Ombres de l'Imperi (Pr)

Ombres de l'Imperi

 

 

 STEVE PERRY

PRÒLEG

L'aire es va arremolinar davant de l'Emperador dins de la cambra imperial, espessint-se i enfosquint fins a produir la imatge d'una silueta que tenia un genoll clavat a terra. Era un humanoide amb capa i vestit de negre atzabeja, el rostre quedava totalment ocult per un casc i una màscara respiratòria: Darth Vader.

En Vader va parlar.

— Què voleu, senyor meu?

Si en Xízor hagués pogut llançar un raig d'energia a través del temps i l'espai per a fulminar en Vader, ho hauria fet sense parpellejar. Però això era un mer desig que mai es convertiria en realitat, perquè en Vader era massa poderós per poder ser atacat directament.

—Hi ha una gran pertorbació en la Força-va dir l'Emperador.

—L'he notat-va dir en Vader.

—Tenim un nou enemic: en Luke Skywalker.

Skywalker? Aquest havia estat el nom d’en Vader feia molt de temps. Qui era aquella persona que tenia el mateix nom i era tan poderosa com perquè es mereixés una conversa entre l'Emperador i la seva més avorrible creació? I, més important encara, per què els agents d’en Xízor no havien estat capaços de proporcionar cap informació al respecte fins aquell moment? La ira d’en Xízor va ser instantània..., però també freda i controlada. Els seus trets impertorbables no mostrarien el més mínim senyal de la sorpresa o la fúria que sentia. Els falleens no permetien que les seves emocions quedessin al descobert i esclatessin com feien tantes de les espècies inferiors, ja que els avantpassats dels falleens no havien tingut pelatge sinó escates, i no havien estat mamífers sinó rèptils. La seva naturalesa no era salvatgement apassionada, sinó fredament calculadora. Això resultava infinitament preferible, perquè d'aquesta manera s'evitaven molts riscos.

—Sí, senyor—va replicar en Vader.

—Podria destruir-nos —va dir l'Emperador.

L'atenció d’en Xízor estava totalment concentrada en l'Emperador i en la imatge hologràfica d’en Vader, que seguia agenollat ​​sobre la coberta d'una nau a gran distància d'allà. No hi havia dubte que eren notícies molt interessants, per descomptat. Alguna cosa que l'Emperador considerava que suposava un perill per a la seva persona? Alguna cosa que inspirava por a l'Emperador?

—No és més que un noi-va dir en Vader—. L’Obi-Wan ja no pot ajudar-lo.

Obi-Wan. En Xízor coneixia aquell nom. Havia estat un dels últims Cavallers Jedi, un general. Però portava diverses dècades mort, no?

Si l’Obi-Wan havia estat ajudant a algú que encara era un noi, això semblava indicar que la informació de què disposava en Xízor en aquells moments no es corresponia amb la realitat. Els seus agents anaven a lamentar-ho.

Mentre en Xízor contemplava la llunyana imatge d’en Vader i la proximitat de l'Emperador, en el mateix instant que era conscient de l'impressionant luxe de la càmera privada i perfectament protegit que ocupava tot el centre del gegantí palau piramidal, també va ser capaç de fer una anotació mental dirigida a si mateix: algú perdria el cap com a càstig al fracàs que suposava el que no hagués estat al corrent de tot allò. El coneixement era poder, i la manca de coneixement debilitat. Això era una cosa que en Xízor no podia permetre. L'Emperador va seguir parlant.

—La llum de la Força crema amb una gran intensitat dintre seu -va dir—. El fill de l’Skywalker no ha d'arribar a convertir-se en un Jedi.

El fill de l’Skywalker? El fill d’en Vader! Sorprenent!

—Si se li pogués atreure cap al costat fosc, arribaria a ser un poderós aliat —va dir en Vader.

Quan va pronunciar aquelles paraules, hi havia alguna cosa en la veu d’en Vader que en Xízor no va aconseguir identificar. Anhel? Preocupació? Esperança, potser?

—Sí... Sí, seria un recurs de gran valor per a l'Imperi —va dir l'Emperador—. Pot fer-se?

La pausa més breu imaginable va seguir a la seva pregunta.

—Luke Skywalker s'unirà a nosaltres o morirà, senyor meu.

En Xízor va sentir el somriure, encara que no va permetre que arribés a ser més visible del que havia permès que ho fos la seva ira. Ah. En Vader volia que l’Skywalker seguís amb vida, i era allò el que en Xízor havia percebut en el to de la seva veu. Sí, en Vader havia dit que el noi s'uniria a ells o moriria, però resultava obvi que aquestes últimes paraules tenien com a única intenció calmar a l'Emperador. En Vader no tenia la més mínima intenció de matar l’Skywalker, el seu propi fill: això resultava igualment obvi per a algú tan hàbil en la interpretació de les veus com en Xízor. No havia arribat a ser el Príncep Fosc, el Senyor Ocult del Sol Negre, la major organització criminal de tota la galàxia, merament per la seva formidable figura. En realitat en Xízor no entenia els misteris de la Força que mantenia amb vida a l'Emperador i feia que ell i en Vader fossin tan poderosos, i l'únic que sabia de cert sobre la Força era que indubtablement feia l'efecte que s'esperava d'ella, encara que en Xízor no pogués explicar com. Però també sabia que la Força era una cosa que se suposava que els extints Jedi havien arribat a dominar i controlar. I de sobte, aquell nou jugador sorgit del no-res havia obtingut accés. En Vader volia que en Luke Skywalker seguís amb vida, i pràcticament havia promès a l'Emperador que l’hi lliuraria viu..., i convertit al costat fosc.

Allò era molt interessant.

Sí, no hi havia dubte que era interessantíssim.

L'Emperador va posar punt final a la seva comunicació i es va tornar cap a ell.

—I bé, príncep Xízor, on estàvem?— El Príncep Fosc va somriure. S'ocuparia dels assumptes que l'havien portat fins aquell lloc, però no oblidaria el nom d’en Luke Skywalker.

Següent