Ombres de l'Imperi (X)

Anterior

10

En Luke va veure com en Wedge allargava la mà cap al seu desintegrador.

- No! -Va cridar.

Massa tard.

La cap de mecànics va veure que la mà d’en Wedge anava cap a la seva arma, i es va tornar cap a ell i va disparar. El feix d'energia va passar entre en Wedge i en Luke amb un estrident xiulet, lliscant a escassos centímetres del costat del jove. En Luke va poder olorar l'acre aroma de l'aire cremat i ionitzat mentre saltava a un costat.

En Wedge no va tenir elecció. El seu feix desintegrador va donar de ple en el centre del cos de la dona i la va llançar a terra. L'olor de cremat es va tornar més potent, i es va fer encara més desagradable.

Quan en Luke es va inclinar sobre d’ella, de seguida va veure que la cap de mecànics mai més podria respondre a cap pregunta.

—Bé, suposo que ara sabem qui va manipular l'androide— va murmurar—. M'hauria agradat saber el perquè.

En Wedge va moure el cap.

—Potser podem esbrinar-ho. Faré un cop d'ull al seu expedient a l'ordinador.

—Fes-ho.

Pocs minuts després el Falcó Mil·lenari aterrava sobre la lluna. Quan la nau va estar fora de perill dins de l'hangar, l'escotilla es va obrir i la rampa va baixar cap a terra. Lando i Chewie van baixar per la rampa, seguits per C3PO. On estava...?

Allà estava. La Leia tenia un aspecte terrible. Caminava com si tingués mil anys d'edat.

—Leia?

El seu rostre s'havia convertit en una màscara plena d'abatiment i desesperació. En Luke va anar cap a ella i la va abraçar, però la Leia va romandre totalment immòbil entre els seus braços.

— Què ha passat?

—Boba Fett se'ns ha escapat— va dir la Leia.

—Sí— va dir en Lando darrere d'ells—, i hem tingut molta sort al poder sortir d'allà vius. Aquest lloc estava ple de caces TIE. Ho sento, Luke... Ho he intentat.

Chewie va assentir i va dir alguna cosa.

En Luke va assentir. Després va girar sobre els seus talons, amb un braç encara al voltant de la Leia. Aquell contacte amb el seu cos va fer que en Luke experimentés tota mena d'emocions trobades. Com si no tingués suficients enigmes d'aclarir amb en Vader, la Força i el costat fosc, el que sentia cap a la Leia era tot un univers desconegut que hauria d'anar explorant a poc a poc.

—Anem! — li va dir. — Ja se'ns acudirà alguna cosa.

La Leia estava deprimida, però la notícia que un androide havia estat manipulat va aconseguir obrir-se pas a través de la capa de desesperació que l'embolicava..., i la va espantar.

Quan Wedge i Lando van tornar després d'haver inspeccionat l'expedient de la cap de mecànics a través del sistema operatiu de comunicacions, els dos estaven molt seriosos.

— Què heu esbrinat? — Va preguntar la Leia.

—Bé— va dir en Wedge.— Sembla ser que el compte de la cap de mecànics va rebre una transferència de deu mil crèdits fa uns quants dies just després que el nostre esquadró arribés aquí. Lando va aconseguir accedir als registres comptables utilitzant..., eh..., un codi d'anul·lació prioritària que havia tret de no sé on.

— I?

—Els diners procedien d'una corporació inexistent utilitzada com a tapadora—va dir en Lando —. Vaig aconseguir seguir-li la pista a través de dues corporacions inexistents més, i vaig acabar trobant-me amb una cosa anomenada Empreses Sabre. L'última vegada que vaig sentir parlar-ne, Empreses Sabre era una organització igualment inexistent utilitzada per l'Imperi per a les seves operacions antiespionatge més secretes i clandestines.

— Penses que algú va pagar a la cap de mecànics perquè manipulés l'androide per tal que disparés contra en Luke? — Va preguntar la Leia.

—Si no ha sigut això el que ha passat, crec que estem davant d'una coincidència realment increïble — va respondre en Lando.

La Leia va assentir

—Aquest assumpte mostra les empremtes dels guants d’en Vader per tot arreu.

En Luke va bellugar el cap.

—Això no té cap sentit.

— Per què no?

—Vader em vol viu — va dir en Luke —. Vol que m’uneixi a l’Imperi.

—Potser hagi canviat de parer — va dir en Lando.

La Leia tenia la mirada clavada en el buit. Allò era realment seriós. Havia perdut en Han, potser per sempre «No, no pensis això», i no volia perdre en Luke també. En Luke era massa important, no només per l'Aliança..., sinó per a ella.

Volia en Han, però també volia en Luke. Potser no li voldria de la mateixa forma, però no desitjava que li passés res. Tenia una estranya sensació sobre tot allò, una... intuïció. Aquell intent de matar al Luke només era la punta d'una cosa molt més gran, una cosa que s'ocultava en el fons d'un immens llac d'aigües fangoses i fosques. La Leia havia d’esbrinar què era i detenir-ho.

—Hi ha una altra cosa— va dir en Lando—. En el compte de la cap de mecànics hi havia una notificació de crèdit pendent enviada per la mateixa empresa-tapadora.

— I què significa això? —Va preguntar en Luke.

—Vol dir que probablement hi haurà una altra transferència de fons. Crec que els deu mil només eren un primer pagament a compte. Si t'haguessin fet miques durant aquesta missió, llavors suposo que una quantitat molt més gran hauria estat ingressada en el compte d'aquesta dona. I, naturalment, em sembla que això planteja un munt de preguntes, no?

En Lando es va tornar cap a Wedge.

—Aquesta dona anava a disparar contra en Luke—va dir en Wedge—. La segona regla de la defensa pròpia és disparar primer i fer les preguntes després.

La Leia es va encarar amb Lando.

— Quina és la primera regla?

—Estar en un altre lloc quan comencin els trets.

Es van mirar els uns als altres. Què podia significar tot allò?

En Xízor sabia que l'exercici era necessari i essencial per gaudir d'un estat de màxima salut..., i a més el fet que els teus subordinats sabessin que tenies una gran potència física sempre ajudava a millorar el seu nivell d'obediència. El Príncep Fosc practicava les arts marcials de tant en tant, però sabia que això no era suficient. A part d'això, l'exercici l'avorria. Odiava haver d’exercitar-se. Aquesta era la raó per la qual estava assegut dins de la unitat mioestimuladora quan la Guri va entrar per parlar amb ell. La unitat era bastant senzilla: consistia en un camp sensor acoblat a un emissor electromioclònic ajustable controlat per ordinador. L'únic que calia fer era connectar i ajustar el nivell, i la unitat mioestimuladora feia treballar els músculs, obligant-los a contreure’s i relaxar-se segons una seqüència prefixada. Podies arribar a ser més fort amb només estar assegut dins d'ella, i la roioestimulació permetia desenvolupar una poderosa massa muscular sense haver de cansar-se aixecant pesos. Era una joguina magnífica.

La Guri va semblar sorgir del no-res.

En Xízor va arquejar una cella mentre les seves cuixes es convertien en una acumulació de durs nusos musculars, es relaxaven i tornaven a contreure després.

—El primer intent d'acabar amb l’Skywalker ha fracassat—va dir la Guri—. La cap de mecànics subornada ha mort.

En Xízor va assentir mentre els seus panxells s'endurien i s’estovaven sota els estímuls elèctrics.

—No és cap gran sorpresa. Sabíem que el noi era extremadament afortunat.

—O capaç— va dir la Guri.

En Xízor va arronsar les espatlles mentre els seus peus es tibaven i s'afluixaven.

—El que sigui. He estat pensant en aquest assumpte. Deixa actuar als nostres agents, i encarrega't de greixar els mecanismes segons sigui necessari. Assegura't que sembli que treballen per a l'Imperi i que estan directament relacionats amb en Vader. Si acaben amb l’Skywalker, fantàstic. Si no, tinc una altra idea que podria resultar encara més beneficiosa per a nosaltres.

—Com desitgeu.

En Xízor va moure un braç mentre l'onada estimuladora començava a pujar per les seves cames i es dirigia cap al seu estómac.

—Hi ha altres coses a les quals hem de prestar atenció. Tenim una gran empresa de dirigir. —Va guardar silenci durant uns moments, i quan va tornar a parlar ho va fer en un to sec i tallant—. Està l'assumpte de Transports Ororo.

La Guri va assentir.

—No crec que el Sindicat Tenloss sàpiga que Ororo està intentant apoderar-se de les nostres explotacions d'especialistes en el Sector Baji. Suposo que podríem fer que es donessin compte del que està passant i permetre que ells resolguessin el problema, però això no em convé. Vull que vagis allà i que vegis als directius d’Ororo. Deixa'ls ben clar fins a quin punt ens... agrada la seva ambició.

La Guri va tornar a assentir.

-Sol·licita una audiència amb Darth Vader abans d'anar-te'n. M'agradaria veure’l quan li vingui bé.

-Sí, príncep Xízor.

-Això és tot.

La Guri se’n va anar, i en Xízor va contemplar com el seu estómac s’ondulava sota la potent contracció estimuladora, formant una sèrie de rectangles arrodonits perfectament simètrics. No hi havia ni rastre de greix sobre d'aquells músculs.

Enviar la Guri perquè s'ocupés del problema que representava Ororo era una desagradable necessitat més: la cobdícia mai dormia, i en Xízor havia d'assegurar-se que tothom fos conscient de què qui s'interposés en el camí del Sol Negre aviat se’n penediria d'haver-ho fet. Per si sola, amb la presència de La Guri probablement n'hi hauria prou perquè els directius de l'empresa de transports deixessin de crear-li problemes, però en Xízor mai utilitzava una bufetada quan les circumstàncies requerien un cop de puny. Si fas mal a un enemic, sempre hauries fer-li el mal suficient perquè no pugui respondre als teus atacs: aquesta era una de les veritats bàsiques de la vida, i no calia oblidar-la mai.

En Xízor tenia plans per a Ororo, i aquests plans no només castigarien l'estupidesa dels seus directius sinó que a més beneficiarien en Xízor en altres assumptes. Tot el que hi havia a la galàxia estava interconnectat: si sabies alimentar adequadament, una guspira en un lloc podia convertir-se en una conflagració en un altre. En Xízor sempre estava buscant connexions, i sempre estava intentant esbrinar com es podia aconseguir que un esdeveniment ocorregut en un extrem de la galàxia servís als seus fins en l'altre. Igual que passava en els holojocs tridimensionals, hi havia petits moviments que podien anar sumant uns als altres fins a crear moviments més grans. En teoria, una petita empenta clavada en el lloc adequat i en el moment just podia esfondrar tota una muntanya..., i com a líder del Sol Negre, en Xízor havia de saber on i quan calia donar aquesta empenta.
Oh, sí. Ororo pagaria la seva temeritat, i ho faria de formes que els seus directius ni tan sols podien imaginar.

En Xízor es va recolzar en el seient i va permetre que les màquines mioestimuladores seguissin enfortint el seu cos.

En Darth Vader va contemplar l'holograma de la Guri, l’androide humana d’en Xízor.

—Molt bé—va dir—. Digues al teu amo que accedeixo a veure’l. Tinc alguns assumptes per resoldre en el celestial de l'Emperador. Que es reuneixi amb mi allà d'aquí a tres hores estàndard.

En Vader va tallar la connexió. Què volia en Xízor? Fos el que fos, en Vader no havia cregut ni per un sol instant que es tractés d'alguna cosa que pogués beneficiar l’Imperi..., llevat que beneficiés també a ell mateix.

El Senyor Fosc del Sith va avançar per les entranyes del seu castell, dirigint-se cap a l'hangar on estava atracada la seva llançadora personal. Podria haver pres el turboascensor que portava al celestial, ja que la major part dels passatgers i carregaments eren traslladats fins als gegantins satèl·lits orbitals a través de les connexions que els unien a la superfície del Centre Imperial, però en Vader no havia aconseguit sobreviure durant tant de temps corrent riscos estúpids i innecessaris. Els ascensors dels celestials poques vegades patien avaries, però eren vulnerables als atacs, tant des de dins com des de l'exterior. No, era infinitament preferible comptar amb el control del seu propi vehicle blindat, on el costat fosc podia ser desencadenat, juntament amb el foc dels canons làser, en el cas que arribés a ser necessari fer-ho.

Mentre avançava per un dels seus austers passadissos, en Vader va començar a pensar en un altre problema. De moment l'Emperador no volia que perseguís a l’Skywalker, almenys no personalment. L'Emperador encara no havia parlat directament d'això, però la construcció de la nova i més poderosa Estrella de la Mort havia patit seriosos retards. Els supervisors i directius oferien moltes excuses; material, treballadors, constants canvis en els plans, i l'Emperador s'estava impacientant. En Vader estava gairebé segur que només seria qüestió de temps abans que l'Emperador l’enviés allà per supervisar aquell projecte que anava tan endarrerit. La rapidesa amb la qual un general, que mai tenia pressa quan es trobava lluny de l'Emperador, aprenia a córrer de sobte quan era visitat per algú que podia invocar el poder del costat fosc resultava realment sorprenent. Els oficials imperials que es burlaven de la Força eren uns ignorants.

Els únics que no temien el poder d’en Darth Vader eren aquells que mai s'havien enfrontat a ell.

En Vader no creia que l'Estrella de la Mort fos l'arma invencible i omnipotent que els seus dissenyadors havien promès a l'Emperador. Ja havia sentit aquesta mateixa història amb anterioritat i, tot i estar molt mal equipades, les forces rebels havien demostrat quan allunyades que estaven de la realitat amb la destrucció de la primera Estrella de la Mort.
No, això no era totalment cert. Va ser en Luke Skywalker qui va assestar el cop letal, demostrant per a gran satisfacció d’en Vader que la Força era més poderosa que la tecnologia més sofisticada i mortífera. Però... L'Emperador no estava d'acord amb ell, i no es podia fer res. Haver d'esperar allà era un altre inconvenient que no podia ser evitat. Els desitjos de l'Emperador eren ordres, i sempre havien de ser respectats.

En Vader va arribar a l'hangar de la llançadora. Un guàrdia estava immòbil davant de la porta.

— Està la meva llançadora preparada per enlairar-se?

—Ho està, Lord Vader.

—Excel·lent.

En una ocasió la seva llançadora no havia estat preparada quan en Vader desitjava utilitzar-la, i l'escarment exemplar que havien estat objecte els tècnics de manteniment havia estat suficient per evitar que això tornés a passar.

En Vader va passar al costat del guàrdia i va anar cap a la seva nau.

No podia anar a la recerca d’en Luke, però podia fer que altres s'encarreguessin de trobar-lo. Aquells engranatges ja havien començat a girar. Darth Vader havia ofert una recompensa enorme i la seva gratitud a qui li portés al Luke Skywalker amb vida. De moment, no podia fer res més.

— Per què jo? —Va preguntar en Luke.

Estaven al costat del Falcó. Els tècnics de manteniment de l'esquadró d’en Wedge entraven i sortien de la nau i es movien al seu voltant, reparant els danys que havia patit durant el seu fracassat intent d'arribar fins a la nau d’en Boba Fett. L'interior de l'enorme edifici prefabricat seguia estant tan fred com quan van arribar.

—Perquè és el teu món natal i ets qui està més familiaritzat amb ell—va respondre la Leia—. Algú ha d'anar allà per intentar trobar a Boba Fett. Has de practicar les teves capacitats, i necessites un lloc tranquil per fer-ho. Ets l'elecció més lògica.

En Luke va moure el cap. La idea no li agradava gens, i a més tenia la impressió que la Leia no estava sent totalment sincera amb ell.

—Escolta, aquests assumptes de l'Aliança teus... No poden esperar? —Va preguntar.

—No. Porta't a l’R2 i torna a la casa d’en Ben. Lando, Chewie, C3PO i jo ens reunirem amb tu allà quant m'hagi ocupat d'ells.

En Luke va sospirar. La Leia probablement tenia raó, però la idea seguia sense agradar-li.

—D’acord. Però tingueu molta cura.

Després que en Luke s'hagués marxat en la seva ala-X amb l’R2, el viatge era bastant llarg i havien hagut d’aprovisionar la nau amb aliments i aigua, encara que en Luke necessitaria una dutxa quan arribés allà, la Leia va decidir tenir una petita conversa amb Dash Rendar.

— Estàs disponible per a un treball? —Li va preguntar.

—Sempre estic disponible, preciosa..., si se’m paga prou.

—Vull que vagis a Tatooine i que no perdis de vista en Luke.

En Dash va arquejar una cella.

— Vols que sigui el seu guardaespatlles? Perfecte. Puc fer-ho, per descomptat. Però si el noi s'assabenta, no li agradarà gens.

—Doncs procura que no et vegi— va dir la Leia—. Algú va intentar matar-lo, i crec que tornaran a intentar-ho. Quant?

En Dash va dir una xifra. Lando va deixar anar un xiulet.

—Vaja, noi... Ets un autèntic penques, no?

—El millor mai està a bon preu, Lando. Per avançat, princesa.- La Leia va somriure.

—Veig que no tens molt bon concepte de mi— va replicar—. És que semblo tan estúpida? Una tercera part per avançat, i les dues terceres parts restants quan hi arribem..., sempre que en Luke segueixi amb vida.

—No puc garantir-ho.

—Em pensava que eres el millor.

En Dash va somriure.

—Ho sóc. La meitat per endavant, i l'altra meitat quan arribis allà.

—D’acord.

Després d'haver-li pagat i que en Dash s'hagués anat, la Leia es va girar cap en Lando.

—Bé, i ara permet-me que et faci una pregunta hipotètica.

—Endavant, sempre que no t'importi rebre una resposta hipotètica.

— Quina seria la millor manera de posar-se en contacte amb algú dels nivells superiors del Sol Negre?

En Lando la va mirar com si la Leia acabés de dir-li que podia volar agitant els braços.

Després va moure el cap.

— La millor manera? No intentar-ho.

—Vinga, Lando... Això és important.

—El Sol Negre és el pitjor tipus de mala notícia que es pugui arribar a imaginar, princesa. No són la classe de gent amb la qual hagis de compartir el llit, creu-me.

—No estic planejant compartir el meu llit amb ells. Només vull fer una ullada a l'armari on guarden la roba.

— Què?

—Algú acaba de tractar de matar en Luke— va dir la Leia—. Potser ha sigut en Vader, i potser no ha sigut ell. El Sol Negre posseeix una vasta xarxa d'espionatge pròpia, més antiga i potser més gran que la de l'Aliança. Poden esbrinar qui és el responsable d’això que ha passat.

Chewie va deixar anar una barreja de grunyit i gemec.

—Estic totalment d'acord amb tu, amic meu— va dir en Lando, i el wookiee i ell van intercanviar una ràpida mirada—. Això és un gran error.

La Leia va seguir parlant.

—Però disposes de les connexions necessàries i pots posar-me en contacte amb ells, oi?

—Segueix sent una mala idea.

—Lando...

—Sí, sí. Conec unes quantes persones.

La Leia va somriure.

—Fantàstic. On podem trobar-les?

Següent