Ombres de l'Imperi (VII)

Anterior

7

Darth Vader empunyava fermament la seva espasa de llum, amb els dos canells junts, i vigilava l'androide assassí que traçava lents cercles a la seva esquerra. L’androide era d'un model nou, a partir d'una dotzena d'unitats idèntiques que havien estat construïdes seguint les especificacions personalitzades del Senyor Fosc del Sith. Igual que en Vader, l'androide també empunyava una espasa de llum. Era alt i prim, i recordava una mica als ASP’s per a tasques no especialitzades que es podien trobar per tot l'Imperi, però amb un cert nombre de modificacions especials. La unitat era més ràpida que un humà corrent, i la seva programació contenia els coneixements de cent mestres de l'esgrima i una dotzena d'estils de combat diferents. Si s'enfrontava a una persona normal, l'androide seria invencible i letal...

L’androide va avançar en un vertiginós atac i va llançar una ganivetada contra el cap del seu adversari. En Vader el va aturar, i l'androide va llançar un altre cop, fent girar la fulla brunzent en una segona espasada dirigida contra el costat d’en Vader. L'atac havia estat molt ràpid, però va tornar a ser bloquejat.

El tercer atac de l’androide va arribar des de l'altre costat, amb la fulla movent-se en un gran semicercle.

En Vader va parar l'atac i va respondre a ell, llançant una ràpida espasada en angle contra el cap de l'androide.

L’androide va aturar el cop i va retrocedir un metre, col·locant-se fora de l'abast de la fulla d’en Vader mentre sostenia la seva espasa de llum sobre el seu cap, empunyant-la amb la punta dirigida cap avall.

El lleu dolor que en Vader havia estat sentint a l'espatlla, allà on la fulla d’en Luke es va obrir pas a través de la seva cuirassa durant el seu combat, havia experimentat una clara millora. Els moviments d'aquella sèrie d'exercicis amb prou feines havien produït cap rigidesa muscular.

En Vader va avançar, dirigint una finta contra el coll de l'androide. Després va fer girar els canells i va moure l'espasa de llum en una veloç rotació per dirigir una segona finta contra el mateix costat del coll, a la qual va seguir una tercera finta i una estocada dirigida a la part central del cos de l'androide.

L’androide va retrocedir i va detenir l'última finta.

En Vader es va desviar ràpidament cap a l'esquerra, va alçar la seva fulla d'energia per sobre de l'espatlla esquerra i la va deixar caure sobre la base del coll metàl·lic des del seu angle de quaranta-cinc graus inicial.

La resposta de l’androide va arribar un quart de segon massa tard. Malgrat la seva enorme força, la màquina no era prou forta per poder contrarestar la potència i l'impuls del cop d’en Vader. Les fulles d'energia es van trobar, van xiuxiuejar i van espurnejar, però l'espasa de llum d’en Vader va apartar la fulla de l’androide cap a un costat. L’androide va intentar retrocedir...

I l'espasa de llum va travessar el coll de l'androide i va separar-li el cap. El cap va caure a terra i va rebotar, i el cos decapitat de l’androide es va desplomar cap enrere.
En Vader va romandre immòbil durant uns moments al costat de l’androide que acabava d'eliminar. Aviat hauria d'ordenar que produïssin una dotzena d'unitats més, aquell era el vuitè de la sèrie original, i ja només li quedaven quatre. A més, els fabricants haurien de millorar el disseny del següent lliurament. Vèncer-los començava a resultar massa fàcil.

La seva espatlla estava decididament millor.

En Vader va desactivar la seva espasa de llum i es va apartar de l'androide.

Un ajudant estava esperant-lo al llindar, semblava impressionat i nerviós.

—Treu això d'aquí—va dir en Vader.

Després se'n va anar. No va mirar enrere.

En Luke va respirar profundament dins la cabina de la seva ala-X.

— Estàs preparat, R2?

L’R2 va respondre amb un xiulet d'assentiment.

—Aquí líder de l'esquadró—va dir en Luke—. Activeu els sistemes d'armament deixant-los en situació d'atac, accelerar fins sub-sis i acusar rebut de les ordres.

—Un, rebut—va dir en Wedge pel comunicador.

—Dos, afirmatiu: sistemes activats i carregats.

—Tres, rebut.

La resta de l'esquadró va anar acusant rebut de les ordres d’en Luke. Estaven preparats..., o almenys tan preparats com podien arribar a estar. El Destructor Estel·lar del costat diürn es trobava just davant d'ells, i els seus sensors de llarg abast ja haurien detectat la presència dels ales-X que es dirigien cap a ell i el comandant hauria començat a posar en acció a la seva força de caces. L'últim model de caça TIE era un parell de subunitats llumíniques més ràpid que una ala-X no modificat i els interceptors TIE eren encara més veloços, però no podien assolir la seva velocitat màxima immediatament, de manera que l'esquadró d’en Wedge tindria la possibilitat de fer una passada relativament lliure d'oposició sobre el Destructor Estel·lar abans que els caces TIE haguessin sortit d'ell i estiguessin movent-se per l'espai. No podrien causar molts danys perquè només disposaven de torpedes protònics i canons làser de baix voltatge, i els blindatges i escuts del Destructor Estel·lar eren massa gruixuts per poder ser afectats per aquest tipus d'armament. Però un cop afortunat podia causar alguns danys, i això serviria perquè els imperials procuressin mantenir ajupit el cap, després de tot, no podien saber si l'Aliança havia equipat als seus veloços caces amb alguna arma nova. Això potser els faria suar una mica.

Els caces TIE eren més ràpids però no més maniobrables, i els ales-X els portaven avantatge pel que fa a la protecció, els TIE no tenien cap tipus d'escut, excepte en alguns dels interceptors dotats d'equip especial, com el que usava en Vader.

—Aquí vénen—va dir el pilot del sisè ala-X. Era en Wes Janson, tot un veterà.

Una vintena de caces TIE van sorgir per les portes de l'hangar del Destructor Estel·lar.

—Els veig, Wes—va dir en Luke—. Tothom alerta!

«Han trigat bastant -va pensar en Luke-. Deuen haver cregut que era un exercici d'ensinistrament, probablement aquí no tindran moltes ocasions de combatre.» Potser s'havien deixat estovar per la inactivitat... Bé, en Luke sempre podia consolar-se amb aquesta esperança.

—Dobleu la potència dels escuts davanters—va ordenar—. Atac a alta velocitat, i escolliu els objectius segons es vagin presentant!

— Yuuuuuuuuju! —Va cridar un dels pilots pel comunicador.

En Luke no va tenir més remei que somriure. Realment hauria de dir-li a qui acabava de deixar anar aquell crit, semblava el pilot del cinc, Dix, que s'atingués a les regles de comunicació i no fes servir llenguatge extraoficial, però en Luke sabia ben bé el que estava sentint el pilot en aquells moments.

En tot l'univers no hi havia absolutament res que pogués igualar la sensació d'estar a punt de prendre part en un combat espacial.

—Tingueu els ulls ben oberts—va dir en Luke.

I un instant després estava volant a través de l'eix del Destructor Estel·lar, amb els seus canons làser escopint feixos d'alta energia, ja no hi havia temps per parlar.

La batalla acabava de començar.

A bord del Falcó Mil·lenari, la Leia estava amagada darrere d’en Chewie i Lando a la cabina de control. C3PO estava dempeus darrere d'ells, mig recolzat en l'escotilla i mig agafat a ella.

—Aneu amb compte, amo Lando. Volem terriblement prop de les copes d'aquests arbres!

—Oh, de debò? —Va dir en Lando—. No m'havia adonat.

—Ah... Eh... No hi ha cap necessitat d'emprar el sarcasme, sap? — va contestar-li C3PO.

En Dash pilotava el Genet de l'Espai a un parell de centenars de metres per davant d'ells, i el vendaval creat pel seu avanç era prou poderós per agitar les copes dels enormes arbres que tenien sota, es podia veure amb tota claredat com el vent removia el seu fullatge. La nau color crom i plata volava a no més de cinc metres de les copes dels arbres més alts.

—Una mica més a prop i acabarem amb tota la part de sota del casc tacada de verd—va dir la Leia.

—Digues-m'ho a mi—va replicar Lando—. Dash va dir que hauríem de volar baix, però no m'imaginava que tingués intenció de volar tan baix. Quina és la nostra altitud, Chewie?
Chewie va donar un cop d'ull al panell de control i va respondre amb un dels seus típics sons de wookiee, meitat clapoteig i meitat gemec.

— Ai, la mare! —Va dir C3PO.

— Vull saber quina és la nostra altitud? —Va preguntar la Leia.

—Em sembla que no—va respondre Lando.

La veu d’en Dash va sorgir del comunicador per un canal de comunicacions protegit.

— Us esteu posant nerviosos per allà darrera, Calrissian?

Lando va mirar Chewie.

— Qui, nosaltres? Què va. Creia que havies dit que volaríem baix, Dash... I estem pràcticament a l'estratosfera!

En Lando va tallar la comunicació, es va tornar cap a Chewie i li va somriure.

—Suposo que això li haurà baixat una mica els fums, no?

En Dash no va respondre amb paraules, i es va limitar a fer que el Genet de l'Espai comencés a volar quatre metres més avall que abans. Si un passatger que viatgés a bord de la nau del contrabandista hagués pogut ficar la mà a través del sòl, hagués pogut fregar les copes dels arbres amb les puntes dels dits.

«Està boig», va pensar la Leia.

—Està boig—va dir en veu alta.

—Sí, però s'ha de reconèixer que sap volar—va dir en Lando—. Dóna'm una mica més de potència, Chewie.

— Amo Lando! Què fa?

—No puc permetre que pensi que tenim por, oi?

—Estàs més boig que ell—va dir la Leia.

El Falcó Mil·lenari va perdre quatre metres d'altitud.

Chewie va dir alguna cosa.

—Ai, la mare! —Va exclamar C3PO.

— Què ha dit? —Va preguntar la Leia.

C3PO va agitar frenèticament els braços.

— Diu que un centímetre més i ens deixarem el canó làser enganxat en alguna branca!

La Leia va moure el cap.

— Què li passa en aquest tipus? Què està intentant demostrar?

En Lando , que de moment estava demostrant ser prou bon pilot, es va concentrar en pilotar la nau per no haver de mirar-la mentre parlava.

— No has sentit explicar la història dels Rendar?

— Hauria haver-la sentit?

Chewie va rugir alguna cosa wookiee.

— Ho veig, ho veig! —Va cridar Lando.

La nau va pujar un metre per evitar un arbre particularment alt que s'interposava en la seva trajectòria.

En Lando va seguir parlant després que l'haguessin deixat enrere.

—Dash estava en l'Acadèmia Imperial, crec que un curs per darrere d’en Han, la seva família era rica i tenia una situació social molt elevada. El germà gran d’en Dash era pilot de càrrega i estava començant a adquirir experiència en l'empresa naviliera de la família. Hi va haver un accident. Un sistema de control va esclatar, no per culpa del pilot, i el vaixell de càrrega es va estavellar quan estava enlairant-se de l’espaiport de Coruscant. L'impacte va matar a la tripulació i va destruir la nau.

La Leia va assentir.

—Terrible. I...?

Chewie va començar a parlar, però en Lando se li va avançar.

—Ja ho veig. Vols agafar els controls?

Chewie va replicar amb un grunyit. La Leia no necessitava parlar wookieès per comprendre el que havia dit.

—Doncs llavors estigues callat i no em diguis que fer.

El Falcó va executar un altre petit salt darrere del Genet de l'Espai i després va tornar a ocupar la seva posició anterior en aquell perillós ball amb les copes dels arbres.

—Bé, l'edifici amb el qual va xocar el vaixell de càrrega era el museu privat de l'Emperador. Contenia un munt dels seus records favorits. La major part d'ells es van perdre en l'incendi subsegüent. L'Emperador s’ho va prendre francament malament. Va confiscar totes les propietats de la família Rendar, i després els va expulsar a tots de Coruscant..., en Dash inclòs. El van fer fora a puntades de l'Acadèmia de Càrida, i d'aquell planeta.

La Leia va serrar les dents. Aquest tipus de coses eren una de les raons per les quals l'Aliança s'estava enfrontant a l'Imperi. Cap persona hauria de ser tan poderosa com per poder cometre aquest tipus d'arbitrarietats sense que ningú estigués en condicions d'impedir -ho..., i a més, la Leia sabia que havien passat coses molt pitjors. L'Estrella de la Mort havia destruït el seu món natal i havia matat milions de persones en una simple prova de la seva potència, només per esbrinar si funcionava. Allò no havia significat res per a l'Imperi, i l'aniquilació d’Alderaan havia estat duta a terme tan implacablement com si el planeta fos un insecte molest a qui calia aixafar.

—Sí, suposo que no deu sentir molta devoció per l'Imperi—va dir la Leia—. Per què no està treballant per a l'Aliança?

En Lando va arronsar les espatlles.

—No vol estar en deute amb ningú, i no vol que ningú estigui en deute amb ell. Treballa per a qui li pagui més diners sense importar-li la seva identitat. És capaç de fer autèntics miracles amb qualsevol cosa que voli, i pot fer saltar un rebló del tauler d'una taula amb un tir de desintegrador sense ennegrir l'acabat. En Dash és el tipus ideal per estar-te cobrint l'esquena quan les coses es posen lletges..., sempre que no se t’acabin els diners abans d'haver pagat el preu convingut.

La Leia va assentir. L'Imperi havia fet malbé a un munt de bones persones, i aparentment Dash Rendar era una altra baixa.

Quatre caces TIE van arribar rugint, escopint mort per l'espai.

— Compte, número u! —Li va cridar en Luke a Wedge—. Tens companyia a les tres zero cinc per babord!

L'ala-X d’en Wedge va alterar el curs immediatament per iniciar un veloç descens cap a l'esquerra.

— Gràcies, Luke!

En Luke va accelerar, va executar un ràpid viratge i es va llançar en una trajectòria directa cap el quartet de caces atacants.

«Utilitza la Força, Luke.»

En Luke va somriure. La primera vegada que havia sentit aquestes paraules, durant l'atac a l'Estrella de la Mort, no havia entès res. Però el pas del temps li havia permès comprendre el seu significat.

—Desactiva els sensors de punteria i els escuts del darrere, i augmenta el flux d'energia als canons.

L’R2 no va semblar molt complagut amb les seves ordres, i així li ho va dir.

—Em sap greu, amic, però és millor d'aquesta manera.

En Luke va sondejar l'espai amb la seva ment. La Força hi era, de la mateixa manera que estava a tot arreu, i establir contacte amb ella en les profunditats de l'espai resultava tan fàcil com fer-ho als pantans de Dagobah. En Luke va permetre que la Força inundés tot el seu ésser.

I de sobte els caces TIE van semblar començar a moure’s molt més a poc a poc. Les mans d’en Luke van volar sobre els controls, i va anar desplaçant la palanca de control amb moviments tan veloços com precisos. Es va desviar cap a estribord, va activar els canons làser i va deixar caure dues vegades el tou del dit sobre el botó de foc.

Traços de foc es van desplegar per l'espai i van destruir primer un i després un altre dels quatre caces TIE. L'explosió va llançar un diluvi de restes metàl·liques contra l'aparell d’en Luke mentre aquest començava a allunyar-se en un ràpid viratge. Els fragments dels caces TIE destruïts van xocar amb la carlinga de transpariacer de l'ala-X, repicant sobre ella com una pedregada de metall i plàstic.

—Uns trets magnífics, cap d'esquadró—va dir l'ala-X número cinc.

—Gràcies, Dix.

—Vénen més: sis contactes en un set-cinc—va dir el pilot del número quatre.

— Vigila la teva esquena, Luke! —Va cridar algú—. T’ha sortit una cua!

Però en Luke ja havia percebut l'aproximació del TIE i havia fet que el seu caça iniciés un vertiginós descens. Després va executar un ris i va aparèixer per darrere del TIE.

En Luke va tornar a acariciar el seu botó de foc, i el TIE va quedar fet miques i es va convertir en un núvol de ferralla molt cara.

— Tens un parell venint per dos-dos-quatre, número dos! Vinga, no t'adormis!

—Ah... Rebut. Et dec una, Wes.

—Ja em tornaràs el favor més tard.

Els ales-X i els caces TIE anaven i venien per la negror de l'espai, llançant llances incandescents de llum concentrada els uns als altres.

—M’han donat—va dir el número dos—. Han destruït la meva unitat d’astronavegació i han obert un forat en la meva carlinga. Tinc un pegat per aquí... Bé, ja he taponat la bretxa.

—Abandona el combat i torna a la base, número dos—va dir en Luke.

—Ei, encara puc disparar i tinc control manual.

—Negatiu, Will: hi ha massa enemics perquè volis en manual. Vés a fer una passejada.

L'R2 va emetre una ràpida successió de xiulets.

—Jo sóc una excepció, noi—va dir en Luke—. Tinc un petit avantatge secret.

—Rebut, cap d'esquadró. Número dos tornant a la base. Bona sort, nois! Us aniré preparant el te.

Dos caces TIE més es van llançar sobre en Luke i el jove va reaccionar instintivament, tirant de la palanca de control i allunyant-se dels atacants a tota velocitat en un angle de gairebé noranta graus per fer un ris sobtat i caure en picat cap a ells després, amb tota la potència dels seus motors impulsant l'ala-X i els canons làser parpellejant.

Un TIE va esclatar. El motor de l'altre va emetre un potent centelleig lluminós i va deixar de funcionar, i el caça TIE ferit va haver d'allunyar-se lentament del combat per haver-se quedat sense potència motriu primària.

—Aquí ve una altra onada—va dir en Wedge—. Dotze contactes en tres-zero-tres, i s'aproximen molt de pressa.

La seva inferioritat numèrica estava empitjorant, el perill s'incrementava a cada segon que transcorria, i a més l'esquadró havia perdut un aparell. La situació estava començant a posar-se força lletja.

Però en Luke ho estava passant d'allò més bé malgrat tot això. Com a Jedi potser no fos gran cosa, però sabia volar.

Esperava que en Lando, la Leia i Chewie no s’estiguessin trobant amb massa dificultats.

L'acceleració va tibar el seu cos mentre feia girar l'ala-X en un ràpid viratge.

La batalla va prosseguir.

Següent