Hereu de l’Imperi (II)

Anterior

2

- Luke?

La veu era suau, però insistent. Luke Skywalker es va aturar enmig del paisatge familiar de Tatooine (familiar, però estranyament distorsionat) i es va girar.

Va veure una silueta igualment familiar.

-Hola, Ben -va saludar Luke. La seva veu li va semblar indolent -. Ha passat molt de temps.

-I tant -va dir amb gravetat Obi-wan Kenobi -. I temo que encara passarà més fins la propera vegada. He vingut a acomiadar-me, Luke.

Va donar la impressió que el paisatge tremolava i, de sobte, una minúscula part de la ment d’en Luke va recordar que estava dormint. Dormia a la seva cambra del palau imperial i somiava amb Ben Kenobi.

-No, no sóc un somni –el va tranquil·litzar Ben, en resposta al pensament d’en Luke -, però les distàncies que ens separen són tan enormes que no puc aparèixer davant teu d'una altra manera. Ara, fins i tot aquest darrer sender se m'ha tancat.

-No -es va sentir dir Luke -. No pots abandonar-nos, Ben. Et necessitem.

Ben va arquejar les celles i l'ombra del seu vell somriure va corbar els seus llavis.

-No em necessiteu, Luke. Ets un Jedi, i la Força t'acompanya. -El somriure es va esvair i, per un moment, els seus ulls es van fixar en una cosa que Luke no podia veure -. En qualsevol cas -va afegir -, no sóc jo qui ha de prendre la decisió. Ja m'he demorat en excés, i no puc postergar més el meu viatge, allò que espera després d'aquesta vida.

Un record es va agitar en la seva ment: Yoda al seu llit de mort, i Luke suplicant que no morís. «La Força em dóna energies -li havia dit en veu baixa el mestre Jedi -, però no tantes.»

-Tota vida ha de prosseguir el seu camí -li va recordar Ben -. Algun dia, tu també hauràs d’afrontar aquest mateix viatge. -La seva atenció es va desviar de nou, però va tornar a recuperar-se -. La Força et proporciona energies, Luke, i la teva fortalesa augmentarà amb perseverança i disciplina. -La seva mirada es va endurir -. Però no has de baixar la guàrdia. L'emperador ha desaparegut, però l’indret fosc continua sent poderós. No ho oblidis mai.

-No ho faré -va prometre Luke.

L'expressió de Ben es va suavitzar, i va tornar a somriure.

-Encara t'enfrontaràs a grans perills, Luke, però també trobaràs nous aliats, quan i on menys t'ho esperis.

- Nous aliats? -Va repetir Luke -. Qui són?

Va donar la impressió que la imatge oscil·lava i perdia definició.

-I ara, adéu -va dir Ben, com si no hagués sentit la pregunta -. T'he volgut com a fill, com a estudiant i com amic. Fins que tornem a trobar-nos, que la Força t'acompanyi.

- ¡Ben!

Però Ben va girar cua, la imatge es va esvair i, en el somni, Luke va saber que havia marxat. «Per tant estic sol -es va dir -. Sóc l'últim dels Jedi.»

Li va semblar sentir la veu de Ben, feble i indistinta, com des de molt lluny.

-No ets l'últim dels antics Jedi, Luke, sinó el primer dels nous.

La veu es va fondre amb el silenci, i Luke va despertar.

Va romandre un moment immòbil, contemplant les formes que dibuixaven al sostre els llums de la ciutat imperial, mentre intentava lliurar-se de la desorientació induïda pel somni. La desorientació i el pes d'una infinita tristesa, que semblava omplir el seu ésser. Primer, oncle Owen i tia Beru havien estat assassinats, després, Darth Vader, el seu autèntic pare, havia sacrificat la seva vida per la d’en Luke, i ara, fins i tot l'esperit de Ben Kenobi li era arrabassat.

Per tercera vegada s'havia quedat orfe.

Es va aixecar amb un sospir i es va posar una bata i les sabatilles. Les seves estances incloïen una petita cuina, i només va trigar uns minuts a preparar una beguda, un beuratge particularment exòtic que Lando li havia descobert durant la seva última visita a Coruscant. Després, es va cenyir l'espasa de llum al recinte de la túnica i es va encaminar a la teulada.

S'havia oposat amb energia a traslladar el centre de la Nova República a Coruscant, i s'havia oposat amb més vigor encara a instal·lar l'inexpert govern en el palau imperial. El simbolisme cridava a l'engany, sobretot a un grup que, segons ell, ja tenia tendència a prestar massa atenció als símbols.

Malgrat tots els inconvenients, havia d'admetre que la vista des de dalt del palau era espectacular.

Va romandre diversos minuts a la vora de la terrassa, recolzat contra la barana de pedra que li arribava al pit, i deixant que l'aire fred de la nit regirés el seu cabell. Fins i tot en plena nit, la ciutat imperial bullia d'activitat, les llums dels vehicles i els carrers s'encreuaven i formaven una mena d'obra d'art lluminosa. Els núvols baixos, il·luminats per les llums de la ciutat i les que brollaven dels ocasionals vehicles aeris que passaven entre elles, formaven un sostre esculpit que s'estenia en totes direccions, tan infinit en aparença com la pròpia ciutat. Cap al sud es distingien les muntanyes Manarai, i els seus pics nevats també estaven il·luminats, com els núvols, per reflexos procedents de la ciutat.

Estava contemplant les muntanyes quan, a vint metres darrere d'ell, la porta del palau es va obrir en silenci.

La seva mà es va precipitar de forma automàtica cap a l'espasa de llum, però es va aturar de seguida, quan va intuir l’ésser que s'acostava.

-Sóc aquí, C3PO -va dir.

Es va tombar i va veure que C3PO avançava al seu encontre per la teulada, irradiant l'habitual barreja d'alleujament i preocupació tan típica de l’androide.

-Hola, mestre Luke -va saludar, i va decantar el cap per mirar la copa que Luke sostenia a la mà -. Lamento moltíssim molestar.

-En absolut –el va tranquil·litzar Luke -. Només volia prendre una mica d'aire fresc.

- Segur? -Va preguntar C3PO-. No era la meva intenció tafanejar.

Tot i el seu humor, Luke no va poder per menys que somriure. Els intents de C3PO de ser al mateix temps útil, inquisitiu i educat mai tenien èxit total, i solien resultar una mica còmics.

-Crec que estic una mica deprimit -va dir a l’androide, i va tornar a contemplar la ciutat -. Posar en marxa un govern autèntic, que funcioni, és molt més difícil del que suposava. Molt més del que suposaven gairebé tots els membres del Consell. -Va vacil·lar -. Sobretot, aquesta nit trobo a faltar en Ben.

C3PO va guardar silenci uns moments.

-Sempre va ser molt amable amb vostè -va dir per fi -. I també amb R2, és clar.

Luke va alçar la copa cap als seus llavis per dissimular el seu somriure.

-Posseeixes una perspectiva única en l'univers, C3PO-va dir.

Va veure de cua d'ull que l'androide es posava rígid.

-Espero no haver-lo ofès, senyor -es va apressar a disculpar l'androide -. No era la meva intenció.

-No m'has ofès –el va tranquil·litzar Luke -. De fet, podries haver-me repetit l'última lliçó d’en Ben.

- Perdó?

Luke va xarrupar la seva beguda.

-Els governs i els planetes són importants, C3PO, però quan els examines en profunditat, descobreixes que estan compostos de gent.

Es va produir una breu pausa.

-Oh!-va dir C3PO.

-En altres paraules -va prosseguir Luke -, un Jedi no pot intervenir en problemes d'importància galàctica que interfereixin en la seva preocupació pels individus. -Va mirar C3PO i va somriure -. O pels androides.

