L’últim Orde (XII)

Anterior

12

L’intercomunicador va xiular des del cantó de la taula de comunicacions.

- Karrde? -Es va sentir la veu cansada d’en Dankin -. Ens acostem al sistema de Bilbringi. Sortirem d'aquí a uns cinc minuts.

-Estarem allà -va contestar en Karrde -. Encarrega't que els turbolàsers estiguin preparats. No sabem què trobarem.

-D'acord -va confirmar en Dankin -. Fora.

En Karrde va tancar l'intercomunicador i va teclejar els desxifradors de la taula.

-Sembla cansat -va comentar l’Aves des de l'altre costat de la taula, mentre extreia la seva agenda electrònica.

-Gairebé tant com tu -va dir en Karrde, i va dirigir una última mirada a la pantalla que estava examinant abans de tancar-la. L'informe dels seus agents d’Anchoron, iguals als anteriors: tot negatiu -. Hi ha d'haver passat massa temps des que vam fer torns dobles. Ningú ho fa ja. Hauré d’incloure'ls en els futurs exercicis d'entrenament.

-Estic segur que a la tripulació li encantarà -va replicar amb sequedat l’Aves -. Detestaríem que la gent pensés que ens hem estovat.

-Seria contrari a la nostra imatge -va admetre en Karrde, i es va aixecar -. Anem. Ja acabarem després.

-Pel que servirà -va grunyir l’Aves -. Estàs absolutament segur que eren clons el que l'Skywalker va veure a Berchest?

-L'Skywalker estava segur -va dir en Karrde, mentre sortien del despatx i s'encaminaven al pont -. No estaràs insinuant que el noble Jedi em va mentir.

-Mentir no -L’Aves va moure el cap -. Només m'estic preguntant si tot va ser un muntatge, orquestrat pel Thrawn per allunyar-nos de l'autèntica ruta de transport.

-També a mi se m'ha acudit. Fins i tot tenint en compte els deutes contrets pel governador Staffa amb nosaltres, crec que entrem i sortim del sistema amb massa facilitat.

-No vas mencionar aquestes reserves a Chazwa, quan vas distribuir les missions de recerca.

-Estic segur que pensaments similars hauran passat pel cap de tots els altres –el va tranquil·litzar en Karrde -. Com la idea que, si hi ha un agent imperial entre nosaltres, hauríem de fer el possible perquè segueixi creient que ens hem empassat l'engany del gran almirall Thrawn. Si és un engany.

-I si hi ha un agent imperial en el grup -va afegir l’Aves. En Karrde va somriure.

-Si tinguéssim una mica de bruallki, podríem tenir bruallki i menkooro...

-... si tinguéssim una mica de menkooro -va acabar la vella dita l’Aves -. Segueixes creient que en Ferrier treballa per al Thrawn.

En Karrde va arronsar les espatlles.

-Només és la seva paraula contra la d’en Solo que no era un agent voluntari de l'Imperi en l'assumpte de la flota Katana.

- Per això vas ordenar a Tõrve que traslladés aquella llançadora d'assalt al sistema de Roche?

-Exacte -va assentir en Karrde, i va desitjar per un moment que Mara estigués al seu costat. Aves era un bon element, però necessitava que li expliquessin les coses amb pèls i senyals, mentre que la Mara les comprenia a l'instant -. Conec a un parell de verpins allà que em deuen un favor. Si la llançadora d'assalt està manipulada, ho descobriran.

La porta del pont va lliscar a un costat i van entrar.

- Situació? -Va preguntar en Karrde, mentre observava per la portella el cel clapejat de l'hiperespai.

-Tots els sistemes disposats -va dir en Dankin -. Balig, Lachton i Corvis s'encarreguen dels turbolàsers.

-Gràcies -va dir en Karrde. Va seure al costat de l’Aves, en el lloc del copilot -. Queda't, Dankin. Avui seràs el capità.

-És un honor -va respondre amb ironia en Dankin. Es va acostar al lloc de comunicacions i es va asseure.

- De què creus que va tot això? -Va preguntar l’Aves, mentre preparava la nau per al salt.

-Ni idea -va admetre en Karrde -. Segons en Par'tah, tot el que va dir en Mazzic va ser que potser em vindria de gust passar per Bilbringi després de la nostra cita amb els altres a Chazwa.

-Potser té relació amb la lliçó que l’Ellor i ell pensaven donar a l'Imperi -va dir l’Aves -. Crec que no m'agradarà.

-Recorda que, passi el que passi, som pacífics espectadors. Un vaixell de càrrega amb una data de lliurament autoritzada i un carregament de convertidors d'energia Koensayr. Perfectament legal.

-Mentre no ens examinin amb massa zel... Molt bé, anem-hi.

Va empènyer les palanques d’hiperpropulsió cap endavant, i les esteles van aparèixer i es van convertir en un teló d'estrelles.

Un teló d'estrelles, naus a mig acabar, vaixells de servei i construcció i plataformes d'atracada flotants. I, gairebé enfront del Salvatge Karrde, una enorme estació de batalla Golan II eriçada d'armes.

Havien arribat a les drassanes imperials de Bilbringi.

En Darkin va xiular.

-Fixeu-vos en aquesta nova construcció -va exclamar sorprès -. Aquí no van amb ximpleries, eh?

-No -va admetre en Karrde -, ni a Ord Trasi, ni a Yaga Menor. Si en Thrawn estava dedicant la meitat d'esforços al seu projecte de clonació...

-Atenció, vaixell de càrrega, a la parla el control de Bilbringi -el va interrompre una veu de to autoritari -. Identifiqui’s; lloc d'origen i assumpte que li porta.

- Dankin? -Va murmurar en Karrde. En Dankin va assentir.

-Vaixell de càrrega Hab Camber, procedent de Valrar -va dir pel comunicador -. Manat pel capità Abel Quiller, amb un carregament de convertidors d'energia per al Moll Quaranta-Set.

-Rebut -va dir el controlador -. Espereu la confirmació.

L’Aves va palmejar el braç d’en Karrde i va assenyalar cap a l'estació de combat.

-Ara sortirà una llançadora d'assalt -va indicar. I en direcció al Salvatge Karrde.

-Mantingues el curs -va dir en Karrde en veu baixa -. Potser vulguin comprovar si estem nerviosos.

-O potser esperin problemes -va replicar l’Aves.

-O prenguin precaucions després de tenir-los -va intervenir en Dankin -. Si en Mazzic ja ha passat per aquí...

-Vaixell de càrrega Hab Camber, mantingui la posició -va ordenar el controlador -. Un equip d'inspecció es dirigeix ​​a examinar la seva ordre d'embarcament.

En Dankin va connectar el comunicador.

- Per què, passa alguna cosa? -Va preguntar, amb la combinació exacta d'estupor i irritació -. Escolti, m'esperen negocis urgents, no tinc temps per ximpleries burocràtiques.

-Si ho prefereix, podem acabar amb tots els seus problemes ara mateix -va respondre el controlador, en to esquerp -. Si la possibilitat no l'atrau, li suggereixo que es prepari per rebre l'equip.

-Rebut, control -va grunyir en Dankin -. Confio que siguin ràpids.

-Control fora.

En Dankin va mirar Karrde.

-I ara què?

-Ens prepararem per rebre l'equip.

En Karrde va passejar la vista per les drassanes. Si en Mazzic anava a cenyir-se a la cita pactada amb Par'tah, es manifestaria immediatament d’un moment a un altre.

-Aves, dóna'm una lectura sobre això -va dir, i va assenyalar un grup de punts foscos i irregulars que suraven prop del centre de les drassanes -. A mi no em semblen naus.

-No ho són -va confirmar l’Aves pocs segons després -. Semblen asteroides de grandària mitjana, d'uns quaranta metres d'amplada. En compto... Vint.

-Que estrany.

En Karrde va contemplar amb el nas arrufat la pantalla. Va veure que hi havia més de trenta naus de suport petites a la zona, i un nombre similar de treballadors de manteniment que es movien al voltant dels asteroides.

-Em pregunto què estaran fent els imperials amb aquests asteroides.

-Potser els estiguin minant -va suggerir l’Aves, vacil·lant -. No havia sentit mai que algú remolqués un asteroide amb una nau.

-Ni jo -va admetre en Karrde -. Només és una idea..., però em pregunto si tindrà alguna cosa a veure amb la superarma màgica d’en Thrawn, la qual va utilitzar per bombardejar Ukio i Woostri.

-Això explicaria les fortes mesures de seguretat -va dir l’Aves -. A propòsit, aquesta llançadora d'assalt continua apropant-se. Anem a permetre que pugin?

-Si no prefereixis fer mitja volta i fugir, no se m'acut cap altra alternativa -va dir en Karrde -. Dankin, fins a quin punt pot resistir un escrutini la nostra llista de lliuraments?

-Bastant. Depèn una mica de si sospiten alguna cosa o només són previnguts. En Karrde, fes una ullada quaranta graus a estribord. Veus aquest Destructor Estel·lar imperial a mig acabar?

En Karrde va girar al seu seient. De fet, el Destructor Estel·lar estava gairebé acabat, i només quedaven per afegir la superestructura de comandament i el cavallet del baluard de proa.

-El veig. I què?

-Sembla que es desenvolupa certa activitat al seu voltant...

Abans que finalitzés la frase, el flanc d'estribord del Destructor Estel·lar va esclatar. L’Aves va xiular, estupefacte.

-Una nau de guerra menys -va dir, quan una secció de proa va seguir al flanc -. Creus que és en Mazzic?

-Crec que no hi ha cap dubte.

En Karrde va connectar la pantalla principal per tenir una visió més propera. Per un moment, va veure mitja dotzena de naus de la mida d'un vaixell de càrrega, les seves siluetes contra les flames, que s'allunyaven veloçment cap al perímetre de les drassanes.

-També em sembla que han filat molt fi -va afegir.

I va mirar cap al Destructor Estel·lar. Un grup de naus dedicades al control dels sinistres ja havien partit en direcció a la nau en flames, seguides per tres esquadrons de caces TIE.

Tot d'una, el punt focal del núvol de caces sorgit del Destructor Estel·lar es va desviar cap a la trajectòria adoptada pels vaixells de càrrega fugitius.

-Els han localitzat -va dir en Karrde en to malhumorat, i va dedicar un ràpid examen a la situació.

El grup d’en Mazzic es trobava en inferioritat numèrica i armamentística, un desequilibri que empitjoraria abans que poguessin allunyar-se prou de la drassana per escapar a l’hiperespai. Els tres turbolàsers del Salvatge Karrde minvarien en part la diferència, però el centre de l'acció estava massa allunyat per intervenir.

- Anem a ajudar-los? -Va murmurar l’Aves.

-No hauríem de moure ni un dit -va dir en Karrde. Va demanar a l'ordinador de navegació que efectués els càlculs per saltar a la velocitat de la llum -. Ajudar a salvar plans absurds només aconsegueix encoratjar-los, però no puc quedar-me assegut aquí. Corvis?

-Aquí -va dir la veu d’en Corvis.

-Et mano que obris foc sobre aquesta llançadora d'assalt que s'aproxima. Balig i Lachton, el vostre objectiu serà l'estació de combat. A veure si muntem un bon caos. Alhora, Aves, giressis a una trajectòria de...

-Espera un moment, en Karrde -el va interrompre en Dankin -. Fes una ullada, cinquanta graus a babord.

En Karrde va obeir. Un parell de canoneres corellianes havien sorgit de l’hiperespai, en la direcció per la qual escapaven els sabotejadors d’en Mazzic. Una formació de caces TIE va fer mitja volta per interceptar-les, però van ser reduïts a cendres.

-Vaja, vaja -va dir en Karrde -. Potser les tàctiques d’en Mazzic no són tan dolentes com pensàvem.

-Ha de ser la gent d’Ellor -va dir l’Aves. En Karrde va assentir.

-Hi estic d'acord. Les troneres corellianes no són pròpies d’en Mazzic, massa cares per al seu pressupost. És una estratègia que recorda la llegendària imprudència cultural dels duros.

-Jo hagués dit que les canoneres corellianes també excedeixen el pressupost d’Ellor -va comentar en Dankin -. Creus que les va robar a la Nova República?

- «Robar» és una paraula excessiva -el va renyar en Karrde -. Suposo que les considera un préstec informal. Les naus de la Nova República solen utilitzar la línia dels dipòsits de manteniment de Duros, escampats per l'Espina Comercial, i l’Ellor té discrets interessos en diversos.

-Em sembla que aquesta vegada hi haurà serioses protestes pel servei -va dir amb sequedat l’Aves -. Per cert, seguim pensant d’atacar la llançadora d'assalt?

En Karrde gairebé s'havia oblidat.

-No. Corvis, Balig, Lachton, talleu l'energia dels turbolàsers. Els altres, manteniu-vos alerta i prepareu-vos per rebre els inspectors imperials.

Va rebre les diverses confirmacions, es va tornar i va descobrir que l’Aves l’estava mirant.

- No anem a fugir? -Va preguntar amb cautela -. Després del que acaba de passar?

va capcinejar en direcció a la batalla que es desenvolupava a babord.

-El que està passant allà fora no té res a veure amb nosaltres -va respondre en Karrde, i va dirigir a l'altre la seva mirada més innocent -. Som un vaixell de càrrega independent, que transporta una càrrega de convertidors d'energia, recordes?

-Sí, però...

-Encara més, serà útil saber què passa després de l'incident -va prosseguir en Karrde, i va mirar cap a les naus. Feia la impressió que els sabotejadors comptaven amb bones perspectives d'escapar, protegits per les canoneres de l’Ellor, i a prudent distància de les naus de guerra -. Escolta el seu intercanvi de comunicacions, observa les mesures de seguretat que es prenguessin després del sabotatge, aconsegueix un resum dels danys causats. Ja saps.

L’Aves no semblava convençut, però sabia que era millor evitar discussions.

-Si creus que així ens els traurem de sobre, incloent-hi als caçadors de recompenses... -Va dir, vacil·lant.

-Aquest és el darrer lloc on un comandant imperial esperaria trobar-nos-hi –li va assegurar en Karrde -. Per tant, ningú es preocuparà per nosaltres.

-Ni d'una nau sota el comandament del capità Abel Quiller, sobretot -va dir en Dankin. Es va treure les corretges de seguretat i es va aixecar -. Impacient i pompós, oi?

-Veritat -va admetre en Karrde -, però no exageris la pompositat. No volem que demostrin hostilitat cap a tu, només menyspreu.

-Comprès -va assentir en Dankin.

Va sortir del pont, i en Karrde va contemplar les restes del destrossat Destructor Estel·lar. Una lliçó exemplar, per descomptat, i a la qual en Karrde s'hagués oposat ferventment si en Mazzic i l’Ellor li haguessin demanat consell. Però no ho havien fet, i aquí estava el resultat.

I ara, la sort estava més tirada que mai. Perquè el gran almirall Thrawn reaccionaria amb rapidesa i contundència.

I si era capaç de seguir la pista de l'atac fins a Mazzic..., i des de Mazzic a ell...

-No podrem aturar-nos aquí -va murmurar, quasi per a si -. Haurem d’organitzar-nos. Tots.

- Què? -Va preguntar l’Aves.

En Karrde va clavar la mirada en aquell rostre perplex i càndid, intel·ligent a la seva manera, però res brillant ni intuïtiu.

-És igual -va dir, i va somriure per treure importància a les seves paraules.

Es va tornar cap a la llançadora d'assalt que s'acostava. I va jurar que quan això acabés, trobaria una forma de recuperar la Mara.

L'última pàgina va desfilar per la pantalla, i en Thrawn va mirar l'home que es mantenia en posició de ferms davant seu.

- Té alguna cosa més que afegir en aquest informe, general Drost? -Va preguntar amb veu serena.

Massa serena, en opinió d’en Pellaeon. Més serena del que hagués sonat la veu d’en Pellaeon si ell hagués estat al comandament. Va contemplar per la portella del Quimera les restes ennegrides que havien estat un Destructor Estel·lar imperial, molt valuós i gairebé acabat. Va seguir en silenci al costat del gran almirall i va reprimir els seus desitjos de decapitar en Drost, just el que l'home mereixia.

I en Drost ho sabia.

-No, senyor -va dir amb veu escanyada. En Thrawn va sostenir la seva mirada uns moments més, i després va desviar la vista cap a la portella.

- Pot indicar-me alguna raó perquè no li rellevi del comandament?

Un lleu sospir va escapar dels llavis d’en Drost.

-No, senyor -va repetir.

Durant un llarg moment, només es va sentir el tènue murmuri del pont del Quimera. En Pellaeon va examinar el rostre impenetrable d’en Drost i es va preguntar quin seria el seu càstig. Un desastre com aquest hauria de valer-li, com a mínim, un consell de guerra sumaríssim i la degradació per negligència greu. En el pitjor dels casos... Bé, sempre quedava la reacció tradicional de lord Vader davant la incompetència.

I en Rukh ja s'havia esmunyit darrere de la cadira de comandament d’en Thrawn.

-Torneu al seu lloc, general -va dir en Thrawn -. El Quimera partirà d'aquí a unes trenta hores. Li dono de temps fins llavors per dissenyar i desenvolupar un nou sistema de seguretat de les drassanes. En aquell moment prendré la meva decisió sobre el seu futur.

En Drost va mirar en Pellaeon, i després a Thrawn.

-Comprès, senyor -va dir -. No tornaré a fallar, almirall.

-Espero que no -va dir el gran almirall, amb una vetllada amenaça en el to de veu -. Retiri’s.

En Drost va assentir i va girar cua, amb nou vigor en el seu pas.

-Desaprova la meva decisió, capità.

En Pellaeon es va obligar a encarar aquells ulls brillants.

-Pensava que era necessària una reacció més enèrgica -va admetre.

-En Drost és un home bastant competent, a la seva manera -va replicar en Thrawn -. La seva principal debilitat és certa tendència a ser complaent. D'ara endavant, almenys, la dominarà.

En Pellaeon va mirar per la portella cap a la nau destruïda.

-Una lliçó força cara -va dir amb sorna.

-Sí -va admetre en Thrawn -. I això demostra precisament per què no volia que els contrabandistes aliats amb Karrde es moguessin.

En Pellaeon va arrufar les celles.

- Han estat els contrabandistes? Vaig suposar que havia estat un sabotatge perpetrat per un comando rebel.

-En Drost té la mateixa impressió, però els mètodes i execució emprats difereixen de l'habitual estratègia rebel. Jo diria que en Mazzic és el principal sospitós, encara que hi ha prou duros adeptes al mateix estil per a suposar la participació del grup de l’Ellor.

-Entenc -va dir a poc a poc en Pellaeon. Això donava un gir als esdeveniments -. Imagino que els demostrarem la bogeria d'atacar a l'Imperi.

-Res m'agradaria més -va reconèixer en Thrawn -. I al cim del poder imperial, no hauria vacil·lat ni un moment. Per desgràcia, una reacció semblant en aquest moment seria contraproduent. No només enfortiria la decisió dels contrabandistes, sinó que correríem el risc de despertar l'hostilitat d'altres elements indesitjables.

-No necessitem tant la seva col·laboració -va dir en Pellaeon -. Ara no.

-La nostra necessitat d'aquesta carronya ha disminuït, per descomptat, però això no significa que estiguem en condicions de rebutjar-los per complet. El problema concret resideix en el fet perillós que alguns d'aquests malfactors tenen una gran experiència en operar dins dels cercles oficials, sense permís oficial per a això. Mantenir-los allunyats de llocs com Bilbringi exigiria molts més homes dels que podem destinar en aquest moment.

En Pellaeon va serrar les dents.

-Ho comprenc, senyor, però no podem deixar sense resposta un atac d'aquesta magnitud.

-No ho farem -va prometre en veu baixa en Thrawn, amb ulls centellejants -. I quan es produeixi la nostra resposta, beneficiarà en gran mesura a l'Imperi –Va girar en la seva cadira i va mirar cap al centre de les drassanes -. Mentrestant...

- GRAN ALMIRANT THRAWN!

El crit va retrunyir en el pont com un tro, es va propagar de popa a proa, i després de proa a popa. En Pellaeon va girar en rodó i va llançar la mà cap al desintegrador que no portava.

Joruus C'baoth creuava el pont en la seva direcció, els ulls flamejants per sobre de la barba flotant. Una irada resplendor semblava cremar l'aire que l'envoltava. Darrere, els dos milicians que custodiaven l'entrada al pont estaven estirats a terra, morts o inconscients.

En Pellaeon va empassar saliva. Va temptejar fins a trobar la presència tranquil·litzadora de la carcassa alimentària de l’ysalamir acomodat sobre la butaca de comandament del gran almirall. La carcassa es va allunyar de la seva mà quan en Thrawn es va girar cap al Mestre Jedi.

- Voleu parlar amb mi, mestre C'baoth?

- Han fracassat, gran almirall Thrawn –va udolar en C'baoth -. M’ha sentit? Els seus comandos han fracassat.

-L’he sentit -va assentir amb calma en Thrawn -. Què els ha fet als meus guàrdies?

- Els meus homes! -Va replicar en C'baoth, i la seva veu va tornar a ressonar en el pont. Fins i tot sense l'element sorpresa, el truc era eficaç -. Meus! Jo governo l'Imperi, gran almirall Thrawn, no vostè.

En Thrawn es va tombar a un costat i va mirar a l'oficial d'estribord.

-Truqui a infermeria -va ordenar -. Que vingui un equip.

Durant uns angoixants segons, en Pellaeon va pensar que en C’baoth anava a protestar, o pitjor, a neutralitzar l'oficial, però tota la seva atenció estava concentrada en Thrawn.

-Els seus comandos han fracassat, gran almirall Thrawn -va repetir, en veu baixa i amenaçadora.

-Ja ho sé -va reposar en Thrawn -. Segons sembla, tots han mort, excepte el Major que anava al comandament.

En C’baoth s'alçà.

-Llavors, ha arribat el moment que jo prengui les regnes. Em portarà a Coruscant. Ara.

En Thrawn va assentir.

-Molt bé, mestre C'baoth. Pujarem el meu carregament especial i ens anirem.

No era la resposta que en C’baoth esperava.

- Com? -Va preguntar, i va arrufar les celles.

-He dit que quan hagin pujat el carregament especial al Quimera i a les altres naus, partirem cap a Coruscant.

En C’baoth va desviar la mirada cap a Pellaeon, i va donar la impressió que els seus ulls buscaven la informació a la qual els seus sentits Jedi no podien accedir.

- Què significa aquest estratagema? -Va grunyir, i va mirar al Thrawn de nou.

-No hi ha cap estratagema –el va tranquil·litzar en Thrawn -. He decidit que un atac llampec al cor de la Rebel·lió serà la millor manera de debilitar la seva moral i preparar-la per la següent fase de la campanya.

En C’baoth va mirar per la portella i va examinar la immensa extensió de les drassanes. Els seus ulls van relliscar sobre el casc ennegrit del Destructor Estel·lar..., van vagar cap als asteroides arraïmats al sector central...

- És això el seu carregament especial? -Va preguntar, i va assenyalar amb un dit els asteroides.

-El Mestre Jedi és vostè -va dir en Thrawn -. Endevini-ho.

En C’baoth li va dirigir una mirada furiosa, i en Pellaeon va contenir l'alè. Sabia que el gran almirall li estava tendint un esquer, un joc bastant perillós, segons la seva opinió. Les úniques persones al corrent del que en Thrawn planejava per a aquells asteroides estaven protegides pels ysalamiri.

-Molt bé, gran almirall Thrawn -va dir en C’baoth -. Ho faré.

Va respirar fondo i va tancar els ulls, i les seves faccions es van esmolar a causa d'una tensió mental com en Pellaeon no veia des de feia molt de temps en el Mestre Jedi. Es va preguntar què intentava... i, de sobte, va comprendre. Al voltant dels asteroides havia centenars d'oficials i tècnics que havien treballat en el projecte, i cada un abrigava les seves pròpies especulacions sobre la seva fi. En C’baoth estava explorant totes aquelles ments, intentava extreure totes les especulacions i reunir-les en una sola imatge...

- No! -Va exclamar de sobte el Mestre Jedi, i va tornar els seus ulls flamejants cap a Thrawn -. No pot destruir Coruscant, fins que no m'hagi apoderat dels meus Jedi.

En Thrawn va moure el cap.

-No pretenc destruir Coruscant...

- Menteix! -Va cridar en C’baoth, i el va apuntar amb un dit acusador -. Sempre em menteix, però això s’ha d’acabar. S'ha acabat. Jo governo l'Imperi, i totes les seves forces.

Va alçar les mans sobre el cap i una sinistra llum blanc blavosa va ballar al seu voltant. En Pellaeon va arronsar-se ben a contracor, recordant els raigs que en C’baoth els hi havia llançat a la cripta de Wayland, però no van sorgir raigs. En C’baoth es va limitar a romandre immòbil, les mans aferrades a l'aire buit, els ulls clavats en l'infinit. En Pellaeon va arrufar les celles..., i quan anava a preguntar a C'baoth de què estava parlant, va mirar per casualitat cap als tripulants d'estribord.

Els tripulants estaven asseguts molt tesos en les seves cadires, l'esquena dreta com en una desfilada, les mans enllaçades a la falda, els ulls fixos en les seves consoles. Darrere, els oficials es veien igualment rígids, immòbils i encantats. El mateix passava en el pont de popa. I totes les pantalles retenien una imatge congelada.

Era el moment que en Pellaeon havia esperat i temut des de la seva primera visita a Wayland. En C’baoth havia pres el comandament del Quimera.

-Impressionant -va trencar el silenci en Thrawn -. Molt impressionant. I ara, què es proposa fer?

- Necessito repetir-ho? -Va dir en C’baoth, amb veu tremolosa per l'esforç -. Portaré aquesta nau a Coruscant, per apoderar-me dels meus Jedi, no per destruir-los.

-El viatge durarà, com a mínim, cinc dies -va anunciar amb fredor en Thrawn -. Cinc dies durant els quals ha de mantenir el seu control sobre els 37.000 tripulants del Quimera. I més temps, per descomptat, si pretén que lluitin al final del viatge. I si vol que arribem amb alguna nau de suport, la xifra de 37.000 augmentarà considerablement.

En C’baoth va esbufegar desdenyós.

- Dubta del poder de la Força, gran almirall Thrawn?

-De cap manera. només exposo els problemes que vostè i la Força hauran de solucionar si persisteix en el seu propòsit. Per exemple, sap on es troba la base de la flota del sector de Coruscant, o el nombre i tipus de les naus que la componen? Ha pensat en com va a neutralitzar les estacions de combat orbitals i els sistemes terrestres de Coruscant? Sap qui està al comandament actualment de les defenses planetàries, i com és probable que desplegui les forces disponibles? Sap quina és la millor forma d'utilitzar les capacitats estratègiques i tàctiques d'un Destructor Estel·lar imperial?

-Vostè està buscant confondre’m -el va acusar en C'baoth -. Els seus homes, els meus homes, saben les respostes a totes aquestes preguntes.

-A algunes –el va corregir en Thrawn -, però no pot descobrir totes les respostes, ni amb la rapidesa necessària.

-Jo controlo la Força -va repetir colèric en C'baoth, però en Pellaeon va captar una nota de súplica en la veu, com un nen que hagués agafat una enrabiada.

-No -va replicar en Thrawn, amb veu sobtadament suau. Potser també havia percebut el canvi de to -. La galàxia encara no està preparada per al seu lideratge, mestre C'baoth. Més endavant, quan l'ordre s'hagi restablert, la hi oferiré, perquè la governi com li plagui, però aquest moment encara no ha arribat.

En C’baoth va romandre immòbil durant un llarg moment, i la seva boca es va agitar, gairebé invisible sota l’espessa barba. Després, gairebé a contracor, va abaixar els braços. Alhora, el pont es va omplir de panteixos i gemecs ofegats, arrossegar de botes sobre el metall, quan els tripulants van quedar lliures del control exercit pel mestre C'baoth.

-Vostè mai no m’oferirà l'Imperi -va manifestar en C'baoth al Thrawn -. No per voluntat pròpia.

-Això dependrà de la seva capacitat per mantenir el que estic intentant recrear.

- I que no cobrarà vida sense vostè?

En Thrawn va arquejar una cella.

-Vostè és el Mestre Jedi. Com pot veure el futur, veu un Imperi futur sense mi?

-Veig molts futurs possibles. No sobreviu en tots.

-Una incertesa a la qual s'enfronten tots els guerrers -va admetre en Thrawn -, però no li he preguntat això.

En C’baoth va dibuixar un pàl·lid somriure.

-Mai doni per fet que és indispensable per al meu Imperi, gran almirall Thrawn. Només jo ho sóc.

Va passejar la vista pel pont, i després es va aixecar en tota la seva alçada.

-Per ara, però, em plau que guiï les meves forces cap a la batalla -Va llançar una mirada penetrant cap al Thrawn -. Pot guiar-les, però no destruirà Coruscant, fins que jo m'hagi apoderat dels meus Jedi.

-Com ja li he dit, no tinc la menor intenció de destruir Coruscant -va insistir en Thrawn -. De moment, la por i el fet de minar la moral que acompanyen tot setge servirà millor als meus propòsits.

-Els nostres propòsits –el va corregir en C'baoth -. No ho oblidi, gran almirall Thrawn.

-Jo no oblido res, mestre C'baoth -va replicar en veu baixa en Thrawn.

-Bé -va contestar C'baoth, amb la mateixa serenitat -. En aquest cas, pot prosseguir amb el seu treball. Jo em dedicaré a meditar, per si em necessita. A meditar sobre el futur del meu Imperi.

Es va tornar i va sortir del pont. En Pellaeon va exhalar un sospir que havia retingut sense adonar-se'n.

-Almirall...

-Truqui a l’Inexorable, capità -va ordenar en Thrawn, mentre girava la seva cadira -. Digui al capità Dorja que necessito una tripulació de vigilància composta per cinc-cents homes durant les pròximes sis hores.

En Pellaeon va donar un cop d'ull a la tripulació d'estribord. Va albirar algun tripulant assegut en el seu lloc, o algun oficial que es mantenia més o menys vertical, però la major part dels homes estaven desplomats en els seus seients, els seus oficials es recolzaven contra les parets i consoles, o jeien tremolosos sobre la coberta.

-Sí, senyor -Va retrocedir cap a la seva butaca i va prémer la tecla de comunicació -. Va a ajornar l'operació de Coruscant?

-Només allò absolutament necessari -va dir en Thrawn -. La història es mou, capità. Els que no puguin mantenir el pas quedaran enrere, i seran mers espectadors -Va desviar la vista cap a la porta per la qual en C'baoth havia desaparegut -. I els que s'interposen en el nostre camí -va afegir en veu baixa -ni tan sols seran espectadors.

Següent