Ombres de l'Imperi (IV)

Anterior

4

Quan el lliscador de superfície en què viatjaven es va anar aproximant al seu destí, la Leia va poder veure al Luke immòbil al costat de la casa, contemplant el desert. «Què estrany... -Va pensar-. És com si alguna cosa li hagués advertit que veníem.»

Naturalment, estant al centre del no-res, amb només roques, matolls i sorra, en Luke podia haver-los vist venir des de molt lluny. Potser no fos un cas de la Força en acció, sinó de pura i simple observació.

Chewie va detenir el lliscador. El núvol de pols aixecada pels feixos repulsors va flotar al voltant d'ells durant un instant abans que el gairebé constant vent els dissipés. Aquell clima podia convertir-te en una closca resseca si et mantenies exposat a ell sense protecció durant massa estona. Les dunes sempre estaven canviant de posició i en fer-ho revelaven més d'un os recremat i blanquinós, posant al descobert les restes dels que havien cregut que podien moure’s impunement pel desert.

En Luke li va somriure, i la Leia va tornar a experimentar aquella sensació de confusió. Estimava al Han, però la presència d’en Luke produïa un curiós efecte sobre ella i no hi havia dubte que també se sentia unida al Luke per un vincle inexplicable. Era possible que una dona pogués estimar dos homes alhora? Li va tornar el somriure. El que sentia per en Luke no era exactament el mateix que sentia cap al Han, però estava clar que entre ells hi havia alguna cosa que no podia ser negat.

— Ep, en Luke! —Va exclamar Lando.

Chewie va afegir el que havia de ser una salutació.

—M’alegra molt tornar a veure’l, amo Luke—va dir C3PO.

El seu color daurat, normalment tan lluent, havia quedat una mica enfosquit per la capa de pols acumulada sobre les planxes metàl·liques. Gairebé semblava com si l'androide de protocol aconseguís atraure més brutícia que la resta d'ells, encara que la Leia també se sentia una mica polsosa després del llarg trajecte des Mos Eisley.

Fins i tot R2 va saludar al Luke amb un alegre xiulet electrònic.

En Luke els queia bé a tots. Hi havia alguna cosa en ell que semblava enormement natural i atractiu. Potser fos la Força que fluïa a través d'ell, o potser fora senzillament perquè era una persona realment encantadora.

—T’hauríem avisat de la nostra visita—va dir en Lando—, però no volíem córrer el risc que algú captés la nostra comunicació. Chewie va dir que va veure un parell d'aquests nous androides descodificadors de dades dels imperials a Mos Eisley, i creu que podrien estar gravant les trucades locals. No hi havia cap raó per córrer un risc innecessari.

En Luke va assentir.

—Bona idea. Entreu.

Hi havia una lleu olor a alguna cosa coent-se en el que havia estat la senzilla llar de l’Obi-Wan. L'aroma va recordar a la Leia una ocasió en què havia anat d'acampada quan era una joveneta i s'havia assegut al costat d'una foguera encesa a l'aire lliure. Va veure un petit forn col·locat damunt d'una taula, i es va preguntar si en Luke estaria fent algun treball de joieria.

Van explicar al Luke per què havien vingut.

En Luke va mostrar un interès i una excitació immediats. Semblava estar disposat a pujar d'un salt a la seva ala-X per a partir a l'instant.

—Espera un segon—va dir en Lando—. Primer hem d'assegurar-nos que en Fett hi és allà. Després hi ha el petit assumpte de l'Armada Imperial.

En Luke va arronsar les espatlles.

—Ei, podem despistar aquests tipus quan ens doni la gana.

En Lando i la Leia van intercanviar una ràpida mirada. En Luke podia ser moltes coses, però ningú l’acusaria mai de falta de seguretat en si mateix quan es tractava de pilotar una nau.

Chewie va dir alguna cosa en wookieès.

C3PO es va encarregar de traduir el seu comentari.

—Ah... Chewbacca es pregunta si potser l’ Aliança Rebel no estaria disposada a ajudar, atesos els serveis que els ha prestat l'amo Han.

En Luke va somriure amb tant entusiasme com un nen que acaba de veure una joguina nova.

— I tant que sí! Wedge està al comandament de l'esquadró de caces, i em va dir que vindrien corrent seguida si alguna vegada els necessitàvem.

— I poden deixar de fer el que sigui que estiguin fent ara per venir a la nostra ajuda? Així, sense més? —Va preguntar en Lando. La Leia va assentir.

—No veig per què no. La cadena de comandament de l'Aliança és molt menys rígida que la de l'Imperi. Donada la nostra inferioritat numèrica, hem de ser més flexibles. Els caces d’en Wedge no tenen cap missió permanent assignada, i estic segura que puc convèncer a l'Aliança que el capità només ha de ser rescatat. Va jugar un paper decisiu en la destrucció de l'Estrella de la Mort, i a més necessitem tots els bons pilots que puguem aconseguir.

Els ulls de la Leia van recórrer ràpidament als seus companys, tractant d'esbrinar si aquell raonament no massa sòlid havia servit per amagar els seus veritables sentiments.

En Luke tenia tantes ganes de volar que no semblava haver trobat res estrany en les seves paraules, la rialleta de Lando podia significar qualsevol cosa, els androides i Chewie eren tres enigmes indesxifrables.

—Fantàstic—va dir en Luke—. Fem-ho!

—No tan de pressa—va dir en Lando—. En primer lloc, què us sembla si esperem la confirmació que en Fett realment està a Gall abans d'enlairar-nos-en? És un viatge molt llarg per fer-ho si no anem a treure res.

La Leia ja s'havia adonat que en Luke no volia esperar, la paciència no semblava ser el seu punt fort, però també era conscient que en Lando tenia raó.

—D'acord—va dir en Luke—. Però mentrestant, posem-nos en contacte amb Wedge perquè els caces es vagin preparant.

—Parlaré amb el lideratge—va dir la Leia. Esperava que l'informant d’en Lando, com es deia? Dash no-sé-què?, no trigaria massa en enviar la informació que necessitaven. I esperava que el rumor fos cert. Ningú tenia més ganes de tornar a veure al Han que ella.

En Xízor estava assegut a la capçalera de la llarga taula de la seva sala de reunions privada i contemplava les cares plenes de nerviosisme dels seus lloctinents. La Guri estava immòbil darrere d'ell en una postura de desfilada modificada, amb les mans ocultes a l'esquena.

Els seus lloctinents tenien bones raons per estar nerviosos. En ascendir fins aquell nivell dins de l'organització del Sol Negre, cada un d'ells s'havia guanyat el títol honorífic de «vigo», un terme derivat de la paraula «nebot» en tionès antic. El tractament servia per produir la il·lusió que els integrants dels nivells més alts de l'organització formaven una gran família, i això feia que semblessin més forts i units davant el món exterior.

Per desgràcia, l'aparença no sempre es corresponia amb la realitat.

Un dels lloctinents asseguts a la taula era un espia.

En Xízor no sabia per qui treballava l'espia, podia estar treballant per a l'Imperi o per l'Aliança, o fins i tot per una organització criminal rival, i en realitat li era igual. En el món del crim tots espiaven a tots i aquest espionatge generalitzat era un fet més de la vida que es donava per acceptat, però el que fos normal no significava que haguessis de quedar creuat de braços quan ho descobries.

Al començament d'aquella reunió, en Xízor tenia asseguts a la seva taula a nou lloctinents, cadascun dels quals era responsable de diversos sistemes estel·lars.

Al final de la reunió, tindria vuit lloctinents.

Però abans, calia ocupar-se dels assumptes de rutina del Sol Negre.

—Ara escoltaré els vostres informes—va dir en Xízor—. Vigo Lonay?

En Lonay era un twi'lek, i era astut, intel·ligent i covard. Les seves cues cefàliques estaven embolicades en un fi xal que les recollia sobre una espatlla, i les seves aparatoses joies habituals i els seus adorns de coloració havien estat discretament reduïts al mínim per a aquella reunió.

—El comerç d'especialistes s'ha incrementat un vint-i-u per cent en el nostre sector, príncep Xízor, i la clientela de les naus-casino ha augmentat un vuit per cent. Els traficants d'armes estan fent excel·lents negocis, i els últims càlculs indiquen un increment del trenta-u per cent en els beneficis. Per desgràcia, els ingressos que ens proporcionen els esclaus han baixat en un cinquanta-tres per cent. Diversos planetes han caigut sota l'influx de l'Aliança Rebel i han promulgat lleis locals prohibint l'esclavitud. Fins que l'Imperi decideixi intervenir, em temo que els ingressos per aquest aspecte de les nostres activitats seguiran sent força baixos.

En Xízor va assentir. Lonay sempre seria massa covard per córrer el risc de morir per haver traït al seu «oncle». Tota la seva espècie era així.

— Vigo Sprax? —Va dir el Príncep Fosc.

Sprax, un nalroni el fosc pelatge del qual ja estava encanudit, encara que se’l tenyia per intentar semblar més jove, va començar a recitar les seves estadístiques. En Xízor va observar i escoltar el que deia amb només una part de la seva atenció centrada l’Sprax, doncs ja sabia tot el que estava sent comunicat de manera oficial.

L’Sprax era massa intel·ligent per tractar d'enganyar en Xízor.

El nalroni va acabar el seu informe.

— Vigo Vekker?

Vekker, un quarren, va somriure nerviosament i va començar a recitar el seu informe.
El cap de calamar no tenia cap ambició de seguir ascendint, i estava més que satisfet amb el seu treball i amb la situació actual.

En Xízor va ser cridant un per un els vigos perquè parlessin, i la resta d'ells ho van fer un a un: Durga el hutt, Kreet'ah el kian'thar, Clezo el rodià, Wumdi l’etti, Perit el mon calamarià, Green l'humà...

Resultava difícil creure que qualsevol dels vigos pogués arribar a ser tan estúpid, després de tot, ningú podia arribar a aquella situació tan elevada sense anys de lleial esforç. Alguns d'ells havien anat ascendint a poc a poc dins dels diferents nivells de l'organització, contrabandistes, lladres, homes de negocis, i alguns d'ells havien estat ensinistrats des del seu naixement i havien heretat els llocs dels seus pares o, en el cas de Kreet'ah, la seva mare biològica. Diversos dels nou lloctinents ja eren vigos abans que el mateix Xízor hagués ascendit fins en aquest rang i acabés convertint-se en cap del Sol Negre.

I, no obstant, no n’hi havia cap dubte. La vida estava plena de traïcions.

En Xízor va permetre que tots els lloctinents seguissin asseguts i es preocupessin durant uns instants. El seu guardaespatlles i treballadora de més confiança va començar a passejar per darrere dels vigos asseguts a la taula.

Tots disposaven dels seus propis serveis privats d'intel·ligència i tots sabien, com a mínim, que en Xízor havia permès que descobrissin l'existència del traïdor. A part d'això, només sabien que hi havia un traïdor i que en Xízor no coneixia la seva identitat.

Això últim era una petita mentida acuradament calculada. En Xízor coneixia la identitat del traïdor, i el problema estava a punt de ser... resolt per sempre.

—Hi ha un últim tema a tractar en l'ordre del dia, vigos meus. Un de vosaltres ha considerat que es beneficiaria més utilitzar la seva posició per trair-nos. No contenta amb els milions de crèdits que ha acumulat gràcies a la meva generositat, i no sentint-se satisfeta merament amb els premis, bonificacions, dividends i petits beneficis clandestins i no declarats que tots vosaltres obteniu, aquesta... persona ha deshonrat el títol de vigo.
La Guri va seguir passejant-se lentament per darrere dels lloctinents asseguts. En Xízor els observava en silenci. Els que podien fer-ho, van suar o es van ruboritzar o donar algun altre senyal d'una por que no podien amagar.

La Guri va passar per darrere d’en Durga, Kreet'ah i Clezo, va arribar al final de la taula i va començar a avançar per l'altre costat.

En Xízor va seguir parlant, a poc a poc i amb veu tranquil·la i ferma, sense que el seu to traís res del que sentia.

—Entre els vostres subordinats hi ha sotslloctinents que aniquilarien sense vacil·lar la població de planetes sencers per tal que se'ls concedís l'oportunitat que se us ha donat a tots vosaltres. Ser un vigo a Sol Negre significa gaudir d'un poder tan gran que només és superat per un grapat d'éssers en tota la galàxia.

La Guri va passar per darrere d’en Lonay, Sprax i Vekker. Després es va aturar un moment darrere d’en Durga el hutt.

La tensió es va anar incrementant dins de la sala, tornant-se gairebé tangible.

En Xízor va pensar que aquell petit toc final era realment excel·lent. En Durga no era cap idiota, i mai correria el greu risc personal que suposaria convertir-se en un espia. No, el hutt tenia ambició suficient per a deu lloctinents: ell hauria optat per un cop d'Estat. Fer que la Guri s'aturés darrere d'ell era una forma d'informar-lo que en Xízor estava vigilant les seves activitats. En Durga acabava de ser advertit que hauria de pensar-s'ho amb molt deteniment abans de tractar d'abandonar la seva elevada posició a l'altiplà per grimpar fins al cim de la muntanya.

La Guri va seguir endavant, i la sensació d'alleujament que va emanar d’en Durga va ser, igual que la tensió, una cosa tan tangible que gairebé hauria pogut ser extret de l'atmosfera i usat per mantenir oberta una porta.

La rèplica humana androide que no podia ser distingida d'una dona va passar per darrere d’en Wumdi l’etti i d’en Pèrit el mon calamarià.

I es va aturar darrere d’en Green, l'humà.

En Xízor va somriure.

En Green va intentar aixecar-se, però la Guri va ser increïblement ràpida. Va lliscar el seu braç al voltant del coll de l'home i després el va subjectar amb l'altre braç, formant una sòlida presa d’estrangulació.

En Green es va debatre durant uns moments, però els seus esforços van ser tan inútils com si estigués lluitant contra unes tenalles de duracer. La sang que alimentava el seu cervell va deixar d'arribar-hi, i en Green va perdre el coneixement.

La Guri va prémer una mica més la presa i la va mantenir, la va mantenir..., i la va mantenir.

Va transcórrer una bona estona. Cap dels altres vigos es va moure.

Quan en Green va haver deixat de figurar entre els vius, la Guri el va deixar anar i el cos va caure cap endavant. El cap d’en Green va xocar sorollosament amb la taula.

—I ara acceptaré propostes per al nomenament d'un nou vigo—va dir en Xízor.

Ningú va parlar durant uns moments, i en Xízor va mantenir el rostre totalment buit d'expressió. Allò d’en Green era lamentable, per descomptat, l'humà sempre havia estat un dels vigos més intel·ligents. Però els humans tenien una gran capacitat natural per a la traïció, i poques vegades es podia confiar en ells.

Va tornar a contemplar els seus lloctinents i va esperar que parlessin. Acabava de donar-los una lliçó que estava segur no oblidarien mai.

Enfrontar-se a Xízor significava perdre.

«No ho oblideu mai...»

La Guri va tornar després que els vigos s'haguessin marxat i el cadàver hagués estat retirat de la sala.

—La reunió s'ha desenvolupat just tal com desitjava—va dir en Xízor.

La Guri va assentir sense dir res.

— Has reunit tota la informació sobre l’Skywalker?

—Sí, príncep Xízor.

En Xízor va clavar la mirada en el buit. La seva organització era enorme, i el nombre de persones que treballaven per a ell pertanyia a la magnitud de les desenes de milers, però hi havia alguns assumptes dels que havia d’ocupar-se personalment. Especialment quan es tractava d'un assumpte tan... delicat.

—Suposo que tot el material haurà estat comprovat i tornat a comprovar, no?

—Tal com ho havíeu ordenat.

—Molt bé. Que els caçadors de recompenses sàpiguen quin és el preu que s'ofereix pel cap de l’Skywalker. La mà del Sol Negre ha de ser invisible. No ha d'haver cap error.

—No hi haurà cap error, príncep Xízor.

—Ah, sí... Desitjo parlar amb Jabba.

—Estarà disponible al canal de comunicacions habitual quan torneu del vostre dinar, príncep Xízor.

—No. Que vingui aquí amb la nau més veloç, vull parlar amb ell cara a cara.

—Com desitgeu.

La Guri va romandre immòbil i en silenci mentre en Xízor pensava en el seu pla.

En Vader volia l’Skywalker, i volia capturar-lo amb vida per lliurar-lo a l’Emperador. El record d'aquella conversa que en Xízor havia tingut el privilegi d'escoltar alguns mesos enrere deixava molt clar que l'Emperador volia que el jove seguís viu i estigués sota el seu control.

El braç del Sol Negre era molt llarg i podia arribar fins a molts llocs, i tota la informació disponible sobre la presa d’en Vader havia estat introduïda en el sistema d'ordinadors personal d’en Xízor. El Senyor Fosc del Sith pràcticament havia promès lliurar l’Skywalker no només amb vida, sinó també disposat a obeir tots els desitjos de l'Emperador. Si en Vader no aconseguia complir la seva promesa, i si es podia arribar a crear la impressió que en realitat mai havia tingut intenció de capturar a aquell jove aspirant a Jedi per lliurar-lo a l’Emperador, i si es podia convèncer en Palpatine que havia mort el noi per no córrer el risc d'haver d’enfrontar-se amb ell...

Bé, l'Emperador tenia una gran confiança en les capacitats d’en Vader, i probablement confiava en ell tot el que l'Emperador podia arribar a confiar en algú. Però l'Emperador exigia lleialtat i obediència totals. Si se li podia fer creure que en Vader era deslleial o desobedient, o senzillament que havia fracassat en la tasca assignada..., llavors en Vader ho passaria francament malament.

L'Emperador era capritxós. Se sabia que havia ordenat destruir ciutats senceres perquè algun insignificant funcionari local li havia desafiat. En una ocasió va fer que una família molt rica i influent fos exiliada dels sistemes del nucli perquè un dels fills havia estavellat una nau contra un dels edificis favorits de l'Emperador, causant seriosos danys en ell..., i, naturalment, causant també la mort del pilot responsable.

Si l'Emperador arribava a pensar que la seva mà dreta, Darth Vader, la seva pròpia creació, suposava alguna classe d'amenaça, ni tan sols el Senyor Fosc del Sith seria immune a la ira imperial.

Sí, era un bon pla. Era una mica complicat, cert, però totes les possibles seqüeles havien estat examinades, preses en consideració i incloses en el pla.

Un cop repassats tots els seus aspectes, en Xízor va saber que havia trobat l'arma perfecta amb la que per fi podria derrotar a Darth Vader.

La mort d’en Luke Skywalker.

Següent