17
-Ho zento -va dir l’Àvaro-. El Zol
Negre no ha de venir corrent noméz perquè jo li ho digui.
La Leia va bellugar el cap,
sentint-se cada vegada més disgustada. Ella i Chewie estaven al despatx de
l’Àvaro, i l'encarregat del casino tornava a donar-los llargues. En Lando era
tan feliç com un porc dels pantans que hagués trobat un bell estany de fang
calent, ja que estava guanyant gairebé totes les partides de cartes en les que
prenia part. Fins i tot Chewie semblava passar-s’ho bé al casino, però si no
passava alguna cosa aviat, la Leia no trigaria a començar a arrencar-se els
cabells. Mai havia estat el tipus de persona capaç d'estar assentada molt de
temps sense fer res.
-D'acord-va dir-. Vaig a dir-te què
farem: si a finals de la setmana que ve no ha vingut ningú, provarem sort en un
altre lloc. L’Àvaro va arronsar les espatlles.
-Com vulgueu.
«Per desgràcia, no hi ha moltes
probabilitats que pugui fer el que vull», va pensar la Leia. El que volia era
posar-se en moviment, estar fent alguna cosa, esbrinar qui volia acabar amb en
Luke i per què. Haver preparat aquell intent d'assassinat mitjançant la cap de
mecànics de tal manera que el fil pogués ser seguit amb tanta facilitat fins al
Senyor Fosc del Sith semblava una mostra increïble de poca traça per part de
Darth Vader. La Leia no tenia cap altra idea pel que fa a qui podia voler veure
mort en Luke, encara que era conscient que hi havia ocasions en les quals el
que alguna cosa semblés massa obvia no significava que estiguessis davant un
parany.
Però també hi havia ocasions en què
passava tot el contrari.
Es va aixecar i va sortir del
despatx de l’Àvaro. No tenia molt on triar. Esperaria, però no ho anava a
passar gens bé fent-ho.
La Guri es disposava a partir cap a
Ròdia quan en Xízor va decidir parlar amb ella.
-Abans que te'n vagis, tinc una altra
feina per a tu. En els meus arxius personals hi ha un document secret
identificat mitjançant la clau «Ruta». Ja saps de què es tracta.
-Sí.
-Fes un duplicat d'aquest document i
assegura't que arriba a les mans del nostre agent doble bothan en Bothawui.
També has d'assegurar-te que sàpiga que som responsables del seu lliurament.
La Guri no va dir res, però en Xízor
va poder percebre la seva reluctància.
-No ho aproves- va dir.
-No em sembla que això sigui
convenient per als vostres interessos- va dir la Guri.
-Ah, però sí que ho és. Que el Sol
Negre posi aquest bri d'informació en les mans de l'Aliança sense demanar res a
canvi farà que estiguin molt més disposats a confiar en nosaltres. En
l'improbable cas que l'Imperi arribés a perdre aquesta guerra, l'Aliança ens
recordaria com amics en comptes de com enemics.
La Guri va assentir. L’entenia, tant
si estava d'acord com si no.
-Altesa... -Va dir, i se'n va anar.
En Xízor va reflexionar en la
preocupació de La Guri mentre tornava a repassar el seu pla. La nova informació
suposaria una addició a les dades que ja havia fet que fossin descobertes pels
bothans. Hi havia un petit risc, per descomptat, però no era molt gran..., si
més no tenint en compte el benefici que es podia obtenir amb ell. L'Imperi era
molt poderós, i en realitat en Xízor no creia que l'Aliança acabés triomfant,
però només els idiotes es permetien el luxe de no prendre en consideració les
possibilitats més remotes. Després de tot, havien passat coses encara més
estranyes. La gent era fulminada per un raig, els meteorits sorgien d'un cel
clar i es precipitaven sobre el teu cap, el fet de batre de les ales d'una
papallona a la costa nord podia crear la brisa que ajudava a girar a un tornado
a la costa sud. Un jugador prudent no corria riscos innecessaris, però hi havia
moments en què calia fer un salt curosament calculat per sobre d'un gran
abisme. Aquest era un d'aquells moments i, com de costum, fer-ho significava
empunyar una espasa de doble tall. Si se la feia servir amb cura, feriria en ambdós
sentits...
... Exactament tal com se suposava
que havia de fer.
Arribar a Bothawui no va resultar
tan difícil, encara que les coses es van posar una mica complicades quan van
tornar a l'espai real. Una patrulla imperial estava orbitant el planeta, i en
Luke i Dash van haver de dur a terme algunes maniobres bastant sofisticades per
poder esquivar-la.
No semblava haver cap quarantena en
vigor, i van arribar a la superfície de Bothawui sense més problemes. Després
van agafar un lliscador del transport públic per anar del port a la ciutat.
En Luke mai havia estat en Bothawui,
i li va interessar molt que net i ben conservat que estava tot en comparació
amb el seu món natal.
Feia un assolellat dia de primavera.
Hi havia una força gairebé simbòlica de soldats de les tropes d'assalt
imperials escampada en petits grups visibles aquí i allà, però semblava com si
els bothans controlessin el port. Els carrers eren molt espaiosos i molts dels
edificis, gairebé tots de gran alçada, relluïen amb els centelleigs d'alguna
varietat de pedra natural. La majoria de les persones que va veure eren natives
del planeta, per descomptat, però també hi havia un considerable nombre
d'alienígenes. Tenint en compte que la galàxia estava en guerra, tot tenia un
aspecte molt cosmopolita. En Luke així ho va dir a Dash.
-Sí, és clar, però no has
d'oblidar-te que aquí hi ha molta activitat d'espionatge- va replicar en Dash-.
I Bothawui és un dels llocs de reunió preferits dels agents de tota la galàxia.
L'Imperi té els seus propis espies aquí,
igual que l'Aliança, i entre una cosa i altra, suposo que es podria dir que han
acabat decidint permetre que el planeta es converteixi en una mena de territori
neutral.
Van arribar a la Missió de Comerç
Intergalàctica, van pagar el preu de l'admissió i van anar cap a la porta.
Entrar per veure Koth Melan va
resultar una mica més difícil.
El guàrdia bothan volia veure un
passe, i no disposaven d'ell. En Luke era un home buscat, de manera que no li
va semblar que fos molt bona idea revelar la seva identitat al guàrdia.
Potser hauria de tractar d'utilitzar
la Força sobre el bothan. En Luke ja havia emprat els trucs d’en Ben en un
parell d'ocasions, i havien donat resultat. A més, així podria impressionar una
mica en Dash.
Però abans que en Luke pogués recórrer
a la Força per influir sobre el guàrdia, en Dash va fer un apart amb el bothan,
li va dir unes quantes paraules i li va ficar alguna cosa a la mà.
El guàrdia va somriure i els va
saludar mentre entraven a l'edifici.
- Què li has dit? -Va preguntar en
Luke.
-Poca cosa. Però aquesta moneda de
cent crèdits que li he donat li ha dit: «Ei, tenen cara de bones persones...
Què et sembla si els deixes entrar?».
- Has subornat aquest guàrdia?
-No surts molt de casa, oi? Així és
com funcionen les coses a la galàxia, noi: els diners són el lubricant que fa
moure tots els engranatges. Estem dins, així que podem dir que hem començat bé
el dia. El guàrdia li pot comprar un bonic regal a la seva esposa o a la seva
amigueta, així que ell també ha començat bé el dia. Ningú ha sortit perjudicat.
Si ens atrapen, el guàrdia no ens ha vist mai. És el preu de fer negocis.
En Luke va moure el cap. Però potser
en Dash tenia una mica de raó. En Luke es va preguntar si donar aquells crèdits
era pitjor que ennuvolar la ment del guàrdia mitjançant la Força. Sí, era per
una bona causa i hauria estat perfectament justificat, però que potser donar
uns quants crèdits no estava igualment justificat?
Hauria de pensar-ho quan tingués una
mica de temps.
En Dash, mentrestant, va anar cap a l’androide
d'informació estacionat al vestíbul de l'edifici.
- On podríem trobar Koth Melan? -Li
va preguntar. L’androide tenia una melodiosa veu de baix.
-Nivell setze, número set- va dir.
-Gràcies.
Van anar cap als turboascensors.
Un altre androide, en aquesta ocasió
un model de protocol molt semblant a C3PO, estava assegut darrere de
l'escriptori en l'avantsala del despatx on se'ls havia dit que podrien trobar a
Melan. La pell metàl·lica de l’androide havia estat meticulosament fregada fins
a aconseguir que brillés amb centelleigs daurats.
-Bon dia. En què puc ajudar-los? -
Va preguntar l'androide.
-Se suposa que la princesa Leia ha
de veure a Koth Melan- va dir en Luke.
- Vostè és la princesa Leia?
En Luke va arrufar les celles.
-No, no sóc la princesa Leia. Sóc la
seva..., el seu representant. Em dic en Luke Skywalker. No és que tinguem
concertada una cita, almenys no exactament, però Melan vol veure la princesa
Leia, així que voldrà veure’m.
-No crec que això sigui un
corol·lari lògic- va dir l'androide.
-Escolta, limita't a dir-li que som
aquí, d'acord?
-Em temo que no puc deixar-los
entrar sense una cita. L'amo Melan és un bothan molt ocupat, i no puc
molestar-lo per cada petit problema que sorgeix. Potser podria concertar una
cita diguem que per... Eh... Potser aquí a una setmana estàndard? Em donen els
seus noms, si us plau?
En Luke estava començant a
irritar-se. Com podien convèncer aquell androide que havia de deixar-los
entrar? No podien subornar-lo, la Força no serviria de res...
En Dash va somriure, va desenfundar
el seu desintegrador i va apuntar a l’androide amb ell.
-D'acord, llauna daurada- va dir-li
–. Sóc l'Home Armat amb un Desintegrador que Està a Punt de Fregir-te. O obres
la porta, o el teu ocupadíssim amo bothan haurà de buscar-se un nou
recepcionista.
- Ai, la mare! -Va exclamar
l'androide.
-I res d'alarmes de seguretat- va
afegir en Dash-. T'estic observant amb moltíssima atenció. Aixeca’t, i obre la
porta manualment.
-Molt bé, Home Armat amb un
Desintegrador que Està a punt de Fregir-me — va dir l'androide.
En Luke i en Dash van intercanviar
una mirada sarcàstica. De vegades els androides podien prendre’s les coses
excessivament al peu de la lletra.
L’androide va teclejar un codi al
tauler de control col·locat al costat de la porta interior. La planxa
metàl·lica es va fer a un costat.
-Endins- va ordenar en Dash.
L’androide va precedir en Luke i en
Dash a l'interior d'un despatx de grans dimensions. Assegut darrere d'un
escriptori, i amb un mur de transpariacer a la seva esquena, hi havia el bothan
que havia enviat aquell missatge a la Leia.
O almenys en Luke va pensar que era
el mateix. En realitat, tots els bothans li semblaven ben bé iguals.
-Em sap greu interrompre'l, amo
Melan, però...
-És igual, R-Zero-Quatre. Torna al
teu escriptori. Jo atendré en aquests cavallers.
-No tenen res de cavallers, amo
Melan- va dir l'androide anomenat R04 -. M’han dit que eren la princesa Leia.
M’han amenaçat amb infligir-me greus danys físics!
-Oblida-ho, R-Zero-Quatre. -El
bothan es va tornar cap a Dash-. Deseu la ferralla, Rendar. No la necessita.
En Dash va parpellejar, sorprès,
però va enfundar el seu desintegrador. L’androide se’n va anar, tancant la
porta darrere d'ell. En Luke va fer un pas cap endavant.
-Disculpi la nostra manera d'entrar,
però havíem de veure’l.
En Melan va somriure.
-Ja ho sé. Vostè és en Luke
Skywalker, i ell és en Dash Rendar. Els estava esperant. Tinguin la bondat de
seure.
En Luke i en Dash van intercanviar
una ràpida mirada.
-Potser hauria donar-los alguna
explicació -va dir en Melan-. Fa poc vaig saber que la princesa Leia Organa ja
no estava a Tatooine, però llavors ja era massa tard per fer tornar l’androide
que li havia enviat. La seva presència en aquest despatx em fa suposar que
coneixien la nostra contrasenya.
Va mirar al Luke.
-Conec la seva reputació, i sé el
que ha fet per l'Aliança. Després es va girar cap en Dash.
-També conec la seva reputació,
senyor Rendar, encara que em sorprèn veure'l treballant per a l'Aliança.
En Dash va arronsar les espatlles.
-No estic treballant per l'Aliança-
va dir-. Estic treballant per a la princesa.
-Ah, bé. Tant és. Són aquí, i ara
podem ocupar-nos dels assumptes que realment importen.
-Ha corregut un risc força gran al
deixar-nos entrar d'aquesta manera, especialment tenint en compte que ja ha
vist el meu desintegrador- va dir en Dash-. Podríem haver estat assassins
imperials disfressats.
En Melan els va obsequiar amb un
altre somriure.
-No, en realitat no. He sabut que
estaven aquí des que van arribar a l’espai-port. Van ser sotmesos a un primer
examen a l’entrada de l'edifici pel guàrdia al qual heu «subornat», i després
van tornar a ser examinats en el turboascensor i identificats sense cap dubte.
Si haguessin estat assassins disfressats, haurien arribat a un nivell en què s'haurien
trobat amb una dotzena de guàrdies armats amb els desintegradors apuntant-los
en quan s'obrissin les portes del turboascensor.
En Luke i en Dash van tornar a
intercanviar una altra ràpida mirada.
-Tinc molts enemics- va seguir dient
en Melan-. He après a ser cautelós.
En Luke va anar cap a una de les
butaques i s’hi va asseure. En Dash el va imitar.
- I quin és aquest assumpte tan
important com perquè enviés un androide a la Leia? -Va preguntar en Luke.
-L'Imperi s'ha embarcat en un nou
projecte militar -va dir en Melan-. Encara no sabem en què consisteix ni on
s'està duent a terme, però sí sabem que és una cosa enorme: l'Emperador ha
assignat immenses quantitats de diners, material i homes en aquesta empresa
secreta.
- Com ha arribat aquesta informació
a les seves mans? -Va preguntar en Luke.
-La xarxa d'espionatge bothana és la
millor de tota la galàxia- va dir en Melan, i va semblar com si hi hagués una
ombra gairebé imperceptible d'orgull en la seva veu-. Tal com vostès van pensar
que havien fet amb el guàrdia del carrer, subornar un alt oficial imperial. Fem
servir les dades que ens va proporcionar per intentar infiltrar un androide
descodificador en el complex principal d'ordinadors de Coruscant perquè
localitzés i copiés els plànols d'aquest projecte secret. Desgraciadament,
aquesta part del pla va fracassar. El que hem esbrinat com a resultat d'aquest
fracàs és que els plànols es troben en uns ordinadors especials superprotegits
que no tenen connexions amb l'exterior. En conseqüència, no hi ha cap manera
d'obtenir aquesta informació des de lluny mitjançant un sistema de comunicació,
i no es pot accedir en aquests sistemes excepte a través del contacte manual
directe. A jutjar pel poc que hem pogut esbrinar sobre ell, aquest projecte pot
suposar un gravíssim perill per a l'Aliança.
En Luke va assentir.
-Bé, i què se suposa que hem de fer?
-Els nostres agents han aconseguit
reunir algunes dades que indiquen que un dels ordinadors especials protegits
serà enviat a Bothawui des de Coruscant. Creiem que fer-se amb aquest ordinador
i extreure la informació per esbrinar què està tramant l'Imperi suposaria
prestar un gran servei a l'Aliança.
En Luke va tornar a assentir.
-Sí, sembla una idea molt raonable.
-Disculpi’m, però... Bé, per què té
tantes ganes d'ajudar a l'Aliança? -Va preguntar en Dash-. Creia que la xarxa
d'espionatge bothana es limitava a acumular i vendre informació, i que mai
s'involucrava en els assumptes de tàctica i estratègia.
El rostre d’en Melan es va aombrar
de sobte.
-Fa vint anys l'Imperi va executar
al meu pare per espionatge.
-Aquest és un dels riscos d'aquesta
professió, no?
-Sí, i és un risc que assumeixo i
accepto. Però no tots els bothans són espies, senyor Rendar. El meu pare era
professor. El seu únic delicte va ser intentar ensenyar als seus estudiants com
era realment l'Imperi. Suposo que no se li haurà passat per alt que el meu nom
no acaba amb el «y'lya» honorífic habitual. Fins que l'Imperi hagi estat
derrotat, mai podré conèixer el veritable honor.
En Dash va assentir.
-Això respon a la meva pregunta.
En Luke va pensar en els seus
oncles, que havien acabat convertits en dos cadàvers fumejants entre les ruïnes
de la granja de Tatooine. Podia comprendre sense cap dificultat el que sentia
Melan.
-I jo diria que vostè també té
alguns motius per odiar a l'Imperi- va seguir dient el bothan-. Després del que
l'Emperador li va fer a vostè i a la seva família...
En Dash va serrar les dents, i en
Luke va veure tensar els músculs de les seves mandíbules.
-Això no és cosa seva- va dir.
En Luke no va dir res, encara que la
pregunta va saltar immediatament al primer lloc de la seva llista mental: «Què
et van fer, Dash?».
-Si l'Imperi està disposat a
prendre’s tantes molèsties, serà millor que esbrinem per què- va dir, decidint
que no era el millor moment per satisfer la seva curiositat-. Com podem arribar
fins en aquest ordinador?
En Melan va assentir.
-Els nostres agents han aconseguit
esbrinar que l'Imperi planeja enviar aquests plans de la manera més discreta
possible, utilitzaran una nau sense escorta que fingirà ser un vaixell de
càrrega ple de fertilitzant. Pensen que una nau d'aquestes característiques no
atraurà l'atenció de l'Aliança de la manera com ho faria un comboi fortament
armat.
- Un vaixell de càrrega ple de
fertilitzant? -Va preguntar en Dash-. Sembla un bon truc. Qui voldria dur
semblant carregament?
-Els nostres agents ens han informat
que aviat podran obtenir la ruta de la nau. Quan ho facin, la nau arribarà en
un parell de dies. Hi ha alguns bothans que simpatitzen amb l'Aliança i que
estan disposats a col·laborar en la captura del vaixell de càrrega, però no
tenen experiència en aquest tipus d'operacions. Tenir un comandant amb alguna
experiència en batalles espacials al capdavant de la seva esquadrilla durant la
missió els ajudaria considerablement.
En Luke va somriure.
-Aquest sóc jo. -Es va girar cap en
Dash-. I què em dius de tu? Vols prendre part en això?
- Arriscar la meva nau i el meu
coll? Per què havia de fer-ho?
-Em pensava que volies mantenir-me
amb vida.
-No vals tant.
- Un vaixell de càrrega? Contra una
esquadrilla de bothans i jo pilotant la meva ala-X? Fins a quin punt pot ser
perillós? Serà molt senzill. En Dash va semblar reflexionar en el que acabava de
sentir.
-A més, si la informació de
l'ordinador és tan valuosa com sembla ser, l'Aliança molt bé podria estar
disposada a lliurar-te una bonificació per haver ajudat a obtenir-la. Podria
valer uns quants milers de crèdits, i potser més.
En Dash el va mirar.
-D’acord. De moment no tinc altres
coses a fer. Per què no?
En Luke va tornar a somriure. Aquell
tipus cada vegada li recordava més en Han.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada