Ombres de l'Imperi (XX)

Anterior

20

La princesa Leia es va recolzar en la seva butaca i va somriure. Tenia un aspecte relaxat i segur de si mateix, com si se sentís molt còmoda i controlés la situació.

La Guri es va inclinar cap endavant, i li va dir a la Leia que havien d’interrompre la reunió.

La Leia no va mostrar ni la més mínima contrarietat.

-És clar -va dir.

Els seus llavis van tornar a corbar-se en aquell lleu somriure ple de cortesia.

-Congela la imatge -va dir en Xízor.

La projecció hologràfica de la Leia es va aturar, bastant més nítida en la imatge individual que quan es trobava en moviment. Potser faria instal·lar aquell fotograma com a duplicat hologràfic permanent en una de les parets de la seva càmera privada. Potser hauria estat millor si la Leia hagués estat nua, però de tota manera la imatge ja era magnífica. Capturava a la perfecció l'essència d'aquella dona. En Xízor ja aconseguiria el nu més tard.

- Què opines d'ella? -Va preguntar, sense apartar la mirada de la imatge tridimensional a grandària natural que surava sobre el sòl davant dels seus ulls.

La Guri estava immòbil darrere d'ell.

-Domina l'art de parlar molta estona sense dir res significatiu, com és d'esperar en una experta diplomàtica. No va revelar res del que vol en realitat, excepte per la referència al fet que potser tingués alguna cosa a veure amb l'obtenció d'informació. Físicament, resulta atractiva per als individus de la seva espècie i les espècies que estiguin prou properes a ella. És intel·ligent.

- I...?

-I el fet que aquesta dona, de la qual se sap que manté una relació d'amistat íntima amb en Luke Skywalker, estigui intentant establir contacte amb el Sol Negre, sembla més que una simple coincidència.

En Xízor va apartar la mirada de la projecció hologràfica i va clavar els ulls en el seu lloctinent més fiable i eficaç. Les paraules de la Guri tancaven un sec retret, per descomptat. Un home que creia en semblants coincidències era un estúpid. D'alguna manera inexplicable, la Leia, i en Xízor ja estava començant a utilitzar únicament el seu nom quan pensava en ella, havia aconseguit descobrir moltes més coses de les que hagués hagut de poder descobrir. En Xízor s'havia esforçat al màxim per eliminar qualsevol tipus de connexió entre la seva persona i el pla per assassinar l’Skywalker, però la Leia havia detectat l'existència de la conspiració i havia aconseguit establir contacte amb el Sol Negre. Això era una mala notícia, però també resultava una mica sorprenent. Un altre punt a favor de la Leia.

- Què suggereixes?

-Matar-la. Matar el wookiee i el seu company el jugador. Esborrar la memòria de l’androide de protocol i fondre’l. Com a precaució addicional, també caldria eliminar l’Àvaro i a qualsevol persona del casino que pugui haver-la reconegut.

En Xízor va somriure. La Guri era implacable i eficient, i en això radicava una gran part del seu encant. Si havia d’incendiar un edifici per eliminar els tèrmits que l’infestaven... Bé, llavors l’incendiaria. Si en Xízor li donava permís per a procedir, la Guri faria exactament tot el que acabava de suggerir.

-No crec que sigui convenient -va dir-. Torna i parla amb ella. Hauríem esbrinar amb tota exactitud què és el que sap i a qui li ha explicat, si és que li ha explicat a algú.

-Puc obtenir aquesta informació abans d’eliminar-la.

-No. Preferiria portar a terme aquest interrogatori personalment. Vull que me la portis.

La Guri va guardar silenci.

-Endavant, Guri: digues-me què estàs pensant.

-Experimenteu una atracció romàntica cap en aquesta dona.

- I?

-Es coneixen casos en els quals aquests tipus d'atracció ha trasbalsat considerablement els processos mentals d'éssers que d'altra banda eren molt racionals.

En Xízor va riure, cosa que no feia molt sovint en aquells dies. Només la Guri podia atrevir-se a parlar d'aquella manera. Era un altre d'aquests trets de caràcter pels que tant li agradava.

-No tinguis por, la meva estimada Guri. Ella mai podrà substituir-te en el meu afecte.

La Guri no va dir res. En Xízor no creia que aquesta idea hagués passat pel seu cap. Pel que havia pogut determinar, la Guri era immune a la gelosia. La Guri es mantindria a un costat i aniria recollint la roba de l'amant d’en Xízor mentre el Príncep Fosc feia el que volgués amb ella, sense semblar afectada gens ni mica per res del que veiés.

-D’una manera o altra, la princesa Leia segurament ens serà d'utilitat per localitzar l’Skywalker. Després podràs ocupar-te’n d’ella.

La Guri va assentir.

-I ara vés-te'n.

Quan es va haver marxat, en Xízor va pensar en el que li acabava de dir i va acabar decidint que no tenia cap importància. El Príncep Fosc caminava pel camí gelat, i la seva passió sempre romania ben subjecta fins al moment en què ell li permetia alliberar-se. La Guri es preocupava per tot, era el seu treball i la manera com en Xízor l'havia programat, perquè el protegís sempre, fins i tot si aquesta protecció havia d’estendre’s a la seva vida amorosa. Però en Xízor no necessitava ser protegit en aquella faceta de la seva existència. Un falleen era perfectament capaç de tenir cura de si mateix en aquest tipus d'assumptes.

I a més, en aquest cas, el fer-ho seria un plaer.

L'ala-X va sorgir de l’hiperespai al voltant del planeta Kothlis. Aquell món tenia tres petites llunes, era el quart de set planetes que orbitaven el primari local i no semblava estar envoltat per cap eixam de naus imperials, si més no des de la posició actual d’en Luke. Va dur a terme un ràpid escombrat de les bandes de comunicació locals i només va captar el trànsit normal, sense que hi hagués res alarmant.

-Fixa un curs per al punt de cita que ens ha donat Melan, R2.

 L’androide va assentir amb un trinat electrònic.

Els espies de Darth Vader van informar que en Xízor havia tornat a veure l'Emperador. En Vader estava segur que aquell home es trobava involucrat en alguna cosa perillosa per a l'Imperi, però necessitava tenir proves d'això abans de parlar amb l'Emperador. De moment en Xízor gaudia del favor imperial, i si en Vader desitjava posar fi a aquella situació, llavors havia d’esbrinar amb tota exactitud què estava tramant el Príncep Fosc.

Necessitava evidències que fossin irrefutables.

-Fes venir a un dels meus androides de duel -li va dir al buit-. No, espera... Que siguin dos.

L'esquadró de caces rebels van arribar a tota velocitat, una dotzena d'ales-Y guiats per una ala-X, i es van llançar sobre un navili poderosament armat, més gran i no identificat.

L'objectiu de l'atac va iniciar una ràpida acció evasiva i va obrir foc.

El combat va ser molt aferrissat, però no va durar gaire temps. El pilot de l'ala-X va emprendre un vertiginós atac i va deixar indefens el vaixell de càrrega, fent esclatar els seus motors després que aquest hagués destruït a la meitat dels seus atacants.

-Crec que ja hem vist prou -va dir l'Emperador. La gravació de l'atac, que havia estat presa des de l'interior del vaixell de càrrega i no tenia so, es va interrompre bruscament.

-Veig que tot va ser exactament tal com havíem planejat -va dir en Xízor-. Van haver d’esforçar-se una mica per fer-se amb l'ordinador, naturalment. No volíem que semblés massa fàcil.

Hi va haver un llarg silenci abans que l'Emperador parlés.

-Espero que sapigueu el que esteu fent, príncep Xízor. Vaig accedir a permetre que els plànols de la nova Estrella de la Mort caiguessin en mans dels rebels seguint els vostres consells. Més val que tingueu raó.

-La tinc, senyor meu. Així que els rebels hagin aconseguit esbrinar què és el que se'ls ha lliurat, la seva confiança en mi serà total i absoluta. Atraure els líders de l'Aliança fins a la vostra trampa resultarà molt senzill. Us lliuraré a la Rebel·lió, i després podreu aixafar-los a voluntat.

L'Emperador no va dir res, però en Xízor va sentir l'amenaça que no havia arribat a enunciar en veu alta: «Si t'equivoques, ho lamentaràs enormement».

Per a un observador exterior, la posició d’en Xízor hauria semblat precària fins i tot en el cas que sabés la major part del que sabia en Xízor. El desastre semblava imminent, com si el Príncep Fosc fos un malabarista que tenia mitja dotzena de boles en l'aire. Però en Xízor posseïa l'habilitat i, el que era encara més important, la decisió necessàries per mantenir el fluid voleteig de les boles. Tot formava part del joc, i això era el que feia que resultés tan interessant. Qualsevol persona podia fer malabarismes amb un nombre inferior d'objectes..., però havia de ser un autèntic mestre per fer el que estava fent en Xízor.

- Estàs segur que aquest trasto funcionarà? -Va preguntar la Leia.

Chewbacca, que estava molt ocupat fent alguna cosa en la polleguera de la porta amb un diminut trepant, va respondre en un to que la Leia va pensar que semblava una mica despectiu.