-Oh, entenc, senyor. -C3PO va decantar el cap en direcció a la copa d’en Luke -. Perdoni, senyor... Puc preguntar-li què està bevent?

- Això? -Luke va contemplar la seva copa -. Lando m’ho va ensenyar a preparar fa un temps.

- Lando? -Va repetir C3PO, amb inequívoca desaprovació en la seva veu. Educació programada o no, a l’androide mai li havia caigut molt bé Lando.

La qual cosa no era molt sorprenent, tenint en compte les circumstàncies de la seva primera trobada.

-Sí, però malgrat el seu ombrívol origen, és molt bo -va dir Luke -. Es diu xocolata desfeta.

-Ah, entenc. –L’androide es va redreçar -. Bé, senyor. Si es troba bé, tornaré als meus quefers.

-És clar. A propòsit, per a què has vingut?

-La princesa Leia m'ha enviat, per descomptat -va respondre C3PO, sorprès per la pregunta -. Va dir que vostè es trobava una mica moix.

Luke va somriure i va moure el cap. Leia sempre trobava la manera d'animar-lo quan era necessari.

-Gran demostració -va murmurar.

- Perdó, senyor?

Luke va agitar la mà.

-Leia està demostrant les seves noves habilitats de Jedi, demostrant que, fins i tot en plena nit, és capaç d'intuir el meu estat d'ànim.

C3PO va decantar el cap.

-Semblava molt preocupada per vostè, senyor.

-Ja ho sé. Només era una broma.

-Oh! -C3PO va semblar reflexionar -. Li dic que es troba bé?

-És clar -va assentir Luke -. I de passada, digues-li que deixi de preocupar-se de mi i s'adormi. Aquests marejos matutins que encara l'afligeixen ja són prou forts quan no està esgotada.

-Li comunicaré el missatge, senyor.

-I digues-li que l’estimo -va afegir Luke en veu baixa.

-Sí, senyor. Bona nit, mestre Luke.

-Bona nit, C3PO.

Quan l’androide se’n va anar, la depressió va amenaçar amb envair-li de nou. C3PO no ho comprendria, per descomptat, com no ho havia entès cap membre del Consell Provisional, però per Leia, embarassada de tres mesos, passar la major part del temps aquí...

Es va estremir, i no per culpa de l'aire fred. «Aquest lloc és resistent a l’indret fosc», havia dit Yoda a la cova de Dagobah, la cova en què Luke s'havia batut en duel amb un Darth Vader que havia resultat ser ell mateix. Durant les setmanes posteriors, el record del poder i la presència de l’indret fosc havien torturat els seus pensaments. Només molt més tard va comprendre, per fi, que el principal motiu de Yoda a sotmetre’l a aquell exercici va ser ensenyar-li el llarg camí que encara li quedava per recórrer.

De tota manera, s'havia preguntat sovint com havia arribat la cova a ser d'aquella manera. S'havia preguntat si algú o alguna cosa de l’indret fosc, proveït d'una gran força, hi havia viscut.

Igual que l'emperador havia habitat aquí en un altre temps... Es va estremir de nou. El pitjor de tot era que no podia sentir cap concentració de maldat al palau. El Consell havia insistit en interrogar-lo sobre això, quan es va pensar traslladar la base d'operacions a la ciutat imperial. Va haver de serrar les dents i respondre que no, que no semblaven quedar efectes residuals de l'estada de l'emperador.

Però el que no pogués sentir no volia dir que no existís.

Va moure el cap. «Prou», es va ordenar amb fermesa. Donar pals de cec només li conduiria a la paranoia. Els seus recents malsons i insomnis era probable que fossin deguts al fet de ser testimoni dels esforços duts a terme per Leia i els altres, per tal de transformar una rebel·lió orientada militarment en un govern civil. Leia mai hauria accedit a acostar-se a aquest lloc si albergués dubtes sobre ell.

Leia.

Luke va obligar a la seva ment a relaxar-se i va deixar que els seus sentits Jedi prenguessin la iniciativa. Va percebre la presència de Leia a la part superior del palau, i també dels bessons que portava al seu ventre.

Va demorar el contacte parcial durant un moment, prou suau per no despertar-la, i va tornar a meravellar-se de l'estranya sensació que produïen els fills nonats en les seves entranyes. L'herència dels Skywalker residia en ells, el fet que pogués sentir-los implicava la tremenda energia que havia de proporcionar la Força.

Si més no, això ho assumia. Havia tingut l'esperança d'interrogar a Ben sobre això.

I ara, havia perdut aquesta possibilitat.

Va trencar el contacte, reprimint les llàgrimes. La tassa s'havia refredat a les mans. Va beure la resta de la xocolata i va llançar una última mirada al seu voltant. Va mirar els núvols, a la ciutat... i, en la seva ment, a les estrelles que s'ocultaven darrere. Estrelles al voltant de les quals giraven planetes, en els quals hi vivia gent. Bilions de persones. Moltes encara esperaven la llibertat i la llum que la Nova República els havia promès.

Va tancar els ulls a les brillants llums i a les també brillants esperances. No existia vareta màgica que pogués millorar la situació, va pensar amb cansament.

Ni tan sols per a un Jedi.

C3PO va sortir de l'habitació, i Leia Organa Solo es va recolzar sobre el coixí amb un sospir de cansament. «Mitja victòria és millor que cap.» La vella dita va creuar per la seva ment.

La vella dita en la que mai havia cregut. Mitja victòria, segons la seva forma de pensar, també equivalia a mitja derrota.

Va sospirar de nou i va notar la carícia de la ment d’en Luke. La seva trobada amb C3PO havia millorat el seu humor, tal com ella esperava, però en marxar l'androide, la depressió amenaçava amb assolar-lo de nou.

Potser hauria d'anar a veure’l i animar-lo a parlar del que li preocupava des de feia setmanes.

Va sentir un lleu moviment a l'estómac.

-No passa res -va xiuxiuejar, i va passar la mà amb suavitat sobre l'estómac -. No passa res. Estic preocupada pel vostre oncle Luke, això és tot.

Els moviments van cessar a poc a poc. Leia va agafar el got mig ple que descansava sobre la tauleta de nit i va beure el seu contingut, reprimint una ganyota. La llet calenta no constava a la llista de les seves begudes preferides, però havia demostrat ser la millor forma de suavitzar aquests trastorns diaris del seu tracte digestiu. Els metges li havien dit que els pitjors símptomes desapareixerien d'un moment a un altre. Desitjava amb totes les forces que tinguessin raó.

Va sentir el so de passos a l'habitació contigua. Leia va deixar el got sobre la tauleta de pressa i es va cobrir fins a la barbeta. El llum encara estava encès, i va tractar d'apagar-lo amb la Força.

El llum ni tan sols va parpellejar. Leia va serrar les dents i va provar de nou: segon fracàs. Encara no controlava prou la Força, segons sembla, per dominar una cosa tan petita com un interruptor. Es va destapar i va intentar apagar-lo amb la mà.

La porta lateral de l'habitació es va obrir i va aparèixer una dona alta, coberta amb una bata.

- La seva Altesa? -Va cridar en veu baixa, i es va apartar el lluent cabell blanc dels ulls -. Es troba bé?

Leia va sospirar i es va rendir.

-Entra, Wínter. Quanta estona fa que escoltes darrere la porta?

-No estava escoltant -va contestar Wínter mentre entrava, en un to gairebé ofès -. Vaig veure la llum per sota de la porta i vaig pensar que potser necessitava alguna cosa.

-Estic bé -la va tranquil·litzar la Leia, preguntant-se si aquesta dona deixaria de sorprendre-la mai.

