Ombres de l'Imperi (XXII)

Anterior

22

L'edifici al qual havien portat al Luke es trobava a només uns cent quilòmetres, o això creia, del complex secret dels bothans, que no havia seguit sent secret durant molt de temps, per descomptat, i en Luke es trobava tancat en una cel·la sòlidament reforçada. El nivell de tecnologia d'aquell lloc era bastant més baix que el del complex dels bothans.

Els murs grisos estaven totalment nus, i havien estat construïts amb alguna substància molt dura. La gruixuda porta estava recoberta amb planxes de duracer, i una finestreta situada a l'altura dels ulls estava protegida per una reixeta metàl·lica amb uns fils que eren tan gruixuts com el dit petit d’en Luke. Un guàrdia que feia dos metres d'alçada i semblava tenir gairebé un metre d'amplada estava immòbil a l'altre costat del passadís, empunyant un rifle desintegrador i sense apartar els ulls de la porta. Dins de la cel·la hi havia un pesat catre de plàstic cargolat a terra, amb un matalàs prim i una manta per sobre. Una tènue llum incrustada al sostre projectava ombres borroses i no gaire ben definides. En un racó de la cel·la hi havia una petita depressió a terra, amb un forat rodó de la mida d'un puny al centre d'ella. En Luke ja tenia prou clar per a què s'utilitzava.

Deixant de banda aquestes coses i la seva persona, no hi havia res més a la cel·la.

«Bé, podria ser pitjor. Podria haver-hi bestioles.»

En Luke es va asseure al catre. Li havien tret el seu comunicador i la seva espasa de llum, però no l’havien estat maltractant ni torturant..., almenys encara no.

Qui eren? Què volien? Com a resposta a les seves preguntes, el pany de la porta va emetre un espetec i la porta es va obrir cap endins. La barabel, perquè en Luke ja estava gairebé segur que es tractava d'una femella, hi va aparèixer al llindar. En Luke no podia veure-la molt bé, perquè l’alienígena sempre semblava trobar les ombres més fosques d'una manera tan instintiva com si fos una més d'elles. Bé, això tampoc tenia importància, podia sentir-la sense cap dificultat.

-Suposo que no voldràs explicar-me què està passant, oi?

La barabel va fer un gest que en Luke va interpretar com un encongiment d'espatlles.

-No hi ha cap raó per la qual no hagi de fer-ho. Per què ser descortès? No pots fer res.

Una idea molt tranquil·litzadora, per descomptat.

-Em dic Skahtul. Em guanyo la vida com caçadora de recompenses, igual que els altres. Sembla que hi ha una gran recompensa, una recompensa molt, molt gran, oferta a qui lliuri al Luke Skywalker, viu i en bon estat físic, i que no es faci qualsevol pregunta. Sent conscients de la dificultat del treball, un grup de caçadors de recompenses va decidir unir les seves forces, una part d'aquest munt de crèdits sempre és preferible a cap crèdit. Per sort per a nosaltres, tu i aquests maleïts bothans heu incrementat considerablement la mida de les porcions que obtindran els supervivents de l'atac. El pastís segueix sent el mateix, però ara som menys en el repartiment.

L'Skahtul va seguir parlant abans que en Luke tingués temps d'obrir la boca.

-Per sorprenent que pugui semblar-te, hi ha una segona recompensa oferta per en Luke Skywalker..., però es pagarà a qui el lliuri mort. Afortunadament per a tu, la segona quantitat queda força per sota de la primera, de manera que planegem mantenir-te en perfecte estat de salut fins que puguem cobrar-la.

-Hi ha una tercera opció -va dir en Luke-. Què et sembla si et dono més diners que en qualsevol d'aquests dos casos i a canvi em deixes marxar?

L'Skahtul va riure, un so sec i tallant que va xocar amb els sòlids murs i va rebotar en ells per tornar-lo als dos ocupants de la cel·la.

-Oh, puc assegurar-te que tant les meves col·legues com jo estaríem disposades a prendre en consideració aquesta oferta.

Era una possibilitat. En Luke podia demanar prestats els crèdits a la Leia i retornar-los-hi més tard.

- De quants diners estem parlant?

L'Skahtul va respondre amb una xifra.

- Ep, amb tots aquests crèdits podries comprar la meitat d'una ciutat!

-I encara sobraria prou perquè tu i sis o set dels teus amics puguin jubilar-se i viure feliços per sempre -va dir la caçadora de recompenses-. Se'ns ha passat per alt alguna cosa quan et vam registrar? Portes a la butxaca cap indicador de crèdit per aquesta quantitat, potser?

-Tant de bo.

Tot i suposant que la Leia tingués tants diners, en Luke mai viuria prou per retornar-los-hi, ni encara que arribés a general. No a menys que sortís a passejar i ensopegués amb una muntanya de platí que no pertanyés a ningú, i no hi havia moltes probabilitats que això pogués passar.

L'Skahtul va riure.

-És bo que conservis el teu sentit de l'humor. -Després la seva veu va recobrar la serietat anteriorment mostrada-. Però t'adverteixo que qualsevol intent d'escapar serà resistit al màxim. Sabem que els Cavallers Jedi teniu molts recursos. Vals uns quants milers de crèdits més viu que mort, però cobrar la recompensa més petita sempre és preferible a perdre tots els diners. Et resulta comprensible?

-Sí. Ho he entès.

-Me n'alegro. No és res personal, saps? Alguns de nosaltres fins i tot admirem el que has fet contra l'Imperi, i sentim certes simpaties per la vostra causa, però els negocis són els negocis. Porta't bé i se't tractarà bé. Romandràs tancat en aquesta cel·la, però se t’alimentarà i no se't molestarà fins que haguem fet els arranjaments necessaris perquè el nostre benefactor ens pagui i se te’n porti.

- Et faria res dir-me qui és aquest «benefactor»?

-No et preocupis per això, perquè aviat ho esbrinaràs.

 Després d'haver dit això, l'Skahtul va desaparèixer per la porta amb la fluïdesa d'una ombra i la va tancar darrere d'ella.

En Luke va romandre immòbil amb els ulls clavats a la porta. Bé, allò era l'únic que li faltava, havia estat capturat per una colla de caçadors de recompenses i seria venut al millor postor. Era una sort que el que el volia mort - i qui podia ser? - No fos tan generós com el que el volia viu, qualsevol qui fos. Donada la quantitat de diners involucrada, en Luke no tenia ni idea de qui podia ser.

Si les històries que s'explicaven sobre ell eren certes, Darth Vader podia tirar tots aquests crèdits per una finestra i no trobar-los a faltar mai. Segons el que havia sentit dir, si la fortuna personal d’en Vader pogués ser convertida en monedes de crèdit i es fes un munt amb elles, et podries passar la resta de la teva vida cavant-hi amb una pala sense arribar al fons.

La Leia no tenia tants diners. Probablement ni tota l'Aliança tenia tants diners.

Seria millor que trobés alguna manera de sortir d'aquell embolic, i aviat. En Luke sospitava que si s'enfrontava al Vader desarmat, no tindria gaires probabilitats de sobreviure a aquella trobada.

«Bona idea, en Luke. Vinga, pensa en alguna cosa... »

Què?

L’androide que semblava una dona havia amagat la seva nau en una petita clariana al centre d'una vasta selva que s'estenia a dos-cents quilòmetres del casino de l’Àvaro. El trajecte no va exigir molt de temps al lliscador de superfície, i la Guri, Chewie i la Leia van ser els únics ocupants del vehicle.

Núvols de tempesta s'estaven acumulant en capes porpres i grises quan van arribar. L’espetec del tro va arribar de sobte, trepitjant-li els talons a les encegadores llambregades dels llamps que s'aproximaven. L'aire estava impregnat pel típic olor a humitat que precedia a un aiguat.

La Leia i Chewie van contemplar la nau.

Era esveltament i inexplicablement femenina, i la seva forma general recordava una mica a la d'un vuit estirat sobre el terra. El casc estava eriçat de canons a la proa i la part central, i hi havia quatre motors d'aspecte molt potent instal·lats a la popa.

-La meva nau, l’Agulló -va dir la Guri.

-Molt bonica.

-El nom va ser triat pel meu amo -va dir la Guri-. Resulta molt adequat.

-Serà millor que pugem a bord abans que la tempesta arribi fins aquí -va dir la Leia.

El trio va anar cap a la nau. En Dash i en Lando no havien acceptat molt bé el que se'ls exclogués del viatge, però la Leia no volia arriscar més vides que les estrictament necessàries. Chewie era més que suficient. Si allò resultava ser el que la Guri i el misteriós Xízor afirmaven que era, tot aniria molt bé..., suposant que aconseguissin travessar el perímetre de vigilància establert al voltant de Coruscant i les duanes planetàries. En un altre cas, ficar-los a tots en un embolic o, si més no, en un embolic encara més gran que aquell en el qual ja estaven ficats, no serviria de res.

Va començar a ploure amb força intensitat, i van arrencar a córrer cap a la nau. Tot i així, van acabar xops.

Havien transcorregut un parell de dies, això com a mínim. En Luke havia perdut la noció del temps, ja que allà no hi havia cap font de llum a part de la tènue claredat de la cel·la i els murs no tenien finestres de transpariacer que li permetessin contemplar l'exterior.

En Luke estava practicant la levitació i flotava en l'aire a uns centímetres per sobre del catre quan va sentir passos que s'aproximaven. Va deixar que el seu cos tornés a caure sobre el catre. No volia revelar que sabia levitar. No havia pogut detectar l'existència de cap holocàmera oculta en la cel·la, i normalment el guàrdia estava a l'altre costat del passadís.

La porta va emetre un espetec metàl·lic, i l'Skahtul va entrar a la cel·la sense fer cap soroll.

-Bé, ha pagat ja el meu comprador?

-No exactament.

En Luke es va aixecar del catre i es va encarar amb la barabel, que era una mica més baixa que ell.

- Què vol dir això?

-Vol dir que després d'una discussió amb els meus... col·legues, hem comprès que potser fossis encara més valuós del que pensàvem.

- Més valuós? Explica't.

-Hi ha dues faccions que volen fer-se amb tu. Es va suggerir que potser poguéssim fer pujar el preu enfrontant-les entre si.

En Luke va parpellejar.

- Aneu a fer que licitin per mi? Com si fos un esclau?

-Una cosa per l'estil.

- Qui són aquestes persones?

L'esquena de l’Skahtul va executar un moviment força semblant a un encongiment d'espatlles.

-Si he de ser-te sincera, la veritat és que no ho sabem. Els nostres contactes han estat..., eh..., molt tortuosos. Agents d'agents d'agents, ja saps.

Al Luke no se li va ocórrer res a dir.

-Hem de ser molt..., ah..., molt cautelosos i discrets en aquest assumpte, per descomptat. Les persones que tenen la classe de riqueses de les que estem parlant han de ser molt poderoses. Un pas en fals podria resultar molt perillós..., fatal, de fet.

-Així que els demaneu ofertes més elevades. I què passa si el que acaba oferint més crèdits és el que em vol mort?

-Com ja he dit abans, no és un assumpte personal: només són negocis.

En Luke va mirar fixament a la barabel.

-Espero que em disculparàs si m'ho prenc d'una manera personal.

La sequedat del seu to no va tenir res a envejar a la que s'havia estès sobtadament per la seva gola.

En Xízor va somriure en la seva cambra privada. La Guri tenia la princesa, i anaven cap allà. Perfecte.

Es va recolzar en la seva butaca i va formar un pont amb els dits. De vegades la facilitat amb què aconseguia els seus objectius resultava gairebé decebedor. Li hauria encantat trobar-se amb un bon desafiament de tant en tant, com en els vells temps, abans d'arribar a tenir tant poder, quan s’havia hagut d'esforçar una mica...

Oh, bé. Vèncer amb facilitat sempre era preferible a perdre.

L'Emperador estava assegut al seu tron ​​favorit, el que s'alçava un metre per sobre de la resta de l'habitació. En Vader va entrar i va recolzar un genoll a terra.

-Senyor meu...

-Aixequeu-vos, Lord Vader.

En Vader així ho va fer. No sabia per què desitjava veure’l, però fos el que fos esperava que es tractés d'alguna cosa no molt complicada i que no exigís molt de temps. Els seus agents acabaven d'informar-lo que en Luke havia estat trobat. Pel que sembla els seus raptors eren un grup de caçadores de recompenses unides en una aliança temporal que estaven exigint més diners. Els agents d’en Vader coneixien les seves identitats, però no sabien amb exactitud on s'estaven amagant..., i pel que semblava a més hi havia un altre postor que també volia en Luke. En Vader faria que els seus homes oferissin la quantitat que fes falta, els diners no significaven res en comparació amb el costat fosc, i en Vader estava decidit a empènyer el noi en aquesta direcció. Fins i tot havia pensat a anar a recollir personalment en Luke a Kothlis, on se li havia informat que estava presoner, però abandonar el Centre Imperial en aquells moments seria massa perillós. Havia de ser-hi per vigilar en Xízor. Aquell criminal havia aconseguit involucrar a l'Emperador en els seus retorçats plans, i sortir del planeta molt bé podia acabar sent un error fatal...

-Anireu a Kothlis i recollireu el jove Skywalker -va dir l'Emperador.

En Vader va tornar a alegrar-se que el seu rostre estigués cobert per una màscara. No s'esperava allò. Com s'havia assabentat l'Emperador? Quin membre de la seva organització l’havia traït? No hi havia cap forma de què l'Emperador pogués haver accedit en aquesta informació..., encara no. Només un grapat dels agents de més confiança d’en Vader la coneixien.

Llevat... Llevat que l'Emperador també estigués prenent part en la licitació per en Luke.

No Això no tenia cap sentit. L'Emperador li havia encarregat aquesta tasca a ell, i mai entraria en una guerra de licitacions contra si mateix.

-Ja he enviat els meus agents a buscar-lo -va dir, intentant convèncer a l'Emperador que no hauria d'anar-hi allà personalment.

-No podem confiar en els agents. La flama de la Força crema amb més intensitat dins de l’Skywalker a cada dia que passa. Us recordo que aquest noi podria arribar a destruir-nos. Només el vostre poder és prou gran per capturar-lo.

-Sí, senyor.

Discutir amb l'Emperador una vegada que havia pres la seva decisió no li serviria de res.

L’ombra fosca del príncep Xízor havia d'estar ficada en tot aquell enigma. Però parlar d'això no seria prudent, ja que l'Emperador havia deixat molt clar que el Príncep Fosc era assumpte seu, i revelar que en Vader tenia els seus propis plans per al Xízor no seria molt bona idea.

-Hi ha una altra raó. Ja sabeu que el pla del príncep Xízor per permetre que els plànols de l'Estrella de la Mort caiguessin en mans dels rebels ha estat posat en pràctica.

-Sí, senyor. El pla va ser portat a terme malgrat les meves objeccions.

-Aquestes objeccions han estat escoltades i registrades, Lord Vader. Bé, doncs es dóna el cas que els plans han estat trets del vaixell de càrrega capturat a Bothawui i portats a Kothlis. És tota una coincidència, no us sembla?

Es podia dir coincidència al fet que en Luke i els fruits del retorçat pla d’en Xízor estiguessin en el mateix planeta al mateix temps? Semblava molt dubtós que es tractés d'una coincidència.

-Hem de crear la impressió que intentem recuperar aquests plans -va seguir dient l'Emperador-, per així convèncer els rebels que els plans són autèntics i que estem molt preocupats per la seva pèrdua. En conseqüència, el vostre viatge servirà a dos propòsits ben diferents. Podreu portar l’Skywalker, i podreu destruir una part del paisatge local perquè els rebels creguin que el robatori ens ha afectat moltíssim.

Bé, en Vader no tenia més remei que intentar-ho.

-Qualsevol dels vostres almiralls podria anar-hi per agitar la bandera i ordenar que disparin els canons, senyor meu. Tinc molts assumptes urgents que atendre aquí.

- Més urgents que obeir les meves ordres, Lord Vader? Digues adéu-siau en aquesta idea.

-No, senyor meu.

-Ja m'ho imaginava. Vull que l’Skywalker estigui amb nosaltres o que sigui destruït, i com més aviat millor. I la fi de la Rebel·lió s'aproxima... Si dirigiu personalment l'atac, els rebels quedaran convençuts que donem un gran valor en aquests plans.

-Sí, senyor.

En Vader va sortir de les estances privats de l'Emperador i, un cop més, la ira que bullia en el seu interior va amenaçar amb esclatar i apropiar-se'n. La proximitat d’en Xízor era com una espessa boirina nocturna: fosca, viscosa, capaç d'infiltrar-se en les esquerdes més diminutes per gelar i amarar... Una vegada més, en Xízor havia aconseguit manipular l'Emperador perquè allunyés el seu rival del centre de l'acció. Amb en Vader en Kothlis, qui sabia quines enganxoses teranyines seria capaç de teixir aquella aranya reptiliana per atrapar l'Emperador?

En Vader va decidir que aniria a Kothlis i tornaria el més de pressa possible.

La transmissió procedia del perímetre de vigilància format pels Destructors Estel·lars i les fragates imperials que envoltaven el planeta.

- Codi d'entrada? -Va preguntar una veu plena d'avorriment. La Guri va respondre amb un número des de l’Agulló. Van transcórrer uns moments.

-Endavant. Entreu a la graella de descens i poseu els sistemes en automàtic.

La Guri pilotava la nau amb una distreta habilitat que resultava altament impressionant. Les seves mans lliscaven veloçment pels controls.

La Leia i en Chewie van intercanviar una mirada.

-Quan arribem a les duanes registraran la nau a la recerca de contraban -va dir la Guri, com si els hi estigués llegint els pensaments -. El Sol Negre té contactes allà, però hem de fer tot el possible perquè no sigui massa obvi que us trobeu sota la nostra protecció. És hora de canviar-se de roba.

Chewie va dir alguna cosa. La idea no semblava agradar-li molt.

-Recorda que vas ser tu qui va voler venir -va replicar la Leia.

Chewie no es va prendre massa bé la seva contestació, però es va aixecar i va anar al cubiculum sanitari.

Quan els sistemes de la nau van estar sota el control del pilot automàtic, la Guri es va aixecar i va anar cap a un compartiment mural. En va treure unes quantes peces i un gran casc proveït de màscara facial, i li va llançar tot a la Leia.

-Té. Posa-t’ho!

La roba feia pudor. La Leia va arrugar el nas en percebre la seva pudor.

-Pertanyien en Boushh, un caçador de recompenses ubès -va dir la Guri-. Boushh era força bo. Va executar molts contractes per al Sol Negre. Es... va retirar fa poc.

-Dóna la casualitat que parlo una mica l’ubès -va dir la Leia.

-Ho sabem. La disfressa no era pas una coincidència.

La Leia va examinar la roba.

- I què ha estat d’aquest tal Boushh? Va decidir abandonar la seva professió, potser?

-Sí, i d'una manera enormement sobtada. Va intentar fer xantatge al Sol Negre perquè pagués més crèdits a canvi d'un lliurament sobre el qual ja existia un contracte previ. No va ser... gaire prudent per part seva.

El to en què havia pronunciat les últimes paraules va fer que la Leia sentís un calfred. Es va aixecar i es va disposar a posar-se la roba. Tenia el pressentiment que en Boushh no tornaria a necessitar aquelles peces pudents.

Chewie va tornar uns minuts després, i la Leia va haver de fer un considerable esforç de voluntat per mantenir la serietat. El seu pelatge, que abans havia estat marró i gris, estava esquitxat per grans taques negres. Els seus ulls estaven envoltats per dos cercles negres que li donaven un curiós aspecte d'ós rentador, i el pelatge del seu cap havia estat rasurat fins a deixar-lo molt curt, com era habitual entre els navegants espacials. La Leia es va girar cap a la Guri.

-Et presento a Snoova, un caçador de recompenses wookiee molt conegut -va dir-li la Guri.

En Chewie estava francament disgustat, i la seva irritació va resultar clarament perceptible en el que va dir a continuació..., fos el que fos.

-Deixa de queixar-te -va dir la Leia-. El tint es pot treure amb un bon rentat, i el pelatge ja tornarà a créixer. D'aquí a un parell de setmanes hauràs tornat a la normalitat.

La Leia es va posar el casc i va comprovar el sistema d'alteració vocal incorporat. Quan va parlar, la seva veu va ser modificada per un circuit electrònic. Coneixia prou bé l’ubès per arreglar-se’n sense moltes dificultats, i no hauria de tenir problemes si no s’ensopegués amb un natiu d'aquell planeta. Les seves paraules van quedar convertides en una successió d'espetecs i cruixits, i fins i tot ella mateixa va tenir la impressió que havien sorgit de la gola d'un alienígena.

Chewie va emetre una ràpida sèrie de gargoteigs i gemecs, i la Guri va assentir.

-Sí, servirà -va dir-. No trigarem a baixar.

La Leia va assentir i es va treure el casc.

Esperava que la Guri sabés el que estava fent.

Següent