27
Les espases de llum
van centellejar, una fulla blanc-i-blavosa contra una blanc-i-verdosa,
espurnejaven quan entrexocaven, van tallar metall i cables. La Mara, aferrada
al passamà amb les dues mans, lluitant contra el remolí que enterbolia la seva
ment, contemplava fascinada la batalla que es desenvolupava al saló del tron. Era
com una versió invertida d'aquella darrera i horrible visió que l'Emperador li
havia transmès en l'instant de la seva destrucció, gairebé sis anys abans.
Només que aquesta
vegada no era l'emperador qui feia front a la mort, sinó l’Skywalker.
I no era una visió.
Era real.
-Observa amb atenció,
Mara Jade -va dir en C’baoth, amb veu dura però estranyament nostàlgica -. Si
no et plegues per la teva pròpia voluntat a la meva autoritat, algun dia
t'enfrontaràs a la mateixa batalla.
La Mara el va mirar
de reüll. En C’baoth contemplava el duel que havia preparat amb una fascinació
gairebé esgarrifosa. Ella era la culpable, sens dubte, quan l'havia conegut a
Jomark. El treball que el Mestre Jedi havia dut a terme per al Thrawn li havia
permès assaborir el poder, i com l'emperador abans que ell, el tast no havia
estat suficient.
No obstant això, al
contrari que l'emperador, no anava a acontentar-se amb el control de planetes i
enemics. El seu imperi seria més personal: ments reformades i reconstruïdes
segons la seva concepció de la ment.
La qual cosa
significava que la Mara tenia raó des del principi. En C’baoth estava
completament boig.
-No és una bogeria
oferir la riquesa de la meva glòria als altres -va murmurar en C'baoth -. És un
regal pel qual molts moririen.
-Li estàs donant un
bon avançament a l’Skywalker -va replicar la Mara.
Va moure el cap per
intentar aclarir-lo. Entre els seus records, un ressò de l'estranya pressió que
turmentava la ment de l’Skywalker, i la presència insuportable d’en C’baoth a
dos metres de distància, intentar aclarir els seus pensaments era com intentar
volar en un aeroplà durant una tempesta d'hivern.
Però hi havia una
pauta mental que l'Emperador li havia ensenyat molt temps enrere, una pauta que
utilitzava quan volia ocultar les seves ordres a tothom, inclòs Vader. Si podia
aclarir la seva ment prou per convocar...
Una onada de dolor
es va obrir pas entre el remolí.
-No intentis amagar
els teus pensaments, Mara Jade -la va renyar amb severitat en C'baoth -. Ara
ets meva. Una aprenent no té dret a amagar els seus pensaments al seu mestre.
-Així que ja sóc la
teva aprenent, eh? -Va grunyir la Mara. Va estrènyer les dents per superar el
dolor i va tractar una vegada més de recuperar la pauta. Aquest cop ho va
aconseguir -. Pensava que seria després d'agenollar-me davant teu.
-Et burles de la
meva visió -va dir en C’baoth, en to petulant -, però t’agenollaràs davant meu.
-Com l’Skywalker,
oi? Suposant que sobrevisqui.
-Serà meu -va
insistir en C'baoth, molt segur -, igual que la seva germana i els seus nebots.
-I llavors, junts,
curareu la galàxia -va dir la Mara, mentre contemplava el seu rostre i
escoltava la confusió que bullia en la seva ment.
Sí, feia l'efecte
que la barrera mantenia a ratlla a C'baoth. Si podia allargar una mica més
aquella privadesa...
-Em deceps, Mara Jade
–En C'baoth va moure el cap -. De debò creus que necessito escoltar els teus
pensaments per llegir en el teu cor? Com els éssers inferiors de la galàxia,
busques la meva destrucció. Una idea absurda. És que no et va ensenyar res
l'emperador sobre el teu destí?
-No va llegir molt
bé el seu, almenys això ho sé -va replicar la Mara.
Va escoltar els
batecs del seu cor, mentre contemplava a C'baoth. Si la seva ment erràtica
decidia que ella era una autèntica amenaça i l'atacaria de nou amb aquells
raigs...
En C’baoth va
somriure i va estendre els braços als costats.
- Sents la
necessitat de mesurar la teva força contra la meva, Mara Jade? Vinga, fes-ho.
La Mara el va mirar
uns segons, gairebé a punt de les llàgrimes. Semblava tan vell i desvalgut, i
ella comptava amb la seva barrera mental i el millor ensinistrament de combat
que l'Emperador li havia pogut proporcionar. Només trigaria uns segons...
Va respirar fondo i
va baixar els ulls. No, ara no. Així no, amb aquelles pressions que assetjaven
la seva ment. Mai ho aconseguiria.
-Mata’m ara i no
podré postrar–me de genolls davant teu -va murmurar, i les seves espatlles es
van enfonsar en senyal de derrota.
-Molt bé –va roncar en
C'baoth -. Encara et queda prudència, al capdavall. Mira, i aprèn.
La Mara es va tombar
cap al passamà, però no per contemplar el duel. Allà baix, en algun lloc, hi
havia el desintegrador que en C’baoth li havia arrabassat quan havia deixat de
ser neutralitzat, com a fora, als ysalamiri de la muntanya i recobrat la Força.
Si pogués trobar-lo abans que en C’baoth comprengués que no havia tirat la
tovallola...
A l'altra banda del
saló, l’Skywalker va tornar a saltar sobre la passarel·la. La còpia es va
disposar a actuar, amb l'espasa de llum alçada sobre el seu cap. La fulla blanc-i-blavosa
va errar l’Skywalker per un pèl, i va tallar el terra de la passarel·la i un
dels sortints de suport que la subjectaven al sostre. El metall torturat va
cedir amb un grinyol esfereïdor sota el pes de l’Skywalker.
Va caure a terra,
més o menys dempeus, i es va recolzar sobre un genoll. Va estendre la mà, i
l'espasa que queia cap al clon va canviar bruscament de direcció. Es va desviar
cap a la mà de l’Skywalker...
I es va immobilitzar
en l'aire. L’Skywalker es va posar en tensió. Els músculs de la seva mà es van
tensar visiblement mentre la seva ment s'expandia.
-Així no, Jedi
Skywalker -el va renyar en C'baoth.
La Mara es va tornar
i va veure que l'ancià també havia estès la mà cap l'espasa vagabunda. La
còpia, per la seva banda, estava immòbil, com sabent que en C’baoth li donava
suport.
Potser era així.
Potser el seu cos no era altra cosa que la prolongació de la ment d’en C’baoth.
-El duel ha de ser a
mort -va continuar en C'baoth -. Ha de ser arma contra arma, ment contra ment,
ànima contra ànima. Una mica menys no us proporcionarà el coneixement necessari
per servir-me com cal.
L’Skywalker era bo,
sens dubte. Assetjat per aquella estranya pressió mental, devia saber que no
estava a l'altura d’en C’baoth. La Mara va percebre un subtil canvi en la seva
concentració. Tot d'una, va llançar l'espasa cap enrere, la fulla blanc-i-verdosa
va volar cap al puny de l'altra espasa.
Però si en C'baoth
no permetia a l’Skywalker desarmar al seu enemic, tampoc el deixaria destruir
la seva arma. Mentre l'espasa baixava, un petit objecte va sorgir de les
ombres, a la dreta de l’Skywalker, va colpejar la seva espatlla i va desviar el
seu braç prou perquè l'espasa errés el seu objectiu. Un instant després, el
vell Jedi va alliberar l'espasa del clon de la presa mental de l’Skywalker, i
la va enviar cap al seu contrincant. La còpia la va aixecar. En Luke, cansat,
es va posar dret, disposat a continuar la batalla.
Però a la Mara no li
interessaven de moment les espases de llum. A terra, a dos metres dels peus de
l’Skywalker, hi havia l’objecte que en C’baoth li havia llançat.
El desintegrador de
la Mara.
Va mirar de reüll a
C'baoth i es va preguntar si l’estaria observant. De fet, tenia la mirada
perduda en el no res, amb un estrany somriure infantil a la cara.
-Ha vingut -va dir,
amb veu a penes audible per culpa de les espases entrexocant -. Sabia que ho
faria -Tot d'una, va mirar a la Mara -. Ella és aquí, Mara Jade.
Va assenyalar amb
gest melodramàtic cap al turboascensor en què l’Skywalker i ella havien pujat.
La Mara es va
tornar, no gaire convençuda que havia d’apartar els ulls del Jedi. La porta del
turboascensor es va obrir i en Solo va sortir, amb el desintegrador preparat. I
darrere d'ell...
La Mara va contenir
l'alè i tot el seu cos es va posar rígid. Era la Leia Organa Solo, que sostenia
un desintegrador en una mà i la seva espasa de llum en l'altra. Darrere d'ella,
dos vornskrs lligats amb corretges.
Era en Karrde.
L’Organa Solo? En Karrde?
-Leia, Han,
retrocediu -va cridar l’Skywalker quan els nouvinguts van avançar pel passadís
cap a la part principal del saló del tron -. És massa paper...
-Benvinguda, la meva
nova aprenent -va exclamar alegrement en C'baoth.
La seva veu va
apagar la de l’Skywalker quan va despertar sonors ressons en l'estada -. Vine a
mi, Leia Organa Solo. Jo t'ensenyaré els veritables camins de la Força.
En Solo tenia en
ment una lliçó molt diferent. Va arribar al final del passadís, va apuntar i va
disparar.
No obstant això,
encara ebri de satisfacció, no es podia burlar amb tanta facilitat del poder
d’en C’baoth. El desintegrador de la Mara va saltar del sòl per interposar-se
en el camí del llamp. La seva culata va esclatar en un núvol d'espurnes. El
segon va ser bloquejat de manera similar. El tercer va arribar a l'estoig
d'energia de l'arma, i va convertir el desintegrador en una bola de foc
espectacular. El desintegrador d’en Solo va volar de la seva mà abans que
pogués fer foc per quarta vegada.
I en C'baoth es va
tornar boig.
Va llançar un
horrible xiscle de ràbia que va semblar calar foc a l'aire. La Mara va fer un
salt quan el penetrant so li va trepar les orelles.
A l'instant següent
va estar a punt de caure per sobre del passamà quan la Força equivalent al crit
la va colpejar.
Mai havia
experimentat res semblant, ni per part d’en Vader, ni del mateix emperador.
Aquella ferocitat animal, la pèrdua total de tot autocontrol, era com estar
sola a l'aire lliure al mig d'una violenta tempesta. Onada rere onada de fúria
la van assotar, es van obrir pas per la barrera mental que havia creat i van
agitar la seva ment amb una combinació entumidora d'odi i dolor. Va veure que l’Skywalker
i l’Organa Solo trontollaven, víctimes de l'atac, va sentir que els vornskrs
d’en Karrde udolaven de dolor.
I de les mans
esteses d’en C’baoth va brollar un feix de raigs.
La Mara es va
encongir de dolor compartit quan en Solo va sortir disparat cap al passamà que
envoltava l'holograma. Per sobre dels espetecs dels raigs, va sentir que l’Organa
Solo cridava el nom del seu germà i saltava al seu costat, deixava el
desintegrador i encenia l'espasa de llum, just a temps d'aturar el tercer feix
de raigs. Tot d'una, en C’baoth va apuntar cap a la passarel·la que penjava
precàriament sobre els seus caps. Els raigs van centellejar de nou.
I el centre de la
passarel·la es va partir amb un espetec metàl·lic, precipitant-se cap a la Leia
Organa Solo.
Ho va anticipar, o
potser la formació proporcionada per l’Skywalker li havia ensenyat a utilitzar
la Força per prevenir el perill. Quan el pesat metall es va precipitar sobre
ella, va aixecar l'espasa de llum i va clavar una ganivetada a la passarel·la,
de manera que la part principal es va desviar i es va estavellar a terra davant
d’en Karrde i els vornskrs, però no va tenir temps d'esquivar l’extrem retallat.
Li va donar al cap i l'espatlla. L'espasa va escapar de la seva mà, i la
princesa es va ensorrar a terra, al costat d’en Solo.
