10
El Falcó Mil·lenari
seguia precipitant-se cap a Dathomir. Chewbacca va llançar un rugit de por i es
va agafar al seu seient. Els continus girs de la nau estaven fent que Leia
comencés a marejar-se, però el wookiee s'havia criat en els arbres, i la
caiguda lliure potser li resultés encara més inquietant que a ella.
-Està començant a
fer molta calor aquí dins -va dir Leia, expressant el que és obvi en veu alta.
Ja havien entrat en contacte amb l'atmosfera, i la manca quasi absoluta
d'escuts atmosfèrics faria que la gran fragata no trigués a cremar-se -. Han,
no sé com vaig poder permetre que em convenceres per anar amb tu! No m'importa
que vagis a la presó, però porta'm a casa ara mateix!
Han es va inclinar
sobre el seu tauler de control.
-Ho sento, princesa,
però em sembla que Dathomir serà la teva nova llar..., almenys fins que
aconsegueixi arreglar aquest trasto.
Han va prémer el
botó que connectava el compensador d'acceleració del Falcó i la sensació de
caiguda va desaparèixer de sobte. Després va començar a prémer més botons i va
tirar de diverses palanques. Els motors van cobrar vida amb un rugit.
-Sortim d'aquí -va
dir.
El Falcó va anar
pujant a poc a poc i es van sentir estrepitosos cruixits i grinyols quan alguna
cosa metàl·lica va esgarrapar el sostre. Han va començar a avançar en revers,
traient el Falcó de la fragata amb un continu acompanyament de sorolls de
metall quan es trencava.
-No hi ha cap motiu
de preocupació -va dir -. Només són les nostres antenes, que estan sent
arrencades una darrere l'altra... Hem de sortir molt a poc a poc i mantenir-nos
prop de la fragata perquè no puguin captar el rastre de les nostres emissions
d'energia. Crec que quan la fragata faci impacte, la calor de l'explosió serà
suficient per amagar-nos pràcticament del tot durant un moment. Tot i així,
haurem de posar-nos a prop.
El Falcó va emergir
de la massa metàl·lica de la fragata, i Leia va veure que encara es trobaven a
diversos milers de quilòmetres per sobre del terra. El Falcó va seguir donant
voltes sobre si mateix mentre descendia, i durant un moment podien veure les
estrelles i els planetes que semblaven molt llunyans, i al següent tornaven a
veure el planeta.
A baix era de nit.
«Bé, si més no estem baixant cap a una massa de terra en comptes de caure cap a
l'aigua», va pensar Leia. Es trobaven a sobre del que semblava una zona de
clima temperat, una immensa àrea de turons i muntanyes que s’ondaven al costat
d'un mar de dunes. No semblava massa hospitalària, però potser s’hi pogués
sobreviure. Les muntanyes estaven tapades amb arbrat. Leia havia sobrevolat
centenars de planetes, i els que eren com Dathomir sempre li donaven calfreds.
Sense l’alegre animació de les llums de les ciutats tot semblava tan fosc, tan
solitari...
En veure com de
desolat que era aquell lloc va fer que sentís un calfred que va recórrer tot el
seu cos.
-Han, estabilitza’ns
abans que seguim baixant -va dir Leia -i aconsegueix una lectura dels sensors.
Busca qualsevol senyal de vida.
Han va prémer uns
quants botons.
-No ens queda ni un
sol sensor -va dir.
- Hem de tenir
sensors! -Va cridar Leia -. D'on vas a treure els recanvis necessaris per
reparar aquest trasto?
- Aquí! -Va cridar
C3PO de sobte -. Veig una ciutat per aquí!
- On? -Va preguntar
Leia.
Va seguir el vector
del dit de C3PO amb la mirada. Hi havia alguna cosa en l'horitzó, una feble
lluminositat que es trobava a uns cent cinquanta quilòmetres de distància.
- Porta'ns en
aquesta direcció! -Va cridar Leia.
- No puc volar fins
allà! -Va replicar Han -. Hem de posar-nos a mig quilòmetre del lloc de
l'impacte com a màxim, o en cas contrari els detectors infrarojos d'aquests
Destructors Estel·lars captaran la nostra presència.
- Doncs llavors
porta'ns mig quilòmetre en aquesta direcció! -Va cridar Leia.
Han va deixar
escapar un grunyit ofegat i va remugar alguna cosa sobre les maleïdes princeses
que sempre estaven donant ordres. El sòl pujava a tota velocitat cap a ells, i
uns segons després ja estaven caient per entre els puigs d'unes muntanyes
increïblement altes. El cel nocturn estava clar, i les llunes donaven la
claredat suficient perquè Leia pogués distingir boscos d'arbres molt alts i de
formes retorçades.
Ja gairebé estaven
al nivell del terra quan Han va interrompre la seva caiguda. El cel es va
omplir d'un brillant resplendor blanc quan la fragata va xocar amb la
superfície de Dathomir, i el Falcó va lliscar sobre les copes dels arbres
durant una fracció de segon, va passar per sobre d'un llac de muntanya i va baixar
ficant-se sota el dosser del bosc. La nau va relliscar sobre una gruixuda capa
de vegetació i va acabar detenint-se entre sacsejades i vibracions. Una bola de
foc es va alçar darrere d'ells i va escampar la seva llum per sobre del llac.
Han va tornar el cap
cap a la pantalla i va contemplar els arbres.
-Bé, aquest és el
lloc -va dir, i va començar a desactivar els sistemes del Falcó.
-Oh, Han -va dir
Leia -. Encara que aconseguim peces per reparar el Falcó, ja has vist tots
aquests circuits cremats... Com anem a transportar les peces fins aquí?
-Per això estan fets
els androides i els wookiees, no? -Va replicar Han.
Chewbacca va deixar
anar un grunyit i va llançar una mirada ferotge a Han.
-Estic totalment
d'acord -va dir C3PO a Chewbacca -. Ningú culparia a un wookiee per menjar-se
un pilot mandrós.
- Creus que ho hem
aconseguit? -Va preguntar Leia -. Estàs segur que no ens han detectat en les
seves pantalles?
-No estic segur de
res -va dir Han -. Però si els homes de Zsinj segueixen les regles de campanya
imperials, baixaran al planeta per fer una ullada al munt de metall fos en què
s'ha convertit la fragata en quant s'hagi refredat una mica. Haurem de sortir i
esborrar els senyals que hem deixat, amagar el Falcó i...
-Disculpi’m, senyor
-el va interrompre C3PO-, però potser hauria d'observar que els homes de Zsinj
no són imperials, si més no en el sentit estricte del terme, ja que l'Imperi ha
estat vençut i ja no governa la galàxia.
-Cert, cert -Han va
torçar el gest, i no va insistir en una cosa tan obvia com que la gran majoria
dels homes de Zsinj havien estat ensinistrats per l'Imperi -. Però mira-ho
d'aquesta manera, C3PO: quin pilot espacial podria passar per alt l'oportunitat
de baixar a un planeta i fer una ullada a unes restes tan magnífiques? Creu-me,
no trigarem a tenir un munt de companyia, i llevat que vulguis oferir un
berenar campestre serà millor que ens posem a treballar.
Van baixar al celler
i van treure les xarxes de camuflatge del seu compartiment. Les xarxes
funcionaven en dues fases: una xarxa metàl·lica molt prima cobriria el Falcó
per ocultar els seus sistemes electrònics de la detecció dels sensors, i
després una segona xarxa de camuflatge seria col·locada sobre de la primera
xarxa per ocultar la nau de la inspecció visual.
Van sortir de la
nau. L'aire estava més calent del que Leia havia esperat, i les estrelles
brillaven al cel. La nit semblava tenir una estranya qualitat quasi líquida,
com si pogués fondre els nusos que s'havien anat formant en els tensos músculs
de l'esquena i el coll de Leia. El bosc estava sumit en el silenci més absolut.
Podien sentir l’espurneig de les flames en les restes de la fragata a l'altra
banda del cingle, però no hi havia refilets d'ocells ni crits ofegats d'animals
assetjats. L'olor de les fulles, els líquens i la saba viva era molt potent i
impregnava les seves fosses nasals. En conjunt, Dathomir no semblava un lloc
molt desagradable.
