Excés d'oferta

Excés d'oferta

Timothy Zahn

Al cartell sobre la gran ferralleria es podia llegir "Blackie's", i l'home que va sortir de la cabina al costat de l'estreta entrada tenia una profusa cascada de cabell negre. Seguint els estàndards habituals de la lògica, Lando Calrissian va decidir que aquest havia de ser el propietari de la ferralleria.

Llevat que no actuava com un propietari. Li feia dubtar en la seva forma de caminar a mesura que avançava cap al seu visitant, una incertesa a la cara que no encaixava en un home de la seva grandària. L'home d'estatura molt inferior que el seguia tímidament semblava estar molt més tranquil.

Però en Lando era un estrany allà, a Ciutat Vorrnti i la guerra contra l'Imperi encara seguia assolant aquest sector després d’allò d'Endor. Potser simplement a Blackie no li agradaven els estrangers.

- Bona tarda -va dir educadament en Lando mentre els dos homes s'apropaven a ell -. Blackie?

-Sí -va grunyir el ganàpia -. I vostè?

- Em dic Calrissian -va dir en Lando -. Estic buscant certa mercaderia difícil de trobar i tinc entès que vostè és la persona adequada.

- Ho ha entès bé -va dir en Blackie, deixant per un instant que l'orgull eclipsés la seva animositat -. La tercera ferralleria més gran de...

- Què està buscant exactament? - Va interrompre l'home més petit.

Una cosa a l'interior d’en Lando li va advertir que guardés els detalls per a si.

-No ho sabré fins que vegi les seves existències -va dir en canvi -. Anem?

Va començar a avançar. En Blackie es va apartar cortesament del seu camí, però l'home més petit no es va moure.

- La ferralleria és molt gran -va advertir -. Podríem caminar-hi la resta del dia sense arribar a trobar res.

- Cap problema -li va assegurar en Lando -. Puc treure el trineu repulsor de la meva nau, senyor...

- Cravel -va dir l'altre -. I si s'hagués molestat a llegir els seus documents d'atracada, sabria que els vehicles repulsors estan prohibits a tot el districte.

- És per les rates de la ferralla -va explicar en Blackie -. Els repulsoelevadors les atreuen com boges. Per això l’espaiport té aquesta tanca d'arços de dos metres d'alt que va haver de creuar quan va sortir, no volen que aquestes feristeles es colin dins i roseguin els trens d'aterratge de la gent.

-Això podria ser un problema -va convenir en Lando. Havia llegit els documents d'atracada, és clar. Però mai feia mal semblar estúpid quan començaves una negociació -. Bé, estem perdent el temps. Entrem i vegem què és el que té.

Reticent, en Cravel finalment es va apartar.

- Bé. Vostè primer.

La ferralleria era tan impressionant com li havia semblat des de dalt quan en Lando dirigia la seva nova nau, la Dama Afortunada, a l’espaiport a un quilòmetre de distància. També era increïblement segur, molt més que qualsevol dels magatzems o tallers de reparacions dispersos al voltant de l’espaiport, a l'exterior de la tanca. Envoltat per un mur de vuit metres d'alçada coronat amb filferro espinós i una xarxa de malla d'aranya per mantenir apartat a qualsevol aerolliscador tafaner que estigués disposat a arriscar-se a trencar la prohibició dels elevadors de repulsió, el lloc era encara més impressionant que molts dels nous llocs d'avançada militars que la recentment creada Nova República havia creat.

I allà, a escassos cinquanta metres de l'entrada, alçant-se com un sentinella entre un grup de recol·lectores oxidades, estava el precís article que en Lando havia anat a buscar allà.

Un Transport Cuirassat Tot-terreny Imperial.

- Guau! - Va dir, assenyalant com un nen que veia la seva primera serp tramposa -. Això és un AT-AT?

- No està a la venda -va dir en Cravel ràpidament.

 - De tota manera no funciona -va afegir en Blackie -. Algun dia he de seure i fer un bon cop d'ull als seus motors.

- Ei, no estava pensant de comprar-lo -es va apressar a assegurar en Lando, fent visera amb la mà per mirar cap amunt a la gegantesca màquina de guerra. Hi havia una bastida amb xarxes penjant sobre el cap de la màquina, amb tres homes drets al costat de la barbeta i als dos canons làser pesats Taim i Bak MS-1 instal·lats allà -. Només m'he sorprès de veure’l, això és tot -va continuar, baixant la mirada i fent una ullada al seu voltant -. Això d'aquí és una semi eruga corelliana?

Va deixar que li conduïssin per la ferralleria durant una altra mitja hora, escoltant a mitges el discurs de venda d’en Blackie i advertint com de tranquil que en Cravel semblava ara que estaven lluny de l'AT-AT.

I mentre passejaven per la deixalleria, va pensar. Va pensar molt.

Per quan van arribar al costat d'un parell de destrossats reptadors de pantà huttesos, ja havia traçat un pla.

- Ah... això ja és una altra cosa -va dir, assenyalant els reptadors -. Funcionen?

- És que sembla que funcionin? -Va replicar en Cravel.

- Em temo que els motors estan fregits -va dir en Blackie -. Però qualsevol d'ells seria perfecte per a peces de recanvi.

- Per descomptat, m’emportaré els dos -va dir en Lando, avaluant-los ràpidament amb la mirada. El major dels dos mesurava uns tres metres d'alt, vint de llarg i, el més important de tot, vuit d'ample. Travessaria l'estreta entrada de la deixalleria però deixant menys de mig metre d'espai lliure a cada costat. Perfecte -. Tenen alguna grua tractora que pugui prendre per treure'ls i portar-los fins a l’espaiport?

- Tinc una -va dir en Blackie, amb els seus recels inicials visibles de nou al seu rostre -. Però probablement hauria d'esperar un parell de dies.

- Per què? -va preguntar Lando -. Les tarifes de duanes estan a punt de baixar?

-Hi ha alguna espècie de peix gros que arribarà demà passat per una important transacció de terrenys -va dir en Cravel -. La seva gent ja ha ocupat tot l'edifici de duanes, i no miraran amablement algú que vulgui començar a omplir paperassa per qualsevol altra cosa.

- Sí, ja he tractat amb peixos grossos altres vegades -es va solidaritzar en Lando -. Són com un gra al cul, tots ells. D'acord, però no penso quedar-me aquí assegut i deixar que algun altre es quedi amb aquests reptadors. Deixin que me'ls emporti ara, i llogaré un d'aquests magatzems al final del carrer per guardar-los fins que s'aclareixi el cel.

- Bé... és clar -va dir en Blackie, dubitatiu -. Per descomptat. Tornem a l'oficina a fer la paperassa, i després prendré la grua i els trauré de la deixalleria per vostè.

Una hora més tard, en Lando es va col·locar just a l'exterior de la ferralleria, observant com les cintes d'eruga de la grua aixecaven la pols mentre en Blackie arrossegava el primer dels reptadors pel pati en direcció a l'entrada. Va arribar al buit i va disminuir, i en Lando va poder veure com el cap de l'home girava cap a un costat i cap a un altre per comprovar els retrovisors, assegurant-se de no estar a punt d'esgarrapar el reptador amb els pals de suport de l'entrada.

En Lando va deixar que prop d'una tercera part del reptador travessés el buit. Després, amb un crit d'alarma, va treure el seu blàster, es va ajupir, i va obrir foc a la part baixa de la grua.

En Blackie va cridar alguna cosa que en Lando no va poder escoltar sobre el rugit del motor i l'esclat dels trets de blàster. Però la interferència no va durar molt. El motor va fallar al tercer tret d’en Lando, i el rugit va esdevenir un gemec conforme els reguladors d'energia van començar a fallar en cascada, i fins i tot això es va esvair amb el cinquè tret d’en Lando. Va fer tres trets més, només per assegurar-se, abans de deixar de disparar. Amb el blàster a la mà, va mirar sota de la grua, observant de cua d'ull com en Blackie sortia fet una fúria de la cabina de la grua, jurant com un jugador de sàbacc del Sector Corporatiu.

- Calrissian! - Va bramar -. Què dimonis...?

- No les ha vist? - El va interrompre en Lando, amb una barreja d'incredulitat i repulsió en la veu -. Havien de mesurar prop de mig metre de llarg, amb dents de la mida de ganivets gyv...

- Què està passant? -Va dir la tensa veu d’en Cravel des de darrere d’en Lando. En Lando es va tornar per veure'l córrer cap a ells des de la caseta de l'oficina, amb un blàster a la mà -. Qui estava disparant?

-Ell -va dir en Blackie amb enuig -. Va veure algunes rates de la ferralla i va perdre el cap. Brillant, Calrissian. Simplement brillant.

- Pots arreglar-ho? -Va preguntar en Cravel, ajupint-se per mirar sota la grua.

- Sí, amb temps -va dir en Blackie amb veu sobtadament tensa -. Però... - Es va aturar.

Durant un instant ningú va parlar. Llavors, en Cravel es va redreçar. Va mirar en Blackie, després al Lando, i finalment va enfundar el seu blàster.

- Llavors suposo que serà millor que et posis a això -va dir, amb jovialitat forçada en la seva veu -. Espera un segon, i t'ajudaré a recollir les teves eines.

- Què puc fer per ajudar? -Va preguntar en Lando.

Durant un instant va pensar que en Cravel anava a dir el que era obvi que estava pensant. Però l'altre es va limitar a assenyalar l’espaiport amb el cap.

- Torneu a la seva nau -va dir -. Trigarem diversos dies a arreglar aquesta trencadissa.

- Em sap greu –es va disculpar en Lando -. Pagaré totes les reparacions, és clar.

- Ja parlarem d'això més tard -va dir en Cravel -. Vinga, foti el camp. Blackie, vine amb mi.

Quinze minuts més tard en Lando estava de tornada a bord de la Dama Afortunada, teclejant en el seu panell de comunicacions. Havia estat terriblement arriscat, però ho havia aconseguit. I encara més important, ho havia aconseguit sense que li disparessin.

Tant de bo l'home que necessitava pogués arribar-hi en els pròxims dos dies.

- Comandament Militar de Coruscant -va dir una veu tallant pel comunicador.

-A la parla Lando Calrissian -es va identificar en Lando -. Antic general Calrissian. Necessito que em comuniqui amb el tinent Judd Page dels Comandos Katarn.

***

El peix gros del que en Blackie havia parlat va arribar just segons el previst, posant la seva nau tan a prop com va ser possible de l'edifici de duanes i caminant amb pas ferm la resta de la distància, envoltat per una falca de guardaespatlles fortament armats. La gent amb la qual havia vingut a fer negocis ja hi era, havent arribat dissimuladament durant les hores prèvies.

Però no eren terrenys ni finques que anava a comprar i vendre. Ni de lluny.

- I bé? -va preguntar l'home anodí que es trobava al costat d’en Lando.

-És brillestim, per descomptat -va confirmar en Lando amargament, fent una última mirada a l'edifici de duanes i després girant la cantonada del magatzem al costat del que estaven amagats -. No importa la cura amb la que empaqueten aquesta cosa, part de l'olor sempre es filtra. Probablement l’hagin cultivat en càmeres secretes al bosc; costa molt recrear l'entorn de Kèssel per a les aranyes d'espècia, però si pots aconseguir-ho es poden aconseguir grans beneficis.

En Judd Page va grunyir.

- No vull saber com ha arribat a saber això, oi?

- Probablement no -va convenir en Lando -. Estan a punt els seus homes?

- Els meus sí -va dir en Page -. La pregunta és: Ho estan els seus?

-Això crec -va dir en Lando -. Ara que el comprador i els seus diners són aquí, s'haurien de mostrar en qualsevol moment.

Tot just havien sortit aquestes paraules de la seva boca quan, a l'interior dels murs de la ferrovelleria, l'AT-AT va aparèixer a la vista, avançant amb sonores petjades cap al reptador de pantà que encara bloquejava la sortida.

- Que m’aspien -va dir en Page, més sorprès del que en Lando li havia escoltat mai -. I han aconseguit que funcioni en dos dies?

- Dos dies -va confirmar en Lando -. Aposto que tot el que en Cravel volia originalment eren els làsers pesats, probablement pensant de muntar-los amb un generador en un dels vehicles eruga d’en Blackie. Ja he vist abans aquesta jugada: una banda s'apodera d'una ferrovelleria prop d'un objectiu, fabrica improvisadament el que necessiti per aquest cop, i després simplement deixa enrere tot excepte el botí.

- Fins que els obligues al Pla B.

En Lando va assentir.

-És sorprenent com l'olor de grans beneficis pot treure el millor de la gent.

- O el pitjor -va dir en Page -. Anem, és hora de fugir d'estudi.

Van girar una altra cantonada més, apartant-se de la vista de l'AT-AT. Però encara podien sentir-lo, i en Lando va fer una ganyota davant el so de la gran pota de l'AT-AT aixafant el reptador amb el qual havia bloquejat la sortida de la ferralleria. Els cruixits es van aturar, i la terra sota els seus peus va començar a sacsejar-se rítmicament mentre el caminant es dirigia a l’espaiport. En Page va tocar al Lando al braç, i tots dos es van obrir camí entre els edificis cap al punt on Page havia calculat que tindrien la millor vista del drama que anava a representar-se a continuació.

Com de costum, tenia raó. Van aconseguir la seva posició privilegiada just quan l'AT-AT es va aturar creuant la tanca d'arços de l'edifici de duanes i va obrir foc.

Els AT-AT no eren la classe de màquines de guerra amb què podies atacar sigil·losament a algú, i els guardaespatlles ja estaven fora de l'edifici, crivellant al gegantí intrús amb els seus propis trets. Però fins i tot els rifles blàster pesats eren inútils contra el blindatge d'un AT-AT. El foc dels canons làser de la barbeta de la màquina va escombrar l'edifici de duanes, desplaçant amb calma i sistemàticament els trets d'un costat a un altre i matant a tot aquell qui es trobava a la vista.

El peix gros visitant va ser l'últim a morir, realitzant una carrera desesperada a través de l’espaiport cap a la seva nau, i deixant un rastre de guardaespatlles morts rere seu. Els artillers de l'AT-AT li van donar de ple amb un tret làser, i després li van disparar de nou només per estar segurs.

- Allà van.

En Lando va mirar al costat de l'AT-AT. La comporta d'abordatge s'havia obert i dos homes es van deixar caure ràpidament al terra amb ajuda de cables de descens. Amb els làsers del caminant disparant encara sobre els supervivents dispersos, els homes es van deixar anar dels seus cables i van córrer cap a l'escena de destrucció. Van desaparèixer entre el fum i la pols, sorgint un minut més tard carregant amb dos grans contenidors cada un. Corrent més lentament ara amb les seves càrregues, es van dirigir de tornada a l'AT-AT.

- Page? -Va preguntar en Lando amb nerviosisme quan els lladres van començar a subjectar els seus contenidors robats als cables.

- Paciència -va aconsellar en Page. Havien de veure com vestien els lladres i després vestir-se ells amb alguna cosa que més o menys coincidís.

I llavors, amb els lladres encara ocupats en la seva tasca, dos homes amb vestimentes similars van aparèixer d'un dels edificis i van córrer en silenci darrere seu. Van arribar fins als lladres, hi va haver una doble espurna de blàsters atordidors de butxaca, i els homes ara inconscients van ser apartats sense cerimònies fora de la vista sota el cos de l'AT-AT. Els nouvinguts van agafar els cables i un d'ells va fer un senyal, i els dos homes i els contenidors van ser alçats ràpidament a bord. En Lando va contenir l'alè quan van desaparèixer a l'interior...

Va ser decididament anticlimàtic. Un instant els làsers de l'AT-AT estaven disparant als últims endarrerits de la carnisseria. A l'instant següent les armes van quedar sobtadament silencioses.

- I això -va dir en Page, posant-se dret - és tot.

-Encara queda la seva nau -va assenyalar en Lando.

- No hi ha de què preocupar-se, està coberta. - Va mirar al Lando amb curiositat -. Vol dir-me ara per què va insistir que esperéssim a què ataquessin als traficants d'espècia abans d'actuar?

En Lando va arronsar les espatlles.

-En Blackie em va dir que l'AT-AT no estava operatiu -va dir -. Vaig pensar que, ja que en Cravel tenia aquí els seus homes preparats per fer la seva entremaliadura, bé podria deixar que fossin ells els que me'l deixessin en funcionament.

- I per què exactament necessita un AT-AT en funcionament?

En Lando va somriure àmpliament.

- Vingui a visitar-me a Nkllon d'aquí a uns mesos i ho veurà.

- Nkllon? -Va repetir en Page, amb les celles arrufades -. Creia que aquest lloc era massa càlid per fer res de profit amb ell.

- Ja ho veurà -va tornar a dir Lando -. Vostè i tota la Nova República.

En Page va moure el cap.

- Si vostè ho diu... Ups! Hora de tornar a la feina. El veig més tard.

Es va dirigir cap a l'AT-AT, on un dels seus comandos havia reaparegut en la comporta lateral i estava tornant a fer baixar els diners i els contenidors de brillestim.

En Lando va fer una ganyota. Sí, el projecte Ciutat Nòmada era ambiciós: un vell cuirassat de sobres muntat sobre quaranta AT-AT’s sobrants, igualant la lenta velocitat rotacional de Nkllon per romandre contínuament en el fred costat fosc del planeta mentre explotaven els increïblement rics jaciments de metall del planeta. Si podia posar-ho en pràctica.

Un AT-AT menys. Ja només en faltaven trenta-nou més.

Mentalment, va moure el cap. L'olor dels grans guanys realment treia el millor de la gent. El millor, i el pitjor.

I el més esbojarrat.

Fent un últim cop d'ull a l’AT-AT, es va girar i es va dirigir a la deixalleria. Era hora de veure si en Blackie estava disposat a fer un bon tracte amb ell.

FI