- Leia! -Va cridar l’Skywalker.
Va llançar una
mirada d'angoixa a la seva germana. Tot d'una, va semblar oblidar aquell
brunzit afeblidor, perquè va passar d'una defensa desorientada a un atac furiós.
La còpia va retrocedir, tot just capaç d'aguantar l'envestida de l’Skywalker.
Va saltar a l'escala i va pujar dos esglaons quan en Luke va carregar contra
ell, i després va guanyar d'un salt la plataforma de guàrdia restant. Per un
segon, la Mara va pensar que l’Skywalker havia de perseguir-lo fins allà, o
tallar la base de la plataforma perquè caigués.
No va fer cap de les
dues coses. A meitat de l'escala, el rostre amarat de suor, va mirar a C'baoth
amb una expressió que va provocar calfreds a la Mara.
- També vols
destruir-me a mi, Jedi Skywalker? -Va dir en C’baoth, amb veu mortalment serena
-. Quina estupidesa. Podria aixafar-te com a un insecte.
-Potser -va
respondre l’Skywalker, amb la respiració entretallada -, però si ho fas, mai
aconseguiràs controlar la meva ment.
En C’baoth el va
estudiar.
- Què vols?
L’Skywalker va moure
el cap en direcció la seva germana i en Solo.
-Deixa'ls marxar. A
tots. Ara! -Els seus ulls es van desviar cap a la Mara -. I a ella també.
- I si ho faig?
Un múscul es va
agitar a la galta de l’Skywalker. Va moure un dit i l'espasa es va apagar.
-Deixa'ls marxar -va
dir en veu baixa -, i jo em quedaré.
Es van sentir cops
sords a la rodalia, que van afegir un batec irregular als sinistres sons de
respiració que murmuraven a la caverna de clonació. Un raig de rifle
estavellant-se contra metall pesat, va decidir en Lando, i va dirigir una veloç
mirada cap a les portes que envoltaven el passadís. Fins ara, totes semblaven
ben assegurades, però sabia que la situació no es prolongaria molt més. Els
milicians no estaven disparant a les portes pel plaer de practicar el tir al
blanc, i segurament rebrien bosses d'explosius d'un moment a un altre.
Des de l'altre
costat de la columna, en Chewbacca va rugir una advertència.
-Tinc el cap cot -va
dir en Lando, i va escodrinyar el buit practicat entre dos amples conductes,
per examinar el laberint de cables i tubs de colors. On era aquella connexió de
la bomba repulsora...?
L'havia localitzat i
estava introduint la càrrega, quan el xiulet del seu comunicador es va disparar
de sobte, corejat un segon després pel d’en Chewbacca. En Lando va arrufar les
celles, gairebé esperant que algun expert imperial hagués localitzat el seu
canal, i el va treure.
-Calrissian -va dir.
-Ah... General
Calrissian -va contestar la veu precisa de C3PO-. Veig que l’R2 ha aconseguit
eliminar la interferència. Sorprenent, de fet, tenint en compte tots els
problemes que hem hagut de...
-Bona feina,
digues-li -va tallar en Lando. No era el moment més adequat per a xerrades
agradables amb C3PO-. Alguna cosa més?
-Ah, sí, senyor. Els
noghri pregunten si desitja que tornem a ajudar-los.
Un altre impacte,
aquesta vegada més fort.
-Tant de bo
poguéssiu -va sospirar en Lando -, però no ho aconseguireu a temps -Un altre
estrèpit, i ara va veure que la porta oposada al pont tremolava a causa de
l'impacte -. Haurem de sortir d'aquí pels nostres propis mitjans.
Des de l'altre
costat de la plataforma de treball, en Chewbacca va rugir la seva opinió, molt
poc entusiasta.
-Però si en Chewbacca
vol que tornem...
-No arribareu a
temps -va insistir en Lando -. Digues als noghri que, si volen ser útils, pugin
al saló del tron i donin un cop de mà
al Han.
-Massa tard -va
intervenir una nova veu, en veu molt baixa.
En Lando va arrufar
les celles.
- Han?
-No, sóc Talon
Karrde -es va identificar l'altre -. He vingut amb la consellera Organa Solo. Estem
a la sala del tron...
- Leia aquí? Què...?
-Tanca el bec i
escolta -el va interrompre en Karrde -. Aquest Mestre Jedi d’en Luke, Joruus
C'baoth, també és aquí. Ha posat fora de combat al Solo i l’Organa Solo, i té
al Luke lluitant contra el que sembla ser el seu clon. En aquest moment no em
presta la menor atenció, però ho farà en quant jo intenti alguna cosa.
-En Luke va dir que
la Força estava bloquejada.
-Ho estava, però en C'baoth
l'ha recuperat. Estàs en els tancs de clonació?
-A sobre d'ells, sí.
Per què?
-L’Organa Solo va
suggerir abans que hauria un munt d’ysalamiri escampats per aquesta zona. Si
aconsegueixes treure alguns de les seves carcasses alimentàries i els puges
aquí, potser podem detenir-lo.
En Chewbacca va
emetre un grunyit planyívol, i en Lando va torçar els llavis. Aquest era el
motiu de les explosions de discos detonants.
-Massa tard -va dir
a Karrde -. En C’baoth ja els ha matat a tots.
El comunicador va
quedar silenciós un llarg moment.
-Entenc -va dir per
fi en Karrde -. Bé, això ho explica tot. Algun suggeriment?
En Lando va
titubejar.
-No. Si se'ns ocorre
alguna cosa, t'informarem.
-Gràcies -va dir en
Karrde, amb excessiva sequedat -. Esperaré.
Es va sentir un clic
quan va tallar la comunicació.
- Segueixes aquí,
C3PO? -Va preguntar en Lando.
-Sí, senyor.
-Que l’R2 torni a
l'ordinador. Que faci el possible per allunyar les tropes d'aquest tub
d'admissió pel qual vam entrar. Després, tu i els noghri dirigiu-vos cap allà.
- Ens anem, senyor?
-Va preguntar C3PO, clarament estupefacte.
-Exacte. Chewie i jo
us seguirem, així que moveu-vos amb rapidesa, si no voleu que us atropellem.
Avisa als dos noghri que en Luke va enviar amb aquell grup de myneyrshi.
Comprès?
-Sí, senyor -va dir
C3PO, vacil·lant -. I l'amo Luke i els altres?
-D'això me n'ocupo
jo. Anem per feina.
-Sí, senyor.
Un altre clic.
Va seguir un moment
de silenci. En Chewbacca el va trencar amb la pregunta inevitable.
-Crec que no ens
queda una altra elecció -va contestar en Lando en to ombrívol -. Per la forma
en què en Luke i la Mara parlen d'ell, en C’baoth deu ser tan perillós com ho
era l'emperador, com a mínim. Potser més. Hem de volar tot el magatzem i
confiar a emporta’ns-el per davant de pas.
En Chewbacca va
rugir una objecció.
-No podem –En Lando
va moure el cap -. Almenys, fins que no estigui muntat i llest. Si advertim a
algú de dalt, en C’baoth s'assabentarà. Fins i tot li donaria temps
d'aturar-lo.
Un altre impacte
ofegat per la porta.
-Vinga, acabem d'una
vegada.
En Lando va agafar
l'últim explosiu. Amb sort, tindrien temps de disposar el truc de la
ressonància arítmica d’en Chewbacca abans que els milicians entressin. Amb una
mica més de sort, els dos aconseguirien sortir vius de la caverna.
I amb moltíssima
més, potser trobarien una forma d'avisar al Han i als altres abans que tota la
caverna es vingués a baix.
El saló del tron va
romandre en silenci durant un llarg moment. La Mara va mirar l’Skywalker i es
va preguntar si comprenia el que estava dient. Oferir-se voluntàriament per
quedar-se amb C'baoth...
L’Skywalker la va
mirar de reüll i, malgrat el brunzit que ennuvolava la seva ment, va llegir els
seus temors secrets. Sabia el que estava dient, per descomptat. I ho deia
seriosament. Si en C'baoth acceptava la seva oferta, se n'aniria voluntàriament
amb el Jedi boig. Es sacrificaria per salvar els seus amics.
Incloent-hi a la
dona que havia promès matar-lo.
La Mara va desviar
la vista, incapaç de mirar-li. Els seus ulls van descobrir a Karrde, mig amagat
darrera les restes de la passarel·la i agenollat entre
els seus dos vornskrs. Els acariciava, els parlava en veu baixa, potser per
calmar-los després de patir l'impacte de la Força d’en C’baoth. Va mirar els
animals, però no semblaven malferits. En Karrde devia observar els moviments
del seu cap. La va mirar amb aspecte inexpressiu. Sense deixar d'acariciar als
vornskrs, va decantar una mica el cap cap al Solo i l’Organa Solo. La Mara va
arrufar les celles i va seguir la seva mirada.
I es va quedar
petrificada. Al costat de la secció de la passarel·la que gairebé cobria la
seva dona, en Solo s'estava movent. A poc a poc, un parell de centímetres cada
vegada, s'arrossegava sobre el sòl.
Cap al desintegrador
que l’Organa Solo havia deixat caure.
-Demanes massa, Jedi
Skywalker -va advertir amb suavitat en C'baoth -. La Mara Jade serà meva. Ha de
ser meva. És el destí que exigeix la Força. Ni tan
sols tu pots jugar amb això.
-Exacte -va
intervenir la Mara.
Va mirar al C'baoth
i va dotar a la seva veu de tot el sarcasme que va poder reunir. Fos quin fos
el risc, havia de distreure l'atenció d’en C’baoth de l'altre extrem del saló
el màxim possible.
-Encara he de
postrar-me de genolls als teus peus, recordes?
-M’insultes, Mara Jade
-va dir en C’baoth, dedicant-li un malèvol somriure -. Creus que és tan fàcil
despistar-me?
Sense deixar de
mirar-la, va agarrotar un dit com un garfi.
I quan la mà d’en
Solo es va estendre per agafar-lo, el desintegrador es va allunyar un altre mig
metre.
Un canvi subtil es
va produir a la plataforma de vigilància.
- Compte, Skywalker!
-Va cridar la Mara.
L’Skywalker va girar
en rodó, va encendre l'espasa de llum i va adoptar una postura defensiva. La
còpia, recuperada la seva valentia, es llançava sobre ell. Totes dues fulles es
van trobar amb un impacte que va llançar a l’Skywalker cap a la vora de
l'escala. Va donar un pas més, va intentar recuperar l'equilibri, i va saltar a
terra.
La Mara va llançar
una veloç mirada al Solo quan el clon va saltar sobre la vora en la seva
persecució. Si el clon era en veritat una extensió de la ment d’en C’baoth...
Però no. Quan en Solo
va intentar apoderar-se una vegada més del desintegrador, aquest va tornar a
allunyar-se. L'esforç que en C’baoth estava realitzant en el duel a espasa no
li impedia concentrar-se a jugar amb els seus presoners.
- Ho veus, Mara Jade?
-Va preguntar en veu baixa en C'baoth. La seva fúria s'havia aquietat, la
diversió que li ocasionava jugar amb els seus presoners havia passat, i ara
havia arribat el moment de tornar a l'importantíssim assumpte de construir el
seu Imperi -. És inevitable. Jo governaré..., i juntament amb l’Skywalker i la
seva germana, tu em serviràs. I tots serem grans junts.
Tot d'una, es va
apartar un llarg pas del passamans situat a l'altre costat de l'escala. Just a
temps. Un instant després, l’Skywalker estava de tornada, gràcies a un salt des
del terra del saló. Va aterrar amb l'esquena tornada cap a la Mara i va
trontollar una mica abans de recobrar l'equilibri. Es va produir un altre
llampec de llum, aquesta vegada blanc blavós, quan el clon va botar per sobre
del passamà en la seva persecució, imprimint ferotges arcs horitzontals a la
seva espasa per impedir ser atacat. L’Skywalker va retrocedir. La Mara va veure
que en C’baoth s'apressava a retrocedir un altre pas. La còpia va carregar cap
a l’Skywalker, sense deixar d'agitar l'espasa. L’Skywalker va seguir
retrocedint, pel que sembla sense adonar-se que darrere només hi havia la
sòlida paret rocosa.
Contra la qual
quedaria atrapat.
La Mara va descobrir
que en C’baoth li estava mirant de nou.
-Com ja et vaig dir,
Mara Jade, inevitable. Amb tu i l’Skywalker al meu costat, els pobles inferiors
de la galàxia acudiran a nosaltres en massa, com fulles al vent. Els seus cors
i ànimes seran els nostres.
Va fer un gest en
direcció a l'altre costat de la sala. En Karrde, encara ajupit darrere de la
plataforma destruïda, va fer un salt de sorpresa quan el seu desintegrador es
va elevar de la funda i va volar per l'aire cap a C'baoth. L'espasa de l’Organa
Solo i el desintegrador que en Solo
intentava agafar es van reunir amb ell a mig camí.
-Igual que les seves
insignificants armes -va afegir en C'baoth.
Va aixecar una mà
negligent per rebre-les i va tornar els ulls cap al duel, que avançava cap a la
seva conclusió inevitable.
Era l'oportunitat
que la Mara esperava, potser l'última que li quedava. Es va obrir pas entre el
caos que envoltava la seva ment, va projectar la Força i va concentrar els seus
ulls i la seva ment en les armes que volaven cap a la mà d’en C’baoth. Va notar
que descuidava el seu control...
I l'espasa de llum de
l’Organa Solo es va apartar dels
desintegradors per posar-se a la seva mà.
En C’baoth va girar
en rodó, i els desintegradors van caure amb estrèpit sobre l'escala.
- No! -Va cridar,
amb la cara retorçada en una horrible ganyota de por, confusió i terror.
La Mara va percebre
que tirava frenèticament de l'espasa, però sense convicció, i aquesta vegada no
comptava amb el factor sorpresa. Dins d'una estona es recuperaria de la
commoció, però la Mara no tenia cap intenció de concedir-li aquest temps. Va
encendre l'espasa i va carregar.
La còpia va haver de
sentir que s'acostava, per descomptat, era inevitable, tenint en compte el
soroll inconfusible de l'espasa. No obstant això, amb l’Skywalker acorralat
contra el mur, la temptació d'acabar d'una vegada per totes amb el seu enemic
era massa gran per resistir-se.
Va atacar per
darrera vegada, la seva espasa de llum es va enfonsar a la paret, quan l’Skywalker
es va ajupir...
I amb una brillant
llampada de components electrònics destrossats, la paret va esclatar cap a
fora, per sobre del cap de l’Skywalker, directament sobre la cara del clon.
Al cap i a la fi, l’Skywalker
no s'havia aixafat contra la paret, sinó contra una de les pantalles del saló
del tron.
La còpia va xisclar,
el primer so que la Mara recordava haver-li sentit, i va trontollar cap enrere.
Va donar mitja volta cap al soroll de l'espasa de llum, el rostre amb una
ganyota d'ira i temor, els ulls encara ennuvolats. Va aixecar l'espasa per
atacar.
MATARÀS AL LUKE
SKYWALKER.
La Mara es va ajupir
per esquivar l'espasa i li va clavar els ulls a la cara. La cara de
l’Skywalker. La cara que havia habitat els seus malsons durant gairebé sis anys.
La cara que l'Emperador li havia ordenat destruir.
MATARÀS AL LUKE
SKYWALKER.
I per primera vegada
des que havia trobat l’Skywalker i el seu caça-X avariat, surant en les profunditats
de l'espai, es va rendir a la veu que vagarejava a l'interior de la seva ment.
Va imprimir un gir amb totes les seves forces a l'espasa de llum i la va
descarregar.
La còpia es va
ensorrar. La seva espasa va caure a terra amb estrèpit metàl·lic, al seu
costat.
La Mara va abaixar
la vista cap al clon i, mentre respirava entretalladament, la veu que ocupava
la seva ment va emmudir.
Ho havia fet. Havia
complert l'última ordre de l'emperador.
I per fi, estava
lliure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada