Aïllada
per la sorra a Tatooine
Peter
Schweighofer
-
Genial... Simplement fantàstic. - Maleeix la Platt amargament. Tamborinava amb
els dits sobre la fumejant consola de control del seu vaixell de càrrega -. No
hi ha res com tractar de sortir corrents de Mos Eisley i que en aquest moment
la teva nau decideixi que està a punt per al desballestament.
Mirà
a través de la finestra de la cabina. Sorra. No dunes, simplement sorra,
apilant-se més i més cada minut. La nau de la Platt, el Decés de Pok, havia caigut en una tempesta de grava del Mar de
Dunes.
La
Platt repassava la seva fugida, tractant de descobrir què havia fallat. Havia
estat prenent unes copes amb la Sovar, la seva “procuradora de càrrega”. La
visita a la cantina era una mena de pagament pel carregament mediocre que havia
negociat amb ella. Llavors van aparèixer els caça-recompenses. La Platt va
tornar a corre-cuita a la badia d'atracada 86, va pujar corrent a bord del Decés de Pok, va segellar les escotilles
de personal i de càrrega, i va sortir com una exhalació. Ja estava fora fins i
tot abans que els caça-recompenses poguessin fer el primer tret.
Per
descomptat, en aquests enlairaments precipitats no hi havia realment temps per
realitzar una anàlisi de diagnòstic complet en els sistemes de la nau. La Platt
ho va descobrir dos minuts després, quan els seus propulsors de maniobra van fallar.
I després els seus motors iònics. I després el generador principal. Sens dubte,
en aquell moment els seus generadors d'escut eren un munt de ferralla. El lloc
més proper per a un aterratge d'emergència estava a uns quilòmetres per sota
d'ella: el Mar de Dunes. La Platt va fer el que va poder perquè la nau xoqués
contra la superfície en un angle no massa pronunciat. Almenys l'impacte no
l'havia deixat massa adolorida.
La
Platt mirà per la finestreta. La sorra l'havia cobert completament.
-
Bé, si he d'esperar que passi la tempesta, podria aprofitar per veure què queda
de la meva nau –sospirà.
No queda gran cosa.
El canó muntat a la part ventral ha estat arrencat durant el xoc. Els sensors
inferiors han desaparegut. La sorra ha omplert els passadissos de manteniment
davanters. La cabina és un desastre. B-0B no havia estat subjectat; les seves
restes estan disperses per tot el passadís principal. El droide és història. Ja
havia patit prou.
La
Platt esperà trobar la seva badia de càrrega empastifada de pastissos glacejats,
la càrrega gairebé sense valor que la Sovar li havia endossat. Il·luminant les
parets amb la seva vara lluminosa, no va poder trobar ni una sola mica de glacejat.
Els contenidors seguien subjectes amb les seves xarxes, però alguna cosa havia
rosegat les corretges de les xarxes superiors. Les tapes dels calaixos havien
estat obertes i apartades a un costat. La Platt mirà dins d'una i ensumà. Notà
l'olor de pastís glacejat i a alguna cosa més... alguna cosa animal.
La
Platt escoltà soroll d'esgarrapades en un conducte de manteniment sota les
planxes de la coberta. Repicadissa de canonades a l'estació d'enginyeria de
popa. Algú està arrossegant-se per aquí.
La Platt ja s'havia trobat altres vegades amb furtius segrestadors de naus o
polissons, però ningú podria mai menjar-se tots aquests pastissos glacejats i
aconseguir fer tanta pudor com ho feien ara les caixes.
Amb
cautela, s'aproximà a l'escotilla de l'estació d'enginyeria de popa. La Platt
es passà la vara lluminosa a l'altra mà i desenfundà el seu blàster. Amb un
ràpid moviment, donà una puntada als controls de l'escotilla. La porta de
metall gemegà obrint-se lentament. La Platt va fer brillar la vara lluminosa i
mirà a l'interior. Dos peus grans i forts la llançaren a la coberta. Diverses
criatures amb musells esmolats colpejaren amb força la Platt. Alguns tenien
banyes dolorosament esmolades. Passaren per sobre d'ella i fugiren a alguna
altra part de la nau.
La
Platt s'aixecà de la coberta, maleint. El
Decés de Pok té scurriers, feristeles de Mos Eisley. Il·luminà la badia
d'enginyeria amb la vara lluminosa. Hi ha
trossos de maquinària i peces de la nau per tot arreu. Els intercanviadors de
les bobines iòniques estan destrossats en un munt de trossets. I la capa
aïllant de dos acobladors de potència està rosegada per complet. Les criatures
han rosegat i destrossat components importants de gairebé tots els sistemes.
Els
scurriers devien haver pujat a bord de la nau de la Platt quan la Sovar venir a
convidar-la a aquell glop a la cantina: Havia deixat oberta la comporta de
càrrega del vaixell de càrrega.
-Bé,
ja no hi ha gran cosa que pugui fer al respecte –digué la Platt a ningú en
particular -. El millor que puc fer és vendre aquest vell trasto als jawes com
a ferralla.
***
Des
de les profunditats de la seva nau, la Platt va suposar que la tempesta de
grava havia amainat. L'incessant brunzit de l'exterior havia cessat. Va prémer
els controls de l'escotilla superior i s'apartà uns passos. L'escotilla es
desbloquejà amb un cop metàl·lic i s'obrí amb un gemec. Una allau de sorra
s'abocà a l'interior. Quan va acabar (i la Platt quedà alleujada quan per fi ho
va fer), va agafar una motxilla amb els seus efectes personals i de
supervivència i sortí a l'exterior grimpant per l'escotilla.
Els
sols bessons de Tatooine apuntaven lleugerament per l'horitzó. Pel que la Platt
podia veure, el seu vaixell de càrrega estava enterrat completament. Amb el transponedor fet trossos, ningú
trobarà la nau en aquest desert. Probablement passarien diverses setmanes fins
que algun dels reptadors sorrals dels jawes aparegués per aquesta zona. La
Platt sabia que havia de marxar d'allà caminant pel seu compte. Però en quina
direcció es trobava l'assentament més proper?
La
Platt es sobresaltà quan cinc scurriers van sorgir de l'escotilla oberta i van
sortir corrent pel desert. Els odiosos
carronyers han d'estar rastrejant la font de menjar més propera: escombraries.
Escombraries significa que ha d'haver algun tipus de civilització per aquí.
La Platt s'agenollà i buscà els macrobinoculars a la motxilla. Trepà a la duna
més propera i enfocà els macros, tractant de seguir els scurriers.
Aquí estan, a
gairebé un quilòmetre de distància, si les lectures d'abast dels seus
macrobinoculars són correctes. Tot d'una, els números van indicar quatre metres
quan una enorme taca s'alçà en la pantalla dels seus macros. Un cap gegantí i
un llarg coll van sorgir de la sorra. La Platt deixà caure els macrobinoculars
i retrocedí trontollant, temorosa. Tant li va fer que fos un cuc de sorra, un
drac Krayt, o alguna cosa pitjor. La Platt només lluità per alliberar el
blàster de la seva funda. Estigué a punt de girar-se i disparar al que vulgui
que fos, quan un càlid musell acaricià enjogassadament el seu pèl.
La
Platt alçà la mirada per veure un ronto amb un somriure innocent en el seu
musell. Les seves aletes de sorra penjaven del seu clatell. La bèstia emetí un
amanyac mentre tornà a acariciar-li els cabells.
-
Ei, para –digué la Platt, apartant amablement al ronto. Es posà dreta i se
sacsejà la sorra. La Platt advertí que un joc de regnes penjava del musell de
l'animal, i hi havia una muntura quadrada subjectada a la seva esquena. Estirà
el braç per rascar el coll del ronto. Ell s'ajupí i li llepà la cara -. Hola,
amiguet. On és el teu genet? Pobre criatura, deus haver-te quedat aquí atrapada
durant la tempesta de grava. Aposto a què aquestes aletes de sorra et van
ajudar a protegir-te. De vegades m'agradaria poder arrupir-me en una tempesta
de sorra i esperar que acabi.
El
ronto es limità a fregar afectuosament el seu musell contra el cabell de la
Platt.
La
Platt es tirà la motxilla a l'espatlla i s'acostà a la muntura del ronto. No hi
havia cordes o arnesos per pujar. Girant el seu llarg coll per mirar-la, el
ronto s'agenollà a la sorra, com si sabés el que ella estava pensant. La Platt
agafà la muntura, col·locà un peu a la pota doblegada del ronto, i s'impulsà
cap amunt.
Acomodant-se
en l'estranya muntura, donà un copet al coll de la criatura.
-
Bon noi. Ara, pots portar-me a casa? -El ronto li tornà una mirada
d'estupefacció -. Ja saps, a casa -digué
la Platt amb insistència -. Menjar, aigua, civilització? Hola... -Digué,
colpejant-li afectuosament el cap -. Hi ha res que funcioni en aquest petit
cervell teu? Mira, amic, si no trobo civilització, no puc trobar un transport
de tornada a Mos Eisley. Si aconsegueixo arribar-hi, he de trobar una nova nau
amb caça-recompenses trepitjant-me els talons. Però no podré anar enlloc si no
comencis a caminar. Ho pesques?
El
ronto va inclinar el coll i va acariciar una vegada més el seu cabell.
-
Mira, pots jugar amb el meu cabell tant com vulguis quan arribem a un
assentament, d'acord?
La
Platt no estigué segura que la criatura l’entengués. Potser sí, potser no.
Potser simplement li vingués de gust moure’s. En qualsevol cas, la bèstia es va
aixecar de sobte i va començar a caminar a grans passos per la sorra, prenent
el mateix camí que havien seguit els scurriers moments abans. La Platt sospirà.
Donà uns copets al coll del ronto.
-
Bon noi.
FI
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada