L’últim Orde (XXIV)

Anterior

24

L'entrada a la muntanya Tantiss era una espurna metàl·lica encaixada sota un sortint de roca i vegetació. Des d'un punt d'observació elevat, van veure que entre ells i l'entrada s'interposava un clar, a l'interior s'alçava una petita ciutat.

- Què en penseu? -Va preguntar en Luke.

-Que trobarem una altra forma d'entrar -va respondre en Han.

Va enfonsar una mica més les espatlles en les fulles mortes i va tractar de mantenir quiets els macroprismàtics. Tenia raó: hi havia un lloc de guàrdia davant de les portes metàl·liques -. No voldries entrar per la porta principal, oi?

En Luke va palmejar l'espatlla dues vegades, el senyal que havia captat a algú que s'acostava. En Han es va quedar immòbil i va parar l'orella. Va percebre un frec de peus sobre la mala herba. Un minut després, quatre milicians uniformats van sortir dels arbres a pocs metres de distància. Van passar de llarg sense ni tan sols alçar la vista i van desaparèixer entre els arbres poc després.

-Ara comencen a veure’s més -va remugar en Han.

-És per la proximitat a la muntanya -va explicar en Luke -. Encara no he captat cap indicació que hagin advertit la nostra presència.

En Han va grunyir i es va dedicar a observar la població del clar. La majoria dels edificis eren quadrats, d'aspecte alienígena, i només un de grans dimensions encarava la plaça. El seu angle de visió era deficient, però va tenir la impressió que un grup de psadans rondaven prop de l'edifici gran. Una assemblea ciutadana, potser?

 -No veig senyals que hi hagi una guarnició -va dir, i va observar a poc a poc el poble amb els macroprismàtics -. Vigilaran l'exterior de la muntanya.

-Així serà més fàcil envoltar-los.

-Sí.

En Han va arrufar les celles quan va desviar els macroprismàtics cap a la plaça. Aquell grup de psadans que havia albirat un moment abans havia format una espècie de semicercle, amb vista a un parell més de piles de roques ambulants que donaven l'esquena a l'edifici gran. I el seu nombre augmentava.

- Problemes? -Va murmurar en Luke.

-No ho sé -va dir lentament en Han, mentre s'assentava amb més fermesa les espatlles i augmentava una mica més el grau d'ampliació -. Es va a celebrar una gran assemblea. Dos psadans..., però no sembla que parlin. Sostenen alguna cosa.

-Deixa’m veure. Els Jedi sabem tècniques per millorar la visió. Potser influiran en una imatge macroprismàtica.

-Endavant.

En Han li va allargar l'aparell i va escodrinyar el cel. El solcaven tènues núvols cotonosos, però res indicava que s'anés a cobrir aviat. Faltaven dues hores per a la posta de sol, una altra mitja hora de llum a continuació...

-Mmm -va dir en Luke.

- Què passa?

-No estic segur -En Luke va baixar els macroprismàtics -. Però tinc la impressió que sostenen una agenda electrònica.

En Han va mirar cap a la ciutat.

-No sabia que utilitzaven agendes electròniques.

-Ni jo -va replicar en Luke, en un to sobtadament estrany. En Han va arrufar les celles. El noi es limitava a mirar la muntanya, amb una expressió peculiar a la cara.

- Què passa?

-És la muntanya. Està fosca.

-Fosca? En Han va examinar la muntanya.- No adverteixo res d’estrany. De què estàs parlant?

-Està fosca -va repetir en Luke -. Com a Myrkr.

En Han va estudiar la muntanya, i després va mirar en Luke.

- Com si un grup d’ysalamiri rebutgessin la Força?

En Luke va assentir.

-Això sembla. No ho sabré amb seguretat fins que ens acostem més.

En Han va fer altre cop d'ull a la muntanya i va sentir un nus a l'estómac.

-Fantàstic -va murmurar -. Meravellós. Es pot saber què fem ara?

En Luke va arronsar les espatlles.

-Seguir endavant. Què, si no?

-Tornar al Falcó i fotre el camp d'aquí, llevat que cremis en desitjos de caure en un parany imperial.

-No crec que sigui un parany -En Luke va moure el cap amb aire pensatiu -. No per a nosaltres, com a mínim. Recordes com es va tallar de sobte aquell contacte amb C'baoth que et vaig esmentar?

En Han es va fregar la galta. Va endevinar el que insinuava en Luke: els ysalamiri hi eren per a C'baoth, no per ell.

-No estic tan segur -va dir -. Pensava que en C’baoth i en Thrawn eren al mateix bàndol. Ho va dir la Mara.

-Potser es van enfadar -va suggerir en Luke -, o potser en Thrawn el va utilitzar des del primer moment i ara ja no el necessita. Si els imperials ignoren que som aquí, els ysalamiri van destinats a ell.

-Sí, bé, és igual per a què serveixin. Et bloquejaran igual que a C'baoth. Es repetirà el de Myrkr.

-La Mara i jo ens vam sortir molt bé a Myrkr -li va recordar en Luke -. També ho farem aquí. En qualsevol cas, hem anat massa lluny per retrocedir ara.

En Han va fer una ganyota, però el noi tenia raó. Un cop l'Imperi abandonés la rutina d'aquest planeta desert, totes les probabilitats indicaven que el següent grup de la Nova República no aconseguiria arribar ni a l'atmosfera.

- L'hi diràs a la Mara abans que arribem?

-És clar -En Luke va albirar el cel -. Però li diré durant el camí. Serà millor que continuem, ara que encara tenim llum diürna.

-Perfecte -En Han es va posar dret, després de dedicar una última mirada a la zona. Amb o sense Força, depenia d'ells -. Anem-nos.

Els altres els estaven esperant a l'altra banda del turó.

- Què hi ha? -Va preguntar en Lando, quan en Han i en Luke van baixar.

-Encara no saben que som aquí.

En Han va buscar amb la vista a la Mara. Estava asseguda a terra, prop de C3PO i R2, concentrada en un grup de cinc pedres que havia aconseguit elevar en l'aire davant seu. En Luke li havia ensenyat el truc durant dies, i en Han s'havia cansat per fi d'intentar dissuadir-lo. Tenia la impressió que les lliçons eren una pèrdua de temps.

- Preparada per guiar-nos cap a aquesta porta del darrere?

-Estic preparada per començar a buscar-la -va contestar la Mara, sense deixar que les pedres caiguessin -. Com ja et vaig dir abans, des de l'interior de la muntanya només vaig veure la instal·lació del sistema d'aire, però mai vaig veure els tubs d'admissió.

-Els trobarem -va afirmar en Luke, i es va acostar als androides -. Com vas, C3PO?

-Bé, gràcies, amo Luke -va respondre l'androide -. Aquesta ruta és molt millor que les anteriors –l’R2 va fer un refilet al seu costat -. L’R2 també opina el mateix.

-No us aficioneu –els hi va advertir la Mara. Va deixar caure les pedres i es va aixecar -. No hi haurà sengles obertes pels myneyrshi que ascendeixin a la muntanya. L'emperador va prohibir tota activitat nativa en les rodalies.

-No us preocupeu -els va tranquil·litzar en Luke -. Els noghri trobaran un sender.

-Vaixell de càrrega Or de Garret, acostament autoritzat –va retrunyir la veu de Control de Bilbringi al pont de l’Eteri-. Plataforma d'aterratge Cinc. Trajectòria directa a la boia, tal com s'indica; se’ls proporcionarà el curs a seguir fins a la plataforma.

-Rebut, Control -va respondre l’Aves, i va teclejar el curs que havia aparegut a la pantalla de navegació -. I els camps de seguretat?

-Seguiu el curs fixat i no ensopegaran amb ells. Si es desvien més de quinze metres en qualsevol direcció, rebran un bon cop al morro. A jutjar pel seu aspecte, jo diria que no es pot permetre cap més.

L’Aves va llançar una mirada a l'altaveu. Qualsevol dia s'anava a cansar del sarcasme imperial.

-Gràcies -va dir, i va tallar la comunicació.

-És divertit treballar amb els imperials, oi? -Va comentar en Gillespee des del lloc de copilot.

-M'encanta imaginar la seva expressió quan fotem el camp d'aquí amb la seva TCCG -va dir l’Aves.

-Confiem d’estar prou lluny per no veure-ho en directe -va advertir en Gillespee -. Tenen un sistema de vol molt complicat.

-No era així abans de l'atac d’en Mazzic -va grunyir l’Aves, mentre mirava per la portella. Va distingir mitja dotzena de generadors de camp al llarg de la seva trajectòria d'acostament, surant al voltant de la zona i definint el sender de vol que la boia els proporcionaria -. És per impedir que algú voli al voltant de les drassanes.

-Sí -va assentir en Gillespee -. Espero que tinguin tots els sensors desconnectats del sistema.

-Jo també. No vull que sàpiguen quants cops pot aguantar en realitat aquesta nau.

Va baixar la vista cap al seu tauler, va confirmar la trajectòria i va consultar l'hora. D'aquí a tres hores, la flota de la Nova República atacaria Tangrene, temps suficient perquè l’Eteri atraqués, descarregués els condensadors d'explosió per feixos d'arrossegament, robats a propòsit, que aportaven generosament a l'esforç bèl·lic de l'Imperi, i adoptessin posicions de cobertura per protegir en Mazzic, mentre aquest intentava robar la TCCG del centre de comandament principal, allunyat vuit plataformes d'atracada.

-Aquí va l’Ellor -va comentar en Gillespee, i va moure el cap en direcció a estribord.

L’Aves va veure el Kai Mir, en efecte, acompanyat del Klivering. Una mica més lluny va albirar el Gel Estrellat, que es dirigia cap a una plataforma d'atracada propera al perímetre. Tot semblava anar bé.

Encara que no era convenient fiar-se de les aparences, quan algú com en Thrawn estava al comandament. Pel que ell sabia, era possible que el gran almirall ja conegués tots els detalls sobre aquesta incursió, i estigués a l'espera de què tothom es fiqués a la xarxa per tancar-la.

- Has sabut res d’en Karrde? -Va preguntar en Gillespee, en to d'excessiva indiferència.

-No ens ha abandonat, Gillespee -va grunyir l’Aves -. Si diu que té coses més importants a fer, és que té coses més importants a fer. Punt.

-Ja ho sé. Era per si els altres havien fet preguntes.

L’Aves va fer una ganyota. Volta a començar. Pensava que el descobriment de la traïció d’en Ferrier a Hijarna hauria solucionat el problema d'una vegada per sempre. Hauria d’haver-ho endevinat.

-Jo sóc aquí -va recordar a Gillespee -. I també el Gel Estrellat, el Ritme del Clarejar, l’Ort de Lastri, l’Amanda Fallow, el...

-Sí, d’acord, ja ho capto -el va interrompre en Gillespee -. No t'enfadis amb mi. Les meves naus també són aquí.

-Em sap greu, però ja m'he cansat de què tothom sospiti de tots els altres.

En Gillespee va arronsar les espatlles.

-Som contrabandistes. Tenim molta pràctica sobre això. Personalment, em sorprèn que el grup hagi seguit unit fins ara. Què creus que deu fer?

- Qui, en Karrde? -L’Aves va moure el cap -. Ni idea, però alguna cosa important.

-És clar –En Gillespee va assenyalar davant -. És aquesta la boia?

-Això sembla. Prepara't a copiar les dades de curs. Preparats o no, allà anem.

Les ordres van aparèixer a la pantalla de comunicacions d’en Wedge. Les va examinar breument mentre teclejava la freqüència privada de l'esquadró.

-Esquadró Murri, aquí Cap Murri. Ordres: anirem amb la primera onada, flanquejant al Creuer de Comandament de l'almirall Ackbar. Mantinguin les posicions fins que rebem permís per alterar-les. Confirmin la recepció.

Va escoltar tots els comunicats i va somriure. Sabia que existia preocupació entre els homes de l’Ackbar, que el llarg vol fins al punt de cita hauria posat nervioses a aquelles unitats que havien disposat l'esquer prop del suposat punt de salt de Tangrene. En Wedge ignorava la disposició dels altres, però estava clar que l’Esquadró Murri estava disposat per a la batalla.

- Creu que en Thrawn ha captat el nostre missatge, Cap Murri?

La veu d’en Janson va interrompre els pensaments d’en Wedge.

El seu missatge? Ah, clar, la breu conversa sostinguda enfront de la cantina de Mumbri Storve amb l’Aves, l'amic d’en Talon Karrde. El que, segons en Hobbie, els denunciaria ipso facto a la Intel·ligència Imperial.

-No ho sé, Murri Cinc. De fet, espero que no.

-Una pèrdua de temps, en aquest cas.

-No necessàriament. Va dir que tenien un altre pla i volien coordinar-lo amb el nostre, recordeu-vos. Qualsevol cosa que molesti o distregui a l'Imperi ens ajudarà.

-Algun assumpte de contraban -va esbufegar Murri Sis -. Confiaran de fer-ho mentre els imperials miren a un altre costat.

En Wedge no va contestar. En Luke Skywalker semblava pensar que en Karrde, sense grans escarafalls, estava a favor de la Nova República, i amb això en tenia prou, però, no anava a convèncer la resta de l'esquadró. Potser algun dia, en Karrde accediria a demostrar la seva hostilitat cap a l'Imperi obertament. Fins llavors, almenys en opinió d’en Wedge, qualsevol que no recolzés al gran almirall ajudava a la Nova República, tant si ho admetia com si no.

De vegades, fins i tot, tant si ho sabia com si no.

La pantalla de comunicacions va canviar: l'avantguarda de Creuers Estel·lars havia aparegut dins de la seva formació d'assalt. Ja era hora que les naus d'escorta dels imitessin.

-Bé, Esquadró Murri -va dir als altres -. Llum verda. Ocupem els nostres llocs.

Va imprimir energia al propulsor del seu caça-X i es va dirigir cap a les llums de posició. Dues hores i mitja, si la resta de la flota era puntual i sortirien de l’hiperespai a la distància programada de les drassanes de Bilbringi.

Era una llàstima que no poguessin veure les expressions dels imperials, va pensar.

L'últim grup d'informes procedents de la regió de Tangrene va desfilar per la pantalla. En Pellaeon els va examinar, ombrívol. No hi havia dubte: els rebels seguien allà. Seguien acumulant forces a la regió, seguien cridant l'atenció. D'aquí a dues hores, si les projeccions d'Intel·ligència eren la meitat de correctes, llançarien un atac contra un sistema indefens.

-Ho estan fent molt bé, oi, capità? -Va comentar en Thrawn des del darrere -. Una representació molt convincent.

-Senyor -va dir en Pellaeon, procurant que la seva veu sonés deferent -, suggereixo respectuosament que l'activitat rebel no és una representació. La preponderància de proves demostra que el seu objectiu és Tangrene. Diverses unitats de caces fonamentals i naus de guerra s'han congregat a probables punts de salt...

-S'equivoca, capità -va interrompre amb molta fredor en Thrawn -. Això és el que volen que creguem, però no es tracta més que d'una il·lusió acuradament planificada. Les naus a què fa referència van enlairar-se d'aquells sectors fa entre quaranta i setanta hores, deixant enrere alguns homes amb els uniformes i emblemes adequats per despistar als nostres espies. El gruix de la força es dirigeix ​​ara cap a Bilbringi.

-Sí, senyor -va dir en Pellaeon, amb un silenciós sospir de derrota.

Un cop més, en Thrawn havia decidit fer cas omís dels seus arguments, així com de les proves, en favor de les seves nebuloses intuïcions i pressentiments.

I si s'equivocava, no només perdrien la base de l’Ubictorat a Tangrene. Un error d'aquesta magnitud commouria la confiança i el ritme de la maquinària bèl·lica imperial.

-Tota guerra suposa un risc, capità -va dir en veu baixa en Thrawn -, però aquest no és tan gran com vostè s'imagina. Si m'equivoco, perdrem una base de l'Ubictorat, important, per descomptat, però no essencial -va arquejar una cella negra blavosa -. Però si tinc raó, tenim bones possibilitats de destruir dues flotes de sector rebels del tot. Considereu l'impacte que suposarà això per al seu equilibri de poder.

-Sí, senyor.

Va notar els ulls d’en Thrawn clavats en ell.

-No cal que em cregui -va dir el gran almirall -, però prepareu-vos a descobrir el seu error.

-En això confio, senyor.

-Bé. Està disposada la meva nau insígnia, capità?

En Pellaeon va sentir que la seva esquena es tensava, com per posar-se ferms.

-El Quimera esta a la seva disposició, senyor.

-Llavors, prepari la flota per saltar a l’hiperespai -Els ulls vermells van centellejar -. I per a la batalla.

No existien senders per pujar a muntanya Tantiss, però com en Luke havia anticipat, els noghri intuïen el terreny. Van avançar a bon ritme, tot i l’impediment dels androides, i quan el sol va desaparèixer darrere dels arbres, van arribar als tubs d'admissió d'aire.

No era com en Luke havia imaginat.

-Sembla més una torreta turbolàser retràctil que un sistema de ventilació -va comentar al Han, mentre es movien amb cautela entre els arbres cap a la pesada malla metàl·lica i l'estructura metàl·lica, encara més pesada, que envoltava la malla.

-Em recorda el búnquer en el qual vam haver d’introduir-nos a Endor -va murmurar en Han -, excepte per la malla. Tranquil, podrien tenir detectors d'intrusos.

En qualsevol altre lloc, en Luke hauria sondejat el túnel amb la Força, però envoltat de ysalamiri era com estar cec.

Com tornar a estar a Myrkr.

Va mirar la Mara i es va preguntar si l’assaltaven pensaments i records similars. Potser. Tot i la llum somorta, va percebre la tensió del seu rostre, una angoixa i un temor que no existien abans de penetrar en la bombolla dels ysalamiri.

- I ara què fem? -Va grunyir la dona, i li va llançar una breu mirada abans de desviar la vista de nou -. Ens quedem asseguts fins al matí?

En Han apuntava els macroprismàtics cap als tubs d'admissió.

-Crec que hi ha una sortida d'ordinador a la paret, sota el sortint -va dir -. Els altres, quedeu-vos aquí. M’emportaré a l’R2 i intentaré connectar-lo.

En Chewbacca va rugir una advertència.

- On? -Va murmurar en Han, mentre desenfundava el desintegrador.

El wookiee va assenyalar amb una mà i va preparar la ballesta amb l'altra.

Tot el grup va romandre immòbil, amb les armes disposades..., i va ser llavors quan en Luke va sentir el tènue so de llunyans trets de desintegrador. Tenien lloc a diversos quilòmetres de distància, potser al peu de la muntanya, però impossibilitat per emprar les tècniques Jedi, no ho sabia amb seguretat.

Molt més a prop, es va sentir el cant d'un ocell.

-S'aproxima un grup de myneyrshi -va dir l’Ekhrikhor, escoltant amb molta atenció -. Els noghri els han detingut. Desitgen venir a parlamentar.

-Digues-los que es quedin aquí -va respondre en Han, i va vacil·lar un sol segon abans d’enfundar el desintegrador. Va treure el Satna-chakka de la butxaca de la jaqueta i va cridar a C3PO-. Tu, lingot d'or, ves a esbrinar què volen.

L’Ekhrikhor va murmurar una ordre, i un dels noghri es va col·locar en silenci al costat d’en Han, en Chewbacca es va posar a l'altra banda i, seguits per un gemegós C3PO, es van dirigir cap als arbres.

L’R2 refilà inquiet. El seu cap en forma de cúpula es va moure d'un costat a un altre entre en Luke i el grup que s'allunyava.

-No li passarà res -el va calmar en Luke -. En Han no permetrà que li passi res.

El rabassut androide va grunyir, potser expressant l'opinió que li mereixia l'interès d’en Han per C3PO.

-És possible que d'aquí uns minuts tinguem més problemes que la salut de C3PO -va dir ombrívolament en Lando -. M'ha semblat sentir trets de desintegrador.

-A mi també -va assentir la Mara -. Havien de procedir de l'entrada del magatzem.

En Lando va mirar cap l'enorme tub de ventilació.

-A veure si podem obrir aquesta vàlvula. Si més no, ens proporcionarà una altra direcció per on anar, si hem de saltar.

En Luke va mirar la Mara, però aquesta va desviar la vista de nou.

-Molt bé -va dir al Lando -. Jo aniré primer; porta l’R2.

Va avançar amb cautela entre els arbres cap als tubs. En el cas que hi hagués detectors d'intrusos, ja no funcionaven. Va arribar sota el sortint metàl·lic sense incidents i va estudiar la malla, mentre l'aire que s'introduïa pels tubs agitava el seu cabell. Des d'aquesta distància va comprovar que era com una reixeta pesada, i cada terme del que havia semblat una malla era una placa que s'enfonsava diversos centímetres al túnel. Una barrera formidable, però bufar i fer ampolles per a la seva espasa de llum.

Va sentir passos entre les fulles. Es va tornar i va veure en Lando i l’R2.

-La sortida d'ordinador és allà, R2 -va dir a l’androide, assenyalant l'endoll de la paret -. Connecta't, a veure què esbrines.

L’androide refilà i, amb l'ajuda d’en Lando, va avançar sobre el difícil terreny.

-No va a obrir-la per a tu -va dir la Mara des del darrere.

-R2 va a provar-ho -va contestar en Luke, i va escodrinyar el seu rostre -. Estàs bé?

Esperava un comentari sarcàstic o una mirada de fúria, però es va quedar bocabadat quan la dona va agafar la seva mà.

-Vull que em prometis una cosa -va dir en veu baixa -. Costi el que costi, no permetis que ajudi a C'baoth. Entens? No permetis que m’uneixi a ell. Encara que hagis de matar-me.

En Luke la va mirar i un calfred va recórrer la seva esquena.

-C'baoth no pot obligar-te a què li prestis la teva ajuda, Mara, com no sigui amb la teva complicitat.

- Estàs segur? Realment segur?

En Luke va fer una ganyota. Hi havia moltes coses que desconeixia sobre la Força.

-No.

-Ni jo. Això és el que em preocupa. En C’baoth va dir a Jomark que m’uniria a ell. També ho va dir la nit que vam arribar aquí.

-Potser estigui equivocat -va suggerir en Luke, sense massa convicció -, o que mentís.

-No vull córrer el risc -Va prémer amb més força la mà d’en Luke -. No vaig a servir-lo, Skywalker. Vull que prometis que em mataràs abans que això passi.

En Luke va empassar saliva. Fins i tot sense la Força, va captar en la seva veu que parlava seriosament, però un Jedi no podia prometre matar algú a sang freda.

-Et prometré el següent: passi el que passi allà dins, no t'enfrontaràs sola a ell. Jo t'ajudaré.

La dona va apartar la mirada.

- I si ja has mort? Una altra vegada igual.

-No ho has de fer -va dir amb serenitat -. L'emperador ha mort. Aquesta veu que sents és un record que va deixar en el teu interior.

-Ja ho sé -va replicar ella amb vehemència -. Creus que per això és més fàcil no fer-li cas?

-No, però tampoc pots utilitzar la veu com a excusa. El teu destí està a les teves mans, Mara, no en les d’en C’baoth, ni en les de l'emperador. En últim extrem, tu prens les decisions. Tens aquest dret, i aquesta responsabilitat.

Es van sentir passos al bosc.

-Magnífic -va grunyir la Mara. Va deixar anar la mà d’en Luke i va retrocedir un pas -. Filosofa tot el que vulguis, però recorda el que t’he dit –Va girar en rodó i va caminar cap al grup -. Què passa, Solo?

-Portem alguns alienígenes -I va mirar amb el nas arrufat en direcció al Luke -. Aliats, més o menys.

-Escolta, C3PO -va cridar en Lando, i va agitar una mà -. Vine aquí i digues-me per què està tan nerviós l’R2.

-I tant, senyor.

C3PO va córrer cap a la terminal d'ordinador. En Luke va mirar al Han.

- Què vol dir això de «aliats»?

-És una mica confús. Si més no, tal com ho tradueix C3PO. No volen ajudar-nos, només volen entrar i lluitar contra els imperials. Ens han seguit perquè pensaven que trobaríem una porta del darrere per infiltrar-nos.

En Luke va estudiar al grup de silenciosos alienígenes de quatre braços que s'alçaven sobre els noghri que els custodiaven. Tots portaven quatre o més ganivets i ballestes, el tipus d'armes que no servien per a res contra les tropes imperials.

-No sé. Què opines?

-Escolta, Han -va cridar en Lando en veu baixa, abans que en Han pogués contestar -. Vine aquí. T'agradarà sentir això.

- Què? -Va preguntar en Han, mentre s'acostaven a la terminal d'ordinador.

-Digues-li, C3PO.

-Pel que sembla, s'està produint un atac a l'entrada principal a la muntanya -va dir C3PO, amb la seva expressió eternament sorpresa -. L’R2 ha captat diversos informes que detallen els moviments dels guàrdies a l'interior de la zona...

- Qui està atacant? -El va interrompre en Han.

-Segons sembla, alguns psadans de la ciutat. Segons els informes, van exigir la llibertat del seu senyor C'baoth abans d'atacar.

En Han va mirar al Luke.

-L'agenda electrònica.

-Coincideix -va assentir en Luke. Un missatge d’en C’baoth, incitant-los a l'atac -. Em pregunto com va aconseguir colar-la.

-Confirma que l'han detingut, en qualsevol cas -va intervenir la Mara -. Espero que hagin disposat alguns guàrdies a la seva cel·la.

-Perdoni, amo Luke -va dir C3PO, vorejant el cap -, però quant a l'agenda electrònica que el capità Solo ha esmentat, suggereixo que va arribar de la mateixa manera que les armes. Segons els informes...

- Quin tipus d'armes? -Va preguntar en Han.

-Això anava a explicar, senyor -va replicar C3PO, una mica malhumorat -. Segons els informes, els atacants van armats amb desintegradors, llançamíssils portàtils i detonadors termals. Versions modernes, si cal creure en els informes.

-Tant és d'on els hagin tret -va dir en Lando -. La qüestió és que s'ha produït una maniobra de distracció. Utilitzem-la mentre duri.

En Chewbacca va llançar un rugit de suspicàcia.

-Tens raó, amic -va admetre en Han, mentre escodrinyava la reixeta -. S'ha produït molt oportunament, però en Lando té raó. Hauríem de provar.

En Lando va assentir.

-Molt bé, R2. Talla l'energia.

L’androide va trinar refilet i va introduir el braç proveït d'un ordinador a l'endoll. El flux d'aire que assotava el rostre d’en Luke va començar a disminuir, i un minut després va cessar del tot.

L’R2 va tornar a trinar.

-R2 informa que tots els sistemes operatius d'admissió han estat tancats -va anunciar C3PO-. No obstant això, adverteix que, així que el cicle obligatori acabi, les barreres energètiques i els camps de propulsió poden reactivar-se des d'una ubicació central.

-Serà millor que ens posem en acció -va dir en Luke, mentre encenia l'espasa de llum i s'acostava a l'orifici. Quatre espasades després, havia practicat una entrada.

-Sembla net -va dir en Han, mentre entrava i s’enganxava a la protecció limitada de la paret lateral -. El túnel compta amb llums de manteniment. R2, hi tens els plànols d'aquest lloc?

L’androide va cantussejar mentre travessava l'obertura.

-Em sap greu moltíssim, senyor -va dir C3PO-. Ha aconseguit l'esquema complet del sistema de ventilació, però aquesta terminal no proporciona més informació.

-Hi haurà altres terminals -va dir en Lando -. Deixem una rereguarda?

-Es quedarà un noghri -miolà l’Ekhrikhor al costat d’en Han -. Mantindrà aclarida la sortida.

-Fantàstic -va contestar en Han -. Anem.

Havien recorregut cinquanta metres del túnel, i ja s'acostaven a les llums de manteniment que en Han havia albirat, quan en Luke es va adonar que els silenciosos myneyrshi els seguien.

- Han? -Va murmurar, assenyalant-los.

-Sí, ho sé. Què volies que fes, dir-los que tornessin a casa?

En Luke va mirar de nou. Tenia raó, és clar, però ganivets i ballestes contra desintegradors...

- Ekhrikhor?

- Quins són les teves ordres, fill d’en Vader?

-Vull que dos dels teus acompanyin a aquests myneyrshi. Les guiaran i ajudaran durant l'atac.

-Però és a tu a qui hem de protegir, fill d’en Vader -va protestar l’Ekhrikhor.

-Em protegireu. Cada imperial que els myneyrshi eliminin serà un obstacle menys per a nosaltres, però no ho aconseguiran si els maten tot d'una.

El noghri va emetre un soroll gutural de pesar.

-Escolto i obeeixo -va dir de mala gana.

Va fer un gest en direcció a dos noghri. Mentre en Luke els veia retrocedir pel túnel, va examinar fugaçment el rostre de la Mara quan va passar sota una de les llums. Encara transparentava por, però també una ombrívola determinació. Estava disposada a enfrontar-se amb el que els esperava.

Tant de bo ell també.

-Aquí està -va dir en Karrde, i va assenyalar la muntanya que s'elevava sobre el bosc i les ombres del crepuscle.

- Segur? -Va preguntar la Leia, mentre projectava la Força.

A Bespin, durant aquella boja fugida de la Ciutat Núvol d’en Lando, havia captat la crida d’en Luke des d'una distància gairebé igual. Aquí, no sentia res.

-És on semblen dirigir les dades de navegació -va explicar en Karrde -. Llevat que hagin endevinat el petit truc d’en Ghent i ens enviïn cap a un parany. Alguna novetat? -Va preguntar a la Leia.

-No -La princesa va mirar cap a la muntanya i va sentir un nus a l'estómac. Després de tantes esperances i esforços, arribaven massa tard -. Ja hauran entrat.

-En aquest cas, s'hauran ficat en algun embolic -va parlar en Ghent, des del lloc de comunicacions on continuava enganyant els detectors imperials -. Control de vol diu que s'han produït disturbis a l'entrada. Ens desvien cap a una zona de manteniment secundària, uns deu quilòmetres al nord.

La Leia va moure el cap.

-Haurem de córrer el risc de posar-nos en contacte amb ells.

-Massa perillós -va dir en Dankin, el copilot -. Si ens enxampen utilitzant un canal de comunicacions no imperial, ens enderrocaran.

-Potser hi hagi una altra manera -va dir en Mobvekhar, acostant-se a la Leia -. Ekhrikhor del clan Bakh'tor haurà deixat una guàrdia al punt d'entrada. Hi ha un senyal de reconeixement noghri que es pot emetre mitjançant llums d'aterratge.

-Endavant -va dir en Karrde -. Si la guarnició ho adverteix, sempre podem adduir una avaria. Chin, Corvis, als vostres llocs.

El noghri es va acostar al tauler d’en Dankin per encendre i apagar els llums d'aterratge mitja dotzena de vegades. Si en Han i els altres les veien...

-Ja ho tinc -La veu d’en Corvis va arribar des de la torreta de turbolàsers -. Rumb zero-zero-tres punt disset.

La Leia va veure que les coordenades apareixien a la pantalla de navegació. Una llum parpellejant, a penes visible.

-Són allà -va confirmar en Mobvekhar.

-Bé -va dir en Karrde -. Ghent, anuncia que anem cap a la segona àrea de manteniment, tal com ens van ordenar. Consellera, segui i lligui’s les corretges; anem a patir una inesperada avaria dels retropropulsors.

La Leia va considerar impossible que una nau de la mida del Salvatge Karrde aterrés entre els arbres i els sortints rocosos erosionats, però en Karrde i la seva tripulació ja ho havien fet altres vegades, i van aconseguir que la nau s'introduís pel forat.

- I ara què fem? -Va preguntar en Dankin, mentre en Karrde recomponia de nou el circuit dels retropropulsors. En Karrde va mirar la Leia i va arquejar una cella a la pregunta.

-Jo vaig a entrar -va dir la Leia. La visió d’en Han i en Luke en perill va surar davant els seus ulls -. No cal que m'acompanyin.

-La consellera i jo anirem a buscar els seus amics -va contestar en Karrde, mentre es descordava les corretges i s'aixecava -. Ghent, intenta convèncer la guarnició que no necessitem ajuda.

- I jo? -Va preguntar en Dankin. En Karrde va somriure.

-Estaràs preparat per si no el creuen. Anem-nos, consellera.

Els noghri que els havien retornat el senyal no es veien per enlloc quan van sortir a la rampa del Salvatge Karrde.

- On és? -Va preguntar en Karrde, i va passejar la vista al seu voltant.

-Esperant -va dir en Mobvekhar. Es va dur la mà a un costat de la boca i va emetre un complicat xiulet. Li va respondre un altre, convertit en un trinat peculiar -. Han confirmat la nostra identitat. Ens preguen que procedim amb rapidesa. Els altres només ens porten un avantatge d'un quart d'hora.

Un quart d'hora. La Leia va contemplar la foscor de la muntanya, il·luminada per les estrelles. Massa tard per avisar-los, però potser no per ajudar-los.

-Anem, estem perdent el temps -va dir.

-Un moment -En Karrde va mirar enrere -. Hem d'esperar... Ah.

La Leia es va tornar. Un home d'edat madura, carregat amb un parell de quadrúpedes de llargues potes, va córrer cap a ells des de la secció de popa.

-Aquí els té, capità -va dir l'home, tendint-li les corretges.

-Gràcies, Chin -va dir en Karrde, mentre s'ajupia per rascar als dos animals darrere de les orelles -. Crec que no coneix els meus animals, consellera. Aquest es diu Drang, el més fosc és Sturm. A Myrkr, utilitzen la Força per caçar la seva presa. Aquí l’empraran per trobar la Mara. D'acord?

Els vornskrs van emetre un soroll estrany, com un ronc cloquejant.

-Bé -En Karrde es va redreçar -. Crec que ja estem preparats, consellera. Ens anem?

Següent