Van desplegar
ràpidament la xarxa metàl·lica i la van col·locar sobre el Falcó, i després van
agafar la xarxa de camuflatge. La xarxa feia trenta-cinc metres de longitud i
estava unida a una tira activadora. Van arrencar la tira activadora, i després
van estendre la xarxa sobre el terra ple de fulles durant un minut perquè
registrés una imatge del terreny. Després van desplegar la xarxa sobre el
Falcó. Generalment, amb la capacitat camaleònica de la xarxa n'hi hauria prou
per ocultar la nau fins i tot si era sobrevolada de ben a prop. Fins i tot
s'havien donat casos en què els membres d'un grup de recerca s’havien enfilat
dalt d'una nau posada en una depressió del terreny, sense adonar-se'n en cap
moment que es trobaven a sobre del que cercaven.
Quan hagueren acabat
van tapar els senyals que havia deixat el lliscament de la nau amb fulles, i
després van tallar alguns dels arbustos que estaven més malmesos i aixafats i
els van amagar. Cap a l’alba Leia se sentia molt cansada. Estava en l'espessor
al costat del petit llac, i va alçar la mirada cap a les estrelles que
semblaven cremar al cel. Les aigües del llac desprenien filagarses de vapor,
una tènue boirina serpentejava per entre els troncs del bosc, i una suau brisa
va començar a moure les fulles dels arbres que s'alçaven sobre els cims de les
muntanyes.
Estava esgotada. Han
va aparèixer darrere d'ella i li va donar massatge a l'esquena.
-Bé, què en penses
del meu planeta fins al moment? -Li va preguntar -. T'agrada?
-Crec... que
m'agrada més que tu -va dir Leia fent broma.
-Bé, doncs llavors
has d'estar enamoradíssima d'ell -li va murmurar Han a cau d'orella.
-No volia dir això
-va replicar Leia, i es va apartar una mica -. No estic segura de si he d'estar
furiosa amb tu per haver-me portat aquí, o si hauria donar-te les gràcies
perquè seguim amb vida.
-Així que estàs
confusa, eh? -Va dir Han -. No sé per què serà, però pel que sembla produeixo
aquest efecte en moltes dones.
- És veritat que ja
havies utilitzat aquesta mateixa tàctica amb anterioritat? -Va preguntar Leia
-. Em refereixo al de xocar amb una nau molt més gran que el Falcó i permetre
que les restes t’arrosseguin fins a un planeta sotmès a un bloqueig militar...
-Bé, en aquella
ocasió el truc no va funcionar tan bé com ara -va dir Han.
- I d'això en dius
tu funcionar bé?
-És preferible a
l'alternativa. -Han va alçar el cap assenyalant el cel -. Serà millor que ens
ocultem. Ja vénen.
Leia va alçar la
mirada. Quatre estrelles semblaven estar caient a l'uníson a l'horitzó. Les
estrelles van girar de sobte en el cel i van anar cap a ells. Van passar la
resta del dia següent amagats al Falcó sense tenir cap manera d'esbrinar la
grandària del grup de recerca enviat, o si hi havia un grup de tropes d'assalt
envoltant el Falcó mentre els fugitius s'alimentaven amb racions fredes. Han va
mantenir el canó desintegrador automàtic baixat, per si de cas. Durant el matí
van sentir dotzenes de vegades el soroll dels caces, que sobrevolaven la zona a
tan poca alçada que havien d'estar fregant les copes dels arbres, i cap al
migdia un diluvi de projectils va caure del cel durant una hora destrossant la
fragata estelada. Les explosions van fer tremolar el casc del Falcó i els
quatre van romandre en silenci, atordits i sorpresos en veure que els homes de
Zsinj es prenien tantes molèsties per picar una nau que mai tornaria a volar
mentre es preguntaven si algun projectil acabaria caient sobre ells.
Així que el
bombardeig va haver cessat tot va quedar en silenci, però mitja hora després
van sentir un altre grup de caces traçant cercles per sobre de la zona.
- Ens estan buscant!
–Va conjecturar C3PO.
Han s'alçà, va
aixecar la mirada cap al sostre i va parar l'orella esperant detectar el retorn
dels caces. Alguns d'aquests aparells anaven equipats amb sensors tan
sofisticats que eren capaços de captar un xiuxiueig a un miler de metres de
distància. Leia va tancar els ulls i va forçar els seus sentits al màxim. Ja no
podia captar la presència dels éssers foscos que havia percebut abans. De fet,
no captava absolutament res, i s'havia preguntat si no hauria estat una
al·lucinació.
Els caces van
semblar abandonar la recerca a primera hora de la tarda, però Leia es va
preguntar si realment havien deixat de buscar. Si els homes de Zsinj creien que
havien aconseguit baixar al planeta, segurament no es rendirien amb tanta
facilitat. Una cosa estava clara i era que si haguessin sabut que un general i
una ambaixadora de la Nova República viatjaven a la nau mai s'haurien rendit.
Així doncs, això volia dir que no sabien que el Falcó havia aconseguit baixar
sense patir danys i que ignoraven la identitat dels seus passatgers. Però un
instant després un pensament molt més inquietant va passar per la ment de Leia:
els homes de Zsinj podien haver deixat de buscar-los perquè no creien que el
grup fos capaç de sobreviure en aquell planeta salvatge. Després de tot, havia
d'haver alguna raó per la qual un planeta aparentment tan acollidor no havia
estat colonitzat.
Han es va aixecar i
es va estirar quan el sol ja havia començat a baixar cap a l'horitzó. Es va
posar una jaqueta protectora i un casc, i va agafar un rifle desintegrador.
-Vaig a sortir a fer
una ullada per assegurar-me que els homes de Zsinj han marxat.
Leia, C3PO i Chewie
van esperar a bord de la nau. Passada mitja hora Chewbacca va començar a
posar-se nerviós, i el wookiee va acabar deixant escapar una queixa concisa.
-Chewbacca suggereix
que anem a la recerca de Han -va dir C3PO.
-No, espereu un
moment -va dir Leia -. Un wookiee enorme i un androide daurat són dos blancs
massa fàcils de detectar. Jo aniré a buscar-lo.
Es va posar un mico
de combat, va agafar una jaqueta encoixinada i un casc i va sortir de la nau
amb el desintegrador preparat per disparar a plena potència. Va començar a
avançar per un sender que portava cap al llac, mantenint-se alerta per captar
qualsevol senyal indicador que hi hagués tropes d'assalt a prop. Com a mínim
esperava alguna patrulla de motojets, però l'únic que va trobar va ser a Han a
uns cent metres de la nau. Estava immòbil al costat de la riba fangosa, i
contemplava com el sol s'anava amagant entre un torrent de brillants vermells i
grocs esquitxat de porpres apagats.
Han va agafar una
roca, la va llançar al llac i va veure com rebotava cinc vegades a les aigües
abans d'enfonsar-se. Alguna criatura de la fauna local va udolar en la
llunyania. Tot semblava tranquil·l.
- Què estàs fent
aquí on tothom pot veure't? -Va preguntar Leia, enfurismada en haver-lo trobat
absort en aquells jocs.
-Oh, estava
contemplant el paisatge.
Han va abaixar la
mirada cap al tollet de fang que hi havia als seus peus i va donar una puntada
a una altra pedra plana.
- Posa't a cobert
ara mateix!
Han es va ficar les
mans a la butxaca i es va dedicar a observar la posta de sol.
-Bé, suposo que això
és el final del nostre primer dia a Dathomir -va dir -. Ha resultat bastant
tranquil... Encara em vols? Estàs preparada per casar-te amb mi?
-Oh, Han, si us
plau, ja n'hi ha prou... I entra a la nau d'una vegada!
-Tranquil·litza't
-va dir Han -. Tinc raons per creure que les tropes de Zsinj han marxat.
- Què et pot haver
portat a pensar això?
Han va assenyalar la
riba fangosa del llac amb la puntera d'una bota.
-Que mai es
quedarien a Dathomir de nit amb aquestes coses rondant per aquí.
Leia va ofegar un
crit. El que havia pres per un toll d'aigua enfangada era en realitat una
empremta que mesurava gairebé un metre de longitud i havia estat deixada per
una criatura increïblement gran, el peu tenia cinc dits.
Isolder estava
sopant amb la seva mare i amb Luke, i se sentia abatut i desil·lusionat. La
seva mare havia arribat aquell matí a bord de la Llar Estel·lar, i en només
unes quantes hores havia aconseguit una cosa que Isolder havia estat incapaç
d'aconseguir en tota una setmana: esbrinar on havia portat Han a la Leia. El
seu raonament que l'existència de moltes recompenses diferents per Solo
-ofertes tant per la Nova República, que el volia viu, com per diversos senyors
de la guerra, que el volien mort -feia que les ofertes resultessin massa
temptadores, havia demostrat ser correcte. En comptes de conformar-se amb una
part del premi proporcionant informació, tots els que tenien una pista sobre el
parador de Solo es dedicarien a perseguir-lo en persona. En conseqüència, els
espies de la Ta'a 'Chume s'havien concentrat en la tasca de rastrejar la
trajectòria de les naus que havien partit del planeta, i havien seguit a
diversos pilots amb una reputació no massa bona. Omogg havia comès l'error
d'adquirir un nou sistema d'armament pesat per el seu iot privat, i donava la
casualitat que es tractava precisament de la classe de sistema que només es
faria servir per a una missió molt perillosa.
Isolder estava
esperant que la seva mare gaudís de la seva victòria i emetés alguna observació
aparentment casual però plena de malícia concebuda per demostrar la
superioritat de l’intel·lecte femení sobre el dels homes. Les dones de Hapes
tenien una vella màxima: «Mai permetis que un home s'enganyi a si mateix fins
al punt de creure que té el mateix intel·lectual d'una dona. Això només pot
induir al mal.» I la Ta'a Chume mai faria res que pugui induir al seu fill al
mal, però tot i això es va mantenir notablement cordial durant el sopar. Va
parlar amb Luke Skywalker, i va riure de manera encantadora en tots els moments
adequats. No es va treure el vel en cap moment, però tot i així se les hi va
arreglar per ser molt seductora. Isolder s'havia preguntat si el Jedi es
ficaria al llit amb la seva mare. Resultava obvi que ella el desitjava i, igual
que totes les Reines Mares que l'havien precedit en el tron, estava
admirablement ben conservada per la seva edat. Era molt bonica.
Però Skywalker
semblava no adonar-se’n de la seva bellesa ni dels seus vetllats intents de
seducció. Els seus ulls blau clar no paraven de recórrer la nau, com si
observar-la li permetés esbrinar tots els seus detalls i especificacions
tècniques. La primera Reina Mare havia començat a construir la Llar Estel·lar
gairebé quatre mil anys abans, i havia concebut els plànols de la nau en funció
del seu castell. Els murs interiors de plastiacer estaven totalment recoberts
de pedra fosca, i tots els minarets i torres emmerletades es trobaven coronades
per cúpules de vidre. El castell de la Llar Estelar s'alçava sobre una
gegantina massa de basalt esculpit pel vent que havia estat buidada en
l'antiguitat perquè pogués amagar les dotzenes de motors gegants i els
centenars d'armes que formaven el seu arsenal.
La Llar Estel·lar no
podia enfrontar-se a un dels nous Destructors Estel·lars imperials, però era
únic i a la seva manera resultava més impressionant i, per descomptat, molt més
bonic. Tendia a deixar aclaparats als forasters, especialment en moments com
aquell, en què estaven sopant plàcidament prop d'algun planeta i la brillant
claredat dansaire de les estrelles es refractava en les velles cúpules de
vidre.
-Fer aquesta classe
de treball ha de resultar fascinant -li va dir la Ta'a Chume a Luke mentre
acabaven l'últim plat -. Sempre he estat molt provinciana i m'he mantingut molt
a prop de casa, però tu... Viatjar a través de tota la galàxia a la recerca
dels arxius dels Jedi ha de ser apassionant.
-La veritat és que
no porto molt temps fent-ho -va replicar Luke -i Només m'hi he dedicat a això
durant els últims mesos. Em temo que no he trobat res de valor, i estic
començant a sospitar que mai ho trobaré.
-Oh, estic segura
que hi ha arxius i dades en dotzenes de mons. Vaja, però si recordo que quan
era més jove, en una ocasió la meva mare va concedir refugi a uns quants
Jedi... Crec que eren aproximadament una cinquantena. Es van amagar en les
velles ruïnes d'un dels nostres planetes durant un any, i van organitzar una
petita acadèmia. Després Lord Vader i els seus Cavallers Foscos van arribar al
cúmul de Hapes -va seguir dient, i la seva veu es va tornar més ronca i aspra
-i van buscar als Jedi fins a donar amb ells. Vader els va matar, i he sentit
explicar que després es va limitar a deixar les seves restes entre les ruïnes
de Reboam. Potser tenien algun registre de les activitats que van dur a terme
allà, però no puc assegurar-ho.
- Reboam? -Va
preguntar Luke amb sobtada atenció -. On són aquestes ruïnes?
-És un món petit de
clima bastant dur i relativament deshabitat... De fet, s'assembla bastant al
teu Tattoine.
Isolder va poder
veure com un sobtat anhel que no semblava obeir a cap raó ni lògica il·luminava
els ulls d’en Luke, com si el que més desitgés en aquells moments fos continuar
parlant del tema.
-Vine a Hapes quan
tot hagi acabat i hagis rescatat la Leia -va suggerir la Ta'a Chume -. Un dels
meus consellers, que ja és d'edat bastant avançada, podria ensenyar-te les
cavernes. Se't permetria quedar-te amb tot el que trobessis en elles.
-Gràcies, Ta'a Chume
-va dir Luke, i es va posar dret. Estava clar que se sentia massa nerviós per
poder menjar -. Crec que serà millor que em prepari per a la partida, però
abans que ho faci... Puc demanar-vos un altre petit favor?
La Ta'a Chume va
assentir convidant-lo a parlar.
- Puc veure la
vostra cara?
-M’afalagues -va dir
la Ta'a Chume, i va deixar escapar una suau rialleta.
La seva bellesa
quedava oculta darrere del vel daurat, i en Hapes cap home mai hauria gosat
demanar-li que mostrés la seva cara. Però Luke no era més que un bàrbar, i
ignorava que acabava de demanar quelcom que estava totalment prohibit. Per a
gran sorpresa d’Isolder, la seva mare es va aixecar el vel.
Durant un moment
etern el Jedi va contemplar els seus sorprenents ulls verd fosc i les cascades
de cabell vermellós, i va contenir l'alè. En tot Hapes havia molt poques dones
que poguessin rivalitzar amb la bellesa de la Ta'a Chume. Isolder es va
preguntar si Skywalker no hauria percebut les discretes insinuacions de la seva
mare malgrat tot. Després la Ta'a Chume va deixar caure el seu vel.
Luke es va inclinar
davant seu, i el seu rostre va semblar endurir de sobte mentre ho feia, com si
els seus ulls haguessin estat capaços d'anar més enllà del bell rostre de la
Ta'a Chume i no li haguessin agradat massa el que havien vist.
-Ara comprenc per
què el vostre poble us venera -va dir en veu baixa, i va marxar. Isolder va
sentir que se li estarrufava el borrissol del clatell, i va comprendre que
acabava de passar una cosa molt important i que no havia estat capaç de captar
en què consistia.
- Per què li vas
explicar aquesta mentida sobre l'acadèmia al Jedi? -Va preguntar quan Luke ja
estava prou lluny com per no poder-lo sentir -. La teva mare odiava als Jedi
tant com el mateix Emperador, i res li hauria agradat més que perseguir-los
fins acabar amb ells.
-La gran arma del
Jedi és la seva ment -el va advertir la Ta'a Chume -. Quan un Jedi està
distret, quan perd la concentració... És llavors, i només llavors, quan es
torna vulnerable.
- Planeges matar-lo?
La Ta'a Chume va
posar les mans sobre la taula.
-Representa
l'últim que queda dels Jedi -va dir -.
Escolta'l quan parla dels seus preciosos registres... No volem veure com els
Jedi sorgeixen de les seves tombes, oi? El primer grup ja ens va donar força
problemes. No vaig a permetre que els nostres descendents s'inclinin davant els
seus, i que acabin sent governats per una oligarquia de lectors d’aures capaços
de doblegar culleretes amb la ment. No tinc res contra el noi en l'aspecte
personal, però hem d'assegurar-nos que els que estem millor ensinistrats per
governar puguem seguir governant.
La Ta'a Chume va
fulminar Isolder amb la mirada, com desafiant-lo a què s'oposés als seus
raonaments.
Isolder va assentir.
-Gràcies, mare. Crec
que serà millor que comenci a preparar-me per al meu viatge...
Es va posar dret, va
abraçar la seva mare i la va besar a través del vel.
Sabia que havia de
marxar de la Llar Estel·lar immediatament i tornar a la seva nau, però en
comptes d'això el que va fer va ser anar corrent a l'hangar de convidats i va
trobar l’Skywalker al costat del seu caça ala-X, preparant-se per desembarcar.
-Príncep Isolder -el
va saludar Luke -. M'estava preparant per a la partida, però no aconsegueixo
trobar el meu androide astromecànic. L’heu vist?
-No -va dir Isolder,
mirant nerviosament al seu voltant.
Un tècnic va
aparèixer de sobte per un corredor lateral, acompanyat per l’androide.
-Un androide va
començar a deixar anar espurnes -va dir el tècnic -. Hem descobert que hi havia
un curtcircuit en el seu motivador.
- Estàs bé, R2? -Va
preguntar Luke.
R2 va llançar una xiulada afirmativa.
-Senyor Skywalker,
jo... Bé, volia fer-li una pregunta -va dir Isolder -. A quina distància es
troba Dathomir? Seixanta, setanta pàrsecs?
-A uns 64 parsecs
-va respondre Luke.
-El Falcó Mil·lenari
haurà de seguir un curs bastant tortuós a través de l'hiperespai per donar
aquesta classe de salt -va dir Isolder -. Quina classe d'home és Solo? Prendrà
la ruta més directa?
Calcular un salt a
través de l’hiperespai era una tasca molt laboriosa. Els ordinadors de
navegació tendien a seguir rutes «segures» en què tots els forats negres,
cinturons d'asteroides i sistemes estel·lars estiguessin registrats en els
mapes, però aquestes rutes solien ser molt llargues i estar plenes de girs i
desviaments. Així i tot, una ruta llarga resultava preferible a un viatge curt
i perillós a través d'una zona de l'espai que encara no havia estat
cartografiada.
-Si jo estigués al
seu lloc... Sí, Han podria seguir una ruta més curta -va dir Luke -. Però mai
posaria en perill la Leia, almenys no de manera voluntària i sabent que
correria riscos.
Luke havia emprat un
to una mica estrany, com si s'estigués guardant una part del que sabia.
- Creu que Leia
corre perill? -Va insistir Isolder.
-Sí -va dir Luke amb
veu rogallosa.
-Vaig sentir parlar
dels cavallers Jedi quan era petit -va dir Isolder -. Em van explicar que
tenien poders màgics. Fins i tot he sentit afirmar que un cavaller Jedi és
capaç de pilotar naus estel·lars a través de l’hiperespai sense necessitar l'ajuda
d'un ordinador de navegació, i que pot seguir les rutes més curtes. Però mai he
cregut en la màgia.
-No hi ha cap màgia
en el que faig -va replicar Luke -. L'únic poder de què disposo és el que
extrec de la Força que està al nostre voltant. Puc captar l'energia inherent
als sols, les llunes i els mons fins i tot quan em trobo en l'hiperespai.
- Sap del cert que
Leia està en perill? -Va preguntar Isolder.
-Sí. He experimentat
una urgent sensació de nerviosisme i preocupació centrada en ella, i per això
he vingut.
Isolder va prendre
una decisió.
-Crec que ets un bon
home, Luke Skywalker. Em portaràs fins a la Leia? Potser podries reduir el
nostre salt en uns quants pàrsecs, i fins i tot cap la possibilitat que
arribéssim a Dathomir abans que Solo.
Luke va estudiar en
silenci el príncep durant uns moments.
-No sé... -Va dir
per fi amb veu pensativa -. Han ens porta un avantatge bastant gran.
-Així i tot, si
poguéssim ser els primers a arribar-hi...
- Els primers?
Isolder va arronsar
les espatlles, i va moure una mà assenyalant la flota de Destructors Estel·lars
i Dracs de Batalla que es trobaven a l'altre costat del camp d'energia.
-Si la mare arriba a
Solo abans que nosaltres, el matarà.
-Sospito que tens
raó -va dir Luke -. I pel que fa a mi... Bé, s'ha mostrat molt afable amb mi,
però crec que em reserva una destinació bastant semblant a la d’en Han -va
afegir.
Les seves paraules
van sorprendre Isolder. Així que el Jedi havia captat les intencions ocultes de
la seva mare...
-Cuida't molt, Jedi,
i reuneix-te amb mi en la meva nau -va xiuxiuejar Isolder, sabent que el més
probable era que la seva mare s'assabentés de la seva traïció abans que hagués
transcorregut una hora.
-Aniré amb molt de
compte -va dir Luke.
Després va donar un
afectuós copet al seu androide R2, i el va mirar tan fixament com si els seus
ulls poguessin travessar les plaques metàl·liques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada