronòmetre.

- Odio interrompre aquesta presentació commovedora, però podeu acabar de conèixer-vos pel camí. En aquesta missió, potser el temps sigui l'enemic més perillós del que hagueu de preocupar-vos.

En Cavv va somriure amb aire ombrívol.

- Per algun motiu, tinc la sensació que aquest no serà el cas.

El general els va estrènyer la mà a tots dos.

- Bona sort, i que la Força us acompanyi.

El lladre es va aturar a la porta, aixecant una cella.

- Suposant que sobrevisqui en aquesta petita empresa, probablement vagi a necessitar un petit favor a canvi...

- Fes això, Cavv, i podràs tenir qualsevol cosa que vulguis...

- Bé -va dir en Cavv amb una inconfusible brillantor als ulls, i va abandonar la sala.

***

El Gat G va entrar a l’hiperespai. L'elegant nau traçava amb facilitat el seu curs per les línies estel·lars.

-Tenim unes dinou hores fins que arribem a Corulag -va dir en Cavv des de la cadira del pilot. Va mirar cap enrere, als seients dels passatgers, esperant alguna resposta, però l’Arkell estava mirant just al front com si no hagués sentit res.

- S'han començat a servir refrescos a la coberta d'esbarjo -va continuar en Cavv -, i el nostre torneig de shockball comença a les 12:00, hora estàndard.

Encara no hi va haver resposta de l'home gegantí...

- D’acooooord -va dir en Cavv, tornant-se de nou -. Veig que aquest serà un viatge molt molt llarg.

Un silenci incòmode va omplir la cabina pel que va ser tota una eternitat. Era trencat únicament pels periòdics xiulets de l'únic altre ocupant: una foguejada unitat R2 daurada i verda. El droide astromecànic reposava còmodament en un precari compartiment que normalment hauria servit per l'habitual seient del copilot.

-És deshonrós entre la meva gent associar-se amb lladres.

En Cavv estava tan atordit pel so d'una veu diferent de la seva, que gairebé dona un salt del seu seient.

- Disculpa?

- No és adequat per a un noble guerrer aliar-se amb escòria covarda -va dir l’Arkell mostrant les dents.

- No et preocupis per això, col·lega, no vagin a formar-te’n nusos en aquest pèl brillant. – En Cavv li va fer l’ullet amb gest tranquil·litzador -. En el teu cas simplement faré una excepció.

- T'atreveixes a burlar-te de mi? – L’Arkell es va alçar de sobte en tota la seva alçada, un gest que certament hauria resultat impressionant de no haver estat realitzat en els relativament estrets confins d'una nau espacial.

***

L’Arkell va obrir lentament els ulls, i va gemegar quan un dolor sord va semblar clavar-se en el seu crani. De tan atordit que estava, li va costar un moment orientar-se. El gegant estava estirat en un catre, observant la cara somrient d’en Cavv.

Movent amb penediment el cap, el lladre va tornar a deixar un petit medipac al seu calaix.

- Sembla que m'havia equivocat - va dir, comprovant el seu cronòmetre -. Ha resultat un viatge bastant ràpid.

L’Arkell va grunyir alguna cosa inintel·ligible i va començar a aixecar-se. Onades de nàusees i unes sobtades punxades al cap el van tornar a la seva orientació horitzontal.

En Cavv va asseure’s al llit oposat.

-L’analgèsic hauria de fer efecte en qualsevol moment. Ens queda una hora, i suggereixo que la facis servir per relaxar-te i recuperar les forces.

- Sabies paraules... A qui les hi vas robar?

- Encara que potser trobis això difícil de creure, no vaig per aquí prenent qualsevol cosa que no estigui protegida per un camp de força. – En Cavv va aclucar els ulls, avaluant al gegant -. Ja en vaig conèixer a un com tu abans. A un velabri, vull dir. He conegut molts durs de closca.

L’Arkell semblava estar a punt d'enfrontar-se al dolor i aixecar-se per aixafar en Cavv.

- Si afirmes conèixer la meva espècie, llavors hauries de saber també que ens ofenem davant l'estupidesa.

- Res de sentit de l'humor, vols dir.

- No hi ha res de divertit en la guerra. I la guerra és la vida per a un Llancer Velabri. Som els sobirans protectors del nostre poble. L'elit de l'elit escollida per lluitar per l'espècie velabri.

- Llavors on encaixa en aquest puzle el famós Vot de Sang Velabri?

Va ser el torn de l’Arkell de mostrar sorpresa, encara que ràpidament va recuperar les seves maneres.

- Què és el que en saps sobre juraments d'honor?

Els ulls d’en Cavv van semblar mirar més enllà de l’Arkell.

- Només el que vaig aprendre quan li vaig prometre a la meva germana al seu llit de mort que criaria al seu fill com si fos el meu propi.

L’Arkell es va girar, mirant la part inferior de la llitera que hi havia sobre ell amb inusual interès. Hi va haver un silenci incòmode, i després el gegant va parlar en veu baixa.

- Fa molt de temps, en els primers dies de l'Aliança, els rebels van ajudar en l'evacuació del govern legítim de Velabri, el planeta natal de la meva gent. Els oficials i les seves famílies van ser transportats clandestinament fora del sistema just abans que arribés la flota d'invasió imperial. Un dels transports va ser atacat i estava a punt de ser capturat. De no ser per la ràpida acció d'un jove pilot de caça, el transport s'hauria perdut. El transport portava a la família d’en Quillin Durand, el meu pare, i va jurar mitjançant un Vot de Sang que el deute es pagaria algun dia. -La seva veu va tremolar només lleugerament -. Va ser assassinat poc després, però el Vot de Sang va passar del pare al fill gran... a mi. Bé, aquest jove pilot era Airen Cracken. - Els ulls de l’Arkell van brillar -. I sóc aquí per pagar el deute que la meva família li’n deu.

En Cavv va assentir mostrant la seva comprensió.

- Esperem que quedi completament pagada.

- Suposo que tens alguna cosa semblant a una estratègia per a aquesta missió.

-És clar -va dir el lladre, posant-se dret -. Quan et trobis millor, vine a la cabina i et parlaré.

- En altres paraules, no hi ha cap pla -va dir l’Arkell secament.

En Cavv va mostrar un ampli somriure, i després va desaparèixer pel passadís.

Següent