Ombres de l'Imperi (V)

Anterior

5

Darth Vader estava nu dins de la seva càmera mèdica hiperbàrica. La il·luminació interior havia estat desconnectada, i en Vader es trobava lliure de l'armadura que havia de portar per poder-se moure en públic. La Força era poderosa i en Vader pensava que el costat fosc de la Força era encara més poderós que el costat de la llum, però mai havia estat capaç d'usar-lo per guarir les terribles cremades sofertes pel seu cos fins al punt on hauria desitjat fer-ho. Que fos viu ja gairebé era un miracle però, sense que sabés per què, no havia aconseguit arribar a controlar les energies necessàries per produir una regeneració completa. En Vader creia que era possible fer-ho i que, amb la meditació i l'ensinistrament suficients, algun dia seria capaç de reconstruir-se a si mateix per tornar a ser l'home que havia estat en el passat.

Físicament, si més no.

En l'aspecte mental, mai tornaria a ser el d'abans. Abans havia estat feble, estúpid i idealista. L’Ànakin havia estat molt semblant a com era en Luke Skywalker en aquell moment: sols potencial..., i molt poca cosa més.

Sí, la Força cremava amb una gran intensitat dins d’en Luke, i potser encara amb més potència del que ho havia fet dins de l'Ànakin. Però el noi havia de lliurar-se al costat fosc per descobrir on era el veritable poder i per poder convertir en realitat la seva promesa actual. Si no ho feia, l'Emperador destruiria en Luke.

I en Vader no volia que això passés.

Quan van lluitar, en Vader també havia intentat aniquilar el noi, però això només havia estat una simple prova. Si hagués estat capaç de matar en Luke sense dificultat, llavors en Luke no s'hauria merescut que portés a terme l'esforç que suposaria el seu reclutament. Però encara que no hi havia dubte que en Vader havia intentat derrotar en Luke, el noi va saber resistir. Tot i les habilitats superiors d’en Vader i de tota la seva experiència, en Luke havia sobreviscut sense patir més danys que l'amputació d'una mà, una pèrdua que era molt fàcil de reparar.

Aquella trobada havia fet que en Vader experimentés sentiments i emocions, cosa que li passava molt rarament en els últims temps. Hi havia sentit l'excitació d'enfrontar-se a un oponent digne d'ell, i orgull per què qui se li oposava amb tant de vigor era el seu propi fill. En Vader va somriure a la foscor que l'envoltava. L’Obi-Wan no li havia dit al Luke que l’Ànakin Skywalker s'havia convertit en Darth Vader. La ira que en Luke sentia cap a l'assassí del seu mestre havia estat molt potent, i havia permès que el costat fosc pogués arribar-hi. Si en Vader no hagués fet miques aquesta ira mitjançant la por i la confusió revelant al noi que era el seu pare, en Luke podria haver-lo derrotat. Un Jedi no lluita dominat per la ira: el que fa és controlar les seves emocions i permetre que la Força flueixi a través d'ell.

Però el costat fosc necessitava ser alimentat amb emocions molt potents, i quan era alimentat, llavors tornava aquest suport decuplicat.

En Luke havia sentit el poder del costat fosc. En Vader havia de trobar-lo i permetre que tornés a sentir-ho. El costat fosc era additiu, i la seva atracció era més poderosa que la de qualsevol droga. Quan en Luke l'acceptés, seria més poderós que en Vader i més poderós que l'Emperador. Junts podrien governar la galàxia.

Ja n'hi ha prou. Havia arribat el moment de fer una altra prova.

En Vader va passar la mà per sobre dels controls sensibles als moviments de la càmera. La càmera esfèrica es va obrir i la tapa es va alçar amb un xiuxiueig de mecanismes hidràulics i aire pressuritzat que s’escapava del recinte hermètic. En Vader es va trobar exposat a la sala, sobtadament desproveït de la protecció del camp supermedicat i altament oxigenat de l'interior de la càmera.

Es va concentrar en la injustícia del seu estat i en l'odi que sentia cap a l’Obi-Wan, l'home que l'havia convertit en el que era. Juntament amb l'odi i la ira, el poder del costat fosc de la Força va impregnar tot l'ésser d’en Vader.

I durant un moment els seus teixits destrossats es van alterar, i els seus pulmons plens de cicatrius, els seus alvèols morts i els seus passatges respiratoris obstruïts es van allisar i van tornar a ser com havien estat abans.

Durant un moment, Darth Vader va poder respirar tal com respiraven els éssers normals.

La seva sensació d'alleujament, el seu triomf, la seva alegria en ser capaç de fer allò va apartar el costat fosc d'ell tan ràpidament i inevitablement com una llum expulsa les ombres. El costat fosc consumia àvidament la ira, però la felicitat era com un verí per a ell. El poder de les tenebres el va abandonar, i quan ho va fer en Vader ja no va poder seguir respirant.

Va moure la mà, i mitja cúpula va baixar i va tornar a deixar segellat el seu cos dins de la càmera.

Ho havia aconseguit durant uns instants, tal com havia fet en diverses ocasions anteriors. El truc estava a mantenir aquell efecte. No havia de permetre sentir alleujament, i havia de trobar alguna forma de seguir aferrant-se a la seva ràbia fins i tot mentre es curava.

Era molt difícil. Encara no havia eliminat del tot a l’Ànakin Skywalker, aquell home fràgil i ple de defectes del qual havia nascut. Fins que ho fes, en Vader mai podria lliurar-se per complet al costat fosc. Aquell tènue puntet de llum perdut entre la foscor que havia estat incapaç d'eradicar en tots aquells anys, sense importar gaire tot el seu esforç per fer-ho, era la seva major debilitat i la seva tara més terrible.

En Vader va sospirar. Hauria d’intentar-ho amb més afany. No podia permetre tenir cap punt feble, perquè fins i tot suposant que els seus enemics no ho aprofitessin..., llavors serien els amics d’en Vader els qui ho utilitzarien per acabar amb ell.

En Luke va tornar a col·locar la gemma a l'abraçadora i va respirar fondo. Ja havia tallat les primeres facetes, i els talls s'estaven tornant cada vegada més difícils i complicats de portar a terme. Si colpejava el tallador amb massa força, podia fer miques la gemma, i en aquest cas hauria de coure una altra al forn i tornar a començar des del principi.

Chewie estava observant, aparentment molt interessat, mentre la Leia feia una migdiada al dormitori. En Lando els havia deixat en l'estatge d’en Ben i havia anat a Mos Eisley amb el lliscador de superfície. No trigaria a tornar... Chewie, que acabava de sentir alguna cosa, va apartar la mirada de la gemma i va parlar.

C3PO, que estava jugant una partida d'algun joc de traducció amb l’R2, es va tornar cap a ells.

—Chewbacca diu que l'amo Lando ha tornat.

En Luke va assentir, però va seguir concentrat en el seu treball. Va colpejar suaument el tallador amb el martellet de fusta...

Una prima làmina es va desprendre de la pedra. Fantàstic! Perfecte...

En Lando va entrar. Estava somrient.

— Per què estàs tan content? —Va preguntar en Luke

—Acabo de rebre una transmissió codificada d’en Dash Rendar. La nau d’en Boba Fett està a Gall.

En teoria, només l’Imperi podia utilitzar l’holored, un sistema de comunicacions molt car i d'accés severament restringit. A la pràctica, qualsevol persona amb un mínim d'educació electrònica primària podia accedir a la xarxa, utilitzar uns quants relés i fer trucades sense cap dificultat. A més, i per agreujar el delicte mitjançant la burla, també podia fer que l'Imperi pagués les seves trucades.

En Luke es va aixecar d'un salt.

— Quan podem marxar?

—Ja tinc preparat el Falcó Mil·lenari per a la partida. Quant trigaràs a tenir preparat la teva ala-X perquè pugui enlairar-se?

— Podrem enlairar quant jo i l’R2 estiguem a bord!

— A bord de què? —Va preguntar la Leia des de la porta del dormitori mentre es fregava els ulls per eliminar els últims rastres de la son.

— Em sembla que hem donat amb ell—va dir en Lando.

—Em reuniré amb vosaltres en l'òrbita—va dir en Luke.

Estava somrient, l'espera per fi s’havia acabat.

—Enviaré una trucada en codi als caces d’en Wedge—va dir la Leia.

En Luke va assentir.

Anaven a rescatar en Han.

En Jabba estava esperant a la sala dels visitants. El Príncep Fosc va entrar i va contemplar al hutt. Els Hutts eren unes criatures repugnants i de pèssims modals, però això no impedia que resultessin molt útils.

— <Us Saludo, príncep Xízor>—va dir en Jabba en l'idioma dels Hutts.

—Parla en bàsic—va dir en Xízor.

—Com desitgeu.

— Com van els teus negocis, Jabba? Van bé les coses en el teu sector?

—Podrien anar millor. Els beneficis estan pujant, en general. El cost dels suborns imperials també han pujat, naturalment. Igual que el cost dels transports i els sous. Però es fa el que s'ha de fer.

—Tinc entès que últimament has estat fent alguns petits negocis amb alts càrrecs imperials.

En Jabba va respondre amb una mirada interrogativa..., o almenys amb una mirada tan interrogativa com podia arribar a llançar un hutt.

—Em refereixo a Lord Vader.

—Ah. No directament, altesa. Fa poc vaig contractar a diversos caçadors de recompenses per intentar cobrar un deute pendent amb un home que es negava a pagar. Finalment un d'ells, Boba Fett, els serveis crec que vós mateix heu utilitzat en un parell d'ocasions, va aconseguir localitzar la..., ah..., la font del deute en mans imperials. Lord Vader estava al comandament de les forces imperials. Se m'ha dit que es tractava d'una mera coincidència.

—Em sembla que estàs parlant del capità Solo, no?

No es tractava d'una pregunta, i pretenia recordar a Jabba que en Xízor també comptava amb unes quantes fonts d'informació pròpies. Estaven jugant a un joc molt complicat, i tot havia de ser equilibrat amb la major precisió possible. En Xízor necessitava informació, però no podia revelar en què consistia aquesta informació que tanta falta li feia i, en conseqüència, havia de donar subtils voltes al voltant del que realment li interessava. També havia de deixar clar al hutt qui manava allà, i havia de demostrar-li que estar assabentat de fets trivials formava part d'aquest de controlar la situació.

—És un contrabandista de tercera categoria—va dir en Jabba—. Ha tingut la seva utilitat en el passat, però es va unir a l'Aliança i em deu diners.

— Et ve de gust prendre alguna cosa, Jabba?

—Gràcies. Alguna cosa que cruixi i es pugui mastegar, potser?

En Xízor va moure una mà i un androide de servei va aparèixer gairebé a l'instant, sostenint una safata on hi havia insectoides i algun líquid repugnant que se sabia que era molt del gust dels Hutts.

—Ah, gràcies, altesa.

En Jabba va agafar una d'aquelles criatures que es retorçaven i se la va menjar. En Xízor es va inclinar cap endavant, com si volgués crear una atmosfera més relaxada i de major proximitat física.

—Últimament jo també he fet alguns negocis amb en Vader—va dir—. La teva presència aquí és de la màxima importància per mi, Jabba: tota informació sobre el Senyor Fosc del Sith, encara que es tracti dels detalls més petits, em serà de gran ajuda en la meva situació actual. Aquest acord teu amb Boba Fett... Ha finalitzat ja?

—Encara no, gran príncep. Encara estic esperant que em faci el lliurament del capità Solo.

—Hmmm—va dir en Xízor, com si acabés de recordar una nimietat que se li havia passat per alt fins aquell moment—. Aquest tal Solo formava part de la força rebel que va atacar l'Estrella de la Mort, oi?

—Sí, altesa. Ell i els seus amics van jugar un paper decisiu en la seva destrucció. El wookiee Chewbacca, la princesa Leia Organa i un jove desconegut anomenat Skywalker... Tots ells van estar involucrats en la catàstrofe.

— Skywalker?

En Jabba va riure, produint una espècie de tro ofegat embolicat amb ecos que va retrunyir dins del seu enorme cos.

—Sí. Tinc entès que pensa que és un Cavaller Jedi—va dir quan va haver acabat de riure—. Fins fa poc estava a Tatooine.

— I on és ara?

— Qui sap? Se'n va anar del planeta en la seva ala-X no fa gaire temps.

En Xízor es va recolzar en el seu seient.

—Hmmm. Probablement no significa res, però és possible que aquestes coses em siguin d'alguna utilitat. Si alguna d'aquestes persones torna a Tatooine, agrairia moltíssim el fet de saber-ho immediatament.

—Certament, príncep Xízor.

En Xízor va assentir. Bàsicament ja havia acabat, però va seguir conversant amb el hutt i va fingir que l'opinió d’en Jabba era valuosa i que necessitava escoltar-la. Va permetre que la conversa prosseguís durant deu minuts més, i va fer unes quantes preguntes sobre els moviments de les tropes imperials i el desplegament naval perquè en Jabba pogués pensar que aquesta era la raó per la qual havia estat cridat a la seva presència. Quan li va semblar que ja havia parlat l'estona suficient, en Xízor va somriure.

—Aquesta informació és altament confidencial, vell amic—va dir—. Ha de romandre entre nosaltres dos. La teva cooperació serà adequadament... agraïda.

Els enormes llavis del hutt van reflectir el somriure d’en Xízor. De vegades el suau frec d'una paraula amable tenia més poder que l'impacte d'un dur bastó. En Jabba no era estúpid, i sabia què els passava als que es guanyaven l’enemistat del Príncep Fosc. Però... Era preferible permetre que en Jabba pensés que formava part d'algun negoci d'importància vital, que estava participant en alguna retorçada conspiració i era un confident en què es tenia la màxima confiança. Que els seus subordinats i enemics es pensessin que el líder del Sol Negre valorava els seus consells no perjudicaria en res a la reputació del hutt. La por era bona, però la por unida a la cobdícia era encara millor.

En Xízor va assentir i va marxar.

Els seus espies s'havien assabentat que Darth Vader havia lliurat a Solo, un petit contrabandista i ocasional pilot de l'Aliança, al famós caçador de recompenses Boba Fett a Bespin. En Fett apareixeria a Tatooine tard o d'hora per lliurar a Solo i recollir els seus crèdits. Però els espies d’en Xízor indicaven que l'Esclau I, la nau d’en Fett, no estava a Tatooine..., i fins ara aquests espies no havien aconseguit esbrinar el parador del caçador de recompenses.

Bé, era igual. La galàxia era molt gran, i aquest tipus de recerques requerien seu temps.

Però en Xízor estava disposat a apostar que l’Skywalker estava assabentat del que li havia passat al seu amic i havia tornat a Tatooine per esperar que en Fett aparegués per fi. Que s'hagués marxat podia significar moltes coses. Potser s'havia afartat d'esperar, encara que en Xízor no ho creia probable. Potser tenia assumptes urgents que atendre que no guardaven cap relació amb Solo. Potser havia descobert, a través de l'Aliança, on era el seu amic. Això també era possible, atès que els contactes de l'Aliança eren bastant amplis i incloïen a una gran part de la famosa xarxa d'espionatge dels bothans.

No importava. Si així era, no es podia fer res. Però en Xízor si podia augmentar les possibilitats que els seus agents trobessin l’Skywalker.

Va arribar a la seva càmera privada i va cridar a la Guri. L’androide va entrar sense fer cap soroll.

—Fes circular la informació que els qui pretenguin cobrar la recompensa per l’Skywalker haurien localitzar el caçador de recompenses Boba Fett. L’Skywalker molt probablement donarà amb ell tard o d'hora, i es poden traçar plans adequats per en aquesta eventualitat.

La Guri va assentir sense dir res. En Xízor va somriure.

La Leia estava asseguda a la zona de descans del Falcó Mil·lenari, veient com Chewie i C3PO jugaven una partida en el tauler hologràfic. Lando era a la cuina, preparant alguna cosa que feia una olor espantosament dolenta i que seria el seu sopar. En Luke estava assegut al costat de la Leia i netejava les lents dels receptors electrofotònics de l’R2. L'ala-X d’en Luke estava adherit al casc del Falcó, el viatge podia fer-se a bord del caça, però el salt era una mica massa llarg per fer-ho sense dormir, menjar o utilitzar el cubiculum sanitari.

El Falcó solcava l'hiperespai sota la direcció del pilot automàtic, funcionant molt millor del que tenia dret a fer-ho donat el seu aspecte general. Quan la Leia havia vist per primera vegada el vaixell de càrrega corellià, va estar a punt de posar-se a riure. La nau semblava haver estat rescatada d'un munt de ferralla. Però encara que hi havia alguns sistemes que els donaven problemes de tant en tant, també resultava obvi que el Falcó havia estat considerablement modificat perquè pogués volar més de pressa i tenir més potència de foc del que mai havien pretès els seus dissenyadors corellians. La nau havia pertangut a Lando fins que la va perdre en una partida de sàbacc en què en Han tenia millors cartes que ell.

En Han...

«No, no pensis en ell ara.»

Chewie va dir alguna cosa que va sonar tan plena d'irritació com mancada de cortesia.

—Bé, em sap greu—va replicar C3PO—, però és una jugada totalment correcta. No tinc la culpa que no se t’ocorregués que jo podia fer això.

Chewie va dir alguna cosa més.

—No, no vaig a treure aquesta peça d'on l'he posat. I no m’amenacis. Si m’arrenques el braç, no tornaré a jugar amb tu.

Chewie va remugar alguna cosa inintel·ligible, i després es va recolzar en el seu seient i va clavar la mirada en el tauler hologràfic.

La Leia va somriure. El wookiee i l'androide de protocol eren com un parell de nens petits.

Es va tornar i va contemplar en Luke, que estava traient la pols de micrometeorits acumulada sobre l’R2. En Luke estava tan impacient per rescatar al Han com ella. Això resultava interessant, tenint en compte que la Leia ja havia percebut la competició per atreure la seva atenció que hi havia entre ells. Un home amb menys escrúpols hauria pogut aprofitar l'absència d'un rival, però fins ara en Luke no ho havia fet. Això era el meravellós d’en Luke: volia vèncer, però volia vèncer noblement i sense fer trampes.

En Lando va entrar a la zona de repòs portant-ne una safata on hi havia diversos plats i bols fumejants.

—El sopar està servit—va dir, i va somriure—. Tenim estofat de giju. Tots el van mirar fixament, i després van seguir amb allò que havien estat fent en aquell moment.

—Res de baralles, si us plau, que hi haurà per tots—va dir en Lando mentre el seu somriure s'anava esvaint.

La Leia va donar un cop d'ull al contingut de la safata i va pensar que semblava un encreuament entre el plàstic de bota fos i el fertilitzant, amb una mica de vegetació podrida de pantà empolvorada per sobre. A més, també feia pudor tal com s'imaginava que hauria empestat aquesta combinació.

—Apa, apa... M'he passat una hora a la cuina preparant això. Vinga, a sopar tothom!

Chewie dir una cosa que, a jutjar pel seu to, no semblava un comentari elogiós.

—Ei, amic, si no t'agrada, la propera vegada cuines tu.

En Luke va apartar la mirada de la seva tasca de neteja de les lents de l'R2 i va fer una ganyota de fàstic.

— Estofat de giju? —Va exclamar—. Sembla plàstic d'una bota vella barrejat amb fertilitzant i una mica de vegetació podrida de pantà. I a més fa olor igual...

La Leia va deixar anar una rialleta.

— Perfecte, perfecte! —Va dir en Lando, deixant la safata al centre del tauler hologràfic. Les diminutes figures del joc van semblar quedar sobtadament enterrades fins els malucs o el pit en aquella viscosa substància fumejant—. No us ho mengeu, així hi haurà més per a mi.

En Lando va agafar un bol, va submergir una cullera en ell i se la va portar a la boca.

— Veieu? —Va balbotejar, amb la boca plena d'estofat—. Està superb, i... Va deixar de parlar. L'expressió del seu rostre va passar de la irritació a la sorpresa, i després va lliscar cap a l'horror per acabar internant-se decididament en la repugnància.

Es va obligar a empassar-s’ho. Després va esbufegar i va moure el cap.

—Oh, noi. Potser he fet servir massa espècia boonta—va murmurar—. Potser serà millor que obri un parell de llaunes de mongetes per sopar.

En Luke i la Leia van riure en el mateix instant, i es van mirar l'un a l'altre.

La Leia va arribar a la conclusió que hagués pogut estar en llocs molt pitjors que allà, amb els seus amics.

Sí, hi havia llocs molt pitjors...

Següent