VI
Els bunyols de sucre
havien desaparegut, les safates de ryshcate
només contenien engrunes, i els gelats amb gust de blicci s'estaven fonent formant purés. Les postres havien anat
força bé, va pensar la Kels, tot i el petit ensurt quan el capatàs del càtering
no havia pogut localitzar el carro de púding de gumbah. Sense perdre la seva professionalitat, havia seguit davant
de totes maneres però, per a la Kels, la mirada perplexa del seu rostre havia
estat el més destacat de la nit fins al moment.
Bé, això i la
voluminosa peça de crèdit. Va somriure. Tot i que el tynnan i l’sluissi no
haguessin pogut aconseguir la caixa forta, la vetllada no havia estat un total
malbaratament. Al seu voltant, en Noone i els altres treballadors desfilaven
d'un costat a un altre, servint licors dolços. La Kels va decidir no unir-se a
ells. Necessitava una pausa.
El pompós homenet de
la llançadora caminava orgullós al costat d'ella, donant saltirons sobre la
punta dels seus peus. Subjectava una ampolla de tovash gruvià en les seves delicades mans. La Kels va decidir que
no li venia de gust malgastar una ganyota de burla al gras bufó, i va mirar
mandrosament al seu voltant buscant als seus dos dòcils col·legues. Tots dos
alienígenes també sostenien ampolles de tovash
i, com el seu amic, es dirigien als carros de càtering més propers a la taula. Què estrany, va pensar lànguidament. El tovash gruvià no és una beguda habitual
per a la sobretaula.
Hi va haver un
murmuri d'activitat a la capçalera de la taula i un murmuri d'interès en la
resta de la sala. En Ritinki i en Vop, havent acabat les seves converses,
s'estaven aixecant per intercanviar l'habitual encaixada de mans que donaria
formalment per acabats els actes de la vetllada. Dos silenciosos
guardaespatlles van retirar les cadires adornades de la taula arrossegant-les
amb un fort grinyol. Lentament, amb gran cerimònia, el desmanegat rodià i el
diminut bimm van caminar entre les cadires i van ascendir a la tarima que
estava darrere. Tornant-se per mirar les seves respectives comitives, que
s'havien reunit, quatre corpulents goril·les de seguretat es van alinear davant
seu per formar una formidable barrera protectora. Un d'ells semblava
especialment alerta, però la Kels va suposar que probablement era per la manera
en què els seus ulls semblaven sobresortir de la seva cara, que donava la
impressió d'haver estat consumida pel foc en algun moment. En Ritinki es va
aclarir la gola per parlar.
- Benvolguts
éssers...
Pel cua d'ull, la
Kels va captar un moviment ràpid i sobtat. Abans de poder girar del tot el cap,
una densa columna d’oliós fum blau va sorgir d'un dels carros amb un furiós
xiuxiueig. Va parpellejar quan el fum del creixent núvol se li va ficar als
ulls, i va tossir espasmòdicament.
- Foc! -Va cridar
una veu.
A través de la
creixent boirina, va advertir que dos carros estaven cremant igualment.
Diversos dels
convidats van bolcar les seves cadires al mateix temps que sortien
precipitadament cap a la sortida. La Kels es va quedar amagada, amb el seu
sentit de perill instantàniament alerta. Dubtava que es tractés d'una
coincidència. Si no ho era, els perpetradors atacarien immediatament. Va tornar
el cap cap a l'estrada. Els quatre guàrdies havien creat un mur de protecció
impenetrable al voltant dels seus caps i examinaven amb atenció a la multitud.
Excepte l'home més a
la dreta. Increïblement, tenia el cap cot, mirant el fermall platejat que adornava
la seva túnica negra. Amb la mirada perduda, va obrir la boca per parlar...
La Kels va obrir els
ulls com plats quan va enfocar millor el que estava veient. No era un fermall
decoratiu. Era una forquilla de servei que travessava netament l'estret espai
entre les costelles quarta i cinquena de l'home.
L'home va obrir més
la boca. Un fil de sang penjava del seu llavi inferior. Amb un lent moviment
que a la Kels li va recordar el d'algú movent-se en gravetat zero, va començar
a inclinar-se cap endavant... un moviment compensat per l’horriblement
desfigurat pinxo a la seva dreta, que estava caient cap enrere. Cara-marcada va
deixar escapar un gargotejant gemec, subjectant-se fermament el coll amb les
dues mans. Entre els seus dits tacats de sang, apuntava l'empunyadura d'un
ganivet de trinxar.
El tercer pinxo va
observar com queien els seus companys amb els ulls com plats, el quart va
tractar d'agafar el seu blàster. Un flaix platejat li va pegar a l'orella
esquerra; va caure amb un cop sec. Simultàniament, el guàrdia restant va
extreure la seva arma de sota de la seva jaqueta i va disparar
indiscriminadament a la multitud. La sala va esclatar en crits de dolor i pànic
mentre la multitud continuava la seva frenètica recerca de les sortides. La
Kels va escoltar un estrèpit de plats fent-se miques, com si algú hagués bolcat
un carro ple de gom a gom. Un saurton corria directament cap a ella, esbufegant
i amb els ulls molt oberts, portat pel pànic en una boja carrera. Ella es va
apartar del seu camí.
El quart i últim
projectil, un ast per rostir amb un petit tros de carn encara enganxat a la
seva ennegrida superfície, va impactar al tirador aleatori just a sobre del
gallet. L'arma va esclatar espectacularment, i el seu portador va caure a terra
amb un crit apagat.
Aquesta vegada, la
Kels va poder rastrejar el projectil fins al seu origen, i va quedar bocabadada
per la sorpresa.
Allà, agafant un
altre estri de coberteria i fent enrere el seu braç per realitzar un llançament
letal cap a Vop i Ritinki, que estaven començant a fugir, hi havia el xef. El
petit, estúpid, ximple, i pompós del que s'havia burlat a la llançadora.
Qualsevol resta de la seva anterior conducta s'havia esvaït. Sobre el seu oliós
mostatxo cremaven els ulls alertes i despietats d'un assassí professional.
Abans de poder
completar el seu llançament, dos grans dolls de foc blàster van sorgir des de
darrere d'ell, passant fregant-li a banda i banda, cap a l'estrada. Els pells
daurats, drets rere d'un carro bolcat, estaven disparant rifles blàster pesats
amb la freda perícia d'assassins a sou. Als seus peus hi havia un armari
d'armes obert.
Un tret de blàster
va encertar a Vop a l'esquena, i aquest va caure a terra, rebotant i rodant cap
endavant, portat per la inèrcia fins i tot mentre la vida s'escapava del seu
cos. En Ritinki es va llançar cap a l'extrem oposat de l'estrada i va saltar
rere d'ell, escapant per poc als impactes d'una salva de projectils de plasma
supercalentat.
Això ja era massa.
Mantenint el cap cot, la Kels va començar a retrocedir lentament, trepitjant
amb cura entre la vaixella destrossada i els bassals de vi. La boirina blavosa
estava començant a aclarir-se. Amb una mica de sort, aconseguiria arribar a la
línia d'arbres sense incidents, i des d'allà era una breu carrera pel camí del
jardí fins a la sortida. Mirà ràpidament al seu voltant. On stang estava en Noone?
- Ajup-te!
–L’avantbraç d’en Noone la va agafar del pit i la va tirar bruscament a terra.
Girà mentre queia, tractant d'alliberar-se, però ell va aterrar sobre d'ella. Un
tret de blàster va creuar brunzint l'aire just on el seu cap havia estat un
instant abans.
- Gràcies -va dir,
empassant saliva.
Ell li va fer un
gest assenyalant la perifèria del clar. Diversos dels convidats a la festa
havien tret les seves armes de butxaca. Clarament es tractava d'agents de
seguretat addicionals. Havien tret les seves armes i estaven tractant d'atrapar
als assassins amb una maniobra de flanqueig. Per desgràcia, ells dos estaven
enmig del foc creuat.
Letals dards de
plasma traçaven una sibilant xarxa sobre els seus caps. Un dels pells daurats
havia caigut, però els dos assassins supervivents s'havien retirat darrere
d'una barrera improvisada amb carros metàl·lics i cadires de fusta. Estaven
dividint els seus trets entre els matons que els envoltaven i en Ritinki, el
seu objectiu restant. Des del seu lloc privilegiat al terra del pati, la Kels
podia veure al petit bimm amagat darrera la vora de l'estrada, escombrada pels
trets. Els seus homes superaven llargament en nombre als assassins, però
després de veure en acció les seves letals habilitats, la Kels encara calculava
que les probabilitats de supervivència d’en Ritinki estaven en deu a un.
Per sobre de
l’estrèpit, en Noone li va cridar a l'orella.
- Quina festa, eh?
La Kels va bordar un
riure amarg.
- Ets un mestre de
l'eufemisme. Esperaves que passés això?
- En absolut -va
respondre -. Nena, crec que ens hem topat de ple amb un atac mafiós!
Un tret amb mala
punteria va dibuixar un solc dentat a terra prop dels seus cossos encongits.
Per tàcit acord, tots dos van començar a reptar sobre els seus ventres per
allunyar-se de la immediata línia de foc.
- Per les estrelles,
d'on van treure aquests rifles blàster? - Va grunyir en Noone.
- Un armari d'armes
estil contrabandista -va respondre la Kels -. Blindat contra sensors més enllà
del que puguis imaginar. Sembla que no hem estat els únics que hem pensat
d’amagar alguna cosa en un carro. - Recolzant-se en els colzes, va reptar més
enllà d'un nimbanel mort -. El que no entenc és d'on va venir la distracció del
fum.
En Noone va
assentir.
- Crec que puc
ajudar-te amb això. El tovash gruvià,
quan es barreja amb l'espècia ryll, reacciona de forma bastant alarmant. I hi
havia molta quantitat d'ambdues substàncies per poder usar-se aquesta nit.
La Kels va bellugar
incrèdula el cap.
- Un atac mafiós.
Quina sort. Qui creus que està darrere?
- En Guttu no, això
segur. Ell només vol la caixa. - Va arrufar els llavis mentre altres dos
guardaespatlles queien, amb ferides de blàster fumejants en els seus pits. El
"xef" i l'humanoide de pell daurada supervivent seguien disparant
tenaçment -. Aquests tipus són experts. I els experts no són barats. Estem
parlant d'un dels grans Hutts. Durga, possiblement, o potser fins i tot el
propi Jabba.
La Kels va mirar a
Ritinki a l'altre costat de la sala. El bimm encara estava ajupit a la
protectora ombra de l’estrada elevada. Estesa a escassa distància hi havia el
cos amb orificis carmesins del seu comptable cyborg fals.
La insistent pluja
de foc blàster impedia al mesquí bimm sortir del seu refugi aïllat. Mentre la
Kels mirava, va extreure lentament un objecte llarg i metàl·lic de sota de la
seva armilla a quadres.
- Compte amb el cap
-va advertir a Noone -. Sembla que en Ritinki finalment ha tret un blàster. -
Va tornar a mirar -. No, espera. No és un blàster. Sembla alguna espècie de
control electrònic.
El bimm va prémer
una seqüència clau en un costat del dispositiu, i llavors es va portar la mà a
una altra butxaca i va treure una màscara respiradora d'emergència. Encaixant
un cartutx d'oxigen a la base, va lliscar la màscara sobre la seva boca i el
seu nas.
- Gas! -Va cridar en
Noone -. Ha d'estar planejant inundar la sala amb gas nerviós. Nena, hem de
sortir d'aquí ja.
La Kels va mirar
l'embolic de trets letals que s'entrecreuava omplint el carregat aire del pati.
Les brillants línies deixaven impressions persistents a la retina.
-Això és més fàcil
dir que fer-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada