14
La Mara i en Luke romanien
immòbils en silenci, esperant que la fosca ombra encaputxada s'acostés a ells,
amb una centellejant espasa de llum a la mà. Darrere de la silueta s'alçava un
ancià, amb la bogeria abocada als seus ulls i raigs blaus a les mans. L'ombra
es va aturar i va alçar la seva arma. En Luke es va apartar de la Mara, va
aixecar la seva espasa de llum, la seva ment plena de terror i espant...
Les alarmes van sonar
al passadís, van despertar la Leia i el malson va esclatar en fragments de
color vívid.
El seu primer pensament
va ser que l'alarma era pel Luke i la Mara, el segon, que un altre comando
imperial s'havia introduït al palau, però quan va despertar prou per reconèixer
el to de l'alarma, va comprendre que era una cosa pitjor.
Coruscant estava
sent atacat.
Els bessons van
començar a plorar.
- Wínter! -Va cridar
la Leia.
Va agafar la seva
bata i va enviar en direcció als bessons tot el consol mental que va poder
reunir.
La Wínter ja havia
aparegut en el llindar, mentre es posava la bata.
-És una alerta de
combat -va cridar a la Leia.
-Ja ho sé -va
contestar la Leia, cenyint-se la bata -. He d'anar a la sala de guerra ara
mateix.
-Entenc –La Wínter
va escrutar el seu rostre -. Es troba bé?
-He tingut un somni,
això és tot -va dir la Leia, mentre es posava els botins. La Wínter era l'única
persona que podia fixar-se en alguna cosa similar, fins i tot enmig del caos -.
En Luke i la Mara estaven lluitant amb algú. I crec que no tenien esperances de
guanyar.
- Està segura que
només va ser un somni?
La Leia es va
mossegar el llavi, mentre es lligava els botins.
-No ho sé -va
admetre la Leia. Si en lloc d'un somni havia estat una visió Jedi... -. No, va
haver de ser un somni -va decidir -. En Luke podrà esbrinar des de l'espai si en
C'baoth o un altre Jedi Fosc l'esperen allà. No durà a terme la missió en
aquestes condicions.
-Espero que no -va dir
la Wínter, encara que no semblava molt convençuda.
-No pateixis. Devia
ser un malson, provocada per les alarmes en disparar-se. I esperonada per una
consciència culpable, va afegir en silenci: per permetre que en Han i en Luke la
convencessin de deixar-los marxar a Wayland -. Cuida dels bessons, si us plau.
-Els vigilarem -va dir
la Wínter.
Els? La Leia va mirar al seu voltant, amb el nas arrufat, i
per primera vegada es va adonar que en Mobvekhar i dos noghri havien pres
posicions en les ombres, prop del bressol. Sabia que no es trobaven allà quan
es va ficar al llit, la qual cosa significava que s'havien esmunyit a la zona
residencial després de sonar l'alarma. Sense que ella se n'adonés.
-Pot anar-se’n sense
por, lady Vader -va dir amb solemnitat en Mobvekhar -. Els seus hereus no
patiran cap dany.
-Ja ho sé.
Ho va dir de cor. Va
agafar el comunicador que descansava sobre la tauleta de nit, va considerar la
possibilitat de demanar informació, però va acabar guardant-lo en la butxaca de
la seva bata. L'última cosa que necessitava ara el gabinet de guerra era perdre
el temps explicant la situació a un civil. Aviat sabria el que estava passant.
-Tornaré quan pugui
-va dir a la Wínter. Va agafar la seva espasa de llum i va sortir de
l'habitació.
El passadís era ple
de tota classe de persones i androides, alguns corrien a les seves ocupacions,
i la resta vagava confús o sol·licitava informació als guàrdies. La Leia es va
obrir pas entre els guàrdies i les rotllanes i es va unir a un grup de militars
que s'encaminaven als turboascensors. Una cabina ja plena es preparava per
partir quan va arribar. Dos dels ocupants, quan van reconèixer a la consellera
Organa Solo, li van cedir el seu lloc. La porta va lliscar a la seva esquena i
gairebé va atrapar un parell de Jawes, abillats amb túniques marrons, que van
entrar en l'últim segon.
Tota la planta baixa
del palau estava destinada a les operacions militars, començant per les
oficines de serveis de suport en el perímetre, continuant pels despatxos de l’Ackbar,
en Drayson i altres comandaments, fins a acabar en les zones vitals del centre.
La Leia es va identificar als guàrdies, va passar entre un parell de gegantins
wookiees i va entrar a la sala de guerra.
Pocs minuts després
que l'alarma sonés, el lloc ja era presa d'un caos més o menys controlat, a
mesura que els oficials i els seus ajudants, recent despertats, ocupaven
posicions de combat. Una sola mirada a la pantalla tàctica principal va
demostrar que tot aquell frenesí estava justificat: vuit Creuers Interceptors
imperials havien aparegut al voltant de la trajectòria u-u-sis en el Sector
Quatre; els seus cons gravitatoris amortidors de l’hiperpropulsió bloquejaven
totes les entrades i sortides de la regió que envoltava a Coruscant. Mentre la Leia
mirava, un altre grup de naus va aparèixer al centre de l'embolic: dos
Interceptors més, a més d'una escorta de vuit Cuirassats de la flota Katana.
- Què passa? -Va
preguntar una veu desconeguda.
Es va tombar. Un
jove, gairebé un noi, es trobava dempeus al seu costat, es gratava la seva
cabellera embullada i contemplava la pantalla amb el nas arrufat. Per un
moment, no el va reconèixer. Després, la seva memòria va funcionar. En Ghent,
l'especialista en informàtica que en Karrde els havia cedit per ajudar a
descobrir el codi utilitzat pels imperials per tendir la trampa a l’Ackbar.
S’havia oblidat que continuava al palau.
-Un atac imperial
-va explicar.
-Oh. Poden fer-ho?
-Estem en guerra -li
va recordar amb paciència la Leia -. En la guerra, es pot fer tot el que
l'altre bàndol no aconsegueixi impedir. Per cert, com ha entrat aquí?
-Oh, fa temps que
vaig descobrir el codi d'entrada -va dir, amb un vague gest, sense apartar els
ulls de la pantalla -. No tenia molt a fer. Poden detenir-los?
-Anem a intentar-ho,
per descomptat -La Leia va passejar una mirada ombrívola per la sala. Va
albirar el general Rieekan al costat de la consola de comandament -.
Mantingui’s apartat i no toqui res.
Tot just havia
avançat dues passes, quan una idea va creuar per la seva ment. En Ghent, que
s'havia procurat un codi d'accés d'alt nivell perquè no tenia res millor a
fer...
Va girar en rodó i
va agafar al Ghent pel braç.
-Pensant-ho millor,
vingui amb mi.
Eli va arrossegar
fins a una porta amb el rètol de DESCODIFICACIÓ, que s'obria a un costat de la
sala. Va teclejar el seu codi de seguretat i la porta es va obrir.
Era una sala de
grans dimensions, plena de gom a gom d'ordinadors, experts en desxiframent i
androides.
- Qui és el
responsable? -Va preguntar la Leia, quan un parell de caps es van tornar en la
seva direcció.
-Jo -va respondre un
home d'edat madura, amb galons de coronel, que es va apartar de la consola i es
va quedar immòbil en l'únic espai lliure de la sala.
-Sóc la consellera
Organa Solo -es va identificar la Leia -. Aquest és en Ghent, un expert en
informàtica. Pot utilitzar-lo?
-No sé -va dir el coronel,
i va llançar al noi una mirada especulativa -. Alguna vegada ha desxifrat un
codi de combat imperial en clau, Ghent?
-No. Mai n’he vist
un. No obstant això, he desxifrat un parell dels seus codis militars habituals.
- Quins?
Els ulls d’en Ghent
es van ennuvolar una mica.
-Bé, n'hi havia un
que es deia programa Lepido. Ah, i quan tenia dotze anys n'hi havia un anomenat
ILKO. Era difícil; vaig trigar gairebé dos mesos a descobrir-ho.
Algú va xiular a
sota veu.
- Li sembla bé? -Va
preguntar la Leia.
El coronel va
esbufegar.
-Jo diria que sí.
ILKO era un dels principals codis en clau que l'Imperi utilitzava per a
l'intercanvi de dades entre Coruscant i les instal·lacions on es va construir
la primera Estrella de la Mort, a Horuz. Vam trigar gairebé un mes a
descobrir-lo. Acosta't, fill. Aquí tens una consola. Si et va agradar ILKO, els
codis de combat t'encantaran.
El rostre d’en Ghent
es va il·luminar, i ja s'estava obrint pas entre les altres consoles quan Leia
va tornar a la sala de guerra.
I va descobrir que
la batalla havia començat.
Sis Destructors
Estel·lars imperials havien sorgit de l’hiperespai al centre del grup
d’Interceptors, dividint-se en dos grups de tres i dirigint-se cap a les dues
enormes estacions de combat Golan III. Els seus caces TIE els precedien i
volaven cap als defensors, que ara començaven a sorgir del moll espacial situat
en òrbita baixa sobre la superfície de Coruscant. A la pantalla principal,
alguns centelleigs de turbolàser van il·luminar-se quan tots dos bàndols van
iniciar la lluita.
El general Rieekan
es trobava a poca distància de la consola de comandament principal quan Leia va
arribar al seu costat.
-Princesa -va
assentir de cap l'home amb gravetat.
-General -va
respondre ella, sense alè, i va llançar un ràpid cop d'ull a les consoles.
L'escut energètic de
Coruscant estava aixecat, els defensors estacionats a terra ocupaven les seves
posicions, i una segona onada de caces X i B començaven a enlairar-se del moll
espacial.
I dret davant de la
cadira de comandament, bordant ordres a tothom, estava l'almirall Drayson.
- Drayson? -Va preguntar
la Leia.
-L’Ackbar es troba
d'inspecció per la regió de Ketaris -va explicar en Rieekan, ombrívol -. Per
això en Drayson està al comandament.
La Leia va alçar la
vista cap a la pantalla i va sentir un nus a l'estómac. En Drayson era bastant
competent..., però això no era suficient contra el gran almirall Thrawn.
- Ha estat alertada
la flota del sector?
-Crec que vam
llançar l'avís abans que s'aixequés l'escut -va contestar en Rieekan -. Per
desgràcia, un dels primers objectius dels imperials va ser l'estació de
transmissió en òrbita exterior, així que no hi ha forma de saber si ens han
sentit o no. A menys que obrim l'escut.
El nus a l'estómac
es va accentuar més.
-Llavors, no es
tracta d'un parany per atraure la flota del sector -va dir la Leia -. En cas
contrari, haurien respectat l'estació de transmissions perquè poguéssim demanar
ajuda.
-Hi estic d'acord.
Sembla que en Thrawn ens vol a nosaltres.
La Leia va assentir
en silenci i va contemplar la pantalla. Els Destructors Estel·lars havien
penetrat a les zones circumdants de les estacions de combat, i contínues
ràfegues de turbolàser espurnejaven en la negror de l'espai. Fora de la zona de
foc, els Cuirassats i altres naus de suport havien format un perímetre per
protegir els Destructors Estel·lars dels defensors que ascendien cap a ells.
A la pantalla
tàctica, una flamarada de pàl·lida llum blanca es va dirigir cap als
Destructors Estel·lars: una descàrrega de canons iònics, llançada des de la
superfície.
-Una pèrdua
d'energia -va murmurar en Rieekan, desdenyós -. Estan fora de tir.
I la Leia sabia que,
encara que no ho estiguessin, la càrrega d'interrupció electrònica tindria
tantes possibilitats d'arribar a l'estació de combat com a qualsevol dels
Destructors Estel·lars a què apuntava. Els canons iònics no eren famosos per la
seva precisió.
-Algú ha de prendre
el comandament -va dir la Leia, i va passejar la vista al seu voltant. Si pogués trobar la Mon Mothma i
convèncer-la que posés en Rieekan al comandament...
Tot d'una, els seus
ulls es van aturar. Recolzada a la paret del fons, amb la vista fixa a la
pantalla tàctica, estava la Sena Leikvold Midanyl, consellera principal del
general Garm Bel Iblis..., una persona molt més que competent.
-De seguida torno -
va dir al Rieekan, i es va dirigir cap a la dona.
-Consellera Organa
Solo -va saludar la Sena, tensa de rostre i estat d'ànim -. Em van dir que em
mantingués al marge. Què està passant?
-El que passa és que
necessitem a Garm -va contestar la Leia -. On és?
-A la galeria
d'observació -va respondre la Sena, i va moure el cap en direcció a la galeria
semicircular que envoltava la meitat posterior de la sala de guerra.
La Leia va aixecar
la vista. Persones de tot tipus començaven a envair la galeria. Membres civils
del govern, en la seva major part, als quals es permetia l'accés a la planta de
comandament, però no a la sala de guerra pròpiament dita. En Bel Iblis estava
assegut tot sol en un racó, i contemplava les pantalles amb molta atenció.
-Faci’l baixar -va dir
la Leia a la Sena -. El necessitem.
La Sena va sospirar.
-No baixarà, si la Mon
Mothma ni li ho demana. Ho va expressar amb les seves pròpies paraules.
La Leia va sentir de
nou aquell nus a l'estómac. En Bel Iblis era molt orgullós, però aquest no era
el moment apropiat per picabaralles personals.
-No pot fer això.
Necessitem la seva ajuda.
La Sena va moure el
cap.
-Ho he intentat,
però no m'ha fet cas.
La Leia va respirar
fondo.
-Potser a mi sí.
-Això espero –La Sena
va assenyalar la pantalla, on un dels Cuirassats d’en Bel Iblis havia arribat
des del moll espacial per unir-se a l'onada de caces, canoneres corellianes i
fragates d'escorta que repel·lien als invasors -. Aquest és el Devastador. Els meus fills Peter i
Dayvid van a bord.
La Leia va tocar la
seva espatlla.
-No es preocupi. L’obligaré
a baixar.
La secció central de
la galeria estava abarrotada de gent quan va arribar, però la zona que
envoltava al Bel Iblis estava bastant buida.
-Hola, Leia –la va
saludar, quan la princesa es va acostar -. Pensava que estaria a baix.
-Hauria d'estar... i
vostè també. El necessitem...
- Porta a sobre el
comunicador? -La va interrompre l'home amb brusquedat.
La Leia va arrufar
les celles.
-Sí.
-Tregui'l. Ara.
Truqui a Drayson i adverteixi-li sobre aquests dos Interceptors.
La Leia va examinar
la pantalla tàctica. Els dos Creuers Interceptors que havien aparegut a última
hora estaven efectuant una subtil maniobra, els seus cons d’ones gravitatòries
escombraven una estació de combat.
-En Thrawn ens va
gastar aquesta mala passada a qat Chrystac -va prosseguir en Bel Iblis -.
Utilitza un Creuer Interceptor per definir una vora espacial, i després envia a
una nau en una trajectòria d'intersecció, per sortir en un punt precís. Cal que
en Drayson llanci algunes naus cap a aquests flancs, per si de cas.
La Leia ja estava
rebuscant a la butxaca de la seva bata.
-Però no tenim res
capaç d'apoderar-nos d'un altre Destructor Estel·lar.
-No és qüestió
d’apoderar-se’n de res. Qualsevol cosa que es creui en el seu camí quedarà
cegada, amb els deflectors baixats i sense referències de blanc. Si les nostres
naus estan ben situades, podran disparar sense problemes. Aquesta és la
diferència.
-Entenc -La Leia va
connectar el comunicador i va establir contacte amb l'operador central -. Sóc
la consellera Leia Organa Solo. Tinc un missatge urgent per l'almirall Drayson.
-L’almirall Drayson
està ocupat i no pot ser molestat -va respondre la veu electrònica.
-Una ordre del
Consell és irrevocable. Posi-me'n amb Drayson.