Desperta en plena nit amb una bata vella i el cabell desordenat, l'aspecte de Wínter era més regi que el seu en els seus millors moments. Havia perdut el compte de les vegades que, quan eren nenes a Alderaan, persones que estaven de visita a la cort del virrei havien donat per fet automàticament que Wínter era la princesa Leia.

El més probable era que Wínter no hagués perdut el compte, és clar. Una persona capaç de recordar converses paraula per paraula podria recordar el nombre d'ocasions en les que l'havien confós amb una princesa.

Leia s'havia preguntat sovint què pensarien els altres membres del Consell Provisional si sabessin que la silenciosa criada asseguda al seu costat en reunions oficials, o dreta al seu costat en converses de passadís extraoficials, estava memoritzant cada paraula que deien. Sospitava que a alguns no els faria cap gràcia.

- Vol una mica de llet, Sa Altesa? -Va preguntar Wínter -. Unes galetes?

-No, gràcies. -Leia va moure el cap -. L'estómac no em molesta en aquest moment. És... Bé, ja ho saps. És Luke.

Wínter va assentir.

- El mateix que el preocupa a ell des de fa nou setmanes?

Leia va arrufar les celles.

- Tant de temps?

Wínter va encongir les espatlles.

-Ha estat molt ocupada -va dir, amb la seva habitual diplomàcia.

-Parla’m d'això -va dir amb sequedat Leia -. No sé, Wínter. No ho sé, la veritat. Ha dit a C3PO que troba a faltar a Ben Kenobi, però intueixo que això no és tot.

-Potser està relacionat amb el seu embaràs -va suggerir Wínter -. Va començar fa nou setmanes, més o menys.

-Sí, ho sé, però va ser també quan Mon Mothma i l'almirall Ackbar van insistir a traslladar el govern a Coruscant. I també quan vam començar a rebre els informes de les terres frontereres, relatius al fet que un misteriós i genial estrateg havia pres el comandament de la flota imperial. -Va estendre la mà, amb els palmells cap amunt -. Tria.

-Suposo que haurà d'esperar fins que estigui preparat per parlar amb vostè. -Wínter va reflexionar -. Potser el capità Solo podrà sostreure-li quan torni.

Leia va prémer l'índex contra el polze. Tot d'una, es va sentir sola i irritada, perquè Han havia tornat a marxar en una altra d'aquelles estúpides missions de contacte, deixant-la abandonada...

La irritació es va aplacar i va deixar pas al sentiment de culpa. Sí, Han havia tornat a marxar, però quan era a palau tampoc feia l'efecte que es veiessin molt. Cada vegada més ocupada en l'enorme tasca de consolidar un nou govern, hi havia dies en què amb prou feines tenia temps per menjar, i molt menys de veure el seu marit.

«Però és la meva feina», es va recordar amb fermesa, i era un treball que, per desgràcia, només podia fer ella. Al contrari que els altres membres de la jerarquia de l'Aliança, posseïa extensos coneixements teòrics i pràctics de la política. Hi havia crescut a la Casa Reial d’Alderaan, après tot el que el seu pare adoptiu li havia ensenyat sobre l'art de governar, i tan bé que quan va arribar a l'adolescència ja li representava al senat imperial. Sense la seva experiència, tot l'edifici podia caure, sobretot en aquestes primeres fases tan crítiques del desenvolupament de la Nova República. Uns quants mesos més, i podria relaxar-se una mica. Llavors, les seves relacions amb Han tornarien a ser com abans.

La culpa es va esvair, però la solitud va perdurar.

-Potser -va contestar a Wínter -. Mentrestant, serà millor que les dues dormim una mica. Demà ens espera un dia molt ocupat.

Wínter va arquejar les celles.

- És que hi ha d'una altra classe? -Va preguntar, amb una mica de la sequedat emprada abans per Leia.

-Vaja, vaja -la va amonestar Leia, mig seriosament mig en broma -. Ets massa jove per ser tan cínica. Ho dic de debò: vés al llit.

- Està segura que no necessita res?

-Estic segura. Fora!

-Molt bé. Bona nit, Sa Altesa.

Va sortir i va tancar la porta a la seva esquena. Leia va caure sobre el llit, es va tapar amb les mantes i va disposar els coixins d'una manera més còmoda.

-Bona nit a vosaltres dos, també -va dir als seus fills, i va acariciar de nou el seu estómac. Han havia insinuat més d'una vegada que algú que parlava amb el seu estómac estava una mica sonat. De tota manera, abrigava la sospita que Han creia, en secret, que tothom estava una mica sonat.

El trobava a faltar terriblement.

Va tancar la llum amb un sospir. Al cap d'una estona, es va quedar adormida.

En algun lloc de la galàxia, Han Solo va beure de la seva gerra i va contemplar el caos mig organitzat que l'envoltava. «No acabem de marxar d'aquesta festa?», Va citar per a si.

En qualsevol cas, era fantàstic saber que, en una galàxia molt atrafegada en posar-se cap per avall, algunes coses no canviaven. El conjunt que tocava en un racó era diferent, i la tapisseria del tamboret molt més còmoda, però a part d'això, la cantina de Mos Eisley estava igual que sempre. Igual que el dia en què va travar coneixement amb Luke Skywalker i Obi-wan Kenobi.

Tenia la impressió que havia passat una dotzena de vides enrere.

Al seu costat, Chewbacca va grunyir amb suavitat.

-No et preocupis, vindrà -li va dir Han -. Dravis és així. Crec que mai ha arribat puntual en tota la seva vida.

Els seus ulls van vagar lentament per la multitud. No, es va corregir, hi havia alguna cosa diferent a la cantina. Ja no es veia a cap dels contrabandistes que solien freqüentar el local. Qui s'hagués fet càrrec de les restes de l'organització que havia liderat Jabba el Hutt, devia haver traslladat les operacions lluny de Tatooine. Va desviar la mirada cap a la porta del darrere de la cantina i va prendre nota mentalment d'interrogar Dravis sobre això.

Encara seguia mirant quan una ombra va caure sobre la taula.

-Hola, Solo -va dir una veu burleta.

Han va comptar fins a tres abans de girar-se.

-Vaja, vaja. Hola, Dravis. Quant de temps sense veure'ns. Seu.

-És clar -va somriure Dravis -. Quant tu i Chewie poseu les mans sobre la taula.

Han li va dirigir una mirada ofesa.

-Oh, vinga -va dir, i va aixecar la gerra amb les dues mans -. Creus que et convidaria a venir aquí des de tan lluny només per disparar-te? Som vells camarades, recordes?

-És clar que sí -va dir Dravis, i va llançar una mirada apreciativa a Chewbacca mentre s'asseia -. O almenys, ho érem. No obstant això, he sentit que t'has tornat respectable.

Han va arronsar les espatlles eloqüentment.

- «Respectable» és una paraula molt vaga.

Dravis va arquejar una cella.

-Oh, bé, seré més precís -va respondre amb sarcasme -. He sentit que t'has passat a l'Aliança Rebel, aconseguit el grau de general, contret matrimoni amb una antiga princesa alderaaniana i, de passada, encarregat uns bessons.

Han va efectuar un gest de modèstia.

-De fet, vaig renunciar a l'ocupació de general fa uns mesos.

Dravis va llançar un esbufec.

-Perdona. Llavors, de què va aquest rotllo? Una espècie d'advertència?

Han va arrufar les celles.

- A què et refereixes?

-No et facis l'innocent, Solo -va dir Dravis, sense cap indici d'humor en la seva veu -. La Nova República ha substituït a l'Imperi. Res a objectar, però saps tan bé com jo que no ha canviat res respecte als contrabandistes. Si això és una invitació oficial a cessar i desistir de les nostres activitats mercantils, deixa que em rigui a la teva cara i me’n vagi d'aquí.

Va fer el gest d'aixecar-se.

-No té res a veure amb això –el va tranquil·litzar Han -. De fet, tinc l'esperança de contractar-te.

Dravis es va quedar petrificat, a mig aixecar.

- Què? -Va preguntar amb cautela.

-Has sentit bé. Volem contractar contrabandistes.

Dravis va tornar a seure a poc a poc.

- Té res a veure amb la lluita que sosteniu contra l'Imperi? Perquè si és això...

-No ho és -va assegurar Han -. Podria deixar-te anar un discurs, però el moll de l’ós de l'assumpte és que la Nova República va curta de vaixells de càrrega en aquest moment, per no esmentar pilots amb experiència. Si vols guanyar diners ràpidament i honrat, aquest és el moment més adequat.

-Uh, uh. -Dravis es va reclinar a la cadira, va deixar caure el braç sobre el suport i va mirar a Han amb suspicàcia -. On és la trampa?

Han va sacsejar el cap.

-No hi ha trampa. Necessitem naus i pilots per a tornar a posar en marxa el comerç interestel·lar. Tu els tens. Això és tot.

Dravis va semblar meditar sobre l'oferta.

- I per què treballar per a vosaltres i el vostre miserable sou? Per què no podem passar de contraban el gènere i treure més per viatge?

-Podríeu fer-ho -va reconèixer Han -, però només si els vostres clients haguessin de pagar les tarifes que farien rendible llogar contrabandistes. En aquest cas -va somriure -, no ho faran.

Dravis va llançar espurnes pels ulls.

-Oh, vinga, Solo. Un govern acabat d'estrenar, desesperat per obtenir diners..., i vols fer-me creure que no aneu a pujar les tarifes pels cels?

-Creu el que et doni la gana -va dir Han en to gelat -. Endavant. I quan estiguis convençut, truca'm.

Dravis es va rosegar la part interna de la galta, sense deixar de mirar Han.

- Saps una cosa, Solo? -Va dir en to pensatiu -. No hi hauria vingut de no confiar en tu. Bé, potser també hi hagués una mica de curiositat, a veure quina em deixaves anar. I encara que jo et cregués, si més no prou per comprovar-ho per mi mateix, ja et dic des d'ara que molta gent del meu grup no ho farà.

- Per què?

-Perquè t'has fet responsable. Oh, no em miris com si t'hagués ofès. El fet cert és que portes tant de temps allunyat dels negocis que ja ni recordes com són. El motor dels contrabandistes són els beneficis, Solo. Beneficis i diversió.

- Aneu a intentar treballar en els sectors imperials? -Va contraatacar Han, mentre tractava de recordar les lliçons de diplomàcia rebudes de Leia.

Dravis va arronsar les espatlles.

-És lucratiu -va dir.

-Per ara -li va recordar Han -, però el seu territori fa cinc anys que va disminuint, i encara es reduirà més. Estem ben armats, la nostra gent està motivada i molt millor preparada que la seva.

-És possible -Dravis va arquejar una cella -, però potser no. He sentit rumors que algú nou s'ha fet càrrec del comandament. Algú què us està donant molts problemes, com en el sistema Obroa-skai, per exemple. He sentit que heu perdut un grup d'operacions en aquesta zona no fa gaire. És molt barroer perdre tot un grup així.

Han va serrar les dents.

-Recorda que qualsevol que ens doni problemes us donarà problemes a vosaltres. -Va apuntar amb un dit al seu interlocutor -. I si saps que la Nova República necessita amb urgència diners, imagina't amb quina urgència ho necessita l'Imperi.

-La cosa està que crema, per descomptat -va reconèixer Dravis, i es va posar dret -. Bé, encantat de tornar a veure't, Solo, però he d'anar-me'n. Dóna-li records de part meva a la teva princesa.

Han va sospirar.

-Comunica a la teva gent la meva oferta, d'acord?

-Oh, i tant. Fins és possible que algú et prengui seriosament. No se sap mai.

Han va assentir. Era l’únic que podia esperar d'aquesta trobada.

-Una altra cosa, Dravis. Ara que Jabba s'ha esfumat, qui talla el bacallà ara?

Dravis el va mirar amb aire pensatiu.

-Bé, crec que no és cap secret. Tingues en compte que no és oficial, però si hagués d'apostar, ho faria per Talon Karrde.

Han va arrufar les celles. Havia sentit parlar de Karrde, és clar, però mai en el sentit que estigués inclòs en la llista dels deu principals, i molt menys en la primera posició. O Dravis s'equivocava, o Karrde era del tipus que preferia emparar-se en la discreció.

- On puc trobar-lo?

Dravis va dibuixar un somriure astut.

-T'agradaria saber-ho, oi? Potser t'ho digui algun dia.

-Dravis....

-He d'anar-me'n. Ja ens veurem, Chewie.

Anava a marxar, però es va donar mitja volta.

-Oh, a propòsit. Digues al teu col·lega d'allà que és el pitjor guardaespatlles camuflat que he vist en la meva vida. He cregut que havia de dir-t'ho.

Va somriure i es va perdre entre la multitud.

Han fer una ganyota mentre el veia allunyar-se. Si més no, Dravis li havia donat l'esquena per marxar. Alguns dels altres contrabandistes amb qui havia contactat no havien confiat tant en ell. Una cosa així com un progrés.

Al seu costat, Chewbacca va grunyir una mica despectiu.

-Bé, què esperaves amb l'almirall Ackbar assegut al Consell? -Han va arronsar les espatlles -. Els calamarians odiaven a mort els contrabandistes fins i tot abans de la guerra, i tothom ho sap. No et preocupis, ja tornaran. Alguns, com a mínim. Dravis pot parlar el que vulgui de beneficis i diversió, però si els ofereixes suport segur, en lloc de foteses com feia Jabba, i la seguretat que ningú va a disparar sobre ells, el seu interès es despertarà. Bé, anem-nos.

Va saltar del tamboret i es va encaminar cap a la barra i la sortida que hi havia al final. A mig camí, es va aturar davant d'un altre tamboret i va mirar al seu solitari ocupant.

-Tinc un missatge per a tu -va anunciar -. He de dir-te que ets el pitjor guardaespatlles camuflat que Dravis ha vist mai.

Wedge Antilles va somriure mentre s'aixecava.

-Pensava que aquesta era la idea -va dir, i es va acariciar el seu cabell negre.

-Sí, però Dravis no.

Si bé en privat, Han era el primer a admetre que Dravis tenia raó. En el que a ell es referia, les úniques vegades que Wedge no sobresortia com un pop en un garatge era quan estava assegut a la cabina d'un caça, reduint a cendres als seus enemics.

- On és Page, per cert? -Va preguntar, mirant al seu voltant.

-Aquí, senyor -va dir una veu al costat de la seva espatlla.

Han es va tombar. Al seu costat hi havia aparegut un home d'estatura mitjana, complexió mitjana, desproveït de tota característica rellevant. El tipus d'home en què ningú es fixaria, el tipus d'home que podia fer-se invisible en gairebé qualsevol entorn.

Aquesta sí que era la idea.

- Has vist alguna cosa sospitosa? -Va preguntar Han.

Page va moure el cap.

-Cap suport camuflat, no més armes que el seu desintegrador. Aquest tipus ha de confiar de veritat en vostè.

-Sí. Progressem. -Han va llançar una última mirada en entorn seu -. Anem-nos. El nostre retorn a Coruscant ja s'està retardant bastant, i abans vull fer una volta pel sistema Obroa-skai.

- Per aquesta força elomin que es va perdre? -Va preguntar Wedge.

-Sí -va dir Han amb aspecte esquerp -. Vull saber si ja han esbrinat el que va succeir. I si tenim sort, potser ens fem una idea de qui ho va fer.

Següent