L’últim Orde (XX)

Anterior

20

L'última nau rebel supervivent va fer un centelleig i va desaparèixer en l'hiperespai, i després de trenta minuts de batalla, el nucli del sector de Kanchen va caure en poder seu.

-Traieu a tota la flota del combat, capità -va ordenar en Thrawn en to satisfet, dret davant la portella -. Que es desplegui en formació de bombardeig, i ordeni al capità Hàrbid que transmeti les nostres condicions de rendició al govern de Xa Fel.

-Sí, senyor -va dir en Pellaeon, mentre teclejava les ordres. En Thrawn es va tornar cap a ell.

-I envieu un altre missatge a totes les naus -va afegir -. Bona feina.

En Pellaeon va somriure. Sí, el gran almirall sabia manejar als seus homes.

-Sí, senyor.

Va transmetre el missatge. Una llum es va encendre al seu tauler. Un missatge en clau acabava de ser desxifrat. El va demanar, va llegir les línies...

- Un informe de Tangrene? -Va preguntar en Thrawn, sense deixar d'observar al planeta indefens que girava sota ells.

-Sí, senyor -va assentir en Thrawn -. Els rebels han enviat dos vaixells de càrrega més al sistema. Els sensors de llarg abast insinuen que han descarregat alguna cosa en el sistema exterior, però Intel·ligència no ha pogut fins ara identificar la càrrega.

-Ordeni que no ho intentin. No vull que la nostra presa s'espanti.

En Pellaeon va fer un capcineig i va tornar a meravellar-se de l'habilitat del Gran almirall per endevinar les intencions dels seus enemics. Fins vint hores abans, hauria jurat que els rebels no s'atrevirien a llançar un nombre tan considerable de forces per apoderar-se d'una sèrie de TCCG. Segons sembla, s'havia equivocat.

-També rebem informes sobre naus rebels que s'estan endinsant en la zona de Tangrene -va afegir, després de rellegir el missatge -. Naus de guerra, caces, naus de suport... Una mica de tot.

-Bé -va dir en Thrawn, però la manera com va enllaçar les mans a l'esquena va demostrar preocupació.

Un missatge va aparèixer en el tauler d’en Pellaeon: el govern de Xa Fel havia acceptat les condicions d’en Hàrbid.

-Informe del Cap del Mort, almirall. Xa Fel s'ha rendit.

-Era d'esperar. Informi al capità Hàrbid que ell s'encarregarà del desembarcament i el desplegament de les tropes. Vostè, capità, ha d'ordenar a la flota que adopti una formació defensiva fins que les defenses planetàries es trobin en el nostre poder.

-Sí, senyor –Pellaeon va contemplar l'esquena del gran almirall amb el nas arrufat -. Passa alguna cosa, almirall?

-No ho sé -va dir a poc a poc en Thrawn -. Estaré a la meva sala de comandament particular, capità. Reuneixi’s allà amb mi d’aquí a una hora -Es va girar i va dedicar a Pellaeon un tens somriure -. Potser llavors ja tingui una resposta a la seva pregunta.

En Gillespee va acabar de llegir i va tendir l'agenda electrònica al Mazzic.

-Mai deixes de sorprendre’m, Karrde -va dir, en veu prou alta per ser sentit per sobre del soroll de fons del cafè -. D'on dimonis has tret això?

-De per aquí -va contestar en Karrde, movent la mà en un gest vague -. De per aquí.

-A mi no em diu res -es va lamentar en Gillespee.

-Crec que aquesta és la intenció -va dir amb sequedat en Mazzic, i va retornar l'agenda al Karrde -. Estic d'acord, és molt interessant. El problema consisteix en si és creïble.

-La informació és de tota confiança -va explicar en Karrde -No així la meva interpretació, és clar.

En Mazzic va moure el cap.

-No ho sé. Em sembla un moviment desesperat.

-Jo no diria això -va negar en Karrde -. Digues més aviat un retorn a les audaces tàctiques que van fer famosa a l'Aliança Rebel. Personalment, crec que han reaccionat amb retard. Han adoptat una postura defensiva durant massa temps.

-La qual cosa no canvia el fet que, si no funciona, perdran un munt de naus -va assenyalar en Mazzic -. Fins a dues flotes de sector completes, si cal creure en aquestes xifres.

-És cert -va admetre en Karrde -, però si funciona, aconseguiran una gran victòria sobre en Thrawn, que elevarà a la vegada la moral, per no esmentar la TCCG.

-Sí, això és una altra cosa -va intervenir en Gillespee -. De tota manera, per a què necessiten una TCCG?

-Té alguna cosa a veure amb el motiu que Coruscant hagi estat tancada al trànsit civil durant els últims dies -va dir en Karrde -. És l'únic que sé.

En Mazzic es va reclinar en el seu seient i va llançar una mirada especulativa a Karrde.

-Oblida per a què la necessiten. Què ens proposes fer?

En Karrde va arronsar les espatlles.

-Tinc la impressió que la Nova República està desesperada per aconseguir una TCCG. Si estan disposats a lluitar per una, suposo que encara ho estaran més a pagar per una.

-Sembla raonable -va reconèixer en Mazzic -. Què vols que fem, introduir-nos a Tangrene abans que ells?

-No -En Karrde va sacsejar el cap -. He pensat que, mentre tothom es dedica a lluitar a Tangrene, nosaltres anem a agafar la TCCG de Bilbringi.

El somriure d’en Mazzic es va esfumar.

-No parlaràs seriosament.

-No és una mala idea -va dir en Gillespee, mentre donava voltes a la beguda que quedava a la seva copa -. Entrem abans que comenci l'atac, agafem la TCCG i desapareixem.

- Entre la meitat de la flota imperial? -Va replicar en Mazzic -. Si us plau, he vist la potència militar concentrada allà.

-Dubto que hi hagi alguna cosa més que un esquelet defensiu -En Karrde va arquejar una cella -. A menys que estiguis convençut que en Thrawn no ha previst l'atac de la Nova República.

-Tens raó. No poden permetre que la Nova República aconsegueixi una victòria tan important.

-Sobretot a Tangrene -va assentir en Karrde -, perquè ja un cop els va apallissar el general Bel Iblis allà.

En Mazzic va grunyir i va col·locar de nou l'agenda electrònica davant seu. En Karrde va deixar que rellegís la informació i les anàlisis, mentre passejava la vista pel cafè. A prop de l'entrada principal, l’Aves i la tinent Faughn, de les forces de Gillespee, estaven asseguts a una de les taules, sense cridar la menor atenció. A l'entrada posterior, la Shada, la guardaespatlles d’en Mazzic, fingia flirtejar amb Dankin i Tõrve, mentre Rappapor i Oshay, dos homes d’en Gillespee, contemplaven l'escena. Hi havia tres taules més, disperses pel cafè, amb forces disposades a intervenir en qualsevol moment. Aquest cop, ningú volia córrer el risc d'enfrontar-se a una intervenció imperial.

-No serà fàcil -va dir per fi en Mazzic -. El nostre atac enfurismarà en Thrawn. Hauran canviat per complet el seu dispositiu de seguretat.

-Tant millor -va contestar en Karrde -. Encara no hauran descobert els seus errors. Te’ns uneixes o no?

En Mazzic va contemplar l'agenda electrònica.

-Potser -va grunyir -, però només si confirmes la data de l'atac a Tangrene. Prefereixo que en Thrawn es trobi a cent anys llum de distància, com a mínim, quan donem el cop a Bilbringi.

-No hi haurà problema. Sabem en quins sistemes està reagrupant les seves forces la Nova República. Enviaré a alguns agents a ensumar, a veure si treuen l'aigua clara.

- I si no en treuen res?

En Karrde va somriure.

-Vull que en Ghent ens inclogui en la seva nòmina. Mentre estigui connectat, podrà descobrir els seus plans de batalla.

En Mazzic el va mirar uns instants, i després va llançar una rialleta.

- Saps, Karrde? Ets un manipulador nat. D'acord. M’uneixo.

-Benvingut a bord -va assentir en Karrde -. Gillespee?

-Ja he vist en acció els clons d’en Thrawn -li va recordar en Gillespee -. És clar que m’uneixo. A més, si guanyem, potser podré recuperar aquest terreny d’Ukio que em va robar l'Imperi.

-Intercediré per tu davant la Nova República -va prometre en Karrde -. Molt bé. Me n'aniré al Salvatge Karrde cap a Coruscant, però l’Aves es quedarà per coordinar la meva participació en el grup d'atac. Us proporcionarà el pla d'operacions quan sigui el moment.

-Em sembla bé -va dir en Mazzic, mentre tots s'aixecaven -. Karrde, només espero estar present el dia que la Nova República et doni la mà. Tant si et donen una medalla com si t’afusellen, serà un espectacle increïble.

En Karrde va somriure.

-Jo també espero ser present. Bon vol, cavallers. Ens veurem a Bilbringi.

El brillant raig verd turbolàser va sorgir del llunyà Destructor Estel·lar. Va rebotar en l'escut d'energia invisible, va reaparèixer a escassa distància, va continuar cap endavant...

-Alto -va dir l'almirall Drayson. La imatge es va congelar a la pantalla -. Els hi demano disculpes per la qualitat -va dir en Drayson, i va donar uns copets sobre la pantalla amb el seu punter -. Els enregistraments macroprismàtics només poden realçar-se abans que els algoritmes comencin a fallar, però tot i així, crec que tothom pot veure el que està passant. El raig disparat pel Destructor Estel·lar no penetra en l'escut planetari d’Ukio. El que sembla ser el mateix raig és, de fet, un segon tret, efectuat des d'una nau camuflada que es troba dins de l'escut.

La Leia va contemplar el borrós fotograma. A ella no li semblava tan evident.

- Segur? -Va preguntar.

-Per complet –En Drayson va indicar amb el seu punter l'espai buit entre l'explosió i el foc verd -. Els mateixos raigs ens proporcionen dades espectrals i d'energia, però aquest buit és l'única prova que necessitem. És l'embalum de la segona nau. A jutjar per la grandària, un creuer lleuger de classe Galió -Va abaixar el punter i va passejar la mirada al voltant de la taula -. En altres paraules, la nova superarma de l'Imperi no és altra cosa que un truc extremadament intel·ligent.

La Leia va pensar en aquella reunió celebrada a les estances de l'almirall Ackbar, quan aquest es trobava retingut sota sospita de traïció.

-En una ocasió, l’Ackbar ens va advertir al Han i a mi que un gran almirall trobaria maneres d'utilitzar un escut camuflat contra nosaltres.

-Crec que ningú pot discutir això -va assentir en Drayson -. En qualsevol cas, això hauria de posar fi a aquesta superxeria en particular. Alertarem a totes les forces planetàries perquè, si l'Imperi torna a intentar-ho, es limitin a concentrar el foc en el punt on els raigs turbolàsers semblen penetrar en el camp.

-Truc o no, ha estat una demostració impressionant -va comentar en Bel Iblis -. Tant la posició com el càlcul de temps són impecables. Leia, creu que camina pel mig aquell Jedi boig al qual en Luke es va enfrontar a Jomark?

-Indubtablement -va dir la Leia, i un calfred va recórrer l'esquena -. Ja hem presenciat aquest tipus de coordinació entre forces en campanyes anteriors d’en Thrawn. I la Mara ens va dir que en C’baoth i en Thrawn treballen en col·laboració.

Esmentar a la Mara va constituir un error. Els presents es van remoure als seus seients, i l'estat d'ànim general es va refredar bastant. Tots havien escoltat els motius que van impulsar a la Leia a prendre la decisió unilateral d'alliberar la Mara, i a ningú li havia fet gràcia.

En Bel Iblis ser el primer a trencar aquell tens silenci.

- D'on procedeix aquesta gravació macroprismàtica, almirall?

-D'aquest contrabandista, Talon Karrde -va dir en Drayson. Va llançar una mirada significativa a la Leia -. Un altre facinerós que va venir a oferir-nos una valuosa informació que no va donar fruits.

La Leia es va encrespar.

-Això no és just -va insistir -. No va ser culpa d’en Karrde que perdéssim la flota Katana.

Va desviar la vista cap al conseller Fey'lya, assegut en silenci a la seva taula, abismat en els seus pensaments. Si en Fey'lya no hagués estat consumit per aquella insana set de poder...

Va mirar en Drayson de nou.

-No va ser culpa de ningú -va afegir en veu baixa, abandonant les últimes cuades de rancor cap a Fey'lya. Reconèixer el seu fracàs ja havia neutralitzat al bothan. No podia permetre que la còlera produís el mateix efecte en ella.

En Bel Iblis va estossegar.

-Crec que la Leia intenta dir-nos que sense l'ajuda d’en Karrde hauríem perdut quelcom més que la flota Katana. Pensin el que pensin dels contrabandistes en general, o d’en Karrde en particular, estem en deute amb ell.

-És interessant que vostè digui això, general -va parlar amb sequedat en Drayson -. Fa la impressió que en Karrde pensa el mateix. A canvi d'aquest enregistrament i altres dades de menor interès, s'ha utilitzat amb notable generositat un crèdit de la Nova República -Va tornar a mirar la Leia -. Un crèdit tramitat, segons sembla, pel germà de la consellera Organa Solo.

El comandant Sesfan, representant de l’Ackbar en el Consell, va tornar els seus enormes ulls de Mon Calamari cap a la Leia.

- El Jedi Skywalker va autoritzar pagaments per a un contrabandista? -Va preguntar, amb veu greu i perplexa.

-Així és -va confirmar en Drayson -. Sense la menor autorització, és clar. Els suspendrem immediatament.

-Vostè no farà això -es va sentir la veu serena de la Mon Mothma des de la presidència de la taula -. Tant si en Karrde està oficialment de la nostra part com si no, és clar que vol ajudar-nos, la qual cosa el fa mereixedor del nostre suport.

-Però és un contrabandista -va protestar en Sesfan.

-També ho era en Han -li va recordar la Leia -. I en Lando Calrissian. Els dos van ser nomenats generals.

-Després que s'unissin a nosaltres –la va corregir en Sesfan -. En Karrde mai ha acceptat aquest compromís.

-És igual -va dir la Mon Mothma. La seva veu seguia serena, però ferma -. Necessitem tots els aliats possibles, oficials o no.

-Si no ens estigui tendint un parany -va assenyalar en Drayson -. Es guanya la nostra confiança amb coses com aquesta gravació macroprismàtica, per després passar-nos informació falsa. I en l’interí, es treu els seus bons beneficis.

-N'hi haurà prou amb estar atents a la possibilitat d'aquest doble joc -va dir la Mon Mothma -, però no crec que hagi de succeir. En Luke Skywalker és un Jedi, i confia en aquest Karrde. De moment, hauríem de concentrar-nos en les facetes de les nostres destinacions que estan a les nostres mans. Almirall Drayson, té l'últim informe sobre l'operació de Bilbringi?

-Sí.

En Drayson va capcinejar i va extreure una targeta de dades. La va inserir a la ranura de la pantalla i, en aquest moment, la Leia va sentir el tènue xiulet d'un comunicador al seu costat. La Wínter va treure l'aparell del seu cinturó i va confirmar la recepció en veu baixa. La Leia no va sentir la resposta, però va notar un sobtat canvi en l'estat d'ànim de la Wínter.

- Problemes? -Va murmurar.

-Si tothom em fa cas... -Va dir en Drayson, en veu massa alta.

La Leia es va tornar cap a ell, ruboritzada, mentre la Wínter s'aixecava i es dirigia a la porta. En Drayson la va seguir amb la mirada i, pel que sembla, va decidir que no valia la pena invocar l'acostumada prohibició d'abandonar la sala fins al final de la reunió. La porta va lliscar a un costat quan la Wínter la va tocar, i una persona li va lliurar una targeta de dades. La porta va tornar a tancar-se.

- I doncs? -Va preguntar en Drayson -. Tan important era que no podia esperar?

-Estic segura que sí -va replicar amb fredor la Wínter, i va dedicar al Drayson la seva millor mirada assassina abans de seure -. Per a vostè, Altesa -Va tendir a la Leia la targeta -. Les coordenades del planeta Wayland.

Una onada de sorpresa va recórrer la sala, mentre la Leia agafava la targeta.

-Quina rapidesa -va exclamar en Drayson, amb veu tenyida de suspicàcia -. Tenia la impressió que anava a resultar molt més difícil trobar aquest lloc.

La Leia va arronsar les espatlles i va tractar de reprimir la seva pròpia inquietud, perquè també havia estat aquesta la seva impressió.

-Segons sembla, no era així.

-Vegem -va dir la Mon Mothma.

La Leia va introduir la targeta a la ranura. Un pla sectorial va aparèixer a la pantalla principal. Noms coneguts suraven al costat de diverses estrelles. Al centre, envoltat per un grup d'estrelles no identificades, un sistema llambrejava en vermell. A la part inferior del mapa hi havia una curta llista de dades planetàries i unes poques línies de text.

-Així que aquest és el cau de l'emperador -va murmurar en Bel Iblis, mentre s'inclinava cap endavant -. Sempre em vaig preguntar on amagava tots aquells objectes interessants que desapareixien tan misteriosament dels magatzems i dipòsits oficials.

-Si aquest és en veritat el lloc -va murmurar en Drayson.

-Pot confirmar que la informació procedia del capità Solo, suposo -va dir la Mon Mothma a la Wínter. Aquesta va vacil·lar.

-No procedia d'ell, exactament -va dir. La Leia la va mirar amb les celles arrufades.

- Què vols dir? Procedia d’en Luke?

Un múscul es va agitar a la galta de la Wínter.

-Només puc dir que la font és de tota confiança.

Va seguir un breu moment de silenci, mentre els presents digerien aquestes paraules.

-De tota confiança -va repetir la Mon Mothma.

-Sí -va assentir la Wínter.

La Mon Mothma va desviar la vista cap a la Leia.

-Aquest Consell no està acostumat que se li escamotegi informació. Vull saber d'on han sortit aquestes coordenades.

-Em sap greu -va dir en veu baixa la Wínter -. No és el meu secret.

- De qui és, llavors?

-Tampoc puc dir-ho.

El rostre de la Mon Mothma es va aombrar.

-És igual -va intervenir en Bel Iblis, abans que la dona pogués parlar -. Si més no, de moment. Tant si aquest planeta és l'autèntic centre de clonació com si no, no podrem fer res fins que hagi acabat l'operació de Bilbringi.

La Leia el va mirar.

- No anem a enviar reforços?

-Impossible -va grunyir en Sesfan, i va sacsejar el seu enorme cap de Mon Calamari -. Totes les naus i personal disponibles ja estan compromeses per l'atac a Bilbringi. Com a conseqüència, massa regions i sistemes s'han quedat sense defenses.

-Sobretot quan ni tan sols sabem si aquest és el lloc correcte -va afegir en Drayson -. Podria tractar-se d'un parany imperial.

-No és un parany -va insistir la Leia -. La Mara ja no treballa per a l'Imperi.

-Només tenim la seva paraula, consellera...

-És igual -va interrompre en Bel Iblis, i la seva veu senatorial va tallar la discussió -. Fixeu-vos en la part inferior del mapa, Leia. Totes les indicacions apunten que el seu aterratge no va ser detectat. Vol fer malbé el factor sorpresa, enviant una altra nau a ajudar-los?

La Leia va sentir un nus a l'estómac. Per desgràcia, el general tenia raó.

-En aquest cas, potser hauríem de suspendre l'atac a Bilbringi -va dir en Fey'lya.

La Leia es va girar cap a ell, conscient que tota la taula hi havia fet el mateix. Era la primera vegada que el bothan parlava en una reunió del Consell des que la seva set de poder havia estat frustrada ignominiosament a la batalla de la flota Katana.

-Tinc por que això és impossible, conseller Fey'lya -va dir la Mon Mothma -. A part dels preparatius que ja s'han dut a terme, és absolutament prioritari desfer-nos d'aquests asteroides camuflats que pengen sobre els nostres caps.

- Per què? -Va preguntar en Fey'lya, i el pelatge del seu coll i espatlles ondulà -. L'escut ens protegeix. Ens queden provisions per a molts mesos. Les comunicacions amb la resta de la Nova República no s'han trencat. És per la simple por de semblar febles i indefensos?

-Les aparences i percepcions són importants per a la Nova República -li va recordar la Mon Mothma -. I així ha de ser. L'Imperi governa per la força i l'amenaça, nosaltres governem per la inspiració i el lideratge. Hem de destruir la sensació que estem dominats per la por de perdre la vida.

-Això va més enllà de la imatge i la percepció -va insistir en Fey'lya, i la pell del seu clatell es va allisar -. El poble bothan coneixia a l'emperador. Coneixia els seus desitjos i ambicions, potser millor que tots els seus enemics. Hi ha coses en aquest magatzem que mai haurien de sortir a la llum de nou. Armes i enginys que potser en Thrawn utilitzi contra nosaltres algun dia, si no ho impedim.

-I ho impedirem -va afirmar la Mon Mothma -. I aviat, però només després de danyar les drassanes de Bilbringi i apoderar-nos d'un TCCG.

- Què passarà amb el capità Solo i el germà de la consellera Organa Solo?

Les arrugues que planaven la boca de la Mon Mothma es van tensar. Tot i la rígida lògica militar, la Leia va comprendre que tampoc a la dona li agradava abandonar-los a la seva sort.

-L'única cosa que podem fer per ells en aquest moment és continuar amb els nostres plans -va dir en veu baixa -. Atreure l'atenció del gran almirall Thrawn cap al nostre suposat atac a Tangrene –Va mirar al Drayson -. De què anàvem a parlar, almirall?

En Drayson es va acostar de nou a la pantalla.

-Començarem amb la situació actual dels preparatius per a la treta de Tangrene -va dir, i va pressionar el punter perquè sortissin les imatges corresponents.

La Leia va mirar de reüll a Fey'lya i va prendre nota de les òbvies senyals d'agitació que encara es veien a la cara i el pelatge del bothan. Què amagava la muntanya? Per què tenia tanta por que en Thrawn s'apoderés d'això? Potser era millor que no ho sabés.

En Pellaeon va entrar en l'avantcambra de la sala de comandament d’en Thrawn, a penes il·luminada, i va passejar la vista al seu voltant. En Rukh havia d'estar en algun lloc, a l'espera de fer-li una demostració de les seves habilitats noghri. Va avançar un pas cap a la porta de la sala, un altre...

Un buf d'aire va acariciar el seu clatell. En Pellaeon va girar en rodó i va aixecar les mans en un gest automàtic.

No hi havia ningú. Va escodrinyar la penombra un cop més, buscant l'amagatall del noghri.

-Capità Pellaeon -miolà la veu familiar a la seva esquena.

Es va tornar de nou, sense veure ningú, però mentre els seus ulls recorrien les parets i l’inexistent amagatall, en Rukh va aparèixer des de darrere d'ell.

-L’estan esperant -va dir el noghri, i va assenyalar la porta principal amb el seu ganivet d'assassí.

En Pellaeon el va fulminar amb la mirada. Un dia, es va prometre, convenceria en Thrawn que un gran almirall de l'Imperi no necessitava a un arrogant guardaespatlles alienígena per protegir-se. I quan això passés, experimentaria un enorme plaer ordenant l'execució d’en Rukh.

-Gràcies -va grunyir, i va entrar.

Esperava que la sala de comandament estigués abarrotada per l'habitual col·lecció eclèctica d'art alienígena, i tenia raó, però amb una diferència de poca importància. Fins l'ull inexpert d’en Pellaeon va distingir dos estils artístics molt diferents. S'alineaven en costats oposats de la sala, i el centre estava ocupat per un gran holograma tàctic del sistema de Tangrene.

-Entri, capità -va dir en Thrawn des del doble anell de pantalles, quan en Pellaeon es va aturar al llindar -. Hi ha notícies de Tangrene?

-Els rebels segueixen situant forces en posicions de combat -va explicar en Pellaeon, mentre s'obria pas entre les escultures i l'holograma tàctic, en direcció a la cadira de comandament d’en Thrawn -. Directes cap a la nostra trampa.

-Quanta amabilitat per la seva part -En Thrawn va assenyalar a la seva dreta -. Art Mon Calamari -va dir -. Què opina?

En Pellaeon li va dedicar una ràpida ullada quan va arribar a l'anell doble. El seu aspecte era tan repulsiu i primitiu com els mateixos Mon Calamari.

-Molt interessant -va dir en veu alta.

- Oi? Aquestes dues peces en particular... són obra del mateix almirall Ackbar.

En Pellaeon va contemplar les escultures indicades.

-No sabia que l’Ackbar s'interessava en l'art.

-Molt poc. Les va realitzar fa força temps, abans d'unir-se a la Rebel·lió. De tota manera, proporcionen útils dades sobre el seu caràcter. Igual que aquelles -va afegir, i va assenyalar a la seva esquerra -. Obres d'art triades personalment pel nostre adversari corellià.

En Pellaeon les va mirar amb renovat interès. Així que el senador Bel Iblis les havia seleccionat?

- On eren, en el seu antic despatx del Senat imperial?

-Eren aquestes -En Thrawn va indicar el següent grup -. Aquestes estaven a casa, i aquelles en la seva nau particular. Intel·ligència va trobar aquestes gravacions, més o menys per casualitat, entre les dades del nostre últim atac a Obroa-skai. De manera que els rebels segueixen dirigint-se cap a la nostra trampa, eh?

-Sí, senyor -va contestar en Pellaeon, content de tornar a un tema que era capaç de comprendre -. Hem rebut dos informes més sobre naus de suport rebels que estan prenent posicions a la vora del sistema de Draukyze.

-Però no amb desvergonyiment.

En Pellaeon va arrufar les celles.

- Perdó, almirall?

-Vull dir que estan duent a terme els seus preparatius amb molt sigil -va dir en Thrawn amb aire pensatiu -. Desviant en secret a naus de suport i intel·ligència d'altres missions, traslladant i reformant flotes de sector per tenir disponibles naus de guerra, tot això. Mai d'una manera descarada, obligant a la Intel·ligència Imperial a encaixar les peces del trencaclosques –Va mirar a Pellaeon, i els seus ulls vermells van brillar a l'escassa llum -. Gairebé com si, en veritat, Tangrene fos el seu autèntic objectiu.

En Pellaeon el va mirar fixament.

- Està insinuant que no ho és?

-Exacte, capità -va dir en Thrawn, i va desviar la vista cap a la portella.

En Pellaeon va contemplar l'holograma de Tangrene. Intel·ligència havia dictaminat un noranta-quatre per cent de possibilitats al seu favor.

-Però si no van a atacar Tangrene..., on ho faran?

-En l'últim lloc que sospitéssim -va dir en Thrawn. Va tocar un interruptor del seu tauler de comandament. El sistema de Tangrene va desaparèixer, sent substituït per... En Pellaeon es va quedar bocabadat.

- Bilbringi? -Va clavar la vista en el seu superior -. Senyor, això és...

- Desgavellat? -En Thrawn va arquejar una cella negra blavosa -. I tant que ho és. La bogeria d'homes i alienígenes que han après bé a desgrat que no estan a la meva alçada. Per això intenten utilitzar les meves pròpies tàctiques i intuïcions en contra meva. Fingeixen anar a caure en el meu parany, aposten que repararé en la subtilesa de les seves maniobres i interpretaré que aquest és el seu autèntic objectiu. I mentre em felicito per la meva perspicàcia... -Va assenyalar l'holograma de Bilbringi -, preparen el seu atac real.

En Pellaeon va contemplar l'antiga obra d'art d’en Bel Iblis.

-Potser hauríem de rebre la confirmació, abans de desplaçar forces de Tangrene, almirall -va suggerir amb cautela -. Podríem intensificar l'activitat d'Intel·ligència a la regió de Bilbringi, o potser Font Delta ens donarà la confirmació.

-Per desgràcia, Font Delta ha estat silenciada, però no necessitem confirmació. Aquest és el pla dels rebels, i no ens arriscarem a enxampar-nos les mans amb una cosa tan òbvia com la intensificació de la presència d'Intel·ligència. Creuen que m'han enganyat. La nostra principal tasca ara és convèncer-los d’això -Un somriure ombrívol va aparèixer a la cara -. Al cap i a la fi, capità, tant és si els aixafem a Tangrene o a Bilbringi. No hi ha la menor diferència.

Següent