Cita amb el destí (II)

Anterior

2

Només tres planetes orbitaven la nana blanca que els imperials anomenaven Bseto, Bseto I i Indikir estaven deshabitats. El Cinturó d'Asteroides Lweilot s'estenia 90 milions de quilòmetres d'ample en una òrbita ocupada fa mil·lennis pel seu planeta germà. I després estava Sarahwiee. Era un món cobert de gel de pol a pol. Continents congelats s'elevaven per sobre d'oceans congelats..., un lloc veritablement inhòspit.

Però fins i tot des de milers de quilòmetres de distància, era difícil passar per alt la presència imperial.

-Destructor Estel·lar -va dir l’Àlex, assenyalant més enllà de la seva amura d'estribord.

-Aquí està el nostre amic el creuer de classe Atac, a babord -va indicar en Gil mentre el Recerca Estel·lar era escanejat per sensors. Van passar uns tensos segons abans de ser autoritzats a apropar-se al planeta. Amb les coordenades fixades, la nau es va enfonsar en l'atmosfera superior de Sarahwiee.

- Voleu mirar això? -Va dir en Gil.

-Preciós -va xiuxiuejar la Metallo.

Els últims centelleigs de llum solar es reflectien en una glacera mentre el Recerca Estel·lar creuava la línia que separava el dia de la nit. Canons de gel s'elevaven majestuosament milers de metres cap al cel. Aquí i allà, trossos de la paret de gel es trencaven, caient per estavellar-se en un riu congelat que brillava a la llum de la lluna.

L’Àlex va mirar, captivada per les magnífiques vistes. Després es va agafar amb més força a la part superior del seient de copilot d’en Gil. Va veure la muntanya..., la mateixa muntanya coberta de neu que havia baixat en les seves visions...

- Àlex, pren la meva mà! -Va cridar l'home de cabell castany clar com la sorra i els ulls blaus sobre l’udolant vent. La seva mà es va acostar a la d'ella...

Sospirant, l’Àlex va tancar els ulls, no volent saber com acabaria aquesta vegada. Per un breu instant va sentir una presència calmant. Però va desaparèixer quan va obrir els ulls i va descobrir a la Metallo mirant-la. L’Àlex va somriure, agitant el cap davant la capitana..., en els dos dies de viatge, havien parlat de mil coses diferents. Però mai havia revelat les seves visions d'aquest lloc.

-Molt bé, capitana, vaig a aterrar la nau -informar en Gil.

A través de prims i tènues núvols, la guarnició imperial va aparèixer sotjadorament sobre la muntanya. Il·luminada només per la lluna, la seva ombra pintava de foscor una cara de la muntanya, ocultant cingles nevats i un equip de comandos de la Nova República.

-Està bé, tots preparats per a la festa? -Va preguntar la Metallo mentre el Recerca Estel·lar aterrava suaument a l'interior d'una de les dues badies d'aterratge que havien sigut tallades al vessant de la muntanya diversos centenars de metres per sota de la guarnició.

-Llesta -va assentir l’Àlex.

-Allà hi anem.

Mentre baixaven per la rampa, un esquif de subministraments es va apartar de l'antic vaixell de càrrega corellià estacionat al costat del Recerca Estel·lar. L’esquif es va endinsar a la badia cap a l’ascensor de carrega, on un soldat d'assalt feia guàrdia, amb el seu rifle blàster pressionat contra el seu pit blindat. A l'altre costat de la badia, amb la seva secció davantera sobresortint només darrere de la nau corelliana, havia atracat un vaixell de càrrega lleuger Kazellis. L’Àlex va advertir el fugaç intercanvi de mirades entre la Metallo i en Gil, el centelleig de reconeixement a la cara d’en Gil quan va veure la nau... La nau de l'altre equip, va decidir.

Gegantines portes d'escut es van tancar darrere d'ells amb un gemec. Tirant del coll de la jaqueta, l’Àlex va tractar d'evitar les ràfegues d'aire fred que s'estenien per la sala cavernosa.

 -Mira amunt -li va xiuxiuejar en Gil en veu baixa.

L’Àlex va assentir, mirant amb aire casual en la direcció que li havia indicat. Amb vistes a tota la badia, dos tècnics ocupaven la sala de control de transpariacer fins i tot en aquesta hora tardana.

A l'altre costat del vaixell de càrrega Kazellis, una porta de turboascensor es va obrir. Un oficial imperial va pujar a bord d'un trineu repulsor que esperava, indicant amb un gest al conductor que es posés en marxa. Passant per davant d’esquifs de subministrament estacionats, el trineu finalment es va aturar a mig camí entre el Recerca Estel·lar i el vaixell de càrrega corellià.

El conductor del trineu va mirar bocabadat la Metallo, la forma alta i esvelta destacava sobre els seus companys. El seu passatger, un jove tinent, semblava impacient mentre esperava que la Metallo i el seu equip s'apropessin a ell. Desembarcant del trineu, va donar a la Metallo una mirada superficial. Llavors, amb tota l'autoritat que va poder reunir, es va dirigir resoltament al Gil.

- Capitana Metallo? -Va preguntar.

En Gil va somriure i va assenyalar cap a la Metallo. El seu rostre tenia una amarga ganyota. Òbviament la Metallo estava acostumada que els oficials imperials suposessin que en Gil era el capità del Recerca Estel·lar. Però l’Àlex podia sentir que estava més divertida que enutjada. Semblava gaudir amb la incomoditat de l'home.

-Tinent -li va dir la Metallo arrufant les celles, passant lentament el seu polze al llarg de la cicatriu de la seva cara -quina serà la nostra agenda en el seu petit i encantador iceberg?

L'oficial es va encongir lleugerament, mirant als calculadors ulls de color rosa.

-Sóc l'oficial de guàrdia Cap Cdera-va dir-. Hi ha dues naus per davant vostre, capitana. Tenim programada la seva descàrrega a les 3:00.

-Excel·lent. Crec que vostès es podran encarregar de tot sense nosaltres, nois.

-No ho dubto, capitana -va riure el tinent entre dents. Ni tan sols es va molestar a ocultar el seu disgust pels capitans de vaixell de càrrega envanits.

- Hi ha algun lloc per aquí on la meva tripulació pugui relaxar-se? -Va preguntar la Metallo, mirant la badia al seu voltant mentre un segon esquif s'allunyava de la fragata corelliana.

-El seu accés està restringit a aquest nivell, capitana. Hi ha un saló – en Cdera va assenyalar cap a un passadís que corria per sota de la sala de control del segon pis-. Potser vostè i la seva tripulació -va fer un gest cap a l’Àlex i en Gil, -trobin allà alguna cosa per ocupar el seu temps.

-Estic segur que ho farem, tinent -va dir la Metallo.

En Cdera la va fulminar amb la mirada i després es va tornar bruscament amb sec estil militar i va tornar a pujar a bord del trineu. Va murmurar alguna cosa al conductor mentre el trineu s'allunyava.

La Metallo va arronsar les espatlles. Li havia proporcionat un bon espectacle, però el tinent no havia quedat impressionat.

-Jo sí que estic impressionada, capitana -va dir l’Àlex en veu baixa responent als pensaments no expressats de la Metallo.

- Eh? Com has...?

-Capitana –li va interrompre l’Àlex -, hi ha una estació de treball a l'altre costat de la nau.

-Hi ha dos tècnics descarregant la nau corelliana a la badia dos, capitana -va assenyalar en Gil-. L’Àlex hauria de ser capaç d’accedir a aquests ordinadors durant uns minuts.

-Mantingues un ull en aquest soldat d'assalt, Gil. Noia -va dir dirigint-se a l’Àlex -, tu véns amb mi.

 En menys d'un minut, l’Àlex havia accedit al sistema informàtic de la base. La pantalla va començar a projectar gràfics que mostraven el disseny de la guarnició. L’Àlex va navegar entre grans quantitats d'informació mentre la Metallo mirava.

-Espero que els vostres amics estiguin al corrent dels punts de control de seguretat en aquestes instal·lacions -va dir l’Àlex.

-No et preocupis pels nostres amics. Has trobat al teu doctor Barzon? -Va preguntar la Metallo.

-Nivell 18, habitació 14E -va respondre l’Àlex, tancant la sessió en el sistema.

-Bé -va dir la Metallo, mirant al voltant de la badia. Els seus ulls es posaren sobre en Gil, i el seu dur exterior es va esvair. Estava clar que es preocupava per ell, d'una manera gairebé maternal.

-Està bé, capitana -va dir l’Àlex en veu baixa, sentint la preocupació de la Metallo-. Jo m'encarregaré d’en Gil.

La Metallo es va obligar a empassar saliva a través del nus que tenia a la gola. Es va tornar cap a l’Àlex, emmascarant els seus sentiments darrere d'una expressió severa.

-Recorda, noia... teniu tres hores per tornar a la nau. -L’Àlex va observar la cara de la dona. La mirada severa va desaparèixer, reemplaçada per la confiança que havia crescut entre elles durant els últims dos dies -. I assegura't que no activeu cap alarma -va agregar la Metallo amb un somriure murri a la cara.

L’Àlex va somriure.

-D'acord.

La Metallo va fer una pausa, després va assentir amb confiança.

-Bona sort, Àlex.

- Capitana Metallo?

- Sí?

-La Força estarà amb nosaltres.

***

La Metallo estava asseguda amb el rostre petri, mirant als seus oponents per sobre de la millor mà de sàbacc que havia tingut en tota la nit. Per sort per a ella, el tècnic fora de servei i els dos corellians no eren conscients de la capacitat poligràfica dels riilebs... ¡Realment podrien acusar-la de fer trampa!

La conversa a la taula del costat s'havia tornat més animada segons avançava l'hora, però la Metallo es va concentrar en el seu joc. No va donar cap indicació d'haver reconegut a la pilot de vaixell de càrrega que entretenia a un altre tècnic fora de servei amb una història fantàstica darrere l'altra.

Prenent un glop de la seva cervesa, la Metallo va mirar al vell corellià anomenat Sapra, segura que ell tenia una bona mà. Després d'haver-se repartit les últimes cartes el seu ritme cardíac s'havia disparat. Va comprovar de nou la seva pròpia mà, va somriure per dins. Un 11 li donaria els punts que necessitava per guanyar el joc. O millor encara, el Comandant li donaria un 23 perfecte.

En Gil li va fer l'ullet amb picardia a la Metallo a través de la sala i va agafar de la mà a l’Àlex. Es van repartir les últimes cartes als jugadors de sàbacc. Es van realitzar les apostes, i el crupier va activar l'aleatorietat. Els valors de les cartes es van materialitzar. ¡La Metallo havia aconseguit el Comandant! Va deixar anar un xisclet estrident i tots els caps de la sala es van tornar per mirar-la. En Sapra va tirar les seves cartes sobre la taula amb disgust mentre l'anotador anunciava la puntuació total. La sincronització no podria haver estat millor encara que l'haguessin planejat d'aquesta manera..., cosa que havien fet. Ningú es va adonar de la marxa dels dos joves.

***

A l'altra banda del passadís des de la sala, passada la porta tancada que pujava a la sala de control, l’Àlex i en Gil es van esmunyir silenciosament en un traster. L’Àlex va localitzar el panell d'accés en una cantonada de l'habitació que havia vist estudiant l'esquema informàtic de la guarnició.

Es van arrossegar en silenci a través del sistema de ventilació. Van ressonar veus distants per sobre del brunzit de la maquinària al túnel artificial. El brunzit va créixer per esdevenir un rugit sord conforme s'acostaven al turboascensor que accedia als nivells superiors de la guarnició.

-Estem de sort -va murmurar en Gil, assenyalant la cabina d'ascensor que s'havia detingut un metre i mig per sota d'ells -. Llesta?

L’Àlex va assentir amb el cap, agafant-li les mans. En Gil la va dipositar a l'ascensor i va llançar-se amb cura al seu costat. Les seves mans enguantades van treballar febrilment adossant una càrrega temporitzada al sostre del turboascensor..., aquesta explosió coincidiria amb les que l'equip d’en Page planejava en altres parts de la guarnició.

L’Àlex va observar mentre ajustava el temporitzador a quaranta-vuit minuts, mirant com els segons van començar a baixar. Prenent una profunda respiració, va tractar de relaxar-se. Quaranta-set minuts. Un calfred va grimpar per la seva espina dorsal.

-Algú ve -va dir, tot i que van passar uns segons més abans que en Gil sentís cap pas.

La porta sota ells es va obrir lliscant i dos passatgers van pujar a bord. El turboascensor va sortir disparat cap amunt, envoltat per parets de roca al túnel perforat a través de la muntanya. Parets d'acer van reemplaçar la roca quan l'ascensor va entrar a la guarnició. En Gil va tractar d'explicar els nivells que passaven. Però un nivell passava borrós al següent fins que el turboascensor finalment es va aturar.

Quan la porta es va obrir sota ells, l’Àlex va passar de l'ascensor a un conducte horitzontal.

-Anem -li va xiuxiuejar al Gil.

En Gil es va trobar penjant amb la meitat del cos fora del conducte quan el turboascensor va desaparèixer sota els seus peus.

-No em vindria malament que em donessis una mà -va exclamar en veu baixa.

L’Àlex li va allargar la mà, i per un instant va recordar la visió que havia tingut..., una mà que s'estenia per salvar-la, tal com ella estenia la seva per ajudar al Gil ara. Podria ser en Gil l'home de les seves visions? En Gil, amb el seu cabell i els seus foscos, no s'assemblava en res a l'home que havia imaginat.

Però si no era en Gil, llavors, qui podria ser? El trobaria aquí? Amb en Gil fora de perill a l'interior del conducte, va continuar avançant quatre grapes.

- Alguna idea d'on estem? -Va preguntar ell.

-Hem de pujar un parell de nivells més. I crec -va dir l’Àlex, assenyalant cap a un passadís de manteniment vertical -que acabo de trobar el camí.

Vint metres més amunt, van entrar al nivell divuit a través d'una sala de subministraments. Van avançar en silenci pel passadís cap a l'habitació del Dr Barzon.

-Aquí està -va dir al Gil.

No hi havia cap codi de seguretat en el panell d'accés de la porta..., cosa que va ser inesperada, encara que no sorprenent. La muntanya i el clima rigorós de Sarahwiee servien per dissuadir qualsevol que pogués pensar mai a escapar d'aquest lloc.

L’Àlex va prémer el panell i la porta es va obrir. Amb precaució, van entrar a la cambra fosca.

- Qui hi ha? -Va exclamar una dona des de les ombres. El fred de la seva veu coincidia amb la temperatura en el petit habitacle.

- Dr Barzon? -Va cridar l’Àlex en veu baixa -. Sóc jo, l’Àlex.

Una llum es va encendre.

- Àlex? – En Carl Barzon es va rascar amb incredulitat els inicis d'una barba grisa -. Com dimonis has arribat fins aquí? -Va preguntar mirant al Gil darrere d'ella.

-Explicarem tot això més tard -li va dir -. Aquest és en Gil, un amic meu que està aquí amb la Nova República.

-No tenim molt de temps, doctor -va dir en Gil -. Hem de sortir d'aquí.

Barzon va apartar la mirada, tractant d'ocultar l'expressió del seu rostre turmentat.

-No puc anar-me'n -va dir -. Mataran el meu fill.

Fora, el vent udolava. L'habitació semblava més freda que abans. L’Àlex va prendre les mans de Barzon a les seves. Els records d'aquell fatídic dia a Garos va inundar els seus sentits.

-En Cord és mort, doctor. Intentàvem avisar-lo abans que l’arrestessin...

- Abans que m’arrestessin? Què vols dir?

-Jo... Em sap tan greu. Jo era al centre miner. Vaig sabotejar la plataforma de transport -va dir l’Àlex, tractant de trobar una manera de dir-li al seu amic el que havia succeït -. Jo... -Es va aturar de nou, i les llàgrimes van omplir els ulls-. Els vaig veure portant a Cord cap al turboascensor. No tenia ni idea que anaven a traslladar-lo fora del planeta...

Carl Barzon va baixar el cap, i va envoltar a l’Àlex amb els seus braços.

- Oh, Àlex! -Va exclamar.

-Podria haver-los detingut, doctor.

En Barzon la va mirar als ulls. Ell no era cec a l'angoixa que ella havia conegut.

-No, Àlex, no ho crec. -Es va eixugar suaument una llàgrima de la galta -. Et conec bé, Àlex Wínger. Salvar en Cord hauria posat en perill tot allò pel que tu i jo, i els nostres amics de la resistència hem lluitat.

Ella va assentir. La llibertat mai s'havia guanyat sense sacrifici. S'havia dit això a si mateixa una i mil vegades des de la mort d’en Cord. Però escoltar-ho del pare d’en Cord, el seu amic, finalment va portar pau a la seva ment.

En Gil, que havia estat escoltant en silenci, va empassar saliva. Els seus ulls es van obrir com plats.

- Wínger? -Va preguntar. Va reconèixer el cognom de l'informe de la missió-. He sentit com deia Wínger? Com el Governador Imperial Tork Wínger?! -L’Àlex no va dir ni una paraula. No necessitava fer-ho. Els ulls d’en Gil es movien nerviosament de l’Àlex a Barzon, i després de nou a l’Àlex on va fixar una mirada acusadora -. Hauries d’haver-nos-ho dit, Àlex!

-Gil, tot el que us vaig dir era veritat. Realment importa que m'hagi deixat un petit detall?

- Un petit detall! Això no és un petit detall, Àlex! -Es va girar, aixecant les mans amb disgust-. ¡Per tots els Sants! Vaig pensar que estaves fent broma quan vas dir que et presentaries com la filla del governador imperial -va grunyir sarcàsticament.

-Em sap greu, Gil -va dir ella, sentint que estava més ferit que enutjat-. Hi hauria d'haver confiat més en vosaltres.

-Sí, és clar -va assentir -. Tens més sorpreses? No importa -la va interrompre abans que tingués l'oportunitat de parlar -. Ara mateix no vull saber-ho. Hem de sortir d'aquí -va dir en veu baixa.

-Sí -va convenir Barzon -, ara no tinc cap raó per seguir aquí. De fet, Gil, tinc informació que podria interessar a la teva gent. Però he de recuperar alguns arxius del laboratori.

-No crec que sigui una bona idea, doctor -va dir en Gil -. És massa perillós i ens estem quedant sense temps. -Va mirar l’Àlex -. Ja vas sentir el que va dir la capitana Metallo, Àlex. Trobar el doctor i tornar a la nau.

L’Àlex va passar la mirada d’en Gil a Barzon.

- Podem accedir als arxius des d'aquí? -Va preguntar al doctor.

-No, són les meves notes privades. Recerques que no m'atrevia a introduir a la base de dades imperial -va dir Barzon.

Gil va negar amb el cap.

-Àlex, si ens trobem amb l'equip de comandos al laboratori...

-Està bé, Gil. -Quelcom va tirar d'ella en el fons de la seva ment -. He d'anar allà-va dir en veu baixa però amb tal intensitat que va fer que en Gil la mirés fixament -. Porta al Dr Barzon de tornada al Recerca Estel·lar.

En Gil la va mirar en silenci, i finalment va assentir amb el cap.

Uns minuts més tard es van separar. En Gil li va fer un gest amb el polze cap amunt abans de desaparèixer darrere del Dr Barzon a la sala de subministraments per la qual havien entrat abans. L’Àlex es va tornar, caminant ràpidament pel passadís cap al turboascensor. Va prémer el botó de trucar i va mirar el seu cronòmetre. El temps s'estava acabant.

Següent