C3PO es va afanyar a traduir el que acabava de dir el wookiee.

-Diu que si no funciona, no serà perquè estigui mal instal·lat.

La Leia es va girar cap a Lando, que va arronsar les espatlles.

-El tipus que me'l va vendre va dir que era l'últim model -li va explicar-. Compta amb un sensor de gamma àmplia, el detector de raigs Dopp-magne més avançat del mercat i una font d'energia d'un any de durada. Més val que funcioni, perquè m'ha costat una bona quantitat de diners.

-M'imagino que això tot just haurà suposat una petita rascada en els teus guanys -va dir la Leia.

-Oh, va ser una autèntica queixalada. Espero que valgui la pena.

«Jo també», va pensar la Leia.

Chewie va deixar anar un clapoteig en wookieès.

-Diu que ja està llest per ser provat -va traduir C3PO. La Leia va anar cap a l'escriptori i es va asseure darrere d'ell. L'ordinador instal·lat a l'escriptori estava apagat, i la Leia el va connectar.

-El nom del fitxer de la unitat és «Examen biològic»-va dir en Lando.

La Leia va accedir al programa. Un holograma va aparèixer sobre l'escriptori.

-Modalitat no hologràfica -va dir la Leia-. Passa a pantalla plana.

La imatge es va esvair. La Leia va abaixar la mirada cap a l'escriptori. Les paraules «Sensor preparat» van aparèixer a la pantalla, que resultaria invisible des de la butaca situada davant de l'escriptori.

-Activar examen biològic -va dir la Leia.

La pantalla va mostrar un ull, una orella, un nas. Oh, quina monada.

-D'acord, tothom fora. Anem a provar-ho. C3PO, Lando i Chewie van sortir al passadís.

-Tanqueu la porta. Ho van fer.

- Molt bé! -Va cridar la Leia-. Tu primer, Lando.

La porta es va obrir. Lando va entrar a l'habitació i va girar sobre si mateix com si estigués fent una passada d'últims models d'alta costura de Coruscant.

-Aquí em tens; vinga, gaudeix de l'espectacle.

La Leia va somriure. En Lando era un bergant, però tot i així no es podia negar que era un brivall molt simpàtic. Va tornar a baixar la mirada cap a la pantalla.

El sensor instal·lat en el marc de la porta va captar la imatge d’en Lando, i aquesta va aparèixer a la pantalla. Una barra d'informació va anar pujant lentament al costat de la imatge a mesura que el sensor examinava a Lando i anava passant els resultats de l'examen a l'ordinador: humà, home, armat amb un desintegrador i un petit ganivet vibratori a la butxaca esquerra dels pantalons, pols, respiració, índex de to muscular, alçada, pes, temperatura corporal... Fins i tot hi havia un índex refractiu indicant l'edat de la seva pell, amb un error possible d'un any estàndard més o menys.

Segons aquell aparell, en Lando era una mica més vell del que aparentava.
No hi havia bombes, gasos verinosos o material comactiu amagat en la seva persona.

Tampoc havia holocàmeres o sistemes de gravació ocults.

-Sembla que amb tu ha funcionat -va manifestar la Leia-. Endavant, Chewie.

El sensor va tornar a entrar en acció i va informar dels resultats obtinguts. La Leia no sabia quines eren les lectures normals per a un wookiee, però el programa que anava inclòs amb el sensor pel que semblava si els coneixia, i li va dir que Chewie es trobava dins dels límits normals per a la seva espècie.

Estava segura que a Chewie li alegraria saber-ho.

La Leia va fer entrar a C3PO. El programa no va tenir cap dificultat per identificar-lo com un androide.

-Bé, sembla que funciona a la perfecció -va dir.

- Per què no ho provem amb tu? -Va suggerir en Lando.

-No crec que sigui necessari -va replicar la Leia-. N'hi ha prou i de sobres amb vosaltres.

El comunicador d’en Lando va emetre un xiulet i en Lando el va despenjar del seu cinturó. La Leia el va mirar.

-Tinc un espia a l’espaiport -va dir en Lando, i es va emportar el comunicador als llavis-. Endavant.

-Acaba d'arribar una nau -va dir una veueta metàl·lica-. És el Genet de l'Espai, pilotat per...

-... Dash Rendar -va dir la Leia, acabant la frase per l'informador-. Què fa aquí? Se suposa que ha d'estar cuidant d’en Luke!

-Gràcies -va dir en Lando, i va desconnectar el comunicador-. Potser serà millor que anem a esbrinar-ho -va afegir, tornant-se cap a la Leia.

Es van trobar amb en Dash a mig camí. Anava en un vehicle de transport públic procedent de l’espai-port. Chewie va fer girar el seu lliscador llogat en un brusc viratge, i no van trigar gaire a arribar al vehicle d’en Dash i li van fer senyals perquè s'aturés.

Quan en Dash va sortir del vehicle, van veure que tenia un aspecte realment horrible.

- I en Luke? Està bé? -Es va afanyar a preguntar la Leia.

-Sí, està bé.

- Per què ets aquí? Se suposa que has d'estar protegint-lo. Dash la va mirar fixament.

-Luke està bé. No necessita la meva ajuda.

-No tens molt bon aspecte -va intervenir Lando en un to conciliador-. Hi ha hagut problemes?

-És una història molt llarga -va dir en Dash.

-Puja al lliscador -va dir la Leia-. Pots explicar-nos-ho mentre tornem al casino.

En Dash va pujar al lliscador, i se'n van anar.

Quan va haver acabat d’explicar el que havia passat, la Leia va moure el cap. En Luke estava bé, i això era l'important. I pel que semblava la Guri havia dit la veritat, almenys pel que fa als plans secrets.

- Tens alguna idea de què contenen aquests plans? -Va preguntar Lando.

-No. Els bothans disposen d'uns especialistes en Kothlis, i aquests supertècnics els extrauran de l'ordinador.

La veu d’en Dash s'havia convertit en un brunzit monòton gairebé totalment desproveït d'inflexions.

-Ei, Dash, anima't -va dir-. Qualsevol pot fallar...

- Jo no! No vaig fallar! Hi hauria d'haver detingut aquest coet! Aquells bothans van morir perquè no vaig aconseguir detenir-lo, ho entens?

La Leia va guardar silenci. En Dash Rendar no li queia massa bé, era un fanfarró i estava massa segur de si mateix, però almenys semblava que també era capaç de sentir alguna cosa pels altres. Això potser tingués alguna cosa a veure amb el fet que la seva confiança en si mateix havia quedat totalment destruïda, però la Leia ja s'havia adonat que els fets li havien afectat moltíssim. Creure que ets el pilot més temible de tots els cels i descobrir de sobte que no ets tan bo com pensaves que devia ser realment terrible.

Ningú va dir res durant una estona.

Quant hagin acabat aquell assumpte amb el Sol Negre, anirien a la recerca d’en Luke i donarien amb ell. No sabia com, però tot s’acabaria arreglant d'una manera o altra.

En Luke va deixar R2 al costat de l'ala-X perquè vigilés el caça i va anar fins a la sala on se suposava que havia de trobar-se amb Koth Melan.

El bothan l'esperava.

- Hi ha hagut algun problema? -Va preguntar en Melan.

-No. I ara què?

-Tenim una casa a uns quants quilòmetres d'aquí, està als afores de la ciutat, i allà estarem segurs. L'ordinador ja es troba allà, i els tècnics estan treballant-hi. Anirem en aquesta casa i esperarem fins que hagin acabat.

- Quant trigaran?

En Melan va arronsar les espatlles.

- Qui pot dir-ho? Hores, potser, si tenim una mica de sort, dies si no la tenim. Els tècnics són molt bons i no correran cap risc. Després del preu que vam haver de pagar per aconseguir aquest ordinador, seria terrible que cometessin un error per anar massa de pressa i perdessin la informació.

-Sí, seria terrible.

-Tinc un lliscador esperant fora.

-Doncs anem -va dir en Luke.

L'aire estava impregnat d'una olor força estranya, i en Luke va necessitar un moment per identificar-lo. Feia olor de calor i de formatge florit. En Luke va somriure per dins. Sabia que s'acostumaria a l'olor ràpidament i que molt aviat ja ni ho notaria. Això era una cosa de la qual gairebé mai parlaven en els fullets turístics, mai et deien que cada planeta tenia els seus propis olors, i que no hi havia cap món exactament idèntic a un altre. Allà la llum era una mica més vermellosa que en Tatooine i feia una mica més de fred que en Bothawui, i a més estava aquella olor. El més sorprenent dels mons alienígenes, i no calia oblidar que només eren considerats com a tals pels qui no havien nascut allà, ja que pels nadius eren purament i simplement la llar, era que no n’hi havia dos d'iguals.

El formatge florit no era tan terrible. En Luke havia hagut d'aguantar olors molt pitjors.

Van anar fins el lliscador d’en Melan i van pujar a ell. Ja anava sent hora que esbrinessin què era allò que l'Imperi considerava tan valuós.

Següent