L’últim Orde (XI)

Anterior

11

L'home corpulent anava a internar-se al Gran Passadís quan en Han hi va arribar fins a ell, amb l'expressió d'un home apressat i molt malhumorat, la qual cosa concordava més o menys amb el seu estat.

-Coronel Bremen -va dir, i va ajustar el seu pas al de l'home quan va passar al costat del primer dels arbres ch'hala verds i porpra que flanquejaven el Gran Passadís -. Vull parlar un moment amb vostè.

En Bremen li va dirigir una mirada d'irritació.

-Si és sobre la Mara Jade, Solo, no vull escoltar-lo.

-Segueix sota arrest domiciliari -va replicar en Han -. Vull saber per què.

-Caram, potser estigui relacionat amb l'atac imperial de fa dues nits -va contestar en Bremen amb sarcasme -. No creu?

-Potser -va admetre en Han, mentre apartava una branca que s'allunyava massa del tronc. El subtil remolí de colors que tenia lloc sota l'escorça transparent de l'arbre va esclatar en un vermell rabiós, just en el punt d'on brollava la branca. El color es va estendre pel tronc en onades, que a poc a poc es van anar esvaint -. Crec que tot depèn del crèdit que concedim als rumors imperials.

En Bremen es va parar en sec i va girar sobre els seus talons.

- Què vol de mi, Solo? -Va dir irat. Una nova onada de vermell pàl·lid va ondular sobre l'arbre ch'hala que en Han havia tocat, i un grup de diplomàtics que conversaven al passadís van aixecar la vista, intrigats -. Enfronti’s als fets un moment, eh? La Jade coneixia la porta posterior i els passadissos secrets, ho ha admès. Va entrar en escena abans que sonés cap alarma, cosa que també ha admès.

-Bé, el mateix pot dir-se d’en Lando i el general Bel Iblis -va respondre en Han, fent ús de l'escassa diplomàcia que la Leia havia aconseguit ensenyar-li -. A ells no els ha tancat.

-Les circumstàncies són força diferents, oi? -Va contraatacar en Bremen -. Calrissian i Bel Iblis han estat compromesos amb la Nova República, i molta gent d'aquí respon per ells. La Jade no té res d'això.

-La Leia i jo responem per ella -va contestar en Han, mentre procurava oblidar que la dona desitjava matar en Luke -. No n'hi ha prou, o li ha molestat fins a aquest punt que fes el treball per vostè?

No va haver de dir-li allò. En Bremen va enrogir gairebé tant com l'arbre ch'hala i la seva expressió es va endurir com el metall.

-Va ajudar a acabar amb suposats agents imperials -va dir amb veu gèlida -. Això no demostra absolutament res. Tenint en compte que un gran almirall es dedica a tirar de les cordes, és possible que tot l'assalt no fos més que una pantomima per convèncer-nos que la Jade està de la nostra part. Bé, ho sento, però no ens ho anem a empassar. Rebrà el tractament complet: recerca documental, recerca d'antecedents, correlació entre amistats i un parell de sessions d'interrogatori.

-Fantàstic -va esbufegar en Solo -. Si encara no està del nostre costat, segur que això la convenç.

En Bremen es va aixecar en tota la seva alçada.

-No ho fem per ser populars, Solo, sinó per protegir les vides de la Nova República, la seva i les dels seus fills entre elles, per si ho ha oblidat. Suposo que la consellera Organa Solo assistirà a la reunió convocada per la Mon Mothma, si té queixes o suggeriments, que les presenti allà. Fins llavors, no vull que ningú més em parli de la Mara Jade. Sobretot vostè. Està clar, capità Solo?

En Han va sospirar.

-Sí, és clar.

-Bé.

En Bremen va girar cua i es va allunyar pel passadís. En Han va dirigir a la seva esquena una mirada furiosa.

-Tens do de gent, eh? -Va dir amb ironia una veu familiar darrere d'ell.

En Han es va tornar, una mica sorprès.

- Luke! Quan has arribat?

-Fa uns deu minuts. Vaig trucar a les teves estances, i la Wínter em va dir que havies baixat a una cita especial. Esperava atrapar-te abans.

-De fet, no estic convidat -va respondre en Han, mentre llançava una darrera mirada a l'esquena d’en Bremen -. La Leia ha anat a l'habitació de la Mara.

-Ah, la Mara.

En Han va mirar al seu amic.

-Estava aquí quan la vam necessitar -li va recordar. En Luke va fer una ganyota.

-I jo no.

-No em referia a això -va protestar en Han.

-Ja ho sé, però hauria d'haver estat.

-Bé... -En Han va arronsar les espatlles, sense saber què dir -. No sempre podràs protegir-la. Per això estic jo.

En Luke li va dirigir una mirada irònica.

-És clar. Me n'havia oblidat.

En Han va mirar enrere. Altres diplomàtics i ajudants del Consell havien aparegut, però la Leia encara no.

-Anem, s'haurà detingut en algun lloc. Ens trobarem a mig camí.

-Em sorprèn que la deixis passejar sola pel palau -va comentar en Luke, mentre tornaven cap a la filera d'arbres ch'hala.

-No està exactament sola -va replicar amb sequedat en Han -. Chewie no l'ha perdut de vista des de l'atac. La gran bola peluda dorm davant la seva porta a les nits.

-Això et deu tranquil·litzar.

-Sí. És probable que els nens contreguin al·lèrgia al pèl wookiee –Va mirar en Luke -. Per on anaves? En el teu últim missatge deies que anaves a regressar feia tres dies.

-Això va ser abans de... -En Luke es va interrompre i va examinar a la gent que començava a omplir el passadís -. T’ho explicaré després. La Wínter m'ha dit que la Mara estava sota arrest domiciliari.

-Sí, i tot indica que continuarà així -va grunyir en Han -. Si més no, fins que convencem als de Seguretat de què és innocent.

-Sí -va dir en Luke, vacil·lant -. Bé, potser no és tan fàcil.

En Han va arrufar les celles.

- Per què?

En Luke es va armar de valor.

-Perquè va ser ajudant personal de l'emperador durant gairebé tota la guerra.

En Han el va mirar sorprès.

-Espero que sigui una broma.

-No -En Luke va moure el cap -. Recorria tot l'Imperi, fent treballets per a ell. Li deien la Mà de l'Emperador.

Així l'havia anomenat aquell major imperial, a l'ala mèdica.

-Meravellós -va dir en Han -. Simplement meravellós. Podies haver-nos-ho dit.

-No vaig pensar que fos important. Ara ja no serveix a l'Imperi, d'això n'estic segur -En Luke va llançar al Han una mirada significativa -. Suposo que gairebé tots hem fet coses en el passat que preferim mantenir en secret.

-En qualsevol cas, crec que en Bremen i els seus paios de Seguretat no ho veuen així -va dir en to ombrívol en Han.

-Bé, els haurem de convèncer...

Es va interrompre.

- Què passa? -Va preguntar en Han.

-No ho sé -va dir a poc a poc en Luke -. He notat una alteració en la Força.

En Han va sentir fred a la boca de l'estómac.

- Quina mena d'alteració? Vols dir perill?

-No -va dir en Luke, amb el nas arrufat -. Més aviat una sorpresa, o una commoció –Va mirar al Han -. I no estic segur..., però crec que procedia de la Leia.

La mà d’en Han va baixar cap a la culata del desintegrador, i els seus ulls van explorar el passadís. La Leia estava a dalt, amb una antiga agent imperial..., prou sorpresa perquè en Luke ho captés.

- Creus que hauríem de córrer? -Va preguntar en veu baixa.

-No -va contestar en Luke. En Han va observar que els seus dits acariciaven l'espasa de llum -. Però podríem caminar de pressa.

Enfront de la porta va sonar la veu apagada de l'androide guardià G-2RD. La Mara va llançar un sospir de cansament, va tancar l'agenda electrònica i la va tirar a sobre l'escriptori. A la llarga, va pensar, Seguretat es cansaria d'aquells educats interrogatoris, però encara no donaven mostres d'això. Va projectar la Força per intentar localitzar al seu visitant, amb l'esperança que no tornés a ser el pesat d’en Bremen.

No ho era. Tot just havia superat la seva sorpresa, quan la porta es va obrir i va entrar la Leia Organa Solo.

-Hola, Mara –la va saludar l’Organa Solo. El guàrdia androide va tancar la porta darrere d'ella, i la Mara va entreveure a un wookiee amb cara de pocs amics -. Vinc a veure com està.

-Com mai -va grunyir la Mara, insegura de si rebre l’Organa Solo era pitjor o millor que aguantar al Bremen -. Què ha passat allà fora?

La Leia va bellugar el cap, i la Mara va captar la irritació de la princesa.

-Segons sembla, algú de Seguretat ha decidit que vostè no ha de rebre més d'un convidat al mateix temps, com no sigui un d'ells. En Chewie ha hagut de quedar-se fora, i li ha fet molt poca gràcia.

- He de suposar que no confia en mi?

-No s’ho prengui com una cosa personal. Els wookiees es prenen molt seriosament els seus deutes de vida. Encara està molt disgustat per l'intent de segrest. El més probable és que, en aquest moment, confiï més en vostè que en qualsevol altra persona del palau.

-M'alegro que algú ho faci -va dir la Mara amb amargor -. Potser hauria de demanar-li que sostingui una petita conversa amb el coronel Bremen.

L’Organa Solo va sospirar.

-Em sap greu tot això, Mara. Tenim una reunió a sota d'aquí a pocs minuts i vaig a intentar de nou que l’alliberin, però crec que la Mon Mothma i l’Ackbar no claudicaran fins que Seguretat hagi acabat la seva inspecció.

I quan esbrinessin que sí que havia estat la Mà de l'Emperador...

-Havia d’haver-li insistit a la Wínter perquè em proporcionés una nau.

-En aquest cas, els bessons i jo estaríem en mans dels imperials -va dir en veu baixa l’Organa Solo -, camí de ser els esclaus del seu Mestre Jedi C'baoth.

La Mara va prémer els llavis. No se li acudia una destinació pitjor que aquesta.

-Ja m'ha donat les gràcies -va murmurar -. Diguem que em deu una i ho deixem així, d'acord?

L’Organa Solo va somriure.

-Crec que li devem bastants més d'una.

La Mara la va mirar directament als ulls.

-Recordeu-lo quan mati al seu germà.

L’Organa Solo ni tan sols va parpellejar.

- Encara creu que vol matar-lo?

-No vull parlar d'això -La Mara es va aixecar de la cadira i va caminar cap a la finestra -. Estic bé, vostè va a tractar d'alliberar-me i tots estem contents que jo la salvés d’en C’baoth. Alguna cosa més?

Va notar que els ulls de l’Organa Solo l’examinaven.

-En realitat, no -va dir -. Només volia preguntar-li per què ho va fer.

La Mara va mirar per la finestra i va experimentar una onada d'emoció, que es va estavellar contra la gruixuda cuirassa que tant li havia costat construir al seu voltant.

-No ho sé -va admetre, vagament sorpresa -. He gaudit de dos dies de solitud per reflexionar, i encara ho ignoro. Potser... -Va arronsar les espatlles -. No em va agradar que en Thrawn intentés robar-li els seus fills.

L’Organa Solo va quedar en silenci uns instants.

- On vivia, Mara, abans que l'emperador la portés a Coruscant? -Va preguntar per fi.

La Mara va meditar.

-No ho sé. Recordo el dia que vaig conèixer l'emperador, i el viatge amb la seva nau privada fins aquí, però no recordo res anterior.

- Sap quina edat tenia?

La Mara va negar amb el cap.

-No. Prou gran per parlar amb ell, i per comprendre que abandonaria la meva llar i marxaria amb ell, però això és tot.

- I els seus pares? Es recorda d'ells?

-Una mica. Com si fossin ombres -La Mara va vacil·lar -. No obstant això, tinc la sensació que no desitjaven que me n'anés.

-Dubto que l'emperador els deixés triar -va dir l’Organa Solo, en to més suau -. I vostè, Mara? Va poder triar?

La Mara va esbossar un tens somriure, quan les llàgrimes es van amuntegar en els seus ulls.

- Intenta insinuar que vaig arriscar la meva vida pels seus bessons perquè vaig ser arrabassada de la meva llar de la mateixa manera?

- No és cert?

-No -La Mara es va girar per mirar-la -. No va ser així. No volia que en C’baoth s'apoderés d'ells. Deixem-ho així.

-D'acord -va dir l’Organa Solo, en to d'incredulitat -, però si mai vol seguir parlant del tema...

-Sabré on trobar-la -va acabar per ella la Mara.

Encara no podia creure que estigués explicant tot això a l’Organa Solo..., però havia d'admetre que li resultava gratificant. Potser s'estava estovant.

-Pot trucar-me quan vulgui –L’Organa Solo va somriure mentre s'aixecava -. Serà millor que baixi a la reunió, a veure què estan fent avui els soldats clònics d’en Thrawn.

La Mara va arrufar les celles.

- A quins soldats clònics es refereix?

Ara va ser l’Organa Solo qui va arrufar les celles.

- No ho sap?

- Saber què?

-L'Imperi ha trobat en algun lloc cilindres de clonatge Spaarti. Han fabricat quantitats ingents de clons per lluitar contra nosaltres.

La Mara la va mirar fixament i un calfred va recórrer la seva espina dorsal. Clons...

-Ningú m'ho havia dit -va xiuxiuejar.

-Em sap greu. Pensava que tothom ho sabia. És el principal tema de conversa al palau des de fa un mes.

-Estava a la zona mèdica.

Clons. Que lluitarien des de les naus de la flota Katana, sota el comandament del gran almirall Thrawn, un geni de sang freda. Les Guerres Clòniques tornarien a repetir-se.

-Té raó; ho havia oblidat -va reconèixer l’Organa Solo -. Estava molt ocupada –Va mirar a la Mara d'una forma estranya -. Es troba bé?

-Sí -va dir la Mara, amb una veu que va sonar llunyana a les seves pròpies oïdes, a mesura que els records travessaven la seva ment com llamps.

Un bosc, una muntanya, un ocult i molt secret magatzem on l'emperador guardava els seus tresors...

I una immensa cambra plena de tancs de clonació.

-Molt bé -va dir l’Organa Solo, molt poc convençuda, però sense ganes d'insistir -. Bé, fins després.

Va estendre la mà cap al pom de la porta...

-Esperi.

L’Organa Solo es va tornar.

- Sí?

La Mara va respirar fondo. L'existència del lloc havia estat un secret gairebé total, conegut només per un grapat de persones; l'emperador ho havia deixat clar en innombrables ocasions. Però si en Thrawn havia de posseir un exèrcit renovable de clons per enviar-los contra la galàxia...

-Crec que sé on són els cilindres Spaarti.

Malgrat les seves rudimentàries capacitats sensores, va percebre la commoció que experimentava l’Organa Solo.

- On? -Va preguntar, amb veu controlada fèrriament.

-L'emperador tenia un magatzem particular -va dir la Mara, i les paraules van brollar amb dificultat. Va tenir la impressió que el rostre apergaminat de l'emperador flotava davant seu, i aquells ulls grocs li dirigien una amarga i silenciosa mirada acusadora -. Estava sota una muntanya, en un planeta anomenat Wayland. Ni tan sols sé si és el nom oficial. Allà guardava els seus records i estranyes mostres de tecnologia que algun dia poguessin ser d'utilitat. Una de les cavernes artificials albergava unes instal·lacions de clonació molt completes, que pel que sembla havia expropiat a un dels mestres clonadors.

- Eren molt completes?

-Moltíssim -va dir la Mara, amb una esgarrifança -. Comptava amb un sistema d'alimentació, més d'un sistema ultraràpid per imprimir personalitat i ensinistrar tècnicament els clons, a mesura que es desenvolupaven.

- Quants cilindres hi havia?

La Mara va moure el cap.

-No ho sé amb certesa. L'estructura adoptava la forma de files concèntriques, com una mena d'estadi esportiu, i ocupava tota la caverna.

- Hi havia mil cilindres? -Va insistir l’Organa Solo -. Dos mil? Deu mil?

-Jo diria que vint mil, com a mínim. Potser més.

-Vint mil -va murmurar l’Organa Solo, amb el rostre petrificat -. I cada vint dies extreu un clon de cada un.

La Mara la va mirar sorpresa.

- Vint dies? -Va repetir -. Això és impossible.

-Ja ho sé, però en Thrawn ho està fent. Sap les coordenades de Wayland?

La Mara va negar amb el cap.

-Només vaig anar-hi una vegada, i l'emperador va pilotar la nau en persona, però sé que podria esbrinar-ho si tingués accés a mapes i un ordinador de navegació.

L’Organa Solo va assentir lentament. El seu estat d'ànim li va donar la impressió a la Maraque era com el d'un vendaval travessant un congost.

-Veuré què puc fer. En l'interval... -Els seus ulls es van clavar de sobte en el rostre de la Mara -. No ha de repetir a ningú el que acaba de dir-me. A ningú. En Thrawn segueix obtenint informació del palau..., i val la pena matar per això.

La Mara va assentir amb el cap.

-Entenc -va dir, i de sobte, l'habitació va semblar més freda.

-Molt bé. Intentaré proporcionar-li major protecció, sempre que pugui fer-ho de manera discreta. -Va fer una pausa i va decantar el cap, com si escoltés -. Serà millor que me'n vagi. En Han i en Luke s'acosten, i aquest no és el lloc més apropiat per a un consell de guerra.

-És clar -va dir la Mara, i es va tornar cap a la finestra. La sort estava tirada, i s'havia decantat irrevocablement a favor de la Nova República.

A favor d’en Luke Skywalker. L'home a qui havia de matar.

Van celebrar el consell de guerra a la nit, al despatx de la Leia, únic lloc on Font Delta encara no tenia accés. En Luke va passejar la mirada al voltant de l'habitació quan va entrar, i va pensar un cop més en l'embull d'esdeveniments que havien integrat a aquesta gent, a aquests amics, en la seva vida. En Han i la Leia, asseguts al sofà, que compartien un efímer moment de tranquil·litat, abans que la realitat d'una galàxia en guerra es fiqués de nou enmig. En Chewbacca, assegut entre ells i la porta, amb la ballesta recolzada sobre els seus peluts genolls, decidit a no fallar una altra vegada en el deure autoimposat del seu deute de vida. Lando, que contemplava amb el nas arrufat la terminal d'ordinador de la Leia i una llista del que semblaven ser preus de mercat. C3PO i R2, que conversaven en un racó, potser intercanviant les últimes notícies i el que els androides consideressin enraonies. I la Wínter, asseguda amb discreció en un altre racó, a cura dels bessons adormits.

Els seus amics. La seva família.

- I doncs? -Va preguntar en Han.

-He examinat tota la zona que envolta el despatx -va explicar en Luke -. Ni humans ni androides en les rodalies. I aquí?

-Vaig ordenar al tinent Page que es personés i portés a terme una inspecció de contraespionatge -va dir la Leia -. Ningú ha entrat des de llavors. La seguretat hauria de ser total.

-Fantàstic -va dir en Han -. Ara, pots dir-nos què passa?

-Sí -va contestar la Leia, i en Luke va notar que la seva germana reunia forces -. La Mara creu saber on són les instal·lacions de clonació de l'Imperi.

En Han es va redreçar una mica i va mirar al Lando.

- On?

-En un planeta que l'emperador deia Wayland. Un nom en codi, pel que sembla. No l’he trobat en cap llista.

- Era una instal·lació dels antics mestres clonadors? -Va preguntar en Luke.

-La Mara va dir que era el magatzem de l'emperador -va aclarir la Leia -. Em va donar la impressió que es tractava d'un encreuament entre una sala de trofeus i un abocador de maquinària.

-El cau d'una rata -va esbufegar en Han -. Molt propi d'ell. On és?

-La Mara ignora les coordenades -va dir la Leia -. Només va visitar el planeta una vegada, però creu que serà capaç de localitzar-lo.

- Per què no ho havia dit abans? -Va preguntar en Lando. La Leia va arronsar les espatlles.

-Segons sembla, no sabia això dels clons fins que jo ho vaig esmentar. Recorda que estava sotmesa a regeneració neurològica quan tothom parlava d'això.

-Em costa creure que no s'assabentés de res -va protestar en Lando.

-No és impossible -li va atallar la Leia -. Cap informe general al qual ha tingut accés es referia als clons, i tampoc s'ha mostrat molt sociable.

-Les coincidències són sospitosament convenients -va observar en Lando -. Podia anar i venir pel palau tranquil·lament. Després, el cap d'un comando imperial l'acusa i és detinguda. Tot d'una, exhibeix Wayland davant nostre i vol que la deixem anar.

- Qui ha parlat de deixar-la anar? -Va preguntar la Leia, una mica sorpresa per la idea.

- No és això el que proposa? -Va preguntar en Lando -. Portar-nos a Wayland a canvi de la seva llibertat?

-No ha demanat res -va protestar la Leia -. I l'únic que jo proposo és proporcionar un ordinador de navegació perquè localitzi Wayland.

-Em temo que no serà suficient, cor -En Han va moure el cap -. Les coordenades no estan malament per començar, però un magatzem pot amagar-se en qualsevol lloc d'un planeta.

-Sobretot un que l'emperador desitjava mantenir en secret -va corroborar en Luke -. En Lando té raó. Haurem de portar-la amb nosaltres.

En Han i en Lando es van tornar a mirar, i fins i tot la Leia va semblar sorprendre’s.

-No em diràs que t’ho has empassat -va dir en Lando.

-Crec que no ens queda altra alternativa -va contestar en Luke -. Com més ens retardem, més clons enviarà Thrawn contra nosaltres.

- I la ruta d'embarcament que investigaves? -Va suggerir la Leia -. La que travessava Poderis i el sector d’Orus?

-Això portarà temps -va dir en Luke -. El mètode que proposo és molt més ràpid.

-Si la Mara diu la veritat -va replicar en Lando -. Si no, serà com buscar una agulla en un paller.

-O pitjor -va afegir en Han -. En Thrawn ja ha intentat reunir-vos a tu i aquest tal C'baoth en una ocasió anterior. Podria ser una altra trampa.

En Luke els va mirar d'un en un i va desitjar saber com explicar-se. En el fons, sabia que allò era el correcte. Igual que en la confrontació final amb Vader i l'emperador, el seu destí i el de la Mara estaven units en aquell lloc.

-No és un parany -va dir per fi -. Per part de la Mara no, almenys.

-Estic d'acord -va confessar la Leia en veu baixa -. I crec que tens raó. Hem de portar-la amb nosaltres.

En Han es va tornar cap a la seva dona. Va contemplar al Luke amb el nas arrufat i va mirar una vegada més la Leia.

-Deixa que ho endevini -va grunyir -. És una de les vostres bogeries Jedi, no?

-En part -va admetre la Leia -, però és simple lògica tàctica. No crec que en Thrawn hagués bolcat tants esforços en convèncer-nos que la Mara era còmplice del segrest, si no volgués que deixéssim de donar crèdit a tot el que ens expliqués sobre Wayland.

-Si assumeixes això, també hauràs d’assumir que en Thrawn va intuir que l'atemptat fracassaria -va observar en Lando.

-Assumeixo que en Thrawn es prepara per a totes les contingències -va dir la Leia. Un múscul es va agitar a la seva galta -. I com tu has dit, Han, la nostra intuïció Jedi camina pel mig. Vaig tocar la ment de la Mara dues vegades durant l'atac, quan em va despertar, i quan va entrar darrere dels comandos –Va mirar al Luke, i va endevinar que coneixia les intencions de la Mara per la seva persona -. A la Mara no li caiem molt bé -va dir en veu alta -, però en certa manera crec que tant és. Comprèn perfectament l'efecte que causaria a la galàxia una nova ronda de Guerres Clòniques, i no ho desitja.

-Si vol acompanyar-me a Wayland, aniré -va afirmar en Luke -. No us demano que vingueu. Només vull la vostra ajuda perquè la Mon Mothma la deixi en llibertat -Va vacil·lar -. I la vostra benedicció.

Es va fer un moment de silenci. En Han va clavar la vista a terra, el front arrugat de concentració, amb la mà de la Leia entre les seves. En Lando es tocava el bigoti sense dir res. En Chewbacca acariciava la seva ballesta i rugia per a si. A la cantonada oposada, l’R2 cantussejava a sota veu amb aire pensatiu. Un dels bessons (Jacen, va decidir en Luke) va gemegar una mica en el seu somni, i la Wínter li va acariciar l'esquena.

-No podem parlar amb la Mon Mothma sobre això -va dir per fi en Han -. La remor s'escamparà, i quan tot estigui preparat, la meitat del palau ja s'haurà assabentat. Si en Thrawn vol liquidar la Mara, tindrà tot el temps del món.

- Quina és l'alternativa? -Va preguntar la Leia amb suspicàcia.

-La que en Lando ha assenyalat. Alliberar-la.

La Leia va dirigir una mirada d'estupefacció al Luke.

- Han! No podem fer això.

-I tant que sí. Chewie i jo vam haver de treure a un tipus d'una presó imperial en una ocasió, i tot va sortir bé.

En Chewbacca va grunyir.

-Que sí, home -va protestar en Han -. No va ser culpa nostra que el tornessin a agafar una setmana després.

-Jo no em referia a això -va intervenir la Leia -. Estàs parlant d'una acció il·legal, que voreja la traïció.

En Han va palmejar el seu genoll.

-La Rebel·lió va ser un acte il·legal que vorejava la traïció, amor -li va recordar -. Quan les normes no serveixen, es trenquen.

La Leia va respirar profundament i va expulsar l'aire a poc a poc.

-Tens raó -va admetre per fi -. Tens raó. Quan ho farem?

-Tu no. Serem en Luke i jo. Chewie i tu us quedareu aquí, fora de perill.

En Chewbacca va començar a rugir alguna cosa, però es va interrompre a meitat de la frase. La Leia va mirar al wookiee, al Luke...

-No cal que vinguis, Han -va dir en Luke, percebent en la seva germana els temors que no podia verbalitzar -. La Mara i jo ho farem sols.

- Com! Els dos solets aneu a carregar-vos un complex de clonació? -Va esbufegar en Han.

-No hi ha moltes alternatives. Mentre Font Delta segueixi en actiu, no podem confiar en gairebé ningú. I les persones de confiança, com Esquadró Murri, es troben destinades a missions defensives -Va abastar amb un gest l'habitació -. Això és el que hi ha.

-Tres tindrem millors possibilitats que dos -va insistir en Han.

En Luke va mirar la Leia. Els seus ulls expressaven un gran temor per la seguretat del seu marit, però en el fons acceptava amb resignació la decisió d’en Han. Comprenia la vital importància d'aquesta missió, i la seva experiència bèl·lica li deia que la proposta d’en Han era lògica.

O potser, com en Han, no volia que en Luke es fóra sol amb la dona que desitjava matar-lo.

-Molt bé, Han -va dir en Luke -. Serem tres.

- I per què no quatre? -Va sospirar en Lando -. Tal com va la meva sol·licitud relativa a Ciutat Nòmada, no crec que hi hagi un altre remei. M'agradaria tornar-los la jugada.

-Em sembla bé, amic -va assentir en Han -. Benvingut a bord -Es va girar cap a Chewbacca -. Molt bé, Chewie. Quin és el teu problema?

En Luke va mirar a Chewbacca, sorprès. No hi havia intuït cap problema, però ara que l'escoltava, va captar el remolí d'emocions que sacsejaven el wookiee.

- Què passa, Chewie?

Durant un moment, el wookiee es va limitar a rugir a sota veu. Després, de molt mala gana, es va explicar.

-Bé, ens agradaria molt que vinguessis -va dir en Han -, però algú ha de quedar-se aquí i tenir cura de la Leia. Tret que consideris capacitada per al treball a Seguretat de palau.

En Chewbacca va grunyir la seva opinió sobre Seguretat de palau.

-Exacte -va reconèixer en Han -. Per això et quedaràs.

En Luke va mirar la Leia. Ella també l’estava mirant, i va observar que també comprenia el dilema. En principi, en Chewbacca havia contret el seu deute de vida amb Han, i el disgustava terriblement deixar que en Han es fiqués en aquesta arriscada empresa sense ell. No obstant això, la Leia i els bessons també es trobaven sota la protecció del wookiee, i no podia permetre que es quedessin indefensos al palau.

Mentre intentava pensar en una solució, en Luke va veure que els ulls de la seva germana s'il·luminaven.

-Tinc una idea -va dir la Leia amb cautela. Tots la van escoltar i, davant la sorpresa d’en Han, en Chewbacca va accedir a l'instant.

-Estàs fent broma -va dir en Han -. És una broma, oi? Sí, és una broma. Perquè si penses que vaig a deixar la Leia i els bessons...

-És l'única solució, Han -va dir en veu baixa la Leia -. En cas contrari, en Chewie se sentirà fatal.

-Chewie ja s'ha sentit fatal en altres ocasions -va replicar en Han -. Ho superarà. Vinga, Luke, digues-li.

En Luke va moure el cap.

-Em sap greu, Han. Resulta que considero la idea molt bona -Va vacil·lar, però no va poder resistir-se -. Crec que és una d'aquelles bogeries Jedi.

-Molt graciós -va grunyir en Han. Va tornar a passejar la vista per l'habitació -. Lando? Wínter? Bé, que algú digui alguna cosa.

-A mi no em miris, Han -va dir en Lando, i va aixecar les mans -. Jo no participo en aquesta part de la discussió.

-Quant a mi, confio en el bon judici de la princesa Leia -va afegir la Wínter -. Si ella creu que estarem segures, accepto el seu suggeriment.

-Disposes d'alguns dies per acostumar-te a la idea -va dir la Leia al Han, abans que aquest pogués intervenir -. Potser aconseguim que canviïs d'opinió.

L'expressió d’en Han no era encoratjadora, però va assentir.

-Sí, és clar.

Es va fer un moment de silenci.

- Això és tot? -Va preguntar per fi en Lando.

-Això és tot -va confirmar la Leia -. Hem de planificar la missió. Comencem.

Següent