El sistema Garos

El sistema Garos

 

Charlene Newcomb i Steve Miller

  - Hola, Vermella.
  La Carmesina Durasha arrufà les celles. Estirada sobre la seva esquena sota els sistemes hidràulics inferiors que controlaven els peus d'aterratge del Llum Estel·lar Roig, va mirar més enllà de les puntes dels seus peus. Tot el que podia veure des de la seva posició era un parell de botes negres. Alleujada de no veure el color gris imperial, la jove va prémer un interruptor del trineu repulsor i el va conduir traient-lo de sota l’YT-1300.
Asseient-se sobre el trineu, Carmesina va estudiar al seu visitant. Era d'estatura mitjana, cabell ros, penetrants ulls blaus, potser acabat d'entrar a la quarantena. Vestia com un centenar més de comerciants independents de Byblos: pantalons foscos, una camisa color blau clar amb una jaqueta de cuir marró. Un blàster pesat DL-44 penjava baix del seu maluc. A la Carmesina li va semblar que potser s'assemblava massa als comerciants independents que rondaven Byblos... gairebé com si estigués fent un esforç conscient per passar desapercebut.
  -El meu nom és Capitana Durasha -va dir ella.
  -Ja ho sé.
  La Carmesina es va posar dreta i va posar una mà sobre el seu propi blàster.
  - Llavors potser algú es va oblidar de dir-li que no m'agrada que em diguin "Vermella".
  Assentint, ell va somriure.
  - Suposo que té raó, capitana. El meu nom és Matt Turhaya.
  La Carmesina va ignorar la mà estesa a manera de salutació.
  - Puc ajudar-lo en alguna cosa? -Va preguntar -. Necessita llogar una nau?
  - No, no necessito una nau. Només una mica d'informació.
  La Carmesina va aclucar els ulls verds.
  - Informació? No crec que pugui ajudar-lo. Proveu a...
  Ell va alçar una mà i la va interrompre.
  - Tinc entès que ha tornat recentment d'un viatge per a la Flota d'Abastament Imperial a un món anomenat Garos IV.
  - On ha sabut això, Turhaya? -Va preguntar la Carmesina. Ella no habituava a parlar a ningú sobre els seus treballs passats.
  -Això no és important, capitana Durasha. Només vull saber sobre el seu transport de subministraments. Tinc la impressió que vol compartir el que va veure.
  - No sé de què m'està parlant.
  En Turhaya va donar un cop d'ull al seu voltant a la badia d'atracada, clarament comprovant que no hi hagués ningú que pogués escoltar-los.
  - Em pregunto si la Nova República sap el que està passant...
  Amb la cara vermella de fúria, la Carmesina va tancar la seva mà sobre el seu blàster.
  - Ha descarregat el registre de la meva nau!
  En Turhaya va assentir.
  - No treballa per a l'Imperi. Si ho fes, ja estaria sota arrest per aquest petit comentari, oi? -La Carmesina es va passar una mà pel seu cabell daurat vermellós -. Així que, qui li envia?
  -Treballo amb la Intel·ligència de la Nova República -va respondre en Turhaya -, una organització per a la qual ja ha fet algun treball en el passat, d'acord amb els informes que he vist. Què pot dir-me sobre Garos?
  La Carmesina va respirar profundament i després deixà anar l'aire. Havien passat gairebé dos anys des que havia estat passant informació i subministraments a la Nova República. Va ser a Garos IV on va descobrir que aquesta època hi havia suavitzat part del seu dolor i amargor. Potser era el moment d'ajudar de nou als seus vells amics.
  - Puja a bord -va dir, espolsant-se la pols dels pantalons.
  La Carmesina el va acompanyar pujant la rampa d'entrada al desordenat vestíbul de la nau.
  - Esperi aquí -va dir -. I no toqui aquest terminal d'ordinador.
  - Ni se m'acudiria abusar de la seva hospitalitat -va dir ell amb un somriure murri.
  - Ja. Tampoc és que necessiti fer-ho ja -va respondre ella, amb una amarga expressió a la cara. Va sortir del vestíbul i va anar al pont. Una vegada que va estar convençuda que en Turhaya no li havia seguit, va prémer un botó ocult en la part inferior de la cadira del navegant. Un panell de l'assentament va lliscar, revelant diverses tauletes de dades. En va prendre una, va tancar el compartiment ocult, i va tornar al vestíbul. En Turhaya estava exactament on l'havia deixat, encara que s'havia servit una copa del seu brandi savareen. Una segona copa es trobava sobre la taula davant del sofà, probablement esperant-la a ella. Va deixar la tauleta de dades al costat de la copa de brandi -. Això és el que estava buscant -va dir -. No tinc molt més a part d'algunes dades bàsiques del sistema, però el que tinc pinta un paisatge interessant. Crec que l'Imperi tracta d'amagar alguna cosa allà, però necessiten tants subministraments que els està costant molt fer-ho.
  En Turhaya es va recolzar al sofà amb una tauleta de dades en una mà i el seu brandi en l'altra, acomodant-se per assimilar la informació.

***
     
- És cert -va dir en Turhaya, deixant de banda la tauleta de dades -. Aquí no hi ha gran cosa... a part que és obvi que l'Imperi està tramant alguna cosa en el sistema Garos. I és més que una simple operació minera d'hibridi.
  La Carmesina va arronsar les espatlles.
  - Que els seus amics de l’INR enviïn alguns rastrejadors. Estic segura que trobaran alguna cosa.
  En Turhaya va assentir, mirant pensativament la Carmesina.
  - Però abans necessitem tenir algú allà. Algú que no aixequi sospites dels imperials. Algú que tingui autorització per estar en el sistema. Algú amb un rostre que ja coneguin.
  Li va llançar una mirada carregada d'intencions.
  La Carmesina es va regirar en el seu seient, amb una expressió d'incomoditat a la cara.
  - Miri, fa dos anys que vaig deixar de traficar amb informació per a la Nova República.
  -Ja ho sé. I l’INR s'ha vist ressentida per això, capitana Durasha.
  L'expressió de la Carmesina es va endurir.
  - Espero que l’INR hagi après d'aquesta pèrdua i s'hagi dedicat a dedicar més recursos a la contraintel·ligència.
  -El que li va passar al seu germà i al seu company no hauria d'haver estat ni tan sols possible. L’INR la va fotre. No hi ha cap altra manera d'expressar-ho. Comprenc el seu dolor, capitana, realment el comprenc, però ens enfrontem ara a una cosa que és més gran que una operació fallida. - Va prendre de nou la tauleta de dades, tornant a mostrar a la pantalla seccions del text. La hi va tendir a la Carmesina -. Garos IV sembla un món bonic.
  - Ho és -va dir la Carmesina en veu baixa, mirant la tauleta de dades.
  - Allà hi ha un creixent moviment de resistència. Vostè mateixa ho diu aquí. Sap el que ha passat amb alguns dels mons que s'han resistit a l'Imperi?
  -Sí.
  -L’INR ha rebut informes que la resistència de Garos IV està preparant-se per enderrocar el govern imperial local. Però és impossible que guanyin sense ajuda externa, i si no guanyen, sap el que li passarà en aquest bell món?
  -Sí. -La Carmesina havia vist amb els seus propis ulls el que passava amb els mons que es resistien a l'Imperi i fracassaven. Havia escoltat que tant Froozi com Derilyn havien estat mons espectaculars, amb una bellesa que probablement excedia la de Garos IV abans que l'Imperi destruís virtualment tota la vida en ells mitjançant bombardejos orbitals i el desplegament d'armes químiques, matant tant als moviments de resistència com als propis planetes d'un sol cop. Per descomptat, també havia sentit parlar de l'atrocitat que finalment va unir a l'Aliança Rebel en un front unificat contra l'Imperi: la destrucció total d'Alderaan. No sentia simpatia per l'Imperi ni per la Nova República, tots dos li havien arrabassat massa, però sabia que no podia quedar-se asseguda i esperar que uns quants idealistes de Garos IV es condemnessin al fracàs. Tampoc podia permetre que els incompetents operatius de l'INR fessin indirectament el mateix. Havia de tornar al sistema Garos. Va tornar a mirar en Turhaya, amb una lluentor d'acer en els seus ulls verds -. Vull el mateix salari que em pagava fa dos anys, i treballaré sola, Turhaya. Ho entén?
  -Sí, capitana.
  - Em proporcionarà una llista de potencials agents de contacte, i jo decidiré a través de qui transmeto la informació, si és que n’és algun d'ells. Potser usi els meus contactes per transmetre'ls la informació. I em comunicaré amb vosaltres al meu propi ritme.
  - Capitana Durasha, no disposem de temps il·limitat en aquest assumpte. L'Imperi trama alguna cosa, i hi ha gent a l'Alt Comandament que...
  - No m’eternitzaré. Només que no vull que es repeteixi el que li va passar a... fa dos anys. Si voleu que treballi per a l’INR en això, haurà de ser segons els meus termes.
  En Turhaya es va quedar mirant la Carmesina per un instant, amb les celles lleugerament arrufades. La Carmesina sabia que estava pensant: Puc confiar-hi? Ha transportat mercaderia tant per a l'Imperi com per la Nova República. On resideixen exactament les seves lleialtats? Realment esperava que fes una vetllada acusació que planejava trair als contactes de l’INR que li lliurés, i estava preparant-se per tirar-lo per la força de la seva nau, però llavors l'expressió de l'home es va relaxar en un somriure.
  - Tracte fet -va dir -. Em costarà uns dies organitzar els seus contactes, capitana, però quan acabi tindrem muntada una petita xarxa. I llavors estarà a punt per tornar al sistema Garos.

FI