-Anàlisi de veu
confirmat -va dir l'operador -. El procediment militar d'emergència anul·la la
ordre del Consell. Podeu deixar un missatge a l'almirall Drayson.
La Leia va serrar
les dents i va llançar una fugaç mirada a la pantalla tàctica.
Poseu-me amb
l'ajudant d’en Drayson.
-El tinent Dupré
està ocupat i no pot...
-Anul·lat -el va
interrompre la Leia -. Posi-me'n amb el general Rieekan.
-El general Rieekan
està ocupat...
-Massa tard -va dir
en Bel Iblis en veu baixa.
La Leia va aixecar
la vista. Dos Destructors Estel·lars de classe Victòria havien sorgit
sobtadament l'hiperespai, en un punt des del qual podien disparar a boca de
canó contra l'estació de combat, tal com en Bel Iblis havia predit. Van llançar
ferotges andanades i es van desviar abans que l'estació i les seves troneres
poguessin respondre complidament. A la pantalla, la petxina blava que
representava l'escut deflector de l'estació va parpellejar, abans de tornar a
estabilitzar-se.
-En Drayson no està
a l'altura -va sospirar en Bel Iblis. La Leia va respirar fondo.
-Ha de baixar, Garm.
L'home va moure el
cap.
-No puc, si la Mon
Mothma no m'ho demana.
-S'està portant com
un nen -va replicar la Leia, i va abandonar tota delicadesa diplomàtica -. No
pot permetre que mori gent per una qüestió personal.
En Bel Iblis la va
mirar, i la Leia es va quedar impressionada pel dolor que reflectien els seus
ulls.
-Vostè no ho entén,
Leia. Això no té res a veure amb mi, sinó amb la Mon Mothma. Després de tots
aquests anys, he aconseguit comprendre per què actua així. Sempre vaig donar
per suposat que acumulava més i més poder perquè estimava el poder, però estava
equivocat.
-Llavors, per què
actua així? -Va preguntar la Leia, poc interessada en parlar de la Mon Mothma.
-Perquè en tot el
que emprèn, hi ha vides que pengen d'un fil. I la terroritza confiar aquestes
vides a una altra persona.
La Leia el va mirar
fixament i, abans d'obrir la boca per contradir-lo, totes les peces de la seva
vida durant els últims anys van encaixar al seu lloc. Totes les missions
diplomàtiques que la Mon Mothma havia insistit que acceptés, malgrat el cost
personal que representava en ensinistrament Jedi i vida familiar. Tota la
confiança que havia dipositat en l’Ackbar i molt pocs més; tota la responsabilitat
que havia descarregat sobre escassíssims espatlles.
Sobre les espatlles
d'aquells escollits en qui podia confiar.
-Per això no puc
baixar i prendre el comandament -va acabar en Bel Iblis -. Fins que m'accepti
com algú de confiança, no em concedirà cap lloc d'autoritat en la Nova
República. Sempre experimentarà la necessitat d’aguaitar-me, de mirar per sobre
de la meva espatlla a veure si cometo equivocacions. No té temps per això, jo
no tinc paciència, i l'enfrontament seria desastrós per a aquells que trobés
pel mig -va moure el cap en direcció a la sala de guerra -. Quan estigui
disposada a confiar en mi, estaré disposat a tot. Fins llavors, serà millor per
a tots que em mantingui al marge.
-Excepte per als que
estan morint a fora -li va recordar la Leia, tirant -. Deixi que la truqui,
Garm. Potser pugui convèncer-la que li ofereixi el comandament.
En Bel Iblis va
negar amb el cap.
-Si vostè l’ha de
convèncer, Leia, no serveix. Ha de sortir-li de dins.
-Potser sí -va dir
la veu de la Mon Mothma a la seva esquena. La Leia es va tornar, sorpresa. Com
que tenia tota la seva atenció concentrada en Bel Iblis, no havia sentit
acostar-se a l'anciana.
-Mon Mothma -va dir,
sentint-se culpable per haver estat sorpresa en l'acte de parlar sobre algú a
la seva esquena -. Jo...
-No passa res, Leia -va
dir la Mon Mothma -. General Bel Iblis...
En Bel Iblis s'havia
posat dret.
-Sí.
Va donar la
impressió que la Mon Mothma s'armava de valor.
-Hem tingut moltes
diferències al llarg dels anys, general, però això va ser fa molt de temps. En
una altra època, formàvem un bon equip. No hi ha motius que impedeixin
repetir-ho.
Va vacil·lar de nou,
i la Leia va comprendre com de difícil li estava resultant allò, el fet
humiliant que era encarar-se amb un home que li havia donat l'esquena i admetre
en veu alta que necessitava la seva ajuda. Si en Bel Iblis no cedia fins
escoltar les paraules que desitjava...
Llavors, davant la
sorpresa de la Leia, en Bel Iblis es va posar ferms.
-Mon Mothma -va dir
en to oficial -, tenint en compte l'actual emergència, sol·licito el seu permís
per a prendre el comandament de la defensa de Coruscant.
Les arrugues que
envoltaven els ulls de la Mon Mothma es van suavitzar visiblement, i un
silenciós alleujament es va estendre sobre ella.
-Seria molt
d'agrair, Garm.
L'home va somriure.
-Som-hi.
Es van dirigir junts
cap a l'escala que baixava a la planta de comandament, i la Leia, amb la
consciència de les seves pròpies limitacions, va comprendre que la meitat del
que acabava de presenciar se li havia passat per alt completament. La llarga i
perillosa història que la Mon Mothma i en Bel Iblis havien compartit havia
creat una empatia entre tots dos, un vincle i una comprensió molt més profundes
del que la intuïció Jedi de la Leia podia captar. Potser, va decidir, era
aquesta empatia la que conformava l'autèntica energia subjacent de la Nova
República. L'energia que donaria lloc al futur de la galàxia.
Si resistia la
pressió de les hores següents. Va estrènyer les dents i va córrer darrere seu.
Un parell de
canoneres corellianes van deixar enrere al Quimera
i van enviar una andanada de foc turbolàser a l'escut deflector del pont. Un
esquadró de caces TIE els trepitjava els talons, i va realitzar una maniobra de
flanqueig Rellis alhora que intentaven assolir-les. Darrere, en Pellaeon va
albirar una fragata d'escorta que es disposava a creuar en perpendicular la
trajectòria de les troneres.
-Esquadró A-4,
traslladi’s al sector 22 -va ordenar en Pellaeon.
Fins al moment,
segons ell, la batalla es desenvolupava dins del previst.
-Allà van -va comentar
en Thrawn des del darrere. En Pellaeon va examinar la zona.
- On? -Va preguntar.
-Es preparen per
retrocedir -va dir en Thrawn, i va indicar un dels dos Cuirassats rebels que
s'havien unit al combat -. Observeu que aquest Cuirassat s'està desplaçant per
protegir la retirada. Fixeu-vos, el segon es disposa a seguir-lo.
En Pellaeon va
contemplar amb el nas arrufat als dos Cuirassats. Encara no ho veia, però sabia
que en Thrawn mai s'equivocava.
- Abandonen les
estacions de combat?
En Thrawn va
esbufegar a sota veu.
-En primer lloc, mai
haurien d'haver enviat aquestes naus en defensa seva. Les plataformes de
defensa Golan rebran un càstig molt més considerable del que el seu antic
comandant va sospitar.
- El seu antic comandant?
-Sí. Jo diria que el
nostre vell adversari corellià ha pres el comandament de la defensa de
Coruscant. Em pregunto per què han trigat tant.
En Pellaeon va
arronsar les espatlles i va examinar la zona de combat. El gran almirall tenia
raó: els defensors començaven a retrocedir.
-Potser van haver de
despertar-lo.
-Potser -En Thrawn va
dirigir una mirada distreta a la zona de combat -. Com veurà, els corellians
ens ofereixen una elecció: quedar-nos aquí i entaular un duel amb les estacions
de combat, o seguir els defensors fins a posar-nos a l'abast de les armes
terrestres. Per fortuna -els seus ulls van centellejar -, tenim una tercera
alternativa.
En Pellaeon va
assentir. S'havia estat preguntant quan utilitzaria en Thrawn la seva nova i
brillant arma de setge.
-Sí, senyor -va dir
-. Ordeno el llançament del tractor?
-Esperarem que les
naus retrocedeixin una mica més. No vull que el corellià s’ho perdi.
-Comprès.
En Pellaeon va
retrocedir cap a la seva cadira de comandament, es va asseure i va confirmar
que els asteroides i els feixos d'arrossegament estaven preparats.
I va esperar l'ordre
del gran almirall.
-Molt bé -va dir en
Bel Iblis -. Devastador, comenci a
retrocedir. Cobreixi a aquestes fragates d'escorta que té a babord. Cap
Vermell, atenció a aquests interceptors TIE.
La Leia va
contemplar el desplegament tàctic i va contenir la respiració. Sí, anava a
funcionar. Els imperials, que no desitjaven exposar-se al foc llançat des de
terra, permetien que els defensors retrocedissin cap a Coruscant, la qual cosa
deixava encara en perill a dues estacions de combat, però s'estaven demostrant
capaços d'aguantar més danys del que Leia esperava. I això també acabaria
aviat, el gran almirall fugiria abans que es presentés la flota del sector.
Gairebé havia conclòs, i havien sobreviscut.
-General Bel Iblis
-va dir un dels oficials -. Rebem una estranya lectura des del celler del Quimera.
- Quin és? -Va preguntar
en Bel Iblis, mentre s'acostava a la consola.
-Assenyala que els
feixos d'arrossegament han estat activats -L'oficial va indicar un punt en la
silueta del Destructor Estel·lar -. I està acumulant massa energia.
- És possible que
hagin de llançar tot un esquadró de caces TIE? -Va preguntar la Leia.
-No ho crec -va dir
l'oficial -. Un altre detall: pel que nosaltres sabem, res no ha sortit del
celler.
En Bel Iblis es va
posar rígid.
-Calculeu la
trajectòria de sortida -va ordenar -. A totes les naus: enfoquin els sensors en
aquesta direcció, per si capten emissions de propulsió. Crec que el Quimera acaba de llançar una nau
camuflada.
Algú va jurar
enèrgicament. La Leia va alçar la vista cap a la pantalla principal i se li va
fer un nus a la gola quan va pensar en la conversa que en Han i ella havien
sostingut amb l'almirall Ackbar. Aquest estava molt convençut (i l'havia
convençut a ella) que les propietats encegadores de l'escut protector eren
massa perilloses per utilitzar-les com a arma. Si en Thrawn havia aconseguit
solucionar el problema...
-Disparen de nou -va
informar l'oficial -. I una altra vegada.
-Igual que el Cap del Mort -va comunicar un altre oficial.
-Ordeneu a les estacions de combat
que rastregin i disparin cap a aquestes trajectòries -va ordenar en Bel Iblis -.
El més a prop possible del Destructor Estel·lar. Hem d'esbrinar el que planeja en
Thrawn.
Tot just havien sorgit les paraules
de la seva boca, quan una espurna de llum va aparèixer a la pantalla. Una de
les fragates d'escorta que es trobaven en la primera trajectòria projectada va
esclatar de sobte en flames, la seva secció de popa va escopir ferotges gasos
de propulsió quan tota la nau va girar bojament al voltant del seu eix
transversal.
- Col·lisió! -Va bordar algú -.
Fragata d’escorta Evanrue: impacte amb
objecte desconegut.
- Impacte? -Va repetir en Bel Iblis
-. No ha estat un tret de turbolàser?
-El telèmetre indica impacte físic.
La Leia va tornar la vista cap a la
pantalla. L’Evanrue intentava
recuperar el control, embolicat en gasos.
-Se suposa que els escuts protectors
són doblement encegadors -va dir la Leia -. Com estan maniobrant?
-Potser no ho estiguin fent -va dir
en Bel Iblis, amb veu tenyida de suspicàcia -. Equip tàctic, doni’m un nou curs
des del punt d'impacte amb l’Evanrue.
Assumeixi objecte inert. Calculeu velocitat d'impacte en relació amb la
distància fins al Quimera, i no
oblideu tenir en compte el camp gravitatori local. Proporcioneu la possible
localització al Devastador, ordeni
que obri foc quan tingui les coordenades.
-Sí, senyor -va respondre un tinent
-. Transmetent al Devastador.
-Pensant-ho bé, oblideu això últim
-va dir en Bel Iblis, mentre aixecava una mà -. Ordeneu al Devastador que utilitzi només el seu canó d’ions. Repeteixo, només
el canó d’ions. Res de turbolàsers.
La Leia va arrufar les celles.
- Intenta apoderar-se de la nau
intacta?
-Miro de capturar-la intacta, sí -va
dir a poc a poc en Bel Iblis -, però no crec que sigui una nau.
Va guardar silenci. A la pantalla,
el canó d’ions del Devastador va
començar a disparar.
El cuirassat va obrir foc, com en Thrawn
havia anticipat, però només amb el canó d’ions, va reparar sorprès en Pellaeon.
- Almirall?
-Sí, ja ho veig -va dir en Thrawn -.
Interessant. Jo tenia raó, capità: el nostre vell enemic corellià ha pres el
comandament, però fins al moment, està seguint els nostres designis.
En Pellaeon va comprendre i va
capcinejar.
-Intenta destruir l'escut protector
dels asteroides.
-Amb l'esperança de capturar-ne un
intacte -En Thrawn va tocar el seu tauler de control -. Bateries turbolàser de
proa: apuntin a l'asteroide número u. Disparin només quan jo doni l'ordre.
En Pellaeon va contemplar la seva
pantalla. El Cuirassat havia localitzat el seu blanc i els seus feixos iònics
desapareixien quan s'enfonsaven en l'escut protector. No resistiria molt més...
Tot d'una, les estrelles circumdants
es van esvair. Una foscor total es va produir durant un parell de segons, quan
l'escut protector es va ensorrar. Després, amb la mateixa brusquedat,
l'asteroide es va fer visible.
Els raigs iònics van cessar.
-Atenció, turbolàsers -va dir en
Thrawn -. Abans, vull que el vegin bé... Turbolàsers, foc.
En Pellaeon va traslladar la seva
atenció a la portella. Els feixos verds van desaparèixer en la llunyania,
directes al seu blanc. Un segon després, es va produir un lleu centelleig, que
es va repetir amb més potència a la pantalla. Una altra salva, una altra, una
altra...
-Alto el foc -va ordenar en Thrawn,
molt satisfet -. Aquí queda això. Hangar: sobrecàrrega?
-Hem arribat a setanta-dos, senyor
-va informar l'oficial tècnic, amb veu una mica tensa -, però la resistència en
derivació de la realimentació d'energia s'està posant al roig viu. No podem
seguir disparant molt més temps, sota pena de cremar la derivació o el projector
d'arrossegament.
-Cessin el foc -va ordenar en Thrawn
-, i indiquin a les altres naus que facin el mateix. Quants trets s'han
realitzat, capità?
En Pellaeon comprovar les xifres.
-Dos-cents vuitanta-set -va
contestar.
-Suposo que els vint-i-dos asteroides
restants han escapat.
-Sí, senyor -va confirmar Pellaeon -.
La major part, en els dos primers minuts, encara que no hi ha manera d'esbrinar
si s'han adoptat les òrbites preestablertes.
-Les òrbites específiques són
irrellevants. L'única cosa important és que aquests asteroides es troben al
voltant de Coruscant.
En Pellaeon va somriure. Sí, ho
estaven..., només que no eren tants com els rebels pensarien.
- Ens anem, senyor?
-Ens anem -va confirmar en Thrawn -.
De moment, com a mínim, Coruscant ha quedat al marge de la guerra.
En Drayson va assentir de cap i va
retrocedir cap al petit grup que l'esperava a escassa distància, darrere de les
consoles.
-Vet aquí les xifres definitives -va
dir amb veu buida -. No estan segurs del tot d'haver passat per alt algun entre
la runa de la batalla, però tot i així... El seu número és de dos-cents
vuitanta-set.
- Dos-cents vuitanta-set? -Va
repetir el general Rieekan, estupefacte.
-Aquest és el nombre -va assentir en
Drayson, i va mirar al Bel Iblis. Com si fos culpa seva, va pensar la Leia -.
Què farem ara?
En Bel Iblis s'acariciava la galta
amb aire pensatiu.
-Per començar, crec que la situació
no és tan greu com sembla -va dir -. Tenint en compte com de cars que resulten
aquests escuts, no veig capaç a Thrawn de reunir els recursos suficients per
adquirir-ne tres-cents, sobretot perquè un nombre molt més reduït ja seria
suficient.
- Creu que els trets dels altres
feixos d'arrossegament van ser falsos? -Va preguntar la Leia.
-Això és impossible -va objectar en Rieekan
-. Jo estava mirant el tauler sensor. Aquests projectors deixaven anar energia.
En Bel Iblis va mirar Drayson.
-Vostè sap més de Destructors
Estel·lars que nosaltres, almirall. Seria possible?
En Drayson va clavar la vista en la
llunyania. L'orgull professional va eclipsar per un moment la seva animadversió
cap al Bel Iblis.
-Podria aconseguir-se -va admetre
per fi -. Podria llançar una derivació de realimentació des del projector del
feix d'arrossegament, cap a un condensador lumínic o un dissipador d'energia,
la qual cosa permetria llançar una onada d'energia mesurable pel projector
sense fer res.
- Hi ha alguna manera de diferenciar
això del llançament d'un asteroide? -Va preguntar la Mon Mothma.
- Des d'aquesta distància? –En Drayson
va moure el cap -. No
-Gairebé és igual quants hi ha a
dalt -va dir en Rieekan -. A la llarga, les seves òrbites decauran, i deixar
que un de sol caigui a terra constituirà un desastre. Fins que ens haguem
desembarassat d'ells, no podrem arriscar-nos a baixar l'escut planetari.
-El problema consisteix a
localitzar-los -va reconèixer en Drayson -. I de saber que els hem destruït
tots.
La Leia va captar un moviment de cua
d'ull, i va tornar la vista quan un tens coronel Bremen es va reunir amb ells.
-Podria haver estat pitjor,
repeteixo -va assenyalar en Bel Iblis -. La flota del sector repararà d'aquí a
poques hores l'estació de transmissions en òrbita, i podrem dirigir la defensa
de la Nova República des d’ella.
-També ens resultarà més fàcil
transmetre l'alerta a tots els planetes -va parlar en Bremen -. La Mara Jade ha
fugit.
La Mon Mothma va respirar
profundament.
- Com? -Va preguntar.
-Amb ajuda -va respondre en Bremen,
ombrívol -. El guardià androide va ser desactivat. Una mena de cep. També va
esborrar aquesta part de la seva memòria.
- Quan va passar? -Va preguntar en Rieekan.
-Fa poques hores –En Bremen va
passejar la vista per la sala de guerra -. Vam posar doble vigilància a la
planta de comandament des que vam descobrir la fugida, pensant que potser
haurien preparat algun sabotatge, coincidint amb l'atac imperial.
-És possible que encara existeixi
aquest perill -va dir en Bel Iblis -. Han segellat el palau?
-Com la caixa forta d'un
contrabandista -va contestar en Bremen -. Dubto que continuïn al palau.
-Haurem d'assegurar-nos -va
intervenir la Mon Mothma -. Coronel, vull que organitzi un registre exhaustiu
del palau.
En Bremen va assentir de cap.
-Ara mateix.
La Leia va fer reunir totes les
forces. Allò no els agradaria.
-No es molesti, coronel -va dir, i
va tocar el braç d’en Bremen per detenir-lo -. La Mara no és aquí.
Tots la van mirar.
- Com ho sap? -Va preguntar en Bel Iblis.
-Perquè va sortir de Coruscant ahir
a la nit. Acompanyada d’en Han i en Luke.
Es va produir un llarg silenci.
-M'estava preguntant per què en Solo
no havia vingut amb vostè -va dir en Bel Iblis -. Vol explicar-nos el que
passa?
La Leia va vacil·lar, però cap
d'aquestes persones devia tenir relació amb Font Delta.
-La Mara creu saber on es troben les
instal·lacions de clonació imperials. Pensem que valdria la pena enviar un
petit grup a verificar-ho.
- Pensem? -Va bordar en Drayson -. A
qui es refereix?
La Leia el va mirar directament als
ulls.
-La meva família i uns amics íntims.
Les úniques persones incapaces de filtrar informació a l'Imperi.
-Això és un insult groller...
-Ja n'hi ha prou, almirall -el va
interrompre la Mon Mothma amb calma, però amb una dura mirada -. Els renys
poden esperar. Hagi estat prudent o no, la realitat és que ja s'han anat, i hem
de decidir la millor manera d'ajudar. Leia?
-El més important és fer veure que la
Mara continua aquí -va dir la Leia, i la tensió que ofegava el seu pit es va
suavitzar una mica -. Em va dir que només havia estat a Wayland una vegada, i
no sabia quant trigaria a reconstruir la ruta. Com més aviat arribin, menys
temps tindrà l’Imperi per enviar reforços.
- I després? -Va preguntar la Mon
Mothma -. Suposant que trobin les instal·lacions.
-Les destruiran.
Va seguir un moment de silenci.
-Ells sols -va dir en Drayson.
-Si no li sobra una flota per
enviar-los-hi, sí -va replicar la Leia.
La Mon Mothma va agitar el cap.
-No hauries d’haver-ho fet, Leia -va
dir -, sense consultar el Consell.
-Si ho hagués comunicat al Consell,
potser la Mara ja estaria morta. Si la notícia que és capaç de localitzar
Wayland arribés a orelles de l'Imperi, el següent comando que enviarien no es
limitaria a desacreditar-la.
-El Consell està per sobre de tota
sospita -va respondre la Mon Mothma amb veu gèlida.
- I tots els ajudants dels membres
del Consell, els estrategs, els oficials de subministraments i els
bibliotecaris? Si jo suggerís al Consell atacar Wayland, tota aquesta gent
s'assabentaria.
-I més -va assentir en Bel Iblis -.
Ella té raó.
-No m'interessa fer culpable a
ningú, Garm -va dir en veu baixa la Mon Mothma -, ni defensar la petita
parcel·la de poder de ningú. Em preocupa la possibilitat que tot això fos un
parany, Leia..., que li costi la vida al teu marit i al teu germà.
La Leia va empassar saliva.
-També vam pensar en això, però vam
decidir que valia la pena córrer el risc. I ningú més podia fer-ho.
Tothom va callar durant uns instants.
Llavors, la Mon Mothma es va remoure.
-Haurà de parlar amb tota la gent
que està al corrent de la fugida de la Mara Jade, coronel -va dir al Bremen -.
Quan obtinguem la localització de Wayland, si l'obtenim, veurem si els hi enviem
ajuda.
-Si comprovem que no es tracta d'un
parany -va afegir en Drayson, furiós.
-És clar -va corroborar la Mon
Mothma, sense mirar la Leia -. De moment, és l'únic que podem fer.
Concentrem-nos en els problemes immediats de Coruscant: la defensa, i la
localització d'aquests asteroides camuflats. General Bel Iblis...
Una mà vacil·lant va tocar
l'espatlla de la Leia. Aquesta es va tornar i va veure al Ghent.
- Tot ha acabat? -Va murmurar el
jove.
-La batalla sí -va contestar la
princesa, mentre mirava a la Mon Mothma i als altres. Ja estaven absorts en una
discussió sobre els asteroides, però algú repararia al final en la presència
d’en Ghent i l'expulsaria -. Vinga -va dir, i el va conduir cap a la sortida -.
L'hi explicaré a fora. Què opina dels codis xifrats de combat dels imperials?
-Oh, són magnífics, però la gent
d'aquí dins no em va deixar fer gran cosa. No coneixia les màquines tan bé com
ells. Tenien en funcionament una mena de sonda.
La Leia va somriure. La rutina de
descodificació millor i més sofisticada que els experts de la Nova República
havien arribat, i en Ghent la considerava una simple sonda.
-La gent s'acostuma a les rutines
-va dir amb diplomàcia -. Potser pugui arreglar que parli amb el responsable,
perquè li faci algun suggeriment.
En Ghent va fer un posat vague.
-No. Als militars no els hi agrada
la meva forma de treballar. Fins i tot en Karrde s'enfada de vegades. Per cert,
s'ha assabentat d'aquest transmissor pulsatiu que funciona per aquí a prop?
- El que Font Delta utilitza? -La
Leia va rematar -. El contraespionatge ha intentat localitzar-lo des que va
començar a transmetre, però fins ara no hi ha hagut sort.
-Uh -Va fer la impressió que en Ghent
digeria la informació -. Bé, és un problema tècnic. Jo no sé res d'això.
-Tranquil. Estic segura que se li
ocorreran altres maneres d'ajudar-nos.
-Sí -va dir el jove, i va extreure
una targeta de dades de la butxaca -. En qualsevol cas... Prengui.
La Leia va contemplar la targeta amb
el nas arrufat.
- Què és això?
-El codi xifrat del transmissor
pulsatiu.
La Leia es va aturar en sec.
- Com diu?
En Ghent també es va aturar, i la va
mirar amb ulls innocents.
-El codi xifrat que utilitza
com-es-digui. Vaig aconseguir desxifrar-lo.
La Leia el va mirar fixament.
- Així de senzill? Ho va desxifrar
sense més?
El jove va arronsar les espatlles.
-Bé, més o menys. Fa un mes que
treballo en això.
La Leia va contemplar la targeta de
dades que sostenia a la mà, i un estrany calfred, no del tot desagradable, la
va recórrer.
- Sap algú que el té? -Va preguntar
en veu baixa. En Ghent va moure el cap.
-Vaig pensar donar-lo al coronel
abans de sortir, però estava molt ocupat, parlant amb algú.
El codi xifrat de Font Delta..., i
Font Delta ignorava que el tenien.
-No li digui a ningú més. A ningú
més.
En Ghent va arrufar les celles, però
després va arronsar les espatlles.
-Molt bé. Com vostè digui.
-Gràcies -va murmurar la Leia, i
lliscar la targeta a la butxaca de la seva bata.
Era la clau per accedir a Font
Delta, ho sabia. Només necessitava esbrinar la forma correcta d'utilitzar-la.
I fer-ho ràpid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada