18
Al lluny, al final de la nua plana,
es va veure el reflex d'una llum.
-Aquí ve en Mazzic -va comentar en Karrde.
En Gillespee va desviar la seva atenció de la taula i va mirar en aquella
direcció.
-Algú ve, en qualsevol cas -Va
deixar la copa i el bruallki fred que estava menjant i es va eixugar les mans a
la túnica. Va treure els macroprismàtics i va escodrinyar l'horitzó -. Sí, és
ell -va confirmar -. Què curiós. L'acompanyen dues naus.
En Karrde va arrufar les celles.
- Dues naus més?
-Fes una ullada.
En Gillespee li va passar els
macroprismàtics.
En Karrde els va aplicar als seus
ulls. Eren tres, en efecte: un iot espacial i dues naus d'aspecte desconegut.
- Creus que porta convidats? -Va preguntar
en Gillespee.
-No va dir res sobre convidats quan
es va comunicar amb l’Aves fa uns minuts.
Mentre en Karrde observava, les dues
naus acompanyants van abandonar la formació, van descendir cap a la plana i van
desaparèixer en un dels barrancs que la solcaven.
-Serà millor que facis alguna
comprovació.
-Serà millor -va admetre en Karrde.
Li va tornar els macroprismàtics i va treure el comunicador -. Has identificat
els nouvinguts, Aves?
-I tant -va contestar la veu de l'Aves
-. Totes les seves identitats estan trucades, però els hem reconegut com l’Arc de Sant Martí Llunyà, l’Arpa Celeste i el Raptor.
En Karrde va fer una ganyota. El
disseny podia ser desconegut, però no els noms. El transport privat d’en Mazzic
i dos dels seus caces favorits.
-Gràcies -va dir, i va tallar la
comunicació.
- I doncs? -Va preguntar en
Gillespee.
En Karrde va retornar el comunicador
al seu cinturó.
-És en Mazzic.
- Què passa amb Mazzic? -Va
intervenir la veu d’en Niles Ferrier.
En Karrde es va tornar. El lladre de
naus es trobava darrere de la taula, amb un generós munt de nous pirki
socarrimats a la mà.
-He dit que en Mazzic ve -va
repetir.
-Bé -va assentir en Ferrier. Es va
introduir una nou a la boca i la va partir entre les dents -. Ja era hora. A
veure si la reunió comença d'una vegada.
Es va allunyar i va saludar amb un
moviment de cap a Dravis i Clyngunn quan va passar pel seu costat.
-Pensava que no el volies aquí -va
murmurar en Gillespee. En Karrde va moure el cap.
-Jo no, però fa l'efecte que el
sentiment no era compartit.
En Gillespee va arrufar les celles.
- Vols dir que un altre l'ha
convidat? Qui?
-No ho sé -va reconèixer en Karrde,
i va seguir amb la mirada a Ferrier, que es va dirigir cap a la cantonada on l’Ellor
i els seus s'havien congregat -. No se m'ha acudit la manera de fer preguntes
sense donar la impressió de ser mesquí, suspicaç o despòtic. De tota manera,
haurà estat algú convençut que havien de tornar a reunir les mateixes persones
que es van trobar a Trogan.
- Saltant-se la falta d'invitació?
En Karrde va arronsar les espatlles.
-Potser ho va assumir com una
distracció. En qualsevol cas, cridar l'atenció sobre l'assumpte en aquest
moment només serviria per crear friccions. Alguns ja semblen haver-se ofès
perquè, en aparença, he pres el comandament de l'operació.
En Gillespee va introduir en la seva
boca l'últim tros de bruallki.
-Sí, podria ser innocent -va dir -.
I potser no.
-S'ha muntat un dispositiu de
vigilància per investigar els que hi arriben -li va recordar en Karrde -. Si en
Ferrier ha pactat amb l'Imperi, els localitzarem a temps.
-Això espero -va grunyir en Gillespee,
i va examinar la taula a la recerca del seu pròxim objectiu -. Detesto córrer
amb l'estómac ple.
En Karrde va somriure. Anava a
allunyar-se, quan el seu comunicador va brunzir. El va treure i va
connectar-lo, mentre els seus ulls exploraven automàticament el cel.
- Karrde -va dir.
-Sóc en Tõrve -es va identificar
l'altre, i en Karrde va comprendre, pel to, que alguna cosa anava malament -.
Pots baixar un moment?
-I tant -va dir en Karrde, i la seva
mà va baixar cap al desintegrador enfundat -. Vinc acompanyat?
-No cal. No estem celebrant una
festa.
Traducció: els reforços ja vénen.
-Entès -va dir en Karrde -. Vaig de
seguida.
Va tancar el comunicador i el va
tornar al cinturó.
- Problemes? -Va preguntar en
Gillespee, mirant a Karrde per sobre de la seva copa.
-Tenim un intrús -va contestar en
Karrde. Va passejar la vista pel pati. Feia la impressió que cap contrabandista
mirava en la seva direcció -. Fes-me un favor: no perdis detall de res.
-És clar. He de vigilar a algú en particular?
En Karrde va mirar Ferrier, que
havia acabat de parlar amb l’Ellor i caminava cap a la Par'tah i el seu company
Ho'Din.
-Procura que en Ferrier no se'n
vagi.
La part principal de la base havia
estat disposada tres nivells per sota de les plantes superiors que quedaven de
la fortalesa derruïda, en el que haurien estat les cuines i dependències
annexes d'una enorme sala de sostre alt, probablement el saló de banquets. El Salvatge Karrde estava encaixat en el
mateix saló de banquets, un lloc bastant estret per a una nau de les seves
dimensions, però oferia els avantatges d'un amagatall raonable i la
possibilitat d'una ràpida fugida, en cas necessari. En Karrde va arribar a les
altes portes dobles, on va trobar a Fynn Tõrve i cinc tripulants del Gel Estrellat, que l'esperaven amb els
desintegradors enfundats.
-Informeu -va dir.
-Creiem que hi ha algú allà dins -va
dir en Tõrve amb expressió ombrívola -. Chin va treure als vornskrs per fer una
passejada al voltant de la nau i va veure una cosa que es movia en les ombres,
al costat del mur sud.
El mur més proper a la rampa
d'entrada al Salvatge Karrde.
- Hi ha algú ara a la nau?
-En Lachton estava treballant a la
consola de comandament secundària -va explicar en Tõrve -. L’Aves li va ordenar
que esperés al pont amb el desintegrador apuntat a la porta, fins que algú
arribés. En Chin va agafar a alguns tripulants de l’Eteri, que estaven desocupats, i va començar a registrar les
habitacions de l'extrem sud. En Dankin està fent el mateix a les de l'extrem
nord.
En Karrde va assentir.
-Això ens deixa la nau. Vosaltres
dos -va indicar a dos tripulants del Gel
Estrellat -, quedeu-vos aquí i vigileu les portes. Bé, anem-hi.
Van obrir una de les portes dobles i
van entrar. Davant, la popa del Salvatge
Karrde s'alçava davant seu. A cent cinquanta metres més enllà, s'albirava
el cel blau d’Hijarna per la muralla destrossada de la fortalesa.
-Tant de bo tinguéssim més llum -va
remugar en Tõrve, mentre passejava la vista al seu voltant.
-Sembla més fàcil amagar-se aquí del
que és en realitat –el va tranquil·litzar en Karrde, i va treure el comunicador
-. Dankin, Chin, sóc Karrde. Informeu.
-Fins ara, res a les habitacions de
l'extrem nord -va respondre la veu d’en Dankin -. He enviat a Corvis a per
aparells sensors portàtils, però encara no ha tornat.
-Res aquí tampoc, capità -va afegir en
Chin.
-Molt bé -va dir en Karrde -.
Vorejarem la nau pel costat d'estribord i ens dirigirem cap a l'entrada.
Prepareu a cobrir-nos, si cal.
-Estem preparats, capità.
En Karrde va guardar el comunicador
al cinturó. Va respirar fondo i va avançar.
Va registrar la nau, el saló de
banquets i tots els despatxos i magatzems de la perifèria. Al final, no van
descobrir a ningú.
-Hauran estat imaginacions meves -va
dir en Chin, malhumorat, mentre els homes es reunien al peu de la rampa d'accés
del Salvatge Karrde -. Ho sento,
capità. Em sap greu moltíssim.
-No pateixis -En Karrde va passejar
la mirada pel saló de banquets. Una sensació d'inquietud, malgrat tot, el
dominava. Com si algú l’estigués espiant i rient-se... -. Tots ens equivoquem
alguna vegada. Si és que ha estat una equivocació. Tõrve, estàs segur que
Lachton i tu heu registrat tota la nau?
-Centímetre a centímetre -va afirmar
en Tõrve -. Si algú es va introduir al Salvatge
Karrde, va tocar el dos molt abans que arribéssim.
- Què em diu dels seus vornskrs,
senyor? -Va preguntar un tripulant del Gel
Estrellat -. Són bons rastrejadors?
-Només si van a la caça d’ysalamiri
o Jedi. Bé, qualsevol que va entrar, ja se n'ha anat. De tota manera, potser
vam interrompre el que va venir a fer i no va poder acabar la seva feina.
Tõrve, vull que una guàrdia vigili la zona. Que l’Aves alerti el personal de
guàrdia al Gel Estrellat i l’Eteri.
-D'acord –En Tõrve va treure el
comunicador -. I els nostres convidats de dalt? També els hem d’avisar?
- Què som, les seves mares? -Va
esbufegar un tripulant -. Ja són grandets. Saben cuidar de si mateixos.
-Estic segur -el va renyar amb
suavitat en Karrde -, però són els meus convidats. Mentre s’arrecerin a casa meva,
estan sota la nostra protecció.
- Incloent-hi qui va enviar l’intrús
que Chin va veure? -Va preguntar en Lachton.
En Karrde va aixecar la vista cap a
la nau.
-Això dependrà de la missió
encomanada a l'intrús.- Parlant de convidats, ja era hora de reunir-se amb
ells. Mazzic ja hauria arribat, i en Ferrier no era l'únic impacient per
iniciar la reunió -. Lachton, quan en Corvis arribi amb els sensors, vull que
els dos porteu a terme un registre exhaustiu de la nau, començant per
l'exterior del casc. És possible que el nostre visitant ens hagi deixat un
regal, i no vull sortir d'aquí amb un radiofar o una bomba de rellotgeria a
bord. Estaré a la sala de conferències, si em necessiteu.
Es van anar a treballar, i va
lamentar de nou l'absència de la Mara Jade. Qualsevol dia, hauria de trobar
temps per anar a Coruscant a la recerca de la Mara i en Ghent.
Suposant que li ho permetessin. Les
seves fonts d'informació havien captat un vague i inquietant rumor, en el
sentit que una dona anònima havia estat capturada per prestar ajuda a una ordre
imperial que s'havia introduït a Coruscant. Tenint en compte l’obvi desdeny que
la Mara sentia cap al gran almirall Thrawn, era improbable que col·laborés amb
l'Imperi, però d'altra banda, hi havia molts membres de la Nova República que
començaven a donar símptomes d'una histèria bèl·lica... Per culpa de la seva
fosca història, la Mara era una ferma candidata per a aquest tipus
d'acusacions. Més raons encara per anar a buscar-la a Coruscant.
Va arribar al pati i va descobrir que,
en efecte, en Mazzic ja havia arribat. S'havia unit al grup d’Ho'Din i parlava
acaloradament amb la Par'tah. La decorativa guardaespatlles que portava a
Trogan es mantenia allunyada un pas de la conversa, i procurava passar
desapercebuda.
Com el parell d'homes que hi havia
darrere d'ella. I els quatre que els envoltaven a uns metres de distància. I
els sis disseminats en els extrems del pati.
En Karrde es va aturar en l'arc
d'entrada i un silenciós senyal d'alarma es va disparar en el fons del seu cap.
Que en Mazzic portés un parell de naus que li protegissin durant el viatge era
una cosa, però venir acompanyat d'un esquadró per assistir a una reunió
amistosa era una cosa molt diferent. O l'atac imperial a Trogan l’havia posat
més nerviós del normal..., o tenia planejat que el desenvolupament de la reunió
no fos tan amistós.
-Hola, Karrde -va cridar en Ferrier,
i li va fer senyals que s'acostés -. Comencem d'una vegada.
-I tant -En Karrde va compondre el
seu millor somriure d'amfitrió quan va entrar. Ja era massa tard per trucar als
seus i equilibrar la balança. Havia de conformar-se amb esperar que això d’en
Mazzic fos pura cautela -. Bona tarda, Mazzic. Gràcies per venir.
-De res -va contestar en Mazzic, amb
ulls freds. No va somriure.
-Hem preparat seients més còmodes en
aquella habitació -va dir en Karrde, assenyalant a la seva esquerra -. Si em
seguiu...
-Tinc una idea millor -el va
interrompre en Mazzic -. Què et sembla si celebrem la reunió a bord del Salvatge Karrde?
En Karrde el va mirar. En Mazzic va
sostenir la seva mirada, inexpressiu. Pel que sembla, no era simple precaució.
- Puc preguntar per què?
- Insinues que tens alguna cosa a
amagar? -Va replicar en Mazzic. En Karrde es va permetre un fred somriure.
-I tant que tinc coses a amagar. I
també la Par'tah, i l’Ellor, i tu. Al cap i a la fi, vivim del mateix negoci i
som competidors.
- Vols dir que no ens deixaràs pujar
a bord del Salvatge Karrde?
En Karrde va mirar d'un en un als
contrabandistes. Gillespee, Dravis i Clyngunn observaven l'escena amb el nas
arrufat, però estava clar que no tenien ni idea del que estava passant. Era
difícil llegir en el rostre de la Par'tah, però alguna cosa en ell suggeria
preocupació. L’Ellor procurava no mirar-lo als ulls. I en Ferrier...
En Ferrier somreia. Gairebé d'una
forma imperceptible, darrere de la barba. Però prou. Més que suficient.
I ara, massa tard, va comprendre per
fi. El que en Chin havia vist, i el que tots havien fracassat en atrapar, era
el defel d’en Ferrier.
Els homes d’en Mazzic eren aquí. Els
d’en Karrde es trobaven tres nivells més avall, vigilant la nau i la base per
prevenir un perill que havia desaparegut feia molta estona. I tots els seus
convidats estaven esperant la seva resposta.
-El Salvatge Karrde és a baix -va dir -. Voleu seguir-me?
En Dankin i en Tõrve estaven xerrant
al peu de la rampa d'accés quan el grup va arribar.
-Hola, capità -va saludar en Dankin,
sorprès -. Podem ajudar-lo?
-No cal -va dir en Karrde -. Hem
decidit celebrar la reunió a bord de la nau, això és tot.
- A bord de la nau? -Va repetir en
Dankin. Els seus ulls van examinar el grup, i el que va veure no li va agradar.
Entre els contrabandistes, els seus ajudants i guardaespatlles, els protectors
d’en Mazzic destacaven com torres -. Em sap greu... No estava informat -va
afegir, i va enfonsar el polze de la mà dreta al cinturó de la seva pistola.
-Ha estat una decisió d'última hora.
En Karrde va veure de cua d'ull que
la resta dels seus homes, ocupats en el saló de banquets, abandonaven el seu
treball en veure el senyal d’en Dankin. Van començar a formar un cercle...
-Ja, és clar -va seguir en Dankin,
una mica desconcertat -, però la nau no està preparada per això. Ja sap en quin
estat es troba la cambra d'oficials...
-No ens interessa el decorat -el va
interrompre en Mazzic -. Aparti’s, si us plau, tenim coses a fer.
-És clar, ja ho comprenc -va dir en
Dankin, cada vegada més desconcertat i irritat, però sense cedir -. El problema
és que hi ha un equip d'anàlisi allà dins en aquest moment, i les lectures no
seran fiables si comença a entrar i sortir gent.
-Doncs que no siguin fiables -va
intervenir en Ferrier -. Qui et creus que ets?
En Dankin no va tenir oportunitat de
respondre. Una alenada d'aire perfumat va fregar la cara d’en Karrde, i va
sentir que la boca d'un desintegrador s'enfonsava en el seu costat.
-Bonic intent, Karrde -va dir en
Mazzic -, però no funcionarà. Digues-los que es rendeixin. Ara.
En Karrde va mirar amb cautela cap
enrere, i va veure la decorativa guardaespatlles d’en Mazzic, d'ulls freds i professionals.
- I si no ho faig?
-Hi haurà un tiroteig -va replicar en
Mazzic -. Aquí mateix.
Es va produir un lleu moviment en el
grup.
- Vol dir-me algú què està passant
aquí? -Va murmurar en Gillespee, vacil·lant.
-T'ho diré dins de la nau -va
contestar en Mazzic, sense apartar els ulls d’en Karrde -. Suposant que encara
seguim tots vius. Això depèn del teu amfitrió.
-No li diré a la meva gent que es
rendeixi -va insistir en veu baixa en Karrde -. Sense lluita no.
-La teva gent no m'interessa -va
indicar en Mazzic -. Ni la teva nau, ni la teva organització. És un assumpte
personal, entre tu i jo. I els nostres germans contrabandistes.
-Doncs arreglem-ho -va suggerir en
Dankin -. Deixem un espai lliure, trieu les armes...
-No estic parlant d'una estúpida disputa
privada -el va interrompre en Mazzic -. Sinó de traïció.
- Com? -Va preguntar en Gillespee -.
Mazzic...
-Tanca el bec, Gillespee -va bordar en
Mazzic, i li va dirigir una fugaç mirada -. Bé, Karrde?
En Karrde va passejar la vista pel
grup. No tenia aliats, ni amics que li donessin suport amb fermesa contra les
falses acusacions tramades per Mazzic i Ferrier. Fos quin fos el respecte que
li tenen, els favors que li haguessin fet, tot havia estat oblidat. Es limitarien
a mirar mentre els seus enemics acabaven amb ell, i després es repartirien
l'organització que tants esforços li havia costat aixecar.
Però fins que això succeís, els
homes i altres éssers que hi eren eren els seus companys. I la seva
responsabilitat.
-En la sala d'oficials només hi ha
lloc per a vuit -va dir amb calma a Mazzic -. Tots els ajudants i
guardaespatlles, inclosos els teus goril·les, hauran de quedar-se aquí. Els
ordenaràs que deixin a la meva gent en pau?
En Mazzic va estudiar el seu rostre
durant un llarg moment. Després, va assentir.
-Mentre no els provoquin, no
molestaran a ningú. Shada, agafa el seu desintegrador. Passa davant, Karrde.
En Karrde va mirar en Dankin i en Tõrve
i va fer un capcineig. Es van apartar de la rampa a contracor i va començar a
pujar. Seguit molt de prop per la gent a qui havia esperat unir en un front
contra l'Imperi.
Hauria d’haver-ho endevinat.
Van entrar a la cambra d'oficials. En
Mazzic va empènyer a Karrde cap a una cadira situada en un racó, i els altres
es van asseure al voltant de la taula, davant seu.
-Molt bé -va dir en Karrde -. Ja som
aquí. Ara, què?
-Vull les teves targetes de dades
-va dir en Mazzic -. Totes. Començarem amb les que hi ha al teu despatx.
En Karrde va moure el cap cap
enrere.
-Per aquesta porta, passadís avall,
a la dreta.
- Codis d'accés?
-No n’hi ha. Confio en la meva gent.
En Mazzic va torçar els llavis.
-Ellor, ves a buscar-les, i porta un
parell d'agendes electròniques.
El duros es va aixecar sense dir res
i va sortir.
-Mentre esperem -va dir en Karrde,
per trencar el tens silenci -, potser podria explicar-te la proposta per a la
qual et vaig convidar a Hijarna.
En Mazzic va esbufegar.
-Tens coratge, Karrde, ho admeto.
Coratge i estil. De moment, seguim asseguts en silenci, d'acord?
En Karrde va mirar el desintegrador
que l'apuntava.
-Com vulguis.
L’Ellor va tornar un minut després,
carregat amb una safata plena de targetes de dades, amb dues agendes
electròniques a sobre.
-Molt bé -va dir en Mazzic, mentre
el duros s'asseia al seu costat -. Lliura una agenda a la Par'tah i comenceu a
comprovar les targetes. Ja sabeu el que busquem.
(Primer de tot, he d’anunciar que
això no m'agrada), va dir l’Ellor.
(I jo estic d'acord), va corejar la Par'tah,
i els seus apèndixs es van retorçar com serps irades. (Lluitar obertament
contra un competidor forma part del negoci, però això és diferent.)
-Això no són negocis -va replicar en
Mazzic.
-I tant que no -va admetre en Karrde
-. Ja ha dit que la meva organització no li interessa, recordeu?
-No mal interpretis les meves
paraules, Karrde –li va advertir en Mazzic -. Detesto això tant com ser portat
pel nas.
-Jo no porto a ningú pel nas, Mazzic
-va dir en veu baixa en Karrde -. He estat sincer amb tots vosaltres des que
això va començar.
-Potser. Això és el que hem vingut a
esbrinar.
En Karrde va passejar la vista al
voltant de la taula i va recordar el caos que havia estremit el món crepuscular
dels contrabandistes, després de l'enfonsament de l'organització dirigida per
Jabba el Hutt. Tots els grups de la galàxia s'havien afanyat com bojos a
recollir els trossos, apoderant-se de naus, gent i contractes, fins arribar a
les mans de vegades. Les organitzacions més grans s'havien aprofitat molt bé de
la mort del Hutt.
Es va preguntar si l’Aves seria capaç
d’expulsar-los. L’Aves... i la Mara.
- Algun resultat? -Va preguntar en
Mazzic.
(En aquest cas, t'ho direm), va
respondre la Par'tah. El seu to agut va trair el desgrat que li causava la
situació. En Karrde va mirar en Mazzic.
- Et faria res dir-me, si més no, de
què se m'acusa?
-Sí, a mi també m'agradaria saber-ho
-va corejar en Gillespee. En Mazzic es va reclinar en el seu seient i va
descansar la pistola sobre la cuixa.
-És molt senzill -va dir -. L'atac a
Trogan, durant el qual va morir el meu amic Lishma, fa l'efecte que va ser
preparat.
- Què vols dir? -Va preguntar en Dravis.
-El que acabo de dir. Algú va
contractar a un tinent imperial i al seu esquadró per atacar-nos.
En Clyngunn va rugir a sota veu.
-Les tropes imperials no es deixen
contractar.
-Aquest grup sí -va afirmar en Mazzic.
- Qui ha dit això? -Va preguntar en
Gillespee. Mazzic va dibuixar un somriure tens.
-La font d'informació més fidedigna:
el gran almirall Thrawn.
Va seguir un moment d’estupefacte
silenci. En Dravis ser el primer a recobrar la veu.
-No em diguis. I en quines
circumstàncies t'ho va confiar?
-Em van capturar en el sistema de
Joiol i em van portar al Quimera –En Mazzic
va fer cas omís del sarcasme -. Després de l'incident a les drassanes de
Bilbringi, vaig pensar que era la meva última hora, però en Thrawn va dir que
m'havia capturat per aclarir les coses, que cap oficial de l'Imperi havia
ordenat l'atac a Trogan, i que jo no els havia de culpar. Després, em va deixar
en llibertat.
- Després d'insinuar convenientment
que jo havia de carregar amb la responsabilitat? -Va suggerir en Karrde.
-No et va acusar d'una manera
específica, però qui, si no, sortiria guanyant, rebel·lant-nos contra l'Imperi?
-Estem parlant d'un gran almirall,
Mazzic -li va recordar en Karrde -. Un gran almirall que gaudeix forjant
complicades estratègies. I que té un interès personal a destruir-me.
En Mazzic va somriure.
-No accepto la paraula d’en Thrawn
sense més ni més, Karrde. Vaig encarregar a un amic que investigués en els
registres militars de l'Imperi abans de venir. Em va donar tots els detalls de
l'acord sobre Trogan.
-Els registres imperials poden ser
alterats -va puntualitzar en Karrde.
-Com ja he dit, no he cregut en la
seva paraula al peu de la lletra -va replicar en Mazzic -, però si aquí trobem
l'altra part del tracte... -Va alçar lleument el seu desintegrador -. Jo diria
que la prova seria concloent.
-Entenc -va murmurar en Karrde, i va
mirar a Ferrier. D'això s'havia encarregat el seu defel. D'introduir la prova
concloent -. Suposo que és massa tard per dir que algú es va introduir aquí
moments abans que arribéssiu.
En Ferrier va esbufegar.
-Ah, és clar. Bon truc, Karrde, però
massa tard.
-Massa tard per a què? -Va preguntar
en Dravis, amb el nas arrufat.
-Intenta desviar les sospites cap a
una altra persona, això és tot -va dir amb desdeny en Ferrier -. Intenta
insinuar que un de nosaltres va introduir aquesta targeta de dades.
- Quina targeta de dades? -Es va
encrespar en Gillespee -. No hem trobat cap targeta de dades.
(Sí, l'hem trobat), va dir l’Ellor
amb suavitat.
En Karrde el va mirar. El rostre
aplatat de l’Ellor estava tens, però no va demostrar la menor emoció quan va
tendir en silenci la targeta de dades a Mazzic. Aquest la va agafar, i el seu
rostre es va endurir.
-Aquí està -va dir en veu baixa, i
va deixar la targeta sobre la taula -. Bé. Suposo que no hi ha res més a dir.
-Espera un moment -va protestar en Gillespee
-. En Karrde té raó pel que fa a l'intrús. Jo era amb ell amunt quan va sonar l'alerta.
En Mazzic va arronsar les espatlles.
-D'acord. Bé, Karrde. Què vas veure?
En Karrde va bellugar el cap i va
tractar de no mirar la boca del desintegrador que empunyava Mazzic.
-Res, per desgràcia. En Chin va
creure advertir moviments prop de la nau, però no vam poder descobrir a ningú.
-Aquí fora no hi ha tants llocs on
algú pugui ocultar-se -va apuntar en Mazzic.
-Un humà no podria amagar-se -va admetre
en Karrde -. D'altra banda, en aquell moment no se'ns va acudir fixar-nos en
les ombres properes a les parets i la porta.
-Insinues que va ser el meu
espectre, eh? -Va intervenir en Ferrier -. Molt típic de tu, Karrde, tractant
de despistar el personal. Bé, oblida-ho. No funcionarà.
En Karrde el va mirar i va arrufar
les celles. Va contemplar la cara agressiva i els ulls cauts..., i de sobte va
comprendre que s'havia equivocat sobre l'estratagema. Ferrier i Mazzic no
treballaven en col·laboració. Només Ferrier, probablement sota la direcció d’en
Thrawn, que intentava acabar amb ell.
La qual cosa significava que en Mazzic
estava convençut que en Karrde els havia traït a tots. La qual cosa
significava, al seu torn, que encara existia la possibilitat de fer-li canviar
d'opinió.
-Aleshores, vaig a provar una altra
cosa -va dir, i va tornar la seva atenció a Mazzic -. Em creus tan descuidat
com per deixar la prova de la meva traïció en un lloc on qualsevol pugui
trobar-la?
-Ignoraves que la buscaríem -va dir en
Ferrier, abans que en Mazzic pogués contestar. En Karrde va arquejar una cella.
-Ah, de manera que ara parles en
plural, eh, Ferrier? Col·labores amb Mazzic?
-Ferrier té raó, Karrde -va
intervenir en Mazzic -. Intentes despistar-nos. Penses que en Thrawn es
prendria tantes molèsties per acabar amb tu? Ja ho hauria fet a Trogan.
-A Trogan no podia tocar-me -En
Karrde va moure el cap -. Tots éreu testimonis. S'hauria arriscat a què
descarreguéssiu la seva ira sobre ell. No, així és molt millor. Em destrueix,
desacredita les meves advertències sobre ell i s'assegura els vostres serveis.
En Clyngunn va sacsejar el seu
hirsut cap.
-No. En Thrawn no és com Vader. No
desaprofita soldats en un atac deliberadament fracassat.
-Estic d'acord -va dir en Karrde -.
Jo tampoc crec que ordenés l'atac a Trogan. Crec que una altra persona va
planejar l'assalt, i que en Thrawn l’utilitza com millor li convé.
-Suposo que vas a acusar-me també
d'això -va grunyir en Ferrier.
-Encara no he acusat a ningú,
Ferrier -li va recordar en Karrde -. Qualsevol diria que et sents culpable.
-Una altra vegada complicant les
coses -va dir en Ferrier, i va passejar la vista per la taula, abans de clavar
la seva mirada en Karrde -. A la pràctica, has acusat al meu espectre
d'introduir al teu despatx la targeta de dades.
-Tu ho has insinuat, no jo -En
Karrde va contemplar amb atenció a l'altre. Pensar amb el cap no era
l'especialitat d’en Ferrier, i començava a posar-se nerviós. Si podia
pressionar-lo una mica més... -. Però ja que parlem del tema, on és el teu
defel?
-A la meva nau -es va apressar a dir
en Ferrier -. Al pati oest, amb tots els altres. Des que vam aterrar.
- Per què?
En Ferrier va arrufar les celles.
- A què ve aquesta pregunta? Està
allà perquè és un membre de la meva tripulació.
-No. Et pregunto per què no és a
prop del Salvatge Karrde, amb els
altres guardaespatlles.
- Qui ha dit que és un
guardaespatlles?
En Karrde va arronsar les espatlles.
-Ho havia donat per fet. Al cap i a
la fi, jugava aquest paper a Trogan.
-És veritat -va dir a poc a poc en Gillespee
-. Recolzat contra la paret. Preparat per disparar contra els imperials quant
apareguessin.
-Gairebé com si sabés que anaven a
venir -va convenir en Karrde. El rostre d’en Ferrier es va aombrar.
- Karrde...
-Prou -va interrompre en Mazzic -.
Això no prova res, Karrde, i ho saps. De tota manera, què guanyaria en Ferrier,
disposant un atac semblant?
-Potser per deixar ben clar que ens
ajudava a repel·lir-lo -va suggerir en Karrde -, en la confiança que dissiparia
les nostres sospites sobre les seves relacions amb l'Imperi.
-Segueix jugant amb les paraules -va
dir en Ferrier, i va assenyalar amb el dit l'agenda electrònica que descansava
sobre la taula, al costat d’en Mazzic -, però aquesta targeta de dades no diu
que jo vaig contractar a Kosk i el seu esquadró. Diu que tu ho vas fer.
Personalment, ja en tinc prou de...
-Un moment –el va interrompre en Mazzic,
i es va girar per mirar-lo -. Com saps el que diu la targeta de dades?
-Tu ens ho vas dir. Vas dir que
l'altra part del...
-Mai vaig esmentar el nom del
tinent.
Un silenci esglaiador va caure sobre
la sala, i en Ferrier va empal·lidir.
-Sí que ho vas dir.
-No -va replicar amb fredor en Mazzic
-. En cap moment.
-Ningú ho va dir -va rugir en Clyngunn.
En Ferrier el va mirar.
-Això és una bogeria -va esclatar,
recobrant una mica el valor -. Totes les proves apunten a Karrde, i aneu a
exonerar-lo perquè vaig sentir el nom d'aquest tal Kosk en algun lloc? Potser
un dels milicians de Trogan el va cridar durant el combat... Què sé jo?
-Bé, la pregunta és fàcil -va dir en
Karrde -. Digues-nos com vas saber de la data i lloc d'aquesta reunió. Tenint
en compte que ningú et va convidar.
En Mazzic el va traspassar amb la
mirada.
- Tu no el vas convidar?
En Karrde va negar amb el cap.
-Mai he confiat en ell, sobretot des
que vaig esbrinar el seu paper en la caiguda de la flota Katana en mans d’en
Thrawn. No hauria anat a Trogan si en Gillespee no hagués deixat la invitació
oberta a tothom.
- I doncs, Ferrier? -Li va urgir en Dravis
-. Vas a afirmar que algú de nosaltres t'ho va dir?
Tenses arrugues circumdaven els ulls
d’en Ferrier.
-Vaig captar la transmissió enviada
a Mazzic -va murmurar -. La vaig desxifrar. Vaig pensar que havia de venir.
-Un treball de descodificació molt
ràpid -va comentar en Gillespee -. Utilitzem uns codis xifrats molt bons.
Guardaràs una còpia de la transmissió xifrada, naturalment.
En Ferrier es va posar dret.
-No penso seguir escoltant -va
grunyir -. Estem jutjant a Karrde, no a mi.
-Seu, Ferrier -va dir amb suavitat en
Mazzic. El seu desintegrador ja no apuntava a Karrde.
-Però si és ell -va insistir en Ferrier.
Va estendre la mà dreta i va assenyalar amb un dit acusador a Karrde -. Ell és
qui...
- Compte! -Va cridar en Gillespee.
Però ja era massa tard. Mentre
agitava la mà dreta per distreure'ls, la mà esquerra d’en Ferrier es va
enfonsar en la seva faixa i va tornar a sorgir.
Proveïda d'un detonador tèrmic.
-Molt bé, poseu tots les mans sobre
la taula -va rugir -. Deixa’l anar, Mazzic.
En Mazzic va deixar a poc a poc el
seu desintegrador sobre la taula.
-No podràs sortir d'aquí, Ferrier
-va remugar -. La Shada i els meus goril·les se't rifaran a cara o creu.
-Ningú va a disparar –En Ferrier va
agafar el desintegrador d’en Mazzic -. Entra, espectre!
La porta de la cambra d'oficials es
va obrir a l'esquena i una ombra negra va entrar amb sigil a l'habitació. Una
ombra negra d'ulls vermells i llargs ullals blancs.
En Clyngunn va llançar una règia
maledicció ZeHethbra.
-De manera que en Karrde tenia raó.
Ens has venut a l'Imperi.
En Ferrier no li va fer cas.
-Vigila’ls -va ordenar. Va empènyer
cap a l’ombra el desintegrador d’en Mazzic i va desenfundar el seu -. Anem,
Karrde. Sortirem al pont.
En Karrde no es va moure.
- I si em nego?
-Et mataré i m’apoderaré de la nau
-va replicar en Ferrier -. Potser ho hauria de fer, en qualsevol cas. En Thrawn
em pagaria una bona recompensa per tu.
-Estic d'acord -En Karrde es va
aixecar -. Per aquí. Van arribar al pont sense incidents.
-Tu pilotaràs -va ordenar en Ferrier,
mentre feia un ràpid cop d'ull a les pantalles -. Bé, suposo que estarà
preparada per enlairar-se.
- On anem? -Va preguntar en Karrde
mentre s'asseia al seient del timoner.
Va veure per la portella a alguns
dels seus homes, ignorants de la seva presència en el pont, mentre continuaven
el seu inquiet cara a cara amb els goril·les d’en Mazzic.
-Fora, amunt i per sobre -va dir en Ferrier,
assenyalant la fortalesa amb el desintegrador -. Serà suficient per començar.
-Entenc.
En Karrde va demanar un informe de
prevol amb la mà dreta i va recolzar l'esquerra sobre el genoll. Just a sobre,
encastat a la part inferior de la consola principal, hi havia un panell amb els
controls dels llums externes de les naus.
-I després, què?
- A tu què et sembla? –En Ferrier es
va dirigir al lloc de comunicacions i li va dirigir un ràpid examen -. Fotem el
camp d'aquí. Estàs comunicat amb altres naus?
-El Gel Estrellat i l’Eteri -En
Karrde va encendre i va apagar tres vegades les llums exteriors. A l'altre
costat de la portella, rostres perplexos es van tornar a mirar -. Confio que no
intentaràs anar molt lluny.
En Ferrier va somriure.
-Com, tens por que et robi el teu
preciós vaixell de càrrega?
-No vas a robar-lo -va dir en Karrde,
mirant-lo als ulls -. Abans el destruiré.
En Ferrier va esbufegar.
-Pomposes paraules per ser algú
encanonat per un desintegrador -va dir amb menyspreu, i va agitar l'arma per
subratllar la frase.
-No és un farol -li va advertir en Karrde.
Va encendre de nou les llums i es va
arriscar a desviar la vista cap a la portella. Entre el parpelleig de les llums
i la visió d’en Ferrier apuntant-lo amb un desintegrador, els congregats ja
haurien comprès el que passava. Això esperava, almenys. En cas contrari, la
partida no anunciada del Salvatge Karrde
desencadenaria un tiroteig.
-És clar que no -va grunyir en Ferrier,
i es va deixar caure al seient del copilot -. Tranquil, no hauràs de fer-te
l'heroi. Res m'agradaria més que arrabassar-te el Salvatge Karrde, però sé que no es pot pilotar una nau com aquesta
amb la meitat de la tripulació. No, et limitaràs a acompanyar-me a la meva nau.
Sortirem d'aquí i volarem baix fins que tot això hagi acabat -Va dirigir una
última mirada a les pantalles i va capcinejar -. Molt bé. Anem-nos.
En Karrde va creuar mentalment els
dits, va connectar els retropropulsors i la nau va avançar. Gairebé va esperar
que es desencadenés una pluja de llamps, disparats pels ajudants i
guardaespatlles de l'exterior, però ningú va obrir foc mentre maniobrava amb
cautela entre les pedres oscades que vorejaven l'entrada i sortia a l'aire
lliure.
-Sí, suposo que tots hauran sortit
ja -va dir en Ferrier -. Probablement estaran corrent cap a les seves naus per
perseguir-nos.
-No sembles molt preocupat.
-No ho estic. L'únic que has de fer
és arribar a la meva nau abans que ells. Podràs fer-ho, oi?
En Karrde va mirar el desintegrador
que l'apuntava.
-Faré el possible.
Va resultar senzill. Mentre el Salvatge Karrde s'encaminava a la pedra
esquerdada situada al costat d'una canonera corelliana modificada, els altres
van començar a sortir de l'arcada que conduïa a la part principal de la
fortalesa, amb només un parell de minuts de retard.
-Sabia que ho faries -el va
felicitar amb sarcasme en Ferrier. Es va posar dempeus i va connectar
l'intèrfon -. Acosta't a la porta, espectre. Ja hem sortit.
No hi va haver resposta.
- Em sents, espectre?
-No sentirà res durant una estona
-va rugir la veu d’en Clyngunn -. Hauràs de portar-lo a coll.
En Ferrier va donar una manotada a
l'intèrfon.
-Idiota. No havia d'haver confiat en
un estúpid espectre. Millor encara, hauria d’haver-vos matat a tots.
-Potser -va dir en Karrde. Va moure
el cap en direcció als guardaespatlles que s'aproximaven -. Crec que ja no tens
temps de corregir el teu error.
-Hauré de fer-ho després -va
replicar en Ferrier -. Encara podria donar bon compte de tu, però.
-Només si vols morir amb mi -va contestar
en Karrde. Es va moure una mica en el seu seient per mostrar que la seva mà
esquerra subjectava un interruptor del panell -. Com ja t'he dit, prefereixo
destruir la nau abans que cedir-te-la.
Durant un moment, va pensar que en Ferrier
anava a intentar-ho. Després, de molt mala gana, el lladre de naus va desviar
l'arma i va disparar dues vegades contra la secció del tauler de control.
-En una altra ocasió, Karrde.
Va retrocedir cap a la porta del
pont, va llançar una ràpida mirada a l'exterior i va sortir.
En Karrde va respirar profundament i
va deixar escapar l'aire lentament. Va deixar anar l'interruptor que subjectava
i es va aixecar. Quinze segons després, va veure per la portella que en Ferrier
corria cap a la seva canonera.
Va introduir la mà amb cautela en el
forat fumejant del tauler de control i va connectar l'intèrfon.
-Sóc Karrde -va dir -. Ja podeu
desembarrar la porta. En Ferrier se n'ha anat. Necessiteu assistència mèdica
per al presoner?
-No -va respondre en Gillespee -. Els
defels són prou hàbils per esmunyir-se amb sigil, però no són molt bons
carcellers. Així que en Ferrier l'ha abandonat aquí, eh?
-El que m'esperava d'ell, més o
menys -Va veure per la portella que la canonera d’en Ferrier s'elevava i girava
cap a l'oest -. Ja se'n va. Adverteix a tothom que no abandoni la nau. Hi haurà
planejat alguna cosa per dissuadir-nos de perseguir-lo.
Així era. Tot just havia acabat Karrde
de parlar, quan la nau va acomiadar un gran pot. Es va produir un llampec de
llum i, de sobte, el cel va esclatar en una pasterada de malles metàl·liques. La
xarxa va caure sobre el pati i va projectar espurnes quan va cobrir les naus
aparcades.
-Una xarxa Conner -va dir en Dravis
des del darrere -. El vell truc dels lladres de naus.
En Karrde es va tombar. Dravis,
Par'tah i Mazzic eren al llindar i miraven per la portella.
-Hi ha molta gent fora -els hi va
recordar -. No trigaran molt a destruir-la.
(No hem de permetre que escapi), va
insistir la Par'tah, i va dedicar un gest despectiu Ho'Din a la canonera.
-No ho farà -va assegurar en Karrde.
La nau volava baix sobre la plana, fora de l'abast de qualsevol cosa que les
naus atrapades poguessin disparar -. El Gel
Estrellat i l’Eteri es troben
preparats al nord i al sud d'aquí -Es va tornar i va mirar a Mazzic amb el nas
arrufat -. Però donades les circumstàncies, crec que l'honor correspon a
Mazzic.
En Mazzic li va dirigir un tens
somriure.
-Gràcies -va dir amb suavitat, i va
treure el comunicador -. Griv, Amber. Canonera de camí. Abateu-la.
En Karrde va mirar per la portella.
La canonera gairebé havia arribat a l'horitzó i iniciat el seu ascens vertical
cap a l'espai... i, mentre mirava, els dos caces d’en Mazzic van sorgir dels
seus amagatalls i la van perseguir.
-Crec que et dec una disculpa -va dir
en Mazzic des del darrere. En Karrde va moure el cap.
-Oblida-ho, o millor, no ho oblidis.
Guarda'l com un recordatori de la forma d'actuar del gran almirall Thrawn. I
del que significa per a ell la gent com nosaltres.
-No pateixis. No ho oblidaré.
-Bé. Anem a procurar que la nostra
gent s'ocupi d'aquesta xarxa. Estic segur que tots preferim sortir d’Hijarna
abans que l'Imperi s'assabenti que el seu pla ha fracassat.
Lluny, just sobre l'horitzó, es va
produir un breu esclat de llum.
-I mentre esperem -va afegir en Karrde
-, encara tinc una proposta que fer-vos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada