Ombres de l'Imperi (XIV)

Anterior

14

-Ens estem aproximant a l'asteroide rebel, Lord Vader.

En Vader va girar sobre els seus talons, donant l'esquena al visor per contemplar l'oficial al que li havia correspost el temible deure d'informar.

-Excel·lent. Que l'almirall Okins es reuneixi amb mi al pont.

-Immediatament, Lord Vader.

En Vader va ajustar els controls de la seva armadura per incrementar el subministrament d'oxigen i va anar cap al pont. Aquell atac sorpresa contra unes naus indefenses no era la seva missió favorita, però tot i així ho faria tot a la perfecció.

-Ah, príncep Xízor- va dir l'Emperador-. És un plaer tornar a veure-us.

En Xízor va assentir i es va inclinar.

-El plaer és meu, senyor meu.

-Entreu, entreu... Què us porta a les meves estances?

-Simple curiositat, senyor meu. Com s'està desenvolupant l'atac contra la drassana rebel del sector de Baji manat per Lord Vader?

El rostre consumit i ple d'arrugues de l'Emperador no va revelar cap emoció, però en Xízor estava segur que la seva pregunta l’havia sorprès.

-Realment he de fer alguna cosa per convèncer als vostres espies que us abandonin i treballin per a mi- va dir l'Emperador-. Especialment després que em prenguéssiu el meu millor horticultor... Llàstima que el pobre home morís en aquest lamentable accident d'ascensor abans que pogués començar a prestar-vos els seus serveis.

-Sí, va ser una llàstima- va replicar en Xízor-. No obstant això, no van ser els meus espies els que em van proporcionar aquesta informació.

-Bé. Llavors digueu-me com heu arribat a assabentar-vos.

-Em sorprèn que Lord Vader no us ho digués, però el que els meus espies si van descobrir va ser la localització d'aquest drassana rebel. Vaig oferir immediatament aquesta informació a Lord Vader, és clar.

-És clar- va dir l'Emperador, i les paraules van semblar sorgir dels seus llavis en una esllavissada tan lenta i implacable com el d'un raig de lubricant llançat sobre una planxa de transpariacer-. Estic esperant rebre un informe de la flota d'un moment a un altre. Potser voldríeu prendre alguna cosa i esperar amb mi...

-Em sentiria molt honrat.

En Xízor va reprimir la temptació de somriure. En Vader no li havia dit a l'Emperador qui li havia revelat la situació de la drassana rebel. Això no era cap sorpresa, per descomptat. A més, en Vader se les havia arreglat per manipular d'alguna manera els registres del celestial de l'emperador per tal que aquest no s'assabentés. En Xízor hagués fet exactament el mateix si hagués estat en el lloc d’en Vader..., i aquesta era la raó per la qual es trobava allà en aquell moment, naturalment. Volia assegurar-se que l'Emperador sabés a qui calia atribuir-li el mèrit d'haver fet possible aquella operació.

I a qui calia culpar que se li hagués amagat la seva identitat, naturalment.

Ah, sí! en Xízor anava a gaudir molt veient com en Vader descobria que el seu petit truc no li havia donat resultat.

Anava a passar-s’ho meravellosament bé.

- Almirall?

-Aviat estarem prou a prop per obrir foc, Lord Vader - va dir l’Okins.

-Excel·lent. Comencin a disparar quant estiguem a la distància òptima. No vull que hi hagi cap error.

En Vader estava immòbil davant del visor principal de la nau i contemplava la gran massa rocosa de l'asteroide que surava en el buit davant d'ells. L'asteroide era tan gran com una petita lluna, i la seva superfície estava plena de cràters causats per les col·lisions amb els seus germans petits. Semblava estar format per níquel i ferro, una combinació molt comuna en aquella regió de l'espai.

Dues naus van sorgir de sobte de darrere de l'asteroide.

-Són dues fragates d'escorta de la classe Nebuló-B. -va dir un oficial a l'esquerra d’en Vader.

En Vader va clavar la mirada en les naus. Les fragates eren llargues i esveltes, amb mòduls de control i armament situats davant i units mitjançant un tub llarg i relativament prim als enormes motors i cobertes dels caces TIE a la part del darrere.

- Aquestes naus eren nostres! -Va exclamar amb irritació. Ningú va dir res.

Durant els primers moments de la rebel·lió, diverses fragates havien estat capturades o s'havien passat a l'Aliança.

-Almenys no tindran cap caça TIE en condicions d'actuar- va dir l'almirall.

I com si les seves paraules haguessin estat un senyal, una dotzena d'ales-X van enlairar-se d'una fragata i van començar a accelerar cap a la flota imperial.

-Veig que han estat modificades per transportar ales-X -va dir en Vader en un to amenaçadorament sec-. Pel que sembla la drassana no serà un objectiu tan fàcil de destruir després de tot.

L’Okins es va tornar cap al cap d'operacions dels TIE.

-Llenci els nostres caces. No vull desaprofitar la nostra potència de foc aixafant en aquestes... mosques amb les nostres bateries de gran calibre.

-Immediatament, almirall.

En Vader va veure que una tercera nau apareixia per darrere de l'asteroide, movent-se molt més de pressa que les fragates, i la va identificar en el mateix moment en què parlava l'oficial.

-S'aproxima una corbeta corelliana.

En Vader va somriure dins de la seva màscara. «Fantàstic...» Una batalla sempre era infinitament preferible a una carnisseria d'ocells esguerrats atrapats en el seu niu.

-Que preparin el meu interceptor- va ordenar, girant-se cap l'oficial d'operacions.
Els ulls de l'almirall van anar del cap d'operacions al Vader.

-Lord Vader, creu que és...?

-... prudent? -Va dir en Vader, acabant la pregunta per ell-. Fa massa temps que estic sense combatre, almirall. Necessito exercitar aquests músculs. Vostè pot encarregar-se de la drassana, i jo esborraré aquests caces de l'espai.

L'almirall va inclinar el cap en un rígid assentiment militar.

Després de tot, no podia fer res més.

En Vader portava tant de temps sense pilotar el seu interceptor que ja havia oblidat tot el que gaudia fent-ho. La seva ment i els seus músculs de seguida havien recuperat les seves velles habilitats.

Però el plaer no va durar molta estona. En Vader va destruir gairebé sense esforç tres, quatre, cinc naus rebels, convertint-les en restes fumejants.

Resultava... decebedor. La flama de la Força no cremava en cap d'ells, i acabar amb aquests pilots no suposava cap autèntic desafiament. Alguns eren molt hàbils, cert, però la mera habilitat humana no podia derrotar al costat fosc. En Vader havia esperat uns rivals més difícils de vèncer.

Però aquells pilots ni tan sols podien ser considerats com a rivals.

Un ala-X que ascendia a tota velocitat va intentar atacar des de baix. Però en Vader va descriure un rapidíssim viratge i va caure sobre la seva cua, embolcallant-ho amb el foc dels seus canons làser i reduint-lo a un munt de ferralla.

Va veure com els destructors disparaven contra les fragates, deixant fora de combat a una i mantenint a ratlla a l'altra. Una fragata no podia enfrontar-se a l’orgull de l'Armada Imperial.

Mentre perseguia un altre ala-X i acabava amb ell, va captar la pertorbació produïda en la Força quan la flota va caure sobre la drassana, llançant un diluvi de destrucció contra els pilots, soldats i naus indefenses atrapades en la superfície de l'asteroide. Feixos de llum multicolor consumien tot allò que tocaven.

Un altre ala-X va girar vertiginosament per l'espai, accelerant mentre intentava esquivar els seus trets. El pilot rebel era bo, però no tenia cap possibilitat d'escapar.

En Vader va permetre que el costat fosc guiés els seus reflexos. Va sentir com les mires dels seus sistemes d'armament es centraven en el blanc...

I no va disparar.

Va interrompre l'atac i va deixar que l'ala-X escapés, sentint-se sobtadament ple de disgust. Allò era indigne d'ell. Des que havia lluitat amb en Luke al balcó de la ciutat que surava entre els núvols, cap altre oponent li havia ofert una veritable competició digna d'aquest nom. Encara que... Bé, en Xízor potser li oferís alguna cosa, però això era diferent, no era el desafiament d'un guerrer, sinó un enfrontament amb un criminal. En Xízor era merament arterós i subtil, i mai s'atreviria a enfrontar-se cara a cara amb el Senyor Fosc del Sith.

En Vader va contemplar la veloç fugida de l'ala-X. La batalla s’havia acabat. La drassana rebel cremava, amb la seva pròpia atmosfera i el seu combustible alimentant la conflagració. Centenars de naus i milers de soldats havien desaparegut, i l'Imperi havia obtingut una gran victòria.

En Vader va moure el cap. Una gran victòria... Hi va haver un temps en què això li hauria omplert d'orgull, però de sobte tot semblava haver canviat. La victòria li semblava tan buida i sense significat com aixafar en aquests insignificants pilots dels ales-X. Un guerrer necessitava enfrontar-se a adversaris que estiguessin a la seva altura. L’Obi-Wan ja no existia i ja només quedava un Jedi, que era el més fort de tota la seva ordre extingida..., el seu propi fill.

Li havia dit a l'Emperador que en Luke Skywalker s'uniria a ells o moriria. La veritat era lleument diferent, en Luke s'uniria a Darth Vader o moriria.

Seria alguna cosa digna de veure i pel que valia la pena esperar.

En Vader sabia que seria el duel de la seva vida. Allò, en canvi, ni tan sols arribava a ser un exercici.

Va iniciar el retorn a la nau.

En Vader va entrar al camp hologràfic i va connectar el canal de comunicacions. L’holored va crear la seva drecera a través de l’hiperespai i va establir les seves connexions, actuant a una velocitat considerablement superior a la de la llum. L'aire va tremolar i llambrejar, i la imatge de l'Emperador va sorgir del no-res.

En Vader va clavar un genoll a terra.

-Senyor meu... -Va dir.

-Ah, Lord Vader. Quin és el vostre informe?

-La drassana rebel ja no existeix. Van oferir resistència, però va ser de breu durada. Hem destruït centenars de naus i a milers d'enemics dins d'elles.

-Excel·lent, excel·lent.

L'Emperador va moure la mà, i la seva imatge es va empetitir mentre l’holocàmera del seu extrem de la connexió alterava l'angle de l'enfocament per engrandir.

El nou angle va revelar al Xízor, immòbil a un parell de metres de l'Emperador.

La reacció involuntària d’en Vader va desconnectar el seu respirador mecànic. De seguida es va adonar que l'Emperador podria sentir la seva respiració, i es va obligar a permetre que el respirador reprengués les seves funcions normals.

-El príncep Xízor m'estava explicant quina gran satisfacció va suposar per a ell poder proporcionar la localització de la base rebel a l'Imperi- va dir l'Emperador-. Sembla que hem d’estar-li molt agraïts, no us ho sembla?

En Vader va serrar les dents. Hauria preferit arrencar-se la llengua d'una mossegada i engolir-la abans d'agrair els seus serveis al Xízor, i especialment davant l'Emperador, però no tenia elecció. A l'Emperador li agradava fer petar el fuet de tant en tant per demostrar qui seguia empunyant-lo..., i que estava disposat a utilitzar-lo sempre que fos necessari fer-ho.

En Vader va mirar en Xízor. Era una sort que no poguessin veure la seva cara mentre parlava.

-L’Imperi ha contret un deute de gratitud amb vós, príncep Xízor.

L'Emperador va somriure.

Quan va somriure al seu torn, el somriure d’en Xízor va ser encara més ampla que la de l'Emperador.

-Oh, no és res, Lord Vader. Sempre em complau poder ser d'utilitat.

Si el Príncep Fosc hagués volgut ser més menyspreable i servil, hauria hagut de pronunciar aquelles paraules mentre apartava la llengua de les botes de l'Emperador. Era una sort que es trobés a anys llum de distància, perquè en Vader es va sentir envaït per una ira tan terrible que, si hagués tingut al Xízor l'abast dels seus poders, potser hauria perdut el control de si mateix i hauria destruït el líder del Sol Negre malgrat les admonicions de l'Emperador.

-Espero veure-us aviat, Lord Vader.

-Sí, senyor. Ja hem iniciat el retorn.

-Excel·lent.

La imatge es va convertir en un remolí de colors i es va esvair. En Vader es va aixecar i va girar sobre els seus talons per sortir de la càmera hologràfica.

Un sotsoficial va anar cap a ell mentre sortia.

-Lord Vader...

No va aconseguir dir res més. En Vader va estrènyer el puny i va invocar el poder del costat fosc.

El sotsoficial va caure a terra, aferrant-se la gola amb les mans.

-No desitjo ser molestat- va dir en Vader, baixant la mirada cap a l'home caigut sobre la coberta-. Ha quedat clar? en Vader va obrir el puny. El sotsoficial va fer una sorollosa inspiració d'aire.

-Sí, lo-Lord Vader- va dir quan va ser capaç de tornar a parlar. I el Senyor Fosc del Sith, ple de fúria, se’n va anar a la seva cambra per meditar.

En Xízor estava sentint la glòria del seu triomf sobre en Vader d'una manera gairebé tangible, com si fos un diluvi de plaer que xopava el seu cos i ho impregnava d'un càlid resplendor.

-Heu de venir a veure’m amb més freqüència- va dir l'Emperador-. Gaudeixo enormement amb les nostres converses. Estic segur que a Lord Vader també li agradarà veure-us quan torneu.

En Xízor es va inclinar davant l'Emperador. Era altament improbable que al Vader anés a agradar-li això.

-Senyor meu...

 Va sortir de la cambra privada, però la sensació de poder no va disminuir per això. L'Emperador estava al corrent del que en Xízor li acabava de fer a Vader, és clar, i del fet que havia gaudit formant part del procés, enfrontant els seus dos servidors l'un contra l'altre i contemplant el curs que seguia la partida. L'Emperador era com un home que posseís una rajada de gats-llop mig salvatges. Li encantava llançar un sol os al centre de la gatada per veure quin animal vencia als altres i es feia amb ell. L'Emperador podia arribar a ser increïblement astut i perillós, i en Xízor va decidir tenir molta cura mentre anava posant en pràctica la resta del seu pla.

Sí, hauria d’anar amb molt de compte...

Següent